Catalunya continua lluny dels objectius de descarbonització pel que fa a la generació elèctrica. Tot i l’increment de la capacitat en energies renovables dels darrers anys, només un 20% de l’electricitat produïda al país prové de fonts verdes, una xifra molt inferior a la mitjana de l’Estat (55,5% el 2025, segons Red Eléctrica) i també per sota del 47,5% registrat a la Unió Europea, d’acord amb Eurostat.
Catalunya, a la part baixa del rànquing
Aquesta situació manté Catalunya a la cua tant a escala estatal com europea. Només les Balears presenten un percentatge inferior dins de l’Estat, mentre que en el conjunt de la UE només Txèquia queda per sota.
En paral·lel, altres territoris han avançat amb més decisió. En fins a dotze comunitats autònomes, les renovables ja representen més de la meitat de la generació elèctrica, amb casos que superen àmpliament el 80%.
Un mix dominat per la nuclear
El contrast és especialment evident si s’analitza el mix elèctric català. L’energia nuclear continua sent la principal font de generació, amb prop del 64% de l’electricitat produïda aquest 2026.
Catalunya només genera un 20% de l’electricitat amb renovables, molt lluny del 55,5% de l’Estat i del 47,5% de la UE.
Tot i ser baixa en emissions, no és una font renovable i condiciona el ritme de la transició. Mentrestant, les renovables mantenen un paper limitat: l’eòlica (8,3%) i la solar fotovoltaica (0,9%) tenen una presència reduïda, mentre que la hidràulica (10,9%) eleva el total fins a aquest sostre del 20%.
Una dècada d’estancament
Catalunya fa més de deu anys que no supera de manera clara aquest llindar del 20%. El màxim històric es remunta al 2014, amb un 21,4%, i des d’aleshores l’evolució ha estat pràcticament plana.
Aquest estancament contrasta amb el que ha passat a Europa. El 2025, per primera vegada, l’energia eòlica i solar van generar més electricitat que els combustibles fòssils a la UE, consolidant un canvi estructural en el model energètic.
El repte: multiplicar la capacitat
Per revertir aquesta situació, el país haurà d’accelerar el desplegament de renovables. El Pla territorial sectorial per a la implantació de les energies renovables (PLATER) fixa un objectiu ambiciós: instal·lar prop de 62.000 MW fins al 2050.
Aquesta xifra implica multiplicar per més de deu la capacitat actual, situada al voltant dels 5.570 MW. A curt termini, el repte és arribar als 15.000 MW en els pròxims cinc anys, un salt que exigirà agilitzar tràmits i reduir friccions territorials.
Lideratge en bateries
En aquest context, però, Catalunya destaca en un àmbit emergent. El país lidera la tramitació de projectes d’emmagatzematge amb bateries, una tecnologia clau per al futur del sistema elèctric.
El país lidera els projectes de bateries amb més de 2.000 MW autoritzats, clau per gestionar l’energia renovable.
Segons dades de Red Eléctrica, ja s’han autoritzat més de 2.000 MW i hi ha més de 2.100 MW en tramitació, xifres que situen Catalunya al capdavant de l’Estat.
Clau per a l’estabilitat del sistema
Aquestes infraestructures permeten emmagatzemar energia en moments de baixa demanda i alliberar-la en hores punta, contribuint a estabilitzar el sistema i a reduir la dependència de fonts no renovables.
A més, presenten un avantatge rellevant: generen menys oposició territorial que altres instal·lacions energètiques, ja que el seu impacte físic és més limitat.
Una oportunitat en plena transició
Tot i el lideratge en bateries, el desplegament encara és incipient. El gruix de projectes es preveu per als pròxims anys, amb un creixement accelerat a curt termini.
Amb tot, els experts coincideixen que la transició energètica requerirà una combinació de solucions: més renovables, sistemes d’emmagatzematge i fonts de suport estables. Catalunya, de moment, continua endarrerida en generació verda, però ha trobat en les bateries una oportunitat per començar a revertir aquesta situació.
