2 minutes

CT Mirror
Feed icon

As CT voters, we should be outraged that we are being robbed of choice at the ballot box.

Feed icon
CT Mirror
CC BY-ND🅭🅯⊜

As CT voters, we should be outraged that we are being robbed of choice at the ballot box.

AIPAC and the Israel lobby
CC BY-ND🅭🅯⊜

2 minutes

CT Mirror
Feed icon

Israel, with billions of our U.S. tax dollars and high tech U.S. military weapons, has waged war on all of its neighbors. This must stop.

Feed icon
CT Mirror
CC BY-ND🅭🅯⊜

Israel, with billions of our U.S. tax dollars and high tech U.S. military weapons, has waged war on all of its neighbors. This must stop.

Ihe anyị na-eche ihu ebe a na Benue bụ mwakpo di egwu e mere n’ụzọ e jiri nlezianya gbakọọ ma hazie nke ọma, nke ndị na-azụ anụmanụ bụ ndị na-eyi ọha egwu na ndị ohi haziri iji kpochapụ ndị mmadụ ma weghara ala ha, ọgbaaghara a na-aga n’ihu ma na-akawanye njọ kwa afọ.

Feed icon
Global Voices
CC BY🅭🅯

Ihe anyị na-eche ihu ebe a na Benue bụ mwakpo di egwu e mere n’ụzọ e jiri nlezianya gbakọọ ma hazie nke ọma, nke ndị na-azụ anụmanụ bụ ndị na-eyi ọha egwu na ndị ohi haziri iji kpochapụ ndị mmadụ ma weghara ala ha, ọgbaaghara a na-aga n’ihu ma na-akawanye njọ kwa afọ.

പോലീസുകാരെന്ന വ്യാജേനയെത്തിയ സംഘമാണ് പെൺകുട്ടിയെ പീഡിപ്പിച്ചത്. പെൺകുട്ടി സുഹൃത്തിനൊപ്പം ക്ഷേത്രദർശനത്തിനെത്തിയപ്പോഴായിരുന്നു പീഡനം

Feed icon
ദേശാഭിമാനി
CC BY-NC-SA🅭🅯🄏🄎

പോലീസുകാരെന്ന വ്യാജേനയെത്തിയ സംഘമാണ് പെൺകുട്ടിയെ പീഡിപ്പിച്ചത്. പെൺകുട്ടി സുഹൃത്തിനൊപ്പം ക്ഷേത്രദർശനത്തിനെത്തിയപ്പോഴായിരുന്നു പീഡനം

യുപിയിൽനിന്ന്‌ വിമാനത്തിലെത്തി മോഷണം നടത്തിയിരുന്ന 11 അംഗസംഘം പിടിയിൽ. വിമാനമാർഗം കേരളത്തിലെത്തുന്ന സംഘം മോഷണത്തിനും യാത്രയ്ക്കുമായി ഡൽഹിയിൽനിന്ന് ട്രെയിനിൽ ഇരുചക്രവാഹനങ്ങൾ കേരളത്തിലെത്തിച്ചിരുന്നതായി പൊലീസ്‌ പറഞ്ഞു.

Feed icon
ദേശാഭിമാനി
CC BY-NC-SA🅭🅯🄏🄎

യുപിയിൽനിന്ന്‌ വിമാനത്തിലെത്തി മോഷണം നടത്തിയിരുന്ന 11 അംഗസംഘം പിടിയിൽ. വിമാനമാർഗം കേരളത്തിലെത്തുന്ന സംഘം മോഷണത്തിനും യാത്രയ്ക്കുമായി ഡൽഹിയിൽനിന്ന് ട്രെയിനിൽ ഇരുചക്രവാഹനങ്ങൾ കേരളത്തിലെത്തിച്ചിരുന്നതായി പൊലീസ്‌ പറഞ്ഞു.

18 minutes

Racó Català
Feed icon

Ara fa uns mesos es va publicar el llibre ‘Sixena. Les claus del conflicte’ (Ed. Base, 2026), coordinat per Josep M. Figueres i dividit en nou capítols signats per especialistes acreditats que no només blasmen la intenció espanyola d’arrencar les pintures murals de les parets del MNAC, sinó que exposen les raons per les quals consideren que seria una atemptat de conseqüències irreparables. Els autors són Carmen Berlabé, doctora en Ciències Jurídiques i Polítiques; Maria Bonet Donato, catedràtica d’Història Medieval; Guillem Cañameras Vall, llicenciat en Història de l’Art; Josep Cruanyes i Tor, llicenciat en Història (que també és autor de l’epíleg); Josep M. Figueres, doctor en Història Contemporània; Rosa M. Gasol i Fargas, doctora en Belles Arts; Joaquim Graupera, historiador de l’art en l’àmbit del patrimoni medieval; Xavier Muñoz i Puiggròs, responsable de la Generalitat en els litigis del cas Sixena; Montserrat Pagès, doctora en Història de l’Art; i Alberto Velasco i González, doctor en Història de l’Art. Tots ells argumenten de manera molt il·lustrativa i amena com de terrible pot ser que la trama espoliadora ordida aconsegueixi el seu objectiu. Us en faig un petit tast:   Maria Bonet: "La fundació del monestir de Sixena el 1187-1188 es va produir sota la promoció i el patrocini de la monarquia, específicament gràcies a les iniciatives de la reina Sança, germana d’Alfons VII de Castella i esposa del rei d’Aragó i comte de Barcelona, Alfons el Cast." Josep M. Figueres: "Es repeteix fins al cansament que els catalans cremaren el monestir, que foren catalans els dolents de la pel·lícula, i ho repeteixen avui guies i plafons informatius contradient la història." Joaquim Graupera: "Entre finals de juliol i principis d’agost del 1936, durant la Guerra Civil espanyola i en un context marcat per l’anticlericalisme, el monestir de Sixena va patir un incendi devastador provocat per veïns del poble, segons diversos testimonis i documents." Carmen Berlabé: "A la 'Hoja de Estado número 3', signada per l’alcalde i el secretari de l’Ajuntament el 2 d’octubre de 1940, es considera sospitosos de diferents delictes, entre ells l’incendi del monestir, deu homes, tots veïns del poble, dels quals es consignen els noms i cognoms." Rosa M. Gasol: "Durant cinquanta anys la sala capitular (del monestir de Sixena), es va mantenir en el mateix estat de ruïna, i les restes de pintures que hi quedaven van estar exposades a la intempèrie patint els efectes de la degradació ambiental. (...) Malgrat la seva fragilitat, les pintures són estables en les condicions ambientals actuals a la sala del Museu (MNAC), a 22 ºC de temperatura i al 59% d’humitat relativa. (...) Per contra, la sala capitular del monestir de Sixena ha patit durant segles la presència continuada de la humitat per capil·laritat que, malgrat les intervencions de restauració que s’hi han dut a terme, ha provocat la cristal·lització de les sals solubles, l’erosió de la pedra sorrenca i el despreniment i pèrdua tant dels fragments originals que encara restaven in situ, com dels nous materials de revestiment dels murs." Xavier Muñoz: "Les pintures, com hem dit, es varen cremar i si no hagués estat per una clara acció de salvament de Josep Gudiol, haurien desaparegut, sobretot pel fet que la sala capitular va estar sense teulada des del 1936, quan va haver-hi l’incendi, fins a l’any 1994 o 1996 en què es va produir la restauració de la teulada del monestir. És a dir que la Sala va estar durant seixanta anys descoberta. Des d’aquella sala capitular es podien veure, de nit, les estrelles i percebre les inclemències climàtiques." Alberto Velasco: "Ni la Generalitat ni el Patronat del MNAC van escoltar la petició de qui havia estat peça clau dels serveis jurídics de la Generalitat en els afers judicials de Sixena. I no fer-li cas tancava, per exemple, la porta d’accés a la justícia europea. Naturalment, el fet de no presentar aquest recurs no era només una estratègia jurídica, sinó que evidenciava un posicionament polític molt concret afí amb l’agenda del ‘reencuentro’ del PSOE: no només calia tancar ferides, sinó també litigis. Tanmateix, ha estat un grup d’advocats, Acció Cassandra, integrat per Lluís Gibert i Josep Rosell, els que han portat el cas al Constitucional i han deixat en evidència l’administració pública catalana." Josep Cruanyes: "És greu que la Generalitat, per conveniència política, vulgui obeir una sentència, quan el seu deure com a administració demandada és defensar-se d’una sentència injusta que va vulnerar els drets fonamentals del dret a un judici just, protegit en l’article 24 de la Constitució, per vulnerar les normes del jutge predeterminat i les més elementals de competència territorial judicial i les normes processals."   El llibre ‘Sixena. Les claus del conflicte’ està dividit en tres apartats: "La història", "Les dades i els fets" i "El conflicte", té poc més de 220 pàgines i és ideal per conèixer el rerefons del cas Sixena; un cas en què hi conflueixen dos elements sense els quals és molt difícil entendre el litigi. Aquests dos elements són la catalanofòbia del Govern d’Aragó i el seu ultranacionalisme espanyol. I com que tant la primera com el segon són trets identitaris transversals a Espanya, el Govern aragonès ha trobat un gran suport en el Gobierno i en els tribunals espanyols. El més vergonyós, tanmateix, no és això. El més vergonyós és que també l’ha trobat en la Generalitat de Salvador Illa. Salvador Illa, home que ha exhibit públicament el seu ultranacionalisme espanyol en manifestacions al costat de la Falange i d’altres sigles franquistes, és un dels més interessats en l’execució de l’espoliació del MNAC. Per a ell, com per a la resta, el “reencuentro” que pregonen consisteix en la subordinació de Catalunya a Espanya i en mantenir sempre el patrimoni català en disposició de poder ser espoliat per Espanya. Va ser per mitjà del 155, del qual Salvador Illa s’ha autoproclamat abanderat, que la Guàrdia Civil, a punta de pistola, va espoliar 44 obres del Museu de Lleida la matinada de l’11 de desembre de 2017. Per sort, com diu Alberto Velasco, Acció Cassandra hi ha pres part portant-ho al Constitucional. Però la cosa té mala peça al teler. Pensem que fins i tot el ministre de Cultura, el nacionalista espanyol Ernest Urtasun, està a favor de l’espoliació. Segons ell, el ‘Guernica’ no es pot traslladar a Gernika, però les pintures murals de Sixena sí que poden ser arrancades de les parets del MNAC. I és que tots ells saben perfectament on comença i on acaba Espanya. El seu raonament és aquest: no podem consentir que el ‘Guernica’ vagi al País Basc i que les pintures de Sixena romanguin a Catalunya; no podem consentir que aquestes obres siguin a cap altre país que no sigui Espanya.

Feed icon
Racó Català
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

Ara fa uns mesos es va publicar el llibre ‘Sixena. Les claus del conflicte’ (Ed. Base, 2026), coordinat per Josep M. Figueres i dividit en nou capítols signats per especialistes acreditats que no només blasmen la intenció espanyola d’arrencar les pintures murals de les parets del MNAC, sinó que exposen les raons per les quals consideren que seria una atemptat de conseqüències irreparables. Els autors són Carmen Berlabé, doctora en Ciències Jurídiques i Polítiques; Maria Bonet Donato, catedràtica d’Història Medieval; Guillem Cañameras Vall, llicenciat en Història de l’Art; Josep Cruanyes i Tor, llicenciat en Història (que també és autor de l’epíleg); Josep M. Figueres, doctor en Història Contemporània; Rosa M. Gasol i Fargas, doctora en Belles Arts; Joaquim Graupera, historiador de l’art en l’àmbit del patrimoni medieval; Xavier Muñoz i Puiggròs, responsable de la Generalitat en els litigis del cas Sixena; Montserrat Pagès, doctora en Història de l’Art; i Alberto Velasco i González, doctor en Història de l’Art. Tots ells argumenten de manera molt il·lustrativa i amena com de terrible pot ser que la trama espoliadora ordida aconsegueixi el seu objectiu. Us en faig un petit tast:   Maria Bonet: "La fundació del monestir de Sixena el 1187-1188 es va produir sota la promoció i el patrocini de la monarquia, específicament gràcies a les iniciatives de la reina Sança, germana d’Alfons VII de Castella i esposa del rei d’Aragó i comte de Barcelona, Alfons el Cast." Josep M. Figueres: "Es repeteix fins al cansament que els catalans cremaren el monestir, que foren catalans els dolents de la pel·lícula, i ho repeteixen avui guies i plafons informatius contradient la història." Joaquim Graupera: "Entre finals de juliol i principis d’agost del 1936, durant la Guerra Civil espanyola i en un context marcat per l’anticlericalisme, el monestir de Sixena va patir un incendi devastador provocat per veïns del poble, segons diversos testimonis i documents." Carmen Berlabé: "A la 'Hoja de Estado número 3', signada per l’alcalde i el secretari de l’Ajuntament el 2 d’octubre de 1940, es considera sospitosos de diferents delictes, entre ells l’incendi del monestir, deu homes, tots veïns del poble, dels quals es consignen els noms i cognoms." Rosa M. Gasol: "Durant cinquanta anys la sala capitular (del monestir de Sixena), es va mantenir en el mateix estat de ruïna, i les restes de pintures que hi quedaven van estar exposades a la intempèrie patint els efectes de la degradació ambiental. (...) Malgrat la seva fragilitat, les pintures són estables en les condicions ambientals actuals a la sala del Museu (MNAC), a 22 ºC de temperatura i al 59% d’humitat relativa. (...) Per contra, la sala capitular del monestir de Sixena ha patit durant segles la presència continuada de la humitat per capil·laritat que, malgrat les intervencions de restauració que s’hi han dut a terme, ha provocat la cristal·lització de les sals solubles, l’erosió de la pedra sorrenca i el despreniment i pèrdua tant dels fragments originals que encara restaven in situ, com dels nous materials de revestiment dels murs." Xavier Muñoz: "Les pintures, com hem dit, es varen cremar i si no hagués estat per una clara acció de salvament de Josep Gudiol, haurien desaparegut, sobretot pel fet que la sala capitular va estar sense teulada des del 1936, quan va haver-hi l’incendi, fins a l’any 1994 o 1996 en què es va produir la restauració de la teulada del monestir. És a dir que la Sala va estar durant seixanta anys descoberta. Des d’aquella sala capitular es podien veure, de nit, les estrelles i percebre les inclemències climàtiques." Alberto Velasco: "Ni la Generalitat ni el Patronat del MNAC van escoltar la petició de qui havia estat peça clau dels serveis jurídics de la Generalitat en els afers judicials de Sixena. I no fer-li cas tancava, per exemple, la porta d’accés a la justícia europea. Naturalment, el fet de no presentar aquest recurs no era només una estratègia jurídica, sinó que evidenciava un posicionament polític molt concret afí amb l’agenda del ‘reencuentro’ del PSOE: no només calia tancar ferides, sinó també litigis. Tanmateix, ha estat un grup d’advocats, Acció Cassandra, integrat per Lluís Gibert i Josep Rosell, els que han portat el cas al Constitucional i han deixat en evidència l’administració pública catalana." Josep Cruanyes: "És greu que la Generalitat, per conveniència política, vulgui obeir una sentència, quan el seu deure com a administració demandada és defensar-se d’una sentència injusta que va vulnerar els drets fonamentals del dret a un judici just, protegit en l’article 24 de la Constitució, per vulnerar les normes del jutge predeterminat i les més elementals de competència territorial judicial i les normes processals."   El llibre ‘Sixena. Les claus del conflicte’ està dividit en tres apartats: "La història", "Les dades i els fets" i "El conflicte", té poc més de 220 pàgines i és ideal per conèixer el rerefons del cas Sixena; un cas en què hi conflueixen dos elements sense els quals és molt difícil entendre el litigi. Aquests dos elements són la catalanofòbia del Govern d’Aragó i el seu ultranacionalisme espanyol. I com que tant la primera com el segon són trets identitaris transversals a Espanya, el Govern aragonès ha trobat un gran suport en el Gobierno i en els tribunals espanyols. El més vergonyós, tanmateix, no és això. El més vergonyós és que també l’ha trobat en la Generalitat de Salvador Illa. Salvador Illa, home que ha exhibit públicament el seu ultranacionalisme espanyol en manifestacions al costat de la Falange i d’altres sigles franquistes, és un dels més interessats en l’execució de l’espoliació del MNAC. Per a ell, com per a la resta, el “reencuentro” que pregonen consisteix en la subordinació de Catalunya a Espanya i en mantenir sempre el patrimoni català en disposició de poder ser espoliat per Espanya. Va ser per mitjà del 155, del qual Salvador Illa s’ha autoproclamat abanderat, que la Guàrdia Civil, a punta de pistola, va espoliar 44 obres del Museu de Lleida la matinada de l’11 de desembre de 2017. Per sort, com diu Alberto Velasco, Acció Cassandra hi ha pres part portant-ho al Constitucional. Però la cosa té mala peça al teler. Pensem que fins i tot el ministre de Cultura, el nacionalista espanyol Ernest Urtasun, està a favor de l’espoliació. Segons ell, el ‘Guernica’ no es pot traslladar a Gernika, però les pintures murals de Sixena sí que poden ser arrancades de les parets del MNAC. I és que tots ells saben perfectament on comença i on acaba Espanya. El seu raonament és aquest: no podem consentir que el ‘Guernica’ vagi al País Basc i que les pintures de Sixena romanguin a Catalunya; no podem consentir que aquestes obres siguin a cap altre país que no sigui Espanya.

នៅថ្ងៃទី២១ ខែកញ្ញា ឆ្នាំ២០២៦ ក្រសួងការបរទេសសហរដ្ឋអាមេរិក បានប្រកាសរឹតបន្តឹងទិដ្ឋាការលើបុគ្គលចំនួន ៣២នាក់ដែលជាអ្នកទទួលខុសត្រូវ ឬពាក់ព័ន្ធបទល្មើស​ឆបោកតាមប្រព័ន្ធបច្ចេកវិទ្យានៅកម្ពុជា។ ទោះជាមិនបង្ហាញឈ្មោះ​​ តែក្រសួងការបរទេសអាមេរិកបានបញ្ជាក់ថា បុគ្គលទាំង​ ៣២នាក់នេះ ជាអ្នក​​ពាក់ព័ន្ធនឹងក្រុមហ៊ុនព្រីនស៍គ្រុប របស់អតីតឧកញ៉ា ចេន ហ្ស៊ី ដែលកម្ពុជា​បានចាប់​បញ្ជូន​ទៅចិនវិញ កាលពីថ្ងៃ៧ ខែមករា ឆ្នាំ២០២៦។

Feed icon
វិទ្យុបារាំង​អន្តរជាតិ
Attribution+

នៅថ្ងៃទី២១ ខែកញ្ញា ឆ្នាំ២០២៦ ក្រសួងការបរទេសសហរដ្ឋអាមេរិក បានប្រកាសរឹតបន្តឹងទិដ្ឋាការលើបុគ្គលចំនួន ៣២នាក់ដែលជាអ្នកទទួលខុសត្រូវ ឬពាក់ព័ន្ធបទល្មើស​ឆបោកតាមប្រព័ន្ធបច្ចេកវិទ្យានៅកម្ពុជា។ ទោះជាមិនបង្ហាញឈ្មោះ​​ តែក្រសួងការបរទេសអាមេរិកបានបញ្ជាក់ថា បុគ្គលទាំង​ ៣២នាក់នេះ ជាអ្នក​​ពាក់ព័ន្ធនឹងក្រុមហ៊ុនព្រីនស៍គ្រុប របស់អតីតឧកញ៉ា ចេន ហ្ស៊ី ដែលកម្ពុជា​បានចាប់​បញ្ជូន​ទៅចិនវិញ កាលពីថ្ងៃ៧ ខែមករា ឆ្នាំ២០២៦។

20 minutes

Santa Barbara News Press
Feed icon

Officials said the vehicle, which had two occupants including a child, apparently sideswiped two pickup trucks parked halfway up the block on the left side before rolling The post SUV sideswipes parked vehicles, rolls on its side Monday during Santa Barbara rush hour appeared first on Santa Barbara News-Press.

Feed icon
Santa Barbara News Press
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

Officials said the vehicle, which had two occupants including a child, apparently sideswiped two pickup trucks parked halfway up the block on the left side before rolling The post SUV sideswipes parked vehicles, rolls on its side Monday during Santa Barbara rush hour appeared first on Santa Barbara News-Press.

ஆறு மாதம் இன்னும் முடியவில்லை; ஆனால், விஜய் ஆட்சியின் போலி முகத்திரை அதற்குள் கிழிந்துவிட்டது.

Feed icon
வினவு
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

ஆறு மாதம் இன்னும் முடியவில்லை; ஆனால், விஜய் ஆட்சியின் போலி முகத்திரை அதற்குள் கிழிந்துவிட்டது.

На Запорізькому напрямку у бою загинув громадський діяч та колишній бранець Кремля Микола Карпюк

Feed icon
Радіо Свобода
Attribution+

На Запорізькому напрямку у бою загинув громадський діяч та колишній бранець Кремля Микола Карпюк

Verdegen encara aquells camps i duren aquelles arbredes i damunt del mateix atzur es retallen les meves muntanyes. Allí les pedres invoquen sempre la pluja difícil, la pluja blava que ve de tu, cadena clara, serra, plaer, claror meva! Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls i que em fa tremolar quan et recordo! Ara els jardins hi són com músiques i em torben, em fatiguen com en un tedi lent. El cor de la tardor ja s'hi marceix, concertat amb fumeres delicades. I les herbes es cremen a turons de cacera, entre somnis de setembre i boires entintades de capvespre. Tota la meva vida es lliga a tu, com en la nit les flames a la fosca.

Feed icon
Racó Català
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

Verdegen encara aquells camps i duren aquelles arbredes i damunt del mateix atzur es retallen les meves muntanyes. Allí les pedres invoquen sempre la pluja difícil, la pluja blava que ve de tu, cadena clara, serra, plaer, claror meva! Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls i que em fa tremolar quan et recordo! Ara els jardins hi són com músiques i em torben, em fatiguen com en un tedi lent. El cor de la tardor ja s'hi marceix, concertat amb fumeres delicades. I les herbes es cremen a turons de cacera, entre somnis de setembre i boires entintades de capvespre. Tota la meva vida es lliga a tu, com en la nit les flames a la fosca.

Лауреат Нобелевской премии мира, экс-главный редактор "Новой газеты" Дмитрий Муратов обратился в эфире CNN к американским переговорщикам Стиву Уиткоффу и Джареду Кушнеру с просьбой добиться освобождения российских политзаключенных во время встреч с Владимиром Путиным. Муратов обратил внимание, что Уиткофф неоднократно приезжал на переговоры в Москву, однако не возвращался оттуда с освобожденными заключенными. Муратов показал ведущей и зрителям фотографии режиссерки Евгении Беркович, бывшего...

Feed icon
Настоящее Время
Attribution+

Лауреат Нобелевской премии мира, экс-главный редактор "Новой газеты" Дмитрий Муратов обратился в эфире CNN к американским переговорщикам Стиву Уиткоффу и Джареду Кушнеру с просьбой добиться освобождения российских политзаключенных во время встреч с Владимиром Путиным. Муратов обратил внимание, что Уиткофф неоднократно приезжал на переговоры в Москву, однако не возвращался оттуда с освобожденными заключенными. Муратов показал ведущей и зрителям фотографии режиссерки Евгении Беркович, бывшего...

Лауреаты Нобелевской премии мира обратились к американским переговорщикам с просьбой добиться освобождения российских политзаключенных во время встреч с Путиным. Глава проекта "Поддержка политзаключенных. Мемориал" Сергей Давитис рассказал, почему считает важным такие обращения именно сейчас.

Feed icon
Настоящее Время
Attribution+

Лауреаты Нобелевской премии мира обратились к американским переговорщикам с просьбой добиться освобождения российских политзаключенных во время встреч с Путиным. Глава проекта "Поддержка политзаключенных. Мемориал" Сергей Давитис рассказал, почему считает важным такие обращения именно сейчас.

В сентябре 2026 года три крупнейших металлургических завода Украины остановили работу из-за прицельных ударов ВС РФ баллистическими ракетами. Остановленные предприятия компаний "Метинвест" и ArcelorMittal обеспечивали около 90% всего производства стали в стране.

Feed icon
Настоящее Время
Attribution+

В сентябре 2026 года три крупнейших металлургических завода Украины остановили работу из-за прицельных ударов ВС РФ баллистическими ракетами. Остановленные предприятия компаний "Метинвест" и ArcelorMittal обеспечивали около 90% всего производства стали в стране.

У Державній службі з надзвичайних ситуацій додали, що з чотирьох постраждалих у Дніпровському районі трьох шпиталізували, внаслідок атаки в Дарницькому – ніхто не постраждав

Feed icon
Радіо Свобода
Attribution+

У Державній службі з надзвичайних ситуацій додали, що з чотирьох постраждалих у Дніпровському районі трьох шпиталізували, внаслідок атаки в Дарницькому – ніхто не постраждав

40 minutes

Mongabay
Feed icon

Puluhan orang memadati halaman rumah Amaq Marni siang itu. Sembilan hari menjelang pelaksanaan ritual Nunas Nede, para petani di Desa Kesik mulai mengantarkan hasil pertaniannya ke rumah perempuan 73 tahun tu. Nantinya, hasil tani berupa beras dan ketan itu akan warga olah menjadi makanan tradisional pelengkap ritual. Di bawah tenda sederhana di halaman rumah, para […] The post Nunas Nede, Ritual Adat Masyarakat Kesik Jaga Mata Air appeared first on Mongabay.co.id.

Feed icon
Mongabay
CC BY-ND🅭🅯⊜

Puluhan orang memadati halaman rumah Amaq Marni siang itu. Sembilan hari menjelang pelaksanaan ritual Nunas Nede, para petani di Desa Kesik mulai mengantarkan hasil pertaniannya ke rumah perempuan 73 tahun tu. Nantinya, hasil tani berupa beras dan ketan itu akan warga olah menjadi makanan tradisional pelengkap ritual. Di bawah tenda sederhana di halaman rumah, para […] The post Nunas Nede, Ritual Adat Masyarakat Kesik Jaga Mata Air appeared first on Mongabay.co.id.

Levantamento da Global Witness registrou 26 mortes no país em 2025, mais que o dobro de 2024; América Latina concentram 85% dos casos documentados O post Brasil tem segundo maior número de assassinatos de defensores ambientais no mundo apareceu primeiro em Mídia NINJA.

Feed icon
Mídia NINJA
CC BY-SA🅭🅯🄎

Levantamento da Global Witness registrou 26 mortes no país em 2025, mais que o dobro de 2024; América Latina concentram 85% dos casos documentados O post Brasil tem segundo maior número de assassinatos de defensores ambientais no mundo apareceu primeiro em Mídia NINJA.

LLIBRE - El cinquè cor
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

48 minutes

Racó Català
Feed icon

Un regal macabre d'una capsa amb tres cors humans posa sobre la taula una trama de corrupció mèdica i venjances del passat El dia que fa cinquanta anys, el doctor Jesús Maria Barceló -el cardiòleg més prestigiós del món- rep una notícia devastadora: necessita un trasplantament de cor en menys d'un any o la cardiopatia que pateix acabarà amb la seva vida. Aquell mateix dia, rep una capsa de regal inquietant: a dins, hi ha tres cors humans i dos espais buits reservats per a dos més. Una targeta acompanya el regal amb un missatge que glaça la sang: " Feliç aniversari, Jesús. Benvingut a la realitat". Els Mossos d'Esquadra i la periodista Gabriela Palau engegaran una cursa contrarellotge amb investigacions paral·leles per esbrinar a qui pertanyen els tres cors i qui hi ha darrere del macabre enviament. La veritat destaparà una trama de venjança, silencis, secrets, interessos ocults i corrupció dins del sistema mèdic. Amb un ritme trepidant i girs constants, 'El cinquè cor' és un thriller intens i addictiu que et mantindrà en tensió des de la primera pàgina fins a l'última. Després de l'èxit de 'No dormiràs', Oriol Canals torna amb una història que posa a prova els límits de l'ètica i on cada batec pot ser l'últim.   Biografia de l'autor Oriol Canals (Barcelona, 1978) és llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat de Barcelona, té una llarga trajectòria professional dins el món de la comunicació, la qual ha desenvolupat a l'àrea de premsa de Nike i al departament de màrqueting del diari 'Sport' i d''El Periódico de Catalunya'. Actualment és director de negocis del diari 'Ara'. Com a escriptor, també és autor de les novel·les 'Fills de mala mare', 'Diví', 'Els sentinelles de la llibertat', que va rebre el premi Bruc Noir, i 'No dormiràs', que ha obtingut una gran repercussió i un gran èxit de vendes, la qual va ser guardonada amb el premi a millor novel·la del 2024 al festival Lloret Negre. És amant dels 'thrillers' i dels girs argumentals que et deixen amb la boca oberta.

Feed icon
Racó Català
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

Un regal macabre d'una capsa amb tres cors humans posa sobre la taula una trama de corrupció mèdica i venjances del passat El dia que fa cinquanta anys, el doctor Jesús Maria Barceló -el cardiòleg més prestigiós del món- rep una notícia devastadora: necessita un trasplantament de cor en menys d'un any o la cardiopatia que pateix acabarà amb la seva vida. Aquell mateix dia, rep una capsa de regal inquietant: a dins, hi ha tres cors humans i dos espais buits reservats per a dos més. Una targeta acompanya el regal amb un missatge que glaça la sang: " Feliç aniversari, Jesús. Benvingut a la realitat". Els Mossos d'Esquadra i la periodista Gabriela Palau engegaran una cursa contrarellotge amb investigacions paral·leles per esbrinar a qui pertanyen els tres cors i qui hi ha darrere del macabre enviament. La veritat destaparà una trama de venjança, silencis, secrets, interessos ocults i corrupció dins del sistema mèdic. Amb un ritme trepidant i girs constants, 'El cinquè cor' és un thriller intens i addictiu que et mantindrà en tensió des de la primera pàgina fins a l'última. Després de l'èxit de 'No dormiràs', Oriol Canals torna amb una història que posa a prova els límits de l'ètica i on cada batec pot ser l'últim.   Biografia de l'autor Oriol Canals (Barcelona, 1978) és llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat de Barcelona, té una llarga trajectòria professional dins el món de la comunicació, la qual ha desenvolupat a l'àrea de premsa de Nike i al departament de màrqueting del diari 'Sport' i d''El Periódico de Catalunya'. Actualment és director de negocis del diari 'Ara'. Com a escriptor, també és autor de les novel·les 'Fills de mala mare', 'Diví', 'Els sentinelles de la llibertat', que va rebre el premi Bruc Noir, i 'No dormiràs', que ha obtingut una gran repercussió i un gran èxit de vendes, la qual va ser guardonada amb el premi a millor novel·la del 2024 al festival Lloret Negre. És amant dels 'thrillers' i dels girs argumentals que et deixen amb la boca oberta.

Muitas vezes, as complexas exigências técnicas dos projetos de carbono desviam a atenção das necessidades e aspirações dos PICLs em seus territórios, afirmam os autores de “Jurisdictional REDD+ in theory and practice: Opportunities and risks for Indigenous Peoples and local communities in three initiatives” (“REDD+ jurisdicional na teoria e na prática: Oportunidades e riscos para Povos Indígenas e […] The post Além do carbono: a governança é fundamental para o sucesso do REDD+ jurisdicional appeared first on Landscape Alliance Forests News.

Feed icon
Florestas em Foco
CC BY-NC-SA🅭🅯🄏🄎

Muitas vezes, as complexas exigências técnicas dos projetos de carbono desviam a atenção das necessidades e aspirações dos PICLs em seus territórios, afirmam os autores de “Jurisdictional REDD+ in theory and practice: Opportunities and risks for Indigenous Peoples and local communities in three initiatives” (“REDD+ jurisdicional na teoria e na prática: Oportunidades e riscos para Povos Indígenas e […] The post Além do carbono: a governança é fundamental para o sucesso do REDD+ jurisdicional appeared first on Landscape Alliance Forests News.

Tradizioa inbertsioaren aurka
CC BY-SA🅭🅯🄎

53 minutes

Berria
Feed icon

Feed icon
Berria
CC BY-SA🅭🅯🄎