Open Newswire

La intel·ligència artificial generativa ja no només s'utilitza per estudiar, programar o redactar textos. Cada vegada més persones també hi recorren per parlar de les seves preocupacions personals, gestionar emocions o buscar orientació davant situacions d'estrès. Aquest fenomen, especialment estès entre els més joves, és el que analitza un estudi liderat per la Universitat Rovira i Virgili (URV), que conclou que el 17,2% de la població catalana ja ha utilitzat ChatGPT com a recurs de suport per a la salut mental. La investigació, publicada a la revista científica 'Journal of Public Health', apunta que aquesta pràctica és especialment habitual entre adolescents i adults joves, que valoren sobretot la rapidesa, l'accessibilitat i la disponibilitat permanent de l'eina. Tot i això, els investigadors alerten que ChatGPT no és una eina terapèutica validada i recorden que no pot substituir l'atenció dels professionals de la salut mental.   Quatre de cada deu adolescents ja hi recorren L'estudi, liderat per la investigadora del Departament de Psicologia de la URV Anna Huguet juntament amb Llorenç Díaz, estudiant del màster en Psicologia General Sanitària, es va desenvolupar en dues fases. Primer es van entrevistar estudiants universitaris per comprendre com utilitzaven ChatGPT davant del malestar emocional i, posteriorment, es va elaborar un qüestionari que van respondre 500 persones catalanoparlants majors de 16 anys residents a Catalunya. Els resultats mostren que el 74,6% dels participants havia utilitzat ChatGPT almenys una vegada, mentre que un 17,2% afirmava haver-lo fet servir específicament per gestionar qüestions relacionades amb el seu benestar emocional. La diferència més significativa apareix quan s'analitzen les franges d'edat. Entre els adolescents de 16 a 19 anys, el percentatge s'enfila fins al 39,5%, fet que confirma que la intel·ligència artificial s'està convertint en una nova porta d'entrada per abordar preocupacions emocionals entre les noves generacions.   Estrès, ansietat i relacions personals, les consultes més habituals Les persones que utilitzen ChatGPT amb aquesta finalitat ho fan principalment per abordar situacions d'estrès, ansietat o preocupacions generals, presents en el 64% de les consultes. També són habituals les preguntes relacionades amb conflictes interpersonals (53,5%) i amb el creixement personal (51,2%). En menor mesura, l'eina s'utilitza per parlar de tristesa, problemes de son, soledat, experiències traumàtiques, addiccions o conductes autolesives.   El 17,2% dels catalans ja ha utilitzat ChatGPT per gestionar preocupacions relacionades amb la salut mental, segons un estudi de la URV.   Pel que fa a l'ús concret que se'n fa, el 73,3% busca consells o estratègies per gestionar les emocions, mentre que un 61,6% l'utilitza per obtenir una nova perspectiva sobre un problema i un 53,5% per ordenar els seus pensaments. Altres persones expliquen que també recorren a ChatGPT per prendre decisions personals, sentir-se escoltades, buscar informació sobre serveis professionals o, fins i tot, intentar obtenir un possible diagnòstic.   Un suport útil... però amb límits La valoració que en fan els usuaris és positiva, encara que matisada. El 55,8% assegura que ChatGPT els ha ajudat de manera moderada o elevada, mentre que un 38,4% considera que només els ha estat útil ocasionalment. Només un 5,8% afirma que no els ha aportat cap ajuda. Segons la investigadora Anna Huguet, aquests resultats mostren que la IA pot actuar com un primer recurs davant preocupacions quotidianes relacionades amb el benestar emocional, especialment entre els joves.   Entre els adolescents de 16 a 19 anys, gairebé quatre de cada deu han recorregut a ChatGPT per parlar d'estrès, ansietat o altres preocupacions emocionals.   "Els resultats suggereixen que ChatGPT pot actuar com un recurs complementari i de primer accés per a preocupacions quotidianes relacionades amb el benestar emocional, especialment entre adolescents i adults joves", explica. Tot i això, adverteix que "no es pot considerar un substitut de l'atenció professional". L'estudi també observa que, encara que la majoria considera que ChatGPT no condiciona la decisió de buscar ajuda psicològica, més de la meitat dels usuaris reconeixen que l'eina ha influït, en algun grau, en aquesta decisió.   Rapidesa, accessibilitat... i dubtes sobre la fiabilitat Els investigadors també han analitzat quins factors expliquen aquest ús creixent. Els principals avantatges identificats pels participants són la rapidesa amb què ofereix respostes, la seva disponibilitat les 24 hores del dia, la facilitat d'ús i l'accessibilitat immediata, característiques que expliquen que moltes persones hi recorrin en moments de dubte o malestar.   La recerca conclou que la IA pot actuar com un recurs complementari per al benestar emocional, però adverteix que no pot substituir l'atenció professional.   Per contra, també emergeixen preocupacions importants. El 60,5% dels usuaris manifesta dubtes sobre la fiabilitat de les respostes, mentre que altres assenyalen la manca d'interacció humana, els riscos relacionats amb la privacitat, el caràcter impersonal de les respostes o l'absència d'evidència científica que avali la seva eficàcia terapèutica.   Un fenomen emergent que obre nous reptes Per als autors, l'estudi confirma que la IA generativa està començant a ocupar un espai fins ara reservat a altres recursos digitals o a les primeres consultes informals sobre salut mental. Per això, Llorenç Díaz considera necessari promoure un ús responsable d'aquestes eines. "Si cada vegada més persones, especialment joves, les utilitzen per parlar de preocupacions emocionals, caldrà explicar-ne bé les possibilitats i els límits, identificar en quines situacions poden ser útils i deixar clar quan és necessari buscar ajuda professional", assenyala. Els investigadors conclouen que aquest és un fenomen emergent amb implicacions per a la salut pública, que haurà d'anar acompanyat de més recerca, evidència científica i garanties perquè la intel·ligència artificial complementi, però mai substitueixi, l'atenció professional.

'Cultura oberta, cultura desperta' és una invitació a mirar el present amb ulls d’historiador. Al llarg d’una dècada de col·la­boracions en la secció Campus Obert del diari Última Hora, Manuel García Gargallo ha dibuixat un mosaic de la història recent de Mallorca a partir de petites peces que, juntes, revelen una panoràmica rica i diversa. Els articles reunits en aquest volum recorren espais, personatges i episodis que formen part de la memòria col·lectiva: els inicis de l’esport modern a les Illes, pioners sovint oblidats, clubs centenaris, edificis emblemàtics, episodis curiosos de la vida cultural i social, o figures singulars que han deixat petjada en la història local. Des del primer futbol femení a Mallorca, el velòdrom de Tirador o l’exhibició del campió Jack Johnson a Palma. Amb un estil clar i accessible, però sempre fonamentat en la recerca d’hemeroteca i d’arxiu, l’autor demostra que la reflexió sobre l’actualitat pot ser rigorosa i alhora divulgativa. Cada capítol és una finestra que connecta passat i present, i que convida el lector a redescobrir la nostra història. El resultat és un llibre àgil i suggeridor que ens recorda que la cultura ―quan és oberta i compartida― és també una manera d’estar desperts davant el nostre temps.   Biografia de l'autor Manuel García Gargallo (Barcelona, 1973) Llicenciat i doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona (UB), les seves inves­tigacions s’han centrat principalment en la història de l’esport a les Illes Balears, tot i que també ha treballat sobre temes de música clàssica, cultura i patrimoni, literatura i diversos aspectes de l’actua­litat cultural. És autor, entre d’altres, dels llibres 'El velòdrom de Tirador. Una història de l’esport a Mallorca' (Illa, 2018); 'Els orígens de l’Atlètic Balears (1920-1942)'. 'Els primers anys d’una entitat centenària' (Docu­menta Balear, 2020); 'El Canòdrom Balear. Una història del llebrer a Palma' (Documenta Balear, 2021), i 'El mundo sonoro del siglo xx. 101 obras clásicas para un siglo' (Documenta Balear, 2022). Paral·lelament, des de 2014 col·labora com a articulista en diversos mitjans de premsa de les Illes ―'Última Hora', 'Diario de Mallorca' o 'Ara Balears'― i ha participat en programes de ràdio i televisió a Ona Mediterrània i IB3. També ha des­tacat per la seva implicació en la defensa del patrimoni esportiu de Mallorca, especialment en la preservació del velòdrom de Tirador de Palma. És soci de l’associació ARCA Patrimoni.

Ocho días después del devastador doble seísmo en el norte de Venezuela, la comparecencia de la alta dirección del Gobierno ha convertido la tragedia en algo más que una crisis humanitaria: también en una batalla por la credibilidad. Las cifras de víctimas siguen creciendo mientras el debate se centra en cómo se gestionaron las primeras horas.

Dans le sud du Liban, le cessez-le-feu existe sur le papier. Sur le terrain, la guerre continue.À Tibnine, une ville située à la lisière de la zone tampon établie de facto par l'armée israélienne, qui compte maintenant plus de 600 kilomètres carrés au Liban, et où plus d’une soixantaine de villages a été rasée, les habitants vivent au rythme des drones et des explosions. Dans cette ville qui a subi d’importants dégâts, le quotidien reste suspendu à quelques centaines de mètres de la ligne de front.

В странах Балтии идет сезон клубники: фермерские хозяйства открыли поля для самосбора, и люди целыми семьями приезжают за свежими ягодами. Собирать своими руками выгоднее: в магазине клубника стоит от 7 до 10 евро за килограмм, а если собираешь сам – в два раза дешевле. Вот как это происходит

В странах Балтии идет сезон сбора клубники: в этом регионе ягоды поспевают позже, чем в южной и центральной Европе. На днях фермерские хозяйства открыли поля для самосбора, и теперь целые семьи приезжают, чтобы своими руками собирать свежую клубнику. Собирать своими руками выгоднее: в магазине клубника стоит от 7 до 10 евро за килограмм в зависимости от сорта, а, если собираешь сам, – в два раза дешевле. Но люди рассказывают, что приезжают на поля не только, чтобы сэкономить: это еще и...

Gaur hasiko da Bastidako kale antzerkiaren jaialdia, beste urte batez. Uda osoan izango da, larunbat gehienetan, Bastidako plazan.

Mikel Lertxundik bere ibilbidean zehar ondutako hainbat eskultura, margolan eta argazki bildu ditu 'Natura, harmonia, poesia' izeneko erakusketan; Donostian dago ikusgai. Hiru gunetan banatu ditu piezak, eta hiru formatutan sortutakoak dira.