Open Newswire

Eskola-jantokietako zerbitzua arautzen duten pleguak aztertu dituzte, eta menuetan ezarritako prezioei, eskakizun nutrizionalei, logistika-ereduari eta abarri erreparatuta, ondorio garbia atera dute: eskala industrialeko eta kalitate baxuko elikadura bultzatzen du Eusko Jaurlaritzaren araudiak.

Media_Photos/ShutterstockDurant dècades, la síndrome de Williams ha ocupat un lloc destacat en la recerca sobre el llenguatge i l'estructura de la ment humana. Aquest trastorn genètic poc freqüent, causat per la supressió d’entre 19 i 25 gens al cromosoma 7, presenta un perfil característic en algunes àrees del comportament i de la cognició que ha alimentat alguns dels debats més rellevants sobre el funcionament de la ment humana. Una de les raons principals d’aquest interès és la combinació, aparentment paradoxal, de dificultats en àrees com el processament visuoespacial amb una fluïdesa verbal que, d’entrada, pot semblar molt sorprenent. Aquesta dissociació ha portat a considerar la síndrome de Williams com una oportunitat per examinar fins a quin punt les diferents capacitats cognitives poden desenvolupar-se de manera independent. Tanmateix, la recerca més recent dibuixa un panorama més matisat i més complex: l’evidència científica apunta cap a un perfil lingüístic heterogeni, amb fortaleses visibles, però també amb diferències estructurals significatives respecte als parlants amb un desenvolupament típic del llenguatge. Una condició genètica minoritària, però rellevant La síndrome de Williams, també anomenada síndrome de Williams-Beuren, és un trastorn del neurodesenvolupament associat, com dèiem, a la manca d'una seqüència de gens del cromosoma 7. Aquesta alteració afecta, entre d'altres coses, el desenvolupament neuronal. També explica bona part de les característiques físiques i cognitives associades. Des del punt de vista clínic, la síndrome s’associa sovint amb manifestacions com la hipercalcèmia o alteracions cardiovasculars. Igualment, s'ha associat amb un desenvolupament cognitiu atípic, amb dificultats en el processament visuoespacial, el raonament abstracte i certes funcions executives. En canvi, altres capacitats, com alguns aspectes del llenguatge o la disposició cap a la interacció social, poden no veure’s tan afectades o fins i tot ser molt destacades. Aquest perfil desigual ha convertit la síndrome en un cas paradigmàtic per explorar com funcionen les diferents parts de la ment humana. El mite del llenguatge “intacte” Als anys noranta del segle XX i a principis dels 2000, diversos estudis van suggerir que el llenguatge de les persones amb síndrome de Williams es mantenia sorprenentment preservat en relació amb altres capacitats cognitives. Aquesta idea es basava en observacions com la fluïdesa verbal, una certa riquesa lèxica o la capacitat narrativa. Aquestes dades van donar suport a la hipòtesi que el llenguatge podria constituir un sistema relativament autònom dins de la cognició humana, és a dir, el conjunt de processos mentals pels quals les persones processen la informació i adquireixen coneixement. Segons aquesta perspectiva, fins i tot en presència de limitacions cognitives generals, la gramàtica podria desenvolupar-se de manera típica. Amb tot, aquesta interpretació ha estat revisada. Estudis posteriors, basats en anàlisis més fines de la producció i la comprensió lingüístiques, han posat de manifest diferències sistemàtiques respecte als parlants amb desenvolupament típic. Especialment es manifesten en l’àmbit de la morfosintaxi i en la interpretació d’estructures complexes, com ara les oracions passives o les dependències anafòriques de llarg abast (articles, pronoms o determinants dins d'un text que es refereixen a elements citats anteriorment en aquell mateix text). Oracions més simples camuflades d'espontaneïtat Una de les aproximacions consisteix a analitzar la parla espontània. Aquest tipus de dades permet observar com s’utilitza el llenguatge en contextos naturals, més enllà de tasques experimentals controlades. En estudis recents amb parlants de català i espanyol amb síndrome de Williams, l’anàlisi sistemàtica de mostres de parla espontània ha assenyalat diferències rellevants. En general, aquests parlants produeixen més errors morfosintàctics que els parlants amb desenvolupament típic. Aquests errors no només són més freqüents, sinó també qualitativament diferents. A més, es constata una tendència a fer ús d’oracions amb estructures menys complexes: hi ha menys presència de subordinació, relatives i altres construccions que impliquen una organització sintàctica jeràrquica més elaborada. Aquestes dades suggereixen que la capacitat de processar i produir estructures jeràrquiques (un component central de la sintaxi) podria desenvolupar-se de manera diferent quan intervé la síndrome de Williams. Cal subratllar, però, que el perfil no és homogeni. Existeix una variabilitat considerable entre individus: mentre que alguns mostren una competència lingüística relativament elevada, d’altres presenten dificultats més marcades. Aquesta variabilitat obliga a evitar generalitzacions simplistes i a adoptar una perspectiva analítica prudent. La part del llenguatge que depèn d'altres capacitats Una possible explicació d’aquestes diferències apunta cap a limitacions en la memòria de treball (la nostra capacitat per a recordar llistes d'elements) i en altres mecanismes de processament de la nostra ment. La comprensió i la producció d’oracions complexes requereixen mantenir activa informació lingüística mentre s’integren diferents elements estructurals. Si aquests recursos són limitats, és esperable una preferència per estructures més simples i més probabilitat d’errors. Des d’aquesta perspectiva, les dificultats observades no serien exclusivament lingüístiques, sinó el resultat de la interacció entre el llenguatge i altres processos cognitius. Un perfil diferent, no necessàriament «deficitari» En qualsevol cas, descriure aquestes diferències no implica considerar el llenguatge de les persones amb síndrome de Williams com a “inferior” o “deficitari”. La recerca apunta més aviat cap a un perfil específic, amb característiques pròpies. De fet, diversos estudis han destacat l'expressivitat comunicativa i la predisposició a la interacció social de les persones amb síndrome de Williams. En contextos conversacionals o narratius, sovint fan un ús ric de recursos pragmàtics i discursius, que contribueixen a dotar el seu llenguatge d’una gran fluïdesa. Al cap i a la fi, la competència comunicativa no depèn tan sols de la gramàtica formal, sinó també de factors pragmàtics, socials i cognitius més amplis. Un camp de recerca obert Malgrat els avenços, hi ha, encara, moltes preguntes que continuen obertes. Per exemple, fins a quin punt les dificultats sintàctiques reflecteixen limitacions específiques del llenguatge o bé deriven d’altres factors cognitius? Igualment, com influeix l'edat en tota aquesta capacitat lingüística? Cal, doncs, continuar estudiant aquesta qüestió per entendre-la millor. En última instancia, l’estudi de les produccions lingüístiques de parlants amb aquest trastorn posa de manifest, un cop més, que el llenguatge humà és una facultat extraordinàriament complexa i que, sovint, és en els perfils atípics que es fa més visible com funciona. Elga Cremades rep fons del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades (MICIU), a través del projecte PID2021-128404NA-I00 Síndrome de Williams y sintaxis: Exploración de corpus lingüísticos.Lluís Barceló Coblijn rep fons del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades (MICIU), a través del projecte PID2021-128404NA-I00 Síndrome de Williams y sintaxis: Exploración de corpus lingüísticos.

vali.lung/ShutterstockEl canvi climàtic ja està transformant la nostra gastronomia marinera. El mar Mediterrani, un dels principals focus de biodiversitat del planeta és també una de les regions més vulnerables al canvi climàtic. L’escalfament de l’aigua, la contaminació, l’acidificació i els canvis en la disponibilitat de nutrients estan alterant el funcionament dels ecosistemes marins. Aquests impactes, que actuen de manera sinèrgica, tenen conseqüències directes sobre la pesca, la disponibilitat de recursos i, en última instància, sobre la composició i la qualitat del que arriba al nostre plat. Més gamba blanca i bacoreta Una de les conseqüències del canvi climàtic és l’augment de la temperatura de l’aigua del mar. Es calcula que en els últims 35 anys la temperatura superficial de l’aigua del mar ha augmentat 1,4ºC. Aquest augment de temperatura pot provocar diversos efectes en els organismes marins. Una de les respostes més evidents dels organismes mòbils marins és el desplaçament, i, en conseqüència, el canvi en les seves àrees de distribució. En el Mediterrani, aquest fenomen es coneix com a “tropicalització”, caracteritzat per l'expansió d'espècies termòfiles, és a dir, aquelles amb afinitat a aigües més càlides. Aquest procés afecta tant espècies autòctones com al·lòctones. Caixes de gamba blanca a la subhasta de peix de Palamós. Stefania Minuto. En el primer cas, algunes espècies que històricament eren més abundants en zones meridionals del Mediterrani han augmentat la seva presència a la costa catalana. Entre els exemples més destacats hi ha l’alatxa (Sardinella aurita), el tallahams (Pomatomus saltatrix), la llampuga (Coryphaena hippurus), la bacoreta (Euthynnus alletteratus) o la gamba blanca (Parapenaeus longirostris). Cranc blau, peix lleó i peix globus En el segon cas, també s’ha observat l’arribada i establiment d’espècies introduïdes. Un bon exemple és el del cranc blau (Callinectes sapidus), que ha esdevingut una plaga voraç i ha amenaçat la biodiversitat local de les terres del Delta de l’Ebre. Tot i els problemes que comporta, els pescadors de les costes de l’Ebre han sabut transformar la situació en una oportunitat i obtenir-ne un recurs econòmic aprofitable. Hi ha altres espècies invasores que encara no han arribat a Catalunya, de les quals, de moment, no se'n treu cap profit econòmic ni alimentari. Un és el cas del peix lleó (Pterois miles), que té unes espines molt verinoses que en dificulten la manipulació i comercialització. I un altre exemple són els peixos globus del gènere Lagocephalus, els quals no només causen danys significatius a les arts de pesca, sinó que contenen altes concentracions de tetradotoxina, la qual pot arribar a ser letal per als humans. Aquestes espècies representen un risc per a la salut pública i per a l'ecosistema marí. Sardines i anxoves en un mar que canvia Tanmateix, la tropicalització també comporta el retrocés d’espècies d’aigües temperades o fredes (més tradicionals), com la sardina (Sardina pilchardus), l’anxova (Engraulis encrasicolus), l’amploia (Sprattus sprattus), el lluç (Merluccius merluccius), la maire (Micromesistius poutassou) o l’escamarlà (Nephrops norvegicus). Aquestes espècies poden veure reduïda la seva abundància, desplaçar-se cap a latituds més elevades o cap a més profunditat, on les condicions els siguin més favorables. Caixa d'alatxa (Sardinella aurita) Stefania Minuto. Qualitat nutricional: més enllà del canvi en les espècies Els canvis en els ecosistemes no només afecten quines espècies trobem, sinó també la seva qualitat nutricional. Els productes pesquers, entre els quals hi podem destacar peix, marisc i, més recentment, algues, són una font important d’àcids grassos omega-3, especialment l’àcid eicosapentaenoic (EPA) i l’àcid docosahexaenoic (DHA), compostos essencials que el cos humà no pot sintetitzar i ha d’obtenir a través de la dieta. L’EPA i el DHA són especialment elevats en els peixos pelàgics (peix blau) ja que l’utilitzen com a reserva energètica i escassos en els peixos demersals (peix blanc), però, igual que nosaltres, aquests organismes tampoc tenen la capacitat de sintetitzar-los. Així doncs, l’origen de l’EPA i el DHA marins es troba en la base de la xarxa tròfica, gràcies a organismes com el fitoplàncton, les algues i les fanerògames (plantes marines). Ara bé, l’augment de temperatura de l’aigua també afecta a tots els escalons de la xarxa tròfica. Diversos estudis apunten que hi ha canvis en la distribució d’espècies, i en la qualitat i quantitat d’àcids grassos produïts per aquests productors primaris. Per tant, aquests es transmeten al llarg de la xarxa tròfica, afectant a la qualitat nutricional del peix que consumim. Protagonisme a la taula d'espècies poc valorades Tots aquests canvis que pateixen els ecosistemes marins es reflecteixen directament en el que captura el sector pesquer i, per tant, en el que arriba al consumidor. Les espècies més tradicionals poden presentar una major variabilitat en les captures, mentre que les espècies termòfiles, fins ara poc habituals o poc conegudes, guanyin presència als mercats. Així, espècies emergents o històricament poc valorades poden adquirir un paper més rellevant en l’oferta alimentària. En els darrers anys, diverses iniciatives han posat el focus en la valorització d’aquestes espècies. Projectes com el GALP Termòfiles han treballat per millorar la competitivitat del sector pesquer mitjançant la promoció d’espècies amb baix valor comercial, sovint poc conegudes pel consumidor. Barques d'encerclament arribant al port de l'Escala. Stefania Minuto. Aquestes iniciatives inclouen accions de divulgació, com l’elaboració de receptaris o la realització de tallers gastronòmics, amb l’objectiu de facilitar la seva incorporació a la dieta. Una dieta en adaptació Així doncs, el que arriba al nostre plat esdevé un reflex dels canvis que tenen lloc en els ecosistemes marins. L’adaptació de la dieta pot formar part dels mecanismes de resiliència del sistema socioecològic davant el canvi climàtic. En aquest context, diversos estudis assenyalen que factors com la procedència del producte, els mètodes de captura, la diversificació del consum o apostar per pesca local i de temporada esdevenen factors rellevants en la sostenibilitat del sistema pesquer. La incorporació d’espècies termòfiles pot contribuir a diversificar el consum i reduir la pressió sobre les espècies tradicionalment més demandades. El Mediterrani es consolida així com un laboratori viu que ens permet comprovar com els canvis ambientals es tradueixen en modificacions concretes del que mengem, i on la recerca científica és clau per comprendre i anticipar aquests processos. Mar Vila Belmonte havia rebut una beca de doctorat de la Càtedra Oceans i Salut Humana (Ajuntament de Roses i Universitat de Girona). Part de la recerca esmentada a l'article ha rebut fons del projecte GALP-Costa Brava Ref. ARP/1498/2018 finançat pel Fons Europeu Marítim i de Pesca (FEMP) de la Unió Europea i la DG Pesca de la Generalitat de Catalunya.Stefania Minuto va participar en el projecte GALP Ecosistemes marins i càncer (2020), Recepta Blava E-Health (2020-2022), GALP Termòfiles (2024). Per a la Catedral va col·laborar en l'organització i dinamització de Jornades de divulgació científica i programes d'educació en les escoles, va prendre part a conferències científiques i programs radio i tele, i va ser coautora de guies, articles de divulgació per rivistes tècniques, memòries i informes tècnics, i altre material tècnic divulgatiu, entre el qual la Guia "Els peixos del canvi climàtic al nostre plat".

The Wisconsin Department of Health Services reported 15,116 cases of sexually transmitted infections in Milwaukee County in 2024, including chlamydia, gonorrhea and syphilis. Health officials are using a number of strategies to bring the totals down. The post Sexually transmitted infection cases still rampant in Milwaukee. Here’s what health officials are doing to address concerns. appeared first on Milwaukee Neighborhood News Service.

Tensions over the University of Michigan’s handling of Gaza protests, along with accusations of double standards add fuel ahead of this weekend’s nominating convention.

The Padres' new dark City Connect uniforms, inspired by Día de los Muertos, honor the team’s binational fan base.

As Iowa lawmakers aim to find ways to address the state’s high cancer rates, a Senate subcommittee and committee advanced a bill Tuesday that would put a 5-cent tax on vapes and nicotine pouches — which anti-smoking advocates said would not significantly curb use of these products. Senate File 2480 proposes a 5-cent tax on […]

Este curso gratuito en portugués te guía a través del proceso de creación de una historia de audio, desde la idea inicial hasta el guion final. The post Aprende con Rádio Novelo cómo transformar tus ideas en historias de audio appeared first on LatAm Journalism Review.

Public health, explained: Sign up to receive Healthbeat’s free Atlanta newsletter here.Medical student Riya Goel’s life has been shaped by climate change. She spent part of her childhood in Bangalore, India, where she experienced frequent asthma attacks, often requiring hospitalization, due to poor air quality. Other stints living in California and Colorado exposed her to wildfire smoke. She learned firsthand about Atlanta’s extreme heat when she started medical school at Emory University, where she will graduate in May. Those experiences sparked an interest in understanding the interaction between climate change and health. Goel has developed a resource for the Centers for Disease Control and Prevention that helps clinicians understand how heat could affect patients on commonly prescribed medications, from aspirin to antidepressants. Many drugs can reduce patients’ ability to withstand higher temperatures. Some drugs increase sun sensitivity, and high heat can reduce the efficacy of some drugs.Providers need to be aware of the heat risks of drugs so they can educate patients and help offset those, Goel said. The resource provides information for clinicians about how heat impacts the body along with tips for educating patients. It then provides a list of more than 20 commonly prescribed drug classes and indicates how high heat can impact them. For example, some common selective serotonin reuptake inhibitors, often prescribed for anxiety and depression, can increase sweating. Aspirin can make it harder for the body to release heat. Diuretics, which are commonly prescribed for conditions like heart failure and high blood pressure, can cause dehydration, increasing the risk for falls in extreme heat. But the drugs are designed to remove fluid from the body, so increasing water intake isn’t necessarily a good solution. Ideally, people on diuretics would have access to cool environments, Goel said. “We can be conferring risk even just by very basic prescriptions that we write for our patients,” Goel said. She’d like to see more medications added to the CDC list, and she wants more clinicians to be aware of the potential interactions. “A lot of current efforts, including CDC guidance, are focused on building that awareness,” she said. The tool recommends that clinicians make a plan with their patients for days when the HeatRisk is orange, red, or magenta. HeatRisk is a National Weather Service tool that measures temperature, humidity, and other factors for locations across the United States to help people plan for high heat. Goel created the medication list working with Dr. Laura Seeff at the CDC. The CDC provided Goel with an initial list of medications to research, and she started with a literature review before diving deeper into how heat can impact each drug. “I remember just spending hours every day, researching and adding things to the Excel doc,” Goel said. She identified additional medications for the list through her research. Despite her long interest in climate change and medicine, Goel said her research for the project revealed some facts she hadn’t known before. For example, inhalers like the one she uses for asthma can lose their potency if stored in high heat. They should be kept at room temperature.Dr. Randall Tackett, a professor at the University of Georgia’s College of Pharmacy, said that kind of information is important for patients. He pointed out that many people get their prescriptions delivered by mail, and sitting outside on a porch or a driveway in hot weather could degrade some medications. The CDC tool Goel created can be used anywhere but will be especially relevant in cities like Atlanta that have many high-temperature days. “During the summers [in Atlanta], it’s extreme heat every single day, and there’s so many people on antihypertensives, anti-epileptics, anti-depressants, and they all kind of alter our physiology in ways that are really important to recognize,” Goel said. The city experiences about two more weeks of high heat days than it did in 1970, Dr. Kristina Dahl, vice president for science at nonprofit Climate Central, told Healthbeat last year. The effects can vary widely, depending on where people live in the city and their access to cooling. For example, citywide about 96% of homes have central air conditioning, but in some westside neighborhoods, that drops to 80%, a 2023 analysis by Georgia Tech Professor Brian Stone found.Along with people who lack air conditioning, there are many other vulnerable groups, Goel said. They include: ChildrenElderly peopleUnhoused people People who work outdoorsPeople with certain mental illnesses or cognitive deficitsPeople who are immunocompromised Pregnant people Goel is especially passionate about that last group because she will start her OB-GYN residency at the University of California in Los Angeles in June. Pregnant people have “decreased sweating abilities, because there’s just more fluid that’s needed to make sure the circulation is adequate, and they tend to put more fluid towards their extremities,” Goel said. “The way that they expel heat or absorb it is also different.” Older people are also especially vulnerable, Tackett said, because age impacts the body’s ability to regulate heat. That can increase the risk of people fainting or falling, he said. “There is always the chance of someone getting out into hot weather and developing heat prostration or fainting,” Tackett said. Pharmacists want to counsel their patients about the medications they are dispensing, Tackett said, but often people are in a hurry and decline counseling. Patients who start taking a medication during the winter may not be aware that a medication could increase heat sensitivity, he said. He encouraged patients to take the time to check in with their pharmacist or clinician to learn more about how their medications are impacted by heat. Rebecca Grapevine is a reporter covering public health in Atlanta for Healthbeat. Contact Rebecca at rgrapevine@healthbeat.org.

First-quarter fundraising totals for state candidates have now been reported, and Florida Democratic attorney general candidate José Javier Rodríguez is taking issue with a couple of financial contributions received by the man he hopes to replace in November, Florida Attorney General James Uthmeier. Among the donations Uthmeier’s political action committee drew was $50,000 from gun […]

Los trucos para mantenernos mirando la pantalla se conocen a fondo y su efecto en el bienestar también: ha llegado el momento de exigir otra tecnología.

ادمین قالیباف کیست؟ ردپای «میم‌ها» در پیام‌های سیاسی

En el día a día es necesario tomar decisiones financieras sobre productos cada vez más complejos. Sin embargo las mujeres tienen menos conocimientos en este área.

La exposición continuada a velas e incienso se ha asociado con irritación de las vías respiratorias. Durante su combustión, emiten una mezcla compleja de contaminantes gaseosos, como monóxido de carbono, formaldehído, acetaldehído y compuestos orgánicos volátiles (VOCs).

Russia’s major mobile carriers have begun warning users that their official company apps may not work properly when a VPN is active, RIA Novosti reported on April 14.

Three weeks after introducing an identical $53.2 billion spending plan to Gov. Josh Shapiro’s proposal, state House lawmakers passed the unaltered budget Tuesday, sending the bill over to the Senate for further consideration.  A handful of Republicans joined all 102 Democrats to advance the measure on a 107-94 vote, which calls for funding part of […]

¿Fue casualidad o estaba preparado? El caso Nutella en la Artemis II reabre el debate sobre la publicidad encubierta en las pantallas.

Las elecciones peruanas reflejan un sistema caótico y fragmentado, con partidos efímeros y un voto disperso que conducen a una segunda vuelta dominada por el “mal menor”.

En aves longevas, mantener la misma pareja es beneficioso, mejorando la eficacia en la crianza. No obstante, un estudio muestra que en especies de vida corta, los cambios de pareja también suponen una estrategia de reproducción exitosa.

Los efectos del sildenafilo (principio activo del Viagra) en mujeres son modestos. Además, su uso implica reducir a las causas biológicas un problema tan complejo como es la falta de deseo sexual.