El PP consigue sacar adelante en el Congreso una moción no vinculante que exige al Gobierno explicaciones por el millonario rescate de la aerolínea, gracias a la postura de los independentistas, mientras algunos ministros cargan contra determinados magistrados.

Feed icon
Mundiario
CC BY-SA🅭🅯🄎

El PP consigue sacar adelante en el Congreso una moción no vinculante que exige al Gobierno explicaciones por el millonario rescate de la aerolínea, gracias a la postura de los independentistas, mientras algunos ministros cargan contra determinados magistrados.

Huelga indefinida en País Valencià, más de un mes de paros territoriales y generales en Catalunya y un bloque de organizaciones que preparan una protesta unitaria en Madrid: la defensa de educación se cocina desde las aulas.Temas principal: Educación públicaLeer artículo completo

Feed icon
El Salto
CC BY-SA🅭🅯🄎

Huelga indefinida en País Valencià, más de un mes de paros territoriales y generales en Catalunya y un bloque de organizaciones que preparan una protesta unitaria en Madrid: la defensa de educación se cocina desde las aulas.Temas principal: Educación públicaLeer artículo completo

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha rebutjat totes les al·legacions presentades per l’Ajuntament de València, encapçalat per M. José Catalá, a l’informe elaborat per l’ens normatiu del valencià contra el canvi del topònim de València per la denominació bilingüe “Valencia / Valéncia“. Així ho ha anunciat la presidenta de la institució, Verònica Cantó, en roda de premsa: “No s’ha acceptat cap de les al·legacions que va aportar l’Ajuntament, després de ser estudiades”. La decisió es va adoptar en el ple de l’AVL celebrat a la fi de maig, i després es va enviar a la direcció general de l’Administració Local de la Generalitat, “que és qui porta el procediment”, i “no a l’Ajuntament”. Les al·legacions del consistori anaven contra el dictamen de l’AVL que indica que la denominació correcta del municipi és exclusivament “València“, amb accent obert, i rebutja la proposta de l’equip de govern del Cap i casal, integrat per PP i Vox, basada en “fonaments històrics i lingüístics exposats en un estudi tècnic del lingüista i acadèmic de l’AVL Abelard Saragossà“, segons el consistori. El 2 de març, l’AVL va fer públic que desestimava la proposta del canvi de nom per “Valencia / Valéncia” perquè l’Ajuntament no havia aportat cap argument per a justificar aquesta modificació. A més, va remarcar que a denominació “correcta i adequada” de la ciutat des del punt de vista històric i lingüístic és la “tradicional” i “única” València. Seguidament, en el ple municipal de finals de març, el govern local va aprovar les 27 al·legacions formulades pel consistori a l’informe de l’AVL.   L’informe de l’AVL La Secció d’Onomàstica de l’AVL conclou que l’estudi de l’Ajuntament no aporta arguments nous ni sòlids per a justificar l’abandonament de la forma vigent des del 2017, i recorda que el canvi de denominació aprovat el 2016 i oficialitzat pel Consell el 2017 va fixar la forma única en valencià “València”. A més, l’AVL retreu que l’informe d’Abelard Saragossà pràcticament no justifica la forma castellana de la proposta ni exposa prou fonaments històrics i lingüístics per a una cooficialitat d’aquesta classe. L’organisme normatiu insisteix que la legislació vigent estableix que qualsevol canvi de denominació s’ha d’adequar a la tradició històrica i lingüística i ha d’estar sustentat en un estudi tècnic complet. En aquest sentit, subratlla que el decret autonòmic sobre canvi de nom dels municipis ja assenyala que s’ha d’evitar, sempre que siga possible, la forma bilingüe, i recorda que només 35 dels 542 municipis valencians han optat per aquesta solució, un 6,4 % del total. Per això, l’AVL defensa que en el cas de València cal mantindre una forma única en valencià, també com a mesura de protecció d’una llengua minoritzada. L’informe també desmunta la tesi que la grafia amb accent agut siga la més adequada. L’Acadèmia sosté que el topònim deriva del llatí Valentia i que, per coherència etimològica, normativa i amb la tradició escrita consolidada, la forma que correspon és “València”, amb accent obert. A més, recorda que aquesta és la grafia emprada en l’Estatut, en la denominació oficial de la província, la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València, la Diputació de València i la mateixa documentació municipal. També remarca que “Valéncia” és inexistent en els usos oficials i només apareix de manera puntual en casos molt concrets. Un altre dels arguments destacats del dictamen és la falta de consens social entorn de la proposta municipal. L’AVL assenyala que durant el període d’exposició pública s’han presentat 922 al·legacions en contra i només 61 a favor de “Valéncia”. L’entitat contraposa aquestes xifres al precedent del 2016, quan la modificació per oficialitzar “València” només va rebre quatre al·legacions i va ser aprovada per unanimitat al ple municipal. Segons l’informe, les dades actuals evidencien una contestació social elevada i trenquen qualsevol relat de cohesió al voltant del canvi. Per tot això, la Secció d’Onomàstica conclou que la denominació correcta i adequada és “València”. I afegeix una precisió final amb càrrega política i jurídica: si l’Ajuntament decideix continuar avant amb una fórmula doble contra el criteri de l’AVL, l’única solució bilingüe que considera acceptable és “València / Valencia”, i no la proposta amb accent tancat impulsada pel govern municipal.

Feed icon
Racó Català
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha rebutjat totes les al·legacions presentades per l’Ajuntament de València, encapçalat per M. José Catalá, a l’informe elaborat per l’ens normatiu del valencià contra el canvi del topònim de València per la denominació bilingüe “Valencia / Valéncia“. Així ho ha anunciat la presidenta de la institució, Verònica Cantó, en roda de premsa: “No s’ha acceptat cap de les al·legacions que va aportar l’Ajuntament, després de ser estudiades”. La decisió es va adoptar en el ple de l’AVL celebrat a la fi de maig, i després es va enviar a la direcció general de l’Administració Local de la Generalitat, “que és qui porta el procediment”, i “no a l’Ajuntament”. Les al·legacions del consistori anaven contra el dictamen de l’AVL que indica que la denominació correcta del municipi és exclusivament “València“, amb accent obert, i rebutja la proposta de l’equip de govern del Cap i casal, integrat per PP i Vox, basada en “fonaments històrics i lingüístics exposats en un estudi tècnic del lingüista i acadèmic de l’AVL Abelard Saragossà“, segons el consistori. El 2 de març, l’AVL va fer públic que desestimava la proposta del canvi de nom per “Valencia / Valéncia” perquè l’Ajuntament no havia aportat cap argument per a justificar aquesta modificació. A més, va remarcar que a denominació “correcta i adequada” de la ciutat des del punt de vista històric i lingüístic és la “tradicional” i “única” València. Seguidament, en el ple municipal de finals de març, el govern local va aprovar les 27 al·legacions formulades pel consistori a l’informe de l’AVL.   L’informe de l’AVL La Secció d’Onomàstica de l’AVL conclou que l’estudi de l’Ajuntament no aporta arguments nous ni sòlids per a justificar l’abandonament de la forma vigent des del 2017, i recorda que el canvi de denominació aprovat el 2016 i oficialitzat pel Consell el 2017 va fixar la forma única en valencià “València”. A més, l’AVL retreu que l’informe d’Abelard Saragossà pràcticament no justifica la forma castellana de la proposta ni exposa prou fonaments històrics i lingüístics per a una cooficialitat d’aquesta classe. L’organisme normatiu insisteix que la legislació vigent estableix que qualsevol canvi de denominació s’ha d’adequar a la tradició històrica i lingüística i ha d’estar sustentat en un estudi tècnic complet. En aquest sentit, subratlla que el decret autonòmic sobre canvi de nom dels municipis ja assenyala que s’ha d’evitar, sempre que siga possible, la forma bilingüe, i recorda que només 35 dels 542 municipis valencians han optat per aquesta solució, un 6,4 % del total. Per això, l’AVL defensa que en el cas de València cal mantindre una forma única en valencià, també com a mesura de protecció d’una llengua minoritzada. L’informe també desmunta la tesi que la grafia amb accent agut siga la més adequada. L’Acadèmia sosté que el topònim deriva del llatí Valentia i que, per coherència etimològica, normativa i amb la tradició escrita consolidada, la forma que correspon és “València”, amb accent obert. A més, recorda que aquesta és la grafia emprada en l’Estatut, en la denominació oficial de la província, la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València, la Diputació de València i la mateixa documentació municipal. També remarca que “Valéncia” és inexistent en els usos oficials i només apareix de manera puntual en casos molt concrets. Un altre dels arguments destacats del dictamen és la falta de consens social entorn de la proposta municipal. L’AVL assenyala que durant el període d’exposició pública s’han presentat 922 al·legacions en contra i només 61 a favor de “Valéncia”. L’entitat contraposa aquestes xifres al precedent del 2016, quan la modificació per oficialitzar “València” només va rebre quatre al·legacions i va ser aprovada per unanimitat al ple municipal. Segons l’informe, les dades actuals evidencien una contestació social elevada i trenquen qualsevol relat de cohesió al voltant del canvi. Per tot això, la Secció d’Onomàstica conclou que la denominació correcta i adequada és “València”. I afegeix una precisió final amb càrrega política i jurídica: si l’Ajuntament decideix continuar avant amb una fórmula doble contra el criteri de l’AVL, l’única solució bilingüe que considera acceptable és “València / Valencia”, i no la proposta amb accent tancat impulsada pel govern municipal.

Ez dago eskubiderik
CC BY-SA🅭🅯🄎

16 minutes

Berria
Feed icon

Feed icon
Berria
CC BY-SA🅭🅯🄎

Iheslarien alaben kontakizuna
CC BY-SA🅭🅯🄎

16 minutes

Berria
Feed icon

Feed icon
Berria
CC BY-SA🅭🅯🄎

Ametsak eta pausoak
CC BY-SA🅭🅯🄎

16 minutes

Berria
Feed icon

Feed icon
Berria
CC BY-SA🅭🅯🄎

Minbiziek diotena
CC BY-SA🅭🅯🄎

16 minutes

Berria
Feed icon

Feed icon
Berria
CC BY-SA🅭🅯🄎

Hemen
CC BY-SA🅭🅯🄎

16 minutes

Berria
Feed icon

Feed icon
Berria
CC BY-SA🅭🅯🄎

16 minutes

Zaldieroa 2026-06-12
CC BY-SA🅭🅯🄎

16 minutes

Berria
Feed icon

Feed icon
Berria
CC BY-SA🅭🅯🄎

Ahaztuen aztarnak
CC BY-SA🅭🅯🄎

16 minutes

Berria
Feed icon

Feed icon
Berria
CC BY-SA🅭🅯🄎

Ez, ez da saihetsezina
CC BY-SA🅭🅯🄎

16 minutes

Berria
Feed icon

Feed icon
Berria
CC BY-SA🅭🅯🄎

16 minutes

Berria
Feed icon

Feed icon
Berria
CC BY-SA🅭🅯🄎

Martxa zuriak
CC BY-SA🅭🅯🄎

16 minutes

Berria
Feed icon

Feed icon
Berria
CC BY-SA🅭🅯🄎

16 minutes

Bart
CC BY-SA🅭🅯🄎

16 minutes

Berria
Feed icon

Feed icon
Berria
CC BY-SA🅭🅯🄎

16 minutes

Euskararen pizkunde berriaz
CC BY-SA🅭🅯🄎

16 minutes

Berria
Feed icon

Feed icon
Berria
CC BY-SA🅭🅯🄎

16 minutes

Berria
Feed icon

Feed icon
Berria
CC BY-SA🅭🅯🄎

Au Mali, le ministère des Transports annonce une «opération spéciale» à partir du lundi 15 juin pour faire immatriculer tous les engins à deux ou trois roues circulant sans plaque règlementaire, à la suite d'une décision prise mercredi 10 juin en raison des « impératifs sécuritaires actuels ». Le 3 juin déjà, la lutte antiterroriste avait justifié l'interdiction des motos de 125 cm3 et plus en dehors des grandes villes, ce qui suscite toujours de fortes réactions tant ces véhicules sont devenus incontournables, notamment en zone rurale. Près de dix jours après son entrée en vigueur, la mesure est d'ailleurs appliquée de façon très disparate dans le pays.

Feed icon
Radio France Internationale
Attribution+

Au Mali, le ministère des Transports annonce une «opération spéciale» à partir du lundi 15 juin pour faire immatriculer tous les engins à deux ou trois roues circulant sans plaque règlementaire, à la suite d'une décision prise mercredi 10 juin en raison des « impératifs sécuritaires actuels ». Le 3 juin déjà, la lutte antiterroriste avait justifié l'interdiction des motos de 125 cm3 et plus en dehors des grandes villes, ce qui suscite toujours de fortes réactions tant ces véhicules sont devenus incontournables, notamment en zone rurale. Près de dix jours après son entrée en vigueur, la mesure est d'ailleurs appliquée de façon très disparate dans le pays.

Dix personnes parmi lesquelles figurent d'anciens et d'actuels directeurs de l'entreprise ont été arrêtées, mercredi 10 juin. Accusées d'avoir détourné 10 milliards de dinars - près de 65 millions d'euros - appartenant à l'entreprise, elles comparaîtront devant le pôle pénal économique et financier du tribunal de Sidi M’hamed.

Feed icon
Radio France Internationale
Attribution+

Dix personnes parmi lesquelles figurent d'anciens et d'actuels directeurs de l'entreprise ont été arrêtées, mercredi 10 juin. Accusées d'avoir détourné 10 milliards de dinars - près de 65 millions d'euros - appartenant à l'entreprise, elles comparaîtront devant le pôle pénal économique et financier du tribunal de Sidi M’hamed.