Open Newswire

Nchini DRC, chama UDPS cha kwake rais Felix Tshisekedi, kinatarajiwa kufanya maandamano ya amani kuonesha uungaji mkono wao kwa rais wa Marekani Donald Trump pamoja na mpango wa amani wa nchi hiyo unaoratibiwa na Washington.

Los pueblos originarios enfrentan trabas legales, políticas y sociales para ejercer su derecho a la autonomía. Y aunque las constituciones de estos países reconocen la libre determinación, lo concreto es que no existen marcos jurídicos para ejercerla. O, simplemente, implican requisitos difíciles de alcanzar. Los representantes de los pueblos originarios consultados por Mongabay Latam afirman […]

Dünýäniň dürli regionlarynda we Türkmenistanda şu günki bolan we bolup duran soňky wakalar barada gysgaça habarlar.

Keterbatasan radiolog menghambat deteksi TB di Indonesia. CAD berbasis AI bisa menjadi solusi untuk mendeteksi TB yang sama akurat dan konsisten dengan radiolog.

Iowa legislators held a marathon session Saturday and Sunday to finish up the 2026 session, ending with a property tax deal and measures on warrant resolution clinics and abortion medication, as well as a budget compromise. The Iowa House began its final session at 8:31 a.m. Saturday, and gaveled out at 6:11 p.m. Sunday. In […]

သတင်းမီဒီယာသမားတွေ အန္တရာယ်မျိုးစုံကို ကြုံနေကြရပြီး သတင်းလွတ်ခွင့်ဟာ လည်း မကြုံစဖူး အကျပ်အတည်းတွေနဲ့ ရင်ဆိုင်နေရ။

မေလ ၄ ရက်နေ့မှာ ထောင်ဝင်စာတွေ့ဖို့ရှိပြီး လူချင်းတွေ့ခွင့်ရဖို့ကြိုးစားမည်ဟုဆို။

ကျန်းမာရေးအပေါ် စိုးရိမ်မှုတွေရှိတဲ့အတွက် သင့်လျော်တဲ့ ဆေးဝါးကုသမှုပေးဖို့လည်း တောင်းဆို။

Esta semana, el Gobierno de José Antonio Kast no logró alcanzar un acuerdo con la Central Unitaria de Trabajadores (CUT)...

Bernie Sanders and Michigan US Senate candidate Abdul El-Sayed called for a new tax on the wealthiest Americans and universal health care. Here are the facts.

El Cártel de Jalisco Nueva Generación es considerado uno de los grupos criminales más poderosos y violentos de México. Mantenía una extensa red dedicada al tráfico de fentanilo, metanfetamina y cocaína hacia Estados Unidos. Su expansión también ha tenido graves consecuencias ambientales y sociales. Investigaciones periodísticas de Mongabay Latam documentan cómo miles de pescadores en […]

Los pueblos indígenas pacahuaras, ese ejja de Eyiyoquibo y los awá corren el riesgo de desaparecer. Mientras en Bolivia comunidades enteras enfrentan el despojo y el abandono estatal, en Colombia viven bajo violencia sistemática y el asesinato de sus líderes. A ello se suman tanto las industrias legales como las ilícitas, que dejan un largo […]

Pixel-Shot/shutterstockEl músic i escriptor Abraham Boba ha publicat 163 centímetros, un assaig autobiogràfic sobre què significa viure sent un home amb una estatura inferior a la mitjana. A primer cop d'ull, podria semblar una qüestió trivial. Tanmateix, l'alçada (com altres trets corporals) no és socialment neutra. Durant dècades, la recerca acadèmica sobre la imatge corporal es va centrar gairebé exclusivament en les dones. La pressió estètica sobre elles (des de la primesa fins a la joventut) es va analitzar com un mecanisme de control social i de desigualtat de gènere. Ara bé, la recerca mostra que la insatisfacció corporal també és present entre els homes. Estudis recents fets en contextos europeus assenyalen que està associada amb la percepció del propi cos, la comparació social i el benestar psicològic, així com amb conductes relacionades amb l'alimentació o la musculatura. En aquest sentit, la insatisfacció corporal masculina no és un fenomen marginal, sinó una dimensió creixent de la salut mental en la població general. Alçada i normes socials L'alçada masculina és un tret amb implicacions socials. Nombrosos estudis han documentat l'existència de l'anomenada “norma de l'home més alt” (male-taller norm): l'expectativa cultural que els homes siguin més alts que les seves parelles. Estudis recents confirmen que aquesta preferència no sols persisteix, sinó que l'alçada és valorada com un tret més important per les dones que pels homes en l'elecció de parella. L'alçada s'associa culturalment a trets com el lideratge o la protecció, cosa que contribueix a explicar per què pot influir en la percepció de l'atractiu o de l'estatus social. En aquest sentit, un tret aparentment trivial (uns centímetres més o menys) pot tenir conseqüències en àmbits tan diversos com les relacions sentimentals o l'autoestima. L'interès de llibres com el de Boba rau, precisament, a visibilitzar com característiques corporals aparentment banals poden convertir-se en experiències socials significatives. El cos: capital eròtic, cultural o social Per entendre per què el cos adquireix tanta rellevància social, alguns sociòlegs han recorregut al concepte de capital eròtic, proposat per la sociòloga britànica Catherine Hakim i discutit posteriorment per autors com José Luis Moreno Pestaña en el seu treball sobre cos, estètica i desigualtat. Aquest concepte descriu el conjunt d'atributs relacionats amb l'aparença física (bellesa, estil, encant o forma corporal) que poden traduir-se en avantatges socials o professionals en determinats àmbits de la vida social. En aquest sentit, el cos es pot entendre com una forma de recurs social que, en determinats contextos, opera de manera anàloga a altres formes de capital descrites per Pierre Bourdieu, com el capital cultural. És a dir, les competències, habilitats i coneixements que permeten a certs grups obtenir reconeixement i estatus. Masculinitat i silenci corporal Malgrat aquesta pressió, hi ha una diferència cultural important entre homes i dones: la manera com es parla del cos. Les dones han desenvolupat en les darreres dècades moviments socials i culturals que qüestionen els estàndards de bellesa, com el body positive, amb arrels en tradicions feministes i interseccionals, orientats a promoure una acceptació corporal més gran davant dels ideals normatius dominants. Aquests moviments han contribuït a fer visible l'impacte psicològic i social dels cànons corporals i, segons la recerca recent, l'exposició a continguts body positive s'associa amb millores en la satisfacció corporal i el benestar emocional. En canvi, el malestar corporal masculí acostuma a expressar-se de manera més indirecta. Diversos estudis qualitatius assenyalen que els homes tendeixen a abordar la seva relació amb el cos com una trajectòria de canvi i de gestió. Els homes descriuen la seva relació amb el cos a través de pràctiques concretes (com l'exercici, la dieta o els canvis físics) que organitzen la seva experiència corporal en termes d'acció. Així, el cos masculí es presenta com una realitat que es modifica, es gestiona i s'optimitza al llarg del temps, més que no pas com una experiència centrada en l'expressió directa del malestar o de la vulnerabilitat estètica. Aquesta diferència s'ha relacionat amb normes tradicionals de masculinitat que valoren l'autocontrol i limiten l'expressió pública del malestar corporal o emocional. En aquest sentit, algunes autores han assenyalat que la pressió estètica no opera només com una exigència externa, sinó com una forma de violència interioritzada que estructura la relació amb el propi cos, tal com planteja Elena Crespi. Parlar del cos masculí En aquest context, textos autobiogràfics com el d'Abraham Boba es poden interpretar com a part d'un canvi cultural més ampli: l'inici d'una conversa pública sobre el cos masculí. Més que inaugurar un tema nou, aquestes narratives contribueixen a fer visibles experiències que durant molt de temps han estat poc anomenades. Comprendre aquestes dinàmiques és rellevant no només per analitzar els canvis culturals al voltant de la masculinitat, sinó també per abordar-ne les implicacions en la salut mental i el benestar. Per això, l'interès acadèmic creixent per la imatge corporal masculina reflecteix un canvi en la manera d'entendre la relació entre cos, gènere i benestar, i obre noves línies de recerca sobre les seves implicacions socials i psicològiques. Antoni Aguiló Bonet és membre d'Homes Transitant, associació sense ànim de lucre dedicada a la reflexió crítica sobre masculinitats

Hryshchyshen Serhii/ShutterstockQuan es parla d'altes capacitats, el debat sol quedar-se en dues preguntes: com detectar-les i per què no sempre es tradueixen en bones notes. Ambdues són importants, però no són suficients. Però hi ha una pregunta que ve després: què fa l'escola quan sap que aquest estudiant necessita aprendre d'una altra manera? Perquè, fins i tot quan les altes capacitats s'identifiquen, la resposta educativa continua sent sovint rutinària. Se'ls envia més treball o més exercicis del mateix tipus. Com si aprendre signifiqués simplement fer més. Aquest és precisament un dels errors més habituals. No es tracta d'augmentar la càrrega, sinó de modificar el nivell del repte. No més quantitat, sinó més sentit Durant molt de temps, part de la resposta escolar a aquest alumnat s'ha mogut entre dos extrems: la inacció o la sobrecàrrega. Però una adaptació educativa de qualitat no consisteix a donar deu exercicis on altres fan cinc. Això transforma l'aprenentatge en una cosa repetitiva i poc estimulant. La resposta educativa hauria d'anar en una altra direcció. Si un estudiant ha adquirit part dels continguts, pot ser necessari compactar-los, és a dir, evitar repeticions innecessàries i alliberar temps per a altres activitats. Aquest temps no hauria d'omplir-se amb més del mateix, sinó amb propostes d'enriquiment i ampliació curricular. Això significa, per exemple, plantejar problemes oberts, projectes de recerca, connexions entre disciplines, tasques amb diverses vies de resolució, anàlisi crítica d'informació i creació de productes propis. Javier Tourón, referent internacional en aquest tema recorda, a més, que l'enriquiment pot adoptar formes diverses: agrupaments flexibles dins de l'aula, sortides temporals per a activitats específiques, aules de recursos o programes complementaris, sempre en funció de les necessitats reals de l'alumnat i no com una mesura uniforme per a tots. En compte de sobrecàrrega, adaptació La qüestió no és si aquest alumnat necessita “activitats especials”, sinó quines decisions curriculars i metodològiques permeten que aprengui amb sentit. Això obliga a revisar diverses coses: 1) Objectius: No tots els estudiants han de recórrer el currículum al mateix ritme. Per exemple, en llengua, si el grup treballa l'estructura d'un text narratiu, un estudiant amb altes capacitats pot tenir un objectiu ampliat: experimentar amb diferents narradors, jugar amb l'estructura temporal del relat o analitzar com canvia el sentit d'un text segons el punt de vista. 2) Tasques: Una tasca tancada i repetitiva pot servir en alguns moments, però no pot ser l'única manera d'ensenyar. Aquest alumnat necessita desafiaments intel·lectuals reals. Per exemple, en comptes de deu operacions iguals, demanar dissenyar un problema. 3) Avaluació: Resulta útil saber abans què sap un estudiant. Convé utilitzar proves inicials per a no obligar a repetir aprenentatges adquirits i alliberar temps per a projectes de major complexitat. Per exemple: en matemàtiques, a més del resultat final, pot avaluar-se l'estratègia utilitzada, la capacitat de justificar el procediment i la comparació entre diferents camins de resolució. 4) Organització de l'aprenentatge: La bona resposta no sempre exigeix treure a l'estudiant de l'aula ni construir un itinerari completament a part. Moltes vegades pot fer-se dins de la classe ordinària, si el centre disposa de flexibilitat per a agrupar, diversificar, enriquir i personalitzar. Per exemple: en llengua o ciències socials, mentre la classe desenvolupa un tema comú, alguns estudiants poden assumir un paper diferent, com buscar connexions amb altres temes, formular preguntes de nivell superior, comparar fonts o preparar una mini exposició per al grup. La inclusió no és només ajudar a qui té dificultats A vegades es parla d'aquestes mesures com si fossin privilegis, però no ho són. Són una manera de respondre a una necessitat educativa concreta. La inclusió no consisteix només a ajudar a qui té dificultats visibles. També implica reconèixer que la diversitat adopta formes distintes i que una escola no pot respondre igual als qui aprenen de manera diferent. Ignorar les necessitats de l'alumnat amb altes capacitats també genera exclusió i a llarg termini pot generar avorriment, desconnexió i desmotivació. El DUA (Disseny Universal per a l'Aprenentatge) resulta especialment pertinent per a l'alumnat amb altes capacitats, perquè part d'una idea central de l'educació inclusiva: no tots els estudiants aprenen de la mateixa manera ni necessiten les mateixes condicions per a participar, progressar i desenvolupar el seu potencial; seria com pensar que tots utilitzem la mateixa talla de roba. En aquest sentit, atendre les altes capacitats no hauria de reduir-se a avançar continguts sense més, sinó a dissenyar experiències d'aprenentatge més flexibles, profundes i significatives. El DUA permet precisament això, diversificar les formes de compromís, representació i acció, i expressió, de manera que l'alumnat pugui accedir al currículum amb major complexitat, autonomia i sentit. Des de la perspectiva de l'educació inclusiva, tal com plantegen alguns autors, la qüestió no consisteix a adaptar a l'estudiant a un ensenyament uniforme, sinó a transformar el disseny educatiu per a reduir barreres i ampliar oportunitats d'aprenentatge per a tots. Així, el DUA no sols beneficia als qui presenten més dificultats visibles, sinó també als qui necessiten major repte intel·lectual, obertura metodològica i oportunitats d'enriquiment per a desenvolupar plenament les seves capacitats. Beneficis per a tota l'aula La bona notícia és que aquest debat no beneficia només a aquest alumnat. Quan una escola deixa de confondre adaptació amb sobrecàrrega i aposta per reptes més oberts millora l'experiència educativa de tota la classe. Per això, la pregunta és més incòmoda: per què continuem sostenint un model d'ensenyament tan uniforme en aules on sabem que la diversitat és la norma? Les altes capacitats obliguen a mirar allí. No sols a qui aprèn més de pressa, sinó a com ensenyem. El veritable canvi no comença en el diagnòstic, sinó en dissenyar millor. Atendre les altes capacitats no consisteix a donar més treball, sinó a oferir oportunitats d'aprenentatge més profundes, flexibles i significatives. Ara bé, això no resulta fàcil: requereix major inversió en formació de tot l'entorn educatiu i d'una mirada oberta que abraci la diversitat com una cosa inherent a l'ésser humà. Jessica Cabezas Alarcón no rep salari, ni realitza tasques de consultoria, ni posseeix accions, ni rep finançament de cap empresa o organització que pugui obtenir benefici d'aquest article, i ha declarat no tenir vincles rellevants més enllà del càrrec acadèmic citat.

La digitalización de la sanidad avanza a gran velocidad con videoconsultas, aplicaciones móviles e inteligencia artificial. Pero hay una pregunta incómoda que rara vez se formula: ¿para quién está diseñada realmente esta transformación?

Des que el 23 d’abril es va conèixer la prova pilot per desplegar mossos a 14 instituts de Catalunya, han estat moltes les veus que s’han dirigit al Diari de l’Educació per explicar la seva oposició a la mesura. En repassem algunes. La defensa de la cultura de la pau, la petició que hi hagi [...] L'entrada Veus contràries al desplegament dels mossos als instituts ha aparegut primer a El Diari de l'Educació.

Memes, ironía y bromas pueden hacer que mensajes discriminatorios parezcan inofensivos entre adolescentes. Los algoritmos, el grupo y la repetición los normalizan.

Los ríos secos están fuertemente condicionados por las lluvias torrenciales episódicas que remueven y transportan los sedimentos y la materia orgánica de la cubeta y que, de alguna manera, los conecta con toda la red de ríos de su cuenca.

After a remarkably difficult winter, the 51st Mayday parade in south Minneapolis was especially poignant. The festival of puppets, music and protest art has long highlighted immigrant communities and decried U.S. Immigration and Customs Enforcement. This year, anti-ICE sentiment was omnipresent, though accompanied by Mayday’s typical celebratory energy. Tens of thousands of people crowded the […]

En las últimas dos décadas se han producido notables avances en la lucha contra el tabaquismo, pero aún sigue teniendo un impacto muy elevado en la salud.