Open Newswire

Kur flasim për kulturën politike, ne në Ballkan jemi mësuar me një rregull të pathënë: pushteti është një rrugë me një drejtim, lart e sa më lart. Pasi nis udhëtimin dhe ngjitesh në majë të piramidës së “pushtetit, parasë e famës”, rënia shihet si tragjedi, ndërsa kthimi te jeta e thjeshtë e qytetarit të zakonshëm […]

Глава аннексированного Крыма Сергей Аксенов сообщил, украинский беспилотник атаковал тепловоз пассажирского поезда Москва — Симферополь.

Estació del Nord de València, de Demetrio Ribes. BobNoah/ShutterstockParlar de modernisme sol ser parlar de Gaudí. Però aquesta associació, tan poderosa com simplificadora, deixa en un segon pla altres arquitectures que també van renovar la ciutat, els materials i la manera de construir. Si el modernisme fora només ornamentació, n'hi hauria prou amb mirar les façanes. Però quan s'observa des de la tècnica, l'ús o la ciutat, apareix una altra lectura: un modernisme entès com un sistema arquitectònic, en què forma, construcció i programa es dissenyen de manera inseparable. Si pensem en arquitectura modernista, el nom d'Antoni Gaudí s'hi sol imposar sobre qualsevol altre. Tanmateix, la seua figura no esgota la riquesa del període: mentre la seua obra primerenca va obrir camins d'autèntica ruptura, València i les Balears també van desenvolupar llenguatges propis dins d'aquell mateix impuls renovador, dialogant amb la geometria vienesa, la tradició mediterrània i les noves maneres d'entendre la ciutat. El modernisme com a infraestructura: l'Estació del Nord Hi ha edificis que s'entenen millor com a episodis de ciutat que com a “objectes” aïllats. L'Estació del Nord de València pertany a aquesta categoria. En el seu cas, el més suggeridor no és afirmar que “és modernista”, sinó preguntar-se quin tipus de modernitat materialitza. Part de la resposta es troba en la manera de producció de l'obra. La seua construcció va ser un procés complex, en què es van ajustar materials, distribució i detalls artesanals en diàleg amb enginyers i industrials. El resultat no és només formal: és una obra concebuda com un sistema coherent, on tècnica, ornamentació i ús públic es reforcen mútuament, fins al punt que resulta difícil intervenir-hi sense alterar-ne el sentit. Ací resideix una de les claus del modernisme: l'atenció simultània al detall, als materials i a la coherència del conjunt. Demetrio Ribes, arquitecte autor de l'obra, va desenvolupar aquesta lògica amb un llenguatge d'arrel vienesa, visible tant en la geometria ornamental com en elements urbans, com les fanals o la reixa, combinat amb elements de caràcter local, com els escuts o les taronges. Inaugurada el 1917, l'estació va suposar una fita per a València. No sols introduïa un llenguatge nou a la ciutat, sinó també innovacions referents al projecte, materials i urbanes en un edifici d'ús públic. Al mateix temps, aquella modernitat va ser prou comprensible per a ser assumida per la companyia ferroviària, les institucions i la ciutadania. El modernisme per a la vida quotidiana: el Mercat de Colom Si l'estació introdueix la modernitat a través del viatge, el Mercat de Colom ho fa a través de la vida urbana quotidiana. Es defineix com a símbol de l'Eixample i un dels exemples més qualificats del modernisme valencià: projectat per Francisco Mora, amb la col·laboració de Demetrio Ribes, i inaugurat el 24 de desembre de 1916. Al Mercat de Colom, aquesta lògica fa un pas més. No s'expressa només en la qualitat del detall o en la unitat del conjunt, sinó també en la seua capacitat per a produir ciutat. Més que un edifici tancat, el mercat es concep com una plaça coberta vinculada a la vida quotidiana de l'Eixample valencià. Cinematògrafs Caro: geometria a la façana Cinematògrafs Caro. Per Joanbanjo - Treball propi, CC BY-SA 3.0, CC BY Una altra peça menys coneguda, però molt reveladora, són els Cinematògrafs Caro (1910), de Vicente Ferrer Pérez. La seua façana, inspirada en la Secession vienesa d'Olbrich, utilitza volums purs i motius ornamentals esquemàtics, i mostra aquella versió del modernisme valencià que apostava pel disseny racional i l'elegància lineal. El modernisme com a llenguatge públic Can Forteza Rey. Wikimedia., CC BY A Palma, el modernisme adquireix un paper comunicatiu. A l'edifici Forteza Rey, l'ornamentació no és decorativa en un sentit superficial: funciona com a llenguatge. La ceràmica, les formes i la iconografia construeixen missatges recognoscibles en l'espai públic, i vinculen arquitectura i activitat. Així ocorre amb les figures monstruoses i serpentines relacionades amb l'antiga clínica dental: una estratègia visual que suggereix dolor i remei sense recórrer a un simple rètol. Des d'aquesta perspectiva, el modernisme no sols decora: orienta la percepció i construeix significat en l'espai públic. El modernisme com a estratègia cultural insular: l'Església Nova L'obra de Rubió i Bellver a Mallorca mostra una altra dimensió del modernisme: la seua capacitat per a actuar com a estratègia cultural. Encara que sol aparèixer lligat a Gaudí, Rubió va construir a Mallorca una obra amb identitat pròpia, basada en la reinterpretació del gòtic mediterrani. Església Nova de Son Servera, de l'arquitecte Joan Rubió i Bellver, deixeble de Gaudí. Olaf Tausch, CC BY-SA 3.0, CC BY L'Església Nova de Son Servera ho resumeix bé: l'arc parabòlic, l'ús expressiu del marès i la claredat estructural componen una arquitectura que no copia models, sinó que adapta el gòtic meridional a una sensibilitat moderna. La seua arquitectura no reprodueix models de manera mecànica, sinó que adapta tradicions locals i llenguatges contemporanis per a articular identitat. Així, el modernisme insular s'hi pot entendre no com una simple derivació, sinó com una mediació entre tradició i modernitat, entre política cultural i tècnica arquitectònica. L'arquitectura parla de nosaltres Més enllà de noms i estils, el modernisme és una manera de fer visible un canvi d'època: en la tècnica, mitjançant solucions constructives inseparables del projecte; en la ciutat, a través d'espais pensats per a l'ús col·lectiu; i en la cultura, utilitzant l'arquitectura com a llenguatge. Potser per això aquests edificis continuen interpel·lant-nos. No sols mostren com es construïa fa un segle, sinó també com una societat imaginava el seu futur. I aquesta continua sent una pregunta molt actual: què diu la nostra arquitectura de la idea de ciutat que volem construir hui? Aurora María Martínez Corral no rep salari, ni realitza tasques de consultoria, ni posseeix accions, ni rep finançament de cap empresa o organització que pugui obtenir benefici d'aquest article, i ha declarat no tenir vincles rellevants més enllà del càrrec acadèmic citat.

La AEMET prevé varios días de estabilidad atmosférica, con temperaturas muy elevadas en los valles del Guadalquivir y del Guadiana y posibilidad de chubascos fuertes en áreas montañosas del este al inicio de la semana Un descenso de apenas 300 metros: así es la migración de aves más corta del mundo La semana arrancará este lunes con tiempo estable en la mayor parte de España, aunque la Agencia Estatal de Meteorología (AEMET) mantiene la posibilidad de chubascos localmente fuertes en Teruel y en los Pirineos orientales. La situación estará marcada por el predominio de cielos poco nubosos o despejados en gran parte del país, mientras un frente poco activo dejará nubosidad y precipitaciones débiles en Galicia y el área cantábrica. También se esperan nubes en el norte de Canarias, el alto Ebro y, durante las primeras horas del día, en el entorno del Estrecho y Melilla. Las temperaturas ofrecerán un comportamiento desigual según las regiones. Las máximas subirán en Baleares, el extremo sur y el tercio oriental peninsular, con aumentos notables en el interior de la Comunitat Valenciana y zonas próximas. En cambio, descenderán de forma acusada en el Cantábrico oriental y el alto Ebro, donde localmente podrían caer más de diez grados. Aun así, el calor seguirá siendo intenso en amplias áreas del sur y del nordeste, con valores superiores a los 34 grados y hasta 37 grados en el valle del Guadalquivir. La inestabilidad más destacada de la jornada llegará durante la tarde, cuando el desarrollo de nubosidad de evolución favorecerá la aparición de chubascos en Teruel y en los Pirineos. La AEMET advierte de que estas precipitaciones podrían alcanzar intensidad localmente fuerte. Además, no se descartan nieblas matinales en Galicia y el interior del área cantábrica. El viento soplará flojo en buena parte del interior. No obstante, podrán registrarse rachas muy fuertes de cierzo en el valle del Ebro y de alisio en zonas expuestas de Canarias, donde localmente se superarán los 70 kilómetros por hora. Estabilidad y calor durante la segunda mitad de la semana A partir del martes, el anticiclón reforzará su influencia sobre la Península y Baleares. La AEMET prevé cielos poco nubosos o despejados en la mayor parte del país, con algunas precipitaciones débiles en el Cantábrico y el alto Ebro durante la primera mitad del día y la posibilidad de tormentas aisladas en áreas montañosas del tercio oriental. El calor continuará concentrándose en el cuadrante suroeste, donde se podrán superar los 35 grados e incluso alcanzar los 38 en el valle del Guadalquivir. El miércoles continuará el predominio del tiempo estable. Solo se esperan algunas nubes bajas en el Cantábrico, los Pirineos y puntos del litoral mediterráneo durante la mañana, además de la posibilidad de algún chubasco aislado en zonas de montaña por la tarde. Las máximas seguirán siendo muy elevadas en el suroeste, donde volverán a superarse los 35 grados, mientras persistirán las noches tropicales en los valles fluviales del suroeste y en el litoral mediterráneo. La tendencia apenas cambiará el jueves. La influencia anticiclónica continuará dejando cielos despejados o con escasa nubosidad. Las temperaturas subirán en amplias zonas de la mitad norte, Extremadura, la Comunitat Valenciana y el litoral onubense. Los valores más altos volverán a registrarse en los valles del Guadiana y del Guadalquivir, donde podrán alcanzarse entre 37 y 38 grados. Las noches tropicales seguirán presentes en los valles del suroeste y en amplias zonas del litoral mediterráneo, consolidando un ambiente plenamente veraniego en buena parte del país.

Vista de les columnes interiors del temple, que acaben dividint-se en diferents branques que imiten arbres a la natura. David Herraez Calzada/ShutterstockAquest any 2026 es commemora el centenari de la mort d'Antoni Gaudí, l'arquitecte de la basílica de la Sagrada Família. La bellesa d'aquest temple, ja de per si extraordinària, esdevé encara més profunda quan s'hi descobreixen les idees matemàtiques que s'amaguen darrere les seves formes. És com si l'harmonia visual del conjunt adquirís encara una nova dimensió quan es contemplen els principis matemàtics que fonamenten la seva estructura i que li aporten funcionalitat, equilibri i coherència. Sense cap dubte, la persona que ha estudiat més profundament la matemàtica de la Sagrada Família ha estat Claudi Alsina i Català, que va cursar els seus estudis inicials en matemàtiques a la Universitat de Barcelona i que va dirigir la tesi doctoral de l'actual arquitecte director de les obres del temple, Jordi Faulí. En les seves memòries, Claudi Alsina afirma: Tothom s'havia preguntat si en el projecte del Temple de la Sagrada Família hi existia un mòdul i un sistema de proporcions que guiés totes les relacions mètriques de l'obra. (…) Un dissabte a la tarda, assegut davant la tauleta del meu despatx a casa, amb tot de dades i documents sobre aquest misteriós sistema proporcional, si és que hi era…, el vaig descobrir. El mòdul de 7,5 metres i les relacions entre els divisors de 12 (1:4, 1:3, 1:2, 3:4, 2:3, 1) semblaven explicar moltes coses. El nombre 12, protagonista No resulta sorprenent que el nombre 12 tingui un protagonisme destacat en l'estructura del temple. Gaudí concebia la Sagrada Família com una síntesi d'arquitectura i simbolisme religiós, i el 12 és un nombre amb una forta presència bíblica: els 12 fills de Jacob, les 12 tribus d'Israel, els 12 apòstols o la corona de 12 estrelles de l'Apocalipsi en són només alguns exemples. Però el seu interès no és només simbòlic. Des d'un punt de vista matemàtic, el 12 és un nombre especialment adequat per establir proporcions, ja que té molts divisors. Precisament, les relacions entre aquests divisors són les que, segons Claudi Alsina, expliquen bona part del sistema proporcional de la basílica. Amb aquests antecedents simbòlics i matemàtics, no hauria de resultar estranya la vinculació entre elements estructurals del temple i el nombre 12. Tot multiplicat per 7,5 A partir de les paraules de Claudi Alsina us convidem a fer una petita visita amb mirada matemàtica a la Sagrada Família: Les dimensions del temple estan vinculades al nombre 12 i al mòdul de 7,5 m. La seva llargada és de 90 m (7,5 x 12), l'amplada és de 60 metres (7,5 x 8) i l'amplada de la nau principal de 45 m (7,5 x 6). Pel que fa les alçades, la volta més alta és la de l'absis, de 75 m (7,5 x 10); seguida per la volta del creuer, de 60 m (7,5 x 8); 45 metres, la volta de la nau central (7,5 x 6); 30 metres, la de la nau lateral (7,5 x 4), i 15 metres, la del cor (7,5 x 2). Igual d'alta que la muntanya de Montjuïc La torre de Jesús és la torre central del temple i la més alta, amb 172,5 m (7,5 x 23), en harmonia amb l'alçada de la muntanya de Montjuïc. Està coronada per una creu de quatre braços que fa 17 metres d'alta per 13,5 m d'ampla. Entorn a aquesta torre hi ha les quatre torres dels Evangelistes, que assoleixen una alçada de 135 m (7,5 x 18). La torre de Maria, que mesura 138 m, és la segona més alta de la basílica. Està coronada per un estel de 12 puntes, que es recolza sobre tres braços de suport. Aquest estel té un diàmetre de 7,5 m i es forma a partir d'un dodecàedre regular sobre cadascuna de les cares del qual s'aixequen puntes en forma de piràmide pentagonal. Els reflexos de la llum del dia i la il·luminació interior nocturna confereixen a aquest estel una bellesa singular. Formes geomètriques amb funció arquitectònica Els políedres també estan molt presents en les torres de la Sagrada Família. Les quatre torres de la façana de la Glòria culminen amb dodecàedres, les quatre torres de la façana del Naixement culminen amb octàedres irregulars truncats i les quatre torres de la façana de la Passió culminen amb cubs truncats. Torres de la façana del Naixement, culminades per octaedres. Yura Tarasovskyy/Shutterstock En les 12 torres, sobre aquests políedres, s'aixeca un pinacle. Les torres dedicades als Evangelistes culminen amb icosàedres regulars que contenen focus que il·luminen la gran creu que presideix la torre de Jesús. Just damunt de cada icosaedre hi ha una escultura amb la representació simbòlica de l'evangelista. Són nombrosos els políedres estrellats que hi ha en el temple, especialment en la façana del Naixement. No són columnes, és un bosc! Per un altra banda, els arcs catenaris estan presents al temple com a elements estructurals principals per ser una forma molt eficient de transmetre les càrregues al terra sense necessitat d'altres elements de suport. Estan integrats al sistema de columnes inclinades que sostenen les voltes de les naus interiors, a les pròpies voltes i cobertes i a la façana del Naixement. Es poden trobar quatre tipus de columnes diferents a dintre de la Sagrada Família. Totes aquestes columnes s'anomenen de doble torsió helicoïdal, tenen la base en forma de polígon estrellat arrodonit i es generen com la intersecció de dues columnes salomòniques que giren en sentit oposat. A sobre de cadascuna es troba un nus d'on surten diferents branques semblants a les d'un arbre que sostenen de forma molt eficient les torres i la coberta del temple. També els lluernaris del sostre són hiperboloides reglats d'una fulla. El fet que siguin formats per rectes ofereix facilitat constructiva i optimitza la captació i la projecció de la llum. Els nombres de la Bíblia: 7 i 33 ‘Melencolia’, d'Albrecht Dürer, on pot apreciar-se un quadre numèric en el cantó superior dret. Altres nombres amagats al temple són profundament simbòlics. Per exemple, el baldaquí de l'altar major, que és un heptàgon regular de 5 m de diàmetre, els set costats del qual simbolitzen els set dons de l'Esperit Sant. A la façana de la passió hi ha un quadrat numèric on totes les files, columnes i diagonals sumen 33, amb evidents connotacions religioses. Sembla que s'inspira en el quadrat màgic que apareix en el quadre Melanconia, d'Albrecht Dürer. La percepció de la matemàtica que hi ha al darrera del Temple de la Sagrada Família encara el fa més bell i desperta més admiració pel geni d'Antoni Gaudí. Per aquest article ha sigut imprescindible la col·laboració del professor jubilat de Didàctica de les Matemàtiques Anton Aubanell Pou. Les persones signants no són assalariades, ni consultores, ni posseïxen accions, ni reben finançament de cap companyia o organització que puga obtenir benefici d'aquest article, i han declarat no tenir vincles rellevants més enllà del càrrec acadèmic citat anteriorment.

El empresario continuará en el cargo con el 65% de los votos en unas elecciones que trascienden lo deportivo e influirán también en cómo cambiará la capital durante los próximos añosRiquelme contra Florentino Pérez: una votación decide el futuro de Valdebebas y si parte del Real Madrid se pone a la venta “Florentino no se va a ir”, repitió una y otra vez Florentino Pérez en una rueda de prensa histórica para convocar elecciones a la presidencia del Real Madrid. Y los socios le han respaldado: el empresario de 79 años ha ganado las elecciones con un 65% de los votos frente al 35% de su único contrincante, Enrique Riquelme. Una hora y cuatro minutos el pasado 12 de mayo lo cambiaron todo. Tras una década sin conceder ninguna rueda de prensa, Florentino Pérez convocó a los medios de comunicación para anunciar por sorpresa unas elecciones a la presidencia del Real Madrid para “defender los intereses de los socios” frente a gente que se estaba “moviendo en la sombra”. La X se despejó unos días después, cuando Enrique Riquelme confirmó su intención de presentarse. La elección de la presidencia del Real Madrid trasciente lo deportivo: influirá también en cómo cambiará la capital en función de sus intereses durante los próximos años, tal y como ha ocurrido hasta ahora. Hace solo una semana, Florentino Pérez aseguró en una entrevista en El País que los gobiernos de Almeida y Ayuso “van a hacer unas normas especiales” para que se puedan celebrar conciertos en el Santiago Bernabéu. La Comunidad rebajó, al menos públicamente, esa frase: respondieron que no hacen normativas “ad hoc”. Las dos últimas semanas han sido un carrusel de apariciones en medios de comunicación de los dos candidatos, que han dado pistas de sus planes (y sus discrepancias) para el club y la ciudad. Por ejemplo, en torno a los terrenos de Valdebebas. Riquelme proponía crear en los terrenos de propiedad merengue una Ciudad del Socio con nuevos espacios deportivos y de ocio, además de restaurantes y un gran pabellón para “rentabilizar” con conciertos. “Es como si usted tiene una parcela que vale 1.000 millones en la Castellana y quiere poner unos columpios”, respondió Florentino Pérez a la idea. El presidente merengue mantiene su idea actual, que pasa por una recalificación de los terrenos: “Ese patrimonio lo hemos comprado hace 25 años para hacer algo grande y vamos a hacer un centro tecnológico, como el Silicon Valley”. En realidad, las parcelas fueron entregadas por el Ayuntamiento de Madrid al club de fútbol dentro de la recalificación de su antigua ciudad deportiva. El regreso de Mourinho y la polémica del 5% La reválida de Florentino Pérez en su puesto conlleva también el regreso de Mourinho al banquillo del Real Madrid. Entre las bazas electorales estaban también los fichajes de Konaté y Denzel Dumfries. Frente a ello, Riquelme había propuesto como director deportivo a Raúl González Blanco, a Iker Casillas en “un papel de primer nivel en la estructura corporativa del club” y a Fernando Hierro como director de la cantera. Pérez quiere convocar una Junta después de su reelección para aprobar la entrada de capitales. Ha cifrado que puede poner a la venta hasta un 5% de la entidad, con el objetivo de obtener liquidez y tener una valoración real del club. “Puede ser una gran marca que tenga como objetivo vincularse con el Real Madrid, pero no va a tener derecho a nada”, aseguraba el presidente en una entrevista en El Español. El caramelo que pone en la boca de los 100.000 socios actuales es que con esa entrada de capital cada carné tendrá un valor concreto. “Forbes dice que el Real Madrid vale 10.000 millones, aunque yo creo que más, y mi propuesta es que ese patrimonio vaya directamente a los socios”, explicó Florentino. Ante el revuelo generado, durante su campaña acudió a un notario para registrar que, mientras sea presidente del Real Madrid, el club será “siempre de sus socios”.

Ansambli Shtetëror i Këngëve dhe Valleve Popullore Shqiptare në RMV po hyn në një sezon veror dinamik, me aktivitete të shumta kulturore, koncerte, festivale dhe paraqitje artistike brenda dhe jashtë vendit, shkruan Portalb.mk. Drejtori i Ansamblit, Jetmir Rexhepi për Portalb.mk ka bërë të ditur se para Ansamblit qëndron një periudhë e ngjeshur aktivitetesh, e cila […]

Rupee falls 17 paise to 95.35 against US dollar in early trade,

Правящая в Армении партия «Гражданский договор» премьера Никола Пашиняна набирает 50,07% голосов на парламентских выборах. Такие данные приводит Центральная избирательная комиссия после подсчета 94% бюллетеней, передает News.am.

Jina lake linasikika kote Afrika. VFS Global ni kampuni ya India inayojulikana sana barani Afrika: balozi nyingi duniani kote huikabidhi kazi ya kushughulikia maombi yao ya visa. Kwa ufupi, ikiwa unaomba visa ya kwenda Ufaransa nchini Senegal, au kwenda China nchini DRC, VFS hushughulikia ombi lako la miadi na balozi husika. Uchunguzi huu uliratibiwa na shirika la uandishi wa habari za uchunguzi la Lighthouse Reports, kwa ushirikiano na vyombo 14 vya habari, ikiwa ni pamoja na RFI.

"കേരളത്തെ ഒന്നാകെ ഒരു വലിയ തുറമുഖ നഗരമാക്കണമെന്ന് ആഗ്രഹിക്കുന്ന നമ്മുടെ മുഖ്യമന്ത്രി എങ്ങനെയുള്ള വികസനമാണ് കേരളത്തിന് വേണ്ടത് എന്ന കാര്യത്തിൽ പഠിക്കേണ്ടത് രാജ്യം ഭരിക്കുന്ന നരേന്ദ്ര മോദിയെയല്ല, മറിച്ച് നിക്കോബാർ പദ്ധതിക്ക് എതിരെ നിലപാടെടുത്ത രാഹുൽ ഗാന്ധിയെയാണ്." The post ലോക സമുദ്ര ദിനവും മുഖ്യമന്ത്രിയുടെ സമുദ്ര സ്വപ്നങ്ങളും appeared first on Keraleeyam Web Magazine.

El presentador Marc Giró reivindica el antifascismo como una obligación democrática, critica el auge de la extrema derecha y reflexiona sobre el Procés, el feminismo, los medios de comunicación y la convivencia en una entrevista sin concesiones. L'entrada Marc Giró ha aparegut primer a Catalunya Plural.

Un monstruo viene a verme, el libro de Patrick Ness llevado al cine por J.A. Bayona, ofrece herramientas pedagógicas para navegar las emociones y aprender desde ellas. Su éxito se vive ahora en las aulas.

Researchers have identified three new-to-science species of snake mantises, two from Australia and one from Papua New Guinea, and figured out their distribution and behavior with the help of citizen scientists. Matthew Connors, a Ph.D. candidate at James Cook University in Australia, led the effort to revisit the taxonomy of Kongobatha, a little-studied group of […]

El líder del Partido Popular Europeo plantea un giro estratégico en la relación con Pekín mientras Bruselas debate cómo proteger su industria, reducir dependencias y responder a un déficit comercial que considera insostenible.

El historiador británico ha sido recientemente galardonado con el Premio Princesa de Asturias de Ciencias Sociales 2026 pero ¿es su forma de contar el presente capaz de descifrarlo?

Në prag të ribalancit të paralajmëruar të buxhetit 2026, tashmë është e qartë se rritja ekonomike do të jetë më e ulët se ajo e planifikuar aktualisht në nivel prej 3,8%. Është e sigurt se edhe inflacioni do të jetë dukshëm më i lartë krahasuar me planin aktual. Borxhi publik, i cili në fund të […]

La organización South West Heritage Trust ha adquirido la joya, que data de alrededor del año 297 d. C.Así fue cómo el amor por Shakespeare llenó de pájaros el Central Park de Nueva York e introdujo una de sus especies invasoras Corría el año 2018 cuando un hombre llamado Kevin Pinto le pidió a los dueños de una parcela en Ilminster, Somerset (Inglaterra), utilizar un detector de metales en su terreno. Con el permiso del propietario, empezó a pasar el aparato por el suelo y, en un momento, encontró algo pequeño. Al principio, Pinto pensó que lo que había llamado su atención eran solo monedas antiguas, algo sin demasiado valor.  Sin embargo, lo que había encontrado bajo tierra se trataba de un importante tesoro de la época romana. Hablamos de un anillo de oro que sorprendió especialmente a los arqueólogos, que lo describieron como un objeto “raro tanto por su tamaño como por su valor artístico”, según recogió la organización benéfica South West Heritage Trust.  Ha sido esta organización la que, ocho años después del descubrimiento, ha adquirido el anillo. “Hemos adquirido un extraordinario anillo romano de oro descubierto cerca de Ilminster, en el sur de Somerset. El Anillo de Ilminster, que data de alrededor del año 297 d. C., es un hallazgo verdaderamente extraordinario”, compartieron en un comunicado publicado en su página web. Un anillo poco común para la época El anillo, un descubrimiento sin precedentes para Gran Bretaña y, concretamente, para el suroeste de Inglaterra, es inusualmente grande (pesa 48 gramos) y está engastado con una gema finamente grabada que representa a la diosa Victoria conduciendo un carro tirado por dos caballos.  Una de las cosas que más llamó la atención de los expertos fue el material utilizado. El oro romano es algo poco habitual, ya que la mayoría de las joyas de esta época están hechas de plata o bronce. Esto sugiere que en la zona vivieron romanos especialmente adinerados que pudieran permitirse una joya de estas características.  Amal Khreisheh, conservadora principal de South West Heritage Trust, con el anillo de Ilminster y monedas del tesoro. “Su descubrimiento arroja luz sobre cómo los habitantes romanos del sur de Somerset afrontaron un período de inestabilidad entre 286 y 296. Es probable que el anillo fuera enterrado poco después, en 297, como parte de un tesoro que incluía monedas, plomo y objetos de cerámica”, declaró Amal Khreisheh, conservadora principal del South West Heritage Trust. La organización adquirió el anillo y otros tesoros encontrados en la zona por un valor total de 78.000 libras. Según recogen varios medios, el propietario del terreno recibió la mitad de las ganancias de la transacción. El resto se lo llevó Pinto, quien gracias a ese dinero pudo terminar de pagar su hipoteca y reducir su jornada laboral como camionero a cuatro días por semana.

U.S. colleges and universities are reeling from one of the most challenging years in recent memory. In 2025, institutions laid off more than 9,000 faculty and staff amid enrollment volatility, shrinking budgets and growing skepticism about the value of a college degree.  As a result, institutions are under increasing pressure to find efficiencies through new […] The post OPINION:In a moment of uncertainty and growing public scrutiny, colleges should be investing in faculty to drive student success appeared first on The Hechinger Report.

هەواڵە جیهانیـیەکان لە دەنگی ئەمەریکا