Open Newswire

Tras siete años sin conexión aérea directa, American Airlines ha reanudado la ruta entre Miami y Caracas con un vuelo inaugural que simboliza el acercamiento entre Estados Unidos y Venezuela en un nuevo contexto político y económico.

El jefe del Estado Mayor Conjunto, el general Dan Caine, reconoció ante el Senado de EE UU que existe cierto margen de asistencia rusa a Teherán, mientras que la República Islámica advierte de represalias “dolorosas” si Washington retoma los ataques

«Нормалізація через культурні відносини нагадує те, що робила Ангела Меркель через проєкт «Північний потік»

El president del FC Andorra,Gerard Piqué, ha concedit una entrevista en exclusiva a 'La Veu Lliure' en què ha abordat amb detall el present del club, les seves aspiracions esportives i el paper que juga l’entitat en la projecció d’Andorra com a país. Text: Joel Picón/ La Veu Lliure Imatge: Sophie Amat   Piqué ha estat clar a l’hora de situar el debat sobre un possible ascens a Primera Divisió, que ha qualificat més com un "somni de futur que no pas un objectiu immediat", tot i reconèixer que l’equip continua amb opcions esportives en el tram final de la competició.  “La Primera Divisió és, diria, un somni més que un objectiu a curt termini, tot i que hem fet les coses bé i encara estem en situació d’opcions, però ho veiem molt difícil”, ha explicat.   Un salt estructural imprescindible si s'ascendeix El president tricolor ha remarcat que un hipotètic ascens comportaria un canvi profund en l’estructura del club. Segons ha detallat, el FC Andorra hauria de créixer de manera significativa tant a nivell esportiu com organitzatiu, especialment en infraestructures. “A nivell de club hauríem de créixer, a nivell d’estructura i també d’estadi. Crec que s’hauria d’adaptar una mica l’estadi a la realitat de la Primera Divisió”, ha afirmat.    Entrevista a Gerard Piqué (@3gerardpique) a La Veu Lliure sobre el FC Andorra pic.twitter.com/S6wtJvE9jA — La Veu Lliure (@laveulliure) April 30, 2026   En aquest sentit, ha recordat que les decisions sobre les instal·lacions s’haurien de prendre de manera coordinada amb la Federació, ja que és la propietària de l’estadi. Piqué ha afegit que el club hauria d’estar preparat per fer aquest pas “de la mà de totes les institucions implicades”, amb l’objectiu de poder competir amb garanties en un hipotètic escenari a l’elit del futbol espanyol.   Identitat, país i creixement social del projecte Més enllà de l’àmbit estrictament esportiu, el president del FC Andorra ha volgut destacar el vincle personal i emocional que manté amb el país. Ha assegurat que se sent “com a casa” i ha valorat positivament el fet que el català sigui llengua oficial, un element que, segons ell, facilita la integració i la proximitat amb la societat andorrana. Piqué ha fet també una lectura del creixement del país en els darrers anys: “Vam arribar fa set anys i mig i veure Andorra aleshores i veure-la ara és impressionant. Ha crescut moltíssim”, ha afirmat. En la seva opinió, el potencial del Principat és “enorme”, tant en l’àmbit econòmic com en el social i esportiu.           View this post on Instagram                       A post shared by La Veu Lliure (@laveulliure)   El president ha remarcat que el FC Andorra ha evolucionat en paral·lel a aquest creixement, establint vincles cada vegada més estrets amb la societat. “Ens hem apropat molt a la gent i cada vegada estem creixent més com a club i com a institució dins del país”, ha explicat.   El futbol com a eina de projecció internacional Un dels punts centrals de l’entrevista ha estat el paper que, segons Piqué, ha de jugar l’esport en la projecció exterior d’Andorra. El president del club ha defensat que les entitats esportives tenen una responsabilitat més enllà de la competició. “Portem el nom del país arreu on anem, i això ens dona una responsabilitat”, ha afirmat. En aquest sentit, ha remarcat que el futbol i el bàsquet, especialment els equips que competeixen a nivell internacional o en lligues estrangeres, han d’ajudar a construir una imatge positiva del país. Piqué ha criticat que sovint Andorra sigui reduïda a qüestions fiscals o econòmiques, i ha defensat una visió més àmplia del país: “Hi ha moltes coses per promoure, com la natura, les muntanyes, la qualitat de vida i el creixement social dels últims anys, que no només el tema dels impostos”. Segons ha explicat, el FC Andorra vol contribuir activament a aquesta nova imatge: “Crec fermament que tenim la responsabilitat d’ajudar a millorar com es veu Andorra des de fora, mostrant el país modern, esportiu i en evolució constant que és avui”.   Article publicat originàriament a 'La Veu Lliure'

Mahakama Kuu nchini Uganda, imemkuta na hatia Christopher Okello Onyum, na kumuhukumu kunyongwa kwa makosa manne ya mauaji ya watoto wanne wa shule katika Kituo cha Maendeleo ya Watoto wa Awali cha Ggaba, April 2 mwaka huu.

In a devastating blow to what John Lewis called “the most powerful non-violent tool we have in a democracy,” a right-wing, illegitimate SCOTUS finally gutted the Voting Rights Act they’ve been chipping away at for years, ensuring communities of color will increasingly be denied “a voice in their own destiny.” By striking down a new Louisiana voting map as a bogus “racial gerrymander,” the court’s extremist hacks betrayed generations who fought and bled, said Fannie Lou Hamer, “to live as decent human beings.”The court’s 6-3 decision in Louisiana v. Callais kneecapped “our nation’s most important federal civil rights law," effectively voiding the last remaining provision of the landmark 1965 Voting Rights Act’s Section 2 that allowed voters of color to legally challenge racially discriminatory electoral maps. Specifically, they rejected Louisiana's redrawn 2024 Congressional map that created a second majority-Black district - in a one-third Black state - aimed at righting the GOP’s racist wrongs of the past, defying precedent, context and common sense to argue the move, already upheld by two courts, was ”an unconstitutional racial gerrymander.“In another outlandish opinion, Samuel Alito, the hackiest of a cabal of hacks, didn’t directly strike down Section 2, which prohibits voting practices that discriminate on the basis of race; writing for the majority, he argued he was simply “properly” re-interpreting it to require proof of intentional discrimination - which Congress didn’t write into the law, which defies past rulings that redistricting must only result in discrimination, intended or no, and which is almost impossible to prove. Thus, wielding “sleight of hand and legal gibberish,” did Alito give license for corrupt politicians to further rig the system by silencing entire communities of color.The potential death knoll for a vital law that's curtailed racial gerrymandering and discrimination for 60 years comes, of course, after years of whittling away by Roberts Court zealots, using tactics from voter ID laws to limiting registration. One advocate: "This ruling isn’t about the law, it’s about power, and giving Republicans more seats they (could) win at the ballot box." One "pernicious" result, writes Rick Hasen: To "bleach the halls" of Congress, state legislatures and city councils, the life's work of judges who see their constituency as aggrieved white men hostile to the rights of minorities - a stance that puts them "at odds with democracy itself."In a fiery dissent, Justice Elena Kagan charged the majority “straight-facedly holds the Voting Rights Act must be brought low to make the world safe for partisan gerrymanders." The law they “eviscerate", she wrote, "is - or, now more accurately, was - one of the most consequential, efficacious, and amply justified exercises of federal legislative power in our Nation’s history. It was born of the literal blood of Union soldiers and civil rights marchers, and repeatedly, and overwhelmingly, reauthorized by the people’s representatives in Congress. Only they have the right to say it is no longer needed - not the Members of this Court.”Above all, critics decry the hubris and perfidy of those heedless Court members blithely stripping from millions of Americans the elemental rights so many of their descendants struggled, suffered and died for. The Rev. William Barber eviscerated a court, ignorant of the painful history of "the rights that cost our people so much," that has "decided their job is to enable extremism and systemic racism by arguing that race has no place in the American Democratic process. Race has always had a place in the process. And claiming that partisan decisions are not racist is a form of racism." "Some of us," John Lewis humbly noted of his lifetime of good trouble, "gave a little blood for (that) right." John Lewis called the fight for voting rights "the struggle of a lifetime, or maybe even many lifetimes."Photo from Getty ArchivesSo did Fannie Lou Hamer, who fought against a Jim Crow South she'd grown up in because, "I was sick and tired of being sick and tired." The granddaughter of slaves and youngest of 20 children of sharecroppers, she was 45 in 1962 when she went to a SNCC meeting at a church in Sunflower County, Mississippi and learned Black people could register to vote. The next day, she took a bus with 17 others to the county seat in Indianola. Police only let her and another person take the literacy test; she failed, but kept going back until she passed: "If I'd had any sense, I’d a been scared. But the only thing (whites) could do was kill me, and it seemed they’d been trying to do that a little bit at a time since I could remember."On the way back, police stopped them and brought them back to Indianola, where the bus driver was fined for "driving a bus the wrong color." Back at the plantation, her children said the owner was angry she'd gone to vote; he told her to leave that night "because we are not ready for that in Mississippi." "I didn’t try to register for you," she said.. "I tried to register for myself." Then she left: "They set me free. It’s the best thing that could happen. Now I could work for my people." For the rest of her life, she did. She joined the voter registration campaign, helped organize Freedom Summer, became SNCC's oldest field secretary, ran for Congress.Left with a limp after surviving childhood polio, she embraced her identity as a Black working-poor woman with a disability and little formal education, upending preconceptions of both Black colleagues and white foes. When Rep. Adam Clayton Powell Jr. once challenged her expertise, she retorted, "How many bales of cotton have you picked?” In 1963, she became more disabled after she was arrested with other activists in Winona MS, taken to jail and brutally beaten by cops and, on their order, other black prisoners, suffering permanent damage to her eyes, legs and kidneys. She was still in jail when Medger Evers was murdered. In August 1964, she recounted that ordeal at the Democratic National Convention in Atlantic City, days after the funerals of murdered Freedom Riders Chaney, Schwerner and Goodman. Testifying to the Credentials Committee, she challenged the seating of Mississippi's all-white delegation - from still-all-white primaries - demanding the party seat Black members of an integrated Mississippi Freedom Democratic Party she'd helped found. In the end, MFDP delegates were not seated - party leaders offered a compromise of 2 seats, which she declined - but she had confronted them on a national stage about their own discrimination, famously asking, "Is this America?" - YouTube www.youtube.com During Hamer's testimony, then-president Lyndon Johnson had hastily called a news conference to divert attention for white Dem voters alarmed by her insistence on true equality. Cameras duly cut away from Hamer, but networks later showed her speech. "Hamer had pulled back the curtain," read one account. "The United States could not claim to be a democracy while withholding voting rights from millions of its citizens." Ultimately, Hamer's inclusive political vision, along with a groundswell of civil rights activism, led to Johnson's finally signing the 1964 Civil Rights Act and the 1965 Voting Rights Act, ensuring government could not “deny or abridge the right of any citizen to vote on account of race or color.”Hamer remained active through the 1960s and 1970s. She spoke with Malcolm X in Harlem, at the '68 and '72 DNC, at 1969's Vietnam War Moratorium rally in Berkeley. In 1971, she helped found the National Women's Political Caucus, aimed at recruiting, training and supporting women to run for office. The titles of her speeches reflected her resolve, her anger, her fierce hope: "We're On Our Way," "Nobody’s Free Until Everybody’s Free,” "The Only Thing We Can Do Is Work Together," ""What Have We To Hail," "America Is A Sick Place," "To Make Democracy A Reality," and, in 1976, "We Haven't Arrived Yet." Clearly, sorrowfully, we damn sure still haven't. Unlike so many others, Hamer lived to do her work and tell her story, for a while. She died in Mississippi on March 14, 1977, aged just 59, of breast cancer exacerbated by high blood pressure, diabetes, and complications from her jail beatings. She died, too, "from being poor, Black, and an activist in Mississippi at a time when all of that was lethal." Andrew Young gave her eulogy, telling mourners "the seeds of social change in America were sown here by the sweat and blood of you and Fannie Lou Hamer." Then they sang her favorite song: “This little light of mine." Her gravestone reads, "I am sick and tired of being sick and tired." May we honor her labors, and may she rest in well-earned peace and power.“The wrongs and the sickness of this country have been swept under the rug. But I’ve come out from under the rug, and I’m going to tell it like it is.” - Fannie Lou Hamer

Повітряні сили ЗСУ вночі повідомляли про рух російських безпілотників у напрямку Одещини

На фоне разногласий с канцлером Германии из-за войны в Иране Дональд Трамп заявил о том, что США могут сократить военное присутствие в стране. Европейские чиновники уже сделали ряд ответных заявлений.

Вечером 29 апреля президент США Дональд Трамп в очередной раз сообщил, что рассматривает сокращение присутствия в НАТО – речь зашла про американский военный контингент в Германии. Решение может быть принято "в ближайшее время", написал он в своей соцсети Truth Social. Согласно данным Министерства обороны США, в Германии размещены около 36 тысяч американских военнослужащих. При этом 40 лет назад, в 1985 году, их было почти в 10 раз больше – 250 тысяч (но было еще до падения Берлинской стены...

Els existencialistes volen posar el fet del ser en el centre de la reflexió. Consideren que no ha estat prou analitzat pels filòsofs que ens han precedit. Certament crec que és més preocupant l'estar durant el nostre pas per la vida. Comprenem que hem de morir però no és pas aquesta comprensió la que enfosqueix el nostre rostre. La foscor és bàsicament generada pel malestar. Potser la percepció, per part dels existencialistes, de manca històrica de l'anàlisi de la mort és un xic exagerada. Els filòsofs al llarg de la història crec que han volgut sobretot anar més enllà de la perspectiva materialista per a situar-se en la reflexió sobre la mort i, conseqüentment sobre l'ésser. Tanmateix, tot admetent aquest fet, pot argumentar-se que la quantitat d'anàlisis sobre l'ésser no posseeixen el nivell de qualitat que seria escaient. Un nivell de qualitat que hauria d'exigir-se no només sobre qüestions existencialistes sinó també a tota mena de qüestions que ens inquieten. Per tant podem afirmar, sense deixar de banda l'omnipresent comprensió de la nostra finitud, que hi ha una necessitat reflexiva, centrada en el estar, que ens remou molt més que el canvi de l'espai-vida a l'espai-mort. Aquesta evidència implica que els filòsofs han de trobar respostes (fent ús de l'anàlisi de tot el reguitzell de percepcions que ens envolten i de la dimensió vital que ens emmarca) per evitar aquelles estructures existencials que ens amaren en sensacions de dolor que ens aboquen directament a una davallada notable de les ganes de viure.

The News Media Bargaining Code was world-leading. The government’s new plan, the News Bargaining Incentive, will build on past progress to protect journalism.

กัมพูชาผลักดันคนไทย 635 คนกลับประเทศ หลังบุกทลายตึก 13 ชั้นในปอยเปต

ผลสำรวจ 60 ประเทศชี้ แรงงานทั่วโลกไม่ได้รับสิ่งที่ต้องการจาก AI

Streetscapes stepped in to help foot the bill for methadone costs after access issues at some centres

House of Representatives late Thursday postponed debate and a final vote on a bill that would place certain restrictions on federal agents.

Кыргызстанда 1-майдан тартып электр энергиясы 27 тыйынга кымбаттады. Катардагы карапайым керектөөчүлөр 700 кВт саатка чейин колдонгон электр жарыгына 1 сом 64 тыйындан, андан ашса 2 сом 94 тыйындан төлөйт. Бийик тоолуу жана жолу татаал аймактардын тургундары үчүн 1 сом 64 тыйын, аз камсыз болгон (“Үй-бүлөгө көмөк! жөлөк пулун алган) үй-бүлөлөр 700 кВт саатка чейин 50 тыйындан, андан көп колдонсо 2 сом 94 тыйындан төлөйт. Социалдык жана коомдук мекемелер үчүн 1 кВт саат электр энергиясы 2...

Ambisi besar Indonesia dalam mendorong hilirisasi nikel kerap dipuji sebagai langkah strategis menuju transisi energi global. Sebagai bahan baku penting kendaraan listrik, nikel diklaim lebih ramah lingkungan. Di balik narasi besar itu, terdapat ironi yang jarang disorot: kerusakan ruang hidup masyarakat pesisir di Maluku Utara (Malut). Di wilayah ini, aktivitas pertambangan nikel tidak hanya mengubah […] The post Opini: Kehancuran Pesisir dan Runtuhnya Peradaban Dampak Nikel appeared first on Mongabay.co.id.

El mal pot adoptar les aparences més diverses i, fins i tot, mostrar-se quotidià i familiar, de vegades, com en els contes d’'Aquest serà el nostre pou', mereixedor del premi Mercè Rodoreda 2025. Una celebració infantil més aviat inquietant, una llar d’avis poc acollidora i una neta venjativa, una parella obsessionada amb els veïns del davant, la relació entre un home que ha caigut en un pou i el seu ―diguem-ne― salvador, la intranquil·litat d’uns jubilats que gaudeixen d’un bon pis i un accidentat que espera l’ambulància un temps desmesuradament llarg són algunes de les històries amb què Marc Artigau ens submergeix en aquest mal fosc però insòlitament proper, a través d’un gran sentit de l’espectacle narratiu. Del realisme al fantàstic, de l’humor soterrat a la violència vívida, íntims o expansius, amb un toc d’absurd o grotescament versemblants, els seus contes són mecanismes de seducció que mantenen els lectors clavats a la pàgina, sense que puguin deixar de llegir.   Biografia de l'autor Marc Artigau i Queralt (Barcelona, 1984) és autor de teatre, narrativa i poesia. Ha publicat les novel·les 'Aurora', 'Jo era el món', 'La vigília' (Premi Josep Pla) i, en l’àmbit juvenil, 'Els perseguidors de paraules', així com el poemari 'Vermella' (Premi Martí Dot). En teatre ha estat traduït a diverses llengües i ha obtingut dos Premis Max, dos Premis de la Crítica i el Premi Teatre Barcelona. El 2019 es va editar el volum Teatre reunit 2009-2018. Actualment col·labora a 'El món a RAC1' i Catalunya Ràdio.

Après une visite importante du côté d'Alger pour discuter de sujets économiques et sécuritaires. Le secrétaire d'État adjoint américain Christopher Landau s'est rendu à Rabat pour deux jours pour rencontrer le ministre des Affaires étrangères Nasser Bourrita. L'Américain est venu au Maroc pour renforcer encore un peu plus la coopération entre les deux pays et rappeler la position américaine sur la question du Sahara occidental.