Un pati escolar com a refugi climàtic naturalitzat. Isabel Ruiz Mallén.Les onades de calor han deixat de ser esdeveniments puntuals estiuencs, ara també s'estenen als mesos de primavera i tardor, impactant en la vida a les nostres ciutats. Les superfícies grises d'asfalt i formigó retenen i accentuen la calor, augmentant el desconfort tèrmic de la població, tot i que no afecta tothom igual.
L'Observatori del Clima Europeu assenyala a la població infantil de barris socioeconòmicament desfavorits com un dels col·lectius més vulnerables a l'augment de temperatures. És aquí on cal concentrar esforços per a crear ciutats més equitatives i resilients a la calor.
Els infants són més vulnerables
La vulnerabilitat de la població infantil a la calor extrema és major que la dels adults per dues raons principalment.
D'una banda, com assenyala l'informe d'UNICEF (2023) i corrobora el pediatre Ferran Campillo, el sistema termoregulador dels infants encara és massa immadur per adaptar-se de manera eficaç a la calor extrema. La seva taxa de sudoració és menor que la dels adults i per tant són menys capaços de rebaixar la temperatura del seu cos. També produeixen més calor per quilogram de pes, amb una relació entre la seva superfície i massa corporal més elevada. El risc de deshidratació en infants és, per tant, molt més alt.
D'altra banda, la infància encara no ha desenvolupat plenament les habilitats ni adquirit els coneixements necessaris per protegir-se de la calor, i sovint no té la capacitat de disposar dels recursos necessaris per fer-ho. Un grup de nens i nenes pot estar jugant a ple sol sense pensar a beure aigua o descansar a l'ombra; o poden tenir la intenció de fer-ho, però no trobar una font d'aigua potable o un arbre que els aculli. Aquesta situació és malauradament quotidiana als patis d'escola i a moltes zones de joc de l'espai públic que no estan adaptades com a refugis climàtics.
Quan la calor no dóna treva
En els barris socioeconòmicament més desfavorits, aquesta vulnerabilitat adquireix una dimensió acumulativa, que es coneix com el cicle d'estrès tèrmic: senten calor durant tot el dia. Molts infants d'aquests entorns pateixen calor a la nit a habitatges mal aïllats o deficientment climatitzats, dificultant el seu descans. Durant el dia, van a escoles poc condicionades on els patis pavimentats actuen com a veritables forns urbans, superant els 35 °C. A la tarda, la manca de zones verdes en els seus barris els impedeix trobar refugi climàtics exteriors.
Aquest cicle no només genera malestar físic. L'evidència mostra que la fatiga cognitiva derivada de l'exposició continuada a la calor afecta al benestar emocional, l'atenció i el rendiment acadèmic: a més dies de calor intensa, menor ritme d'aprenentatge.
Cap a una adaptació climàtica basada en la natura
Davant d'aquest escenari, les mesures tradicionals solen ser reactives i incrementals, com ara instal·lar sistemes d'aire condicionat que augmenten el consum energètic i generen més calor cap a l'exterior. A l'aire lliure, es fan servir tendals o sostres temporals de plàstic o altres materials que sovint acaben actuant com a hivernacles en lloc de rebaixar la temperatura.
Per aconseguir una veritable adaptació transformadora, cal reconfigurar els espais i les infraestructures urbanes des de l'arrel de la vulnerabilitat. Aquí és on entren en joc les Solucions basades en la Naturalesa (SbN), enteses com a accions que protegeixen ecosistemes i amortitzen els impactes climàtics alhora que generen beneficis socials i mediambientals: més vegetació, ombra natural, sòl permeable o fonts d'aigua.
Transformar els patis de formigó en “patis vius” o refugis climàtics i pacificar els entorns escolars amb elements naturals com les SbN permet reduir les temperatures locals i crear entorns saludables i lúdics.
Escoltar els barris, el professorat i els infants
No obstant això, plantar vegetació o renaturalitzar patis són solucions que no garanteixen resultats justos per si mateixes. Les SbN només aconsegueixen el seu veritable potencial transformador quan incorporen de manera explícita tres dimensions clau de l'equitat social:
Primer, la distribució d'espais verds a la ciutat o “equitat distributiva”: entenent que els beneficis han d'arribar on més es necessiten. Normalment, les zones verdes es concentren en els barris de major renda (Luxury effect). Una planificació justa ha de prioritzar la renaturalització d'entorns i espais escolars situats en els districtes amb majors índexs de vulnerabilitat socioeconòmica i menor cobertura vegetal.
Com adaptem les ciutats a la calor extrema? Tres projectes de la UOC en aquesta direcció.
Segon, una governança inclusiva del verd urbà o “equitat procedimental”: comprenent que la presa de decisions no ha de ser un procés exclusivament tecnocràtic. Dissenyar i transformar un entorn o pati escolar requereix governança participativa i inclusiva, involucrant la comunitat educativa en totes les fases del projecte.
I per últim, el reconeixement i la incorporació de la veu de la infància en el disseny del verd urbà o “equitat de reconeixement”: assumint que la infància no ha de ser vista simplement com un subjecte passiu al qual protegir de la calor, sinó com un actor social amb vivències, necessitats i sabers propis. Reconèixer com experimenten la calor implica integrar activament les seves perspectives en la co-creació dels nous entorns renaturalizats.
Escoles com a motor d'equitat urbana
Renaturalitzar els patis dels centres educatius públics transcendeix la mera regulació tèrmica i els límits físics de les escoles. Els patis vius es converteixen en extensions de l'aula on realitzar activitats educatives a l'aire lliure i fomentar el joc lliure i inclusiu durant i després de l'horari escolar. Quan aquests espais s'obren a la ciutadania els caps de setmana, reforcen la cohesió comunitària, exercint com a refugis climàtics per al barri.
Transformar la ciutat a través de les seves escoles no és una opció estètica ni un luxe urbanístic sinó que és una urgència de salut pública i de justícia ambiental que garanteix el dret a la ciutat i al bé comú des de la infància.
Isabel Ruiz Mallén ha rebut fons de programa Horizon 2020 de la Unió Europea (101003758) i l'Agencia Española de Investigación (PCI2022-132958, MCIN/AEI/10.13039/501100011033).Andrea Nóblega Carriquiry no rep salari, ni realitza tasques de consultoria, ni posseeix accions, ni rep finançament de cap empresa o organització que pugui obtenir benefici d'aquest article, i ha declarat no tenir vincles rellevants més enllà del càrrec acadèmic citat.
