Open Newswire

Trenta-sis anys d’advertiments, plans d’adaptació, mapes de risc i una sorprenent capacitat col·lectiva per descobrir el clima mediterrani cada vegada que cau aigua del cel. Plou. De vegades, fins i tot, plou molt. El clima mediterrani, a més, de manera inquietant, alterna entre períodes llargs de sequera amb episodis de precipitació intensa. I vet aquí que a Catalunya, cada vegada que tenim un aiguat sembla una expedició colonial que acaba d’arribar al Mediterrani per descobrir que existeixen les rieres. No tot aiguat és evitable, estimats i estimades. No tota inundació és culpa de l’Administració. Cap infraestructura pot garantir risc zero. Però hi ha una pregunta important que ens hem de fer: quant del dany era inevitable i quant correspon a coses que sabíem que havíem d’adaptar?   I ara, centrem-nos en la informació disponible: 1990: primer gran informe IPCC. 2002: Catalunya comença el seu propi informe sobre canvi climàtic. 2004: l’acaba. 2012: estratègia catalana d’adaptació. 2017: llei catalana de canvi climàtic. 2023: nova estratègia fins al 2030. Plans d’inundació. Mapes. Diagnòstics. Objectius. Mesures. Comissions. Documents. PDF. Molts PDF.   En tots aquests anys no ha mancat documentació. Si ho arribem a saber, potser ens hauríem d’haver refugiats en els informes quan plovia. Quan deixa un fenomen de ser imprevisible? No és el mateix no saber si plouran 80, 150 o 250 litres en un punt concret que: el Mediterrani pateix aiguats; tenim rieres; hem urbanitzat zones inundables; el canvi climàtic altera els extrems; hi haurà sequeres; i també episodis de precipitació molt intensa.   Fa dècades que sabem tot plegat. I hem vist conseqüències, com a mínim, des de fa dècades. Recordem que la pluviometria del Mediterrani és irregular. Fa poc temps érem en una intensa sequera que va provocar restriccions. Siguem realistes: Hi ha qui sembla imaginar el clima com una aixeta: si hi ha sequera, no pot haver-hi inundacions. Si plou molt, la sequera devia ser mentida. I si fa fred tres dies, Greta Thunberg ha de retornar els diners. Pots passar mesos esperant aigua i rebre bona part del que necessitaves en unes hores. El problema és que els embassaments prefereixen que arribi per la porta i no travessant el menjador. Al mateix temps, una atmosfera més càlida pot contenir més vapor d’aigua i afavorir episodis de precipitació extrema quan es donen les condicions. Penseu que més sequera no significa necessàriament menys inundacions. Pot significar una gestió de l’aigua més difícil. I aleshores, apareix la paraula màgica del llenguatge institucional: Cada desastre meteorològic acostuma a venir acompanyat d’una paraula molt útil: “excepcional”. Sí, alguns episodis ho són estadísticament. Però un fenomen excepcional no converteix en excepcional el fet que aquests fenòmens existeixin. No sabem quin any vindrà una riuada extraordinària. Per això existeixen períodes de retorn, mapes d’inundabilitat i planificació de risc. Imagineu: no posem extintors perquè sapiguem quin dimarts cremarà la cuina, oi? El que em sorprèn és, que amb tots els anys que fa que es parla de canvi climàtic no hi hagi infraestructura preparada per cap dels cicles propis del Mediterrani. Menys encara hi hagi una previsió que permeti gestionar aquests canvis. M’explico. Hi ha: Clavegueram. Dipòsits pluvials. Basses de laminació. Rieres. Ponts. Col·lectors. Sòls permeables. Manteniment. Neteja. Planificació urbanística. Evitar construir on passarà l’aigua. L’adaptació climàtica té un problema de màrqueting: normalment consisteix en formigó, canonades, arbres, manteniment i enginyeria. És molt menys emocionant que declarar una emergència davant d’una càmera. Els dipòsits pluvials existeixen precisament perquè algú va assumir que algun dia plouria massa. Quan funcionen, gairebé ningú els celebra. Quan no existeixen, descobrim la meteorologia. Ara passem a llocs amb experiència: el Maresme. Al Maresme saben què és una riera. Els pobles han crescut literalment al seu voltant. Moltes rieres són carrers la major part de l’any. I de tant en tant recorden com abans de ser carrers… van ser una altra cosa. Curiosament, la zona pateix igual, no és immune. Però tenen memòria territorial del risc: manteniment de rieres, canalitzacions, actuacions, protocols, planificació. Quan un territori pateix repetidament un problema, acaba tractant-lo com una infraestructura permanent i no com una sorpresa meteorològica. Quantes altres zones de Catalunya encara tracten els aiguats com si fossin visites inesperades? Perquè no han preparat la infraestructura per a això? Siguem realistes: hem vist com fa més de trenta anys que s’hi parla. Que hi ha plans i comissions. Que hi ha informes i estudis. A més, durant aquests anys l’Administració ha continuat recaptant diners. Cada cop més. Ho ha fet amb impostos, taxes, pressupostos, fons europeus, ACA, ajuntaments, diputacions, Generalitat, Estat i fons climàtics. Quants d’aquests diners s’han destinat a adaptar la infraestructura crítica? Quant queda pendent? No em preocupa tant saber si paguem exactament un 3,7% més o menys que l’any X. Em preocupa saber què hem fet amb els diners durant les dècades en què ja sabíem què venia. Els impostos no són només per als hospitals, professors i carreteres d’avui (entre moltes altres coses). També ho són per a saber què necessitarem d’aquí vint anys. I els informes, estudis, comissions (i altres) demostren que hi havia, com a mínim, un intent de planificació. Aquí ve la meva crítica: Si l’Administració només pot reaccionar quan el problema ja és al menjador, tenim un servei d’emergències molt car, no una política pública. I sí, no tot és culpa del canvi climàtic, ni de les excepcionalitats. Són els humans els que decideixen on urbanitzen, quin diàmetre té un col·lector, si es manté una riera, si s’impermeabilitza una plaça, si es construeix en zona inundable i si s’executa una obra prevista. El canvi climàtic pot posar més aigua al sistema (o treure-la), però qui decideix què troba el clima en aquell moment són els humans. I abans de pensar que es pot frenar qualsevol precipitació excepcional, cal dimensionar-ho. Podem fer-ho amb una pregunta: quin nivell de risc havíem decidit acceptar, quines obres estaven previstes, quines s’han fet i quines no? Recordem que tenim informes, estratègies, plans, mapes, objectius, 312000 mesures pertinents i un llarg etcètera. Amb tota aquesta informació: Quin risc constava als mapes? Quines actuacions estaven previstes? Quant costaven? Estaven pressupostades? S’havien executat? Si no, per què?   Perquè adaptar-se als canvis climàtica no és posar una fulla verda al logotip municipal. És assumir que aquest clima del segle XXI exigeix que revisem les infraestructures construïdes pensant en un altre context. Recordem que no tot és aigua. Portem anys vivint situacions delicades com calor, incendis, problemes de subministrament d’aigua, xarxa elèctrica, problemes de logística i transport… És evident que tant el proper aiguat com la següent sequera arribaran. Això és inevitable. El que espero és tenir l’informe, previsions i actuacions abans de la següent excepcionalitat.

The agreement includes a capacity increase at the Salem Generating Station in New Jersey.

Smaller electric trucks are already on Australian city streets. As battery prices fall, bigger trucks will become viable – especially if there’s no driver.

യൂണിയൻ തെരഞ്ഞെടുപ്പുമായി ബന്ധപ്പെട്ട് കോളേജ് പരിസരത്ത് തോരണം കെട്ടുകയായിരുന്നു വിദ്യാർഥികൾ

എൻജിനിയറിങ്‌ വിദ്യാർഥിയെ ജർമനിയിൽ മരിച്ച നിലയിൽ കണ്ടെത്തി. മൂഞ്ഞേലി തരകൻ വിട്ടിൽ സായന്ത് സോനു(21) ആണ് മരിച്ചത്.

Kiongozi wa kijeshi nchini Sudan, Abdel Fattah al-Burhan, ameapa kuchukua kila sehemu ya ardhi ya nchi yake iliyo chini ya udhibiti wa wapiganaji wa RSF, huku akikataa majadiliano yanayolenga kumaliza vita iliyodumu kwa miaka mitatu na nusu.

«Чи можливо побудувати тунель під Дніпром? Так, це можливо»

Tornar a portar al cinema alguna de les grans obres mestres de la literatura és un repte majúscul, i més quan ja compta amb una adaptació que també és un clàssic del cel·luloide, però en el cas que ens ocupa queda del tot justificat. 'East of Eden', de John Steinbeck, relatava la vida de dues famílies, els Trask i els Hamilton, al llarg de tres generacions, connectant les seves vides a la vall de Salinas (Califòrnia) des de la Guerra de Secessió fins a la Primera Guerra Mundial. Elia Kazan, al film del 1955, va adaptar la tercera part del llibre, la final, deixant espai perquè algú pogués atrevir-se amb la totalitat de la novel·la. I així ha estat i aquest algú ha estat la seva neta, Zoe Kazan, que no ha fet una nova pel·lícula, sinó una minisèrie de set capítols per a Netflix per abastar més història. Si a la versió del Kazan avi el protagonista era Cal Trask –el paper que va convertir en un mite a James Dean–, en la de la Kazan neta tenen més pes dos altres personatges principals; Cathy James, la principal antagonista, una persona esquerpa, malvada i manipuladora i Lee, un servent xinès que cria Cal i el seu germà, davant la manca d'instint paternal d'Adam, el pare dels nens.   D'aquesta adaptació moderna, s'ha destacat la seva voluntat de ser el màxim fidedigne al llibre, amb diàlegs sovint trets directament del material original, però, així i tot, retalla gran part de la història de la família Hamilton per centrar-se en els Trask i en Cathy com a eix central. També reconfigura l'al·legoria que dona sentit a la novel·la –una reinterpretació del 'Gènesi' i del mite de Caín i Abel–, convertint Cathy en la catalitzadora de la tragèdia dels dos parells de germans –primer Adam i Charles, després Cal i Aron– que competeixen per l'afecte patern. Zoe Kazan també dota a Cathy d'un passat més explícit, marcat per la violència i la supervivència, dos elements clau en la llibertat d’elecció i el lliure albir. El guió conserva la densitat filosòfica, tot i que a vegades pateix de salts temporals abruptes, d’una certa reducció de l’humor i a més, obvia els monòlegs interiors i les reflexions filosòfiques que Steinbeck va aportar sobre conceptes clau com són el bé i el mal, la llibertat o el timshel, una paraula hebrea lligada a la història de Caín i Abel que Lee tradueix com "tu pots" i que lliga amb el lliure albir.  Pel que fa als actors, Florence Pugh ('Midsommar') entrega una de les seves millors interpretacions: una Cathy terrorífica, imprevisible i d'una expressivitat que accentua el que sent i diu. Oscil·la entre la supervivent ferida, la serp temptadora de l'Edèn i la madama de bordell calculadora. No és un monstre innat, sinó una força que s'ha fet a si mateixa i que es nega a sotmetre’s a les limitacions patriarcals de l’època; Pugh la fa transparent en la seva opacitat, sap convertir-la en una presència incòmoda que desprèn una tensió de serp enrotllada abans de picar, fins i tot en els moments més tranquils. Hoon Lee és la veritable revelació: el seu Lee transcendeix l’estereotip del servent i esdevé l’àncora moral i intel·lectual, amb monòlegs potents i una humanitat profunda que enriqueix el tema de la identitat i la responsabilitat. Christopher Abbott (Adam) ofereix una interpretació més monòtona i melancòlica, mentre que Mike Faist (Charles) aporta foscor i perill. Tracy Letts (Cyrus), Ciarán Hinds (Samuel Hamilton), Martha Plimpton (Faye) i els joves Joseph Zada i Joe Anders completen un repartiment sòlid. En l'apartat tècnic, destaca la transformació desmitificadora de l'Edèn d'un jardí en una terra austera i vasta, de paisatges secs i polsegosos. Els plans amplis i els escenaris històricament acurats evoquen grans westerns. La producció, dissenyada per Grant Major és sumptuosa i detallada: objectes, paper pintat, bordells pintats de negre i cases amb detalls com excrements d’ocells o forats de claus antics. Una de les grans produccions per a plataformes de l'any.

Israel inafanya kumbukizi ya miaka 3 tangu wapiganaji wa Hamas watekeleze mashambulizi ya Octoba 7 mwaka 2023, maadhimisho yanayofanyika zikiwa zimebaki wiki chache kabla ya uchaguzi ambao mauaji yaliyofanywa na kundi hilo yamekuwa kitovu cha kampeni.

Витебск. ОМОН с оружием и собаками, спецтехника на дорогах, силовики, переодетые в участников протестов. Так Министерство внутренних дел Беларуси тренирует сотрудников разгонять уличные акции или массовые беспорядки. Учения проходят под предлогом противодействия экстремизму, однако через эту статью преследуют правозащитников, активистов, политиков и журналистов. Сценарий в разных города одинаков: пресечение блокировки дорог, задержание людей с "экстремистскими настроениями" с помощью...

In addition, CenCal Health launches a new online hub to help Medi-Cal recipients navigate federal rule changes threatening enrollments The post County Notebook: Supervisors talk sidewalk vendor crackdown, abandoned boats and immigration appeared first on Santa Barbara News-Press.

La declaración de Donald Trump cambia el foco del conflicto: el debate ya no gira únicamente en torno a si Estados Unidos quiere negociar con Teherán, sino sobre qué condiciones permitirían cerrar una guerra que empieza a tener un coste económico y político cada vez más visible.

Министерство внутренних дел Беларуси проводит учения в регионах страны: силовиков учат бороться с диверсиями и подавлять протесты. Такие учения проходят под предлогом противодействия экстремизму, однако с помощью этой статьи в стране преследуют правозащитников, активистов, политиков и журналистов.

A religion professor named by Jewish Haverford College students in a recently settled lawsuit against the school was arrested Tuesday after authorities say he used anonymous accounts to harass one of those students online. According to an indictment unsealed in federal court Tuesday, Haverford professor Guangtian Ha used at least four burner accounts on X... The post Jewish Haverford students named a professor in their antisemitism lawsuit. Police say he responded by stalking one online. appeared first on The Forward.

Máscaras, personajes e historias que miran de frente a la muerte.  Cada una de estas máscaras tiene una identidad distinta y una manera propia de entender el Día de los Muertos: qué significa, lo que nos recuerda y, sobre todo, lo que tiene que decirnos sobre la vida.  Detrás de ellas está Zarco Guerrero, el […] The post ¿Qué hay tras la calaca? Zarco Guerrero, el artista de las máscaras, te lo cuenta appeared first on AZ Luminaria.

El grupo BPCE compra el 7% del banco español, aspira a entrar en su consejo y abre la puerta a una alianza comercial que puede llevar su participación hasta el 9,9%.

Quan la vida et passa per davant dels ulls, on t’aturaries? Ningú pot canviar el passat, però el Tren de la Mitjanit t’hi pot portar. És l’oportunitat de reviure els moments que van ser més significatius. L’ocasió de veure quina mena de persona eres, realment. Per a en Wilbur, els millors dies van ser amb la Maggie, l’amor de la seva vida: a la lluna de mel a Venècia, abans que ell ho engegués tot a rodar. Voldria tornar enrere i viure d’una altra manera. Però si ho fa, s’arrisca a perdre-ho tot... Després de l’extraordinari èxit de 'La Biblioteca de la Mitjanit', que l’ha convertit en un dels llibres més llegits i estimats del segle XXI, Matt Haig torna a aquest món literari amb una història d’amor i de viatge en el temps.   Biografia de l'autor Matt Haig (Sheffield, 1975). Entre les seves novel·les destaquen 'Els humans', 'Com aturar el temps' i 'La Biblioteca de la Mitjanit', de la qual s’han venut més de dotze milions d’exemplars. També ha escrit diversos llibres infantils, com ara 'Un noi anomenat Nadal', que es va convertir en una gran producció cinematogràfica. Pel que fa a la no-ficció, és autor de 'Raons per seguir vivint', unes memòries sobre la malaltia mental guardonades amb diversos premis, i de 'The Comfort Book'. La seva obra de ficció més recent, 'La vida impossible', ha estat supervendes del 'Sunday Times' i del 'New York Times'. Els seus llibres s’han publicat en cinquanta-sis idiomes i és un defensor de l’alfabetització, les biblioteques i d’una millor prestació de serveis de salut mental per a tothom.

რუსეთის ჯარებმა ექვსიდან შვიდი ოქტომბრის ღამით უკრაინაზე მორიგი მასირებული შეტევა დაიწყეს. საჰაერო განგაში ღამის სამი საათისთვის გამოცხადდა.