La crisi habitacional a Catalunya ha ressignificat un antic neologisme. Com es fa per combinar “antic” i “neologisme” a la mateixa frase? El que fa dècades era un neologisme descrivia molt bé una situació social determinada avui ha tornat ressignificat o actualitzat a una nova realitat geogràficament distant.
Hobosexual és un terme col·loquial nord-americà que combina les paraules rodamon (‘hobo’) i sexual, documentat per primera vegada a finals dels anys setanta i principis dels vuitanta del segle passat, quan un nombre creixent de persones sense llar, incipients ‘homeless’, van començar a abordar solters vulnerables en bars, pubs o discoteques amb la finalitat de passar la nit sota un sostre, perquè el carrer no només era difícil a l'hivern, sinó perillós per l'augment de la violència.
El neologisme descrivia una cosa que encara no tenia una definició o enquadrament social, però que prou gent havia experimentat per a necessitar una paraula que el designés. En aquella societat trencada nord-americana post-Vietnam, que rebia milers de persones amb traumes i ferides, no trobaven oportunitats enlloc al seu país. Tot aliat amb una situació econòmica complicada: la crisi del petroli i la invasió de productes importats, principalment japonesos, i un estat absent davant de les necessitats socials. Rambo, aquell soldat que interpreta Sylvester Stallone, que torna i vaga per un país que no obre portes als veterans que acaben de tornar és el retrat d'un ‘hobo’ d'aquella època. Bruce Springsteen descriu també aquesta societat a la música "Born In The USA" del 1984, com també altres diverses manifestacions culturals de l'època.
El ressorgiment de l'antic neologisme avui no té relació amb aquell context nord-americà de finals del segle passat, sinó que està lligat específicament a la manca d'habitatge, a la crisi habitacional, i no a la condició de rodamon de la persona, sigui per no tenir disposició per treballar o perquè a la situació econòmica del país l'exclou del mercat laboral. Avui els qui pateixen la crisi habitacional són treballadors, formats professionalment molts d'ells, principalment joves i òbviament solters els qui es troben amb poques opcions on viure, o tornar a casa dels pares o buscar un “soci afectiu” amb qui poder dividir o compartir una estança, ja que l'opció de viure només és gairebé inabastable per a molts.
Per aquesta raó avui molts joves busquen parelles amb una condició excloent, que tinguin habitatge. En aquesta dinàmica l'amor romàntic, l'amor queda a primera vista en un segon pla.
Aquest fenomen revela terribles desigualtats. L'hobosexualitat no sorgeix del no-res, és el reflex d'antigues desigualtats socials i econòmiques com ara la distribució de la riquesa.
L'apogeu del terme també està relacionat amb canvis socials més amplis. En ciutats on el cost de vida és elevat, accedir a habitatge s'ha tornat més complicat, cosa que pot incentivar comportaments oportunistes dins de les relacions i fins i tot la manipulació dels mateixos sentiments.
A les xarxes socials el terme és abordat pels més joves de vegades com una cosa divertida, no ho és, és una realitat complexa i moltes vegades dolorosa que pot deixar cicatrius de per vida, i que possiblement veurem les conseqüències en un futur pròxim cas no sigui superada la crisi habitacional.
