Open Newswire

Plataforma per la Llengua treballa conjuntament amb el Club Esportiu Júpiter de Barcelona per reforçar la presència del català en tots els àmbits del club per mitjà d'un pla d'acció integral que combina formació, sensibilització i transformació estructural. La col·laboració s'emmarca en la campanya "La llengua ens fa guanyar", centrada a impulsar l'ús del català en l'àmbit esportiu, i parteix de la diagnosi elaborada el gener del 2025 per Plataforma per la Llengua que va evidenciar una situació molt preocupant: només un 5 % de les converses als entrenaments es feien en català, sempre en grups reduïts o en indicacions individualitzades, mentre que el castellà era la llengua hegemònica en totes les dinàmiques col·lectives del club.  En aquest context, el desplegament del Pla d'Acció per la Llengua ha fet un nou pas endavant  aquest abril amb l'organització de tres jornades de formació en consciència i sensibilització lingüística adreçades al cos d'entrenadors del club. Aquestes sessions tenen com a objectiu preparar la propera temporada i consolidar el paper dels tècnics com a referents lingüístics dins l'entitat, en un àmbit -el futbol base- que és clau com a espai de socialització i construcció d'hàbits lingüístics.  La diagnosi dels usos lingüístics als entrenaments del club, fundat al barri del Poblenou i ubicat a la Verneda, evidencia que el català és gairebé inexistent en les dinàmiques col·lectives de l'equip. Amb un 95 % de converses en castellà, el català queda relegat a usos residuals i no és mai la llengua de les indicacions grupals ni de la cohesió d'equip. Aquesta realitat no s'explica per una manca de competència lingüística dels entrenadors, que majoritàriament poden parlar català, sinó per una inèrcia cultural que associa el futbol amb el castellà i que es reprodueix de manera gairebé automàtica. El resultat és un entorn on el català no té espais d'ús reals ni prestigi funcional, malgrat el vincle històric del club amb la catalanitat.    Un pla ambiciós per transformar el club des de dins  Davant d'aquesta situació, el Club Esportiu Júpiter ha assumit el compromís de revertir la seva realitat sociolingüística amb el suport de Plataforma per la Llengua. El pla d'acció es desplega al llarg de les temporades 2025-2026 i 2026-2027 i articula una estratègia global que combina canvis organitzatius, formació i accions comunicatives.  El club ha designat una figura responsable de vetllar per la implementació del pla i ha formalitzat el seu compromís institucional, mentre impulsa la formació i sensibilització del cos tècnic perquè els entrenadors esdevinguin referents lingüístics. Paral·lelament, s'està treballant per garantir la coherència lingüística en tots els àmbits del club, des del paisatge físic de les instal·lacions fins a la comunicació externa i interna, i per desplegar una campanya comunicativa que impliqui tota la comunitat. Aquesta transformació parteix de la idea que la normalització lingüística no depèn només del coneixement del català, sinó de la seva presència efectiva en espais quotidians com l'esport, on es construeixen identitats i hàbits.    De la campanya "La llengua ens fa guanyar" a una estratègia de país  La col·laboració amb el Club Esportiu Júpiter s'inscriu en la campanya "La llengua ens fa guanyar", que ha començat a desplegar-se amb accions com la difusió a xarxes socials i la instal·lació d'una lona amb el lema al camp del club l'octubre del 2025. Aquestes iniciatives s'han complementat ara amb les sessions formatives aquest abril, que marquen un punt d'inflexió en la implicació del cos tècnic. Aquestes primeres formacions han estat introductòries, però es farà un treball estructurat amb els entrenadors a partir del començament de la temporada vinent. Per a Plataforma per la Llengua, és clau que els entrenadors tinguin clars els hàbits lingüístics des d'abans d'agafar els equips de la temporada que ve per tal que la incorporació de la llengua sigui més orgànica. Més enllà del cas del Júpiter, Plataforma per la Llengua està impulsant una línia de treball específica en l'àmbit esportiu, que ha inclòs l'organització aquest mes passat d'un simposi internacional sobre futbol i llengües minoritzades i que pretén consolidar aquest àmbit com una àrea estratègica d'actuació. En aquesta mateixa línia, Plataforma per la Llengua també ha signat aquest abril un conveni amb el Girona FC que es proposa desenvolupar un pla d'acció similar al que s'està impulsant al Júpiter.     Un horitzó clar: avaluar l'impacte el 2027  El Pla d'Acció per la Llengua impulsat al club poblenoví parteix d'una diagnosi, fixa un objectiu temporal concret per desenvolupar les actuacions i culminarà amb una altra diagnosi. Serà al final de la temporada 2026-2027 i serà clau per mesurar fins a quin punt les mesures adoptades han aconseguit transformar la realitat sociolingüística del club. Aquesta avaluació permetrà determinar si el català ha guanyat presència com a llengua habitual en els entrenaments i en la vida quotidiana del club, i si el Club Esportiu Júpiter ha aconseguit consolidar-se com un espai de cohesió i referència també en el pla lingüístic.

Aquest cap de setmana, la Fira de Barcelona ha acollit la Global Progressive Mobilisation (GPM2026), una cimera internacional de líders d’esquerres impulsada pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez. L’esdeveniment, organitzat formalment per la Internacional Socialista, el Partit dels Socialistes Europeus (PES) i l’Aliança Progressista, ha reunit més de 3.000 participants de més d’un centenar d’organitzacions de tot el món. L’objectiu declarat és coordinar una resposta conjunta contra l’auge de l’extrema dreta, el trumpisme i les amenaces a la democràcia i la justícia social. Entre els assistents hi ha vuit caps de govern o d’estat, com el brasiler Luiz Inácio Lula da Silva, la mexicana Claudia Sheinbaum, el colombià Gustavo Petro, el sud-africà Cyril Ramaphosa, el portuguès António Costa i l’alemany Lars Klingbeil, entre d’altres. La trobada inclou seminaris, discursos i actes públics amb un to clarament mobilitzador: “Progressistes units pel futur comú”.   Qui paga la factura? Fins aquí, tot sembla un acte polític habitual en el calendari internacional. El que ha generat polèmica és la qüestió del finançament, posada sobre la taula en un fil d'X per l’analista de dades Guillem Dels Comptesclars, membre del projecte Menjòmetre. Segons la informació que ha transcendit de la mateixa secretaria de la GPM (citada per mitjans afins a l’organització), el pressupost directe de la cimera ascendeix a 42 milions d’euros. El desglossament aproximat seria: 45% provinent d’Espanya (~18,9 milions) 35% de la Unió Europea (~14,7 milions) 20% de “socis regionals” (~8,4 milions), entre els quals Catalunya tindria un pes notable   Això suposaria que prop del 95% dels diners són públics. No hi ha, però, cap document oficial, licitació pública ni desglossament detallat publicat. L’organització és formalment privada (tres entitats de partits), però els fons provenen majoritàriament de contribucions públiques.   FIL #GPM2026 La cimera "progressista" de Sánchez. Qui la paga? Tu. 1/ Aquest cap de setmana, Pedro Sánchez ha convocat líders d'esquerra de mig món a Fira de Barcelona. Li diuen "Global Progressive Mobilisation". Nosaltres li diem una altra cosa. pic.twitter.com/YJCtwFBZhz — Guillem Dels Comptesclars (@Comptesclares) April 18, 2026   Costos indirectes que no apareixen enlloc El fil d'X de Guillem Dels Comptesclars destaca que el pressupost de 42 milions només inclouria els costos directes. Hi ha, a més, un volum important de despeses indirectes que recauen directament sobre les arques públiques i que no figuren en cap partida de la cimera: El recinte: La Fira de Barcelona és propietat de Fira 2000, una empresa pública amb majoria accionarial de la Generalitat de Catalunya (53,6%), l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de l’Hospitalet i la Diputació. El lloguer (si és que s’ha pagat) no és públic. Seguretat: Dispositiu amb Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i CNI per protegir vuit caps de govern. Cost assumit pel contribuent sense que consti en el pressupost de l’esdeveniment. Personal i logística: Coordinació de la Generalitat i l’Ajuntament (funcionaris, protocol, comunicació) en horari laboral públic. Aportacions prèvies: La Generalitat va transferir 22,2 milions d’euros a Fira 2000 l’any 2025 com a “aportació de capital”.   Cap d’aquestes despeses apareix en el Registre d’Ajuts i Subvencions de Catalunya (RAISC), a la Plataforma de Contractació Pública ni en les transferències pressupostàries oficials. “Ho hem buscat. No hi és. Per disseny”, afirma el Dels Comptesclars al fil.   Salvador Illa i el “progressisme” amb accent català El president de la Generalitat, Salvador Illa (PSC), ha actuat com a amfitrió institucional i ha afirmat que “Barcelona és avui la capital mundial del progressisme”. La frase ha generat crítiques perquè omet que el principal contribuent és Catalunya, que, segons l’organització, és tractada com a “regió” en el repartiment de costos, a més, no hi ha hagut espai per al català en tot el programa.

Geroz eta neska gehiago dira esku huskako pilotan jokatu nahi dutenak. Luzaz baztertu badira, ahalegin berriak martxan ezartzen dira pilotari horien biltzeko eta laguntzeko. Berriki Iparraldeko Pilota Batzordeak horretako topaketak antolatu ditu.

Ormuzko itsasarteko blokeoek bere horretan jarraituz gero, petrolio, gas eta erregaien eskasia handia maiatz bukaeran hasiko da igartzen Europan.

Tras caer en la final de la Copa y ser cuartos en LaLiga, su única vía para evitar un año gris es levantar el trofeo del máximo torneo continetal.

ശനിയാഴ്ച പുലർച്ചെ ഷിറിയ മുട്ടത്തെ ദേശീയപാതയ്ക്ക് സമീപം വെച്ചായിരുന്നു നാടകീയമായ ഈ മിന്നൽ പരിശോധന.

യുവതിയുടെ ഭർത്താവ് വെള്ളിയാഴ്ച രാവിലെ ഓഫീസിലെത്തിയപ്പോഴാണ് ഭാര്യയുടെ മൃതദേഹം ചാക്കിൽ കെട്ടിയ നിലയിൽ കണ്ടെത്തിയത്.