13 minutes
Du 18 au 21 avril 2026, le pape Léon XIV se rend en Angola, troisième étape de son voyage apostolique de dix jours en Afrique. Attendu dans l’après-midi à Luanda, le souverain pontife entame une visite très attendue, dans un pays marqué à la fois par une ferveur religieuse et des tensions sociales, à l’approche d’échéances électorales.
Du 18 au 21 avril 2026, le pape Léon XIV se rend en Angola, troisième étape de son voyage apostolique de dix jours en Afrique. Attendu dans l’après-midi à Luanda, le souverain pontife entame une visite très attendue, dans un pays marqué à la fois par une ferveur religieuse et des tensions sociales, à l’approche d’échéances électorales.
22 minutes
അഞ്ചരക്കണ്ടിയിലെ ഡെന്റൽ കോളേജ് വിദ്യാർത്ഥിയുടെ മരണവുമായി ബന്ധപ്പെട്ട് ഭീഷണി മുഴക്കിയ ഇൻസ്റ്റന്റ് ഫണ്ട്സ് എന്ന ലോൺ ആപ്പ് നടത്തിപ്പുകാരെ പിടികൂടി പൊലീസ്
അഞ്ചരക്കണ്ടിയിലെ ഡെന്റൽ കോളേജ് വിദ്യാർത്ഥിയുടെ മരണവുമായി ബന്ധപ്പെട്ട് ഭീഷണി മുഴക്കിയ ഇൻസ്റ്റന്റ് ഫണ്ട്സ് എന്ന ലോൺ ആപ്പ് നടത്തിപ്പുകാരെ പിടികൂടി പൊലീസ്
22 minutes
തൃശൂർ മാടക്കത്തറ ആരോഗ്യ കേന്ദ്രത്തിന് സമീപം വാക്കുതർക്കത്തിനിടെ യുവാവ് കുത്തേറ്റ് മരിച്ചു.
തൃശൂർ മാടക്കത്തറ ആരോഗ്യ കേന്ദ്രത്തിന് സമീപം വാക്കുതർക്കത്തിനിടെ യുവാവ് കുത്തേറ്റ് മരിച്ചു.
26 minutes
«РФ планує на 20-30 років вперед, і вони щиро вважають, вірять, що вони назавжди на окупованих територіях»
«РФ планує на 20-30 років вперед, і вони щиро вважають, вірять, що вони назавжди на окупованих територіях»
26 minutes
La Declaració Universal de Drets Lingüístics, proclamada a Barcelona el 1996, continua sent un referent en la defensa de la diversitat lingüística. Tanmateix, les profundes transformacions socials, tecnològiques i polítiques de les darreres dècades fan evident la necessitat d’actualitzar-la per afrontar els reptes del segle XXI. L’any 1996 es proclamava a Barcelona la Declaració Universal de Drets Lingüístics, un document que es convertiria en una de les principals referències internacionals en la defensa de la diversitat lingüística i en la formulació dels drets de les comunitats lingüístiques. Impulsada per una àmplia xarxa d’institucions acadèmiques, entitats culturals i organitzacions de la societat civil, la declaració va contribuir a situar els drets lingüístics dins del marc més ampli dels drets humans. La iniciativa va ser impulsada pel PEN Català i el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), amb el suport moral i tècnic de la UNESCO. Des de la seva fundació, el CIEMEN ha treballat per promoure el reconeixement dels drets dels pobles i de les minories nacionals, i ha defensat de manera constant la necessitat de garantir la protecció i el desenvolupament de les llengües minoritzades. La seva participació en la gestació de la Declaració s’inscriu en aquest compromís sostingut amb la diversitat lingüística i cultural. Gairebé trenta anys després de la seva proclamació, la declaració continua sent un referent conceptual important per a acadèmics, institucions i moviments socials que treballen en l’àmbit dels drets lingüístics. No obstant això, el context global en què es desenvolupen les llengües ha canviat profundament. Les transformacions tecnològiques, els processos de globalització cultural i econòmica i la creixent mobilitat humana han generat noves realitats sociolingüístiques que no eren plenament visibles en el moment de la redacció del document. Un document pioner en la defensa de la diversitat lingüística Quan es va redactar la Declaració Universal de Drets Lingüístics, el debat internacional sobre els drets de les minories començava a adquirir més presència en institucions multilaterals i en l’àmbit acadèmic. El document partia d’una idea fonamental: les llengües no són únicament instruments de comunicació, sinó també expressions essencials de la identitat col·lectiva i vehicles de transmissió cultural. A partir d’aquesta premissa, la Declaració estableix un conjunt ampli de drets i principis. Entre aquests hi ha el dret d’utilitzar la llengua pròpia en els àmbits públics i privats, el dret a l’educació en la llengua de la comunitat lingüística, el dret a disposar de mitjans de comunicació en la pròpia llengua i l’obligació dels poders públics de garantir les condicions necessàries per al desenvolupament i la transmissió de les llengües. Tot i el seu valor normatiu i simbòlic, la Declaració no té caràcter jurídicament vinculant dins del dret internacional, fet que n’ha limitat la capacitat d’incidència directa en les polítiques lingüístiques dels estats. Tanmateix, el document ha exercit una influència considerable en el debat acadèmic i polític i ha contribuït a consolidar un marc conceptual compartit en la defensa dels drets lingüístics. Nous reptes per a les llengües al segle XXI En les darreres dècades han emergit nous reptes que afecten directament la vitalitat de moltes llengües. Un dels factors més determinants és la intensificació dels processos de globalització cultural i econòmica. En nombrosos àmbits —especialment en la ciència, la tecnologia o els mercats internacionals— s’ha reforçat el predomini d’un nombre reduït de llengües globals. Aquesta concentració de poder lingüístic pot generar dinàmiques de substitució que posen en risc la continuïtat de moltes llengües minoritzades. A aquest fenomen s’hi afegeix la creixent mobilitat humana. Les migracions internacionals i la transformació de les societats contemporànies han configurat espais socials cada vegada més plurilingües. Les grans ciutats, en particular, s’han convertit en escenaris de convivència entre llengües i identitats culturals diverses, cosa que planteja nous desafiaments per a les polítiques públiques i per a la definició mateixa dels drets lingüístics. Un altre element determinant és la revolució digital. Quan es va redactar la Declaració, internet tot just començava a expandir-se. Avui, en canvi, els entorns digitals s’han convertit en un dels principals espais de comunicació, producció cultural i transmissió de coneixement. La presència —o absència— d’una llengua en aquests espais pot determinar en gran manera la seva vitalitat futura. Tot i això, moltes llengües minoritzades continuen infrarepresentades en les plataformes digitals i disposen de pocs recursos tecnològics, especialment en àmbits com les tecnologies lingüístiques o la intel·ligència artificial. Oriol Ramon a l’Assemblea General de l’ELEN organitzat pel CIEMEN a Barcelona el novembre 2025 Autor/a: Gerard Magrinyà Per què cal revisar la declaració Davant d’aquests nous escenaris, el PEN Català i el CIEMEN consideren que el marc conceptual establert per la Declaració Universal de Drets Lingüístics continua sent plenament vigent, però necessita una actualització per adaptar-se a les realitats sociolingüístiques del segle XXI i reforçar-ne la capacitat d’incidència. L’objectiu és que esdevingui l’embrió d’una declaració per part del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides que ampliï els mecanismes de protecció internacional de les llengües amenaçades. Aquesta actualització hauria de contribuir, en primer lloc, a una millor articulació entre els drets lingüístics i el sistema internacional de drets humans, cosa que podria facilitar un reconeixement institucional més ampli en organismes internacionals. En segon lloc, cal incorporar de manera explícita la dimensió digital dels drets lingüístics. L’accés a tecnologies en la pròpia llengua, el desenvolupament de recursos lingüístics per a la intel·ligència artificial, la presència en plataformes digitals i el suport a la creació de continguts digitals són elements cada vegada més determinants per garantir la vitalitat de les llengües. Finalment, la revisió també hauria d’aprofundir en la dimensió col·lectiva dels drets lingüístics. La supervivència de moltes llengües depèn no només dels drets individuals dels parlants, sinó també de la capacitat de les comunitats lingüístiques per mantenir espais institucionals, culturals i educatius en què la llengua pugui desenvolupar-se amb normalitat. Qui pot participar i com Les dues entitats impulsores i les organitzacions que donen suport a aquest procés preveuen centrar l’actualització en el Preàmbul, els Preliminars i el règim general del text. Per aquest motiu, obriran un procés de participació adreçat a entitats, organitzacions, centres PEN, institucions i especialistes en l’àmbit dels drets lingüístics, amb l’objectiu de recollir aportacions que permetin adaptar les premisses i l’articulat de la declaració als nous contextos que amenacen l’ús de les llengües i la seva supervivència. En aquest procés hi podrà participar, a través de representants, qualsevol institució, entitat, col·lectiu o comunitat del món que treballi per la defensa, la promoció i la igualtat de les llengües. També s’hi admetran aportacions individuals de persones amb expertesa acreditada en aquest àmbit. El període per fer aportacions s’obrirà el 15 d’abril de 2026, coincidint amb la presentació pública del projecte a Barcelona, i es tancarà el 31 de desembre del mateix any. Un pas important en el reconeixement internacional de la diversitat lingüística La Declaració Universal de Drets Lingüístics va representar, en el seu moment, un pas important en el reconeixement internacional de la diversitat lingüística. Avui, gairebé tres dècades després, el repte és actualitzar aquest instrument perquè continuï sent útil en un món profundament transformat. Actualitzar-la no significa qüestionar-ne el valor històric, sinó reforçar-ne l’esperit fundacional. En un context global marcat per la interdependència i la diversitat cultural, garantir la vitalitat de les llengües continua sent una qüestió central per a la democràcia cultural i els drets dels pobles. El repte, ara, és fer un pas més i convertir aquest marc en una eina encara més efectiva per protegir la diversitat lingüística arreu del món.
La Declaració Universal de Drets Lingüístics, proclamada a Barcelona el 1996, continua sent un referent en la defensa de la diversitat lingüística. Tanmateix, les profundes transformacions socials, tecnològiques i polítiques de les darreres dècades fan evident la necessitat d’actualitzar-la per afrontar els reptes del segle XXI. L’any 1996 es proclamava a Barcelona la Declaració Universal de Drets Lingüístics, un document que es convertiria en una de les principals referències internacionals en la defensa de la diversitat lingüística i en la formulació dels drets de les comunitats lingüístiques. Impulsada per una àmplia xarxa d’institucions acadèmiques, entitats culturals i organitzacions de la societat civil, la declaració va contribuir a situar els drets lingüístics dins del marc més ampli dels drets humans. La iniciativa va ser impulsada pel PEN Català i el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), amb el suport moral i tècnic de la UNESCO. Des de la seva fundació, el CIEMEN ha treballat per promoure el reconeixement dels drets dels pobles i de les minories nacionals, i ha defensat de manera constant la necessitat de garantir la protecció i el desenvolupament de les llengües minoritzades. La seva participació en la gestació de la Declaració s’inscriu en aquest compromís sostingut amb la diversitat lingüística i cultural. Gairebé trenta anys després de la seva proclamació, la declaració continua sent un referent conceptual important per a acadèmics, institucions i moviments socials que treballen en l’àmbit dels drets lingüístics. No obstant això, el context global en què es desenvolupen les llengües ha canviat profundament. Les transformacions tecnològiques, els processos de globalització cultural i econòmica i la creixent mobilitat humana han generat noves realitats sociolingüístiques que no eren plenament visibles en el moment de la redacció del document. Un document pioner en la defensa de la diversitat lingüística Quan es va redactar la Declaració Universal de Drets Lingüístics, el debat internacional sobre els drets de les minories començava a adquirir més presència en institucions multilaterals i en l’àmbit acadèmic. El document partia d’una idea fonamental: les llengües no són únicament instruments de comunicació, sinó també expressions essencials de la identitat col·lectiva i vehicles de transmissió cultural. A partir d’aquesta premissa, la Declaració estableix un conjunt ampli de drets i principis. Entre aquests hi ha el dret d’utilitzar la llengua pròpia en els àmbits públics i privats, el dret a l’educació en la llengua de la comunitat lingüística, el dret a disposar de mitjans de comunicació en la pròpia llengua i l’obligació dels poders públics de garantir les condicions necessàries per al desenvolupament i la transmissió de les llengües. Tot i el seu valor normatiu i simbòlic, la Declaració no té caràcter jurídicament vinculant dins del dret internacional, fet que n’ha limitat la capacitat d’incidència directa en les polítiques lingüístiques dels estats. Tanmateix, el document ha exercit una influència considerable en el debat acadèmic i polític i ha contribuït a consolidar un marc conceptual compartit en la defensa dels drets lingüístics. Nous reptes per a les llengües al segle XXI En les darreres dècades han emergit nous reptes que afecten directament la vitalitat de moltes llengües. Un dels factors més determinants és la intensificació dels processos de globalització cultural i econòmica. En nombrosos àmbits —especialment en la ciència, la tecnologia o els mercats internacionals— s’ha reforçat el predomini d’un nombre reduït de llengües globals. Aquesta concentració de poder lingüístic pot generar dinàmiques de substitució que posen en risc la continuïtat de moltes llengües minoritzades. A aquest fenomen s’hi afegeix la creixent mobilitat humana. Les migracions internacionals i la transformació de les societats contemporànies han configurat espais socials cada vegada més plurilingües. Les grans ciutats, en particular, s’han convertit en escenaris de convivència entre llengües i identitats culturals diverses, cosa que planteja nous desafiaments per a les polítiques públiques i per a la definició mateixa dels drets lingüístics. Un altre element determinant és la revolució digital. Quan es va redactar la Declaració, internet tot just començava a expandir-se. Avui, en canvi, els entorns digitals s’han convertit en un dels principals espais de comunicació, producció cultural i transmissió de coneixement. La presència —o absència— d’una llengua en aquests espais pot determinar en gran manera la seva vitalitat futura. Tot i això, moltes llengües minoritzades continuen infrarepresentades en les plataformes digitals i disposen de pocs recursos tecnològics, especialment en àmbits com les tecnologies lingüístiques o la intel·ligència artificial. Oriol Ramon a l’Assemblea General de l’ELEN organitzat pel CIEMEN a Barcelona el novembre 2025 Autor/a: Gerard Magrinyà Per què cal revisar la declaració Davant d’aquests nous escenaris, el PEN Català i el CIEMEN consideren que el marc conceptual establert per la Declaració Universal de Drets Lingüístics continua sent plenament vigent, però necessita una actualització per adaptar-se a les realitats sociolingüístiques del segle XXI i reforçar-ne la capacitat d’incidència. L’objectiu és que esdevingui l’embrió d’una declaració per part del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides que ampliï els mecanismes de protecció internacional de les llengües amenaçades. Aquesta actualització hauria de contribuir, en primer lloc, a una millor articulació entre els drets lingüístics i el sistema internacional de drets humans, cosa que podria facilitar un reconeixement institucional més ampli en organismes internacionals. En segon lloc, cal incorporar de manera explícita la dimensió digital dels drets lingüístics. L’accés a tecnologies en la pròpia llengua, el desenvolupament de recursos lingüístics per a la intel·ligència artificial, la presència en plataformes digitals i el suport a la creació de continguts digitals són elements cada vegada més determinants per garantir la vitalitat de les llengües. Finalment, la revisió també hauria d’aprofundir en la dimensió col·lectiva dels drets lingüístics. La supervivència de moltes llengües depèn no només dels drets individuals dels parlants, sinó també de la capacitat de les comunitats lingüístiques per mantenir espais institucionals, culturals i educatius en què la llengua pugui desenvolupar-se amb normalitat. Qui pot participar i com Les dues entitats impulsores i les organitzacions que donen suport a aquest procés preveuen centrar l’actualització en el Preàmbul, els Preliminars i el règim general del text. Per aquest motiu, obriran un procés de participació adreçat a entitats, organitzacions, centres PEN, institucions i especialistes en l’àmbit dels drets lingüístics, amb l’objectiu de recollir aportacions que permetin adaptar les premisses i l’articulat de la declaració als nous contextos que amenacen l’ús de les llengües i la seva supervivència. En aquest procés hi podrà participar, a través de representants, qualsevol institució, entitat, col·lectiu o comunitat del món que treballi per la defensa, la promoció i la igualtat de les llengües. També s’hi admetran aportacions individuals de persones amb expertesa acreditada en aquest àmbit. El període per fer aportacions s’obrirà el 15 d’abril de 2026, coincidint amb la presentació pública del projecte a Barcelona, i es tancarà el 31 de desembre del mateix any. Un pas important en el reconeixement internacional de la diversitat lingüística La Declaració Universal de Drets Lingüístics va representar, en el seu moment, un pas important en el reconeixement internacional de la diversitat lingüística. Avui, gairebé tres dècades després, el repte és actualitzar aquest instrument perquè continuï sent útil en un món profundament transformat. Actualitzar-la no significa qüestionar-ne el valor històric, sinó reforçar-ne l’esperit fundacional. En un context global marcat per la interdependència i la diversitat cultural, garantir la vitalitat de les llengües continua sent una qüestió central per a la democràcia cultural i els drets dels pobles. El repte, ara, és fer un pas més i convertir aquest marc en una eina encara més efectiva per protegir la diversitat lingüística arreu del món.
27 minutes
Mengapa monyet ekor panjang (Macaca fascicularis) yang tersebar luas di Indonesia, kehidupannya relatif aman dibandingkan Genus Macaca lainnya? Puji Rianti, peneliti dari IUCN Species Survival Commission Primate Specialist Group (IdSSG) sekaligus pemimpin kajian Macaca National Red List Assesment (NRLA) Macaca Indonesia, menjelaskan perbedaan ini bukan sesuatu yang mengejutkan. Melainkan, konsekuensi dari cara penilaian yang berbeda antara […] The post Apakah Monyet Ekor Panjang Baik-baik Saja di Habitatnya? appeared first on Mongabay.co.id.
Mengapa monyet ekor panjang (Macaca fascicularis) yang tersebar luas di Indonesia, kehidupannya relatif aman dibandingkan Genus Macaca lainnya? Puji Rianti, peneliti dari IUCN Species Survival Commission Primate Specialist Group (IdSSG) sekaligus pemimpin kajian Macaca National Red List Assesment (NRLA) Macaca Indonesia, menjelaskan perbedaan ini bukan sesuatu yang mengejutkan. Melainkan, konsekuensi dari cara penilaian yang berbeda antara […] The post Apakah Monyet Ekor Panjang Baik-baik Saja di Habitatnya? appeared first on Mongabay.co.id.
33 minutes
Après cinq jours de discussions à Montreux, en Suisse, le neuvième round de négociations entre Kinshasa et l’AFC/M23 s’est achevé. Si le communiqué final évoque des avancées, aucun accord n’a été trouvé sur un point clé – selon les informations de RFI : le troisième protocole de l’accord-cadre signé à Doha l’an dernier, notamment sur les questions judiciaires et l’accès humanitaire.
Après cinq jours de discussions à Montreux, en Suisse, le neuvième round de négociations entre Kinshasa et l’AFC/M23 s’est achevé. Si le communiqué final évoque des avancées, aucun accord n’a été trouvé sur un point clé – selon les informations de RFI : le troisième protocole de l’accord-cadre signé à Doha l’an dernier, notamment sur les questions judiciaires et l’accès humanitaire.
36 minutes
El general director de Carabineros, Marcelo Araya Zapata, felicitó este viernes a la institución uniformada así como a la ...
El general director de Carabineros, Marcelo Araya Zapata, felicitó este viernes a la institución uniformada así como a la ...
41 minutes
La plataforma X ha activat una nova funcionalitat que pot transformar la manera com es consumeixen continguts a les xarxes socials: la traducció automàtica per defecte de totes les publicacions, impulsada per la intel·ligència artificial Grok, a més de l’edició d’imatges automàtiques. La novetat, que ja està disponible per a tots els usuaris, permet que qualsevol missatge escrit en una llengua diferent aparegui automàticament traduït segons la configuració d’idioma del perfil. L’objectiu, segons la companyia, és ampliar l’abast global dels continguts i facilitar la interacció entre comunitats lingüístiques. Una experiència més global… i més homogènia Amb aquest canvi, els usuaris deixen de veure continguts en versió original si no ho desactiven manualment. La funció es pot modificar des de cada publicació, però no existeix —de moment— una opció global per desactivar-la completament. El cap de producte de la plataforma, Nikita Bier, ha defensat que la mesura busca “donar abast global a les publicacions en qualsevol idioma”, en línia amb una tendència creixent a les grans plataformes digitals. La traducció automàtica pot fer més accessibles els continguts, però dilueix la presència visible de les llengües minoritzades. Aquest model reforça una experiència més accessible, però també més uniforme, on la llengua original queda en segon pla. El català, entre l’oportunitat i el risc Per al català, la funcionalitat obre un escenari amb llums i ombres. D’una banda, pot facilitar que continguts en català arribin a audiències globals sense barreres lingüístiques. De l’altra, també pot reduir la visibilitat de la llengua com a tal, ja que molts usuaris consumiran els continguts traduïts. Diversos experts alerten que aquest tipus d’eines poden reforçar la posició de les llengües majoritàries. Un informe impulsat pel Pacte Nacional per la Llengua ja advertia que la globalització digital tendeix a afavorir idiomes dominants i a debilitar-ne d’altres amb menys pes demogràfic. Dependència tecnològica i qualitat lingüística Un altre dels reptes és la qualitat de la traducció. Tot i els avenços en intel·ligència artificial, els sistemes automàtics continuen cometent errors, especialment en llengües amb menys recursos digitals. En el cas del català, això pot derivar en traduccions imprecises o simplificacions que afectin la riquesa lingüística. A més, es planteja una qüestió de fons: qui controla la mediació lingüística en l’espai digital. Els experts alerten que la mediació algorítmica pot condicionar l’ús real del català a les xarxes socials. La dependència d’eines propietàries com Grok pot condicionar la manera com es representen i es consumeixen les llengües a internet. Una tendència que va més enllà de X La decisió de X no és aïllada. Altres plataformes i aplicacions estan incorporant sistemes de traducció automàtica amb IA per facilitar la comunicació global. Aquesta tendència apunta cap a un ecosistema digital on la llengua deixa de ser una barrera, però també un element identitari visible. En aquest context, el debat ja no és només tecnològic, sinó cultural i polític: com garantir la diversitat lingüística en un entorn cada vegada més automatitzat. Entre la comoditat i la preservació lingüística La traducció automàtica per defecte representa un avenç en accessibilitat, però també un repte per a llengües com el català, que han aconseguit una presència significativa a internet malgrat el seu pes demogràfic. El seu impacte real dependrà de com evolucionin els hàbits dels usuaris i de si institucions, creadors i plataformes són capaços de trobar un equilibri entre comoditat tecnològica i preservació lingüística. El futur del català a les xarxes, en part, també es decidirà en algorismes que tradueixen —o invisibilitzen— allò que escrivim.
La plataforma X ha activat una nova funcionalitat que pot transformar la manera com es consumeixen continguts a les xarxes socials: la traducció automàtica per defecte de totes les publicacions, impulsada per la intel·ligència artificial Grok, a més de l’edició d’imatges automàtiques. La novetat, que ja està disponible per a tots els usuaris, permet que qualsevol missatge escrit en una llengua diferent aparegui automàticament traduït segons la configuració d’idioma del perfil. L’objectiu, segons la companyia, és ampliar l’abast global dels continguts i facilitar la interacció entre comunitats lingüístiques. Una experiència més global… i més homogènia Amb aquest canvi, els usuaris deixen de veure continguts en versió original si no ho desactiven manualment. La funció es pot modificar des de cada publicació, però no existeix —de moment— una opció global per desactivar-la completament. El cap de producte de la plataforma, Nikita Bier, ha defensat que la mesura busca “donar abast global a les publicacions en qualsevol idioma”, en línia amb una tendència creixent a les grans plataformes digitals. La traducció automàtica pot fer més accessibles els continguts, però dilueix la presència visible de les llengües minoritzades. Aquest model reforça una experiència més accessible, però també més uniforme, on la llengua original queda en segon pla. El català, entre l’oportunitat i el risc Per al català, la funcionalitat obre un escenari amb llums i ombres. D’una banda, pot facilitar que continguts en català arribin a audiències globals sense barreres lingüístiques. De l’altra, també pot reduir la visibilitat de la llengua com a tal, ja que molts usuaris consumiran els continguts traduïts. Diversos experts alerten que aquest tipus d’eines poden reforçar la posició de les llengües majoritàries. Un informe impulsat pel Pacte Nacional per la Llengua ja advertia que la globalització digital tendeix a afavorir idiomes dominants i a debilitar-ne d’altres amb menys pes demogràfic. Dependència tecnològica i qualitat lingüística Un altre dels reptes és la qualitat de la traducció. Tot i els avenços en intel·ligència artificial, els sistemes automàtics continuen cometent errors, especialment en llengües amb menys recursos digitals. En el cas del català, això pot derivar en traduccions imprecises o simplificacions que afectin la riquesa lingüística. A més, es planteja una qüestió de fons: qui controla la mediació lingüística en l’espai digital. Els experts alerten que la mediació algorítmica pot condicionar l’ús real del català a les xarxes socials. La dependència d’eines propietàries com Grok pot condicionar la manera com es representen i es consumeixen les llengües a internet. Una tendència que va més enllà de X La decisió de X no és aïllada. Altres plataformes i aplicacions estan incorporant sistemes de traducció automàtica amb IA per facilitar la comunicació global. Aquesta tendència apunta cap a un ecosistema digital on la llengua deixa de ser una barrera, però també un element identitari visible. En aquest context, el debat ja no és només tecnològic, sinó cultural i polític: com garantir la diversitat lingüística en un entorn cada vegada més automatitzat. Entre la comoditat i la preservació lingüística La traducció automàtica per defecte representa un avenç en accessibilitat, però també un repte per a llengües com el català, que han aconseguit una presència significativa a internet malgrat el seu pes demogràfic. El seu impacte real dependrà de com evolucionin els hàbits dels usuaris i de si institucions, creadors i plataformes són capaços de trobar un equilibri entre comoditat tecnològica i preservació lingüística. El futur del català a les xarxes, en part, també es decidirà en algorismes que tradueixen —o invisibilitzen— allò que escrivim.
51 minutes
ผลศึกษา 'รถไฟฟ้า 20 บาท' สายสีเขียวทำได้จริง ยื่น กทม.เร่งดำเนินการใน 1 ปี
ผลศึกษา 'รถไฟฟ้า 20 บาท' สายสีเขียวทำได้จริง ยื่น กทม.เร่งดำเนินการใน 1 ปี
52 minutes
മക്കളുടെ മുന്നിൽ വച്ച് അമ്മയെ കുത്തിക്കൊലപ്പെടുത്തിയ സംഭവത്തിൽ പ്രതിക്ക് ജീവപര്യന്തം തടവും 10 വർഷം കഠിനതടവും 3 ലക്ഷം രൂപ പിഴയും ശിക്ഷ.
52 minutes
മക്കളുടെ മുന്നിൽ വച്ച് അമ്മയെ കുത്തിക്കൊലപ്പെടുത്തിയ സംഭവത്തിൽ പ്രതിക്ക് ജീവപര്യന്തം തടവും 10 വർഷം കഠിനതടവും 3 ലക്ഷം രൂപ പിഴയും ശിക്ഷ.
55 minutes
Diversos videos y reportes compartidos esta semana por miembros de la comunidad en las redes sociales muestran agentes del ICE deteniendo vehículos con luces azules realizando paradas en la Interestatal 77 Sur, entre Fort Mill y Rock Hill, en Carolina del Sur. Los operativos han contado con la asistencia de alguaciles y policías en operativos. La entrada Detenciones del ICE en ruta a Carolina del Sur: lo que se sabe hasta ahora se publicó primero en Enlace Latino NC. Detenciones del ICE en ruta a Carolina del Sur: lo que se sabe hasta ahora was first posted on abril 17, 2026 at 11:15 pm.©2024 "Enlace Latino NC". Use of this feed is for personal non-commercial use only. If you are not reading this article in your feed reader, then the site is guilty of copyright infringement. Please contact me at paola@enlacelatinonc.org
Diversos videos y reportes compartidos esta semana por miembros de la comunidad en las redes sociales muestran agentes del ICE deteniendo vehículos con luces azules realizando paradas en la Interestatal 77 Sur, entre Fort Mill y Rock Hill, en Carolina del Sur. Los operativos han contado con la asistencia de alguaciles y policías en operativos. La entrada Detenciones del ICE en ruta a Carolina del Sur: lo que se sabe hasta ahora se publicó primero en Enlace Latino NC. Detenciones del ICE en ruta a Carolina del Sur: lo que se sabe hasta ahora was first posted on abril 17, 2026 at 11:15 pm.©2024 "Enlace Latino NC". Use of this feed is for personal non-commercial use only. If you are not reading this article in your feed reader, then the site is guilty of copyright infringement. Please contact me at paola@enlacelatinonc.org
55 minutes
Diversos videos y reportes compartidos esta semana por miembros de la comunidad en las redes sociales muestran agentes del ICE deteniendo vehículos con luces azules realizando paradas en la Interestatal 77 Sur, entre Fort Mill y Rock Hill, en Carolina del Sur. Los operativos han contado con la asistencia de alguaciles y policías en operativos. La entrada Detenciones del ICE en ruta a Carolina del Sur: lo que se sabe hasta ahora se publicó primero en Enlace Latino NC. Detenciones del ICE en ruta a Carolina del Sur: lo que se sabe hasta ahora was first posted on abril 17, 2026 at 11:15 pm.©2024 "Enlace Latino NC". Use of this feed is for personal non-commercial use only. If you are not reading this article in your feed reader, then the site is guilty of copyright infringement. Please contact me at paola@enlacelatinonc.org
Diversos videos y reportes compartidos esta semana por miembros de la comunidad en las redes sociales muestran agentes del ICE deteniendo vehículos con luces azules realizando paradas en la Interestatal 77 Sur, entre Fort Mill y Rock Hill, en Carolina del Sur. Los operativos han contado con la asistencia de alguaciles y policías en operativos. La entrada Detenciones del ICE en ruta a Carolina del Sur: lo que se sabe hasta ahora se publicó primero en Enlace Latino NC. Detenciones del ICE en ruta a Carolina del Sur: lo que se sabe hasta ahora was first posted on abril 17, 2026 at 11:15 pm.©2024 "Enlace Latino NC". Use of this feed is for personal non-commercial use only. If you are not reading this article in your feed reader, then the site is guilty of copyright infringement. Please contact me at paola@enlacelatinonc.org
56 minutes
Després de dies de maniobres, elucubracions i pugnes, els estrategs del Vaticà van apostar per una figura discreta però rellevant: Robert Francis Prevost, avui Lleó XIV, un papa capaç de generar consens entre les dues ànimes de l’Església, la tradicionalista i la reformadora. El periodista Vicenç Lozano ens submergeix en tot allò que mai no s’havia explicat de l’últim conclave: les tensions i les aliances que van fer possible l’elecció d’un pontífex decidit a continuar el llegat reformista de Francesc. Però el nou pontificat neix envoltat de paranys. L’escenari geopolític convuls, marcat per Donald Trump, Putin i els conflictes de l’Orient Mitjà; l’ombra persistent dels abusos sexuals, i la resistència dels sectors més ultres, que se saben perdedors però no pensen rendir-se, amenacen l’estabilitat del Vaticà. El llibre de Lozano dona veu a personatges de totes les posicions i ofereix una radiografia sense concessions del poder eclesiàstic actual. Biografia de l'autor Vicenç Lozano és periodista, historiador i conferenciant. Ha estat redactor de la secció d’Internacional de TV3 del 1984 al 2019. Ha treballat en mitjans de comunicació com 'El 9 Nou', 'Avui', 'Diari de Barcelona', 'Mundo Diario', 'El País', i ha col·laborat amb la RAI italiana. Ha cobert esdeveniments de gran abast comunicatiu i històric com les guerres dels Balcans, els macrojudicis a la màfia siciliana o el tsunami asiàtic. Ha pronunciat conferències a les universitats de Colúmbia, Berkeley i UCLA. És autor de nombrosos articles i reportatges sobre la Santa Seu i dels èxits editorials 'Intrigues i poder al Vaticà' (2021) i 'Vaticangate' (2023), així com de la novel·la històrica 'Potser no hi va haver mai primavera' (2025).
56 minutes
Després de dies de maniobres, elucubracions i pugnes, els estrategs del Vaticà van apostar per una figura discreta però rellevant: Robert Francis Prevost, avui Lleó XIV, un papa capaç de generar consens entre les dues ànimes de l’Església, la tradicionalista i la reformadora. El periodista Vicenç Lozano ens submergeix en tot allò que mai no s’havia explicat de l’últim conclave: les tensions i les aliances que van fer possible l’elecció d’un pontífex decidit a continuar el llegat reformista de Francesc. Però el nou pontificat neix envoltat de paranys. L’escenari geopolític convuls, marcat per Donald Trump, Putin i els conflictes de l’Orient Mitjà; l’ombra persistent dels abusos sexuals, i la resistència dels sectors més ultres, que se saben perdedors però no pensen rendir-se, amenacen l’estabilitat del Vaticà. El llibre de Lozano dona veu a personatges de totes les posicions i ofereix una radiografia sense concessions del poder eclesiàstic actual. Biografia de l'autor Vicenç Lozano és periodista, historiador i conferenciant. Ha estat redactor de la secció d’Internacional de TV3 del 1984 al 2019. Ha treballat en mitjans de comunicació com 'El 9 Nou', 'Avui', 'Diari de Barcelona', 'Mundo Diario', 'El País', i ha col·laborat amb la RAI italiana. Ha cobert esdeveniments de gran abast comunicatiu i històric com les guerres dels Balcans, els macrojudicis a la màfia siciliana o el tsunami asiàtic. Ha pronunciat conferències a les universitats de Colúmbia, Berkeley i UCLA. És autor de nombrosos articles i reportatges sobre la Santa Seu i dels èxits editorials 'Intrigues i poder al Vaticà' (2021) i 'Vaticangate' (2023), així com de la novel·la històrica 'Potser no hi va haver mai primavera' (2025).
58 minutes
The United States has again temporarily eased sanctions on Russian oil, issuing a new waiver that allows certain shipments already at sea to be delivered and sold, even as Washington publicly insists it is maintaining pressure on the Kremlin.
The United States has again temporarily eased sanctions on Russian oil, issuing a new waiver that allows certain shipments already at sea to be delivered and sold, even as Washington publicly insists it is maintaining pressure on the Kremlin.
58 minutes
Del principio no hay memoria. Sabemos que a la nobleza española nunca le gustó hablar de dinero, no lo consideraba elegante. No mencionaban el origen de sus fortunas ni mucho menos los ingresos mensuales ni de las rentas anuales.
Del principio no hay memoria. Sabemos que a la nobleza española nunca le gustó hablar de dinero, no lo consideraba elegante. No mencionaban el origen de sus fortunas ni mucho menos los ingresos mensuales ni de las rentas anuales.
58 minutes
La Democracia Cristiana emitió una declaración pública frente a los anuncios del Gobierno del presidente José Antonio Kast en el...
58 minutes
La Democracia Cristiana emitió una declaración pública frente a los anuncios del Gobierno del presidente José Antonio Kast en el...
1 hour
With the primary elections scheduled for June 2, candidates will field questions from the public at a series of candidate forums at San Joaquin Delta College’s Mabalon Forum. Voters can hear from office seekers at candidate forums is a story from Stocktonia News, a rigorous and factual newsroom covering Greater Stockton, California. Please consider making a charitable contribution to support our journalism.
With the primary elections scheduled for June 2, candidates will field questions from the public at a series of candidate forums at San Joaquin Delta College’s Mabalon Forum. Voters can hear from office seekers at candidate forums is a story from Stocktonia News, a rigorous and factual newsroom covering Greater Stockton, California. Please consider making a charitable contribution to support our journalism.
1 hour
Luego de meses al interior del SML, este viernes se confirmó el fallecimiento de un exfuncionario de Carabineros que estuvo...
1 hour
Luego de meses al interior del SML, este viernes se confirmó el fallecimiento de un exfuncionario de Carabineros que estuvo...
1 hour