Open Newswire

Дональд Трамп прокомментировал ответ Тегерана на последнее предложение Вашингтона по прекращению войны.

Fotograma del videoclip de "Berghain", de Rosalía. Rosalía/YoutubeEn Berghain, una de les cançons més recents de Rosalía, hi ha fragments que poden sorprendre: la veu s'allunya del registre habitual del pop i s'acosta a una manera de cantar que recorda l'òpera: el fraseig és més ampli, el vibrato més sostingut i el so més homogeni i projectat. La clau no està només en com es produeix aquesta veu, sinó en com arriba al públic. En els concerts de Rosalía, la veu es captura amb micròfons, es processa electrònicament i es reprodueix a través d'altaveus. En canvi, en una representació d'òpera tradicional, no s'utilitza amplificació: la veu ha de ser audible amb claredat en tot l'espai per si mateixa. Aquesta diferència canvia completament el paper de l'acústica en l'experiència musical. L'acústica darrere de la frustració dels músics Molts músics han viscut alguna vegada una experiència frustrant ben coneguda: després d'hores d'estudi i preparació, pugen a l'escenari i el resultat no és el que esperaven. No perquè toquen pitjor, sinó perquè no es senten bé a si mateixos o el públic no percep amb claredat el que estan interpretant. En molts casos, el problema no és musical, sinó acústic. El que arriba a l'oient és una combinació del so directe de la veu o de l'instrument i de totes les reflexions que es produeixen en parets, sostre i altres superfícies. Aquesta interacció es pot entendre a partir de dos efectes fonamentals: l'augment del nivell sonor i la persistència del so en el temps. D'una banda, les reflexions fan que el so arribe amb més intensitat i de manera més homogènia a diferents punts de la sala. No es tracta només del so que emet la cantant o l'instrumentista, sinó de com l'espai redistribueix aquest so. D'altra banda, aquestes reflexions també fan que el so es mantinga durant un cert temps després que la font haja deixat d'emetre'l. Aquest fenomen, conegut com a reverberació, és una característica essencial de qualsevol sala. Una certa reverberació aporta continuïtat i riquesa al so, especialment en la veu operística, perquè en reforça la sensació de plenitud i facilita la projecció dins del teatre. Si la reverberació és excessiva, els seus efectes es tornen problemàtics: el so perd definició, els detalls s'esborren i les línies ràpides o articulades es tornen confuses. A més, es redueix la intel·ligibilitat, és a dir, la facilitat per entendre el text cantat. En aquestes condicions, es perd claredat tant en la música com en la paraula. La veu i la sala: un sol instrument En el cas de l'òpera, tots aquests factors són determinants. La veu i la sala funcionen com un sol instrument que s'estén en l'espai més enllà de la font sonora. De fet, la tècnica vocal lírica s'ha desenvolupat, en gran part, per adaptar-se a aquestes condicions: projectar el so de manera eficient, mantindre la claredat del text i aprofitar les característiques acústiques del teatre. En canvi, en els concerts amplificats, com els de Rosalía, el canal de transmissió és completament diferent. El sistema electroacústic (format per micròfons, processament digital i altaveus) permet controlar el nivell sonor i modificar el timbre o la sensació d'espai, recreant qualitats que recorden l'òpera, però amb unes condicions físiques molt diferents. Això no implica que l'acústica deixe de ser rellevant; el que canvia és la seua funció. En lloc de ser el medi principal de transmissió, passa a formar part d'un sistema en què el so es pot ajustar i modelar tecnològicament. Per als músics, aquesta realitat té una conseqüència clara: no es pot separar la interpretació musical de l'espai on té lloc. Un mateix repertori pot sonar molt diferent segons la sala. Una església amb molta reverberació pot afavorir la música coral, però dificultar passatges ràpids. Una sala de concerts moderna, amb massa poca reverberació, pot oferir més precisió, però en alguns casos un so poc envoltant. Per això, els músics professionals dediquen temps a conèixer l'acústica del lloc on tocaran. Provar l'escenari, ajustar dinàmiques o adaptar el tempo no és un detall menor: és part essencial de la interpretació. La sala també forma part de la música La pròxima vegada que assistiu a un concert o a una òpera, proveu de fixar-vos no només en els músics, sinó també en l'espai: els materials de les parets, si són llisos o irregulars; la forma del sostre; la presència de cortines, fusta o superfícies dures; com canvia el so segons on esteu. Molts d'aquests elements formen part del disseny acústic de la sala. Les superfícies irregulars o inclinades ajuden a dispersar el so i evitar ecos molestos, mentre que materials porosos o teles gruixudes absorbeixen part de l'energia sonora i controlen la reverberació. En algunes sales modernes també s'utilitzen dispositius ajustables i nous materials acústics inspirats en la física de les ones (els anomenats metamaterials acústics) per adaptar la resposta sonora segons el tipus de música. La música no només es fa sobre l'escenari: es configura en l'espai que la porta fins a nosaltres. Rubén Picó Vila rep fons d'institucions públiques com ara el Ministeri de ciència, la Conselleria (València) o la UPV. Però no estan relacionades amb el contingut de l'article

HAKINMHAN/ShutterstockUn estudiant entrega un treball brillant. Però resulta massa ben escrit, massa estructurat, massa “perfecte”. De seguida sorgeix la sospita: potser l'ha fet una intel·ligència artificial. El primer impuls és fer servir un detector de textos generats per intel·ligència artificial. L'apliquem sobre el treball, i aquesta eina ens respon que es tracta d'un text amb un 87 % de probabilitats d'haver estat generat per una màquina. Aleshores donem via lliure al biaix d'automatització, que ens fa assumir acríticament les decisions automatitzades. Cas tancat. Sentència dictada. O no? El cas no està tancat. Aquest veredicte informàtic no només és poc fiable; és, sobretot, injust. Els detectors d'intel·ligència artificial semblen una solució lògica, però tenen dos problemes fonamentals. El primer és tècnic: no funcionen bé. El segon problema és més rellevant: encara que funcionaren perfectament, no resoldrien el vertader problema. Una solució tècnicament fràgil A diferència del plagi tradicional, on es compara un text amb fonts existents, aquí no hi ha un original amb el qual contrastar. S'intenta distingir entre text estadísticament humà i text estadísticament generat per una màquina per semblar humà. Una línia de separació difícil de traçar i cada vegada més borrosa. A més, hi ha raons per a pensar que aquesta frontera desapareixerà. Com millors siguen els models generatius, més indistingible serà la seua producció de la humana. Detectar l'ús d'intel·ligència artificial serà com intentar diferenciar entre dos textos igualment plausibles, una tasca que, portada a l'extrem s'assembla a llançar una moneda. És simplement atzar. El cost d'equivocar-se Podríem acceptar que els detectors s'equivoquen en alguns casos. Però en educació, aquests casos particulars importen molt. Com tots els classificadors, els detectors de text escrit amb intel·ligència artificial cometran errors de dos tipus: els falsos positius i els falsos negatius. Un fals positiu, és a dir, acusar de frau un estudiant que ha fet el treball, té conseqüències greus: ansietat, indefensió i, en molts casos, una acusació impossible de refutar. D'altra banda, un fals negatiu, no detectar qui sí que ha fet servir IA, té un efecte més difús, però igualment perjudicial en recompensar aquells que no han complert el seu compromís acadèmic: erosiona la confiança en el mateix sistema educatiu i els estudiants perceben que l'esforç no compensa i la motivació es va deteriorant. Els sistemes es poden ajustar per minimitzar els falsos negatius o els falsos positius, però no tots dos alhora. (Per exemple: o ajustem el sistema que detecta càncer de mama en radiografies perquè no se li escape cap possible cas, a costa de sobrediagnosticar, o deixem que se li escapen casos). Així, fer servir aquests sistemes sempre implicarà acceptar un dels dos tipus d'injustícia. Si minimitzem els falsos negatius estarem apostant per una avaluació basada en el control: prioritzem que no se'ns “cole” cap cas encara que alguns dels detectats no siguen realment textos escrits per la IA. Per contra, si ens importa més no caure en falsos positius estarem advocant per una avaluació que prioritze l'aprenentatge i que minimitze la penalització per error a un estudiant que sí que ha fet l'esforç d'escriure el seu treball. Un problema mal plantejat Tanmateix, fins i tot si resolguérem els problemes tècnics i ètics (per exemple, optant perquè se'ns cole algun text artificial per no penalitzar injustament), continuaríem sense abordar allò essencial. Moltes tasques acadèmiques tenen sentit perquè impliquen esforç cognitiu: escriure una redacció, preparar un informe o resoldre un exercici requereix temps i feina. I aquest esforç és precisament el que genera aprenentatge. Llegir més: Pot la IA trencar la creativitat infantil o ajudar en classe a potenciar-la? La intel·ligència artificial no només pot estar provocant qualificacions injustes: és que ha trencat la relació entre aquestes tasques i l'esforç cognitiu que suposaven. Això canvia completament el sentit de l'avaluació. Quan s’utilitzen eines d'IA, l'aprenentatge pot no estar produint-se. El miratge de la detecció Els detectors ofereixen una cosa molt temptadora: una sensació de control. Permeten pensar que el problema està delimitat, que n'hi ha prou amb identificar aquells que cometen frau incomplint les regles. Però aquesta sensació és enganyosa. Tal com diu l'acudit, estem buscant les claus sota el fanal, no perquè les hàgem perdut allà, sinó perquè és on hi ha llum. És a dir, intentem detectar l'aprenentatge al lloc on sabem mirar, sense preocupar-nos de si això implica necessàriament que s'estiga produint. La dependència de productes finals (un text, un informe, una solució) com a evidència d'aprenentatge ja era discutible: serveixen realment per garantir que un estudiant coneix un tema? Ara és, directament, insuficient. Per això, invertir esforços a millorar la detecció resulta, en el millor dels casos, irrellevant. I en el pitjor, una distracció. Llegir més: Com canvia una escola quan se la jutja (només) pels seus resultats Quan la solució agreuja el problema L'ús sistemàtic de detectors desplaça la relació educativa cap a la sospita. En lloc de fomentar la corresponsabilitat de l'estudiant en el seu aprenentatge, introdueix una lògica de vigilància en què l'estudiant passa a ser un potencial infractor, ignorant la presumpció d'innocència, i el docent, un vigilant. Això no només té implicacions ètiques. També afecta l'aprenentatge. La confiança, l'autonomia i la responsabilitat són difícils de desenvolupar en un entorn on la prioritat és evitar ser acusat. Així, paradoxalment, en intentar protegir la integritat acadèmica, podem estar erosionant les condicions que la fan possible. Canviar de direcció En lloc de preguntar-nos “Com detecte si un estudiant ha fet servir IA?”, podríem preguntar-nos “Com dissenye una avaluació en què fer servir IA sense aprendre no servisca de res?”. Això implica, per exemple, dissenyar tasques on el valor no estiga únicament en el resultat final, sinó en el procés seguit. O plantejar activitats que requereixen interacció, context o presa de decisions que no es puguen delegar fàcilment. No és una solució simple ni immediata. Però, a diferència de la detecció, apunta al nucli del problema: un replantejament dels mètodes d'avaluació. I això, encara que incòmode, pot ser una oportunitat. Marc Alier Forment rep fons d'investigació en projectes competitius finançats per entitats públiques. Faraón Llorens Largo no rep salari, ni realitza tasques de consultoria, ni posseeix accions, ni rep finançament de cap empresa o organització que pugui obtenir benefici d'aquest article, i ha declarat no tenir vincles rellevants més enllà del càrrec acadèmic citat.

Siku chache baada ya Rais wa Comoro Azali Assoumani kutoa hotuba kwa taifa kuhusu athari za kiuchumi za mgogoro unaoendelea katika Mashariki ya Kati, serikali ya Comoro wiki hii ilitoa amri rasmi za kuongeza bei ya mafuta, kuanzisha nauli mpya za usafiri wa umma, na kupunguza kwa muda kodi za uagizaji kwa baadhi ya bidhaa muhimu. Maamuzi haya yamesababisha vyama vya wafanyakazi kutoa wito wa kuanzisha mgomo.

Face au blocage du détroit d'Ormuz, une question se pose : comment continuer à approvisionner les États du golfe Persique ? Car ces pays dépendent massivement de l'étranger : près de 85% de leurs produits alimentaires sont importés.

לאחר שהממשלה החליטה להעביר עוד מיליארד ש״ח לכבישים ביו״שׁ, בסמוך לאישור הקמת 18 התנחלויות חדשות, שרשת דרכים נפרדת מהווה תנאי לבנייתן | מאז יוני 2024 הקצתה הממשלה 7 מיליארד ש״ח עבור כבישים המתנחלים | בנתיים בישראל, בעוד מספר ההרוגים בכבישים מזנק, בדיקת "המקום הכי חם בגיהנום" מעלה: הממשלה משקיעה בבטיחות ובנגישות של תושב בהתנחלות פי 14.6 מאשר בזה המתגורר בתוך תחומי הקו הירוק | השרה רגב: ״ממשיכה להשקיע בפריפריה״ The post בזמן שעמדת בפקק: 30% מהתקציב השנתי לפיתוח כבישים מוקצה להתנחלויות, בהן מתגוררים רק 3% מהאוכלוסיה appeared first on המקום הכי חם בגיהנום.

Լատվիայի պաշտպանության նախարար Անդրիս Սպրուդսը մայիսի 10-ին հայտարարել է հրաժարականի մասին՝ Ռեզեկնեում տեղի ունեցած անօդաչուների միջադեպից հետո։ Մայիսի 7-ի գիշերը Լատվիայի օդային տարածք էին մտել անօդաչու սարքեր, որոնք, ըստ նախնական տվյալների, ներթափանցել էին Ռուսաստանի հետ սահմանի կողմից։ Դրանցից մեկը ընկել էր Ռեզեկնեում գտնվող նավթի պահեստավորման օբյեկտի տարածքում։ Reuters-ի տվյալներով՝ վնասվել է չորս դատարկ նավթային պահեստարան։ Լատվիայի վարչապետ Էվիկա Սիլինյան ավելի վաղ պահանջել էր...

10 траўня ў цэнтры дапамогі «Беларускі замак» у Вільні адбылася сустрэча з палітыкам, прэтэндэнтам на прэзыдэнцкую пасаду ў 2020 годзе і былым палітвязьнем Віктарам Бабарыкам. Беларусы Вільні атрымалі магчымасьць абмеркаваць разам з вядомым палітыкам бягучую сытуацыю і задаць яму пытаньні.

Бишкектин борбордук бөлүгүндө жайгашкан Ош базары жаңы соода-базар комплекси толук бүткөндөн кийин гана көчүрүлөт. Бошогон аймакта эс алуу үчүн заманбап жашыл зона түзүү каралган. Курулуш иштерин августка чейин аяктоо пландалууда. Бул тууралуу 10-майда президент Садыр Жапаров жаңы базардын курулушу менен таанышкан учурда айтылды. Объектинин жалпы аянты 155 миң чарчы метрди түзөт. Имарат эки кабаттан жана жер алдындагы курулуштан турат. Долбоор боюнча жалпысынан 10 миңден ашуун соода орду...

El alemán cree que Leclerc dominará y Ferrari debe mirar al futuro.

Artículo original publicado en LaMarea En marzo de 2026, Anthropic –la empresa que fabrica el modelo de inteligencia artificial Claude– publicó un informe sobre el impacto de la IA en el mercado laboral. Sus autores, Maxim Massenkoff y Peter McCrory, introducen un nuevo indicador para medir el riesgo de desplazamiento laboral por IA al que llaman observed exposure, una métrica que … L'entrada La IA viene para acumular más capital ha aparegut primer a Catalunya Plural.

Disa i përgjysmuan humbjet, të tjera i rritën ato. Të dhënat e përmbledhura mbi punën financiare të Ndërmarrjeve Publike dhe Shoqërive Akcionare të themeluara dhe të kontrolluara nga pushteti qendror tregojnë se rezultati i përgjithshëm financiar i 29 kompanive shtetërore, NP dhe SHA, është në zonën pozitive, por në nivel tremujor fitimi është zvogëluar për […]

Al març de 2026, Anthropic –l’empresa que fabrica el model d’intel·ligència artificial Claude– va publicar un informe sobre l’impacte de la IA en el mercat laboral. Els seus autors, Maxim Massenkoff i Peter McCrory, introdueixen un nou indicador per a mesurar el risc de desplaçament laboral per IA al qual anomenen observed exposure, una mètrica que creua la capacitat teòrica dels models de … L'entrada L’IA ve per acumular més capital ha aparegut primer a Catalunya Plural.

Manfred von Richthofen batió el récord de la época, pero murió en combate en 1918 con solo 25 añosIdentifican a cuatro miembros más de la fracasada expedición Franklin al Ártico El 2 de mayo de 1892, la localidad de Breslau, en la actual Polonia, dio la bienvenida al recién nacido Manfred von Richthofen. Pocos podían imaginar que aquel chico acabaría convertido en un “héroe” para el ejército alemán después de sus hazañas bélicas durante la Primera Guerra Mundial.  Nacido en una familia aristocrática, el joven siguió los pasos de su padre y se alistó en los Ulanos, la famosa caballería alemana. No estuvo mucho tiempo allí porque, una vez estalló la Primera Guerra Mundial, el alto mando prusiano lo mandó a la infantería para que combatiera contra los franceses en la batalla de Verdún. A Manfred nunca le gustó aquello, y llegó a calificar la guerra de trincheras como algo “inhumano” y, sobre todo, “aburrido”; así que, fascinado por la aviación, solicitó ingresar en la Fuerza Aérea Alemana. Sus primeros pasos como aviador no fueron especialmente brillantes. De hecho, él mismo reconoció en sus memorias que no era un piloto excepcional en sus inicios. Sin embargo, poco a poco fue mejorando sus habilidades de combate, llegando a llamar la atención del aviador Oswald Boelcke, que lo reclutó para el escuadrón de caza Jagdsstaffel o Jasta 2. Allí siguió perfeccionando su técnica y, tras la muerte en 1916 de Oswald Boelcke, Von Richthofen recibió el mando de la escuadrilla.  Los 14 aviones que la componían estaban pintados de distintos colores, pero el suyo destacaba al ser de color rojo, elegido para que tanto aliados como enemigos pudieran identificarlo de inmediato en pleno combate. Así se ganó el apodo de “Barón Rojo”, que lo persiguió desde entonces y hasta el último día de su vida.  Manfred murió en combate con solo 25 años pero, en ese corto período, le dio tiempo a hacer historia. Como comandante de aquella escuadrilla llegó a dirigir 58 misiones en las que derribó 80 aviones, batiendo el récord de la Primera Guerra Mundial. Al finalizar la campaña, su unidad había derribado 644 aviones y sufrido apenas 56 bajas. Su historia se llevó al cine La primera película que llevó la vida de Manfred a la gran pantalla fue El Barón Rojo (1971), un filme estadounidense dirigido por Roger Corman que reconstruyó las hazañas bélicas del alemán. La trama no solo se centró en su época como “héroe de guerra”, sino también en sus inicios como piloto de combate y la obsesión que desarrolló el aviador canadiense Arthur Roy Brown con la idea de enfrentarse a él y derribarlo.  Sin embargo, la película más conocida sobre Von Richthofen se estrenó en 2008 y fue una producción alemana dirigida por Nikolai Müllerschön. La película intentó mostrar el lado más humano del piloto a través de la evolución de su personaje, que pasa de ver el combate aéreo casi como un deporte entre pilotos a cuestionarse hasta qué punto el ejército alemán ha utilizado su figura como propaganda.

Dünýäniň dürli regionlarynda we Türkmenistanda şu günki bolan we bolup duran soňky wakalar barada gysgaça habarlar.

هەواڵە جیهانیـیەکان لە دەنگی ئەمەریکا

Laurent Duplomb revient à la charge avec une nouvelle proposition de loi pour réautoriser des insecticides tueurs d'abeilles. Des filières sont dans l'impasse, affirme t-il, citant un rapport de l'Inrae sur les alternatives aux pesticides. Débunkage. - Écologie / Décryptages, Agriculture, Pesticides

No solamente observamos un flujo de capitales desde la UE hacia Israel, sino también un flujo de conocimiento muy técnico y específico; flujos de los que, como venimos denunciando incansablemente, siguen participando nuestras universidades.Temas principal: UniversidadLeer artículo completo

Росія, схоже, вдосконалює свої методи когнітивної війни, яка використовує підняття прапорів для досягнення інформаційного впливу. Про це йдеться у звіті американського Інституту вивчення війни (ISW). Аналітики все частіше спостерігають кадри, створені за допомогою штучного інтелекту, які нібито показують, як російські війська піднімають прапори на кількох ділянках лінії фронту останніми днями. В Інституті вивчення війни зауважують, що російські війська перейшли до тактики інфільтрації...

Անհամաձայնությունների ֆոնին հայտնի չէ՝ կվերսկսվե՞ն ռազմական գործողությունները