La presidenta d’Andorra Endavant, Carine Montaner, valora positivament el criteri favorable del Govern a la proposició de llei sobre la identificació facial als espais d’ús públic, que prohibeix l'ús del burca, però qüestiona l’abast dels canvis que, segons explica, l’Executiu vol introduir-hi.
En declaracions a 'La Veu Lliure', la presidenta del grup parlamentari defensa la qualitat jurídica de la iniciativa i es mostra disposada a treballar per millorar-la durant la tramitació parlamentària.
Montaner considera positiu el pronunciament governamental, tot i expressar reserves davant el plantejament de modificar la llei "de la A a la Z". La presidenta del grup parlamentari sosté que caldrà examinar les esmenes per determinar si comporten canvis substancials o si es limiten a qüestions de redacció.
"Ja veurem si són esmenes de fons o esmenes de forma", assenyala. En aquest sentit, apunta que, de vegades, les modificacions consisteixen a substituir una paraula per una altra de sinònima.
Disposició a treballar el text en comissió
La presidenta d’Andorra Endavant defensa que la proposició s’ha elaborat amb l’assessorament del lletrat constitucionalista, Alfons Clavera, i reivindica la feina feta. Alhora, assegura que el seu grup està disposat a treballar en comissió per introduir-hi millores, si són necessàries.
Montaner també retreu el que considera una voluntat d’atribuir-se el mèrit polític de les iniciatives. "Quan l’amor del país superi l’amor de la medalla, el país serà millor", afirma.
El Govern ha emès un criteri favorable a la finalitat de la proposta, presentada el 8 de juliol, que vincula la identificabilitat del rostre als espais públics amb la dignitat, la llibertat i la igualtat efectiva de les dones. Aquest pronunciament no equival a l’aprovació definitiva de la llei, que haurà de seguir el recorregut parlamentari.
"La xaria no té lloc al país"
En les mateixes declaracions, Montaner també es refereix a la integració de les persones que arriben a Andorra. La presidenta d’Andorra Endavant afirma que són benvingudes independentment de la nacionalitat, però defensa que han de contribuir al país treballant o invertint i adaptar-se als valors occidentals.
En aquest context, rebutja que es vingui a «viure de la padrina» i conclou amb un posicionament explícit: "La xaria no té lloc al país".
Article publicat originàriament a 'La Veu Lliure'
