7 minutes
In a corruption scandal that shocked Sacramento, Dana Williamson was accused of conspiring with Becerra’s longtime chief of staff and another Sacramento lobbyist to divert $225,000 from Becerra’s dormant state campaign.
In a corruption scandal that shocked Sacramento, Dana Williamson was accused of conspiring with Becerra’s longtime chief of staff and another Sacramento lobbyist to divert $225,000 from Becerra’s dormant state campaign.
10 minutes
On the Radar: Brazil’s Anti-Crime Push, an Arrest in Honduras, and Colombia’s Total Peace Gamble Brazil has a new, multibillion-dollar strategy against organized crime, Honduras arrests a former mayor connected to a murder, and Colombia's President Gustavo Petro is told no after trying to suspend warrants for Gulf Clan leaders. The post On the Radar: Brazil’s Anti-Crime Push, an Arrest in Honduras, and Colombia’s Total Peace Gamble appeared first on InSight Crime.
10 minutes
On the Radar: Brazil’s Anti-Crime Push, an Arrest in Honduras, and Colombia’s Total Peace Gamble Brazil has a new, multibillion-dollar strategy against organized crime, Honduras arrests a former mayor connected to a murder, and Colombia's President Gustavo Petro is told no after trying to suspend warrants for Gulf Clan leaders. The post On the Radar: Brazil’s Anti-Crime Push, an Arrest in Honduras, and Colombia’s Total Peace Gamble appeared first on InSight Crime.
10 minutes
کمیته نیروهای مسلح سنا روز پنجشنبه ۲۴ اردیبهشت یک جلسه استماع را با حضور دریابد برد کوپر، فرمانده سنتکام، و ژنرال داگوین اندرسون، فرمانده آفریکام، برگزار کرد. یکی از محورهای اصلی این جلسه اقدام نظامی آمریکا علیه رژیم ایران بود. صدای آمریکا این جلسه را با ترجمه همزمان پژواک کیومرثی پخش کرد.
کمیته نیروهای مسلح سنا روز پنجشنبه ۲۴ اردیبهشت یک جلسه استماع را با حضور دریابد برد کوپر، فرمانده سنتکام، و ژنرال داگوین اندرسون، فرمانده آفریکام، برگزار کرد. یکی از محورهای اصلی این جلسه اقدام نظامی آمریکا علیه رژیم ایران بود. صدای آمریکا این جلسه را با ترجمه همزمان پژواک کیومرثی پخش کرد.
11 minutes
The risk of having millions of student records and multiple terabytes of data in one place is rarely even contemplated by decisionmakers.
The risk of having millions of student records and multiple terabytes of data in one place is rarely even contemplated by decisionmakers.
12 minutes

Policia e Maqedonisë së Veriut ka arrestuar katër persona nën dyshimet se kanë kryer dhune familjare, ndërkohë ishin raportuar pesë raste të tilla, transmeton Portalb.mk. Për sjellje agresive ndaj bashkëshortes, Policia e arrestoi 39 vjeçarin nga Shtipi, ndërsa në Bogdanci u arrestua 38 vjeçari nën dyshimet se e ka sulmuar djalin e mitur. “Policia e […]

Policia e Maqedonisë së Veriut ka arrestuar katër persona nën dyshimet se kanë kryer dhune familjare, ndërkohë ishin raportuar pesë raste të tilla, transmeton Portalb.mk. Për sjellje agresive ndaj bashkëshortes, Policia e arrestoi 39 vjeçarin nga Shtipi, ndërsa në Bogdanci u arrestua 38 vjeçari nën dyshimet se e ka sulmuar djalin e mitur. “Policia e […]
12 minutes

Sanidad considera que no tiene sentido que una persona que cobra 20.000 euros al año aporte lo mismo que otra que ingresa 90.000.

Sanidad considera que no tiene sentido que una persona que cobra 20.000 euros al año aporte lo mismo que otra que ingresa 90.000.
13 minutes
A claim in a political ad that South Dakota Gov. Larry Rhoden “increased the gas tax” is wrong, although he did vote for a failed increase, while a claim that he then “targeted your guns, increasing fees on concealed carry permits” is false. The claims are in ads paid for by the Rushmore Principles political […]
13 minutes
A claim in a political ad that South Dakota Gov. Larry Rhoden “increased the gas tax” is wrong, although he did vote for a failed increase, while a claim that he then “targeted your guns, increasing fees on concealed carry permits” is false. The claims are in ads paid for by the Rushmore Principles political […]
13 minutes
ტერორიზმის მცდელობაში ბრალდებული პოლიტიკოსის, ალეკო ელისაშვილის სასამართლოზე დღეს, 14 მაისს, გამომძიებელმა იულონ კორძაიამ ისაუბრა. თავდაპირველად, მან გამოძიება სხვისი ნივთის დაზიანების მუხლით დაიწყო და მოგვიანებით პროკურატურამ ამ საქმეს კვალიფიკაცია შეუცვალა.
ტერორიზმის მცდელობაში ბრალდებული პოლიტიკოსის, ალეკო ელისაშვილის სასამართლოზე დღეს, 14 მაისს, გამომძიებელმა იულონ კორძაიამ ისაუბრა. თავდაპირველად, მან გამოძიება სხვისი ნივთის დაზიანების მუხლით დაიწყო და მოგვიანებით პროკურატურამ ამ საქმეს კვალიფიკაცია შეუცვალა.
14 minutes
Maiatzaren 29tik 31ra egingo dute Literaturia Zarautzen, herria euskal literaturaren topagune «nagusi» izan dadin. Helduentzako ipuin kontaketa bat antolatu dute lehenengoz, eta Armiarma literatura ataria omenduko dute.
Maiatzaren 29tik 31ra egingo dute Literaturia Zarautzen, herria euskal literaturaren topagune «nagusi» izan dadin. Helduentzako ipuin kontaketa bat antolatu dute lehenengoz, eta Armiarma literatura ataria omenduko dute.
14 minutes

Tomar decisões é uma das atividades mais centrais do jornalismo, embora o tema raramente seja tratado como objeto de estudo na formação dos profissionais. Sem uma disciplina específica sobre o assunto nas universidades, jornalistas aprendem a decidir na prática, no ritmo das redações. E isso não é um detalhe: em todas as funções do jornalismo, […] O post A tomada de decisão no jornalismo político apareceu primeiro em Observatório da Imprensa.

Tomar decisões é uma das atividades mais centrais do jornalismo, embora o tema raramente seja tratado como objeto de estudo na formação dos profissionais. Sem uma disciplina específica sobre o assunto nas universidades, jornalistas aprendem a decidir na prática, no ritmo das redações. E isso não é um detalhe: em todas as funções do jornalismo, […] O post A tomada de decisão no jornalismo político apareceu primeiro em Observatório da Imprensa.
18 minutes
Andrey_Popov/ShutterstockLa professió docent ha eixit al carrer tant a la Comunitat Valenciana com a Catalunya. Més personal, pujada de sous, menys burocràcia… Més enllà de les peticions concretes, quin diagnòstic fa la ciència de la situació real del dia a dia dels docents i de la repercussió sobre l'aprenentatge de l'alumnat? I quines solucions pot proposar l'acadèmia, amb les dades resultants de la recerca a la mà. Fernando Marhuenda Didàctica i Organització Escolar, Universitat de València Ja en 2010 assenyalava el sociòleg francès François Dubet que la institució escolar, com altres institucions pròpies de la Modernitat, filles de la Il·lustració, es troba en declivi: ha deixat de ser un espai admirat o sagrat (les pel·lícules sobre mestres de la República són un clar testimoni del que significava l'escola i la figura del mestre aleshores); ha deixat de ser un espai uniforme i hui en dia està exigida a atendre la diversitat i fer-ho de manera inclusiva i no segregadora; i ha perdut el monopoli de la transmissió cultural que una vegada tingué. També durant la pandèmia de 2020 es va veure que la institució escolar era prescindible, que l'ofici d'ensenyar no era una de les ocupacions considerades essencials, que la funció tradicional de custòdia tenia un pes tan important com el de la transmissió de coneixement; i que el debat més important per a famílies i administracions fou, en qualsevol cas, ajustar i adaptar els sistemes d'avaluació més que entestar-se a mantindre els estàndards de transmissió de coneixement. El professorat està hui en dia exigit a treballar en unes condicions en què ni tan sols una suposada vocació resol les contradiccions que manifesta una organització escolar que a penes s'ha modificat en les últimes dècades. Se li reclama exercir funcions que semblen desplaçar la principal, com el doctor en Història Contemporània Cristòfol-A. Trepat explicava tan bé: la preponderància de l'aparent benestar de l'alumnat i la negació del valor del saber; una cosa que es manifesta de forma més exagerada en alguns territoris i comarques amb l'ensenyament de les llengües oficials, com novel·là, humorísticament, Sergi Durbà, en Camins al Sud. Una institució qüestionada, un professorat desprestigiat, com apunten altres autors. Poc ajuden en aquestes circumstàncies les propostes universitàries de formació del professorat, particularment de primària (arribà a haver-hi dues propostes molt distintes i divergents), així com la trajectòria del màster de formació del professorat de secundària des de la seua implantació, amb un caràcter professionalitzador, però una oferta deficient en moltes universitats públiques i una oportunitat de negoci per a les privades. No és fàcil el treball docent en l'actualitat, i el marge de millora és ampli, tant en la formació inicial com en l'organització escolar; bé farien les administracions a respectar més i facilitar aquest treball, també mitjançant la incorporació de noves figures als centres escolars, per a assumir funcions pròpies de l'educació social, el treball social o la infermeria, per esmentar-ne tres cada vegada més evidents. Òscar Flores i Alarcia Didàctica i Organització Escolar, Universitat de Lleida El malestar docent que avui s'expressa en forma de protestes no es pot reduir a una reivindicació salarial. Respon a una tensió més profunda: la societat demana a l'escola que sigui més inclusiva, personalitzi l'aprenentatge, acompanyi emocionalment l'alumnat i respongui a realitats socials cada vegada més complexes. Però aquestes exigències no sempre han anat acompanyades de les condicions necessàries, especialment de més recursos humans als centres. La recerca ajuda a entendre-ho. Els estudis mostren que la societat valora positivament els docents, però aquest reconeixement no sempre es tradueix en prestigi, salari, autonomia o suport efectiu. Segons TALIS 2024, l'estrès docent deriva de la combinació de càrrega de treball elevada, gestió d'aula complexa, condicions laborals desajustades i canvis constants. Per això, per aconseguir una inclusió efectiva, aquesta ha de deixar de dependre de l'esforç individual i esdevenir una responsabilitat compartida del sistema. Formació, sí, però també més mestres a les aules, especialistes, professionals de suport i temps de coordinació. En aquest sentit, la codocència pot ser una bona solució: permet compartir la responsabilitat educativa, atendre millor la diversitat, reduir l'aïllament docent i generar respostes més ajustades a les necessitats de l'alumnat. Jessica Cabezas Educació i Societat, Universitat de Barcelona En educació portem anys demanant als docents que facin més coses, i a més que les facin millor; que personalitzin l'aprenentatge, que atenguin la diversitat, que integrin la tecnologia, que millorin la convivència, que donin resposta al malestar emocional de l'alumnat, sense oblidar coordinar-se amb les famílies. El problema és que la recerca porta temps assenyalant que no es pot ampliar indefinidament la missió de l'escola sense revisar les condicions reals del treball docent. A Espanya, el problema s'agreuja per un desajustament concret entre el que es demana a l'escola i la preparació amb la qual acaba una part del professorat. Segons TALIS 2018 només el 35 % dels docents a Espanya va declarar haver estat format per a ensenyar en aules amb nivells diversos de capacitat durant la seva formació inicial, i el 28 % va dir haver-se sentit preparat per a fer-ho en acabar els seus estudis. En l'ús pedagògic de les TIC, només el 36 % se sentia preparat. En primària, un 23 % de les direccions reportava que la qualitat de l'ensenyament es veia obstaculitzada per la falta de professorat amb competències per a ensenyar a estudiants amb necessitats específiques. Això ens indica que estem exigint inclusió, atenció a la diversitat i adaptació curricular sense haver reforçat prou la formació professional per a sostenir aquestes competències que s'exigeixen. Si a més la recerca ens diu que el professorat arriba poc preparat per a ensenyar en contextos heterogenis, llavors la formació inicial no pot seguir organitzada com si la diversitat fos un tema lateral. L'atenció a la diversitat, el treball amb grups de distinta composició, l'avaluació formativa, l'ensenyament col·laboratiu i la presa de decisions pedagògiques en contextos complexos haurien de formar part del nucli de la formació docent. En aquest sentit, la universitat no sols pot diagnosticar el problema: també té la responsabilitat de revisar quin tipus de professional està contribuint a formar. Gerard Ferrer-Esteban Psicologia i Ciències de l'Educació, Universitat Oberta de Catalunya La burocràcia és una de les causes del malestar docent que travessa totes les mobilitzacions del personal arreu de Catalunya i del País Valencià. L'excés de tràmits afecta el temps, les prioritats i el mateix sentit de la tasca educativa. Però el problema no és tant l'existència de procediments administratius, que són necessaris per garantir drets, transparència i equitat, sinó la seva acumulació, fragmentació i escassa utilitat pedagògica. Al llarg del temps s'acumulen formularis, plans, memòries, aplicatius i informes que eclipsen les tasques que donen sentit a l'ofici docent: preparar les classes, coordinar-se pedagògicament i acompanyar l'alumnat. Això també és el que denuncien moltes direccions quan assenyalen que aquesta càrrega els impedeix dedicar prou temps al lideratge pedagògic, al suport al professorat i a la millora dels aprenentatges. Aquesta tensió es fa encara més evident en els centres que es troben en entorns de major vulnerabilitat social. Els centres d'elevada complexitat fan front a més rotació docent, més dificultats per consolidar projectes pedagògics i una major necessitat de suport i coordinació. En aquests contextos de claustres inestables i necessitats de l'alumnat més exigents, la burocràcia no és només una càrrega afegida, sinó un factor que debilita encara més la capacitat del centre per donar resposta a la complexitat. Els tràmits per justificar, registrar o omplir aplicatius no només consumeixen temps, sinó que competeixen amb tasques d'atenció a la diversitat, seguiment de l'alumnat més vulnerable, coordinació amb serveis externs i comunicació amb les famílies. Aquesta és sens dubte una de les claus per entendre les mobilitzacions del professorat. Quan els docents reclamen menys burocràcia, no demanen una escola sense planificació o sense avaluació. Demanen que els instruments tinguin sentit professional. El que es qüestiona en aquestes mobilitzacions és la confusió entre millora i registre, entre acompanyament i control, o entre evidència i acumulació documental. El risc és precisament que es produeixi aquest desacoblament: instruments pensats per millorar el sistema poden acabar alimentant pràctiques burocràtiques si no es dissenyen amb temps, suport i sentit professional. En aquest context, el Pla de desburocratització dels centres educatius 2026-2028 del govern català podria ser una oportunitat, però només si s'entén com una política de canvi organitzatiu i no només com una aposta per la digitalització. Centralitzar aplicacions, automatitzar tràmits, millorar la interoperabilitat de dades, simplificar documents i ordenar la comunicació amb els centres són mesures necessàries. Ara bé, la seva eficàcia dependrà de que alliberin temps real per a la docència, la coordinació i el lideratge pedagògic. Això implica mesurar l'impacte del pla en hores de treball recuperades, reforçar el suport administratiu als centres, evitar que cada nova eina digital afegeixi una nova capa de feina i orientar la inspecció cap a l'acompanyament i la reflexió pedagògica, més que no pas cap al control documental. Aleix Olondriz Ciències de l'Educació, Universitat de Lleida El malestar docent també té a veure amb una sensació creixent de desorientació pedagògica. En els darrers anys, l'escola ha acumulat reformes, canvis curriculars i noves metodologies que sovint s'han implementat amb presses, amb poc debat professional i sense les condicions necessàries perquè el professorat les pugui incorporar amb sentit. Això ha generat la percepció que moltes decisions educatives arriben més des de la lògica política o administrativa que no pas des de l'evidència pedagògica o de la realitat dels centres. La recerca fa temps que alerta d'aquest risc. Els estudis sobre canvi educatiu mostren que les reformes només tenen impacte quan el professorat participa activament en la seva construcció i disposa de temps, estabilitat i suport per desenvolupar-les. Quan els canvis s'encadenen sense consolidar-se, el resultat acostuma a ser cansament, fragmentació i una sensació d'inseguretat professional. Val a dir que aquesta “fatiga” no és exclusiva del nostre país. Altres estudis han evidenciat aquest cansament davant del canvi continuu i la necessitat “d'innovar per innovar”. En aquest context, moltes de les mobilitzacions actuals expressen també la necessitat de recuperar espais de confiança i autonomia docent. No es tracta de rebutjar la innovació o la transformació educativa, sinó d'evitar que aquestes es converteixin en una successió de consignes poc connectades amb les necessitats reals de les aules. Per això, qualsevol millora del sistema educatiu hauria de passar per reforçar les condicions que permeten construir projectes pedagògics sòlids i estables: equips docents cohesionats, temps per a la reflexió compartida, lideratges pedagògics estables i una relació més estreta entre recerca, administració i pràctica educativa. Tot això, sumat a la solució de la manca sistèmica de reconeixement de la tasca docent. Les recerques de Gerard Ferrer-Esteban es van desenvolupar durant la seva etapa com a recercador postdoctoral Marie Skłodowska-Curie al projecte Reformed, a la UAB, finançat per l’European Research Council (ERC), i en el marc d’un contracte finançat per la Fundació Bofill.Aleix Olondriz Valverde, Fernando Marhuenda Fluixá, Jessica Cabezas Alarcón, i Oscar Flores i Alarcia no reben salari, ni realitzen tasques de consultoria, ni posseeixen accions, ni reben finançament de cap empresa o organització que pugui obtenir benefici d'aquest article, i han declarat no tenir vincles rellevants més enllà dels càrrecs acadèmics citats.
Andrey_Popov/ShutterstockLa professió docent ha eixit al carrer tant a la Comunitat Valenciana com a Catalunya. Més personal, pujada de sous, menys burocràcia… Més enllà de les peticions concretes, quin diagnòstic fa la ciència de la situació real del dia a dia dels docents i de la repercussió sobre l'aprenentatge de l'alumnat? I quines solucions pot proposar l'acadèmia, amb les dades resultants de la recerca a la mà. Fernando Marhuenda Didàctica i Organització Escolar, Universitat de València Ja en 2010 assenyalava el sociòleg francès François Dubet que la institució escolar, com altres institucions pròpies de la Modernitat, filles de la Il·lustració, es troba en declivi: ha deixat de ser un espai admirat o sagrat (les pel·lícules sobre mestres de la República són un clar testimoni del que significava l'escola i la figura del mestre aleshores); ha deixat de ser un espai uniforme i hui en dia està exigida a atendre la diversitat i fer-ho de manera inclusiva i no segregadora; i ha perdut el monopoli de la transmissió cultural que una vegada tingué. També durant la pandèmia de 2020 es va veure que la institució escolar era prescindible, que l'ofici d'ensenyar no era una de les ocupacions considerades essencials, que la funció tradicional de custòdia tenia un pes tan important com el de la transmissió de coneixement; i que el debat més important per a famílies i administracions fou, en qualsevol cas, ajustar i adaptar els sistemes d'avaluació més que entestar-se a mantindre els estàndards de transmissió de coneixement. El professorat està hui en dia exigit a treballar en unes condicions en què ni tan sols una suposada vocació resol les contradiccions que manifesta una organització escolar que a penes s'ha modificat en les últimes dècades. Se li reclama exercir funcions que semblen desplaçar la principal, com el doctor en Història Contemporània Cristòfol-A. Trepat explicava tan bé: la preponderància de l'aparent benestar de l'alumnat i la negació del valor del saber; una cosa que es manifesta de forma més exagerada en alguns territoris i comarques amb l'ensenyament de les llengües oficials, com novel·là, humorísticament, Sergi Durbà, en Camins al Sud. Una institució qüestionada, un professorat desprestigiat, com apunten altres autors. Poc ajuden en aquestes circumstàncies les propostes universitàries de formació del professorat, particularment de primària (arribà a haver-hi dues propostes molt distintes i divergents), així com la trajectòria del màster de formació del professorat de secundària des de la seua implantació, amb un caràcter professionalitzador, però una oferta deficient en moltes universitats públiques i una oportunitat de negoci per a les privades. No és fàcil el treball docent en l'actualitat, i el marge de millora és ampli, tant en la formació inicial com en l'organització escolar; bé farien les administracions a respectar més i facilitar aquest treball, també mitjançant la incorporació de noves figures als centres escolars, per a assumir funcions pròpies de l'educació social, el treball social o la infermeria, per esmentar-ne tres cada vegada més evidents. Òscar Flores i Alarcia Didàctica i Organització Escolar, Universitat de Lleida El malestar docent que avui s'expressa en forma de protestes no es pot reduir a una reivindicació salarial. Respon a una tensió més profunda: la societat demana a l'escola que sigui més inclusiva, personalitzi l'aprenentatge, acompanyi emocionalment l'alumnat i respongui a realitats socials cada vegada més complexes. Però aquestes exigències no sempre han anat acompanyades de les condicions necessàries, especialment de més recursos humans als centres. La recerca ajuda a entendre-ho. Els estudis mostren que la societat valora positivament els docents, però aquest reconeixement no sempre es tradueix en prestigi, salari, autonomia o suport efectiu. Segons TALIS 2024, l'estrès docent deriva de la combinació de càrrega de treball elevada, gestió d'aula complexa, condicions laborals desajustades i canvis constants. Per això, per aconseguir una inclusió efectiva, aquesta ha de deixar de dependre de l'esforç individual i esdevenir una responsabilitat compartida del sistema. Formació, sí, però també més mestres a les aules, especialistes, professionals de suport i temps de coordinació. En aquest sentit, la codocència pot ser una bona solució: permet compartir la responsabilitat educativa, atendre millor la diversitat, reduir l'aïllament docent i generar respostes més ajustades a les necessitats de l'alumnat. Jessica Cabezas Educació i Societat, Universitat de Barcelona En educació portem anys demanant als docents que facin més coses, i a més que les facin millor; que personalitzin l'aprenentatge, que atenguin la diversitat, que integrin la tecnologia, que millorin la convivència, que donin resposta al malestar emocional de l'alumnat, sense oblidar coordinar-se amb les famílies. El problema és que la recerca porta temps assenyalant que no es pot ampliar indefinidament la missió de l'escola sense revisar les condicions reals del treball docent. A Espanya, el problema s'agreuja per un desajustament concret entre el que es demana a l'escola i la preparació amb la qual acaba una part del professorat. Segons TALIS 2018 només el 35 % dels docents a Espanya va declarar haver estat format per a ensenyar en aules amb nivells diversos de capacitat durant la seva formació inicial, i el 28 % va dir haver-se sentit preparat per a fer-ho en acabar els seus estudis. En l'ús pedagògic de les TIC, només el 36 % se sentia preparat. En primària, un 23 % de les direccions reportava que la qualitat de l'ensenyament es veia obstaculitzada per la falta de professorat amb competències per a ensenyar a estudiants amb necessitats específiques. Això ens indica que estem exigint inclusió, atenció a la diversitat i adaptació curricular sense haver reforçat prou la formació professional per a sostenir aquestes competències que s'exigeixen. Si a més la recerca ens diu que el professorat arriba poc preparat per a ensenyar en contextos heterogenis, llavors la formació inicial no pot seguir organitzada com si la diversitat fos un tema lateral. L'atenció a la diversitat, el treball amb grups de distinta composició, l'avaluació formativa, l'ensenyament col·laboratiu i la presa de decisions pedagògiques en contextos complexos haurien de formar part del nucli de la formació docent. En aquest sentit, la universitat no sols pot diagnosticar el problema: també té la responsabilitat de revisar quin tipus de professional està contribuint a formar. Gerard Ferrer-Esteban Psicologia i Ciències de l'Educació, Universitat Oberta de Catalunya La burocràcia és una de les causes del malestar docent que travessa totes les mobilitzacions del personal arreu de Catalunya i del País Valencià. L'excés de tràmits afecta el temps, les prioritats i el mateix sentit de la tasca educativa. Però el problema no és tant l'existència de procediments administratius, que són necessaris per garantir drets, transparència i equitat, sinó la seva acumulació, fragmentació i escassa utilitat pedagògica. Al llarg del temps s'acumulen formularis, plans, memòries, aplicatius i informes que eclipsen les tasques que donen sentit a l'ofici docent: preparar les classes, coordinar-se pedagògicament i acompanyar l'alumnat. Això també és el que denuncien moltes direccions quan assenyalen que aquesta càrrega els impedeix dedicar prou temps al lideratge pedagògic, al suport al professorat i a la millora dels aprenentatges. Aquesta tensió es fa encara més evident en els centres que es troben en entorns de major vulnerabilitat social. Els centres d'elevada complexitat fan front a més rotació docent, més dificultats per consolidar projectes pedagògics i una major necessitat de suport i coordinació. En aquests contextos de claustres inestables i necessitats de l'alumnat més exigents, la burocràcia no és només una càrrega afegida, sinó un factor que debilita encara més la capacitat del centre per donar resposta a la complexitat. Els tràmits per justificar, registrar o omplir aplicatius no només consumeixen temps, sinó que competeixen amb tasques d'atenció a la diversitat, seguiment de l'alumnat més vulnerable, coordinació amb serveis externs i comunicació amb les famílies. Aquesta és sens dubte una de les claus per entendre les mobilitzacions del professorat. Quan els docents reclamen menys burocràcia, no demanen una escola sense planificació o sense avaluació. Demanen que els instruments tinguin sentit professional. El que es qüestiona en aquestes mobilitzacions és la confusió entre millora i registre, entre acompanyament i control, o entre evidència i acumulació documental. El risc és precisament que es produeixi aquest desacoblament: instruments pensats per millorar el sistema poden acabar alimentant pràctiques burocràtiques si no es dissenyen amb temps, suport i sentit professional. En aquest context, el Pla de desburocratització dels centres educatius 2026-2028 del govern català podria ser una oportunitat, però només si s'entén com una política de canvi organitzatiu i no només com una aposta per la digitalització. Centralitzar aplicacions, automatitzar tràmits, millorar la interoperabilitat de dades, simplificar documents i ordenar la comunicació amb els centres són mesures necessàries. Ara bé, la seva eficàcia dependrà de que alliberin temps real per a la docència, la coordinació i el lideratge pedagògic. Això implica mesurar l'impacte del pla en hores de treball recuperades, reforçar el suport administratiu als centres, evitar que cada nova eina digital afegeixi una nova capa de feina i orientar la inspecció cap a l'acompanyament i la reflexió pedagògica, més que no pas cap al control documental. Aleix Olondriz Ciències de l'Educació, Universitat de Lleida El malestar docent també té a veure amb una sensació creixent de desorientació pedagògica. En els darrers anys, l'escola ha acumulat reformes, canvis curriculars i noves metodologies que sovint s'han implementat amb presses, amb poc debat professional i sense les condicions necessàries perquè el professorat les pugui incorporar amb sentit. Això ha generat la percepció que moltes decisions educatives arriben més des de la lògica política o administrativa que no pas des de l'evidència pedagògica o de la realitat dels centres. La recerca fa temps que alerta d'aquest risc. Els estudis sobre canvi educatiu mostren que les reformes només tenen impacte quan el professorat participa activament en la seva construcció i disposa de temps, estabilitat i suport per desenvolupar-les. Quan els canvis s'encadenen sense consolidar-se, el resultat acostuma a ser cansament, fragmentació i una sensació d'inseguretat professional. Val a dir que aquesta “fatiga” no és exclusiva del nostre país. Altres estudis han evidenciat aquest cansament davant del canvi continuu i la necessitat “d'innovar per innovar”. En aquest context, moltes de les mobilitzacions actuals expressen també la necessitat de recuperar espais de confiança i autonomia docent. No es tracta de rebutjar la innovació o la transformació educativa, sinó d'evitar que aquestes es converteixin en una successió de consignes poc connectades amb les necessitats reals de les aules. Per això, qualsevol millora del sistema educatiu hauria de passar per reforçar les condicions que permeten construir projectes pedagògics sòlids i estables: equips docents cohesionats, temps per a la reflexió compartida, lideratges pedagògics estables i una relació més estreta entre recerca, administració i pràctica educativa. Tot això, sumat a la solució de la manca sistèmica de reconeixement de la tasca docent. Les recerques de Gerard Ferrer-Esteban es van desenvolupar durant la seva etapa com a recercador postdoctoral Marie Skłodowska-Curie al projecte Reformed, a la UAB, finançat per l’European Research Council (ERC), i en el marc d’un contracte finançat per la Fundació Bofill.Aleix Olondriz Valverde, Fernando Marhuenda Fluixá, Jessica Cabezas Alarcón, i Oscar Flores i Alarcia no reben salari, ni realitzen tasques de consultoria, ni posseeixen accions, ni reben finançament de cap empresa o organització que pugui obtenir benefici d'aquest article, i han declarat no tenir vincles rellevants més enllà dels càrrecs acadèmics citats.
19 minutes
საქართველოს განათლების სამინისტროს ცნობით, შპს „საგანმანათლებლო რესურსები“ სასჯარო სკოლების დაწყებითი კლასის მოსწავლეებისთვის სასკოლო ფორმების შესაძენად საჭირო ბაზრის კვლევას ახლიდან გამოაცხადებს.
საქართველოს განათლების სამინისტროს ცნობით, შპს „საგანმანათლებლო რესურსები“ სასჯარო სკოლების დაწყებითი კლასის მოსწავლეებისთვის სასკოლო ფორმების შესაძენად საჭირო ბაზრის კვლევას ახლიდან გამოაცხადებს.
20 minutes
Historia, kontakizun den heinean, modu askotan kontatu daiteke. Aritz Ibarra Agirrezabalek ilustrazioaren eta epikotasunetik edaten duen kontakizunaren alde egin du 'Deiadarra. Pirinioetako erresistentzia' bere azken liburuan. Nabarraldek argitaratua, liburu ilustratuak bere biziraupena erresistentzia oinarritu duen herri baten historia berreskuratzen du: euskaldunona
Historia, kontakizun den heinean, modu askotan kontatu daiteke. Aritz Ibarra Agirrezabalek ilustrazioaren eta epikotasunetik edaten duen kontakizunaren alde egin du 'Deiadarra. Pirinioetako erresistentzia' bere azken liburuan. Nabarraldek argitaratua, liburu ilustratuak bere biziraupena erresistentzia oinarritu duen herri baten historia berreskuratzen du: euskaldunona
20 minutes
Uma doação de R$ 1 milhão feita ao diretório mineiro do Novo colocou o partido do ex-governador Romeu Zema no centro da nova crise envolvendo aliados do ex-presidente condenado por tentativa de golpe, Jair Bolsonaro, o Banco Master e o financiamento do filme Dark Horse. O valor foi doado em 2022 por Henrique Moura Vorcaro, […] Fonte
Uma doação de R$ 1 milhão feita ao diretório mineiro do Novo colocou o partido do ex-governador Romeu Zema no centro da nova crise envolvendo aliados do ex-presidente condenado por tentativa de golpe, Jair Bolsonaro, o Banco Master e o financiamento do filme Dark Horse. O valor foi doado em 2022 por Henrique Moura Vorcaro, […] Fonte
20 minutes
If broadcasters want to rebuild trust and remain relevant, they must “liberate their talent” and let their journalists act more like independent creators, Deborah Turness said in a speech in London this week. “I believe the established media hasn’t confronted the hard truth that this revolution isn’t just about consumers moving to different platforms,” Turness,...
20 minutes
If broadcasters want to rebuild trust and remain relevant, they must “liberate their talent” and let their journalists act more like independent creators, Deborah Turness said in a speech in London this week. “I believe the established media hasn’t confronted the hard truth that this revolution isn’t just about consumers moving to different platforms,” Turness,...
21 minutes
Maeneo ya Kusini mwa nchi ya Somalia, yako hatarin kukumbwa na njaa ambapo wilaya moja imeripoti kiwango cha juu cha njaa ambacho hakijawahi kushuhudiwa tangu mwaka 2022, yamesema mashirika mawili yakimataifa yanayofuatilia mwenendo wa usalama wa chakula duniani.
Maeneo ya Kusini mwa nchi ya Somalia, yako hatarin kukumbwa na njaa ambapo wilaya moja imeripoti kiwango cha juu cha njaa ambacho hakijawahi kushuhudiwa tangu mwaka 2022, yamesema mashirika mawili yakimataifa yanayofuatilia mwenendo wa usalama wa chakula duniani.
22 minutes
Co-hosts Heidi Holtan and Charlie Mitchell are charmed by orioles, impressed by warblers, and flummoxed by black flies.Send us a voice memo through Speak Pipe!
Co-hosts Heidi Holtan and Charlie Mitchell are charmed by orioles, impressed by warblers, and flummoxed by black flies.Send us a voice memo through Speak Pipe!
23 minutes
Dorëheqja e përfaqësuesit të lartë të Organizatës së Kombeve të Bashkuara (OKB) për Bosnje e Hercegovinën, Christian Schmidt, ka nxjerrë në sipërface përçarje të thella midis aktorëve kryesorë ndërkombëtarë lidhur me të ardhmen e mbikëqyrjes së Bosnjës.
23 minutes
Dorëheqja e përfaqësuesit të lartë të Organizatës së Kombeve të Bashkuara (OKB) për Bosnje e Hercegovinën, Christian Schmidt, ka nxjerrë në sipërface përçarje të thella midis aktorëve kryesorë ndërkombëtarë lidhur me të ardhmen e mbikëqyrjes së Bosnjës.
24 minutes
(The Center Square) – Michigan House Republicans successfully advanced a major overhaul of the state’s energy policies they say will lower utility bills and improve grid reliability. The Republican-led legislation, House Bills 5710-5711, passed the House this week and now heads to the Democrat-held Senate. State Rep. Ann Bollin, R-Brighton Township, said Michigan residents are struggling under rising utility bills and this package brings immediate relief. “Families are telling me they are doing everything right and still falling behind because of higher utility costs,” Bollin explained following the vote. “When electric bills keep climbing month after month, it creates real stress for parents, seniors living on fixed incomes, and hardworking people trying to make ends meet. Michigan families need some relief.” Bollin said the legislation would help ensure residents can rely on power during extreme weather while reducing costs. “People should not have to worry about whether they can afford to keep the heat on in the winter or the air conditioning running during dangerous summer temperatures,” Bollin said. State Rep. Ron Robinson, R-Utica, described the package as a “top-to-bottom reset” of Michigan energy policy. “We are righting the ship,” Robinson said. “This is a serious, top-to-bottom reset of Michigan’s energy policy that puts affordability and reliability first for families, workers, and job providers.” The bills would: • Requires the Michigan Public Service Commission to prioritize affordability and reliability • Stops funding to outside political activist groups • Streamlines the process for building and upgrading energy infrastructure • Increases transparency around ratehikes These bills come just a couple years after Gov. Gretchen Whitmer joined fellow Democrats to pass a series of public acts cementing the state’s clean energy strategy. Among other provisions, the legislation established a new statewide standard requiring utilities to generate 80% of their electricity from clean sources by 2035 and reach 100% clean energy by 2040. This new legislation is part of a broader House Republican affordability agenda that lawmakers say could save Michigan families roughly $1,400 annually through a combination of utility and property tax relief. Environmental groups and clean energy advocates sharply criticized the proposals, arguing the bills would eliminate some of the state’s most effective cost-saving energy policies. Ben Poulson, state government affairs director for the Michigan League of Conservation Voters, told The Center Square that the reforms would make it harder to expand low-cost renewable energy and energy efficiency programs. “It’s disappointing that at a time when Michiganders are already struggling with rising energy costs, the House has chosen to pass reforms that make it harder to deploy some of the cheapest and cleanest energy resources available to Michigan families and businesses,” Poulson said. “These proposals move us in the wrong direction at a moment when people are looking for real solutions to lower their bills and strengthen our energy future.” Poulson pointed to estimates that project billions in future savings if the current energy programs stay in place. “Repealing clean energy targets will only make matters worse, as research shows it could instead lead to $5.6 billion in higher electricity costs statewide between 2026 and 2050,” Poulson said. “At a time when energy costs are already rising, rolling back some of the most effective tools we have to reduce energy bills is deeply concerning.” He also argued the legislation would create additional barriers for homeowners seeking to install rooftop solar or other distributed energy systems. “This legislation also makes it more difficult for individuals to take control of their own energy future,” Poulson said. “By weakening requirements around connecting distributed energy resources like rooftop solar, it creates additional barriers for Michiganders who want to invest in their homes, lower their bills, and contribute to a more resilient energy system.” Supporters of the legislation reject claims the reforms would raise costs. David Stevenson, director of energy and environmental policy at the Mackinac Center for Public Policy, told The Center Square that Michigan’s current clean energy mandates are driving up utility bills by pushing utilities toward intermittent power sources. “The reforms are exactly what Michigan needs to reduce energy costs and ensure reliability by allowing dependable energy plants to operate while removing mandates that favor intermittent, costly energy sources like wind and solar,” Stevenson said. Stevenson cited a Mackinac Center study projecting utility bills could rise significantly if Michigan continues transitioning away from coal and nuclear power. “A Mackinac Center study projects that transitioning from dependable resources like coal and nuclear to solar and wind could dramatically increase ratepayers utility bills by more than $2,000 a year in the coming years,” Stevenson said. He added that renewable energy sources currently provide a relatively small share of Michigan’s electricity generation and argued “dependable resources like coal and nuclear” remain necessary during periods of high demand. “Wind and solar energy don’t meet Michigan’s energy needs in all seasons,” Stevenson said. “Today, solar power provides under 3% of Michigan’s electricity and wind under 8%, and those limited contributions show why dependable energy is essential. Dependable energy sources remain essential for affordability and reliability.” Both bills passed with only Republican support in the House.
(The Center Square) – Michigan House Republicans successfully advanced a major overhaul of the state’s energy policies they say will lower utility bills and improve grid reliability. The Republican-led legislation, House Bills 5710-5711, passed the House this week and now heads to the Democrat-held Senate. State Rep. Ann Bollin, R-Brighton Township, said Michigan residents are struggling under rising utility bills and this package brings immediate relief. “Families are telling me they are doing everything right and still falling behind because of higher utility costs,” Bollin explained following the vote. “When electric bills keep climbing month after month, it creates real stress for parents, seniors living on fixed incomes, and hardworking people trying to make ends meet. Michigan families need some relief.” Bollin said the legislation would help ensure residents can rely on power during extreme weather while reducing costs. “People should not have to worry about whether they can afford to keep the heat on in the winter or the air conditioning running during dangerous summer temperatures,” Bollin said. State Rep. Ron Robinson, R-Utica, described the package as a “top-to-bottom reset” of Michigan energy policy. “We are righting the ship,” Robinson said. “This is a serious, top-to-bottom reset of Michigan’s energy policy that puts affordability and reliability first for families, workers, and job providers.” The bills would: • Requires the Michigan Public Service Commission to prioritize affordability and reliability • Stops funding to outside political activist groups • Streamlines the process for building and upgrading energy infrastructure • Increases transparency around ratehikes These bills come just a couple years after Gov. Gretchen Whitmer joined fellow Democrats to pass a series of public acts cementing the state’s clean energy strategy. Among other provisions, the legislation established a new statewide standard requiring utilities to generate 80% of their electricity from clean sources by 2035 and reach 100% clean energy by 2040. This new legislation is part of a broader House Republican affordability agenda that lawmakers say could save Michigan families roughly $1,400 annually through a combination of utility and property tax relief. Environmental groups and clean energy advocates sharply criticized the proposals, arguing the bills would eliminate some of the state’s most effective cost-saving energy policies. Ben Poulson, state government affairs director for the Michigan League of Conservation Voters, told The Center Square that the reforms would make it harder to expand low-cost renewable energy and energy efficiency programs. “It’s disappointing that at a time when Michiganders are already struggling with rising energy costs, the House has chosen to pass reforms that make it harder to deploy some of the cheapest and cleanest energy resources available to Michigan families and businesses,” Poulson said. “These proposals move us in the wrong direction at a moment when people are looking for real solutions to lower their bills and strengthen our energy future.” Poulson pointed to estimates that project billions in future savings if the current energy programs stay in place. “Repealing clean energy targets will only make matters worse, as research shows it could instead lead to $5.6 billion in higher electricity costs statewide between 2026 and 2050,” Poulson said. “At a time when energy costs are already rising, rolling back some of the most effective tools we have to reduce energy bills is deeply concerning.” He also argued the legislation would create additional barriers for homeowners seeking to install rooftop solar or other distributed energy systems. “This legislation also makes it more difficult for individuals to take control of their own energy future,” Poulson said. “By weakening requirements around connecting distributed energy resources like rooftop solar, it creates additional barriers for Michiganders who want to invest in their homes, lower their bills, and contribute to a more resilient energy system.” Supporters of the legislation reject claims the reforms would raise costs. David Stevenson, director of energy and environmental policy at the Mackinac Center for Public Policy, told The Center Square that Michigan’s current clean energy mandates are driving up utility bills by pushing utilities toward intermittent power sources. “The reforms are exactly what Michigan needs to reduce energy costs and ensure reliability by allowing dependable energy plants to operate while removing mandates that favor intermittent, costly energy sources like wind and solar,” Stevenson said. Stevenson cited a Mackinac Center study projecting utility bills could rise significantly if Michigan continues transitioning away from coal and nuclear power. “A Mackinac Center study projects that transitioning from dependable resources like coal and nuclear to solar and wind could dramatically increase ratepayers utility bills by more than $2,000 a year in the coming years,” Stevenson said. He added that renewable energy sources currently provide a relatively small share of Michigan’s electricity generation and argued “dependable resources like coal and nuclear” remain necessary during periods of high demand. “Wind and solar energy don’t meet Michigan’s energy needs in all seasons,” Stevenson said. “Today, solar power provides under 3% of Michigan’s electricity and wind under 8%, and those limited contributions show why dependable energy is essential. Dependable energy sources remain essential for affordability and reliability.” Both bills passed with only Republican support in the House.
24 minutes

Gov. Tim Walz and legislative leaders announced a deal late Wednesday on the budget items the Legislature plans to pass this session, which ends on Sunday night. They provided few details, but Walz and some legislative leaders are holding press conferences Thursday. Last year, Progressive Democrats disrupted a press conference, banging on the door in […]

24 minutes
Gov. Tim Walz and legislative leaders announced a deal late Wednesday on the budget items the Legislature plans to pass this session, which ends on Sunday night. They provided few details, but Walz and some legislative leaders are holding press conferences Thursday. Last year, Progressive Democrats disrupted a press conference, banging on the door in […]