Open Newswire

Ministria e Arsimit dhe Shkencës edhe pas shtatë muajve nuk i ka përmirësuar vërejtjet të cilat i konstatoi Enti Shtetëror i Statistikave për Konviktin Studentor Shtetëror të Tetovës, shkruan Portalb.mk. Revizorët mes tjerash konstatuan se u lëshua në përdorim pa kontroll teknik të objektit dhe pa miratim për kryerjen e veprimtarisë, ndërsa se edhe mensa (kuzhina) nuk është […]

Ingo, Sebastian und Chris im Podcast-Studio. – CC-BY-NC 4.0 netzpolitik.orgEndlich diskutiert Deutschland über digitale Gewalt! Doch in der Debatte darüber, was zu tun ist, bleibt so manches auf der Strecke, während anderes über das Ziel hinausschießt. In der neuen Ausgabe unseres Podcasts analysieren Sebastian und Chris, worauf es jetzt ankommt.

Lojrat online FIFA, Call of Duty dhe Fortnite janë ndër të preferuarat te të rinjtë e vendit me të cilët bisedoi Portalb.mk. Siç thanë ata, kanë dëshirë të shpenzojnë kohën e lirë në “gaming” por, edhe duke shikuar filma të zhanrit aksion dhe komedi.  Shumica e djemve që shpenzojnë kohën e tyre në këto lojra thonë se e bëjnë vetëm për ndjenjën që […]

La prueba celebra su 110ª edición y lo hace con Tadej Pogacar como gran favorito, pero que tendrá un gran rival de la talla de Remco EvenepoelMenos de 100 días para que arranque el Tour de Francia en Barcelona: estos son los detalles que ya se conocen Los míticos adoquines hacen su entrada en la temporada de ciclismo este 2026 con una de sus primeras carreras destacadas. Llega el Tour de Flandes, el segundo Monumento tras la Milán-San Remo, y lo hace con uno de los mejores carteles de una prueba, con un nuevo duelo entre Tadej Pogacar y Remco Evenepoel, unido a competidores de la talla de Mathieu van der Poel y Wout van Aert. El Tour de Flandes forma parte de los llamados Monumentos, es decir, las cinco mejores clásicas del ciclismo, que aúnan tradición, historia y recorrido exigente. Estas son junto a la mencionada también la Milán-San Remo, Paris-Roubaix, Lieja-Bastoña-Lieja y Giro de Lombardia. Este 2026 la prueba celebra su 110ª edición y lo hace con Tadej Pogacar como gran favorito, pero que tendrá un gran rival de la talla de Remco Evenepoel, que ha confirmado en sus redes sociales su participación a última hora tras haber disputado también la Volta a Catalunya, ganada por Jonas Vingegaard. El recorrido del Tour de Flandes 2026 Este Tour de Flandes en su 110ª prepara un recorrido a la altura de sus participantes, aumentando la distancia respecto a la edición anterior, pasando de 269 kilómetros a 278,2 en la que se recorrerá esta temporada. Comenzará en Amberes y terminará en Oudernaarde. De sus 278 kilómetros, se espera que empiece la emoción al llegar al ‘Viejo Kwaremont’ en el kilómetro 136, dejando una sucesión de pavés, muros y cotas como Koppenberd, Taaienberg y Kruisberg, entre otras. Precisamente es la subida al Paterber y Koppenberg uno de los momentos álgidos de la carrera con más de 2.000 metros de desnivel y adoquines que exigirá al máximo al pelotón y los favoritos. Pogacar, Evenepoel y Van der Poel: favoritos en el Tour de Flandes Después de sus victorias en Strade Bianche y sobre todo Milán-San Remo, donde venció tras caerse, Tadej Pogacar llega como gran favorito al Tour de Flandes 2026, una prueba que ya sabe lo que es ganar hasta en dos ocasiones, la última la pasada edición. Ofrece su mejor preparación para completar todos los Monumentos, faltándole solo la Paris-Roubaix. “He tenido buenos entrenamientos y tras San Remo tuve unos días de descanso. ¿Mi caída allí? Fue un accidente fuerte, pero no tuve heridas profundas, así que no me afectaron durante mucho tiempo”, declaraba en la televisión belga flamenca en la previa de la prueba. Pero delante tendrá a uno de sus mayores rivales, Remco Evenepoel, que se suma a un inmejorable cartel, y cuyo equipo confía como máximo favorito. Sobre esto habló también Pogacar: Me sorprendió un poco, pero al mismo tiempo no. Hace un tiempo que ya había escuchado rumores. Al producirse el anuncio un 1 de abril, también pensé que quizás era una broma. Pero más allá de eso, es bueno verlo en la salida el domingo“, afirmó. El Tour de Flandes 2026, sin embargo, será algo más que un duelo entre Tadej Pogacar y Remco Evenepoel, pues competirán también nombres como Mads Pedersen, Wout van Aert o Mathieu van der Poel, que ha ganado tres veces la prueba y quiere llegar a ser el único ciclista de la historia en lograr cuatro victorias. Horario y dónde ver el Tour de Flandes 2026 La 110ª edición del Tour de Flandes tendrá lugar este domingo 5 de abril a partir de las 9:45 horas en Amberes, finalizando aproximadamente a las 16:45 horas en Oudenaarde. La prueba se podrá seguir por televisión a través de Eurosport 1, que se puede ver en plataformas como HBO Max, Movistar plus o DAZN.

Depuis le retour au pouvoir de Donald Trump, son administration subit des purges régulières, inédites par leur ampleur. Bien souvent mues pour assouvir les envies de vendetta personnelle du président des États-Unis, elles s'inscrivent dans une entreprise idéologique plus large pour éloigner des sphères du pouvoir ceux qui n’adhèrent pas suffisamment au projet « Maga ».

La estrella eslovena del conjunto angelino queda fuera en un tramo clave de la temporada, justo cuando el equipo vive su mejor momento.

Пас аз танаффуси сеҳафтаина бо сабаби омодагӣ ва иштироки тими миллии Тоҷикистон дар бозии ниҳоии интихобии Ҷоми Осиё-2027 муқобили мунтахаби Филиппин, бозиҳои даври сеюми мусобиқаи қаҳрамонии Тоҷикистон байни дастаҳои лигаи олӣ рӯзҳои 4-6-уми апрел баргузор мешаванд.

Au 36e jour de conflit, deux avions de combat américains ont été abattus dans le ciel iranien, vendredi 3 avril. Au Liban, les combats se poursuivent dans le sud où l’armée israélienne a annoncé son intention d’établir une zone tampon de 3 km de profondeur. Dans ce contexte, les Israéliens tentent de couper le sud du Liban du reste du pays en détruisant les ponts.

Mientras la atención global se centra en lo nuclear, Irán mantiene investigaciones biológicas con riesgo de fuga accidental o transferencia. Su doble uso civil-militar y la falta de supervisión internacional aumentan el peligro de epidemias transfronterizas.

Au Nigeria, la coalition de l'opposition du Congrès démocratique africain (ADC) enregistre de nouveaux ralliements avant les élections générales qui se tiendront en janvier 2027 dans le pays le plus peuplé d'Afrique. Peter Obi ou encore Atiku Abubakar font partie des poids lourds à avoir rejoint ce parti, qui tiendra bientôt sa convention nationale. Et, en début de semaine, c'est l'ancien gouverneur de Kano, Rabiu Kwankwaso, qui a rejoint à son tour l'ADC. Cette figure d'opposition très influente a remporté la majorité des voix dans cette région du nord à majorité musulmane lors de la dernière présidentielle, en 2023.

CNPC ё ширкати миллии нафту гази Чин, дар минтақаи нафтхези Балҷувон дар вилояти Хатлон, ба ҷустуҷӯйи нафт оғоз кардааст.

Through community pantries, people can donate goods which the severely affected could get based on what they need. The post Community pantry in the face of adversity appeared first on Bulatlat.

Huu ni uchunguzi wa kipekee wa RFI kuhusu vita vya siri vinavyoendelea katika bara la Afrika, kati ya Kyiv na Moscow nchini Libya. Vita hivi vinafanyika kwa siri na vikijikita kwenye maslahi ya kiuchumi na kijeshi, pamoja na mapambano ya madaraka, ya Urusi na Ukraine, nchi mbili ambazo ziko vitani kwa zaidi ya miaka minne. Sehemu ya mwisho ya awamu tatu: Je, Afrika imekuwa ukumbi mwingine wa vita kati ya Urusi na Ukraine?

Final de la Copa Africana rumbo al TAS: el título de los Leones del Atlas desata una crisis inédita que sigue encendiendo el debate.

Sekitar seribuan warga berdemonstrasi di Kelurahan Tretes, Kecamatan Prigen, Kabupaten Pasuruan, Minggu (29/3/26). Mereka membentangkan poster dan spanduk yang menolak alih fungsi hutan di Kaki Gunung Arjuno-Welirang menjadi perumahan elit. Warga yang tergabung dalam Gerakan Masyarakat Peduli Hutan (Gema Duta) ini  khawatir alih fungsi hutan akan membawa petaka, bencana banjir dan longsor. Priya Kusuma, Ketua […] The post Alih Fungsi Hutan Perparah Banjir Pasuruan appeared first on Mongabay.co.id.

On han de posar la mirada els mitjans de comunicació? Hi ha espais per a la comprensió profunda i la investigació? I per a les bones notícies? En ‘El Pòdcast de Jornal.cat’ reflexionem sobre aquestes qüestions amb Laia Soldevila, sòcia i periodista del mitjà de comunicació 'Crític'.   'Crític' és un mitjà de referència i, alhora, és singular dins del panorama mediàtic. Com has acabat formant part de Crític? Fa vuit anys que hi soc. Abans havia treballat en altres mitjans i també havia estat “a l’altre costat” del periodisme convencional. Vaig començar al Grup de Periodistes Ramon Barnils, una entitat amb més d’un centenar de professionals que reflexionen sobre la professió i sobre com hauria de ser el periodisme als Països Catalans. Allà hi treballava com a tècnica i ho combinava amb altres feines. També compartia projectes amb gent que després impulsaria 'Crític', com l’'Anuari dels Silencis Mediàtics' de 'Mèdia.cat'. A partir d’aquestes afinitats i d’haver treballat plegats, vaig acabar entrant a 'Crític' força ràpid.   Com és el dia a dia dins de la redacció de 'Crític'? De cara enfora pot semblar un mitjà lent, perquè publiquem pocs continguts al dia i alguns estan reservats per a subscriptors durant un temps; però, de portes endins, la feina és intensa. Fem reunions de redacció per decidir temes i, després, cada periodista treballa investigacions, parla amb fonts i contrasta informació. A vegades, una peça pot trigar setmanes; tot i això, també intentem reaccionar a l’actualitat quan tenim alguna cosa a aportar.   "Vam decidir apostar per un periodisme més pausat i amb profunditat, que donés veu a persones i temes que sovint no apareixen als grans mitjans."   Hi ha distància entre la teoria sobre com hauria de ser el periodisme i la realitat del dia a dia d’un mitjà? Sí, sovint diem que als periodistes “ens falta carrer”. Tenim molt clara la part teòrica, però la pràctica és més complexa. Tot i això, està bé tenir una guia. A 'Crític' intentem mantenir les idees amb què va néixer el projecte. El mitjà va aparèixer el 2014, en plena crisi econòmica i també en un moment complicat per al sector. En aquell context, ens vam preguntar quin periodisme voldríem fer. I vam decidir apostar per un periodisme més pausat i amb profunditat, que donés veu a persones i temes que sovint no apareixen als grans mitjans.   També hi ha una dimensió empresarial en un mitjà. Com es combina amb la feina periodística? Des del principi, les persones que van impulsar 'Crític' tenien clar que no volien un gran empresari al darrere que condicionés les decisions periodístiques. La idea era que els mateixos periodistes fóssim els propietaris del mitjà. Per això, vam optar pel model cooperatiu dins de l’economia social. Aquesta decisió té avantatges, perquè nosaltres decidim què publiquem i com ho fem; però també té inconvenients: no tenim un gran grup empresarial al darrere que financi el projecte.   Això vol dir que heu d’assumir tasques d’empresaris? Sí. A mesura que el projecte ha crescut, també ho ha fet la part de gestió. Ara som onze persones i quatre o cinc es dediquen, en bona part, a gestionar la cooperativa: la part econòmica, la gestió d’equip o la recerca de recursos. És una feina imprescindible perquè el mitjà funcioni i es pugui mantenir econòmicament.   Pel que fa al finançament, com es manté el projecte? Al principi pensàvem que viuríem sobretot dels subscriptors, però vam veure que cap mitjà pot sostenir-se només amb això. Per aquest motiu, hem diversificat els ingressos: subscripcions, publicitat amb codi ètic, projectes amb institucions i col·laboracions amb entitats del tercer sector o del món cultural.   Després de més d’una dècada de trajectòria, quin paper creus que té avui 'Crític' dins del mapa mediàtic català? La filosofia amb què va néixer 'Crític' continua sent molt vàlida, ja que encara falten espais on el periodisme ofereixi context i profunditat. En aquell moment, les xarxes socials començaven a accelerar molt el ritme informatiu i nosaltres volíem aportar calma i context, complementant el que expliquen altres mitjans: algú ha d’explicar l’última hora, però també cal un periodisme que ajudi a entendre millor què passa.   "Amb l’auge de l’extrema dreta, els discursos simplistes i la polarització, torna a ser molt necessari oferir context i complexitat."   Vau néixer en un context molt marcat pel 15-M i per l’efervescència política d’aquells anys. Quin és el context actual? Quan vam començar, hi havia una gran eclosió política i social: noves esquerres, moviments independentistes, ajuntaments del canvi… Hi havia moltes coses que necessitaven ser explicades. Després d’aquell cicle, a vegades semblava que quedàvem en terra de ningú i ens preguntàvem què podríem aportar. No obstant això, amb l’auge de l’extrema dreta, els discursos simplistes i la polarització, torna a ser molt necessari oferir context i complexitat.   A vegades 'Crític' explica realitats molt dures. Com gestioneu el risc del pessimisme? És un debat que tenim sovint a la redacció. Per exemple, amb la crisi climàtica és molt fàcil caure en un relat paralitzador. Per això, en alguns moments hem intentat girar la mirada i parlar també de possibles solucions o imaginar escenaris futurs. No sempre és fàcil, però és important explicar alternatives que ja existeixen.   Quines victòries periodístiques destacaries del mitjà? Hem investigat empreses, càrrecs públics o l’ús dels diners públics. Per exemple, vam destapar casos relacionats amb la família Sumarroca o vam investigar la propietat dels pisos a Catalunya, quan aquestes dades eren molt opaques.   Mitjans cooperatius com 'Crític' o 'La Directa' cooperen més que competeixen? Cada mitjà ocupa un nínxol diferent i no tinc la sensació que competim. Al contrari: tant de bo n’hi hagués més. El model cooperatiu implica pensar no només en el periodisme, sinó també en les relacions laborals, en l’impacte social o en la relació amb el territori. I això també facilita la cooperació entre projectes.   Els mitjans continuen tenint capacitat real d’incidir en el poder? Sí, però no és fàcil ni immediat. El periodisme d’investigació requereix temps i recursos, i els canvis no sempre són visibles de seguida. Hi ha exemples com el mitjà 'Mediapart', a França, que va destapar que Gaddafi havia finançat la campanya de Sarkozy; però aquests grans descobriments no passen cada dia. Mentrestant, hi ha molta feina menys visible però igualment important.   En aquest context de creixement de l’extrema dreta, quin paper han de jugar els mitjans? Una de les claus és desmuntar els discursos simplistes. Quan algú diu que tots els problemes són culpa de la immigració, cal explicar què hi ha darrere d’aquest discurs i qui el promou. També cal donar veu a alternatives que ja existeixen i a iniciatives que mostren altres maneres d’entendre la societat.   És millor crear mitjans alternatius o intentar influir dins dels mitjans generalistes? Les dues opcions són necessàries. Als mitjans generalistes hi pot haver periodistes que introdueixin mirades més crítiques, i això és important perquè arriben a molta gent; però també cal que continuïn existint mitjans com els nostres, que poden treballar amb més profunditat i des d’altres marges.   "Al món social trobem les mateixes lògiques del sistema capitalista, colonial i patriarcal."   Per tancar aquesta entrevista, vull preguntar-te: al món social i cultural ja hi ha igualtat entre homes i dones? No, encara no. Potser hi ha més consciència que abans, però les mateixes lògiques del sistema capitalista, colonial i patriarcal continuen operant també en aquests espais. No podem fer veure que els deures ja estan fets, perquè encara queda molta feina per fer.

España debate una PNL que ofrecería becas a jóvenes investigadores africanos para estudiar biodiversidad y medio ambiente, buscando reparar impactos históricos del colonialismo. La iniciativa abre la puerta a la colaboración científica y a reflexionar sobre la memoria histórica.

A pocas horas de expirar el plazo legal, las fuerzas progresistas alcanzaron un acuerdo para concurrir juntas a las elecciones del 17 de mayo bajo la coalición Por Andalucía, liderada por Maíllo, que evita la fragmentación en tres listas a la izquierda del PSOE.

Lorenzo Castillo, president de l’Associació de Residents Peruans a Andorra, ha atacat contra el nou sistema Entry/Exit que entra en vigor divendres vinent i que, segons ell, complicarà l’arribada d’extracomunitaris al Principat. El representant d'aquesta comunitat sud-americana ha denunciat el “desordre administratiu” que ha generat el Govern amb l'entrada massiva d’immigrants i ha recordat que “Andorra no la construeixen els andorrans sinó tots els immigrants”. Les declaracions, recollides per RTVA, posen de manifest la inquietud creixent entre les comunitats llatinoamericanes residents a Andorra davant l’aplicació del nou control migratori europeu. Segons Castillo, el problema no és nou: “Hi ha hagut una mena de desordre en l’administració pel que fa als immigrants. Ara es tracta de solucionar un problema ocasionat pel mateix Govern”. El president de l’Associació de Residents Peruans ha anat més enllà i ha advertit del paper que té la mà d’obra immigrant en el desenvolupament del país. “I tinguem en compte que Andorra no la construeixen els andorrans sinó tots els immigrants”, ha afirmat de manera taxativa en referència especialment al sector de la construcció, un dels pilars econòmics del Principat on la presència de treballadors extracomunitaris és majoritària. El Govern ha permès una arribada massiva sense un ordre previ, ara veuen com les regles canvien de cop i els nouvinguts es troben en una situació complicada. L’Entry/Exit System, que entrarà en vigor divendres de la setmana vinent, forma part de l’acord amb la Unió Europea per controlar les fronteres i registrar les entrades i sortides de ciutadans extracomunitaris. Una mesura que, segons el representant peruà, arriba tard i de manera desordenada, després d’anys en què l’administració andorrana ha facilitat l’arribada de milers de treballadors per cobrir les necessitats del mercat laboral, especialment en construcció, hostaleria i turisme.