Open Newswire

A federal bill passed last summer instituted new restrictions and requirements on SNAP benefits, but some have not yet gone into effect. The post SNAP enrollment hits 6-year low in Cuyahoga County after federal shutdown, rule changes appeared first on Signal Cleveland.

Commission members and public commenters expressed dissatisfaction with the city’s current urban forestry operations.  The post Cleveland needs more staff and modern equipment to plant 2,000 trees per year appeared first on Signal Cleveland.

Public health, explained: Sign up to receive Healthbeat’s free Atlanta newsletter here.Georgia ranks second worst in the nation for Hispanic health care, with high rates of uninsured adults and children, according to a report released Wednesday by The Commonwealth Fund. The report used data for 24 health indicators from 2023 and 2024 to rank how states’ health systems perform for different racial groups. Poor access to care and low quality of services drove Georgia’s 48th-place ranking for Hispanic health. Only Arkansas had a worse score. (There was insufficient data to rank Vermont and Tennessee; Washington, D.C., ranked second). In Georgia, 40% of Hispanic adults are uninsured, compared to 23% nationwide. Likewise, 18% of Hispanic children are uninsured, compared to 10% nationwide. That can make it hard to get care, said David Radley, senior scientist at The Commonwealth Fund, a private foundation that conducts health research and promotes health equity. Only 56% of Hispanic children had age-appropriate medical and dental care visits, lower than other ethnic groups in Georgia. About 1.1 million Hispanic people live in Georgia, about 11% of the state’s population. The segment has grown by nearly a third since 2010, according to a report published by the Latino Community Fund and Neighborhood Nexus in 2024. Still, the state’s Hispanic residents have better health outcomes on some indicators than other groups.For example, Hispanic and Asian American people have much lower breast cancer death rates (at 10 per 100,000 female population) than Black and white Georgians. That’s an example of what health researchers call the Hispanic or Latino paradox: “Hispanic people, in general, have a hard time accessing care, but they also have better health outcomes,” Radley told Healthbeat. One factor may be age: Georgia’s Hispanic population is younger than the state’s overall population, Radley said.The median age for Georgia’s Hispanic population is 27.7, compared to 37.6 for the state as a whole, according to U.S. Census data. Gigi Pedraza, executive director of the Latino Community Fund, said, “People from Latin America that migrate to the U.S. (and in general most immigrants) have better health outcomes that decline the longer we stay in the U.S.”Once here, they may lack access to healthy foods, have less physical activity, and face social and economic stressors, she said. Many Hispanic people in Georgia are self-employed, may work physically demanding jobs and cannot afford health insurance. They often cannot access safety-net programs due to their immigration status. Undocumented immigrants are not able to purchase insurance through the Affordable Care Act or qualify for Medicaid or Medicare in Georgia. The One Big Beautiful Bill passed by Congress and signed by President Donald Trump in July further restricts Medicaid eligibility for many lawfully present immigrants, such as refugees, asylum seekers, and survivors of domestic violence and trafficking. Anti-immigrant rhetoric and fear about deportations also has contributed to people’s reluctance to seek health care, Pedraza said. “Parents feel it is not for their families, they cannot trust the system or their decision-makers,” she said. Asian Americans had the best overall score in Georgia, indicating better health care access, quality, and outcomes, followed by white people. Health disparities persist for Black GeorgiansHealth system performance for Black Georgians was slightly better than other states’, but disparities remain, Radley said. “Tragically, this is reflected across the age continuum,” said Dr. Harry Heiman, a professor at the Georgia State University School of Public Health.For example, 10.7 Black infants per 1,000 live births die in Georgia, similar to the 10.9 rate for Black people nationally. But that’s more than double the rate for white infants in Georgia, Radley said. Likewise, while Black women have high rates of screening for breast cancer, Black women die of breast cancer at higher rates than other racial groups. Sixteen percent of Black adults in Georgia are uninsured, compared to 12% nationally. People skipping health care due to costsOverall, health care costs appear to be one driver of poor outcomes in Georgia, in line with nationwide trends. Rates of people who skipped care because of cost hit record lows in 2021 and 2022, according to The Commonwealth Fund report. That was likely due to pandemic-era policies, such as enhanced premium tax credits for ACA insurance plans and continuous enrollment for Medicaid, Radley said. Now those numbers have started to increase again nationwide. High uninsured rates and lack of access to care affect many Georgians, regardless of their race, Heiman said, and reflect “system and structural-level failures that affect all Georgians.”Georgia is one of 10 states that have not expanded Medicaid. In Georgia, 17% of Black adults, 29% of Hispanic adults, 13% of white adults, and 10% of Asian American adults skipped care because of cost, according to data from 2023 and 2024. And that was before recent policy changes that have led to an increase in the number of people without health insurance, Radley said. More than half a million Georgians have lost health insurance due to increased costs for ACA plans after a tax credit expired in December. Rebecca Grapevine is a reporter covering public health in Atlanta for Healthbeat. Contact Rebecca at rgrapevine@healthbeat.org.

Some 315 truck companies, mostly from out-of-state, owe $5.2 million in unpaid tolls on the turnpike, state officials say.  The post Truck companies owe Ohio $5.2 million in unpaid tolls, officials say appeared first on Signal Cleveland.

CMSD leaders faced protests and criticism from district staff who say cuts will harm children and the district in the long run. The post CMSD leaders face sharp criticism for ‘weakening’ community trust with layoffs appeared first on Signal Cleveland.

Every dollar this country sends abroad carries a moral signature. Sen. Blumenthal affixed ours to bulldozers and bombs.

This bill would make it easier for religious organizations like churches and synagogues to build affordable housing on their own land.

Omnipresente, hiperpublicitada y ultradistribuida, la galleta maría tiene un lugar propio en el imaginario de varias generaciones. Lo que no es tan fácil de evocar es otra historia: la cadena de trabajo silencioso y feminizado que hacía posible esa producción. Esa es la historia que recoge ‘Galleteras’.Temas principal: LaboralLeer artículo completo

Los migrantes internos denuncian pésimas condiciones de detención, retrasos en sus procesos migratorios y escasa atención médica.Temas principal: Estados UnidosLeer artículo completo

Aumentan los controles migratorios, la securitización y la criminalización de las personas migrantes en Argentina.Temas principal: ArgentinaLeer artículo completo

Росія офіційно свої втрати не розкриває

Kikosi cha mwisho cha polisi wa Kenya waliotumwa kukabiliana na magenge ya wahalifu nchini Haiti, wamerejea nchini mwao baada ya kuhitimisha misheni  yao licha ya makundi yenye silaha kuendelea kudhibiti sehemu kubwa ya Haiti.

It wasn't much of a debate. Candidates weren't allowed to make prolonged pitches and panelists made them all give short answers to questions.

El Govern de Cataluña avanza en la lucha contra el fraude en alquiler con la propuesta de crear una Dirección General de Disciplina de Vivienda. Esta medida, respaldada por los Comuns, busca agilizar las sanciones y mejorar el control en un sector en constante tensión.

Nchini Jamhuri ya Kidemokrasia ya Congo, makataa ya yaliyokubaliwa kati ya waasi wa M23/AFC na serikali ya Kinshasa, kuachiliwa huru kwa wafungwa kutoka pande zote, yamepita bila ya kutekelezwa.

Сили оборони України навесні помітно активізували удари по військових об'єктах РФ у Криму та Севастополі

La transparència institucional s’ha consolidat com un dels pilars indiscutibles del discurs democràtic contemporani. Cap administració la qüestiona. En el cas català, a més, el compromís no és només retòric: el desplegament normatiu és ampli, detallat i, en molts aspectes, exigent. La Llei 19/2014 estableix obligacions clares de publicitat activa, dret d’accés a la informació i instruments específics per fer visible la relació entre poder públic i interessos privats. A això s’hi sumen normes com la Llei 38/2003 de subvencions o la Llei 9/2017 de contractes del sector públic, que obliguen a publicar informació detallada sobre l’ús dels recursos públics. Sobre el paper, el sistema no presenta buits evidents. Aquesta arquitectura normativa respon a una idea central: la necessitat que el funcionament del poder sigui observable. No per eliminar la influència —que és inherent a qualsevol sistema complex—, sinó per exposar-la, fer-la analitzable i, per tant, controlable. La transparència no pretén crear un sistema sense interessos, sinó un sistema en què aquests interessos siguin visibles. El problema apareix quan aquesta visibilitat no és completa. Perquè una arquitectura jurídica pot ser sòlida i, tot i així, no traduir-se en una capacitat real de reconstruir què està passant. La qüestió no és si existeixen mecanismes de transparència, sinó fins a quin punt permeten entendre amb precisió com es prenen les decisions i com es gestionen els recursos. Dit d’una altra manera: la transparència és operativa o és només formalment correcta? En aquest punt, el cas recent dels portals de contractació i subvencions a Catalunya fets per Gerard Giménez Adsuar resulta especialment revelador. La desaparició de més d’un milió de registres públics dels portals de transparència en els que es basen contractes.cat i subvencions.cat s’ha justificat per problemes d’anonimització de dades. És una explicació possible. Però no resol el problema de fons, sinó que n’obre un altre. Durant anys, aquests registres han estat una eina central per al control ciutadà. Han permès analitzar adjudicacions, seguir fluxos de diners públics, detectar patrons de concentració o irregularitats. La seva retirada no és només una incidència tècnica. És una alteració directa de la capacitat de supervisió. I això obliga a fer-se preguntes que van més enllà del cas concret. Aquest nivell de gestió hauria estat acceptable en una empresa privada sotmesa a auditories externes exigents? Hauria estat admissible retirar massivament dades sense garantir un sistema alternatiu immediatament operatiu i equivalent? O estem davant d’un estàndard diferent quan es tracta de l’administració pública? Si la transparència depèn de la disponibilitat continuada de les dades, què passa quan aquesta continuïtat es trenca? El sistema continua sent formalment transparent, però la seva capacitat de ser analitzat queda parcialment limitada. I aquesta limitació no és menor: afecta directament la possibilitat de reconstruir decisions, entendre prioritats i detectar possibles disfuncions. Aquí és on apareix una forma d’opacitat que no es basa en l’ocultació total, sinó en la visibilitat incompleta. Una part de la informació es publica, una altra part desapareix o no arriba a estar disponible, i una tercera es presenta en formats que en dificulten la interpretació. El resultat no és l’absència de transparència, sinó una transparència que existeix, però que no abasta tot el que hauria d’abastar. Aquesta configuració té implicacions directes sobre el debat públic. El que és visible pot ser contrastat, discutit, qüestionat. El que no ho és queda fora de la deliberació, no perquè no existeixi, sinó perquè no és accessible. La manca de visibilitat no elimina la influència, sinó que la desplaça a una zona menys observable, més difícil de problematitzar. El mateix passa amb el dret d’accés a la informació. Formalment, és un dels pilars del sistema. En la pràctica, sovint es veu limitat per terminis dilatats, respostes parcials o interpretacions restrictives. No cal negar el dret per reduir-ne l’efectivitat. N’hi ha prou amb aplicar-lo de manera desigual. I en aquest punt, el control ciutadà deixa de ser estructural i es converteix en contingent: depèn de la persistència de qui pregunta, del coneixement del procediment i del temps disponible per sostenir el procés. Arribats aquí, la qüestió deixa de ser tècnica i esdevé política. La classe política s’ha acostumat a operar en un marc en què la transparència existeix formalment, però no sempre obliga amb la mateixa intensitat? S’ha consolidat una manera de fer en què complir amb la norma és suficient, encara que la traçabilitat real quedi parcialment limitada? I, sobretot, quin incentiu hi ha per garantir una transparència plena si el seu incompliment —o el seu compliment parcial— no comporta conseqüències significatives? La Llei 19/2014 incorpora un règim sancionador que, en teoria, hauria de corregir aquestes disfuncions. Però la seva aplicació limitada introdueix un desplaçament rellevant: la transparència deixa de ser una obligació estrictament enforceable per convertir-se, en part, en una pràctica contingent. Una norma que no es fa complir de manera sostinguda no desapareix, però perd capacitat d’incidència real. Continua existint, però deixa de condicionar amb la mateixa força el comportament dels actors públics. Tot plegat té un efecte acumulatiu. No es manifesta necessàriament en grans escàndols, sinó en una successió de situacions en què la informació no arriba, arriba tard o arriba de manera incompleta. Aquesta acumulació genera una percepció d’opacitat que no neix de la inexistència de mecanismes, sinó de la seva aplicació irregular. Això obliga a reformular el debat sobre transparència. La qüestió no és si tenim lleis —les tenim, i són robustes—, sinó fins a quin punt aquestes lleis permeten entendre efectivament com es prenen les decisions públiques. Podem parlar de transparència quan només és possible veure una part del que passa? O estem davant d’un sistema en què la transparència funciona com a marc formal que legitima l’acció pública, però no en garanteix una visibilitat completa? En última instància, la qualitat democràtica no depèn només de la solidesa del seu marc normatiu, sinó de la coherència entre aquest marc i la seva aplicació efectiva. Quan aquesta coherència es trenca, la transparència no desapareix. Es transforma. Continua existint com a principi, però deixa de ser una eina plena de control. I en aquest punt, el sistema pot continuar funcionant, però la seva capacitat de ser entès —i, per tant, de ser qüestionat— queda parcialment limitada.

The Stockton City Council voted 7-0 Tuesday night to move its regular, open-session meetings from 5:30 p.m. to 1 p.m. Stockton City Council unanimously approves moving start of regular meetings to early afternoon is a story from Stocktonia News, a rigorous and factual newsroom covering Greater Stockton, California. Please consider making a charitable contribution to support our journalism.

Epinephrine, a common adrenaline medication, will still be administered to patients suffering from anaphylactic shock and cardiac arrest.

Work will begin immediately on a new school rating system to replace the current one- to four-star system that officials said does not adequately reflect the quality of a school and shortchanges schools with high numbers of low-income students.