Aviavlad/ShutterstockQuan comença el curs, moltes famílies tornen a muntar el mateix trencaclosques: futbol, anglès, música, robòtica, dansa, reforç escolar… L'oferta és enorme, però el temps i el pressupost són limitats. Són realment imprescindibles les activitats extraescolars? I, si hem de triar, què convé prioritzar?
La investigació les relaciona amb beneficis acadèmics, socials, emocionals i de salut, però simplement “fer extraescolars” no garanteix un millor desenvolupament. Potser convé pensar-les no com més escola després de l'escola, sinó com una oportunitat d'ampliar experiències: moviment, joc, creativitat, interessos, relacions, autonomia o, quan cal, suport acadèmic.
A infantil: jugar, moure’s i descobrir
En els primers anys, joc, moviment, exploració i interacció també són formes d'aprendre. Si hi ha una activitat organitzada, convé que siga lúdica, flexible i adaptada al ritme de l'infant.
L'OMS recomana almenys 180 minuts d'activitat física al dia als 3 i 4 anys i, entre els 5 i els 17, una mitjana d'almenys 60 minuts diaris d'activitat moderada o vigorosa. Abans d'afegir una activitat sedentària, convé preguntar-se quant s'ha mogut l'infant.
Per altra banda, a aquestes edats, una activitat no necessita semblar-se a una classe per ser educativa. Fins i tot la tecnologia pot plantejar-se des del joc: en un programa de robòtica amb infants de quatre i cinc anys es van observar cooperació, autoregulació, presa de decisions i resolució compartida de problemes.
A primària: explorar abans d'especialitzar-se
Durant la primària, les extraescolars poden funcionar com petits laboratoris de competències. En un equip esportiu, una coral, un grup de teatre o un taller de ciència també s'aprèn a cooperar, perseverar, gestionar la frustració i descobrir interessos.
Una síntesi recent de revisions en infants de 4 a 12 anys mostra beneficis en l'aprenentatge social i emocional. També destaca la importància de la qualitat del programa, l'aprenentatge actiu i les bones relacions amb adults i iguals.
Una xiqueta amb motxilla mira a càmera amb un baló a la mà.
Miljan Zivkovic/Shutterstock
És, per tant, un bon moment per explorar abans d'especialitzar-se: descobrir “què m’agrada”, “què se’m dona bé” o “en què gaudisc esforçant-me”.
A secundària: més veu de l'adolescent
En l'adolescència, la decisió hauria d'incorporar cada vegada més la seua pròpia veu. Continuar una activitat perquè “sempre l'ha feta” té poc sentit si ja no hi troba interès, relacions significatives o satisfacció.
La implicació augmenta quan els adolescents poden participar en la decisió i troben sentit en el que fan. També ajuda que se senten competents, part del grup i en un entorn segur. Escoltar-los no significa deixar tota la decisió en les seues mans, sinó incorporar els seus interessos, preferències i necessitats.
També convé desconfiar de la idea que qualsevol extraescolar millorarà les notes. Quan es controlen les diferències prèvies entre qui participa i qui no, els avantatges acadèmics es redueixen; en canvi, es mantenen alguns beneficis modestos en salut mental vinculats a l'esport.
Si només podem triar una: acadèmica o recreativa?
Quan el pressupost és limitat, potser la pregunta no és “quina activitat és millor?”, sinó “quina necessitat important no està prou coberta?”.
Si hi ha una dificultat acadèmica concreta, com problemes persistents de lectura o matemàtiques, un reforç ben dirigit pot ser adequat: les tutories mostren efectes positius en l'aprenentatge, especialment quan són freqüents i les imparteixen docents o personal de suport.
Però, si aquesta necessitat no existeix, més hores acadèmiques no són automàticament una millor inversió. Una activitat esportiva, artística o social pot aportar moviment, creativitat, autonomia, relacions o sentiment de competència. I no només importa el tipus d'activitat, sinó també la qualitat: que permeta participar, connecte amb els interessos, plantege reptes assumibles i facilite bones relacions.
Més no sempre és millor
No existeix un nombre màgic d'extraescolars. Una hora més d'activitat pot ser una hora menys de descans, joc, temps amb els amics o temps lliure. Afegir més activitats no comporta necessàriament més beneficis cognitius. Especialment en secundària, dedicar-hi massa temps pot fins i tot perjudicar altres habilitats personals i socials. En un estudi amb alumnat de secundària, participar en un ventall més ampli d'activitats es va associar amb una millor assistència a classe, però no amb millors puntuacions de llengua o matemàtiques.
A més, una bona activitat pot no encaixar bé en la vida quotidiana: el cansament, els horaris, el transport o altres responsabilitats poden convertir-la en una càrrega. Més que comptar activitats, convé observar: dorm prou?, conserva temps lliure?, hi va amb ganes?, té espai per estar amb família i amics?, o tota la setmana s’ha convertit en una carrera?
I no totes les famílies poden triar en les mateixes condicions. Hi ha desigualtats socioeconòmiques en l'accés a l'esport organitzat i, a Espanya, el cost pot impedir l'accés a activitats extraescolars en famílies vulnerables. També pesen el transport, els horaris, la seguretat o la ubicació.
En definitiva, les extraescolars no són imprescindibles per si mateixes. El que importa és que infants i adolescents tinguen oportunitats per moure’s, relacionar-se, descobrir interessos, descansar, sentir-se competents i rebre suport quan el necessiten. Potser la millor extraescolar és la que aporta alguna cosa important que, en aquell moment, falta.
Vol participar a The Conversation amb un article com aquest? Envieu-nos les vostres propostes d'article divulgatiu i col·laboreu amb la vostra expertesa per fer avançar el coneixement de la societat i apropar la ciència a tothom.
Les persones signants no són assalariades, ni consultores, ni posseïxen accions, ni reben finançament de cap companyia o organització que puga obtenir benefici d'aquest article, i han declarat no tenir vincles rellevants més enllà del càrrec acadèmic citat anteriorment.
