19 minutes

Ազատ Եվրոպա/Ազատություն
Feed icon

Ռուսաստանի Կրասնոդարի երկրամասի Կրասնոարմեյսկի շրջանում հունիսի 25-ի գիշերը դրոնային հարձակումից հետո հրդեհ է բռնկվել Պոլտավսկայա գյուղի նավթաբազայում, հայտնում են ռուսական լրատվամիջոցները։ Շրջանի ղեկավար Ալեքսանդր Խարիտոնովի պնդմամբ՝ հրդեհը բռնկվել է խոցված դրոնի բեկորների ընկնելու հետևանքով։ Ժամանակավորապես փակվել է նաև Պոլտավսկայա գյուղն ու Տրուդոբելիկովսկի բնակավայրը կապող ճանապարհը։ Ուկրաինական Exilenova+ ալիքը գրում է, որ հարվածից հետո նավթաբազայում երեք պահեստարան է հրդեհվել։...

Feed icon
Ազատ Եվրոպա/Ազատություն
Public Domain

Ռուսաստանի Կրասնոդարի երկրամասի Կրասնոարմեյսկի շրջանում հունիսի 25-ի գիշերը դրոնային հարձակումից հետո հրդեհ է բռնկվել Պոլտավսկայա գյուղի նավթաբազայում, հայտնում են ռուսական լրատվամիջոցները։ Շրջանի ղեկավար Ալեքսանդր Խարիտոնովի պնդմամբ՝ հրդեհը բռնկվել է խոցված դրոնի բեկորների ընկնելու հետևանքով։ Ժամանակավորապես փակվել է նաև Պոլտավսկայա գյուղն ու Տրուդոբելիկովսկի բնակավայրը կապող ճանապարհը։ Ուկրաինական Exilenova+ ալիքը գրում է, որ հարվածից հետո նավթաբազայում երեք պահեստարան է հրդեհվել։...

Sign up for Chalkbeat’s free weekly newsletter to keep up with how education is changing across the U.S.Just 1 in 10 kindergartners who start school at the bottom of their class in reading and math skills is proficient by third grade. This finding comes from a new analysis of MAP reading and math scores from the testing organization NWEA. It aligns with a large body of research that finds that many educational gaps are already present in kindergarten and remain stubbornly persistent throughout children’s educational careers. The finding is “depressing,” acknowledges Megan Kuhfeld, NWEA director of growth modeling and data analytics, but it should not be taken as reason to give up or assume schools can’t change students’ trajectories. “The key story for me in these findings is that early intervention matters, and if we just wait until third grade to get a signal of where kids are, we’re missing probably the most important window when we can do something about it,” Kuhfeld said.The analysis released Thursday relies on MAP reading and math test scores from more than 400,000 students who started kindergarten in the 2021-22 school year. Unlike the National Assessment of Educational Progress, students who take MAP tests are not a carefully selected representative sample. But they come from similar demographic backgrounds as American students as a whole, and the sample is larger than NAEP.Students in participating districts take MAP tests in the fall and spring of each year, providing insights into their growth over the course of the school year and over time. NWEA found that many students made progress relative to their starting point. Conversely, not all students who started out at the top of their class stayed there. But among students in the bottom fifth of their kindergarten class at the start of the school year, just 10% were proficient in math by third grade and just 13.9% were proficient in reading. For students who were still in the bottom 20% at the end of first grade, just 2% — 1 in 50 — were proficient by third grade.Students who read poorly at the end of third grade often struggle for the rest of their schooling because they’re expected to use reading to learn every other subject. Elementary math skills, meanwhile, form the building blocks for more advanced work in middle and high school. Most states start standardized testing in third grade, limiting insight into how students are doing in the early grades. Many states have kindergarten readiness screeners, though, and more states have adopted early literacy screeners as part of science of reading policies. Kuhfeld said that reflects growing awareness of how important those early years are. But an attitude of “they don’t know it now but they’ll learn it soon, so you don’t need to worry about this too much” remains widespread, she said. The data suggests that “if you’re off track in kindergarten, that means you’re likely going to be off track in later grades,” and schools should act with urgency. Kindergarten readiness varies widely by income, new data shows. Cities are stepping in to help.What, exactly, those interventions should be is a complicated question without clear answers. Many states have invested in preschool and high-quality childcare, yet some studies show the effects of preschool can fade over time. Some states like Louisiana and Mississippi have shown progress in early reading and math. Other states that have adopted science of reading policies have not seen similar progress, at least not yet.NWEA is planning additional analysis of the effect of science of reading policies in states where its tests are widely used. Kuhfeld said teachers should not be expected to solve these longstanding problems on their own, but she believes training and high-quality instruction can move the needle. Douglas Ready, a Teachers College, Columbia University professor who has studied inequality and the effects of schooling, said researchers have long known about large inequalities at the start of kindergarten and so have teachers, even if just anecdotally. The “glass half empty” view is that schools aren’t doing much to solve inequality, he said. But there’s also a “glass half full” view, that disadvantages pile up for children in poverty before they even arrive at school, and schools can stop these inequalities from getting worse. Averages also obscure important stories of success and failure, he said.“Hidden within these data are schools that are doing amazing things, schools that are closing these gaps,” he said. “And there are schools that are making the gaps worse.”The growing use of early assessments, including those on which NWEA based its analysis, can serve as a “clarion call” for the public and policymakers to understand just how large a job schools are inheriting from society, Ready said.Erica Meltzer is Chalkbeat’s national editor based in Colorado. Contact Erica at emeltzer@chalkbeat.org.

Feed icon
Chalkbeat
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

Sign up for Chalkbeat’s free weekly newsletter to keep up with how education is changing across the U.S.Just 1 in 10 kindergartners who start school at the bottom of their class in reading and math skills is proficient by third grade. This finding comes from a new analysis of MAP reading and math scores from the testing organization NWEA. It aligns with a large body of research that finds that many educational gaps are already present in kindergarten and remain stubbornly persistent throughout children’s educational careers. The finding is “depressing,” acknowledges Megan Kuhfeld, NWEA director of growth modeling and data analytics, but it should not be taken as reason to give up or assume schools can’t change students’ trajectories. “The key story for me in these findings is that early intervention matters, and if we just wait until third grade to get a signal of where kids are, we’re missing probably the most important window when we can do something about it,” Kuhfeld said.The analysis released Thursday relies on MAP reading and math test scores from more than 400,000 students who started kindergarten in the 2021-22 school year. Unlike the National Assessment of Educational Progress, students who take MAP tests are not a carefully selected representative sample. But they come from similar demographic backgrounds as American students as a whole, and the sample is larger than NAEP.Students in participating districts take MAP tests in the fall and spring of each year, providing insights into their growth over the course of the school year and over time. NWEA found that many students made progress relative to their starting point. Conversely, not all students who started out at the top of their class stayed there. But among students in the bottom fifth of their kindergarten class at the start of the school year, just 10% were proficient in math by third grade and just 13.9% were proficient in reading. For students who were still in the bottom 20% at the end of first grade, just 2% — 1 in 50 — were proficient by third grade.Students who read poorly at the end of third grade often struggle for the rest of their schooling because they’re expected to use reading to learn every other subject. Elementary math skills, meanwhile, form the building blocks for more advanced work in middle and high school. Most states start standardized testing in third grade, limiting insight into how students are doing in the early grades. Many states have kindergarten readiness screeners, though, and more states have adopted early literacy screeners as part of science of reading policies. Kuhfeld said that reflects growing awareness of how important those early years are. But an attitude of “they don’t know it now but they’ll learn it soon, so you don’t need to worry about this too much” remains widespread, she said. The data suggests that “if you’re off track in kindergarten, that means you’re likely going to be off track in later grades,” and schools should act with urgency. Kindergarten readiness varies widely by income, new data shows. Cities are stepping in to help.What, exactly, those interventions should be is a complicated question without clear answers. Many states have invested in preschool and high-quality childcare, yet some studies show the effects of preschool can fade over time. Some states like Louisiana and Mississippi have shown progress in early reading and math. Other states that have adopted science of reading policies have not seen similar progress, at least not yet.NWEA is planning additional analysis of the effect of science of reading policies in states where its tests are widely used. Kuhfeld said teachers should not be expected to solve these longstanding problems on their own, but she believes training and high-quality instruction can move the needle. Douglas Ready, a Teachers College, Columbia University professor who has studied inequality and the effects of schooling, said researchers have long known about large inequalities at the start of kindergarten and so have teachers, even if just anecdotally. The “glass half empty” view is that schools aren’t doing much to solve inequality, he said. But there’s also a “glass half full” view, that disadvantages pile up for children in poverty before they even arrive at school, and schools can stop these inequalities from getting worse. Averages also obscure important stories of success and failure, he said.“Hidden within these data are schools that are doing amazing things, schools that are closing these gaps,” he said. “And there are schools that are making the gaps worse.”The growing use of early assessments, including those on which NWEA based its analysis, can serve as a “clarion call” for the public and policymakers to understand just how large a job schools are inheriting from society, Ready said.Erica Meltzer is Chalkbeat’s national editor based in Colorado. Contact Erica at emeltzer@chalkbeat.org.

Après un procès fleuve entamé fin 2024, l'ancien gouverneur de la Banque centrale de Guinée Ibrahima Chérif Bah à l’État guinéen a été condamné à une peine de prison ferme et au remboursement de plusieurs millions de dollars frauduleusement sortis des guichets de la banque centrale sans laisser de traces par la chambre des appels de la CRIEF.

Feed icon
Radio France Internationale
Attribution+

Après un procès fleuve entamé fin 2024, l'ancien gouverneur de la Banque centrale de Guinée Ibrahima Chérif Bah à l’État guinéen a été condamné à une peine de prison ferme et au remboursement de plusieurs millions de dollars frauduleusement sortis des guichets de la banque centrale sans laisser de traces par la chambre des appels de la CRIEF.

MÉS per Palma ha denunciat que el govern del Partit PP utilitza les institucions municipals per relegar el català i que continua retallant els drets lingüístics dels palmesans. El passat 18 de juny l’Empresa Municipal de Transports va publicar al BOIB la creació de quatre noves places sense exigir coneixements de català. Aquest fet se suma a altres convocatòries a l’Empresa Municipal de Serveis Funeraris, a l’SMAP i a EMAYA en que el PP ha deixat de demanar requisits de coneixement de la llengua pròpia. "Això suposa una greu discriminació cap als ciutadans i les ciutadanes que s’expressen en la llengua pròpia de Palma que, a més, no ho hem d’oblidar, és idioma oficial", asseguren des de la formació ecosobiranista.   MÉS per Palma exigeix recuperar el requisit de català a totes les convocatòries públiques Des de MÉS es reclama una rectificació immediata d’aquesta deriva, que passa per tornar a incorporar el requisit de català a les convocatòries de l’EMT i de la resta d’organismes municipals. El partit de l'oposició ha defensat que l’administració pública ha de garantir els drets lingüístics de tota la ciutadania i reflectir la realitat sociolingüística de Palma. El regidor de MÉS per Palma, Miquel Àngel Contreras, ha afirmat que “el PP utilitza les institucions i les empreses públiques per desmantellar la normalitat lingüística i per convertir el català en una opció secundària dins l’administració”.   Unes xifres que escarrufen Durant els darrers tres anys MÉS per Palma ha denunciat la retirada o rebaixa del requisit de català dels processos de selecció de l’EMT, l’SMAP, l’Empresa Funerària Municipal i EMAYA. En el cas de l’EMT, estam parlant de nombroses places (més d’un centenar de conductors i altres lloc de feina de l’empresa municipal). En tots els casos, el català ha quedat rebaixat a un simple mèrit. La formació recorda que en algunes d’aquestes convocatòries l’EMT ha demanat requisits d’anglès, que no és llengua pròpia ni oficial. Per a MÉS per Palma, aquesta reiteració demostra que no es tracta de decisions puntuals, sinó d'una política planificada per eliminar progressivament la nostra llengua de l'accés a l'ocupació pública. Contreras adverteix que “quan l'Ajuntament deixa de demanar el català per fer feina al servei de la ciutadania, està transmetent que és prescindible atendre les persones en una llengua que és oficial i que, a més, és la pròpia. Això és un retrocés democràtic i institucional i un greu atac cap al dret de ser atès en català”.   Una decisió ideològica que debilita els drets dels ciutadans MÉS per Palma considera especialment greu que aquesta política s'apliqui a l'EMT, que presta un servei públic essencial de contacte amb la ciutadania. La formació denuncia que el Partit Popular aprofita cada nova convocatòria per avançar, de la mà de Vox en la seva agenda ideològica contra l’idioma propi, debilitant els acords construïts durant anys per les diferents forces polítiques en defensa dels drets lingüístics. “El que abans era un consens de respecte cap a la llengua pròpia, el PP el vol convertir en un obstacle només per servir els seus aliats de Vox. No estam davant un tema tècnic. És una decisió política per arraconar el català de les institucions públiques”, ha conclòs Contreras.

Feed icon
Racó Català
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

MÉS per Palma ha denunciat que el govern del Partit PP utilitza les institucions municipals per relegar el català i que continua retallant els drets lingüístics dels palmesans. El passat 18 de juny l’Empresa Municipal de Transports va publicar al BOIB la creació de quatre noves places sense exigir coneixements de català. Aquest fet se suma a altres convocatòries a l’Empresa Municipal de Serveis Funeraris, a l’SMAP i a EMAYA en que el PP ha deixat de demanar requisits de coneixement de la llengua pròpia. "Això suposa una greu discriminació cap als ciutadans i les ciutadanes que s’expressen en la llengua pròpia de Palma que, a més, no ho hem d’oblidar, és idioma oficial", asseguren des de la formació ecosobiranista.   MÉS per Palma exigeix recuperar el requisit de català a totes les convocatòries públiques Des de MÉS es reclama una rectificació immediata d’aquesta deriva, que passa per tornar a incorporar el requisit de català a les convocatòries de l’EMT i de la resta d’organismes municipals. El partit de l'oposició ha defensat que l’administració pública ha de garantir els drets lingüístics de tota la ciutadania i reflectir la realitat sociolingüística de Palma. El regidor de MÉS per Palma, Miquel Àngel Contreras, ha afirmat que “el PP utilitza les institucions i les empreses públiques per desmantellar la normalitat lingüística i per convertir el català en una opció secundària dins l’administració”.   Unes xifres que escarrufen Durant els darrers tres anys MÉS per Palma ha denunciat la retirada o rebaixa del requisit de català dels processos de selecció de l’EMT, l’SMAP, l’Empresa Funerària Municipal i EMAYA. En el cas de l’EMT, estam parlant de nombroses places (més d’un centenar de conductors i altres lloc de feina de l’empresa municipal). En tots els casos, el català ha quedat rebaixat a un simple mèrit. La formació recorda que en algunes d’aquestes convocatòries l’EMT ha demanat requisits d’anglès, que no és llengua pròpia ni oficial. Per a MÉS per Palma, aquesta reiteració demostra que no es tracta de decisions puntuals, sinó d'una política planificada per eliminar progressivament la nostra llengua de l'accés a l'ocupació pública. Contreras adverteix que “quan l'Ajuntament deixa de demanar el català per fer feina al servei de la ciutadania, està transmetent que és prescindible atendre les persones en una llengua que és oficial i que, a més, és la pròpia. Això és un retrocés democràtic i institucional i un greu atac cap al dret de ser atès en català”.   Una decisió ideològica que debilita els drets dels ciutadans MÉS per Palma considera especialment greu que aquesta política s'apliqui a l'EMT, que presta un servei públic essencial de contacte amb la ciutadania. La formació denuncia que el Partit Popular aprofita cada nova convocatòria per avançar, de la mà de Vox en la seva agenda ideològica contra l’idioma propi, debilitant els acords construïts durant anys per les diferents forces polítiques en defensa dels drets lingüístics. “El que abans era un consens de respecte cap a la llengua pròpia, el PP el vol convertir en un obstacle només per servir els seus aliats de Vox. No estam davant un tema tècnic. És una decisió política per arraconar el català de les institucions públiques”, ha conclòs Contreras.

25-июнда Бишкектин Биринчи май райондук сотунда коомчулукта “75чилердин каты” деген ат менен белгилүү кылмыш иши боюнча жабык соттук отурум уланууда. Бул ишке байланыштуу соттук жараян аптанын дүйшөмбү жана бейшемби күндөрү өтүп, ушул тапта күбөлөр суралып жатат. Шектүүлөрдүн адвокаттары 11-июндагы жараянда ишти ачык кароо тууралуу өтүнүч берип, ал канааттандырылган жана 15-июндан баштап сот ачык өтүп, ага журналисттер да катышып, сүрөт-видеого тартып жаткан. 22-июнда прокурорлор сотту...

Feed icon
Азаттык үналгысы
Attribution+

25-июнда Бишкектин Биринчи май райондук сотунда коомчулукта “75чилердин каты” деген ат менен белгилүү кылмыш иши боюнча жабык соттук отурум уланууда. Бул ишке байланыштуу соттук жараян аптанын дүйшөмбү жана бейшемби күндөрү өтүп, ушул тапта күбөлөр суралып жатат. Шектүүлөрдүн адвокаттары 11-июндагы жараянда ишти ачык кароо тууралуу өтүнүч берип, ал канааттандырылган жана 15-июндан баштап сот ачык өтүп, ага журналисттер да катышып, сүрөт-видеого тартып жаткан. 22-июнда прокурорлор сотту...

32 minutes

Radio France Internationale
Feed icon

Comisia Europeană a publicat ieri Raportul de convergență pentru statele membre aflate în afara zonei euro, printre care și România. Specificul acestui raport, spre deosebire de celelalte analize, este că se concentrează asupra indicatorilor care definesc apropierea de zona euro.

Feed icon
Radio France Internationale
Attribution+

Comisia Europeană a publicat ieri Raportul de convergență pentru statele membre aflate în afara zonei euro, printre care și România. Specificul acestui raport, spre deosebire de celelalte analize, este că se concentrează asupra indicatorilor care definesc apropierea de zona euro.

Le porte-parole de la diplomatie iranienne a accusé jeudi 25 juin l'Otan de « complicité » contre l'Iran, après que le secrétaire général de l'Otan a affirmé que « 500 avions américains ont décollé de bases américaines en Italie » pour soutenir l'opération militaire israélo-américaine Epic Fury lancée contre l'Iran le 28 février. Alors que des négociations de paix entre le Liban et Israël sont en cours à Washington, le Hezbollah a accusé Israël de nouvelle violation de la trêve après une frappe meurtrière dans le sud du Liban.

Feed icon
Radio France Internationale
Attribution+

Le porte-parole de la diplomatie iranienne a accusé jeudi 25 juin l'Otan de « complicité » contre l'Iran, après que le secrétaire général de l'Otan a affirmé que « 500 avions américains ont décollé de bases américaines en Italie » pour soutenir l'opération militaire israélo-américaine Epic Fury lancée contre l'Iran le 28 février. Alors que des négociations de paix entre le Liban et Israël sont en cours à Washington, le Hezbollah a accusé Israël de nouvelle violation de la trêve après une frappe meurtrière dans le sud du Liban.

Росія офіційно свої втрати не розкриває. Москва востаннє називала кількість убитих у вересні 2022 року

Feed icon
Радіо Свобода
Attribution+

Росія офіційно свої втрати не розкриває. Москва востаннє називала кількість убитих у вересні 2022 року

Lucy Guerin will step down as artistic director of Lucy Guerin Inc, one of the most important and best-resourced contemporary dance companies in the country.

Feed icon
The Conversation
CC BY-ND🅭🅯⊜

Lucy Guerin will step down as artistic director of Lucy Guerin Inc, one of the most important and best-resourced contemporary dance companies in the country.

Дар бозиҳои ҷавобии марҳалаи ҳаштякниҳоии Ҷоми футболи Тоҷикистон-2026, ки рӯзҳои 19-21-уми июн баргузор гардиданд, дувоздаҳ дастаи лигаи олӣ ва чаҳор тими лигаи якуми футболи кишвар рақобат карданд. Натиҷаҳои бозиҳо: «Эсхата» (Хуҷанд) – «Регар-ТадАЗ» (Турсунзода) – аз рӯйи пеналти - 5:4 Бозии аввал: 0:0 «Моҳир» (Ёвон) – «Вахш» (Бохтар) – 2:1 – аз рӯйи пеналти – 5:6 Бозии аввал: 2:3 «Панҷшер» (Ҷалолиддини Балхӣ) – КМВА (Душанбе) – 2:1 Бозии аввал: 0:0 «Ҳосилот» (Фархор)...

Feed icon
Радиои Аврупои Озод/Радиои Озодӣ
Attribution+

Дар бозиҳои ҷавобии марҳалаи ҳаштякниҳоии Ҷоми футболи Тоҷикистон-2026, ки рӯзҳои 19-21-уми июн баргузор гардиданд, дувоздаҳ дастаи лигаи олӣ ва чаҳор тими лигаи якуми футболи кишвар рақобат карданд. Натиҷаҳои бозиҳо: «Эсхата» (Хуҷанд) – «Регар-ТадАЗ» (Турсунзода) – аз рӯйи пеналти - 5:4 Бозии аввал: 0:0 «Моҳир» (Ёвон) – «Вахш» (Бохтар) – 2:1 – аз рӯйи пеналти – 5:6 Бозии аввал: 2:3 «Панҷшер» (Ҷалолиддини Балхӣ) – КМВА (Душанбе) – 2:1 Бозии аввал: 0:0 «Ҳосилот» (Фархор)...

37 minutes

자유아시아방송
Feed icon

북한 당국이 적극 선전하던 양생원이 사실상 꽃제비 수용시설로 변질된 것으로 알려졌습니다. 당국이 방랑하는 아이들을 잡아 양생원에 수용했다가 전국의 험한 일터로 보내고 있다는 지적입니다.

Feed icon
자유아시아방송
Attribution+

북한 당국이 적극 선전하던 양생원이 사실상 꽃제비 수용시설로 변질된 것으로 알려졌습니다. 당국이 방랑하는 아이들을 잡아 양생원에 수용했다가 전국의 험한 일터로 보내고 있다는 지적입니다.

ნორვეგიის ჰუმანიტარულმა ორგანიზაციამ Norwegian People’s Aid უკრაინაში განაღმვის სამუშაოები შეაჩერა ხერსონის ოლქში ორგანიზაციის თანამშრომელთა დაღუპვის შემდეგ.

Feed icon
რადიო თავისუფლება
Attribution+

ნორვეგიის ჰუმანიტარულმა ორგანიზაციამ Norwegian People’s Aid უკრაინაში განაღმვის სამუშაოები შეაჩერა ხერსონის ოლქში ორგანიზაციის თანამშრომელთა დაღუპვის შემდეგ.

European Ombudsman Teresa Anjinho has opened an investigation into European Commission President Ursula von der Leyen over a secret chat that included Volodymyr Zelensky and several European leaders, the German newspaper Berliner Zeitung reported.

Feed icon
Meduza
CC BY🅭🅯

European Ombudsman Teresa Anjinho has opened an investigation into European Commission President Ursula von der Leyen over a secret chat that included Volodymyr Zelensky and several European leaders, the German newspaper Berliner Zeitung reported.

39 minutes

Santa Barbara News Press
Feed icon

The new Regional Growth Forecast is designed to guide long-range plans for transportation, transit and infrastructure improvements. The post Santa Barbara County in 2060: Growth all around, but especially up north appeared first on Santa Barbara News-Press.

Feed icon
Santa Barbara News Press
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

The new Regional Growth Forecast is designed to guide long-range plans for transportation, transit and infrastructure improvements. The post Santa Barbara County in 2060: Growth all around, but especially up north appeared first on Santa Barbara News-Press.

40 minutes

Radio France Internationale
Feed icon

Bunge la seneti nchini Zimbabwe, limepitisha muswada tata wa marekebisho ya katiba ambayo yatampa nafasi rais Emmerson Mnangagwa kubaki ofisini hadi mwaka 2030, uamuzi ambao umezidisha mgawanyiko kwenye taifa hilo.

Feed icon
Radio France Internationale
Attribution+

Bunge la seneti nchini Zimbabwe, limepitisha muswada tata wa marekebisho ya katiba ambayo yatampa nafasi rais Emmerson Mnangagwa kubaki ofisini hadi mwaka 2030, uamuzi ambao umezidisha mgawanyiko kwenye taifa hilo.

44 minutes

Times of San Diego
Feed icon

Mexico defeated Czechia 3-0 to finish the group stage with three straight wins, delivering its most convincing performance of the tournament and delighting fans.

Feed icon
Times of San Diego
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

Mexico defeated Czechia 3-0 to finish the group stage with three straight wins, delivering its most convincing performance of the tournament and delighting fans.

45 minutes

Racó Català
Feed icon

Collboni es dedica aquests dies a frivolitzar sobre els cinquanta anys del final de la dictadura llençant-nos poemes en castellà des de l'aire. El xou de l'helicòpter "bombardejant" poesia amaga, sota l'aparença d'una sensibilitat lírica, qüestions molt serioses que atempten contra la dignitat i la memòria dels catalans que van lluitar als carrers de Barcelona per defensar el país. No és només la qüestió del castellà ‒substituir les bombes de l'atacant per poemes en la seva llengua és un rar homenatge als atacats. És també la qüestió del pacifisme, un tema que la majoria de països europeus avui tracten de forma seriosa mentre la Catalunya oficial, fent l'orni com sempre, intenta vendre'ns amb una lleugeresa que fa por. I fa por perquè, com va escriure Orwell l'any 45, defensar el pacifisme sense cap reflexió profunda sobre la gestió de la guerra equival sempre a deixar que algú altre se n'encarregui per tu. I això vol dir que o ets un cínic o ets un irresponsable, o bé ‒com sol passar sovint‒ totes dues coses. És curiós que, mentre el govern de la capital del país juga a desplegar helicòpters i a fer veure que els catalans som gent de pau i que si ens tiren confeti ja estem contents, algunes llibreries del centre de Copenhaguen ens fan un homenatge força més seriós. En llocs com Arnold Busck, o la famosa Politiken Boghal (vinculada al principal grup de premsa del país) destaquen el ‘Homage to Catalonia’ com a clàssic d'actualitat. És una ironia segons com dolorosa de pair, però el procés, que va acabar d'una manera lamentable i va donar eco internacional al nostre ridícul, és el que paradoxalment ara fa possible recomanar com a lectura de referència, sense necessitat d'explicar res, un llibre on Catalunya hi és protagonista. El més interessant és que no hi sortim com un poble folklòric, que és l'error en què cauen publicacions menors i on potser també hauria caigut Orwell si s'hagués proposat fer un llibre sobre Catalunya. Però el seu objectiu no era aquest, almenys no de manera conscient, i això converteix la seva obra en una cosa extraordinària. Només algú com Orwell, que havia deixat penjat un càrrec colonial a Birmània per dedicar-se a escriure i a denunciar les injustícies que patien els oprimits, podia aterrar a Barcelona l'any 1936 i creure's que la revolució marxista i llibertària genuïnament hi havia triomfat. Tot i la distància que intenta posar-hi ‒en algun moment arriba al punt de dir que l'idealisme extrem que es respira als carrers té un punt patètic‒ la il·lusió de veure en directe una societat on la gent es tracta de "tu", on pràcticament tot s'ha col·lectivitzat i les diferències socials han desaparegut, se l'empassa gairebé sencer. "It was the first time that I had ever been in a town where the working class was in the saddle" escriu, "I believed that things were as they appeared, that this was really a workers' State". No és estrany que quedés enlluernat, amb l'espectacle únic que devia oferir Barcelona. Més encara venint d'un noi anglès que havia estudiat en una escola d'elit i n'havia sortit escaldat i amb una consciència social viva. Per això de seguida decideix allistar-se i lluitar a favor de la revolució. És aquí on la història d'Orwell ‒i per tant la seva experiència i el seu llibre‒ fan un gir inesperat. No pel fet mateix d'allistar-se; això van fer-ho molts estrangers, entre ells també periodistes i escriptors. La qüestió és que anés a parar, a través d'un contacte i gairebé per casualitat, a les milícies del POUM. Al principi se sent decebut; al front d'Aragó no hi passa res, i dia rere dia constata que tant la preparació com l'equipament de les milícies és de fireta ‒sobretot comparat amb els estàndards militars britànics. Només admira ‒diu‒ les unitats de xoc dels carrabiners, que segons ell són les úniques amb categoria professional dins del bàndol republicà. De fet, la seva obsessió era deixar el POUM i que l'enviessin a Madrid a lluitar amb els comunistes. Però com ell mateix explica quan comença la part interessant del llibre, que és quan torna a Barcelona de permís, una sèrie de casualitats fan que el trasllat no es concreti, entre elles el fet que s'hagi quedat sense bótes militars, "the kind of detail that is always deciding one's destiny ‒ I had to wait while the bootmakers made me a new pair". Aquest impàs fa que encara sigui a Barcelona quan esclaten els Fets de Maig del 37. Això és el que l'acaba de situar a l'ull de l'huracà, perquè el converteix en un testimoni de la famosa revolta a l'entorn de l'edifici de la Telefònica i, sobretot, perquè li permet contrastar el que ha viscut des de la seu del POUM ‒a tocar de la plaça de Catalunya‒ amb la versió oficial que després en vendran els mitjans. És una versió que manipula i juga brut amb l'objectiu de poder justificar la prohibició de l'únic partit marxista revolucionari de tot l'Estat que és clarament anti-estalinista. L'episodi on Orwell narra els fets és trepidant, caòtic, fragmentat, però dóna una idea clara de com el pes de la revolta el porta la CNT, que es nega a entregar l'edifici de la Telefònica a la Guàrdia d'Assalt. El POUM es limita a donar suport als anarquistes enviant-hi milicians, fent barricades i parapetant-se a l'Hotel Falcón. Però l'autèntica joia del llibre són els apèndixs on Orwell explica, astorat, com el Komintern va activar tots els seus ressorts (des de Moscou fins al govern de Madrid i la Generalitat, passant pels comunistes espanyols i el PSUC) per eliminar un partit català. La pregunta no és tant per què la Generalitat va ser còmplice de la detenció d'Andreu Nin i de l'operació d'estat ‒o estats‒ que va penjar al POUM la llufa de partit feixista al servei de Franco i de Hitler. Ja és sabut que el govern de Companys era una olla de grills, i a més no costa d'imaginar la pressió que devien exercir-hi els agents soviètics; al cap i a la fi la República depenia militarment del suport que rebia de l'URSS. La pregunta és per què el Kremlin exercia aquesta pressió. Què tenia, el POUM, que justifiqués esborrar-lo del mapa i assassinar el seu màxim dirigent? La resposta encara no s'ha estudiat en tota la seva profunditat, però d'entrada era un partit que es declarava marxista i alhora era contrari a Stalin: anava per lliure. Això sol ja el convertia en una amenaça, en el fons la mateixa que justificava aquells anys la Gran Purga dins de l'URSS. Però si el règim soviètic podia tolerar el partit comunista espanyol de Nin, quan l'any 1935 es va fusionar amb el Bloc Obrerista i Camperol per formar el POUM van saltar totes les alarmes. A diferència del partit de Nin, el Bloc tenia unes dimensions considerables i estava molt ben arrelat al territori, és a dir, a Catalunya. I això era així en gran part perquè venia, en origen, d'una escissió d'Estat Català: un partit comunista que es negava a tenir res a veure amb els espanyols. L'any 1931, aquests comunistes que venien d'Estat català van ajuntar-se amb la Federació de Maurín i van crear el Bloc, una confluència lògica si tenim en compte que Maurín considerava l'alliberament nacional com un element inseparable de la revolució. Tot aquest pòsit, que Andy Durgan explica molt bé, dóna al POUM cos i teoria. Amb unes idees revolucionàries heterodoxes i un arrelament al territori que ve de lluny i continua expandint-se, tendeix a escapar-se per tot arreu, fins i tot de l'estat que se suposa que l'ha de contenir. Això també ho fan els anarquistes, però ells volen abolir-ho tot i en canvi el POUM creu en una democràcia obrera basada en consells, debat intern i pluralisme polític. L'ideal originari de la revolució russa, orquestrat des de Catalunya. Això és el que Orwell intueix sense acabar de ser-ne conscient, perquè no coneix la fondària del POUM ni sap què representa en essència. Però l'atzar el porta a lluitar al seu costat, i és testimoni directe de l'atac monumental que rep des del Kremlin mateix, amb la falca geopolítica del Regne Unit i França ‒que poc o molt també reben l'influx soviètic i, a més, tenen interessos econòmics a l'Espanya capitalista. Orwell ho entén tot sense ser capaç de racionalitzar-ho, perquè la seva condició de noi anglès de "bona família pobra" només li permet concebre la dimensió social del problema. Per això el llibre està esquitxat de paraules en espanyol, tot i que el narrador observa de seguida que el català és la llengua dominant: "when my companions spoke to one another they spoke in Catalan". També capta molt bé l'odi que genera la Guàrdia Civil a Catalunya, però el llegeix en termes de classe i l'atribueix al fet que representa "the landlords and the boss" ‒i no va mal encaminat, tenint en compte que són l'amo espanyol. Els mateixos límits amb què topa són reveladors, i la imatge final és una obra que explica una sola cosa al món: l'epicentre de la guerra del 36 és Catalunya, i el marc on es va tancar el conflicte era global. Hem d'estar agraïts a Orwell, a la sensibilitat amb què ho absorbeix tot, a la violència amb què lluita contra el feixisme, i a la força amb què escriu contra les patums soviètiques que dominen el panorama europeu. El perfil que n'emergeix és Catalunya. Això sí, que és un homenatge, i no el confeti de Collboni.

Feed icon
Racó Català
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

Collboni es dedica aquests dies a frivolitzar sobre els cinquanta anys del final de la dictadura llençant-nos poemes en castellà des de l'aire. El xou de l'helicòpter "bombardejant" poesia amaga, sota l'aparença d'una sensibilitat lírica, qüestions molt serioses que atempten contra la dignitat i la memòria dels catalans que van lluitar als carrers de Barcelona per defensar el país. No és només la qüestió del castellà ‒substituir les bombes de l'atacant per poemes en la seva llengua és un rar homenatge als atacats. És també la qüestió del pacifisme, un tema que la majoria de països europeus avui tracten de forma seriosa mentre la Catalunya oficial, fent l'orni com sempre, intenta vendre'ns amb una lleugeresa que fa por. I fa por perquè, com va escriure Orwell l'any 45, defensar el pacifisme sense cap reflexió profunda sobre la gestió de la guerra equival sempre a deixar que algú altre se n'encarregui per tu. I això vol dir que o ets un cínic o ets un irresponsable, o bé ‒com sol passar sovint‒ totes dues coses. És curiós que, mentre el govern de la capital del país juga a desplegar helicòpters i a fer veure que els catalans som gent de pau i que si ens tiren confeti ja estem contents, algunes llibreries del centre de Copenhaguen ens fan un homenatge força més seriós. En llocs com Arnold Busck, o la famosa Politiken Boghal (vinculada al principal grup de premsa del país) destaquen el ‘Homage to Catalonia’ com a clàssic d'actualitat. És una ironia segons com dolorosa de pair, però el procés, que va acabar d'una manera lamentable i va donar eco internacional al nostre ridícul, és el que paradoxalment ara fa possible recomanar com a lectura de referència, sense necessitat d'explicar res, un llibre on Catalunya hi és protagonista. El més interessant és que no hi sortim com un poble folklòric, que és l'error en què cauen publicacions menors i on potser també hauria caigut Orwell si s'hagués proposat fer un llibre sobre Catalunya. Però el seu objectiu no era aquest, almenys no de manera conscient, i això converteix la seva obra en una cosa extraordinària. Només algú com Orwell, que havia deixat penjat un càrrec colonial a Birmània per dedicar-se a escriure i a denunciar les injustícies que patien els oprimits, podia aterrar a Barcelona l'any 1936 i creure's que la revolució marxista i llibertària genuïnament hi havia triomfat. Tot i la distància que intenta posar-hi ‒en algun moment arriba al punt de dir que l'idealisme extrem que es respira als carrers té un punt patètic‒ la il·lusió de veure en directe una societat on la gent es tracta de "tu", on pràcticament tot s'ha col·lectivitzat i les diferències socials han desaparegut, se l'empassa gairebé sencer. "It was the first time that I had ever been in a town where the working class was in the saddle" escriu, "I believed that things were as they appeared, that this was really a workers' State". No és estrany que quedés enlluernat, amb l'espectacle únic que devia oferir Barcelona. Més encara venint d'un noi anglès que havia estudiat en una escola d'elit i n'havia sortit escaldat i amb una consciència social viva. Per això de seguida decideix allistar-se i lluitar a favor de la revolució. És aquí on la història d'Orwell ‒i per tant la seva experiència i el seu llibre‒ fan un gir inesperat. No pel fet mateix d'allistar-se; això van fer-ho molts estrangers, entre ells també periodistes i escriptors. La qüestió és que anés a parar, a través d'un contacte i gairebé per casualitat, a les milícies del POUM. Al principi se sent decebut; al front d'Aragó no hi passa res, i dia rere dia constata que tant la preparació com l'equipament de les milícies és de fireta ‒sobretot comparat amb els estàndards militars britànics. Només admira ‒diu‒ les unitats de xoc dels carrabiners, que segons ell són les úniques amb categoria professional dins del bàndol republicà. De fet, la seva obsessió era deixar el POUM i que l'enviessin a Madrid a lluitar amb els comunistes. Però com ell mateix explica quan comença la part interessant del llibre, que és quan torna a Barcelona de permís, una sèrie de casualitats fan que el trasllat no es concreti, entre elles el fet que s'hagi quedat sense bótes militars, "the kind of detail that is always deciding one's destiny ‒ I had to wait while the bootmakers made me a new pair". Aquest impàs fa que encara sigui a Barcelona quan esclaten els Fets de Maig del 37. Això és el que l'acaba de situar a l'ull de l'huracà, perquè el converteix en un testimoni de la famosa revolta a l'entorn de l'edifici de la Telefònica i, sobretot, perquè li permet contrastar el que ha viscut des de la seu del POUM ‒a tocar de la plaça de Catalunya‒ amb la versió oficial que després en vendran els mitjans. És una versió que manipula i juga brut amb l'objectiu de poder justificar la prohibició de l'únic partit marxista revolucionari de tot l'Estat que és clarament anti-estalinista. L'episodi on Orwell narra els fets és trepidant, caòtic, fragmentat, però dóna una idea clara de com el pes de la revolta el porta la CNT, que es nega a entregar l'edifici de la Telefònica a la Guàrdia d'Assalt. El POUM es limita a donar suport als anarquistes enviant-hi milicians, fent barricades i parapetant-se a l'Hotel Falcón. Però l'autèntica joia del llibre són els apèndixs on Orwell explica, astorat, com el Komintern va activar tots els seus ressorts (des de Moscou fins al govern de Madrid i la Generalitat, passant pels comunistes espanyols i el PSUC) per eliminar un partit català. La pregunta no és tant per què la Generalitat va ser còmplice de la detenció d'Andreu Nin i de l'operació d'estat ‒o estats‒ que va penjar al POUM la llufa de partit feixista al servei de Franco i de Hitler. Ja és sabut que el govern de Companys era una olla de grills, i a més no costa d'imaginar la pressió que devien exercir-hi els agents soviètics; al cap i a la fi la República depenia militarment del suport que rebia de l'URSS. La pregunta és per què el Kremlin exercia aquesta pressió. Què tenia, el POUM, que justifiqués esborrar-lo del mapa i assassinar el seu màxim dirigent? La resposta encara no s'ha estudiat en tota la seva profunditat, però d'entrada era un partit que es declarava marxista i alhora era contrari a Stalin: anava per lliure. Això sol ja el convertia en una amenaça, en el fons la mateixa que justificava aquells anys la Gran Purga dins de l'URSS. Però si el règim soviètic podia tolerar el partit comunista espanyol de Nin, quan l'any 1935 es va fusionar amb el Bloc Obrerista i Camperol per formar el POUM van saltar totes les alarmes. A diferència del partit de Nin, el Bloc tenia unes dimensions considerables i estava molt ben arrelat al territori, és a dir, a Catalunya. I això era així en gran part perquè venia, en origen, d'una escissió d'Estat Català: un partit comunista que es negava a tenir res a veure amb els espanyols. L'any 1931, aquests comunistes que venien d'Estat català van ajuntar-se amb la Federació de Maurín i van crear el Bloc, una confluència lògica si tenim en compte que Maurín considerava l'alliberament nacional com un element inseparable de la revolució. Tot aquest pòsit, que Andy Durgan explica molt bé, dóna al POUM cos i teoria. Amb unes idees revolucionàries heterodoxes i un arrelament al territori que ve de lluny i continua expandint-se, tendeix a escapar-se per tot arreu, fins i tot de l'estat que se suposa que l'ha de contenir. Això també ho fan els anarquistes, però ells volen abolir-ho tot i en canvi el POUM creu en una democràcia obrera basada en consells, debat intern i pluralisme polític. L'ideal originari de la revolució russa, orquestrat des de Catalunya. Això és el que Orwell intueix sense acabar de ser-ne conscient, perquè no coneix la fondària del POUM ni sap què representa en essència. Però l'atzar el porta a lluitar al seu costat, i és testimoni directe de l'atac monumental que rep des del Kremlin mateix, amb la falca geopolítica del Regne Unit i França ‒que poc o molt també reben l'influx soviètic i, a més, tenen interessos econòmics a l'Espanya capitalista. Orwell ho entén tot sense ser capaç de racionalitzar-ho, perquè la seva condició de noi anglès de "bona família pobra" només li permet concebre la dimensió social del problema. Per això el llibre està esquitxat de paraules en espanyol, tot i que el narrador observa de seguida que el català és la llengua dominant: "when my companions spoke to one another they spoke in Catalan". També capta molt bé l'odi que genera la Guàrdia Civil a Catalunya, però el llegeix en termes de classe i l'atribueix al fet que representa "the landlords and the boss" ‒i no va mal encaminat, tenint en compte que són l'amo espanyol. Els mateixos límits amb què topa són reveladors, i la imatge final és una obra que explica una sola cosa al món: l'epicentre de la guerra del 36 és Catalunya, i el marc on es va tancar el conflicte era global. Hem d'estar agraïts a Orwell, a la sensibilitat amb què ho absorbeix tot, a la violència amb què lluita contra el feixisme, i a la força amb què escriu contra les patums soviètiques que dominen el panorama europeu. El perfil que n'emergeix és Catalunya. Això sí, que és un homenatge, i no el confeti de Collboni.

46 minutes

Радиои Аврупои Озод/Радиои Озодӣ
Feed icon

Фармондеҳии марказии артиши Амрико ё СЕНТКОМ эълон кард, ки дар ҳамлаи ҳавоии нерӯҳои ин кишвар дар шимол-ғарби Сурия, яке аз раҳбарони баландпояи гурӯҳи "Давлати исломӣ" (ДОИШ), кушта шудааст. СЕНТКОМ рӯзи чоршанбе дар шабакаи Х навишт, ки ин ҳамла 19 июн анҷом шуд ва дар ҷараёни он, Алӣ Ҳусейн Ал-Улайвӣ, аз раҳбарони баландпояи ин гурӯҳ кушта шуд. Бар пояи баёнияи артиши Амрико, ин ҳамла бахше аз талошҳои Амрико барои аз байн бурдани гурӯҳҳои террористӣ аст, ки дар пайи ҳамла ба...

Feed icon
Радиои Аврупои Озод/Радиои Озодӣ
Attribution+

Фармондеҳии марказии артиши Амрико ё СЕНТКОМ эълон кард, ки дар ҳамлаи ҳавоии нерӯҳои ин кишвар дар шимол-ғарби Сурия, яке аз раҳбарони баландпояи гурӯҳи "Давлати исломӣ" (ДОИШ), кушта шудааст. СЕНТКОМ рӯзи чоршанбе дар шабакаи Х навишт, ки ин ҳамла 19 июн анҷом шуд ва дар ҷараёни он, Алӣ Ҳусейн Ал-Улайвӣ, аз раҳбарони баландпояи ин гурӯҳ кушта шуд. Бар пояи баёнияи артиши Амрико, ин ҳамла бахше аз талошҳои Амрико барои аз байн бурдани гурӯҳҳои террористӣ аст, ки дар пайи ҳамла ба...

Au Sénégal, l’Office national de lutte contre la fraude et la corruption pose un ultimatum. Toutes les personnes qui ont l’obligation de déclarer leur patrimoine ont jusqu’au 31 juillet pour le faire, sous peine de sanctions, car à ce jour un tiers seulement des personnes concernées s’est acquitté de cette obligation.

Feed icon
Radio France Internationale
Attribution+

Au Sénégal, l’Office national de lutte contre la fraude et la corruption pose un ultimatum. Toutes les personnes qui ont l’obligation de déclarer leur patrimoine ont jusqu’au 31 juillet pour le faire, sous peine de sanctions, car à ce jour un tiers seulement des personnes concernées s’est acquitté de cette obligation.

Valdez apparent told City Administrator Kelly McAdoo that he was willing to leave his job to help with the city's budget problems The post Santa Barbara Deputy City Administrator Anthony Valdez decides to give up his job—to help with the city’s budget crisis appeared first on Santa Barbara News-Press.

Feed icon
Santa Barbara News Press
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

Valdez apparent told City Administrator Kelly McAdoo that he was willing to leave his job to help with the city's budget problems The post Santa Barbara Deputy City Administrator Anthony Valdez decides to give up his job—to help with the city’s budget crisis appeared first on Santa Barbara News-Press.