Estados Unidos tendrá una participación mayoritaria sobre reservas venezolanas valoradas en miles de millones de barriles. El acuerdo abre una nueva etapa entre Washington y Caracas y puede cambiar el mapa energético de la región.

Feed icon
Mundiario
CC BY-SA🅭🅯🄎

Estados Unidos tendrá una participación mayoritaria sobre reservas venezolanas valoradas en miles de millones de barriles. El acuerdo abre una nueva etapa entre Washington y Caracas y puede cambiar el mapa energético de la región.

El 78% de las plazas de medicina familiar en las prisiones están vacías. Expresas, juristas y colectivos anticarcelarios denuncian la desatención en los penales mientras la mayoría de las comunidades incumple la legislación y no asume sus competencias.Temas principal: CárcelesLeer artículo completo

Feed icon
El Salto
CC BY-SA🅭🅯🄎

El 78% de las plazas de medicina familiar en las prisiones están vacías. Expresas, juristas y colectivos anticarcelarios denuncian la desatención en los penales mientras la mayoría de las comunidades incumple la legislación y no asume sus competencias.Temas principal: CárcelesLeer artículo completo

La Generalitat ha destinat prop de 25 milions d’euros dels fons europeus de recuperació a 186 projectes tecnològics durant els últims dos anys. Les actuacions se centren en tres àmbits: intel·ligència artificial, salut digital i emprenedoria tecnològica femenina, i han comptat amb la participació de més de 240 empreses i entitats. Els recursos formen part del programa RETECH, creat per impulsar projectes de transformació i especialització digital entre comunitats autònomes. A Catalunya, la major part de la inversió s’ha concentrat en iniciatives d’IA, amb 12,5 milions d’euros, mentre que la salut digital n’ha rebut 3,6 milions i el programa Tech FabLab, orientat a reduir la bretxa de gènere al sector tecnològic, 8,45 milions.   81 projectes per portar la IA a la indústria i els serveis públics La Xarxa de hubs d’IA concentra la partida més gran, amb 12,5 milions d’euros repartits entre 81 projectes i 112 entitats. Les iniciatives busquen traslladar la intel·ligència artificial de la recerca a aplicacions concretes en àmbits com la indústria, les emergències, la logística, la cultura o els serveis públics. Entre els projectes finançats hi ha COGNITIUM, centrat en robòtica cognitiva amb IA generativa; EDEGIEC, que treballa en un espai de dades per digitalitzar plans de protecció civil i activar respostes en temps real; o VOCAL-IA, una plataforma de síntesi de veu professional en català. També hi figuren NUTRITRACK AI, orientat a optimitzar rutes en la logística agroalimentària, i MICE-NET, que combina IA, geolocalització i identitat digital en fires i congressos.   La Xarxa de hubs d’IA ha destinat 12,5 milions d’euros a 81 projectes amb la participació de 112 empreses i entitats.   De la robòtica assistencial a la detecció del deteriorament cognitiu La salut digital ha rebut 3,6 milions d’euros per finançar set projectes, desenvolupats per 27 entitats entre empreses tecnològiques, centres de recerca, universitats i organitzacions sanitàries i socials. Les propostes inclouen ROBOCAT, de robòtica assistencial; REACTIVA, centrada en rehabilitació domiciliària intel·ligent; o DOMUSENSE, que treballa en llars intel·ligents per a persones amb gran dependència. També s’han finançat solucions per al seguiment digital de ferides cròniques, la detecció de paràmetres de salut des de casa i la identificació precoç de deteriorament cognitiu. La Generalitat planteja aquesta línia com una via per traslladar tecnologia a entorns reals i afrontar reptes com l’envelliment de la població, l’augment de la demanda assistencial o l’autonomia de les persones dependents.   8,45 milions per impulsar dones al sector tecnològic L’altre gran bloc és Tech FabLab, desplegat a Catalunya a través del Pla DonaTIC. El programa ha concedit 8,45 milions d’euros a 98 projectes, amb 112 empreses i entitats participants. En aquest marc s’han impartit 1.800 hores de formació, 650 dones han rebut formació en competències digitals i emprenedoria i 46 empreses tecnològiques liderades per dones han rebut 5,5 milions d’euros.   Tech FabLab ha format 650 dones i ha destinat 5,5 milions d’euros a 46 empreses tecnològiques liderades per dones   El balanç dels dos últims anys deixa 186 projectes i més de 240 empreses i entitats implicades en les diferents convocatòries. El Govern defensa que els fons europeus han permès accelerar projectes que, sense aquest suport, haurien tingut més dificultats per arribar a fases de validació o desplegament.

Feed icon
Racó Català
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

La Generalitat ha destinat prop de 25 milions d’euros dels fons europeus de recuperació a 186 projectes tecnològics durant els últims dos anys. Les actuacions se centren en tres àmbits: intel·ligència artificial, salut digital i emprenedoria tecnològica femenina, i han comptat amb la participació de més de 240 empreses i entitats. Els recursos formen part del programa RETECH, creat per impulsar projectes de transformació i especialització digital entre comunitats autònomes. A Catalunya, la major part de la inversió s’ha concentrat en iniciatives d’IA, amb 12,5 milions d’euros, mentre que la salut digital n’ha rebut 3,6 milions i el programa Tech FabLab, orientat a reduir la bretxa de gènere al sector tecnològic, 8,45 milions.   81 projectes per portar la IA a la indústria i els serveis públics La Xarxa de hubs d’IA concentra la partida més gran, amb 12,5 milions d’euros repartits entre 81 projectes i 112 entitats. Les iniciatives busquen traslladar la intel·ligència artificial de la recerca a aplicacions concretes en àmbits com la indústria, les emergències, la logística, la cultura o els serveis públics. Entre els projectes finançats hi ha COGNITIUM, centrat en robòtica cognitiva amb IA generativa; EDEGIEC, que treballa en un espai de dades per digitalitzar plans de protecció civil i activar respostes en temps real; o VOCAL-IA, una plataforma de síntesi de veu professional en català. També hi figuren NUTRITRACK AI, orientat a optimitzar rutes en la logística agroalimentària, i MICE-NET, que combina IA, geolocalització i identitat digital en fires i congressos.   La Xarxa de hubs d’IA ha destinat 12,5 milions d’euros a 81 projectes amb la participació de 112 empreses i entitats.   De la robòtica assistencial a la detecció del deteriorament cognitiu La salut digital ha rebut 3,6 milions d’euros per finançar set projectes, desenvolupats per 27 entitats entre empreses tecnològiques, centres de recerca, universitats i organitzacions sanitàries i socials. Les propostes inclouen ROBOCAT, de robòtica assistencial; REACTIVA, centrada en rehabilitació domiciliària intel·ligent; o DOMUSENSE, que treballa en llars intel·ligents per a persones amb gran dependència. També s’han finançat solucions per al seguiment digital de ferides cròniques, la detecció de paràmetres de salut des de casa i la identificació precoç de deteriorament cognitiu. La Generalitat planteja aquesta línia com una via per traslladar tecnologia a entorns reals i afrontar reptes com l’envelliment de la població, l’augment de la demanda assistencial o l’autonomia de les persones dependents.   8,45 milions per impulsar dones al sector tecnològic L’altre gran bloc és Tech FabLab, desplegat a Catalunya a través del Pla DonaTIC. El programa ha concedit 8,45 milions d’euros a 98 projectes, amb 112 empreses i entitats participants. En aquest marc s’han impartit 1.800 hores de formació, 650 dones han rebut formació en competències digitals i emprenedoria i 46 empreses tecnològiques liderades per dones han rebut 5,5 milions d’euros.   Tech FabLab ha format 650 dones i ha destinat 5,5 milions d’euros a 46 empreses tecnològiques liderades per dones   El balanç dels dos últims anys deixa 186 projectes i més de 240 empreses i entitats implicades en les diferents convocatòries. El Govern defensa que els fons europeus han permès accelerar projectes que, sense aquest suport, haurien tingut més dificultats per arribar a fases de validació o desplegament.

«Ми перестрілювались з росіянами. Було видно, що це вже російські війська. Ми з ними в окопах вели бої»

Feed icon
Радіо Свобода
Attribution+

«Ми перестрілювались з росіянами. Було видно, що це вже російські війська. Ми з ними в окопах вели бої»

24 minutes

El Salto
Feed icon

Sería fácil contar esta historia como la de una iniciativa que fracasó porque no consiguió alcanzar Palestina. Pero medirla únicamente por el destino al que no pudo llegar sería perder de vista lo esencial: personas procedentes de distintos lugares decidieron organizarse, recorrer juntas miles de kilómetros y desafiar las barreras políticas que separan a los pueblos de Palestina.Temas principal: OpiniónLeer artículo completo

Feed icon
El Salto
CC BY-SA🅭🅯🄎

Sería fácil contar esta historia como la de una iniciativa que fracasó porque no consiguió alcanzar Palestina. Pero medirla únicamente por el destino al que no pudo llegar sería perder de vista lo esencial: personas procedentes de distintos lugares decidieron organizarse, recorrer juntas miles de kilómetros y desafiar las barreras políticas que separan a los pueblos de Palestina.Temas principal: OpiniónLeer artículo completo

Una cadena humana recorrerá el centro de Palma este sábado a partir de las 19h para recordar a las instituciones que la isla se encuentra al límite.Temas principal: BalearesLeer artículo completo

Feed icon
El Salto
CC BY-SA🅭🅯🄎

Una cadena humana recorrerá el centro de Palma este sábado a partir de las 19h para recordar a las instituciones que la isla se encuentra al límite.Temas principal: BalearesLeer artículo completo

CIA Director John Ratcliffe traveled to Moscow on August 25 — the first trip to Russia by the head of a U.S. intelligence agency since the start of the full-scale war. The visit was not announced in advance and took place under heightened secrecy. Journalists spent several hours trying to determine who had landed in Moscow aboard a U.S. military transport plane, while the Kremlin insisted no meetings with U.S. administration officials were planned for that week.

Feed icon
Meduza
CC BY🅭🅯

CIA Director John Ratcliffe traveled to Moscow on August 25 — the first trip to Russia by the head of a U.S. intelligence agency since the start of the full-scale war. The visit was not announced in advance and took place under heightened secrecy. Journalists spent several hours trying to determine who had landed in Moscow aboard a U.S. military transport plane, while the Kremlin insisted no meetings with U.S. administration officials were planned for that week.

39 minutes

Racó Català
Feed icon

En el cor ombrívol de l’església de Santa Maria, entre l’olor d’encens i la pedra freda, batega la història de Josafat, un ésser solitari, de força primitiva, atrapat entre la pulsió carnal i el pes asfixiant de la moral religiosa. La irrupció de Fineta sacseja l’ordre aparent del temple i desencadena una tensió creixent que aboca el protagonista a un conflicte intern devastador. Amb una ploma magistral i un llenguatge feréstec, Bertrana construeix un univers gairebé claustrofòbic, un relat ple de simbolisme que ha despertat tant escàndol com fascinació entre diverses generacions de lectors. 'Josafat' (1906) és sens dubte l’obra que va consagrar Bertrana com a escriptor. Aquesta edició especial del 120è aniversari, a cura de Xavier Pla, proposa una nova lectura d’una de les novel·les més singulars i torbadores de la literatura catalana. El volum es completa amb tres epílegs d’Adrià Pujol, Clàudia Rius i Núria Bendicho Giró, que dialoguen amb el text i en revelen les múltiples lectures i ressonàncies en el present.   Biografia de l'autor Prudenci Bertrana i Compte (Tordera, 1867 - Barcelona, 1941). Després d'estudiar batxillerat a Girona i un any d'enginyeria industrial a Barcelona, s'instal·la a Barcelona a partir de 1911. Dirigeix 'L'Esquella de la Torratxa' i 'La Campana de Gràcia' i col·labora amb 'El Poble Català', 'La Publicitat', 'Revista de Catalunya' i 'La Veu de Catalunya'. Prosista prolífic, escriu la seva primera novel·la, 'Violeta', el 1899 i diversos relats breus durant els primers anys del segle XX. El 1906 publica 'Josafat', obra reconeguda unànimement com una peça cabdal de la literatura catalana contemporània. Més tard, veuran la llum les novel·les 'Nàufrags' (1907), 'Jo! Memòries d'un metge filòsof' (1925), 'Tieta Claudina' (1929), 'L'illa perduda' (1935) i, sobretot, la trilogia autobiogràfica 'Entre la terra i els núvols', formada per les novel·les 'L'hereu' (1931), 'El vagabund' (1933) i 'L'impenitent' (1939).

Feed icon
Racó Català
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

En el cor ombrívol de l’església de Santa Maria, entre l’olor d’encens i la pedra freda, batega la història de Josafat, un ésser solitari, de força primitiva, atrapat entre la pulsió carnal i el pes asfixiant de la moral religiosa. La irrupció de Fineta sacseja l’ordre aparent del temple i desencadena una tensió creixent que aboca el protagonista a un conflicte intern devastador. Amb una ploma magistral i un llenguatge feréstec, Bertrana construeix un univers gairebé claustrofòbic, un relat ple de simbolisme que ha despertat tant escàndol com fascinació entre diverses generacions de lectors. 'Josafat' (1906) és sens dubte l’obra que va consagrar Bertrana com a escriptor. Aquesta edició especial del 120è aniversari, a cura de Xavier Pla, proposa una nova lectura d’una de les novel·les més singulars i torbadores de la literatura catalana. El volum es completa amb tres epílegs d’Adrià Pujol, Clàudia Rius i Núria Bendicho Giró, que dialoguen amb el text i en revelen les múltiples lectures i ressonàncies en el present.   Biografia de l'autor Prudenci Bertrana i Compte (Tordera, 1867 - Barcelona, 1941). Després d'estudiar batxillerat a Girona i un any d'enginyeria industrial a Barcelona, s'instal·la a Barcelona a partir de 1911. Dirigeix 'L'Esquella de la Torratxa' i 'La Campana de Gràcia' i col·labora amb 'El Poble Català', 'La Publicitat', 'Revista de Catalunya' i 'La Veu de Catalunya'. Prosista prolífic, escriu la seva primera novel·la, 'Violeta', el 1899 i diversos relats breus durant els primers anys del segle XX. El 1906 publica 'Josafat', obra reconeguda unànimement com una peça cabdal de la literatura catalana contemporània. Més tard, veuran la llum les novel·les 'Nàufrags' (1907), 'Jo! Memòries d'un metge filòsof' (1925), 'Tieta Claudina' (1929), 'L'illa perduda' (1935) i, sobretot, la trilogia autobiogràfica 'Entre la terra i els núvols', formada per les novel·les 'L'hereu' (1931), 'El vagabund' (1933) i 'L'impenitent' (1939).

สกัดขยะอิเล็กทรอนิกส์ผิดกฎหมาย ตรวจ 10 ตู้แหลมฉบัง พบ 6 ตู้แอบปนแผงวงจร

Feed icon
ประชาไท
CC BY-NC🅭🅯🄏

สกัดขยะอิเล็กทรอนิกส์ผิดกฎหมาย ตรวจ 10 ตู้แหลมฉบัง พบ 6 ตู้แอบปนแผงวงจร

قبل أربع سنوات، رفعت مجموعة من النشطاء دعوى قضائية للمطالبة باستخدام الرقم 24 في قميص المنتخب الوطني. وقد ظهر هذا الرقم رسميًا لأول مرة في كأس العالم 2022

Feed icon
Global Voices
CC BY🅭🅯

قبل أربع سنوات، رفعت مجموعة من النشطاء دعوى قضائية للمطالبة باستخدام الرقم 24 في قميص المنتخب الوطني. وقد ظهر هذا الرقم رسميًا لأول مرة في كأس العالم 2022

49 minutes

Radio France Internationale
Feed icon

Au Niger, des coups de feu et des tirs à l’arme lourde sont entendus depuis le milieu de la nuit de vendredi 28 à samedi 29 août 2026 à Niamey, autour de l’aéroport, mais aussi dans le centre-ville, dans la zone du palais présidentiel. À l’heure actuelle, on ignore qui se trouve derrière ces combats et quels sont les rapports de force. De leur côté, les autorités n'ont pas encore communiqué. D’après les informations de RFI, les casernes de Niamey sont en alerte maximale. Pour rappel, l’aéroport de la capitale nigérienne a déjà été attaqué à deux reprises cette année : en janvier par les jihadistes du groupe État islamique, puis en juin par ceux du Groupe de soutien à l’islam et aux musulmans (Jnim), lié à al-Qaïda.

Feed icon
Radio France Internationale
Attribution+

Au Niger, des coups de feu et des tirs à l’arme lourde sont entendus depuis le milieu de la nuit de vendredi 28 à samedi 29 août 2026 à Niamey, autour de l’aéroport, mais aussi dans le centre-ville, dans la zone du palais présidentiel. À l’heure actuelle, on ignore qui se trouve derrière ces combats et quels sont les rapports de force. De leur côté, les autorités n'ont pas encore communiqué. D’après les informations de RFI, les casernes de Niamey sont en alerte maximale. Pour rappel, l’aéroport de la capitale nigérienne a déjà été attaqué à deux reprises cette année : en janvier par les jihadistes du groupe État islamique, puis en juin par ceux du Groupe de soutien à l’islam et aux musulmans (Jnim), lié à al-Qaïda.

49 minutes

Berria
Feed icon

Feed icon
Berria
CC BY-SA🅭🅯🄎

Olariaga 2026-08-29
CC BY-SA🅭🅯🄎

54 minutes

Berria
Feed icon

Feed icon
Berria
CC BY-SA🅭🅯🄎

Aritz 2026-08-29
CC BY-SA🅭🅯🄎

54 minutes

Berria
Feed icon

Feed icon
Berria
CC BY-SA🅭🅯🄎

Elkartasun karabanak
CC BY-SA🅭🅯🄎

54 minutes

Berria
Feed icon

Feed icon
Berria
CC BY-SA🅭🅯🄎

Eskerrik asko
CC BY-SA🅭🅯🄎

54 minutes

Berria
Feed icon

Feed icon
Berria
CC BY-SA🅭🅯🄎

54 minutes

'Freytter auziak' 25 urte
CC BY-SA🅭🅯🄎

54 minutes

Berria
Feed icon

Feed icon
Berria
CC BY-SA🅭🅯🄎