Open Newswire

കെഎസ്‌യു, എംഎസ്എഫ്, എബിവിപി തുടങ്ങിയവ സഖ്യമുണ്ടാക്കിയിട്ടും കോളേജുകളിൽ സ്ഥാനാർഥികളെ നിർത്താനായില്ല

Con esfuerzo y propuestas culturales, el centro social y cine okupado de Sant Andreu de Palomar ha cumplido diez años aguantando las arremetidas de las instituciones. Temas principal: Centros socialesLeer artículo completo

Las comunidades del pueblo indígena garífuna anuncian una movilización masiva hacia Cayos Cochinos ante la presencia de 200 policías mientras ‘Supervivientes’ cambia la localización del rodaje.Temas principal: HondurasLeer artículo completo

Lanzan un campaña de financiación por crowdfunding para la creación de Furor.tv, una plataforma para unir a creadores de contenidos bajo la figura jurídica de la economía social.Temas principal: Medios de comunicaciónLeer artículo completo

Кыргызстанда банктар санкцияга кабылган компаниялардын бирдиктүү “кара тизмесин” түзүп жатат. Бул тууралуу экономика жана коммерция министри, президенттин санкциялык саясат жана санкциялык тобокелдиктерди азайтуу боюнча атайын өкүлү Бакыт Сыдыков The Times of Central Asia басылмасына берген маегинде айтты. Ал Кыргызстанда санкцияларды айланып өтүүгө тиешеси бар компаниялардын ишин тез арада токтотуу менен иш алып барган жумушчу топтор түзүлгөнүн жана коммерциялык банктар менен да жумуш...

ദൃശ്യങ്ങൾ സോഷ്യൽമീഡിയയിൽ പ്രചരിച്ചതോടെ ഉദ്യോ​ഗസ്ഥനെതിരെ വ്യാപക പ്രതിഷേധം ഉയർന്നു.

“El dret a la pau justa, tots els drets a tots els pobles”. Amb aquestes paraules, l’any 1999, l’article “Bases per a definir i orientar una solidaritat internacional”, publicat a 'Europa de les Nacions', expressava una idea que ha vertebrat bona part de la trajectòria del CIEMEN: la pau no és només l’absència de guerra. Per ser real i duradora necessita drets, llibertat, reconeixement i justícia. Més de dues dècades abans, el 1971, Pau Casals havia convertit aquesta mateixa convicció en música, paraules i acció. La seva defensa de la pau no va significar mai neutralitat davant la injustícia, ni va entendre l’universalisme com una renúncia a la pròpia identitat. Davant les Nacions Unides, Casals podia adreçar-se a tota la humanitat i, alhora, proclamar que era català. El seu “I am a Catalan” no va ser un parèntesi dins d’un discurs universalista, sinó l’expressió d’una idea molt concreta: no hi ha cap contradicció entre parlar al món sencer i fer-ho des de la pertinença a un poble, reivindicant-ne la història, la cultura i la dignitat. Els llegats de Pau Casals i del CIEMEN dialoguen, així, a través del temps amb una força especial i partint d’una mateixa convicció: la pau només pot ser duradora quan descansa sobre la dignitat de les persones i sobre els drets dels pobles. Pau, llibertat, democràcia i dignitat humana formaven part, en Casals, d’un mateix compromís, i és aquesta mirada la que recupera l’espectacle 'Pau', en el 150è aniversari del seu naixement. Una proposta que no pretén construir una biografia dramatitzada del músic, sinó acostar-nos a les idees que va defensar amb la paraula, la música i els actes, i reivindicar l’art com un espai de resistència, de memòria i de transformació. La voluntat és que aquest llegat no sigui només recordat, sinó que continuï interpel·lant el públic contemporani. L’espectacle 'Pau', una obra composta per Dani López i interpretada per l’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya (OMAC), compta amb la participació i la col·laboració estreta del CIEMEN. L’entitat contribueix al projecte des de la seva experiència en la defensa dels drets humans i dels pobles, reforçant-ne les dimensions ètica, política i social. A través d’un llenguatge artístic contemporani, l’obra situa la pau i la dignitat humana al centre del discurs i reivindica el llegat humanista de Casals com una font de reflexió sobre les guerres, els desplaçaments forçats i les vulneracions dels drets fonamentals que continuen marcant el nostre temps. Des de fa dècades, el CIEMEN defensa una idea que pot semblar elemental, però que té conseqüències profundes: els drets humans tenen una dimensió individual, però també una dimensió col·lectiva. Les persones no existeixen en abstracte. Parlen llengües, formen part de cultures i comunitats i construeixen la seva identitat en relació amb els altres. La llibertat d’una persona difícilment pot ser completa si la llengua que parla és perseguida, si la cultura de la qual forma part és menyspreada o si el poble al qual pertany no pot decidir lliurement el seu futur. Aquesta concepció no és una incorporació recent al pensament del CIEMEN. Ja el 1988, en un número d’'Europa de les Nacions', l’entitat es presentava com una organització que treballava pels drets col·lectius dels pobles, a través de la documentació, la solidaritat i la cooperació amb organitzacions d’arreu del món dedicades a la defensa dels drets ètnics i nacionals. Els mateixos textos fundacionals de la UNESCO advertien que una pau construïda exclusivament sobre acords polítics i econòmics entre governs no podia ser duradora, sinó que havia d’assentar-se sobre la dignitat, la igualtat, els drets humans i una solidaritat intel·lectual i moral entre els pobles. Dit d’una altra manera, no n’hi ha prou a posar fi a una guerra per construir la pau. Aquest principi és també al centre de la Declaració Universal dels Drets Col·lectius dels Pobles, aprovada el 1990 per la Conferència de Nacions sense Estat d’Europa i revisada posteriorment amb una participació destacada del CIEMEN. Els drets col·lectius no pretenen substituir els drets individuals, sinó completar-los. La Declaració parteix de la mateixa tradició de la Declaració Universal dels Drets Humans i afirma que els drets a la igualtat i a la diferència només poden assolir plenament el seu sentit dins dels pobles concrets amb els quals les persones s’identifiquen. Quan Pau Casals proclamava davant les Nacions Unides que era català, no reduïa el seu missatge universal, sinó que el situava. Podia defensar la humanitat sencera sense renunciar a la seva llengua, a la seva cultura ni a la seva pertinença nacional. Podia convertir "El cant dels ocells", una melodia arrelada en una tradició concreta, en un símbol de pau escoltat arreu del món. La universalitat no exigeix esborrar la diferència. La igualtat entre persones i pobles no implica uniformitat, sinó el dret a existir i a ser reconeguts en la mateixa diferència. Commemorar els 150 anys del naixement de Pau Casals no hauria de consistir només a recordar una de les grans figures de la música del segle XX, significa també preguntar-nos què en fem, avui, del seu compromís. En un món novament travessat per guerres, desplaçaments forçats, persecucions, intoleràncies i vulneracions dels drets humans, en Pau Casals, mestre, exiliat i humanista universal ens interpel·la i ens recorda on reposa l’essencial. L’espectacle Pau de l’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya (OMAC) es preestrena al Teatre Tarragona el 26 de setembre i s’estrena el 16 d’octubre al Teatre Kursaal de Manresa, en el marc de la Fira Mediterrània.

Será el domingo cuando se dará mayor subida, con máximas que tendrán ligero moderado en la Sierra y ligero en el resto, oscilando entre los 30 y los 32 gradosTormentas en el sureste el sábado y viento fuerte en Cádiz: el tiempo este fin de semana con temperaturas todavía de verano Después de un cierto alivio de las temperaturas esta semana en la Comunidad de Madrid, las máximas vuelven a estar por encima de los 30 grados, alcanzando hasta los 32 grados el domingo, según la previsión de la Agencia Estatal de Meteorología (AEMET). Así, AEMET no prevé fenómenos meteorológicos significativos ni alertas, pero un ascenso de las temperaturas, especialmente de las máximas y el domingo. Y es que la jornada del sábado el ascenso será ligero, aunque casi sin cambios, con mínimas que oscilarán entre los 13 y 16 grados, y máximas entre 28 y 30 grados. Será el domingo cuando se dará mayor subida, con mínimas que ascenderán de forma más intensa en la Sierra, entre los 14 y 17 grados, y con máximas que tendrán ligero moderado en la Sierra y ligero en el resto, oscilando entre los 30 y los 32 grados, este último valor pudiéndose alcanzar en localidades como Alcalá de Henares. Cielos despejados para el domingo De esta forma, la jornada del sábado se espera que esté predominada en la Comunidad de Madrid con cielos poco nubosos o despejados, con posibilidad de nubes bajas matinales e intervalos nubosos de evolución en la Sierra. En cuanto al viento, soplará flojo de componente nordeste, que girará a mediodía a componente este y sureste. El domingo, por su parte, la jornada será mayormente de cielos despejados, con un viento que soplará flojo, con predominio de componente este.

Un informe puso este jueves en conocimiento de la Fiscalía de Menores posibles episodios reiterados de violencia física y psicológica, castigos, amenazas, insultos y problemas de acceso a atención sanitaria en un centro de menores tuteladas de la ciudad autónoma: "A muchas las pegan muchísimo, muchísimo"Cientos de menores migrantes siguen por las calles del Príncipe sin acogida: “Están durmiendo a la intemperie” En las naves del Tarajal, que alojan a decenas de niñas y adolescentes que entraron en Ceuta a finales de julio, Hasna (nombre ficticio) cuenta que se estaba preparando para dormir cuando se dio cuenta de que le faltaba su almohada. Preguntó por ella. La respuesta, según detalla la joven a este medio y ha plasmado en una denuncia, fue que la menor estaba castigada. “¿Por qué?”, preguntó. Nadie se lo explicó y solamente permaneció de pie mientras una trabajadora se dirigía hacia ella de forma agresiva. Después, asegura, comenzó la violencia: “Me empezó a golpear en el pecho, una y otra vez”, recoge un informe que ha sido presentado a la Fiscalía, tras lo que el Ministerio Público ha decidido abrir una investigación, según han confirmado elDiario.es fuentes próximas al departamento de menores de la ciudad autónoma. Este jueves, 17 de septiembre, un informe puso en conocimiento de la Fiscalía de Menores posibles episodios reiterados de violencia física y psicológica, castigos, amenazas, insultos y problemas de acceso a atención sanitaria. Entre las palabras que se repiten en los testimonios hay una especialmente recurrente: “puta”. Una de las jóvenes cuenta que las despertaban entre gritos de “putas” o “todas las putas de la calle nos las han juntado aquí”. Otra asegura que los insultos se repetían incluso a la hora de dormir. La denuncia no convierte esos relatos en hechos probados y será la investigación la que tenga que determinar qué ocurrió dentro de los centros y las posibles responsabilidades.  Hasna relata que terminó en el suelo, dolorida, mientras las demás chicas, sus compañeras de la nave, trataban de acercarse para socorrerla. No pudieron hacerlo. “La persona que me estaba agrediendo les decía: ‘No os acerquéis a ella’”, explica. Permaneció en el suelo, rodeada de sus compañeras, pero sin que ninguna pudiera ayudarla. Después, según su testimonio, hubo nuevos golpes. “Ya no era consciente de mí misma. Perdí la noción de lo que estaba pasando”. Hasna todavía sigue dentro de ese centro y, pese a asegurar haber sufrido esta agresión, no ha presentado denuncia. El recurso en el que permanece Hasna es una de las dos instalaciones contiguas habilitadas en el Polígono de las Naves del Tarajal para alojar a las menores extranjeras no acompañadas que llegaron a Ceuta a finales de julio. Una de ellas está gestionada por SAMU y la otra por Engloba, mientras que la tutela de las adolescentes corresponde a la Ciudad Autónoma de Ceuta. Muchas habían pasado previamente más de un mes en asentamientos informales, entre ellos los de El Príncipe y Sidi Embarek, antes de ser trasladadas a estos recursos a principios de septiembre.  Su relato coincide con los testimonios recopilados en torno a la situación de las niñas y adolescentes marroquíes no acompañadas alojadas en las naves del Tarajal en Ceuta. En el caso de Hasna, la supuesta agresión no es el único episodio que relata desde dentro. La joven asegura que después de lo ocurrido, intentó pedir auxilio a los responsables del centro. “Les dije que me habían pegado, pero no quisieron escucharme”, explica. Según Hasna, una responsable le respondió: “¿Estás loca? Esto es Europa, no puedes venir aquí a montar problemas”.  La dificultad para contar lo que ocurre dentro de los centros aparece una y otra vez en los relatos de las jóvenes, tanto de las denunciantes como de las que continúan dentro del recinto tutelado. Los teléfonos, especialmente, ocupan un lugar central. Para muchas de ellas son la única vía inmediata para hablar con sus familias, explicar dónde están o pedir ayuda fuera del centro. Una de las denunciantes, Firdaus (nombre ficticio) asegura que tenían acceso a ellos durante periodos muy reducidos. “No nos dejan los teléfonos para no grabar la humillación, la injusticia y la violencia que sufrimos”, afirma. Según su testimonio, en ocasiones disponían del móvil apenas media hora cada varios días. Cuenta también que vio cómo un miembro del personal empujaba a otra joven al suelo después de que esta reclamara que le devolvieran el suyo.  Pero el temor que describen las menores no se limita a quedarse sin teléfono. Otra de las denunciantes asegura que se utilizaba su situación administrativa como instrumento de presión y coerción. La joven relata que, cuando intentaban protestar, recibían una advertencia: “Si habláis os vamos a llevar a Marruecos”. Otra sostiene que las amenazaban con no cumplimentar correctamente su documentación si no obedecían. Precisamente, el escrito presentado ante Fiscalía recoge que algunas menores no habrían denunciado antes por amenazas relacionadas con sus solicitudes de residencia y con la posibilidad de ser devueltas a Marruecos.  “A muchas las pegan muchísimo” La situación coloca a las adolescentes en una posición especialmente frágil. No tienen familiares responsables de ellas en España y dependen de los centros para dormir, comer, recibir atención médica, acceder a información o comunicarse con el exterior. Algunas desconocen el idioma y el funcionamiento de las instituciones españoles y son precisamente las personas encargadas de su cuidado aquellas a las que algunos testimonios atribuyen los malos tratos.  Fátima (nombre ficticio) sigue dentro de uno de los centros situados en las naves del Tarajal. Su relato no parte de una agresión concreta sufrida en su piel, sino de lo que asegura ver y escuchar a su alrededor. “A muchas las pegan muchísimo, muchísimo”, cuenta en una conversación con elDiario.es.  Habla de gritos, de compañeras que regresan heridas y de agresiones que describe como especialmente violentas. “Un día nos dejaron salir y me encontré con una amiga alojada en el otro centro. Tenía golpes por todo el cuerpo”, explica.  Otros testimonios describen castigos que se prolongaban durante horas. Una de las menores denunciantes asegura que algunas chicas eran obligadas a pasar la noche de pie y habla de esposas metálicas colocadas en manos y pies. Según su versión, determinadas educadoras imponían los castigos mientras que el personal de seguridad ejecutaba las inmovilizaciones. El informe remitido a Fiscalía pide comprobar precisamente si existieron inmovilizaciones, aislamientos o castigos prolongados y, en su caso, en qué circunstancias se produjeron.  Vista general de un asentamiento de niñas y mujeres que se instaló en agosto en el colegio Reina Sofía en el barrio del Príncipe, en Ceuta. Uno de los relatos llegó el mismo 17 de septiembre, horas después de la entrega de la denuncia a la Fiscalía. Una menor acababa de escapar del centro cuando contó que las chicas recibían instrucciones para permanecer en silencio cuando la Policía aparecía cerca de las naves. “Cuando venía la Policía cerraban las puertas y nos decían: ‘Callaos’”, explica nerviosa en conversación telefónica con elDiario.es. “Nos decían que, si venía la policía, no habláramos con ellos”, añade. La misma joven asegura también haber sido golpeada una noche delante de otras compañeras. Después, cuenta, tuvo que permanecer de pie hasta las cinco de la mañana. “Les dije que en los campamentos informales (en El Príncipe y Sidi Embarek) nos trataban mejor aquí (en referencia a las naves del Tarajal)”, relata. La respuesta, según su testimonio, fue recordarles cuál debía ser su posición dentro del centro: “Tenéis que dar gracias a Dios por estar aquí. Os estamos haciendo un favor. Callaros, no queremos oíros”. Los testimonios que llegan desde dentro de los centros contrastan con las expectativas con las que algunas jóvenes dicen haber entrado en los centros. Tras semanas de incertidumbre, esperaban comenzar a estudiar, regularizar su situación y dejar atrás la precariedad de los asentamientos informales. “Pensábamos que íbamos a estudiar”, cuenta una de las denunciantes. “No podemos aguantar porque esto va a más”, añade.  También hay denuncias relacionadas con la atención médica. Una menor habla de compañeras enfermas que, según sostiene, no eran trasladadas al hospital y cita casos de jóvenes con problemas de salud que reclamaban asistencia sin obtenerla.  La denuncia solicita ahora que las menores puedan declarar por separado y sin personal de los centros delante, que se protejan las imágenes de videovigilancia y las pruebas de posibles lesiones. Además, reclama que aquellas jóvenes que puedan encontrarse en riesgo sean protegidas y que se investigue a las personas concretamente señaladas en los testimonios.  Mientras tanto, los testimonios dibujan una paradoja difícil de ignorar: las jóvenes llegaron a esos recursos porque, como menores sin familiares que pudieran hacerse cargo de ellas, necesitaban protección. Algunas cuentas ahora que fue precisamente allí donde comenzaron a tener miedo. Una de las denunciantes lo explica de otra forma. Cuando consiguió salir del centro, recordó que dentro quedaban muchas más. “Nos hemos fugado en nombre de todas ellas”, dijo. “No queremos salvarnos solas”.

Aemet ha activado aviso amarillo el sábado por tormentas y lluvias en el litoral sur de Valencia, costa alicantina y murciana, hasta mediados de la tarde, pero que desaparecerá el domingo. Después de unos días de cierta inestabilidad en parte de la Península, el tiempo estable va a ir ganando terreno durante el tiempo de este fin de semana, con unas temperaturas que estarán entre 5 y 10 grados por encima de lo normal, a pesar de que el sábado todavía habrá tormentas en el este y sureste, según la previsión de la Agencia Estatal de Meteorología (AEMET). De esta forma, tal y como confirma el portavoz de Aemet, Rubén Del Camo, el comienzo del otoño astronómico que tendrá lugar el próximo 23 de septiembre se dará todavía con tiempo más propio de verano, con máximas que en muchos lados superará los 30 grados. Así, Aemet ha activado aviso amarillo el sábado por tormentas y lluvias en el litoral sur de Valencia, costa alicantina y murciana, hasta mediados de la tarde, pero que desaparecerá el domingo. Al mismo tiempo, también se activará el aviso amarillo por viento fuerte y oleaje en el litoral gaditano y el Estrecho, que se ampliará a todo el día y a la campiña gaditana durante el domingo. Chubascos y tormentas acaban este sábado El fin de semana predominará el tiempo estable, pero los chubascos y las tormentas seguirán de cierta manera este sábado, concentrándose en el sureste de la península y las islas Baleares, siendo más probables e intensos en el sur de Valencia, norte de Alicante y las islas de Ibiza y Formentera, además de que no se descartan chubascos en zonas aldeañas. En el resto, se esperan cielos con pocas nubes. Por su parte, en el archipiélago canario el tiempo del sábado será de cielos nubosos con lluvias débiles en el norte de las islas montañosas e intervalos nubosos en el resto tendiendo a menos. En cuanto al viento, soplará fuerte de Levante en el Estrecho. En lo que respecta a las temperaturas, estas serán más altas en general, aumentando en la mayor parte del país, si bien será de forma ligera en los archipiélagos, Estrecho y cuadrante sureste peninsular y localmente notable en puntos de Galicia, Cantábrico y alto Ebro. Así, las máximas superarán los 32 grados en el sur de Galicia, mientras en ciudades de Extremadura y Andalucía como Badajoz, Córdoba o Sevilla se superarán los 34 grados. Al mismo tiempo, Aemet prevé noches tropicales en puntos del litoral mediterráneo sur y del bajo Guadalquivir, mientras en cumbres del Pirineo se esperan posibles heladas débiles. En cuanto a las mínimas, bajarán en el Cantábrico, medio Ebro y Pirineos, en ascenso en el tercio oeste peninsular y con pocos cambios en el resto. Domingo con cielos despejados, pero viento fuerte en Cádiz Para el domingo, se prevé que se mantenga la situación de estabilidad dominada por las altas presiones con cielos poco nubosos o despejados, únicamente con intervalos nubosos en regiones de Galicia, Cantábrico, alto Ebro, áreas mediterráneas y del interior sureste. Aun así, todavía podría ser una jornada pasada por agua en algunos lugares, con probables lloviznas en el Estrecho y Melilla y algún chubasco aislado en puntos del litoral sureste, tendiendo a despejar. A su vez, para el domingo podrían darse bancos de niebla matinales en regiones del norte y sureste peninsular, así como de forma aislada en zonas del prelitoral mediterráneo, con posible entrada de calima en altura en el este de Canarias. En cuanto al viento, soplará moderado del este en el Cantábrico y litorales del sur peninsular, con intervalos fuertes en Alborán y rachas muy fuertes en Cádiz. En las islas Canarias, por su parte, el domingo será una jornada de cielos nubosos con posibilidad de alguna lluvia débil y aislada en el norte de las islas montañosas tendiendo a poco nuboso, y poco nuboso o despejado en el resto. En lo que respecta a las temperaturas, subirán el domingo en la mitad norte peninsular, mientras que en el resto no se esperan grandes cambios con termómetros que alcanzarán 30 grados en el interior de la península y 32 grados en el sur de Galicia y el bajo Ebro. A su vez, es probable superar los 35 grados en depresiones del suroeste peninsular, sin descartar en el Miño; con noches tropicales en zonas del Mediterráneo sur y del bajo Guadalquivir.

La intel·ligència artificial comença a entrar a les aules, però no només ho fa a través dels alumnes. També està transformant les eines amb què treballa el professorat. Eductia és una plataforma catalana que aplica la IA a diferents tasques pedagògiques amb un objectiu concret: reduir el temps que els docents dediquen a processos estructurals i documentals per poder-lo recuperar en l’acompanyament de l’alumnat. La solució pot generar situacions d’aprenentatge, activitats, instruments d’avaluació i plans de suport individualitzats, a més d’oferir assistents especialitzats per resoldre consultes relacionades amb la programació, l’avaluació o l’atenció educativa. “La idea és que el docent no hagi de començar cada tasca buscant informació, estructurant documents i intentant interpretar com traslladar el currículum a la pràctica”, explica a 'Metadata' Manel Murillo, membre de l’equip fundador i responsable de la part pedagògica i funcional d’Eductia.   Una IA pensada per al dia a dia del professorat La proposta d’Eductia parteix d’una premissa: la IA no ha de planificar el curs en lloc del docent, sinó agilitzar aquelles parts de la feina que tenen un component més repetitiu. Així, un professor pot partir d’una idea per treballar a classe i utilitzar la plataforma per convertir-la en una situació d’aprenentatge estructurada. També pot generar una rúbrica, adaptar una activitat a les necessitats d’un alumne o consultar qüestions relacionades amb la programació o l’avaluació.   Eductia automatitza tasques de preparació, avaluació i adaptació de recursos perquè el docent pugui dedicar més temps a l’alumnat.   “No es tracta que la IA planifiqui el curs en lloc del professorat, sinó d’evitar que el docent hagi de dedicar una gran quantitat de temps a processos que es poden agilitzar”, assenyala Murillo. La plataforma està dissenyada, a més, perquè no sigui necessari tenir coneixements previs d’intel·ligència artificial. La interfície és en català i busca facilitar-ne l’ús a un col·lectiu amb nivells molt diferents de competència digital.   Automatitzar tasques, no el criteri docent Un dels límits que Eductia vol mantenir clar és el que separa la generació de recursos de la presa de decisions pedagògiques. La IA pot estructurar informació, relacionar elements curriculars, proposar activitats o crear instruments d’avaluació. Però, segons Murillo, hi ha decisions que no s’haurien de delegar en una màquina. “La IA no coneix realment l’alumnat com els coneix el docent”, explica. Un sistema no pot veure què passa a l’aula, conèixer la història d’un grup, interpretar les seves relacions o identificar el moment emocional d’un infant.   La plataforma genera situacions d’aprenentatge, rúbriques, activitats i plans de suport a partir d’instruccions senzilles.   Per això, la filosofia d’Eductia és que la IA generi i ajudi a estructurar, però que el criteri pedagògic continuï en mans del professorat. “El valor de la IA no és substituir aquesta mirada, sinó donar més temps al docent perquè pugui exercir-la”, assegura. Aquesta distinció també connecta amb una concepció de les programacions educatives com a instruments vius, flexibles i adaptables a les necessitats reals de cada grup i alumne.   El currículum català com a punt de partida Un dels elements que diferencia la proposta d’Eductia és que no parteix d’una eina generalista a la qual després cal adaptar el contingut educatiu català, sinó que intenta incorporar aquest context des del mateix disseny de la plataforma. “Nosaltres hem volgut fer el procés invers: partir directament del context educatiu català”, comenta Murillo. Eductia té la interfície en català i els seus generadors es desenvolupen tenint presents la LOMLOE i els decrets que regulen les diferents etapes educatives a Catalunya. En el cas de l’educació bàsica, per exemple, una situació d’aprenentatge pot incorporar elements com el context i el repte, les competències específiques, els objectius d’aprenentatge, els criteris d’avaluació, els sabers, les activitats i les mesures i suports.   La IA proposa i estructura continguts, però les decisions pedagògiques continuen en mans del professorat.   La mateixa lògica s’aplica a les particularitats d’etapes com l’educació infantil o el batxillerat, que disposen dels seus propis referents i estructures curriculars. “Això no significa que una IA pugui substituir la interpretació professional o normativa, però sí que podem fer que les seves propostes parteixin d’un marc molt més proper al que realment necessita un docent de Catalunya”, apunta Murillo.   Una arquitectura preparada per canviar de model Pel que fa a la tecnologia, Eductia combina desenvolupament propi amb models d’intel·ligència artificial generativa. Actualment treballa amb tecnologia d’OpenAI, però l’arquitectura s’ha dissenyat per evitar la dependència d’un únic proveïdor. Això permetria incorporar o migrar cap a altres models en funció de factors com la qualitat, el rendiment, el cost, la privacitat o l’evolució tecnològica.   “La competència més important no serà saber fer bons prompts, sinó tenir criteri per treballar amb la IA sense delegar-hi la responsabilitat educativa.”— Manel Murillo, membre de l’equip fundador d’Eductia   Però la tecnologia d’Eductia no es limita al model que hi ha al darrere. La plataforma ha desenvolupat diferents assistents especialitzats segons les tasques educatives que han de resoldre. No és el mateix generar una situació d’aprenentatge que crear un instrument d’avaluació o orientar sobre atenció educativa. Per això, cada procés incorpora instruccions, estructures i context pedagògic específics. “Una part important del projecte no és només quin model d’IA hi ha al darrere, sinó tot el sistema que construïm al seu voltant”, defensa Murillo.   La privacitat com a principi de disseny L’ús de la IA en educació planteja també qüestions especialment sensibles quan entren en joc dades de menors. Eductia aposta en aquest àmbit pel principi de minimització de dades. Per generar molts dels recursos educatius, segons explica Murillo, no cal introduir informació personal identificativa. Si un docent vol adaptar una activitat per a un alumne amb dificultats de comprensió lectora, per exemple, la IA necessita conèixer les característiques educatives rellevants, però no necessàriament el seu nom o altres dades identificatives.   Eductia ha estat dissenyada des del context educatiu català, amb la interfície i els generadors adaptats al currículum de Catalunya.   La plataforma contempla mesures tècniques i organitzatives de seguretat, xifrat de les comunicacions i mecanismes vinculats als drets d’accés i eliminació de dades, dins del marc del RGPD. “Quan parlem de dades de menors i d’educació, la tecnologia ha d’estar al servei del principi de mínima exposició de dades”, afirma Murillo.   El professorat busca solucions, no simplement IA Eductia es troba encara en una fase inicial d’implantació i l’equip prefereix ser prudent abans de parlar de grans xifres d’adopció. El feedback rebut fins ara, però, apunta a una qüestió concreta: els docents tenen interès per la IA quan aquesta resol problemes reals del seu dia a dia. “Al docent no li interessa necessàriament “utilitzar IA”. El que necessita és preparar una situació d’aprenentatge, crear una rúbrica, adaptar una activitat o resoldre un dubte curricular”, explica el responsable de la part pedagògica i funcional d’Eductia.   L’arquitectura combina diferents models d’IA per equilibrar qualitat, velocitat, cost i privacitat.   Aquesta aproximació també està condicionant l’evolució del producte. L’equip revisa els generadors, les respostes i les funcionalitats a partir de l’ús real i del retorn del professorat. De fet, Eductia ja treballa en una segona versió de la plataforma, que incorporarà noves funcionalitats, eines i millores en els processos de generació. “No volem construir una plataforma tecnològicament espectacular però allunyada de la realitat de les escoles i instituts”, subratlla Murillo. L’objectiu és que el producte creixi a partir de les necessitats que expressa el mateix professorat.   De l’assistent al canvi en la professió docent Per a Eductia, la incorporació de la IA no implica que els docents desapareguin, sinó que canviarà la distribució del seu temps i de les seves tasques. La preparació de materials, la documentació, l’adaptació de recursos o determinades tasques d’anàlisi es podran agilitzar, mentre que guanyaran pes activitats que requereixen coneixement del context i relació humana: conèixer l’alumnat, detectar què necessita, motivar-lo, crear un bon clima d’aula o prendre decisions pedagògiques.   La plataforma prioritza la minimització de dades i evita que la majoria de tasques requereixin informació identificativa de l’alumnat.   Però aquesta transformació també exigirà noves competències al professorat. No n’hi haurà prou amb saber donar instruccions a una IA: caldrà detectar errors, contrastar informació i valorar si una resposta és adequada per a una situació educativa concreta. “La competència més important no serà saber fer bons prompts, sinó tenir criteri per treballar amb la IA sense delegar-hi la responsabilitat educativa”, sentencia Murillo. En aquest escenari, la proposta d’Eductia es resumeix en una idea: automatitzar una part de la feina per reforçar, i no reduir, el paper del docent.

Сооснователь технологической компании Antropic призвал замедлить разработки ИИ. Meta и Nvidia не подержали идею. Почему это стало повесткой дня, и чего опасаются разработчики систем искусственного интеллекта?

Walter Mazariegos perdió el favor del MP, que utilizó para perseguir a estudiantes y profesores críticos. Mientras la comisión postuladora depuraba la nómina de candidatos a contralor general de cuentas, en la que Walter Mazariegos busca influir, el Ministerio Público (MP) allanaba por primera vez el campus central de la Universidad de San Carlos de […]

Aquests poemes, que van aparèixer per primera vegada el 2012 i van ser guardonats amb el Premi Amadeu Oller, neixen d’una llibertat absoluta. Ens arriben des d’una terra salvatge i imprevista, on la matèria es reorganitza i on el cos es revolta, reflexiona, viu i narra. Irene Solà s’enfronta a l’entorn amb una mirada crua i alhora vivaç, inquieta i vigorosa, que destrueix mentre busca el nou ordre de les coses, i que mai dona res per sabut. Aquests versos irradien una força misteriosa que ens absorbeix de seguida. 'Bèstia' va ser, de fet, el debut literari d’Irene Solà. Entrem, així, amb esbalaïment i cautela, en aquest món familiar i estrany que anticipa, en certa manera, l’imaginari de la seva narrativa, però que sobretot mostra ja una veu personalíssima i radical.   Biografia de l'autora Irene Sola (Malla, 1990) és autora de 'Canto jo i la muntanya balla' (Premi Llibres Anagrama de Novel·la), que ha estat guardonada amb l’European Union Prize for Literature i els premis Maria Àngels Anglada, Punt de Llibre de Núvol i Cálamo Otra Mirada. La seva primera novel·la, 'Els dics' (L’Altra Editorial, 2018), publicada en castellà a Anagrama amb el títol 'Los diques', va guanyar el Premi Documenta 2017. 'Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres' va merèixer el Premi Finestres de Narrativa en català 2023, el Lletra d’Or 2024, el Prix du Livre Pyrénéen-Littérature 2025 i el Premi Europeu de Literatura dels Països Baixos 2025. El seu poemari 'Bèstia', que ara recupera Llibres Anagrama, va ser guardonat amb el Premi Amadeu Oller 2012. Les seves obres s’han traduït a una trentena de llengües.

From AI-powered reporting tools to agents that could change how readers find news, AI’s disruption of the industry was a central theme at the 27th International Symposium on Journalism. The post ISOJ 2026 Day 2: Publishers are facing a new middleman as AI changes the business appeared first on LatAm Journalism Review by the Knight Center.

El reputado ingeniero británico asume el mando técnico para evolucionar el A526.

El traslado de 1.700 personas desde Benítez y El Trampolín al nuevo recurso del Muelle de Poniente termina con parte de los migrantes de regreso a los asentamientos, mientras Jupol cuestiona que solo unos 70 agentes de la UIP participaran en el dispositivo.

คุยกับผู้แปล 'Their Eyes Were Watching God' ว่าด้วยเชื้อชาติ เพศ และเสียงที่เคยถูกทำให้เงียบ