Aquests dies, he sentit enveja sentint parlar companyes i companys de feina i de lluita mentre deien que votarien "no" a la proposta d’acord d’Ustec i Aspec amb la Conselleria d’Educació perquè no havien fet vaga per quatre euros més sinó per millorar el conjunt de l’educació pública de Catalunya. Una companya no estrictament militant, però que ha fet totes les vagues em va arribar a dir, fins i tot, que el que volia era canviar-ho tot, no posar pedaços. Altres, que lluitant la gent havia canviat, a fora i dintre de la feina, i ara s’havia d’aprofitar. I he sentit enveja... Tenien tota la raó. No som els mateixos que vam començar a fer vaga l’11 de febrer. I no és un fet extraordinari quan passes per un cicle de lluites com aquest; només ho constato.
Deia que he sentit enveja perquè jo mentrestant parlava des del mig del no-res, com si no tingués opinió, allò que en diríem "objectivament" o tan objectivament som sé. Només m’he pronunciat pel no en un article, per xarxes tot i que poquet i en xerrades d’amics i coneguts. No volia donar opinió continuadament per no posar damunt la taula les cartes marcades, no calia. Elles i ells, en canvi, deixaven enrere el silenci i esdevenien altaveus de coses que han passat i que ens han portat a canvis que no són només cosmètics sinó transcendentals.
Ho repeteixo: no som les mateixes que vam fer vaga l’11 de febrer de 2026. Avui, després de talls de vies, de fer pancartes i compartir lemes de tota mena, de llegir-nos i dir-nos i escoltar-nos, després del pacte de les gambes..., sabem que quan el poder diu que no es bellugarà més ens ho diu com a amenaça i diguin el que diguin els que manen, si empenyem tots, el poder es mou i, si cal, cau..., o tot alhora. És aleshores quan cal negociar, des de postures de força col·lectiva, sense por per veure si ens donaran res sinó amb la seguretat que ho aconseguirem tot perquè lluitem per allò que és just.
Des de la millor de les intencions (no crec que ni Ustec ni Aspec siguin ccoougt), al costat de CGT i Intersindical, els sindicats que proposaven el "sí" a la consulta han negociat tant com han pogut en defensa dels nostres drets, però crec que no han estat conscients de totes les coses que ja són diferents i, si tot va bé, no tornaran a ser com abans, almenys durant un temps. Ara, la majoria dels centres educatius de Catalunya tenim assemblees educatives i tothom té clar que totes les persones que treballen en educació en aquest país quan anem a una podem guanyar i guanyarem. I per fer-ho no podem hi hem de deixar enrere cap col·lectiu, ni les companyes del 0 a 3, ni el PAE, ni Laborals, ni ningú.
Mentre escoltava la gent parlar, em venia sovint al cap l’escena del còmic d’Alan Moore 'V' en què V disfressat de carceller diu a Evey Hammond, després d’empresonar-la i torturar-la, que ja era lliure perquè ja no tenia por. I és que aquestes vagues ens han fet perdre la por com a col·lectiu i ens han fet conèixer molt més a fons què som, què volem i, sobretot, que tot és possible quan hi som totes.
Segurament, el PSC, l’Illa i la Niubó (i els seus sindicats) no tenen ni idea dels canvis transcendents que s’han produït durant aquest curs de lluites compartides. Per això continuen intentant dividir-nos, enfrontar-nos i fer-nos creure que l’enemic és al nostre costat. No saben que si abans dubtàvem d’ells ara no ens els creiem de cap de les maneres, ni tan sols una mica. Per això, com que ja no els tenim por els hem dit que no volem l’acord que proposen i que aspirem a canviar-ho tot començant per l’Educació. Que s’asseguin i escoltin el que volem, començant per 6% que ells mateixos deien que s’havia de dedicar a Educació.
Nosaltres sabem que per canviar les coses cal lluitar, i lluitarem; cal debatre, i debatrem; cal pactar, i pactarem; i, sobretot, ens cal guanyar, i guanyarem. Ara sabem que no és només possible fer-ho sinó que hem triat que sigui la nostra vocació, la nostra obligació. Perquè ha quedat més que clar que això que va començar sent una vaga i es va convertir en un cicle de vagues, avui és ja una revolta amb tota l’amplitud del significat d’aquesta paraula. Tal com deia el Toni Álvarez, una REVOLTA EDUCATIVA!
