Parlem amb l’Elisabet Aloy, periodista i creadora de contingut, i amb l’Adrià Llagostera, responsable de producció de continguts en aquest projecte compartit. Junts impulsen una iniciativa digital dedicada a la divulgació de la cultura catalana, les tradicions i el patrimoni del país. Amb una comunitat creixent a les xarxes socials, combinen rigor periodístic, creativitat i passió pel territori per apropar la cultura catalana a nous públics i reivindicar-ne la presència en l’entorn digital.
Text i imatge: El Monocle
Com neix aquest projecte? Respon a una necessitat concreta o va sorgir de manera espontània?
Eli: Jo estava preparant unes proves per entrar a l’equip de periodistes de 3Cat i havia de practicar gravació i edició de vídeo. Feia contingut simplement per assajar. L’Adrià em va dir: "Per què no publiquem algunes d’aquestes coses? Per què no expliquem temes que ens interessen, com ara la música en català o curiositats del país?". Vam començar a provar-ho i vam veure que funcionava. Quan vaig aconseguir la plaça, vam pensar que podíem continuar perquè ens agradava molt.
Adrià: Sí que hi va haver un punt d’inflexió molt important: quan vam guanyar una beca de la Generalitat. En aquell moment teníem uns 6.000 o 7.000 seguidors i encara no fèiem gaires col·laboracions. Aquella beca ens va donar una empenta enorme. Ens va permetre professionalitzar-nos una mica més i dedicar més temps a crear contingut. A partir d’aquí ens vam especialitzar molt en la cobertura de festes majors. Vam passar un estiu visitant-ne divuit arreu del país i això ens va generar molt contingut, moltes visualitzacions i un creixement important de la comunitat. Avui podem dir que aquest projecte s’ha convertit en una segona feina per a tots dos.
El vostre contingut gira sobretot al voltant de la cultura, les tradicions i el territori. Per què vau decidir centrar-vos en aquest àmbit?
Eli: Des del principi teníem molt clar que no volíem fer contingut superficial. Volíem aportar valor. Consumim molta cultura: anem al teatre, a concerts, a festes majors... Al final, el nostre contingut és una extensió de la nostra vida i dels nostres interessos. La nostra voluntat era divulgar el patrimoni cultural i territorial del país, però fent-ho amb rigor periodístic. No només explicant curiositats, sinó aportant context, buscant fonts fiables, consultant arxius i contrastant informació.
Adrià: També hi ha una part molt important de producció. Moltes vegades treballem amb ajuntaments, entitats o institucions que encara no tenen gaire clar quin impacte poden tenir les xarxes socials. Hem hagut de fer molta pedagogia perquè entenguessin que un vídeo fet per creadors de contingut pot arribar a tanta o més gent que alguns formats tradicionals.
També heu impulsat formacions relacionades amb la creació de contingut. Com ha estat aquesta experiència?
Adrià: Aquest any hem posat en marxa un curs de creació de continguts. En fem la coordinació i també hi impartim classes. Hem tingut la sort de comptar amb alumnes molt motivats i amb la participació d’altres creadors de contingut, professionals de marques i experts del sector que han compartit la seva experiència. Una de les coses més interessants és veure que no hi ha una única manera de viure les xarxes socials. Cada creador té una realitat diferent.
Eli: I nosaltres també hem après molt. Les xarxes canvien constantment: els algoritmes, els formats, les tendències... Per exemple, ara mateix ens funcionen molt bé els carrusels informatius. Com que també tinc formació en disseny gràfic, vaig començar a aplicar aquests coneixements per crear peces visuals sobre curiositats catalanes, història o patrimoni. Això ens ha obert una nova línia de contingut que està funcionant molt bé.
El vostre projecte ha estat sempre en català. Creieu que avui dia està més normalitzat crear contingut en català que quan vau començar?
Adrià: Jo crec que la pregunta de per què fem contingut en català no hauria d’existir. Cada vegada està més normalitzat. Ningú qüestiona que un grup de música canti en català o que una obra de teatre es faci en català. Amb la creació de contingut, com que és un fenomen relativament nou, potser sí que s’ha qüestionat més. És cert que el públic potencial és més reduït que en castellà, però això també té avantatges. Amb comunitats més petites es generen oportunitats molt interessants i una relació molt més propera amb l’audiència.
Eli: De fet, hem conegut creadors catalans que fan contingut en castellà i que tenen molts més seguidors que nosaltres, però no necessàriament tenen més oportunitats. A més, cada vegada hi ha més creadors que tornen a fer contingut en català perquè veuen que hi ha públic, que hi ha mercat i que poden expressar-se amb naturalitat en la seva llengua. En el nostre cas també hi ha una part reivindicativa. Vivim a Barcelona i veiem que l’ús social del català afronta molts reptes. Crear contingut en català és una manera de contribuir a mantenir-lo viu i present en els espais digitals.
