Open Newswire

Hatua muhimu imefikiwa katika kesi ya Luteni Jenerali Philémon Yav Irung, anayeshtakiwa kwa uhaini mbele ya Mahakama Kuu ya Kijeshi huko Kinshasa, nchini Jamhuri ya Kidemokrasia ya Kongo.

Як подати заявку на отримання виплати?

No us sembla que avui dia hi ha una manera de fer política pública que funciona com el gat de Schrödinger? Hi és i no hi és alhora. El servei és públic… però la responsabilitat no sempre ho és. I fins que no s’obre la capsa —fins que alguna cosa falla—, ningú no sap exactament en quin estat es troba. La Generalitat manté la titularitat dels serveis, els finança amb diners públics, però en delega la gestió a fundacions, empreses i entitats del tercer sector. Sobre el paper, és una qüestió d’eficiència. A la pràctica, sovint és una altra cosa: una manera de governar sense assumir plenament les conseqüències de governar. Quan el sistema funciona, no es nota. Quan falla, no queda clar qui ha de respondre. I aquest buit no és tècnic. És polític.   El model: diners públics, gestió externalitzada L’externalització no és nova ni, en si mateixa, problemàtica. El problema apareix quan deixa de ser puntual i es converteix en estructura. Quan això passa, el model és aquest: la Generalitat paga l’entitat gestiona el ciutadà queda al mig   I aquí és on es produeix el desplaçament real. Perquè el dret continua sent públic, però la relació ja no és directa. Es mediatitza. Es burocratitza. I, en molts casos, es desresponsabilitza.   Habitatge: quan el dret passa per una fundació El cas de Habitat 3 no és anecdòtic. És estructural. Una fundació que gestiona habitatge social amb finançament públic, actuant de facto com a propietari. No és una anomalia del sistema. És el sistema. El problema no és només qui gestiona, sinó què passa quan les coses no funcionen:    situacions que s’allarguen anys  inacció sostinguda  resposta només quan hi ha exposició pública   La Casa Orsola ho posa sobre la taula. Una operació presentada com a solució social que, sense pressió ciutadana, planteja dubtes incòmodes: s’estan utilitzant diners públics per absorbir dinàmiques especulatives? qui assumeix el risc real? qui en surt beneficiat?   No és un cas excepcional. És una manera d’operar. Infància: la protecció fragmentada Amb la infància, la qüestió encara és més greu. El sistema vinculat a DGAIA —i les seves reestructuracions posteriors— ha funcionat durant anys amb una xarxa extensa d’entitats externalitzades. Centres, serveis, intervenció. I, malgrat els canvis institucionals, les crítiques es repeteixen: manca de control efectiu dificultat real de supervisió problemes que només emergeixen quan es fan públics Quan la protecció es delega, la responsabilitat es fragmenta.   I quan la responsabilitat es fragmenta, la rendició de comptes es debilita. No és eficiència. És una manera de fer Arribats aquí, la pregunta ja no és tècnica. És política. No se n’adonen els responsables públics que una part creixent de la desconfiança ciutadana neix precisament d’aquesta manera de fer? Una manera de fer que recorda massa a: xarxes opaques dependències creuades estructures que viuen gairebé exclusivament de l’administració   No cal dir-ne caciquisme. Però tampoc cal fer veure que no s’hi assembla. Perquè quan els serveis públics passen sistemàticament per les mateixes estructures, amb poca transparència i control difús, el problema deixa de ser puntual. Es converteix en model. El patró no és local I no, això no és exclusiu de Catalunya. El 16 d’abril de 2026, Ursula von der Leyen va presentar una aplicació mòbil de verificació d’edat per “protegir els menors”. La idea, sobre el paper, és impecable. El problema és que, en condicions normals, una eina així no hauria superat una auditoria seriosa en l’àmbit privat sense qüestionaments importants: privacitat seguretat traçabilitat   I, tot i això, es presenta com a solució institucional. No és una anècdota. És un símptoma. Una manera de fer política basada en: anunciar solucions externalitzar-ne el desenvolupament i confiar que la legitimitat institucional substitueixi el control real   Quan el servei públic es converteix en pantalla El problema de fons no és qui executa el servei. És què passa quan: la Generalitat paga altres gestionen i ningú respon amb claredat quan hi ha un problema   En aquest punt, el servei públic continua existint formalment. Però funcionalment, pot convertir-se en una altra cosa: una pantalla institucional darrere la qual operen dinàmiques que no són plenament públiques.   El punt cec del sistema El debat acostuma a encallar-se en si cal externalitzar més o menys, millor o pitjor. Però això és secundari. El que està en joc no és el volum d’externalització, sinó el tipus de sistema que es construeix a partir d’ella. Un sistema on:  qui finança no executa  qui executa no respon políticament  i qui ho pateix no té a qui dirigir-se amb claredat   En aquest punt, el servei públic no desapareix. Es transforma en una altra cosa: una estructura que opera, però que no s’exposa. I aquí és on apareix el veritable problema. No és només que hi hagi errors. És que hi ha espais on l’error no té recorregut institucional clar. No és només una qüestió de gestió. És una qüestió de responsabilitat. I quan la responsabilitat no té lloc on fixar-se, el sistema pot continuar funcionant… però deixa de ser fiable.

Ante el Deportivo Alavés, el central se retiró por molestias musculares tras reaparecer hace apenas dos semanas.

Idadi ya watu waliohukumiwa kunyongwa nchini DRC imeongezeka tangu kuondolewa kwa marufiku ya hukumu ya aina hiyo mwaka wa 2024 kulingana na ripoti ya shirika moja la kiraia.

Prescriptions for ADHD have grown 11-fold in 20 years. As GPs begin to prescribe ADHD medication, will this rise again?

Трамп не назвав нового терміну, зазначивши, що США почекають, поки влада Ірану сформулює «єдину» переговорну позицію

തൃശൂർ മുണ്ടത്തിക്കോട് സ്ഫോടനത്തിൽ പരിക്കേറ്റ് ചികിത്സയിൽ കഴിയുന്ന അഞ്ചുപേരുടെ നില അതീവ ഗുരുതരം.

സ്ഫോടനത്തിന്‍റെ കാരണം കണ്ടെത്താൻ വിദ​ഗ്ധ സംഘം സ്ഥലത്ത് ശാസ്ത്രീയ പരിശോധന നടത്തുമെന്നാണ് റിപ്പോര്‍ട്ടുകള്‍

ഇറാനുമായുള്ള രണ്ടാഴ്ചത്തെ വെടിനിർത്തൽ കാലാവധി ബുധനാഴ്ച അവസാനിക്കാനിരിക്കെ, അത് നീട്ടുന്നതായി യുഎസ് പ്രസിഡന്റ് ഡോണൾഡ് ട്രംപ് പ്രഖ്യാപിച്ചു.

ജില്ലാഭരണകൂടവുമായി ചേർന്ന് കൂടിയാലോചിച്ച ശേഷമാണ് തുടർ നടപടികളിൽ തീരുമാനമെടുക്കുക. വളരെയധികം ആലോചിച്ച് തീരുമനാമെടുക്കേണ്ട കാര്യമാണിത്

തെരച്ചിലിൽ 15 ശരീരഭാ​ഗങ്ങൾ കൂടി കണ്ടെത്തിയിട്ടുണ്ട്. എത്രപേർ അപകടത്തിൽപ്പെട്ടു എന്നത് ഇപ്പോഴും കണക്കാക്കാനിയിട്ടില്ല.

Mike Flanagan és un dels noms més reconeguts del cinema de terror dels últims vint anys. Entre pel·lícules i sèries, suma una trentena de títols, entre els quals hi figuren 'La maledicció de Hill House' (2018), 'Doctor Somni' (2019), 'Missa de mitjanit' (2021)' o 'La Caiguda de la Casa Usher' (2023). Amb 'La vida d'en Chuck' (2024), però, ha decidit fer un gir radical i sorprenent a la seva trajectòria: deixa de banda els seus universos tenebrosos i personatges d'ultratomba per a lliurar-nos, una adaptació fidelíssima d’una novel·la curta de Stephen King, un autor que ha portat a la pantalla fins a tres cops, i que és, sobretot, una oda a la vida ordinària. I ho fa amb una elegància narrativa que deixa sense alè. La pel·lícula està estructurada en tres capítols que avancen en ordre invers: comencem pel final de la vida de Charles Krantz (Tom Hiddleston) i anem retrocedint fins a la infantesa. Aquest recurs, que podria semblar un simple truc formal, es converteix en l’ànima mateixa del film. Cada capítol revela una nova capa del personatge i, alhora, ens obliga a replantejar-nos què entenem per “vida important”. Perquè Chuck no és un heroi, ni un geni, ni un salvador del món. És un comptable de trenta-nou anys que balla quan ningú el mira, que estima en silenci i que, aparentment, no ha fet res d’extraordinari. I precisament per això la pel·lícula és tan commovedora. Hiddleston ofereix una interpretació magistral, continguda i plena de matisos. El seu Chuck és un home normal que, gràcies a la càmera de Flanagan, es converteix en algú extraordinari, sense deixar de ser mai ordinari. El repartiment de suport és de luxe: Chiwetel Ejiofor i Karen Gillan porten el pes emocional del primer capítol (que juga amb elements de fi del món gairebé apocalíptics), mentre que els joves actors que encarnen Chuck nen i adolescent (Jacob Tremblay i Cody Flanagan) aconsegueixen una autenticitat que fa que el cor se’ns entendreixi. Flanagan, que també signa el guió, respecta l’esperit de King fins a l’últim detall: la barreja de realisme quotidià i tocs de fantasia suau, l’humor sec i, sobretot, aquella capacitat de trobar bellesa en les coses més trivials. La fotografia de Michael Fimognari és càlida i acollidora quan cal, i freda i distant en els moments de crisi existencial. La banda sonora, discreta però efectiva, sap quan ha d'emmudir per deixar que el silenci i les mirades facin la feina. Hi ha qui podria retreure a la pel·lícula un cert sentimentalisme excessiu o una fidelitat gairebé reverencial al text original que, en alguns moments, frena la seva pròpia identitat cinematogràfica. Però aquestes petites esquerdes es perdonen fàcilment davant la força emotiva del conjunt. 'La vida d’en Chuck' no pretén revolucionar el cinema: simplement vol recordar-nos que cada vida, fins i tot la més aparentment insignificant, mereix ser explicada. I que, al final, el que compta no és quant de temps vivim, sinó la plenitud dels moments que vivim, que ens toquen. Una pel·lícula tendra, intel·ligent i profundament humana. Una de les millors adaptacions de King dels últims anys i, sens dubte, una de les propostes més necessàries del passat 2025. A Prime Video.

Díaz Bidart confirma el encuentro con el empresario imputado para tratar la licencia investigada en la trama de hidrocarburos, pero sostiene que no intervino para facilitar su obtención y que remitió al entorno de Villafuel a Transición Ecológica.

Tume ya umoja wa Afrika kwa nchi ya Sudan, AUMISS, imetangaza kuwa wajumbe wa baraza la usalama na amani kutoka Umoja huo, watazuru Juba kuanzia Alhamisi hadi Jumamoso ya wiki hii, kufanya tathmini ya kipindi cha mpito.

En Mauritanie, le climat politique se crispe davantage. Deux députées de l’opposition, Mariem Cheikh et Ghamou Achour, ont été placées sous mandat de dépôt ce 21 avril et envoyées en prison. Ces deux élues, membres du mouvement abolitionniste IRA de Biram Dah Abeid, sont poursuivies pour avoir critiqué le président et le gouvernement lors de diffusions en direct sur les réseaux sociaux. Si le parquet général invoque le « flagrant délit » pour justifier la levée de leur immunité parlementaire, l’opposition, elle, dénonce une dérive autoritaire et une attaque contre la démocratie.

Gov. Josh Stein announced on Tuesday his proposal for a fiscal year 2026-27 state budget, calling on the legislature to act quickly. Last year, North Carolina was the only state in the country not to pass a state budget, following... The post Gov. Stein releases budget proposal with 11% average raise for teachers, highest starting pay in the Southeast appeared first on EdNC.

Одной из ключевых тем регионального экономического саммита, который стартует 22 апреля в Астане, станет обмеление Каспийского моря. За пределами официальной повестки звучит все больше скепсиса: эксперты сомневаются, что обсуждения приведут к реальным изменениям. По их мнению, без готовности России к компромиссам и без большей ответственности и прозрачности со стороны нефтяных корпораций остановить деградацию Каспия вряд ли удастся. "Азаттык Азия" рассказывает о том, что происходит с...

ศาลนัดไต่สวนพยาน คดีพลทหารเพชรรัตน์ เสียชีวิตในเรือนจำทหาร 22 พ.ค. 69 นี้

Rais wa Marekani, Donald Trump, hapo jana alitangaza kuongeza muda wa usitishaji mapigano na Iran ili kutoa nafasi ya majadiliano, wakati huu makubaliano ya awali yakimalizika bila ya tukio lolote la makabiliano.