La expansión del crimen organizado se ha convertido en una de las principales fuerzas que están reconfigurando la política latinoamericana, desplazando en parte los ejes tradicionales de debate entre izquierda y derecha.Temas principal: América LatinaLeer artículo completo

Feed icon
El Salto
CC BY-SA🅭🅯🄎

La expansión del crimen organizado se ha convertido en una de las principales fuerzas que están reconfigurando la política latinoamericana, desplazando en parte los ejes tradicionales de debate entre izquierda y derecha.Temas principal: América LatinaLeer artículo completo

Mientras el reciente entendimiento entre Washington y Teherán ha reducido temporalmente la intensidad de los combates, Beirut intenta aprovechar la ventana diplomática para exigir una retirada israelí completa del sur del país.

Feed icon
Mundiario
CC BY-SA🅭🅯🄎

Mientras el reciente entendimiento entre Washington y Teherán ha reducido temporalmente la intensidad de los combates, Beirut intenta aprovechar la ventana diplomática para exigir una retirada israelí completa del sur del país.

9 minutes

Radio France Internationale
Feed icon

Utawala wa kijeshi wa Niger, umewasilisha rasmi barua ya kutaka kujitoa kama mwanachama wa mahakama ya kimataifa inayoshughulikia kesi za uhalifu wa kivita, hatua hii ikija miezi tisa kupita tangu itangaze kuwa itafanya hivyo sambamba na Mali pamoja na Burkina Faso.

Feed icon
Radio France Internationale
Attribution+

Utawala wa kijeshi wa Niger, umewasilisha rasmi barua ya kutaka kujitoa kama mwanachama wa mahakama ya kimataifa inayoshughulikia kesi za uhalifu wa kivita, hatua hii ikija miezi tisa kupita tangu itangaze kuwa itafanya hivyo sambamba na Mali pamoja na Burkina Faso.

Los populares impulsan sendas mociones en el Senado y el Congreso para forzar al Gobierno a convocar elecciones anticipadas o someterse a una cuestión de confianza, mientras Génova tomará nota de en qué dirección se mueven los socios de derechas.

Feed icon
Mundiario
CC BY-SA🅭🅯🄎

Los populares impulsan sendas mociones en el Senado y el Congreso para forzar al Gobierno a convocar elecciones anticipadas o someterse a una cuestión de confianza, mientras Génova tomará nota de en qué dirección se mueven los socios de derechas.

«Ще одна 21-річна жінка зазнала гострої реакції на стрес. Пошкоджені чотири приватних житлових будинки, магазин, господарчу споруду», – повідомив голова ОВА, зазначивши, що на місцях влучань спалахнули пожежі

Feed icon
Радіо Свобода
Attribution+

«Ще одна 21-річна жінка зазнала гострої реакції на стрес. Пошкоджені чотири приватних житлових будинки, магазин, господарчу споруду», – повідомив голова ОВА, зазначивши, що на місцях влучань спалахнули пожежі

The El Paso ISD board in August may vote whether to call for the bond election in November. If approved, the bond would be used to upgrade outdated air-conditionings systems and address decades of deferred maintenance. The post EPISD eyes up to $450 million bond election, outlines $1 billion in long-term needs appeared first on El Paso Matters.

Feed icon
El Paso Matters
CC BY-ND🅭🅯⊜

The El Paso ISD board in August may vote whether to call for the bond election in November. If approved, the bond would be used to upgrade outdated air-conditionings systems and address decades of deferred maintenance. The post EPISD eyes up to $450 million bond election, outlines $1 billion in long-term needs appeared first on El Paso Matters.

Depuis huit ans, les autorités belges et congolaises ont entamé un travail de fond sur la restitution des objets d’art ou de patrimoine emportés et souvent pillés durant la colonisation de ce qui fut l’État libre du Congo puis le Congo Belge.Mais au-delà des collections du musée de l’Afrique centrale de Tervueren qui font l’objet de recensements en vue de restitutions au musée de Kinshasa, figurent aussi des « collections » ethnographiques au contenu plus que douteux, à savoir des crânes d’Africains détenus dans les musées belges.

Feed icon
Radio France Internationale
Attribution+

Depuis huit ans, les autorités belges et congolaises ont entamé un travail de fond sur la restitution des objets d’art ou de patrimoine emportés et souvent pillés durant la colonisation de ce qui fut l’État libre du Congo puis le Congo Belge.Mais au-delà des collections du musée de l’Afrique centrale de Tervueren qui font l’objet de recensements en vue de restitutions au musée de Kinshasa, figurent aussi des « collections » ethnographiques au contenu plus que douteux, à savoir des crânes d’Africains détenus dans les musées belges.

Кыргызстандын Юстиция министрлиги “Ширшов фонду” деген коомдук уюмду 2-июнда каттоого алды. Коомдук уюм аны орусиялык ишкер Алексей Ширшов негиздегенин “Азаттыкка” ырастады. Фонд гуманитардык багытта иш алып барарын айтканы менен айрым талдоочулар ага тыкыр көз салуу зарыл экенин айтууда.

Feed icon
Азаттык үналгысы
Attribution+

Кыргызстандын Юстиция министрлиги “Ширшов фонду” деген коомдук уюмду 2-июнда каттоого алды. Коомдук уюм аны орусиялык ишкер Алексей Ширшов негиздегенин “Азаттыкка” ырастады. Фонд гуманитардык багытта иш алып барарын айтканы менен айрым талдоочулар ага тыкыр көз салуу зарыл экенин айтууда.

23 minutes

Азат Еуропа/Азаттық радиосы
Feed icon

Қазақстан қарулы күштері қатарында міндетті борышын өтеп жүргенде жұмбақ жағдайда қатты жарақат алған Ербаян Мұхтар көз жұмды. Бұл жөнінде заңгер Инга Иманбай хабарлады. “Өкінішке қарай, бүгін Ербаянның жүрегі тоқтағанын білдік. Бұл жазба қоштасу үшін ғана емес. Өйткені Ербаян осы екі жыл ішінде өзінің өмірі үшін күресе отырып, мыңдаған сарбаздың тағдырына әсер етті. Оның оқиғасы арқылы әскердегі көптеген мәселелер ашық айтыла бастады. Бұрын үнсіз қалған ата-аналар сөйледі. Қоғам талап қоя...

Feed icon
Азат Еуропа/Азаттық радиосы
Attribution+

Қазақстан қарулы күштері қатарында міндетті борышын өтеп жүргенде жұмбақ жағдайда қатты жарақат алған Ербаян Мұхтар көз жұмды. Бұл жөнінде заңгер Инга Иманбай хабарлады. “Өкінішке қарай, бүгін Ербаянның жүрегі тоқтағанын білдік. Бұл жазба қоштасу үшін ғана емес. Өйткені Ербаян осы екі жыл ішінде өзінің өмірі үшін күресе отырып, мыңдаған сарбаздың тағдырына әсер етті. Оның оқиғасы арқылы әскердегі көптеген мәселелер ашық айтыла бастады. Бұрын үнсіз қалған ата-аналар сөйледі. Қоғам талап қоя...

24 minutes

Racó Català
Feed icon

Els peixos vermells tenen fama d'oblidar-ho tot al cap d'uns segons. La seva reputació és injusta. Comparats amb certes societats modernes, són autèntics arxivers. Vivim envoltats de memòria. Fotografiem cada àpat, gravem cada esdeveniment, documentem cada instant i emmagatzemem quantitats obscenes d'informació en servidors repartits per mig planeta. Mai no havíem tingut tanta capacitat per conservar el passat. I, tanmateix, mai no havia estat tan fàcil actuar com si no hagués existit. Fa només uns anys, milers de persones ocupaven places sota el paraigua del 15-M. Durant setmanes, el país va discutir sobre representació política, desigualtat, corrupció i participació ciutadana. Es deia que res tornaria a ser igual. Els carrers bullien, els mitjans obrien portades i les tertúlies semblaven haver descobert una nova consciència col·lectiva. Aquell moviment va alterar el debat públic, va influir en la política institucional i va deixar una empremta que encara avui és visible. Però la sensació és que ha estat arxivat abans d'hora, com si fos una curiositat històrica en lloc d'un dels grans fenòmens socials del segle XXI a l'Estat espanyol. L'agost de 2017, Catalunya va viure un dels episodis més tràgics de la seva història recent. Els atemptats de Barcelona i Cambrils van provocar dolor, commoció i preguntes incòmodes sobre seguretat, convivència i radicalització. Durant setmanes semblava impossible parlar d'una altra cosa. Nou anys després, la memòria col·lectiva sembla despertar principalment quan el calendari assenyala una data rodona i els mitjans recuperen les imatges d'arxiu. Pocs mesos després arribaria l'1 d'Octubre. Per a uns, una expressió de voluntat democràtica. Per a altres, una crisi institucional sense precedents. Més enllà de les interpretacions, resulta difícil negar que aquella jornada va marcar profundament la història contemporània de Catalunya. Les urnes, les càrregues policials, les mobilitzacions massives, els empresonaments, l'exili i l'aplicació del 155 van monopolitzar la vida política durant anys. Avui, però, la sensació dominant és la d'una estranya normalització. Com si el país hagués decidit guardar aquell capítol en un calaix i fingir que les preguntes que va plantejar ja han estat resoltes. Després va arribar la pandèmia. Confinaments domiciliaris, restriccions de mobilitat, negocis tancats, escoles alterades, por, incertesa i mesures extraordinàries que haurien semblat impensables pocs mesos abans. També van aparèixer els policies de balcó, la vigilància social informal, els discursos apocalíptics i debats intensos sobre els límits entre seguretat i llibertat. Durant un temps es repetia que aquella experiència ens transformaria per sempre, que sortiríem millors, més conscients o més preparats. La velocitat amb què moltes d'aquelles reflexions han desaparegut del debat públic convida a pensar exactament el contrari. La qüestió no és si aquests esdeveniments van ser importants. Ningú ho discuteix. La qüestió és per què episodis que van monopolitzar converses, institucions, portades i emocions acaben ocupant tan poc espai en la memòria pública. Per què allò que semblava transcendental es converteix tan ràpidament en una nota al peu. Una part de la resposta es troba en la manera com consumim informació. La memòria exigeix context, perspectiva i temps. L'atenció, en canvi, és immediata. Funciona a cop de titular, d'alarma i de reacció emocional. El sistema premia allò que és nou, no allò que és important. El resultat és una societat permanentment informada però sovint escassament connectada amb el seu propi passat recent. Mentrestant, una part creixent de l'espai públic està ocupada per professionals de l'obvietat. Persones que assenyalen allò que tothom ja veu, amplifiquen emocions instantànies i alimenten una economia de l'atenció basada en la reacció constant. Tot ha de generar una resposta immediata. Tot ha de convertir-se en polèmica. Tot ha de produir clics. El futur queda relegat a un segon pla perquè resulta molt menys rendible que l'escàndol del dia. La paradoxa és extraordinària. Disposem de més arxius, més vídeos, més fotografies i més dades que qualsevol generació anterior. Ho conservem pràcticament tot. Però recordar no és acumular informació. Recordar és donar significat a allò que hem viscut. I aquesta és una habilitat que sembla estar deteriorant-se a gran velocitat. Una societat madura no és aquella que viu atrapada en el passat. Però tampoc és aquella que l'esborra tan bon punt deixa de ser tendència. La memòria col·lectiva no existeix per alimentar la nostàlgia ni per perpetuar greuges eterns. Existeix perquè les experiències acumulades serveixin per orientar les decisions futures. El 15-M va existir. Els atemptats de 2017 van existir. L'1 d'Octubre va existir. La COVID va existir. No són notes a peu de pàgina. Són alguns dels esdeveniments que han modelat la societat en què vivim avui. Una comunitat que oblida les seves experiències no avança. Gira en cercle. Redescobreix els mateixos problemes, repeteix els mateixos errors i es sorprèn davant de conseqüències que ja havia conegut. Els peixos vermells poden estar tranquils. Ja fa temps que els hem superat.

Feed icon
Racó Català
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

Els peixos vermells tenen fama d'oblidar-ho tot al cap d'uns segons. La seva reputació és injusta. Comparats amb certes societats modernes, són autèntics arxivers. Vivim envoltats de memòria. Fotografiem cada àpat, gravem cada esdeveniment, documentem cada instant i emmagatzemem quantitats obscenes d'informació en servidors repartits per mig planeta. Mai no havíem tingut tanta capacitat per conservar el passat. I, tanmateix, mai no havia estat tan fàcil actuar com si no hagués existit. Fa només uns anys, milers de persones ocupaven places sota el paraigua del 15-M. Durant setmanes, el país va discutir sobre representació política, desigualtat, corrupció i participació ciutadana. Es deia que res tornaria a ser igual. Els carrers bullien, els mitjans obrien portades i les tertúlies semblaven haver descobert una nova consciència col·lectiva. Aquell moviment va alterar el debat públic, va influir en la política institucional i va deixar una empremta que encara avui és visible. Però la sensació és que ha estat arxivat abans d'hora, com si fos una curiositat històrica en lloc d'un dels grans fenòmens socials del segle XXI a l'Estat espanyol. L'agost de 2017, Catalunya va viure un dels episodis més tràgics de la seva història recent. Els atemptats de Barcelona i Cambrils van provocar dolor, commoció i preguntes incòmodes sobre seguretat, convivència i radicalització. Durant setmanes semblava impossible parlar d'una altra cosa. Nou anys després, la memòria col·lectiva sembla despertar principalment quan el calendari assenyala una data rodona i els mitjans recuperen les imatges d'arxiu. Pocs mesos després arribaria l'1 d'Octubre. Per a uns, una expressió de voluntat democràtica. Per a altres, una crisi institucional sense precedents. Més enllà de les interpretacions, resulta difícil negar que aquella jornada va marcar profundament la història contemporània de Catalunya. Les urnes, les càrregues policials, les mobilitzacions massives, els empresonaments, l'exili i l'aplicació del 155 van monopolitzar la vida política durant anys. Avui, però, la sensació dominant és la d'una estranya normalització. Com si el país hagués decidit guardar aquell capítol en un calaix i fingir que les preguntes que va plantejar ja han estat resoltes. Després va arribar la pandèmia. Confinaments domiciliaris, restriccions de mobilitat, negocis tancats, escoles alterades, por, incertesa i mesures extraordinàries que haurien semblat impensables pocs mesos abans. També van aparèixer els policies de balcó, la vigilància social informal, els discursos apocalíptics i debats intensos sobre els límits entre seguretat i llibertat. Durant un temps es repetia que aquella experiència ens transformaria per sempre, que sortiríem millors, més conscients o més preparats. La velocitat amb què moltes d'aquelles reflexions han desaparegut del debat públic convida a pensar exactament el contrari. La qüestió no és si aquests esdeveniments van ser importants. Ningú ho discuteix. La qüestió és per què episodis que van monopolitzar converses, institucions, portades i emocions acaben ocupant tan poc espai en la memòria pública. Per què allò que semblava transcendental es converteix tan ràpidament en una nota al peu. Una part de la resposta es troba en la manera com consumim informació. La memòria exigeix context, perspectiva i temps. L'atenció, en canvi, és immediata. Funciona a cop de titular, d'alarma i de reacció emocional. El sistema premia allò que és nou, no allò que és important. El resultat és una societat permanentment informada però sovint escassament connectada amb el seu propi passat recent. Mentrestant, una part creixent de l'espai públic està ocupada per professionals de l'obvietat. Persones que assenyalen allò que tothom ja veu, amplifiquen emocions instantànies i alimenten una economia de l'atenció basada en la reacció constant. Tot ha de generar una resposta immediata. Tot ha de convertir-se en polèmica. Tot ha de produir clics. El futur queda relegat a un segon pla perquè resulta molt menys rendible que l'escàndol del dia. La paradoxa és extraordinària. Disposem de més arxius, més vídeos, més fotografies i més dades que qualsevol generació anterior. Ho conservem pràcticament tot. Però recordar no és acumular informació. Recordar és donar significat a allò que hem viscut. I aquesta és una habilitat que sembla estar deteriorant-se a gran velocitat. Una societat madura no és aquella que viu atrapada en el passat. Però tampoc és aquella que l'esborra tan bon punt deixa de ser tendència. La memòria col·lectiva no existeix per alimentar la nostàlgia ni per perpetuar greuges eterns. Existeix perquè les experiències acumulades serveixin per orientar les decisions futures. El 15-M va existir. Els atemptats de 2017 van existir. L'1 d'Octubre va existir. La COVID va existir. No són notes a peu de pàgina. Són alguns dels esdeveniments que han modelat la societat en què vivim avui. Una comunitat que oblida les seves experiències no avança. Gira en cercle. Redescobreix els mateixos problemes, repeteix els mateixos errors i es sorprèn davant de conseqüències que ja havia conegut. Els peixos vermells poden estar tranquils. Ja fa temps que els hem superat.

რუსეთზე უკრაინული უპილოტო საფრენი აპარატებით მორიგი შეტევის შემდეგ, 23 ივნისს გვიან ღამით რუსეთის თავდაცვის სამინისტრომ გამოაქვეყნა ჩამონათვალი იმ ადგილების, სადაც მისი ინფორმაციით, „გზად დაიჭირეს და გაანადგურეს“ 31 უკრაინული დრონი. ამ ჩამონათვალში რუსეთის ექვსი რეგიონისა და ანექსირებული ყირიმის გარდა „აფხაზეთის რესპუბლიკაცაა“. რუსეთის თავდაცვის სამინისტროს ინფორმაციიდან, რომელიც სხვა წყაროებით დადასტურებული არ არის, არ ჩანს, კონკრეტულად სად და რამდენი დრონი მოიგერიეს ოკუპირებულ...

Feed icon
რადიო თავისუფლება
Attribution+

რუსეთზე უკრაინული უპილოტო საფრენი აპარატებით მორიგი შეტევის შემდეგ, 23 ივნისს გვიან ღამით რუსეთის თავდაცვის სამინისტრომ გამოაქვეყნა ჩამონათვალი იმ ადგილების, სადაც მისი ინფორმაციით, „გზად დაიჭირეს და გაანადგურეს“ 31 უკრაინული დრონი. ამ ჩამონათვალში რუსეთის ექვსი რეგიონისა და ანექსირებული ყირიმის გარდა „აფხაზეთის რესპუბლიკაცაა“. რუსეთის თავდაცვის სამინისტროს ინფორმაციიდან, რომელიც სხვა წყაროებით დადასტურებული არ არის, არ ჩანს, კონკრეტულად სად და რამდენი დრონი მოიგერიეს ოკუპირებულ...

A Census enumerator from Maharashtra tells us about the unyielding work load, safety concerns, and community anxieties shaping up their work The post Census Nama: ‘They’re Calling It Digital Census But Asking For Manual Data’ appeared first on BehanBox.

Feed icon
BehanBox
Attribution+

A Census enumerator from Maharashtra tells us about the unyielding work load, safety concerns, and community anxieties shaping up their work The post Census Nama: ‘They’re Calling It Digital Census But Asking For Manual Data’ appeared first on BehanBox.

Телеграм-канал «Кримський вітер» із посиланням на своїх підписників вказує, що по головній електропідстанції Севастополя удосвіта 24 червня було «шість-сім прильотів», внаслідок чого виникла пожежа, дим від якої видно на багато кілометрів

Feed icon
Радіо Свобода
Attribution+

Телеграм-канал «Кримський вітер» із посиланням на своїх підписників вказує, що по головній електропідстанції Севастополя удосвіта 24 червня було «шість-сім прильотів», внаслідок чого виникла пожежа, дим від якої видно на багато кілометрів

Навколо валдайської резиденції Путина «Панцирів» та інших систем ППО вже майже 30-ть

Feed icon
Радіо Свобода
Attribution+

Навколо валдайської резиденції Путина «Панцирів» та інших систем ППО вже майже 30-ть

Los sindicatos denuncian que la empresa se niega a actualizar los sueldos con el IPC tras perder en 19% de poder adquisitivo. También denuncian vulneraciones de datos personales y campañas en contra. Temas principal: LaboralLeer artículo completo

Feed icon
El Salto
CC BY-SA🅭🅯🄎

Los sindicatos denuncian que la empresa se niega a actualizar los sueldos con el IPC tras perder en 19% de poder adquisitivo. También denuncian vulneraciones de datos personales y campañas en contra. Temas principal: LaboralLeer artículo completo

La autora de ‘La Obra’ narra en detalle su paso por el Opus Dei, pero no solo. Su novela ahonda en la construcción de la identidad y en las ficciones que sostienen una vida.Temas principal: ReligiónLeer artículo completo

Feed icon
El Salto
CC BY-SA🅭🅯🄎

La autora de ‘La Obra’ narra en detalle su paso por el Opus Dei, pero no solo. Su novela ahonda en la construcción de la identidad y en las ficciones que sostienen una vida.Temas principal: ReligiónLeer artículo completo

'Balandrau, vent salvatge' (2026) és el debut en llargmetratge de Fernando Trullols, un drama de supervivència que recrea la tràgica tempesta del 30 de desembre del 2000 als Pirineus. Basat en el llibre '3 nits de Torb i 1 Cap d’Any' de Jordi Cruz, el film narra com un grup d’amics de Barcelona surt a pujar el Balandrau en un dia aparentment tranquil i es veu atrapat per un torb devastador, una de les pitjors tempestes registrades a la zona, que va causar nou morts. Una història sobre la força natural i la fragilitat humana. Trullols construeix un relat que alterna el drama humà amb el thriller de supervivència. La primera part introdueix els personatges —destacant Josep Maria (Àlvaro Cervantes), Siscu (Marc Martínez) i Mònica (Bruna Cusí)— amb un ritme més pausat que estableix amistats, motivacions i com viuen. Malgrat el seu convencionalisme i els seus diàlegs forçats, és una part indispensable per dotar de força emocional el que vindrà.  El moment àlgid de la pel·lícula arriba amb la tempesta manifestant-se. La direcció de fotografia de Miquel Prohens i els efectes visuals aconsegueixen transmetre la fúria del vent, de la neu i els seus efectes en els muntanyers que s'hi troben immersos: visibilitat zero, fred paralitzant i una sensació claustrofòbica que fa que l’espectador se senti atrapat. Els últims vint minuts són especialment brillants: intensos, espectaculars i carregats d’emoció pura. La banda sonora d’Arnau Bataller reforça aquesta immersió en el drama que experimenten els protagonistes, d'estar lluitant per la seva vida en una situació hostil. El repartiment funciona bé en conjunt; el drama es reparteix entre diversos personatges per emfatitzar el caràcter col·lectiu de la tragèdia. La producció (Lastor Media, Vilaüt Films, Goroka) ha cuidat els detalls tècnics, rodant en localitzacions reals com la Vall de Boí i Camprodon, cosa que dona autenticitat als paisatges. 'Balandrau, vent salvatge' aposta per l'emoció més que per la profunditat, però evita en tot moment el sensacionalisme fàcil i lacrimogen, adoptant un to sobri i respectuós amb una tragèdia real.  A Filmin.

Feed icon
Racó Català
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

'Balandrau, vent salvatge' (2026) és el debut en llargmetratge de Fernando Trullols, un drama de supervivència que recrea la tràgica tempesta del 30 de desembre del 2000 als Pirineus. Basat en el llibre '3 nits de Torb i 1 Cap d’Any' de Jordi Cruz, el film narra com un grup d’amics de Barcelona surt a pujar el Balandrau en un dia aparentment tranquil i es veu atrapat per un torb devastador, una de les pitjors tempestes registrades a la zona, que va causar nou morts. Una història sobre la força natural i la fragilitat humana. Trullols construeix un relat que alterna el drama humà amb el thriller de supervivència. La primera part introdueix els personatges —destacant Josep Maria (Àlvaro Cervantes), Siscu (Marc Martínez) i Mònica (Bruna Cusí)— amb un ritme més pausat que estableix amistats, motivacions i com viuen. Malgrat el seu convencionalisme i els seus diàlegs forçats, és una part indispensable per dotar de força emocional el que vindrà.  El moment àlgid de la pel·lícula arriba amb la tempesta manifestant-se. La direcció de fotografia de Miquel Prohens i els efectes visuals aconsegueixen transmetre la fúria del vent, de la neu i els seus efectes en els muntanyers que s'hi troben immersos: visibilitat zero, fred paralitzant i una sensació claustrofòbica que fa que l’espectador se senti atrapat. Els últims vint minuts són especialment brillants: intensos, espectaculars i carregats d’emoció pura. La banda sonora d’Arnau Bataller reforça aquesta immersió en el drama que experimenten els protagonistes, d'estar lluitant per la seva vida en una situació hostil. El repartiment funciona bé en conjunt; el drama es reparteix entre diversos personatges per emfatitzar el caràcter col·lectiu de la tragèdia. La producció (Lastor Media, Vilaüt Films, Goroka) ha cuidat els detalls tècnics, rodant en localitzacions reals com la Vall de Boí i Camprodon, cosa que dona autenticitat als paisatges. 'Balandrau, vent salvatge' aposta per l'emoció més que per la profunditat, però evita en tot moment el sensacionalisme fàcil i lacrimogen, adoptant un to sobri i respectuós amb una tragèdia real.  A Filmin.

43 minutes

Mundiario
Feed icon

El técnico de la Canarinha analiza el decisivo duelo por el liderato de grupo en Miami y confirma que el astro brasileño está listo para tener minutos.

Feed icon
Mundiario
CC BY-SA🅭🅯🄎

El técnico de la Canarinha analiza el decisivo duelo por el liderato de grupo en Miami y confirma que el astro brasileño está listo para tener minutos.

يجب أن يهدف جوهر المقاربة الحقوقية للذكاء الاصطناعي لإعادة توازن القوى بين تحالف الدولة والشركات، والآلة، والناس؛ من خلال إطار لصنع القرار.

Feed icon
Global Voices
CC BY🅭🅯

يجب أن يهدف جوهر المقاربة الحقوقية للذكاء الاصطناعي لإعادة توازن القوى بين تحالف الدولة والشركات، والآلة، والناس؛ من خلال إطار لصنع القرار.

50 minutes

Maryland Matters
Feed icon

Del. Adrian Boafo (D-Prince George’s) got an early, and important, leg up in the crowded field of 24 Democrats running to replace longtime Rep. Steny Hoyer (D-5th) when Hoyer endorsed Boafo as his successor. But more than the endorsement were the millions of dollars of campaign support that flowed in for Boafo, from Hoyer and […]

Feed icon
Maryland Matters
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

Del. Adrian Boafo (D-Prince George’s) got an early, and important, leg up in the crowded field of 24 Democrats running to replace longtime Rep. Steny Hoyer (D-5th) when Hoyer endorsed Boafo as his successor. But more than the endorsement were the millions of dollars of campaign support that flowed in for Boafo, from Hoyer and […]