Els peixos vermells tenen fama d'oblidar-ho tot al cap d'uns segons. La seva reputació és injusta. Comparats amb certes societats modernes, són autèntics arxivers.
Vivim envoltats de memòria. Fotografiem cada àpat, gravem cada esdeveniment, documentem cada instant i emmagatzemem quantitats obscenes d'informació en servidors repartits per mig planeta. Mai no havíem tingut tanta capacitat per conservar el passat. I, tanmateix, mai no havia estat tan fàcil actuar com si no hagués existit.
Fa només uns anys, milers de persones ocupaven places sota el paraigua del 15-M. Durant setmanes, el país va discutir sobre representació política, desigualtat, corrupció i participació ciutadana. Es deia que res tornaria a ser igual. Els carrers bullien, els mitjans obrien portades i les tertúlies semblaven haver descobert una nova consciència col·lectiva. Aquell moviment va alterar el debat públic, va influir en la política institucional i va deixar una empremta que encara avui és visible. Però la sensació és que ha estat arxivat abans d'hora, com si fos una curiositat històrica en lloc d'un dels grans fenòmens socials del segle XXI a l'Estat espanyol.
L'agost de 2017, Catalunya va viure un dels episodis més tràgics de la seva història recent. Els atemptats de Barcelona i Cambrils van provocar dolor, commoció i preguntes incòmodes sobre seguretat, convivència i radicalització. Durant setmanes semblava impossible parlar d'una altra cosa. Nou anys després, la memòria col·lectiva sembla despertar principalment quan el calendari assenyala una data rodona i els mitjans recuperen les imatges d'arxiu.
Pocs mesos després arribaria l'1 d'Octubre. Per a uns, una expressió de voluntat democràtica. Per a altres, una crisi institucional sense precedents. Més enllà de les interpretacions, resulta difícil negar que aquella jornada va marcar profundament la història contemporània de Catalunya. Les urnes, les càrregues policials, les mobilitzacions massives, els empresonaments, l'exili i l'aplicació del 155 van monopolitzar la vida política durant anys. Avui, però, la sensació dominant és la d'una estranya normalització. Com si el país hagués decidit guardar aquell capítol en un calaix i fingir que les preguntes que va plantejar ja han estat resoltes.
Després va arribar la pandèmia. Confinaments domiciliaris, restriccions de mobilitat, negocis tancats, escoles alterades, por, incertesa i mesures extraordinàries que haurien semblat impensables pocs mesos abans. També van aparèixer els policies de balcó, la vigilància social informal, els discursos apocalíptics i debats intensos sobre els límits entre seguretat i llibertat. Durant un temps es repetia que aquella experiència ens transformaria per sempre, que sortiríem millors, més conscients o més preparats. La velocitat amb què moltes d'aquelles reflexions han desaparegut del debat públic convida a pensar exactament el contrari.
La qüestió no és si aquests esdeveniments van ser importants. Ningú ho discuteix. La qüestió és per què episodis que van monopolitzar converses, institucions, portades i emocions acaben ocupant tan poc espai en la memòria pública. Per què allò que semblava transcendental es converteix tan ràpidament en una nota al peu.
Una part de la resposta es troba en la manera com consumim informació. La memòria exigeix context, perspectiva i temps. L'atenció, en canvi, és immediata. Funciona a cop de titular, d'alarma i de reacció emocional. El sistema premia allò que és nou, no allò que és important. El resultat és una societat permanentment informada però sovint escassament connectada amb el seu propi passat recent.
Mentrestant, una part creixent de l'espai públic està ocupada per professionals de l'obvietat. Persones que assenyalen allò que tothom ja veu, amplifiquen emocions instantànies i alimenten una economia de l'atenció basada en la reacció constant. Tot ha de generar una resposta immediata. Tot ha de convertir-se en polèmica. Tot ha de produir clics. El futur queda relegat a un segon pla perquè resulta molt menys rendible que l'escàndol del dia.
La paradoxa és extraordinària. Disposem de més arxius, més vídeos, més fotografies i més dades que qualsevol generació anterior. Ho conservem pràcticament tot. Però recordar no és acumular informació. Recordar és donar significat a allò que hem viscut. I aquesta és una habilitat que sembla estar deteriorant-se a gran velocitat.
Una societat madura no és aquella que viu atrapada en el passat. Però tampoc és aquella que l'esborra tan bon punt deixa de ser tendència. La memòria col·lectiva no existeix per alimentar la nostàlgia ni per perpetuar greuges eterns. Existeix perquè les experiències acumulades serveixin per orientar les decisions futures.
El 15-M va existir. Els atemptats de 2017 van existir. L'1 d'Octubre va existir. La COVID va existir.
No són notes a peu de pàgina. Són alguns dels esdeveniments que han modelat la societat en què vivim avui.
Una comunitat que oblida les seves experiències no avança. Gira en cercle. Redescobreix els mateixos problemes, repeteix els mateixos errors i es sorprèn davant de conseqüències que ja havia conegut.
Els peixos vermells poden estar tranquils. Ja fa temps que els hem superat.
