Marc Bruxelles/ShutterstockEl canvi climàtic ja no és un avís del futur, és una realitat innegable. I l'augment de les temperatures no només es nota en terra ferma: sota les ones, s'està produint un efecte dòmino amb canvis microscòpics invisibles.
Un clar exemple és el que està ocorrent amb les comunitats de bacteris del mar Mediterrani. Aquesta microbiota marina natural és fonamental per a mantenir la qualitat de l'aigua, però a mesura que les temperatures es disparen, el nostre mar s'està calfant fins a arribar a temperatures més pròpies de zones subtropicals.
Això és un problema creixent, no sols perquè les espècies autòctones hi podrien desaparèixer, sinó perquè obri la porta a l'arribada de microorganismes marins fins ara desconeguts a les nostres costes.
El mite del bacteri “menja-carn”
“Alarma a la costa mediterrània pel bacteri menja-carn!”. En les últimes setmanes s'han publicat moltes notícies amb titulars com l'anterior. Encara que són sensacionalisme pur, amaguen una part de veritat. Aquest famós bacteri “menja-carn” és Vibrio vulnificus, un bacteri marí que habitualment infecta peixos, però que té la capacitat de fer el salt als éssers humans —fet que en microbiologia es denomina zoonosi— i causar-hi malaltia. Però, d'on ve tot aquest renou mediàtic?
D'una banda, a aquest bacteri li encanten els entorns salobres (on l'aigua dolça es mescla amb el mar). Per això, sol viure en llacunes costaneres i estuaris on la salinitat es manté per davall dels 25 grams de sal per litre. I, d'altra banda, a Vibrio vulnificus també el fascina la calor, per la qual cosa històricament ha habitat mars tropicals i subtropicals.
El problema és que, impulsats pel calfament de l'aigua, els científics han detectat i aïllat aquest bacteri al Parc Natural de l'Albufera de València i, cosa que és més preocupant, a la costa mediterrània pròxima, els valors de salinitat de la qual són molt superiors als òptims per al seu creixement i desenvolupament. Arribats a aquest punt, està justificada l'alarma social?
La sal com a escut natural
La resposta ràpida és que no. Encara que l'augment de les temperatures juga a favor del bacteri, el Mediterrani compta amb un gran avantatge: és un mar excepcionalment salat, amb uns 35 grams per litre. Per tant, encara que és cert que Vibrio vulnificus hi és present, aquest patogen sobreviu en proporcions moltíssim menors en comparació amb altres bacteris que sí que estan perfectament adaptats a l'alta salinitat d'aquestes aigües i en formen part de la microbiota natural.
Sí és de veres que la velocitat d'actuació i agressivitat d'aquest bacteri són extremes. Quan entra per una ferida oberta o en ingerir marisc cru o mal cuinat, Vibrio vulnificus destrueix els teixits cel·lulars veloçment, i provoca necrosi (d'ací el nom de “menja-carn”). Però el perill real es dona si arriba al torrent sanguini: hi pot causar una infecció sistèmica greu, fallada multiorgànica i la necessitat d’amputacions de les extremitats —on se sol acumular—. En persones de grups de risc, la mortalitat ronda el 30 % i pot arribar a ser letal en tan sols 24-48 hores.
Precaucions bàsiques per a un bany segur
Encara que el mar Mediterrani és massa salat per al bacteri, l'increment de la temperatura de l'aigua n'és un fet innegable. Això fa que no hàgem d'ignorar el sentit comú abans de fer-hi un escabussó. És recomanable evitar el contacte amb l'aigua del mar si es tenen ferides obertes o tatuatges acabats de fer, o si es pertany a un grup d'alt risc, com ara persones amb problemes de fetge (cirrosi o hepatitis), diabetis, sistemes immunitaris debilitats o hemocromatosi (excés de ferro a la sang).
Aquest consell no és exclusiu per a protegir-se de Vibrio vulnificus, sinó de qualsevol altre microorganisme que visca de manera natural al mar. Perquè això que sentim moltes vegades de “l'aigua del mar cura” és un mite molt perillós.
Per al o la banyista mitjana, gaudir de la platja continua sent totalment segur. Mentre que l'alta salinitat del Mediterrani actua com un escut natural contra brots massius, la presència d'aquest bacteri és un clar recordatori de com el canvi climàtic està reescrivint, en silenci, les regles dels nostres ecosistemes marins. En un món cada vegada més càlid, tenir un poc de precaució extra amb els grups vulnerables és, simplement, una manera intel·ligent d'adaptar-nos al nostre nou entorn.
Rubén Salvador Clavell no rep salari, ni realitza tasques de consultoria, ni posseeix accions, ni rep finançament de cap empresa o organització que pugui obtenir benefici d'aquest article, i ha declarat no tenir vincles rellevants més enllà del càrrec acadèmic citat.
