Open Newswire

Communities nationwide face significant risks from unchecked, large-scale data center growth.

Medical aid in dying requires the patient to self-administer the medication, which is optional and ultimately up to the patient․

Datele privind inflația în luna martie a.c. erau mult-așteptate. Motivul? În martie a.c., s-au întâmplat evenimente pe care consumatorii români nu le-au mai văzut din anii 90 și anume o creștere a prețurilor carburanților chiar de mai multe ori pe zi. Prețul benzinei și cel al motorinei au urcat la peste 10 lei litrul și întrebarea era: cât de repede și de mult se vor transfera creșterile de prețuri ale combustibililor către celelalte produse alimentare, nealimentare sau spre sectorul de servicii?

Ethiopia’s federal system is constitutionally established but structurally incomplete. The post American Federal Model Can Inspire Ethiopian Reforms appeared first on Ethiopia Insight.

Au Bénin, c’est via Facebook, lundi 13 avril au soir, que Romuald Wadagni s’est exprimé pour la première fois depuis sa victoire à l’élection présidentielle de la veille. Dauphin désigné du président sortant Patrice Talon, il est crédité de 94% des suffrages exprimés – une avance que la CENA juge irréversible et a transmise à la Cour constitutionnelle pour les résultats définitifs. Dans ce premier message, le président élu a remercié ses compatriotes, rendu hommage au fair-play de son adversaire Paul Hounkpè, qui totalise un peu moins de 6% des voix, et placé son futur mandat sous le signe du rassemblement.

നവജാതശിശുവിന്റെ പിതാവിനെതിരെ ബിഎൻഎസ് സെക്ഷൻ 64(1), 87, 5/6 എന്നിവ പ്രകാരവും പോക്സോ ആക്ട് പ്രകാരവും മുൻസ്യാരി പൊലീസ് സ്റ്റേഷനിൽ കേസ് രജിസ്റ്റർ ചെയ്തിട്ടുണ്ടെന്ന് ഖാതി അറിയിച്ചു.

El Gobierno colombiano activa un plan excepcional que incluye la eutanasia de decenas de hipopótamos para frenar una expansión sin precedentes que amenaza ecosistemas y comunidades.

«Вони перевдяглися у цивільний одяг і намагалися підійти до позицій нашої піхоти, щоб закидати гранатами»

Two proposals are in. Leaders say land sales, preservation and next steps remain under review.

Tras la victoria electoral del partido TISZA no cabe esperar grandes cambios, sino una continuación de la política económica neoliberal porque Orbán y Magyar representan ideas conservadoras y nacionalistas parecidas.Temas principal: AnálisisLeer artículo completo

“Dubto que tota la filosofia d'aquest món aconsegueixi suprimir l'esclavatge; a tot estirar, li canviaran el nom.” Marguerite Yourcenar, Memòries d'Adrià.   Els murs, siguin físics o metafòrics, s'aixequen sempre a fi de perpetuar una situació establerta, que almenys una de les bandes té molt d'interès a mantenir. Històricament, hi ha hagut murs alçats com a eina militar, per preservar el control d'un territori, és el cas del mur d'Adrià bastit en pedra i terra a l'inici del segle II, uns 120 km que separaven l'actual Anglaterra romanitzada d'una Escòcia considerada bàrbara. O la Gran Muralla xinesa, estructura similar però a l'engròs, desplegada al llarg d'uns 20.000 km defensats per 1 milió de sentinelles. D'altres murs han sigut comercials, implantats per decret, com el Sistema Continental napoleònic del 1806 que impedia el continent de rebre naus britàniques als seus ports, obligant a tancar els mercats de tota Europa l'enemic, un rival que exportava al continent fins al 40% de la seva producció. L'imperi britànic, fortament castigat econòmicament per aquesta mesura, ho compensà obrint nous mercats de contraban a l'Amèrica espanyola i impulsant la independència d'aquestes colònies. Aquest bloqueig continental d'Europa el va repetir l'Alemanya nazi i contra el mateix enemic, després de la invasió de França el 1940. Una característica indefugible dels murs, de tots els murs, és que tard o d'hora cauen. Aleshores, l'interès rau a analitzar si han resultat totalment inútils, si, per contra, han complert la seva funció mentre seguien dempeus o si finalment han aconseguit efectes permanents, que romanen fins i tot després de la seva caiguda. Estàvem entusiasmats, semblava una molt bona notícia, al principi en guardàvem pedrots com a souvenirs. Vam xalar amb en Reagan interpretant tan bé el paper de cowboy que tan malament feia a les pel·lícules de Hollywood: "Mr. Gorbachev, tear down this wall!", enderroqui aquest mur. Tanmateix, els totxos van caure sobre el nostre cap. El mur de Berlín va ser construït pels comunistes l'agost de 1961, per evitar que els alemanys fugissin del Berlín Est cap al Berlín Oest ja democràtic i una mica, només una mica, desnazificat. El mur de formigó de tres metres i mig d'altura s'estenia cent seixanta quilòmetres envoltant Berlín Oest, incloïa tanques electrificades i llocs de guàrdia. Fou erigit en un símbol cru de la Guerra Freda entre els Estats Units i la Unió Soviètica, en la qual les dues superpotències políticament oposades lluitaven contínuament pel domini mundial, aturant-se just abans d'una guerra real, l'amenaça de la qual o d'una revolució impulsada pel proletariat era un risc permanent al bloc de l'OTAN. No oblidem que Itàlia, per exemple, comptava amb un partit comunista potent, capaç de guanyar les eleccions si no s'acontentava els obrers a través de la religió o amb bones condicions laborals. Misses vaticanes, vacances pagades, compra de béns de consum a termini, cada país establia la millor combinació per evitar l'escomesa de l'enemic omnipresent. La caiguda del Mur de Berlín el 1989 va ser, doncs, un mal negoci per als treballadors occidentals, que han vist com any rere any reculen els drets laborals assolits. Sense l'eliminació de l'alternativa, per nefasta que efectivament fos, els qui tallen el bacallà mai haurien gosat establir terciaritzacions de tota mena amb sous irrisoris. No han suprimit l'esclavatge, li han modificat el nom. El canvi polític va conduir abans que res a la reunificació alemanya. Si bé va obrir noves bases de consumidors per a les empreses occidentals, també va causar un estancament salarial i un procés de convergència econòmica costós a llarg termini. L'Alemanya de l'Est esdevingué un camp de proves per a les polítiques més descarnades. El procés d'unificació no va ser res menys que la colonització, la despossessió i la desindustrialització a l'engròs de l'economia de l'Alemanya Oriental pel capital alemany occidental. Puix que els magnats empresarials eren vistos com a hereus dels nazis, la seva irrupció va donar com a resultat un trauma econòmic, social i polític, els efectes del qual encara es noten avui amb un padró de vot totalment diferent entre ambdós territoris. L'adopció forçada d'una moneda sobrevalorada, el marc de l'Alemanya Occidental, va fer miques la rendibilitat de les empreses de l'Alemanya Oriental, provocant el col·lapse immediat de la producció industrial. Pràcticament tota l'economia de l'antic estat socialista va ser privatitzada i venuda a preu de ganga a inversors de l'Alemanya Occidental, l'antiga RDA fou saquejada com una colònia, un fenomen que més enllà d'ideologies coneixem prou bé a casa nostra. Els occidentals van ser nomenats per a la majoria dels càrrecs de poder, inclosos els de la funció pública, càtedres i els principals llocs de treball a la indústria i les forces armades. Aquest sistema es va replicar, amb variants pròpies, a tots els països del bloc de l'Est, però també ha traspuat al bloc occidental. D'ençà del desballestament del sector industrial, per força vinculat al territori, el desembarcament de les empreses de l'IBEX a Catalunya, hereves orgulloses del franquisme que a diferència de les nazis alemanyes no han pagat mai reparacions ni demanat perdó, abasta tots els sectors. En el nostre cas, l'estat espanyol també aprofita el fenomen per unificar Espanya i promoure un Gran Madrid. Les accions que emprenen compten necessàriament amb la col·laboració entusiasta per corrupta dels partits locals, en una classificació que va des de mesells a fills de puta, passant per covards o traïdors. Així com el col·laboracionisme francès va substituir el lema “llibertat, igualtat, fraternitat” per “treball, família, pàtria”, tant els virreis colonials com el Vichy català es volen presentar com a assenyats, la independència no és possible, gestionem el mentrestant, com si això fos possible. Veiem un dels exemples més vexants, ja que inclou l'enemic simbòlic en l'àmbit esportiu. Clece és la marca clau sota la qual ACS, el grup presidit per Florentino Pérez, opera al sector de neteja i serveis integrals a Catalunya. Representa un 67% de la plantilla d'ACS, que és d'uns 130.000 treballadors. Amb el col·laboracionisme de les entitats públiques catalanes, siguin del partit que siguin, aquesta companyia gestiona gran part de les funcions terciaritzades de casa nostra, amb sous molt baixos i gens de respecte pels drets lingüístics dels usuaris. S'especialitza en serveis socials com ara l'atenció a persones grans o dependents, neteja d'hospitals, edificis públics, centres sanitaris, manteniment d'hospitals, aeroports, grans edificis i seguretat. Les principals empreses que formen part de CLECE són ACCENT SOCIAL, AC SERVICIOS, ASISPA. ATENDE, AsistenZia, DOMUSVI, OHL SERVICIOS INGESAN i SANIVIDA. El 8 d'octubre, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) va signar un contracte amb CLECE FS pel servei de manteniment i operació d'instal·lacions elèctriques, de climatització i de fluids als edificis, per un valor de 4.841.511,47 euros. És la segona vegada que la CCMA contracta CLECE. Ja ho va fer el 29 de juliol del 2020 per donar el mateix servei i per una quantitat similar: 4.746.299,68 euros. En el cas de la Generalitat, més de la meitat dels contractes (1.195) en una dècada van ser per a Clece, li han suposat ingressar gairebé 225 milions d’euros. L’Ajuntament de Barcelona li va concedir 85 contractes, que sumen més de 71,5 milions. La segona filial d’ACS que més diners ha ingressat de la Generalitat i de la Casa Gran durant el mateix període és Multiserveis Ndavant, amb gairebé 154,6 milions, dels quals 130 corresponen a la al govern i la resta al consistori. En tercera posició apareix Imesapi, seguida de Vías y Construcciones i Cobra, totes empreses del grup. Salvador Illa, el govern de tothom que no és català, no ha fet altra cosa sinó intensificar encara amb més força els lligams del grup espanyol. La filial de serveis d'ACS ha capturat, només el 2025, contractes per un valor de 110 milions d'euros als hospitals catalans. També, s'ha adjudicat part del servei integral d'alimentació destinat als Hospitals de l'Institut Català de Salut (ICS), són 125 milions d'euros. Aquests contractes tenen una vigència de quatre anys, amb opció de pròrroga d'un any més. Un altre dels contractes aconseguits per Clece a Catalunya data del desembre passat, 60 milions d'euros pels serveis de neteja de l'Hospital Vall d’Hebron de Barcelona. La filial de Clece, Multiserveis Ndavant, va ser l'adjudicatària del contracte. Tot aquest entramat d'interessos queia pel seu propi pes després de l'aplicació del 155, el poble havia erigit un mur polític, el PSC va veure com la seva representació electoral era tan sols de 16 diputats al Parlament de Catalunya. Les forces colonials d'ocupació l'havien substituït per Ciudadanos, un partit que no servia per mantenir greixada la màquina que bescanvia poder per diners i càrrecs (mai poder real per als colonitzats). Totes dues bandes del mur que ells no havien alçat van cridar a sometent, calia salvar el PSC, abraçades d'indultats com Jordi Cuixart a Palau i pactes amb ells a tot arreu, la voluntat del poble no interessa. Contra aquesta mateixa voluntat, han alçat un mur entorn d'Aliança Catalana, que no té res a veure amb principis polítics que no tenen. Volen impedir investidures en clau independentista, evitar que es torni a establir el mur popular que deixa fora el 155, que deixa fora una Espanya de la qual viuen. Hem vist que un mur serveix per preservar una situació establerta, per això afecta també aquells que l'exposen amb cruesa, els qui actuen amb contundència o n'informen a l'opinió pública. El mur del col·laboracionisme és contra Octuvre, contra el Projecte Cassandra, contra el Menjòmetre, contra els meus llibres PSIBORN i l'editorial valenta Pedra de Llamp... Com tots els murs, aquest també caurà. Acompanyant les reflexions d'Albert Camus: “Els col·laboracionistes es van acabar trobant en un atzucac: havien estat massa temps a mercè de la potència ocupant per ser capaços de cap oposició. El Règim de Vichy va quedar atrapat en l'engranatge de la concessió, sense més sortida que una permanent fugida cap endavant. A canvi de totes les clamoroses abdicacions, no van aconseguir res, perquè els alemanys no necessitaven concedir-li res, ni tan sols les molles que els demanaven".

Super Typhoon Sinlaku struck Guam and the Northern Mariana Islands on April 14, 2026, bringing ferocious winds, relentless rain, and widespread damage. The storm made its most direct impact on Saipan and Tinian—the two most populated islands of the Northern Mariana Islands — with the eye making landfall around midnight as a strong Category 4 […] The post Super Typhoon Sinlaku batters Guam and the Northern Mariana Islands appeared first on Pasquines.

These boats are an essential mode of transport, ferrying people across the Senqu River in Qacha’s Nek

ამერიკის შეერთებულ შტატებსა და ირანს შორის მოლაპარაკება შესაძლოა, ამ კვირაში გაგრძელდეს. პრეზიდენტმა დონალდ ტრამპმა გამოცემა New York Post-ს 14 აპრილს საღამოს განუცხადა, რომ მოლაპარაკების ახალი რაუნდი შესაძლოა, უახლოეს ორ დღეში ისევ პაკისტანში გაიმართოს. იმავე დღეს ტრამპმა ტელეარხ FOX Business-ს განუცხადა, რომ ირანთან ომი დასრულებასთან ძალიან ახლოსაა. ირანის წინააღმდეგ აშშ-ისრაელის სამხედრო ოპერაციის დაწყების შემდეგ აშშ-ირანის მოლაპარაკების პირველი რაუნდი 11-12 აპრილს გაიმართა პაკისტანის...

Under tisdagen uppstod tvivel om den nyvalda folketingsledamoten och politiska vilden Emilie Schytte verkligen är bosatt i Danmark med tanke på att hon är gift med en svensk man bosatt i Malmö ”vid det första stoppet efter Köpenhamns flygplats” som hon beskriver det i ett inlägg på Facebook. Denna osäkerhet fick det nyvalda Folketinget att […]

Қазақстан үкіметі 2029 жылға дейін елдің жалпы ішкі өнімін 450 миллиард долларға жеткізуді көздейді. Экономиканың қарқыны жоғары болғанымен, кейінгі жылда халықтың әл-ауқаты төмендеген. Қазақстан экономикасы ілгерілеп жатқанда тұрмыс неге жақсармай тұр? Жұрт неге азық-түлікке ақша үнемдеуге мәжбүр?

«Вночі росіяни атакували саме середмістя Дніпра. Понівечена 9-поверхова новобудова. Досі горить адмінбудівля»

Российские военные меняют тактику атак ударными дронами по Украине: если раньше Россия запускала беспилотники в основном вечером или ночью, то сейчас это чаще происходит днем. Андрей Кузаков побывал в Донецкой области, где мобильные огневые группы 100-й бригады ВСУ охотятся за российскими дронами. "Круглый! Круглый! Азимут – девяносто, курс – 120. Проследи его, проследи". – "Есть цель?" – "Вижу цель, но цель очень далеко. Наблюдаю". –"Веди цель, веди. Если достанешь, открываешь...

François Ozon és un dels directors francesos més ben considerats i versàtils de l'actualitat. La seva darrera proposta cinematogràfica ens situa també la seva ambició molt amunt: 'L'Étranger' (2025), una adaptació de la novel·la homònima d'Albert Camus (1942), un dels grans clàssics de la literatura universal. Rodada en blanc i negre contrastat i majestuós per Manu Dacosse, la pel·lícula transporta l’espectador a l’Algèria colonial de 1938 amb una estètica sensual i opressiva que recorda el cinema clàssic dels anys 40-50. La trama segueix fidelment la novel·la: Meursault (Benjamin Voisin), un empleat d’oficina apàtic i indiferent, assisteix a l’enterrament de la seva mare sense vessar una llàgrima, inicia una relació casual amb Marie (Rebecca Marder) i es veu arrossegat pels afers dubtosos del seu veí Raymond (Pierre Lottin). Tot culmina en un assassinat a la platja sota un sol abrasador, seguit d’un judici que no jutja tant el crim com la seva manca d’emocions i l'“estranyesa” que provoca a la societat. Ozon manté les frases icòniques del llibre, sobretot la inicial, la més recordada (“Avui, la mare ha mort. O potser ahir, no ho sé”) i preserva l’essència existencialista i absurda de Camus: la indiferència com a forma de rebel·lió davant el sentit imposat de la vida. Aquesta és, sens dubte, l’adaptació més fidedigne fins ara en termes d’estructura i diàlegs. Ozon reprodueix el to sec i impersonal del narrador en primera persona, i captura perfectament l’absurd camusià: l’absència de judici moral, la calor com a metàfora de l’opressió i el buit existencial. Tanmateix, no és una transposició mecànica. Ozon introdueix un marc contemporani subtil, però potent: estructura la pel·lícula com un salt enrere des de la presó, amb un noticiari inicial que idealitza l’Algèria francesa, i dona visibilitat als personatges àrabs que Camus havia deixat en l’anonimat i que sempre havia estat una de les decisions més controvertides de la novel·la. Precisament, la víctima de l’assassinat (Abderrahmane Dehkani) rep nom: Moussa Hamdani, i la seva germana, Djemila (Hajar Bouzaouit) guanya protagonisme i esdevé centre emocional, especialment al final, amb un pla a la tomba que denuncia el colonialisme i la deshumanització de l'Algèria sota domini francès. A més, Ozon hi afegeix el seu segell personal: un to homoeròtic a la presó i les pulsions sexuals que sent Meursault durant el captiveri i una expansió del rol de Marie a la història que s'usa per humanitzar el protagonista. Aquestes eleccions no traeixen el text, si no l'actualitzen: critiquen la invisibilitat dels àrabs al llibre i connecten l’absurd existencial amb les ferides colonials. La qualitat de l’adaptació és excel·lent: visualment hipnòtica (el blanc i negre és luxós i opressiu, com un somni febril), amb actuacions impecables (Voisin transmet l’apatia i la vulnerabilitat amb precisió) i un ritme deliberadament lent que expressa l’absurd. És la millor de les tres adaptacions que s'han fet; 'Lo straniero' (1967), de Luchino Visconti, és considerada una versió fallida, massa teatral i poc existencial,  Yazgı (2001), de Zeki Demirkubuz, és un molt bon intent, més lliure i filosòfic, ambientat de Turquia, mentre que la nova, té l'al·licient de ser la primera rodada en francès, l'idioma  en que va ser escrita la novel·la. 'L'Étranger' parteix d'un material original prodigiós i insubstituïble per a qualsevol adaptació cinematogràfica, però ofereix nous angles i la porta al segle XXI. Una pel·lícula bella, inquietant i profundament humana sobre la inhumanitat de l’indiferent.

ท้องถิ่นสหรัฐฯ เตรียมรับฟุตบอลโลก 2026 ท่ามกลางความกังวลด้านความปลอดภัยและผลตอบแทนทางเศรษฐกิจ