Un tribunal interviene judicialmente la dirección del socialdemócrata CHP y designa al exlíder Kiliçdaroglu al frente de la formación, tras haber perdido el congreso de 2023, en una maniobra que los opositores consideran como “golpe judicial”.

Feed icon
Mundiario
CC BY-SA🅭🅯🄎

Un tribunal interviene judicialmente la dirección del socialdemócrata CHP y designa al exlíder Kiliçdaroglu al frente de la formación, tras haber perdido el congreso de 2023, en una maniobra que los opositores consideran como “golpe judicial”.

18 minutes

Racó Català
Feed icon

Hi ha llocs que expliquen millor una ciutat que qualsevol monument. Els mercats tradicionals en són un exemple perfecte. Sorollosos, plens d’olors, colors i gent, són espais on la vida quotidiana es veu de veritat. Passejar per un mercat local és una manera ràpida d’entendre com menja, compra i viu la gent d’un país. I alguns són tan impressionants que gairebé semblen un espectacle. Aquí et presentem alguns dels més coneguts:   Gran Basar d’Istanbul (Turquia) El Gran Basar és un dels mercats coberts més famosos del món. Té milers de botigues repartides en carrers interiors que semblen un laberint. Hi pots trobar de tot: espècies, llums, joies, catifes, te i dolços típics. El més impactant no és només la mida, sinó l’ambient. Sempre hi ha moviment, venedors parlant amb clients i una sensació constant de caos organitzat. És un lloc on perdre’s forma part de l’experiència.   Mercat de Chatuchak (Tailàndia) A Bangkok hi ha un dels mercats més grans del planeta. El de Chatuchak és immens i té pràcticament qualsevol cosa imaginable: roba, artesania, plantes, menjar i objectes impossibles d’explicar. Però una de les parts més interessants és la gastronòmica. Els carrers plens de menjar fet al moment converteixen el mercat en una explosió d’olors i sabors.   Tsukiji i Toyosu (Japó) Tot i que el famós mercat de peix de Tsukiji va traslladar gran part de la seva activitat a Toyosu, continua sent una referència mundial. Aquí el peix no és només menjar: és gairebé una forma d’art. Les subhastes de tonyina gegant i la precisió amb què es treballa impressionen fins i tot a qui no té interès especial pel peix. A més, molts petits restaurants serveixen sushi fresquíssim a pocs metres dels punts de venda.   Mercats flotants (Vietnam i Tailàndia) En alguns llocs del sud-est asiàtic, el mercat no és al carrer sinó a l’aigua. Els venedors es mouen amb petites barques carregades de fruita, verdures o plats cuinats. Tot passa damunt dels canals: comprar, vendre i fins i tot cuinar. És una imatge molt diferent del que solem entendre per mercat, i precisament per això sorprèn tant.   Souks de Marràqueix (Marroc) Els souks de Marràqueix són un autèntic festival de colors. Els carrers estrets estan plens de teixits, espècies, ceràmica, perfums i objectes artesanals. Caminar-hi és una experiència intensa. Hi ha motos passant, olors fortes, gent negociant preus i petites botigues amagades a cada cantonada. El regateig forma part natural de la compra, i gairebé és un joc entre venedor i client.   La Boqueria (Barcelona) Tot i ser molt turística avui dia, la Boqueria continua sent un dels mercats més coneguts d’Europa. La barreja de producte fresc, tapes, fruita i ambient local la converteixen en una parada obligatòria per a molta gent. El millor és anar-hi amb temps i observar més que córrer. Més que llocs per comprar Els mercats tradicionals no són només espais comercials. Són punts de trobada, llocs on es barregen cultures, converses i costums. Potser per això impressionen tant. Perquè no estan pensats com una atracció perfecta per al turista, sinó com un espai viu i real. I al final, és justament això el que els fa especials.

Feed icon
Racó Català
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

Hi ha llocs que expliquen millor una ciutat que qualsevol monument. Els mercats tradicionals en són un exemple perfecte. Sorollosos, plens d’olors, colors i gent, són espais on la vida quotidiana es veu de veritat. Passejar per un mercat local és una manera ràpida d’entendre com menja, compra i viu la gent d’un país. I alguns són tan impressionants que gairebé semblen un espectacle. Aquí et presentem alguns dels més coneguts:   Gran Basar d’Istanbul (Turquia) El Gran Basar és un dels mercats coberts més famosos del món. Té milers de botigues repartides en carrers interiors que semblen un laberint. Hi pots trobar de tot: espècies, llums, joies, catifes, te i dolços típics. El més impactant no és només la mida, sinó l’ambient. Sempre hi ha moviment, venedors parlant amb clients i una sensació constant de caos organitzat. És un lloc on perdre’s forma part de l’experiència.   Mercat de Chatuchak (Tailàndia) A Bangkok hi ha un dels mercats més grans del planeta. El de Chatuchak és immens i té pràcticament qualsevol cosa imaginable: roba, artesania, plantes, menjar i objectes impossibles d’explicar. Però una de les parts més interessants és la gastronòmica. Els carrers plens de menjar fet al moment converteixen el mercat en una explosió d’olors i sabors.   Tsukiji i Toyosu (Japó) Tot i que el famós mercat de peix de Tsukiji va traslladar gran part de la seva activitat a Toyosu, continua sent una referència mundial. Aquí el peix no és només menjar: és gairebé una forma d’art. Les subhastes de tonyina gegant i la precisió amb què es treballa impressionen fins i tot a qui no té interès especial pel peix. A més, molts petits restaurants serveixen sushi fresquíssim a pocs metres dels punts de venda.   Mercats flotants (Vietnam i Tailàndia) En alguns llocs del sud-est asiàtic, el mercat no és al carrer sinó a l’aigua. Els venedors es mouen amb petites barques carregades de fruita, verdures o plats cuinats. Tot passa damunt dels canals: comprar, vendre i fins i tot cuinar. És una imatge molt diferent del que solem entendre per mercat, i precisament per això sorprèn tant.   Souks de Marràqueix (Marroc) Els souks de Marràqueix són un autèntic festival de colors. Els carrers estrets estan plens de teixits, espècies, ceràmica, perfums i objectes artesanals. Caminar-hi és una experiència intensa. Hi ha motos passant, olors fortes, gent negociant preus i petites botigues amagades a cada cantonada. El regateig forma part natural de la compra, i gairebé és un joc entre venedor i client.   La Boqueria (Barcelona) Tot i ser molt turística avui dia, la Boqueria continua sent un dels mercats més coneguts d’Europa. La barreja de producte fresc, tapes, fruita i ambient local la converteixen en una parada obligatòria per a molta gent. El millor és anar-hi amb temps i observar més que córrer. Més que llocs per comprar Els mercats tradicionals no són només espais comercials. Són punts de trobada, llocs on es barregen cultures, converses i costums. Potser per això impressionen tant. Perquè no estan pensats com una atracció perfecta per al turista, sinó com un espai viu i real. I al final, és justament això el que els fa especials.

สส.ฝ่ายค้าน-รัฐบาล อภิปรายรายงาน กสทช. ชี้ล้มเหลวคุ้มครองผู้บริโภค ถามงบ 4 พันล้านต่อปี คุ้มค่าหรือไม่

Feed icon
ประชาไท
CC BY-NC🅭🅯🄏

สส.ฝ่ายค้าน-รัฐบาล อภิปรายรายงาน กสทช. ชี้ล้มเหลวคุ้มครองผู้บริโภค ถามงบ 4 พันล้านต่อปี คุ้มค่าหรือไม่

LLIBRE - El Tarrés
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

33 minutes

Racó Català
Feed icon

Esperen algú al Tarrés, un casalot de la Plana. Ens ho explica el senyor de la casa i una vella masovera, i també el nouvingut. Tots tres trenen les veus i naveguen entre el present i el record, per retornar-nos els que hi són i els que hi van ser, per reconstruir la història dels que han viscut a la casa, i dels que hi han mort, durant quatre generacions. 'El Tarrés' és la història d’una saga familiar que ens endinsa en la memòria d’una casa pairal que ha estat testimoni de tot allò que ha sacsejat el país d’ençà que es van establir les primeres fàbriques a la Plana. Amb una estructura coral, Raimon Portell construeix una novel·la absorbent, irònica i commovedora sobre el poder, la por, la culpa i la lluita per la dignitat.   Biografía de l'autor Raimon Portell (Barcelona, 1963) ha publicat munts de reportatges de viatges en revistes i diaris i ha dirigit un parell de revistes del sector. També ha escrit sobre cuina, cinema, literatura, història... El primer llibre que va publicar, 'Sota la Creu del Sud', era de viatges. També n’ha publicat de divulgació històrica, com 'Els mestres de la República'. Però ha estat com a escriptor de literatura infantil i juvenil que ha rebut més reconeixements. "La trilogia La Llum d’Artús" ('Camins de nit', 'Camins d’aigua' i 'Camins d’hivern') va rebre el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil del Ministeri de Cultura, el Premi Llibreter i el Premi Crítica Serra d’Or. Els últims premis han estat el Premi de Poesia per a Infants Rosa Sensat per a 'Manual de versos dispersos (amb un polissó)' i el Premi Crítica Serra d’Or per a 'Només el vent'. Per a adults, la seva novel·la 'Crits de guerra' (Columna, 2024) endinsava el lector en la vida d’una mestra de la República. 'El Tarrés' és la seva novel·la més ambiciosa.

Feed icon
Racó Català
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

Esperen algú al Tarrés, un casalot de la Plana. Ens ho explica el senyor de la casa i una vella masovera, i també el nouvingut. Tots tres trenen les veus i naveguen entre el present i el record, per retornar-nos els que hi són i els que hi van ser, per reconstruir la història dels que han viscut a la casa, i dels que hi han mort, durant quatre generacions. 'El Tarrés' és la història d’una saga familiar que ens endinsa en la memòria d’una casa pairal que ha estat testimoni de tot allò que ha sacsejat el país d’ençà que es van establir les primeres fàbriques a la Plana. Amb una estructura coral, Raimon Portell construeix una novel·la absorbent, irònica i commovedora sobre el poder, la por, la culpa i la lluita per la dignitat.   Biografía de l'autor Raimon Portell (Barcelona, 1963) ha publicat munts de reportatges de viatges en revistes i diaris i ha dirigit un parell de revistes del sector. També ha escrit sobre cuina, cinema, literatura, història... El primer llibre que va publicar, 'Sota la Creu del Sud', era de viatges. També n’ha publicat de divulgació històrica, com 'Els mestres de la República'. Però ha estat com a escriptor de literatura infantil i juvenil que ha rebut més reconeixements. "La trilogia La Llum d’Artús" ('Camins de nit', 'Camins d’aigua' i 'Camins d’hivern') va rebre el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil del Ministeri de Cultura, el Premi Llibreter i el Premi Crítica Serra d’Or. Els últims premis han estat el Premi de Poesia per a Infants Rosa Sensat per a 'Manual de versos dispersos (amb un polissó)' i el Premi Crítica Serra d’Or per a 'Només el vent'. Per a adults, la seva novel·la 'Crits de guerra' (Columna, 2024) endinsava el lector en la vida d’una mestra de la República. 'El Tarrés' és la seva novel·la més ambiciosa.

Un operativo policial se registró durante las últimas horas en las afueras de la Delegación Presidencial de la región del...

Feed icon
BioBioChile
CC BY-NC🅭🅯🄏

Un operativo policial se registró durante las últimas horas en las afueras de la Delegación Presidencial de la región del...

گزارش مایکل لیپین، خبرنگار صدای آمریکا از تیراندازی شنبه عصر در اطراف کاخ سفید

Feed icon
صدای آمریکا
Public Domain

گزارش مایکل لیپین، خبرنگار صدای آمریکا از تیراندازی شنبه عصر در اطراف کاخ سفید

Hundreds of Utahns gathered on the Capitol steps Saturday afternoon, demanding a halt to the development of the Stratos Project, a controversial 40,000 acre data center campus set to be built in Box Elder County along the north shore of the Great Salt Lake.  The demonstration follows Box Elder County commissioners’ decision to allow the […]

Feed icon
Utah News Dispatch
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

Hundreds of Utahns gathered on the Capitol steps Saturday afternoon, demanding a halt to the development of the Stratos Project, a controversial 40,000 acre data center campus set to be built in Box Elder County along the north shore of the Great Salt Lake.  The demonstration follows Box Elder County commissioners’ decision to allow the […]

43 minutes

Berria
Feed icon

Feed icon
Berria
CC BY-SA🅭🅯🄎

Россию и Беларусь отстранили от участия в соревнованиях из-за войны с Украиной: спортсмены могли выступать только под нейтральным флагом. Теперь Федерация гимнастики сняла ограничения. Спортсменов из РФ и Беларуси также могут допустить на летнюю Олимпиаду-2028. Но соревноваться с ними готовы не все

Feed icon
Настоящее Время
Attribution+

Россию и Беларусь отстранили от участия в соревнованиях из-за войны с Украиной: спортсмены могли выступать только под нейтральным флагом. Теперь Федерация гимнастики сняла ограничения. Спортсменов из РФ и Беларуси также могут допустить на летнюю Олимпиаду-2028. Но соревноваться с ними готовы не все

Рижская цирковая школа учит детей и взрослых жонглированию, акробатике, сценическому искусству, клоунаде. Она запускает проект "Социальный цирк для интеграции детей из третьих стран" для детей, которые родились не в ЕС, но живут в Латвии. Это дети беженцев из Украины и эмигрантов из РФ и Беларуси

Feed icon
Настоящее Время
Attribution+

Рижская цирковая школа учит детей и взрослых жонглированию, акробатике, сценическому искусству, клоунаде. Она запускает проект "Социальный цирк для интеграции детей из третьих стран" для детей, которые родились не в ЕС, но живут в Латвии. Это дети беженцев из Украины и эмигрантов из РФ и Беларуси

Рижская цирковая школа – одна из главных школ в странах Балтии, где готовят кадры для цирков, как детей, так и взрослых. Воспитанникам преподают не только жонглирование и акробатику, но также сценическое искусство, клоунаду и многое другое. В следующем сезоне школа собирается запустить новый проект – "Социальный цирк для интеграции детей из третьих стран". Речь идет о детях, которые родились за пределами Евросоюза, но по разным причинам оказались в Латвии: в том числе это дети дети беженцев...

Feed icon
Настоящее Время
Attribution+

Рижская цирковая школа – одна из главных школ в странах Балтии, где готовят кадры для цирков, как детей, так и взрослых. Воспитанникам преподают не только жонглирование и акробатику, но также сценическое искусство, клоунаду и многое другое. В следующем сезоне школа собирается запустить новый проект – "Социальный цирк для интеграции детей из третьих стран". Речь идет о детях, которые родились за пределами Евросоюза, но по разным причинам оказались в Латвии: в том числе это дети дети беженцев...

48 minutes

Berria
Feed icon

Feed icon
Berria
CC BY-SA🅭🅯🄎

Olariaga 2026-05-24
CC BY-SA🅭🅯🄎

48 minutes

Berria
Feed icon

Feed icon
Berria
CC BY-SA🅭🅯🄎

48 minutes

Berria
Feed icon

Feed icon
Berria
CC BY-SA🅭🅯🄎

Urteurren borobilak
CC BY-SA🅭🅯🄎

48 minutes

Berria
Feed icon

Feed icon
Berria
CC BY-SA🅭🅯🄎

Bakerik gabeko jendea
CC BY-SA🅭🅯🄎

48 minutes

Berria
Feed icon

Feed icon
Berria
CC BY-SA🅭🅯🄎

Josette
CC BY-SA🅭🅯🄎

48 minutes

Berria
Feed icon

Feed icon
Berria
CC BY-SA🅭🅯🄎

48 minutes