4 minutes
Gov. Andy Beshear is signing an executive order to launch pre-K for all pilot programs in Robertson and Rockcastle Counties, he said Thursday. He has long pushed for universal pre-K in Kentucky, but could not get buy-in from the General Assembly. During his weekly press conference he criticized Kentucky lawmakers for not agreeing to his […]
Gov. Andy Beshear is signing an executive order to launch pre-K for all pilot programs in Robertson and Rockcastle Counties, he said Thursday. He has long pushed for universal pre-K in Kentucky, but could not get buy-in from the General Assembly. During his weekly press conference he criticized Kentucky lawmakers for not agreeing to his […]
6 minutes
The attorney general is seeking documents from districts related to classroom displays and board votes on prayer time.
The attorney general is seeking documents from districts related to classroom displays and board votes on prayer time.
8 minutes
Às vésperas da visita do presidente dos EUA, Donald Trump, à China, o governo chinês, por meio de seu porta-voz Lin Jian, voltou a criticar as ações dos Estados Unidos na América Latina durante a coletiva de imprensa do Ministério das Relações Exteriores da China desta quinta (07). A declaração foi feita ao comentar a […] Fonte
Às vésperas da visita do presidente dos EUA, Donald Trump, à China, o governo chinês, por meio de seu porta-voz Lin Jian, voltou a criticar as ações dos Estados Unidos na América Latina durante a coletiva de imprensa do Ministério das Relações Exteriores da China desta quinta (07). A declaração foi feita ao comentar a […] Fonte
8 minutes

Është gjetur e vdekur një femër në një banesë në rrugën „Vasill Gllavinov“ në Shtip. Sipas banorëve të ndërtesës, bëhet fjalë për një studente turke, e cila studion në Universitetin “Goce Dellçev” në Shtip. Komadiri i NJTZ-së së Shtipit, Bllagoj Renxhov, për MIA-n konfirmoi se janë thirrur për të ndërhyrë dhe për të hyrë në […]

Është gjetur e vdekur një femër në një banesë në rrugën „Vasill Gllavinov“ në Shtip. Sipas banorëve të ndërtesës, bëhet fjalë për një studente turke, e cila studion në Universitetin “Goce Dellçev” në Shtip. Komadiri i NJTZ-së së Shtipit, Bllagoj Renxhov, për MIA-n konfirmoi se janë thirrur për të ndërhyrë dhe për të hyrë në […]
9 minutes
On Thursday, New Hampshire House lawmakers approved a bill aimed at addressing rampant and systemic abuse and neglect in New Hampshire’s disability care system. State Sen. David Rochefort, a Littleton Republican, said the “genesis” of Senate Bill 670 was a series of articles published by the Bulletin in November. New Hampshire’s Bureau of Developmental Services […]
On Thursday, New Hampshire House lawmakers approved a bill aimed at addressing rampant and systemic abuse and neglect in New Hampshire’s disability care system. State Sen. David Rochefort, a Littleton Republican, said the “genesis” of Senate Bill 670 was a series of articles published by the Bulletin in November. New Hampshire’s Bureau of Developmental Services […]
9 minutes

Las autoridades estadounidenses investigan varias operaciones millonarias realizadas minutos antes de anuncios clave sobre la guerra en Irán que movieron el precio del petróleo. Se analizan posibles filtraciones de información que habrían dado ventaja a ciertos inversores en momentos críticos del conflicto.

9 minutes
Las autoridades estadounidenses investigan varias operaciones millonarias realizadas minutos antes de anuncios clave sobre la guerra en Irán que movieron el precio del petróleo. Se analizan posibles filtraciones de información que habrían dado ventaja a ciertos inversores en momentos críticos del conflicto.
13 minutes
Un fenomen astronòmic com l'eclipsi té un interès bàsicament científic, però també econòmic. En concret, es tracta d'un esdeveniment que pot mobilitzar milers de persones per gaudir d'un moment com aquest, que només es dona un cop cada molts anys (el darrer a Europa va ser el 1999). El fet que l'eclipsi es pugui observar en la seva totalitat només en uns pocs indrets del món fa que aquests siguin especialment cobejats pels amants de l'astronomia. En aquestes dates es generaran moviments molt importants de visitants cercant un bon indret des d'on gaudir d'aquest espectacle. I aquí és on entra en joc l'economia. Indrets exclusius a tot el planeta Un eclipsi de sol es produeix quan la Lluna es posa al bell mig del Sol i la Terra, tapa la llum de l'astre rei i enfosqueix la Terra. Normalment els eclipsis són parcials (la Lluna només cobreix una part de la superfície del Sol). En aquests casos l'enfosquiment no és absolut i l'efecte visual és menys espectacular. Quan es tracta d'un eclipsi de Sol total, com el que tindrà lloc el proper 12 d'agost, l'enfosquiment és total i en uns pocs segons es passarà de la plena llum del dia a una foscor (quasi) absoluta. Així, cap a dos quarts de nou del vespre i durant vora un minut (una mica més a les Terres de l'Ebre) la llum solar desapareixerà. Aquest fenomen astronòmic serà especialment important al Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre, una part de les terres de Ponent, Castelló, mitja demarcació de València i la totalitat de les Illes Balears. Aquesta serà una de les poques zones del planeta on l'eclipsi serà total, ja que en altres indrets del país només serà parcial i en altres països del món ni tan sols es veurà. Una mobilitat creixent concentrada en un període molt curt A les zones del nostre país on l'eclipsi serà total, s'esperen milers de visitants. En algunes zones d'aquest territori les cerques d'allotjament rural s'han incrementat en més del 800 % per alguns municipis. No es tracta només de cercar allotjament, sinó de facilitar l'accés, l'aparcament dels vehicles, reforçar els serveis públics de seguretat i sanitaris, i garantir una gestió racional de tot aquest flux de visitants. Aquests visitants generaran un impacte econòmic molt rellevant i comparable al d'altres esdeveniments que impliquen una gran concentració de persones en molt poc temps. Exemples similars inclouen festivals musicals, grans esdeveniments esportius, fires i congressos o celebracions populars multitudinàries. Què tenen tots aquests esdeveniments en comú? Un increment sobtat de la demanda de serveis (allotjament, restauració, transport), tensions sobre les infraestructures locals i oportunitats de dinamització econòmica. Què ens ensenyen altres eclipsis d'economia El que ens mostren experiències recents amb eclipsis és que els impactes són elevats però estan limitats per la capacitat de l'oferta de béns i serveis local. Així, per als Estats Units existeixen diverses estimacions d'impactes (tot i que cal precisar que no són íntegrament traslladables al cas del nostre país). De manera global, un estudi sobre l'eclipsi del 8 d'abril del 2024 als Estats Units i el Canadà xifrava l'impacte total (per als Estats Units) en 5 985 milions de dòlars, amb una despesa directa de 1 558 milions de dòlars. Si parem atenció en el detall que es mostra en aquest estudi, podem agafar l'estat de Missouri com a referència d'un territori amb una població similar a la de la zona del nostre país on hi haurà l'eclipsi. En concret, a Missouri l'impacte s'estimava en 172 milions de dòlars, per la qual cosa no seria agosarat plantejar un impacte similar. I ja amb més detall per a aquest estat, podem esmentar els efectes per a diferents activitats, ja que en aquest eclipsi les reserves d'hotel van incrementar-se un 135 %, la despesa en benzina un 17 % i en restaurants un 47 %. I si ens fixem en indrets més petits, hi ha el cas de diversos municipis mitjans d'Illinois, Indiana i Missouri pel que fa als casos de l'eclipsi del 2017 (Carbondale, 8 milions de dòlars d'impacte) o el del 2024 (Vincennes, 14 milions; Poplar Bluff, 6 milions), la qual cosa dóna unes xifres per càpita d'entre 360 i 850 dòlars, aproximadament. Una quantitat, doncs, gens menyspreable. Com funcionen els impactes En primer lloc, hi haurà un impacte econòmic directe, consistent en la despesa que facin en hotels, càmpings, cases rurals, restauració, transport i comerç. En segon lloc, hi haurà un impacte indirecte, a partir de l'increment d'activitat als proveïdors i els serveis associats de tots aquests béns i serveis. Finalment, hi haurà un impacte induït, conseqüència de la despesa addicional generada, atès que la despesa directa i indirecta originada per l'eclipsi acaba repercutint en altres sectors que no tenen res a veure amb aquest impacte inicial. Tot plegat pot suposar un increment d'activitat econòmica molt rellevant, malgrat que aquesta no serà automàtica i dependrà de factors com l'accessibilitat, la capacitat d'allotjament, l'oferta complementària d'activitats lúdiques i de divulgació astronòmica o la coordinació entre les diferents administracions públiques implicades. Per últim, evidentment, la climatologia. Al marge que els desplaçaments de llarga distància que es realitzin per a contemplar aquest fenomen els podem considerar com a segurs, també n'hi haurà molts altres des de territoris propers que dependran de la climatologia prevista per al 12 d'agost. I això no se sabrà fins al darrer moment. Quin són els aspectes clau En primer lloc, la importància de la planificació, atès que la coordinació entre administracions i operadors turístics és clau per evitar col·lapses i maximitzar l'impacte al territori. En segon lloc, la diversitat dels impactes, atès que la despesa directa dels visitants (per exemple en comerços, lleure, transport, alimentació i begudes, allotjament) és només una part de l'impacte total. Així, hi ha també efectes indirectes (proveïdors, logística) i induïts (increment de la renda local), que poden ser significatius si el teixit econòmic local està preparat per absorbir aquesta demanda. Tot plegat suposarà un increment de l'activitat als territoris afectats que, al seu torn, generarà ingressos públics en forma de recaptació impositiva. I en tercer lloc, la necessitat d'estirar la durada de l'esdeveniment, de manera de poder oferir atractius addicionals també abans i després de l'eclipsi. L'astroturisme, més enllà de l'eclipsi Cal recordar que l'eclipsi tindrà lloc en plena temporada alta estival, amb la qual cosa, la capacitat de posar allotjaments extres al mercat serà limitada, sobretot en zones com el litoral mediterrani, on el turisme és molt estacional. L'impacte econòmic no serà el mateix que si l'eclipsi fos a l'hivern, però aquesta pot ser una oportunitat excel·lent per a promocionar un turisme científic i cultural, (l'astroturisme), una pràctica on, per exemple, ja hi ha localitats, com les muntanyes de Prades, que destaquen a escala internacional. Aquest tipus de turisme té un nivell educatiu més elevat, realitza una despesa per capita força superior i té una petjada ambiental més reduïda. Amb l'excusa de l'eclipsi es poden organitzar tot un seguit d'actes durant els dies anteriors i posteriors, amb l'objectiu de “desestacionalitzar” aquest fenomen i evitar que es vegi limitat a la durada estricte de l'enfosquiment de la Terra. Sortosament, l'eclipsi coincidirà amb un altre fenomen astronòmic com les llàgrimes de Sant Llorenç que, tot i que visibles des de mitjans de juliol fins a finals d'agost, assoliran el punt màxim entre l'11 i el 13 d'agost, just abans i després de l'eclipsi. En resum, l'eclipsi serà un esdeveniment que, al marge del seu interès purament científic, tindrà també un interès en termes econòmics. Josep-Maria Arauzo-Carod no rep salari, ni realitza tasques de consultoria, ni posseeix accions, ni rep finançament de cap empresa o organització que pugui obtenir benefici d'aquest article, i ha declarat no tenir vincles rellevants més enllà del càrrec acadèmic citat.
Un fenomen astronòmic com l'eclipsi té un interès bàsicament científic, però també econòmic. En concret, es tracta d'un esdeveniment que pot mobilitzar milers de persones per gaudir d'un moment com aquest, que només es dona un cop cada molts anys (el darrer a Europa va ser el 1999). El fet que l'eclipsi es pugui observar en la seva totalitat només en uns pocs indrets del món fa que aquests siguin especialment cobejats pels amants de l'astronomia. En aquestes dates es generaran moviments molt importants de visitants cercant un bon indret des d'on gaudir d'aquest espectacle. I aquí és on entra en joc l'economia. Indrets exclusius a tot el planeta Un eclipsi de sol es produeix quan la Lluna es posa al bell mig del Sol i la Terra, tapa la llum de l'astre rei i enfosqueix la Terra. Normalment els eclipsis són parcials (la Lluna només cobreix una part de la superfície del Sol). En aquests casos l'enfosquiment no és absolut i l'efecte visual és menys espectacular. Quan es tracta d'un eclipsi de Sol total, com el que tindrà lloc el proper 12 d'agost, l'enfosquiment és total i en uns pocs segons es passarà de la plena llum del dia a una foscor (quasi) absoluta. Així, cap a dos quarts de nou del vespre i durant vora un minut (una mica més a les Terres de l'Ebre) la llum solar desapareixerà. Aquest fenomen astronòmic serà especialment important al Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre, una part de les terres de Ponent, Castelló, mitja demarcació de València i la totalitat de les Illes Balears. Aquesta serà una de les poques zones del planeta on l'eclipsi serà total, ja que en altres indrets del país només serà parcial i en altres països del món ni tan sols es veurà. Una mobilitat creixent concentrada en un període molt curt A les zones del nostre país on l'eclipsi serà total, s'esperen milers de visitants. En algunes zones d'aquest territori les cerques d'allotjament rural s'han incrementat en més del 800 % per alguns municipis. No es tracta només de cercar allotjament, sinó de facilitar l'accés, l'aparcament dels vehicles, reforçar els serveis públics de seguretat i sanitaris, i garantir una gestió racional de tot aquest flux de visitants. Aquests visitants generaran un impacte econòmic molt rellevant i comparable al d'altres esdeveniments que impliquen una gran concentració de persones en molt poc temps. Exemples similars inclouen festivals musicals, grans esdeveniments esportius, fires i congressos o celebracions populars multitudinàries. Què tenen tots aquests esdeveniments en comú? Un increment sobtat de la demanda de serveis (allotjament, restauració, transport), tensions sobre les infraestructures locals i oportunitats de dinamització econòmica. Què ens ensenyen altres eclipsis d'economia El que ens mostren experiències recents amb eclipsis és que els impactes són elevats però estan limitats per la capacitat de l'oferta de béns i serveis local. Així, per als Estats Units existeixen diverses estimacions d'impactes (tot i que cal precisar que no són íntegrament traslladables al cas del nostre país). De manera global, un estudi sobre l'eclipsi del 8 d'abril del 2024 als Estats Units i el Canadà xifrava l'impacte total (per als Estats Units) en 5 985 milions de dòlars, amb una despesa directa de 1 558 milions de dòlars. Si parem atenció en el detall que es mostra en aquest estudi, podem agafar l'estat de Missouri com a referència d'un territori amb una població similar a la de la zona del nostre país on hi haurà l'eclipsi. En concret, a Missouri l'impacte s'estimava en 172 milions de dòlars, per la qual cosa no seria agosarat plantejar un impacte similar. I ja amb més detall per a aquest estat, podem esmentar els efectes per a diferents activitats, ja que en aquest eclipsi les reserves d'hotel van incrementar-se un 135 %, la despesa en benzina un 17 % i en restaurants un 47 %. I si ens fixem en indrets més petits, hi ha el cas de diversos municipis mitjans d'Illinois, Indiana i Missouri pel que fa als casos de l'eclipsi del 2017 (Carbondale, 8 milions de dòlars d'impacte) o el del 2024 (Vincennes, 14 milions; Poplar Bluff, 6 milions), la qual cosa dóna unes xifres per càpita d'entre 360 i 850 dòlars, aproximadament. Una quantitat, doncs, gens menyspreable. Com funcionen els impactes En primer lloc, hi haurà un impacte econòmic directe, consistent en la despesa que facin en hotels, càmpings, cases rurals, restauració, transport i comerç. En segon lloc, hi haurà un impacte indirecte, a partir de l'increment d'activitat als proveïdors i els serveis associats de tots aquests béns i serveis. Finalment, hi haurà un impacte induït, conseqüència de la despesa addicional generada, atès que la despesa directa i indirecta originada per l'eclipsi acaba repercutint en altres sectors que no tenen res a veure amb aquest impacte inicial. Tot plegat pot suposar un increment d'activitat econòmica molt rellevant, malgrat que aquesta no serà automàtica i dependrà de factors com l'accessibilitat, la capacitat d'allotjament, l'oferta complementària d'activitats lúdiques i de divulgació astronòmica o la coordinació entre les diferents administracions públiques implicades. Per últim, evidentment, la climatologia. Al marge que els desplaçaments de llarga distància que es realitzin per a contemplar aquest fenomen els podem considerar com a segurs, també n'hi haurà molts altres des de territoris propers que dependran de la climatologia prevista per al 12 d'agost. I això no se sabrà fins al darrer moment. Quin són els aspectes clau En primer lloc, la importància de la planificació, atès que la coordinació entre administracions i operadors turístics és clau per evitar col·lapses i maximitzar l'impacte al territori. En segon lloc, la diversitat dels impactes, atès que la despesa directa dels visitants (per exemple en comerços, lleure, transport, alimentació i begudes, allotjament) és només una part de l'impacte total. Així, hi ha també efectes indirectes (proveïdors, logística) i induïts (increment de la renda local), que poden ser significatius si el teixit econòmic local està preparat per absorbir aquesta demanda. Tot plegat suposarà un increment de l'activitat als territoris afectats que, al seu torn, generarà ingressos públics en forma de recaptació impositiva. I en tercer lloc, la necessitat d'estirar la durada de l'esdeveniment, de manera de poder oferir atractius addicionals també abans i després de l'eclipsi. L'astroturisme, més enllà de l'eclipsi Cal recordar que l'eclipsi tindrà lloc en plena temporada alta estival, amb la qual cosa, la capacitat de posar allotjaments extres al mercat serà limitada, sobretot en zones com el litoral mediterrani, on el turisme és molt estacional. L'impacte econòmic no serà el mateix que si l'eclipsi fos a l'hivern, però aquesta pot ser una oportunitat excel·lent per a promocionar un turisme científic i cultural, (l'astroturisme), una pràctica on, per exemple, ja hi ha localitats, com les muntanyes de Prades, que destaquen a escala internacional. Aquest tipus de turisme té un nivell educatiu més elevat, realitza una despesa per capita força superior i té una petjada ambiental més reduïda. Amb l'excusa de l'eclipsi es poden organitzar tot un seguit d'actes durant els dies anteriors i posteriors, amb l'objectiu de “desestacionalitzar” aquest fenomen i evitar que es vegi limitat a la durada estricte de l'enfosquiment de la Terra. Sortosament, l'eclipsi coincidirà amb un altre fenomen astronòmic com les llàgrimes de Sant Llorenç que, tot i que visibles des de mitjans de juliol fins a finals d'agost, assoliran el punt màxim entre l'11 i el 13 d'agost, just abans i després de l'eclipsi. En resum, l'eclipsi serà un esdeveniment que, al marge del seu interès purament científic, tindrà també un interès en termes econòmics. Josep-Maria Arauzo-Carod no rep salari, ni realitza tasques de consultoria, ni posseeix accions, ni rep finançament de cap empresa o organització que pugui obtenir benefici d'aquest article, i ha declarat no tenir vincles rellevants més enllà del càrrec acadèmic citat.
13 minutes
Imatge nocturna de Barcelona. Mundofoto/ShutterstockDurant molt de temps, la nit ha estat percebuda com un espai marginal dins de la planificació urbana, una mena de “temps mort” que escapava a la mirada estructurada de les polítiques públiques. Però actualment la nit emergeix com un espai central, amb dinàmiques pròpies i amb una creixent rellevància en la configuració de la vida urbana. En aquest context, el model tradicional de gestió –basat en ordenances, sancions i intervenció policial reactiva– ha demostrat limitacions evidents. La conflictivitat recurrent en zones d'oci nocturn, així com la judicialització creixent d'aquests problemes, evidencien la necessitat d'enfocaments més integrals, com l'alcalde de nit, que la ciutat de Barcelona va posar en marxa fa dos anys. Barcelona ha estat pionera en aquest àmbit, amb la creació, l'any 2024, de la figura de la Comissionada de la Nit. Carmen Zapata és la primera en ostentar aquest càrrec. Aquesta iniciativa representa un punt d'inflexió en la manera d'entendre la governança nocturna a Espanya. Malgrat la seva denominació, l'alcalde de nit no és un alcalde en el sentit clàssic de la paraula. No disposa de poder coercitiu ni de competències executives pròpies, ni tampoc és escollit democràticament. La seva funció és, més aviat, la d'un mediador o facilitador que opera en l'espai intermedi entre administració, sector privat i ciutadania. La seva tasca consisteix a escoltar, connectar i coordinar, amb l'objectiu de construir consensos i prevenir conflictes abans que aquests esclatin. Resultats a altres ciutats del món El model contemporani d'alcalde de nit té els seus orígens als Països Baixos, a principis del segle XXI. En ciutats com Rotterdam i Amsterdam, la creixent conflictivitat associada a la vida nocturna va impulsar la recerca de noves formes de gestió. Així va sorgir la figura del nachtburgemeester, concebuda inicialment com una iniciativa quasi experimental, però que amb el temps es consolidaria com una peça clau de la governança urbana. El cas d'Amsterdam és especialment paradigmàtic. Allà, l'alcalde de nit actua com a representant de la comunitat nocturna, amb el suport –tant institucional com financer– de l'Ajuntament i del sector privat. Aquesta posició híbrida li permet actuar com a pont entre interessos diversos, facilitar la comunicació i promoure solucions innovadores. Podem destacar les següents: Llicències de 24 hores per evitar aglomeracions massives a la sortida dels locals. Programes de mediació entre veïns i empresaris. Figures de “hosts nocturns” per reduir conflictes. Els resultats han estat significatius: reducció de molèsties, millora de la percepció de seguretat i disminució de la violència associada a l'oci nocturn. Aquests exemples il·lustren com una gestió més flexible i informada pot generar resultats més satisfactoris que les aproximacions estrictament restrictives. La figura s'ha estès a altres països i ha adoptat formes diverses. A França, per exemple, s'ha optat per institucionalitzar la governança nocturna a través de consells participatius i càrrecs tècnics dins de l'administració. A la capital de Regne Unit, Londres, es va crear la figura del Night Czar, amb funcions estratègiques en la promoció de l'economia nocturna (i impulsant mesures com el servei de metro 24 hores). Als Estats Units, ciutats com Nova York han desenvolupat oficines específiques dedicades a la vida nocturna, amb un enfocament similar de mediació i coordinació. Malgrat les diferències, totes aquestes experiències comparteixen una idea central: la nit no pot ser gestionada adequadament sense estructures específiques que en reconeguin la complexitat. Gestionar la nit mitjançant el diàleg i la coordinació és l'objectiu comú que moltes ciutats del món estan adoptant. Barcelona: un primer pas cap a un nou model de governança A Espanya, la necessitat d'aquest tipus d'enfocaments es fa especialment evident. La intensitat de la vida nocturna, que constitueix un dels principals atractius turístics del país, ha anat acompanyada de conflictes recurrents en matèria de soroll, convivència i seguretat. Les zones d'oci de ciutats com Barcelona, Madrid o València han estat escenari de tensions constants entre residents i usuaris de la nit. El marc normatiu existent, que combina legislació estatal, autonòmica i municipal, ha permès establir límits i sancions, però no ha aconseguit resoldre els problemes de fons. La jurisprudència, tant nacional com europea, ha reconegut reiteradament que la contaminació acústica pot vulnerar drets fonamentals, i ha posat en evidència les mancances de l'actuació administrativa. Davant d'aquesta situació, la introducció de la figura de l'alcalde de nit es presenta com una oportunitat per transformar el model de gestió i passar d'una lògica reactiva a una de preventiva i col·laborativa. El model barceloní combina la figura individual de la comissionada amb la creació d'un Consell de la Nit, un espai participatiu on es reuneixen representants del sector, del veïnat i de l'administració. Aquesta estructura permet articular un procés de presa de decisions més inclusiu i transparent, en línia amb els principis de la governança col·laborativa. És important destacar que la comissionada no té competències executives ni de seguretat. La seva funció és coordinar, facilitar i impulsar, treballant de manera transversal amb els diferents serveis municipals. Aquesta limitació, lluny de ser un inconvenient, reforça el seu paper com a figura de consens, allunyada de la lògica sancionadora. Què té ha dir el Dret sobre la implantació en altres ciutats Des del punt de vista jurídic, la figura de l'alcalde de nit no està prevista explícitament en la legislació espanyola. No obstant això, el marc normatiu actual ofereix suficient flexibilitat per permetre la seva implantació. La clau es troba en el principi d'autonomia local, que reconeix als municipis la capacitat d'organitzar-se d'acord amb les seves necessitats. Aquesta autonomia permet la creació de figures com la del comissionat o la dels òrgans participatius, sense necessitat de reformes legislatives immediates. Tanmateix, la consolidació d'aquest model podria beneficiar-se d'un reconeixement normatiu més explícit, així com de directrius que facilitin la seva implementació en altres ciutats. Governar la nit La figura de l'alcalde de nit simbolitza un canvi profund en la manera d'entendre la ciutat. Ja no es tracta només de gestionar problemes, sinó de construir espais de convivència on els diferents usos i temporalitats puguin coexistir de manera equilibrada. En un context urbà cada cop més complex, la governança nocturna esdevé una eina imprescindible per garantir tant el dinamisme econòmic com la qualitat de vida. La mediació, la participació i la coordinació emergeixen com a elements clau d'aquest nou paradigma. Barcelona ha obert el camí, però el repte és extensible a moltes altres ciutats. La consolidació d'aquest model dependrà, en gran mesura, de la capacitat de les institucions per assumir que la nit no és un problema a controlar, sinó una realitat a governar amb intel·ligència i sensibilitat. En definitiva, governar la nit és també governar la ciutat en la seva totalitat. I en aquesta tasca, la figura de l'alcalde de nit pot jugar un paper decisiu. Maur Diaz Jover rep fons del projecte “La mejora de las decisiones administrativas mediante el uso de la IA, la experimentación y los sandboxes: especial atención al ámbito urbano y de vivienda (ADMAIES)”, 2024-2027. Ref.: PID2023-151396OB-I00, IP: Dr. Agustí Cerrillo Martínez.
Imatge nocturna de Barcelona. Mundofoto/ShutterstockDurant molt de temps, la nit ha estat percebuda com un espai marginal dins de la planificació urbana, una mena de “temps mort” que escapava a la mirada estructurada de les polítiques públiques. Però actualment la nit emergeix com un espai central, amb dinàmiques pròpies i amb una creixent rellevància en la configuració de la vida urbana. En aquest context, el model tradicional de gestió –basat en ordenances, sancions i intervenció policial reactiva– ha demostrat limitacions evidents. La conflictivitat recurrent en zones d'oci nocturn, així com la judicialització creixent d'aquests problemes, evidencien la necessitat d'enfocaments més integrals, com l'alcalde de nit, que la ciutat de Barcelona va posar en marxa fa dos anys. Barcelona ha estat pionera en aquest àmbit, amb la creació, l'any 2024, de la figura de la Comissionada de la Nit. Carmen Zapata és la primera en ostentar aquest càrrec. Aquesta iniciativa representa un punt d'inflexió en la manera d'entendre la governança nocturna a Espanya. Malgrat la seva denominació, l'alcalde de nit no és un alcalde en el sentit clàssic de la paraula. No disposa de poder coercitiu ni de competències executives pròpies, ni tampoc és escollit democràticament. La seva funció és, més aviat, la d'un mediador o facilitador que opera en l'espai intermedi entre administració, sector privat i ciutadania. La seva tasca consisteix a escoltar, connectar i coordinar, amb l'objectiu de construir consensos i prevenir conflictes abans que aquests esclatin. Resultats a altres ciutats del món El model contemporani d'alcalde de nit té els seus orígens als Països Baixos, a principis del segle XXI. En ciutats com Rotterdam i Amsterdam, la creixent conflictivitat associada a la vida nocturna va impulsar la recerca de noves formes de gestió. Així va sorgir la figura del nachtburgemeester, concebuda inicialment com una iniciativa quasi experimental, però que amb el temps es consolidaria com una peça clau de la governança urbana. El cas d'Amsterdam és especialment paradigmàtic. Allà, l'alcalde de nit actua com a representant de la comunitat nocturna, amb el suport –tant institucional com financer– de l'Ajuntament i del sector privat. Aquesta posició híbrida li permet actuar com a pont entre interessos diversos, facilitar la comunicació i promoure solucions innovadores. Podem destacar les següents: Llicències de 24 hores per evitar aglomeracions massives a la sortida dels locals. Programes de mediació entre veïns i empresaris. Figures de “hosts nocturns” per reduir conflictes. Els resultats han estat significatius: reducció de molèsties, millora de la percepció de seguretat i disminució de la violència associada a l'oci nocturn. Aquests exemples il·lustren com una gestió més flexible i informada pot generar resultats més satisfactoris que les aproximacions estrictament restrictives. La figura s'ha estès a altres països i ha adoptat formes diverses. A França, per exemple, s'ha optat per institucionalitzar la governança nocturna a través de consells participatius i càrrecs tècnics dins de l'administració. A la capital de Regne Unit, Londres, es va crear la figura del Night Czar, amb funcions estratègiques en la promoció de l'economia nocturna (i impulsant mesures com el servei de metro 24 hores). Als Estats Units, ciutats com Nova York han desenvolupat oficines específiques dedicades a la vida nocturna, amb un enfocament similar de mediació i coordinació. Malgrat les diferències, totes aquestes experiències comparteixen una idea central: la nit no pot ser gestionada adequadament sense estructures específiques que en reconeguin la complexitat. Gestionar la nit mitjançant el diàleg i la coordinació és l'objectiu comú que moltes ciutats del món estan adoptant. Barcelona: un primer pas cap a un nou model de governança A Espanya, la necessitat d'aquest tipus d'enfocaments es fa especialment evident. La intensitat de la vida nocturna, que constitueix un dels principals atractius turístics del país, ha anat acompanyada de conflictes recurrents en matèria de soroll, convivència i seguretat. Les zones d'oci de ciutats com Barcelona, Madrid o València han estat escenari de tensions constants entre residents i usuaris de la nit. El marc normatiu existent, que combina legislació estatal, autonòmica i municipal, ha permès establir límits i sancions, però no ha aconseguit resoldre els problemes de fons. La jurisprudència, tant nacional com europea, ha reconegut reiteradament que la contaminació acústica pot vulnerar drets fonamentals, i ha posat en evidència les mancances de l'actuació administrativa. Davant d'aquesta situació, la introducció de la figura de l'alcalde de nit es presenta com una oportunitat per transformar el model de gestió i passar d'una lògica reactiva a una de preventiva i col·laborativa. El model barceloní combina la figura individual de la comissionada amb la creació d'un Consell de la Nit, un espai participatiu on es reuneixen representants del sector, del veïnat i de l'administració. Aquesta estructura permet articular un procés de presa de decisions més inclusiu i transparent, en línia amb els principis de la governança col·laborativa. És important destacar que la comissionada no té competències executives ni de seguretat. La seva funció és coordinar, facilitar i impulsar, treballant de manera transversal amb els diferents serveis municipals. Aquesta limitació, lluny de ser un inconvenient, reforça el seu paper com a figura de consens, allunyada de la lògica sancionadora. Què té ha dir el Dret sobre la implantació en altres ciutats Des del punt de vista jurídic, la figura de l'alcalde de nit no està prevista explícitament en la legislació espanyola. No obstant això, el marc normatiu actual ofereix suficient flexibilitat per permetre la seva implantació. La clau es troba en el principi d'autonomia local, que reconeix als municipis la capacitat d'organitzar-se d'acord amb les seves necessitats. Aquesta autonomia permet la creació de figures com la del comissionat o la dels òrgans participatius, sense necessitat de reformes legislatives immediates. Tanmateix, la consolidació d'aquest model podria beneficiar-se d'un reconeixement normatiu més explícit, així com de directrius que facilitin la seva implementació en altres ciutats. Governar la nit La figura de l'alcalde de nit simbolitza un canvi profund en la manera d'entendre la ciutat. Ja no es tracta només de gestionar problemes, sinó de construir espais de convivència on els diferents usos i temporalitats puguin coexistir de manera equilibrada. En un context urbà cada cop més complex, la governança nocturna esdevé una eina imprescindible per garantir tant el dinamisme econòmic com la qualitat de vida. La mediació, la participació i la coordinació emergeixen com a elements clau d'aquest nou paradigma. Barcelona ha obert el camí, però el repte és extensible a moltes altres ciutats. La consolidació d'aquest model dependrà, en gran mesura, de la capacitat de les institucions per assumir que la nit no és un problema a controlar, sinó una realitat a governar amb intel·ligència i sensibilitat. En definitiva, governar la nit és també governar la ciutat en la seva totalitat. I en aquesta tasca, la figura de l'alcalde de nit pot jugar un paper decisiu. Maur Diaz Jover rep fons del projecte “La mejora de las decisiones administrativas mediante el uso de la IA, la experimentación y los sandboxes: especial atención al ámbito urbano y de vivienda (ADMAIES)”, 2024-2027. Ref.: PID2023-151396OB-I00, IP: Dr. Agustí Cerrillo Martínez.
13 minutes
Democrats focus on ensuring transparent and accessible elections. The Current is an inclusive nonprofit, non-partisan news organization providing in-depth watchdog journalism for Savannah and Coastal Georgia’s communities.
Democrats focus on ensuring transparent and accessible elections. The Current is an inclusive nonprofit, non-partisan news organization providing in-depth watchdog journalism for Savannah and Coastal Georgia’s communities.
14 minutes
A letalidade policial piorou no estado de São Paulo no começo deste ano, puxada por um maior número de mortes na Baixada Santista. No primeiro trimestre, a região passou pela chamada Operação Verão, que consiste em um aumento do efetivo da Polícia Militar do Estado de São Paulo (PMESP) no litoral paulista e já havia causado um recorde […] Fonte
A letalidade policial piorou no estado de São Paulo no começo deste ano, puxada por um maior número de mortes na Baixada Santista. No primeiro trimestre, a região passou pela chamada Operação Verão, que consiste em um aumento do efetivo da Polícia Militar do Estado de São Paulo (PMESP) no litoral paulista e já havia causado um recorde […] Fonte
15 minutes
Security is tight as Moscow prepares for the May 9 Victory Day parade on Red Square, marking the defeat of Nazi Germany in 1945. For the first time in nearly 20 years, the event will be held without military hardware. Mobile Internet restrictions are already in effect across the Russian capital.
Security is tight as Moscow prepares for the May 9 Victory Day parade on Red Square, marking the defeat of Nazi Germany in 1945. For the first time in nearly 20 years, the event will be held without military hardware. Mobile Internet restrictions are already in effect across the Russian capital.
16 minutes
Minnesota lawmakers set a goal to remove lead lines from the state by 2033, but time is running out in the legislative session to renew funding.
Minnesota lawmakers set a goal to remove lead lines from the state by 2033, but time is running out in the legislative session to renew funding.
17 minutes
Ukrajinska vojska saopštila je da su pogodili ruski nosač raketa u Kaspijskom moru, najnovijem napadu dugog dometa na ruske ciljeve. Brod je bio dio ruske flotile u Kaspijskom moru, koja je ranije korištena za lansiranje krstarećih raketa na ukrajinske ciljeve. Nije poznato koliko je brod oštećen u napadu 7. maja, koji nije mogao biti odmah potvrđen. Više od četiri godine nakon početka ruske ofanzive, Ukrajina je pojačala arsenal oružja dugog dometa, proširujući i proizvodnju dronova i...
Ukrajinska vojska saopštila je da su pogodili ruski nosač raketa u Kaspijskom moru, najnovijem napadu dugog dometa na ruske ciljeve. Brod je bio dio ruske flotile u Kaspijskom moru, koja je ranije korištena za lansiranje krstarećih raketa na ukrajinske ciljeve. Nije poznato koliko je brod oštećen u napadu 7. maja, koji nije mogao biti odmah potvrđen. Više od četiri godine nakon početka ruske ofanzive, Ukrajina je pojačala arsenal oružja dugog dometa, proširujući i proizvodnju dronova i...
17 minutes
Julen Gabiria itzultzaileak euskarara ekarri ditu azkeneko urteotan Joe Sacco kazetari eta komikigile estatubatuarraren lanak: 'Gerra Gazan', 'Gazako oin-oharrak' eta 'Palestina'. Biurdana Institutuak urtero antolatzen duen Euskal Liburuaren Irakurketa Publikoaren edizio berrian azken hau aukeratu du mintzagai
Julen Gabiria itzultzaileak euskarara ekarri ditu azkeneko urteotan Joe Sacco kazetari eta komikigile estatubatuarraren lanak: 'Gerra Gazan', 'Gazako oin-oharrak' eta 'Palestina'. Biurdana Institutuak urtero antolatzen duen Euskal Liburuaren Irakurketa Publikoaren edizio berrian azken hau aukeratu du mintzagai
19 minutes
据路透社报道,巴拉圭总统圣地亚哥·佩尼亚周四表示,巴拉圭与台湾之间的友谊建立在自由与民主基础之上。而此前,中国方面要求他与台北断绝关系。
19 minutes
据路透社报道,巴拉圭总统圣地亚哥·佩尼亚周四表示,巴拉圭与台湾之间的友谊建立在自由与民主基础之上。而此前,中国方面要求他与台北断绝关系。
19 minutes

The “Born-Alive Abortion Survivors Protection Act” remains Missouri Republicans’ signature piece of abortion legislation this year as they work to fast-track it to passage before the legislative session ends next week. A state Senate bill passed late Wednesday was modified to remove provisions allowing lawsuits over medication abortions. It has received pushback from some members […]

The “Born-Alive Abortion Survivors Protection Act” remains Missouri Republicans’ signature piece of abortion legislation this year as they work to fast-track it to passage before the legislative session ends next week. A state Senate bill passed late Wednesday was modified to remove provisions allowing lawsuits over medication abortions. It has received pushback from some members […]
21 minutes

While the latest talks were less fraught than October’s, the International Maritime Organization’s Net-Zero Framework is far from a done deal The post Global green shipping deal still on course, say advocates appeared first on Dialogue Earth.

While the latest talks were less fraught than October’s, the International Maritime Organization’s Net-Zero Framework is far from a done deal The post Global green shipping deal still on course, say advocates appeared first on Dialogue Earth.
23 minutes
Зеленский не рекомендовал лидерам иностранных государств посещать парад в Москве 9 мая
Зеленский не рекомендовал лидерам иностранных государств посещать парад в Москве 9 мая
23 minutes
Зеленский не рекомендовал лидерам иностранных государств посещать парад в Москве 9 мая
Зеленский не рекомендовал лидерам иностранных государств посещать парад в Москве 9 мая
23 minutes

España mantiene un parque de vivienda pública del 3,3% frente al 8% europeo, con más de 318.000 pisos ya gestionados por entidades sociales. El nuevo plan estatal reconoce su papel, pero el sector sigue reclamando financiación estable y reglas claras para crecer al nivel de la UE.

España mantiene un parque de vivienda pública del 3,3% frente al 8% europeo, con más de 318.000 pisos ya gestionados por entidades sociales. El nuevo plan estatal reconoce su papel, pero el sector sigue reclamando financiación estable y reglas claras para crecer al nivel de la UE.