'La Mà trencada' —Barcelona, de novembre 1924 a desembre 1925—, dirigida per Joan Merli, és una d’aquelles revistes que enganyen pel nom. Sembla que hagi de ser un manifest de ruptura, una declaració d’avantguarda agressiva o un exercici de destrucció cultural. Però no ho és. I aquí és on es torna interessant.
En realitat, estem davant d’una publicació breu —només sis números— que funciona més com un espai de recomposició cultural que no pas com un projecte de ruptura. No trenca res: reorganitza. I ho fa en un moment especialment delicat de la cultura catalana, quan el Noucentisme ja ha perdut centralitat, però les avantguardes encara no han estat assumides com a llenguatge estable.
El resultat és una revista que no explica la modernitat, sinó que la posa en escena.
La clau per a entendre 'La Mà trencada' no és buscar-hi un programa teòric —no n’hi ha—, sinó observar com selecciona, juxtaposa i ordena autors i llenguatges. En els seus sis números hi conviuen Carles Riba, Josep Maria de Sagarra, Joan Salvat-Papasseit, Casanovas i Carles Soldevila, entre d’altres. Aquesta convivència no és innocent: construeix una idea de modernitat catalana que no es basa en la ruptura, sinó en la coexistència de models.
Riba representa la continuïtat d’una poesia altament elaborada, hereva d’una tradició clàssica modernitzada. Sagarra aporta una veu més narrativa i comunicativa, que connecta amb un públic més ampli. Salvat-Papasseit, en canvi, introdueix una modernitat poètica més immediata, encara que ja en procés de canonització. I Soldevila obre la porta a una literatura de la vida urbana, observacional, centrada en la modernitat quotidiana.
El que fa la revista és posar-los tots dins el mateix espai. No hi ha jerarquia explícita, però sí una operació implícita molt clara: definir què és modern a Catalunya sense formular-ho teòricament.
El primer número de 6 de novembre de 1924 és especialment revelador en aquest sentit. No només perquè actua com a presentació del projecte, sinó perquè estableix una genealogia cultural de la modernitat catalana. La presència de Salvat-Papasseit al costat de Riba o Casanovas no és casual: és una manera de fixar una continuïtat entre tradició i innovació.
És revelador el primer text que obre la publicació de Segarra sobre l’escultor Enric Casanovas:
“En Casanovas ha cercat un tipus de bellesa animal d’un sentit racial i puríssim que a mi em sembla perfecte. Ha sabut traduir a la pedra tota la tremolor i tota la dignitat d’aquesta forma externa, prescindint de l’expressió i de la intenció. En aquest sentit en Casanovas és un gran clàssic, i això és el millor elogi que jo sabria fer d’un escultor.”
Aquesta operació és important perquè mostra una diferència clau respecte a les avantguardes europees més radicals. A París o Berlín, la modernitat sovint es defineix contra el passat. Aquí, en canvi, es defineix a través del passat. No hi ha destrucció simbòlica, sinó reorganització. En consonància a les noves publicacions europees hi ha un element que no passa desapercebut, aquest és el disseny. 'La Mà trencada' no és només un contenidor de textos: és una revista pensada com a objecte visual. Paper cuidat, composició tipogràfica estable, reproduccions artístiques… No estem davant d’una publicació improvisada, sinó d’un producte cultural que ja entén la revista com a experiència estètica total. Això l’acosta, tímidament, a models europeus on la revista ja no és només lectura, sinó disseny i ritme visual.
El vincle amb el cànon clàssic el trobem també en el segon número de 20 de novembre del mateix en any en la publicació d’obres com 'Cançó' de Clementina Arderiu. Qui tingué la influència de Carner però també del mateix Riba, el seu marit. Hereva d’una poesia molt trenada i canònica on dominen els temes de l’amor, l’alegria, la feminitat i la mateixa mort. Amb una tendència clara d’idealització de la vida quotidiana. Ho podem observar en els següents versets:
“Ai com l’amor que em lliga al món
és aromada!
Ai de l’amor que ve i es fon
d’una mirada.
Fou com aquell que en la foscor
dormia i jeia,
i que en obrir-se el finestró
tot s’assoleia.“
A diferència de revistes com 'L’Esperit Nouveau' o altres publicacions europees contemporànies, 'La Mà trencada' no teoritza la seva pròpia modernitat. Això no és una manca, sinó una decisió implícita, la modernitat no es declara, es mostra. La voluntat de la revista no era crear escola, més aviat crear ambient i anant més enllà no trencar amb el classicisme noucentista.
Un dels canvis més significatius arriba amb el pes creixent de les arts visuals a partir del tercer i quart número. Les imatges sobre escultura, reproduccions artístiques i composicions gràfiques adquireixen un pes encara més notori dins la revista. No són decoratives: són estructurals. Aquí 'La Mà trencada' s’acosta a una idea molt europea de la revista com a objecte estètic total. Però ho fa de manera continguda. No hi ha fragmentació tipogràfica ni experiments radicals amb la lectura. La imatge no destrueix el text: el complementa i el desplaça subtilment. I això altre cop sense perdre el llegat clàssic, destaca una traducció Josep Lleonart de l’acte IV de 'Molta remor i poca saó' de Shakespeare en el 3r número d’11 de desembre. En aquest número també hi apareixen les primeres publicitats comercials des de la confiteria fins als productes tecnològics com les lots passant per la joieria.
El sisè i darrer número de 31 de gener de 1925 obre amb un dibuix de Pau Ruiz Picasso i una reflexió crítica de Llorenç Artigas sobre l’autor donant una especial rellevància al que l’autor considera que és el punt fort del pintor:
“Si hi ha tenebres en l'obra d'En Picasso, si hi ha misteri, no és en resultat sinó en el procés de la creació, que, com en l’obra divina s’escapa de la nostra percepció; però els seus productes apareixen clars [...] Els dibuixos i la pintura d’En Picasso ataquen directament la sensibilitat estètica de l’espectador i hi provoquen la reacció de la comprensió; perquè com l’obra és pura i densa, l’autor no tem que l’espectador en descobreixi les falles, sinó desitja i la estimula perquè n’avalori les qualitats.“
El número clou la revista amb dues poesies de Joan Salvat-Papasseit amb assaig musical del mateix Joan Merli, aquestes són "Seré a ta cambra amiga" i "¡Visca l’amor!":
“Seré a ta cambra, amiga, que ningú no ho sabrà:
Cupidell a la porta m'obrirà
i tancarà.
Entremaliat i destre serà Ell qui et pendrà.
I si Tu ets temerosa
no et deixarà cridâ.“
Tot això permet entendre una idea central, 'La Mà trencada' no és una revista d’avantguarda en sentit estricte. No té manifest, no té programa, no té ruptura formal. Però tampoc és una revista tradicional. És una revista de transició. I això la fa especialment interessant avui, perquè mostra una cosa que sovint queda amagada en els relats lineals de la història cultural: la modernitat no sempre entra com una ruptura. A vegades entra com una negociació lenta entre llenguatges, autors i sensibilitats diferents.
Per això el seu nom funciona gairebé millor del que els seus editors podien imaginar. Una “mà trencada” no és una mà inútil. És una mà que encara funciona, però de manera fragmentada, desigual, no del tot coordinada.
I potser aquesta és la millor metàfora de la cultura catalana dels anys vint: no un sistema compacte, sinó un conjunt de peces que intenten encaixar mentre es mouen.
'La Mà trencada', al capdavall, no inventa la modernitat. Però ens mostra com es construeix quan encara no té forma definitiva.
