L’Associació de Professionals del Sector per a la Millora del Sistema de Protecció a la Infància i Adolescència (AMPICAT) ha denunciat la situació de violència laboral que pateixen les persones treballadores dels centres residencials del sistema de protecció a la infància i adolescència a Catalunya i alerta que es podrien produir entre 1.400 i 3.000 agressions físiques anuals contra professionals educatius.
L’entitat assegura que existeix una “normalització de la violència” dins del sector i considera que la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència (DGPPIA) manté una situació de “desprotecció estructural” que afecta tant els treballadors com els infants i adolescents tutelats.
En el tercer butlletí elaborat per AMPICAT, destaquen que el protocol de prevenció i actuació davant situacions de violència aprovat per la DGAIA el 2017 només s’aplica als centres públics, deixant fora la majoria dels professionals del sistema malgrat treballar “amb la mateixa població i els mateixos riscos laborals”.
Segons dades del Departament de Drets Socials corresponents al març de 2026, actualment hi ha 206 centres residencials del sistema de protecció a Catalunya. Només 14 són de titularitat pública, mentre que el 93% restant és gestionat per entitats privades o concertades.
El president d’AMPICAT, Antonio Gutiérrez, denuncia que aquests treballadors treballen en un dels entorns laborals “amb exposició real més alta a agressions físiques dins dels serveis públics”. Gutiérrez assegura que aquest risc continua sense tenir un “reconeixement institucional explícit”.
Sense registre oficial d’agressions
Segons descriuen en l’informe, l’absència d’un sistema públic unificat de registre d’agressions als centres residencials externalitzats provoca una “infraestimació” del fenomen i contribueix a invisibilitzar-lo. L’entitat assegura que la manca de dades oficials impedeix dimensionar el problema i adoptar mesures preventives homogènies a tot el sistema.
Per aquest motiu, l’entitat ha elaborat una estimació a partir d’informació del Comitè de Seguretat i Salut del Sector Generalitat i de comitès d’empresa d’entitats gestores.
Segons AMPICAT, els professionals treballen sovint en contextos d’alta conflictivitat amb adolescents que poden presentar trastorns greus de conducta, problemes de salut mental, consum de substàncies o antecedents de violència. L’associació assegura que aquesta realitat es veu agreujada per ràtios insuficients, manca de recursos especialitzats i sobrecàrrega estructural dels equips educatius.
L’entitat també denuncia presumptes pràctiques irregulars per part d’algunes entitats gestores, com dificultats per tramitar agressions com a accidents laborals, pressions perquè les persones agredides no denunciïn als Mossos d’Esquadra o ocultació d’incidents perquè “no es qüestioni el funcionament dels centres”.
Crítiques al model residencial
AMPICAT considera que l’actual model residencial està “desactualitzat” i lamenta que ni el Programa Marc dels Centres Residencials del 2015 ni la Cartera de Serveis Socials del 2010 reflecteixin la realitat actual dels centres ni els nous perfils dels infants i adolescents atesos.
L’associació alerta especialment de la manca de places especialitzades per a adolescents amb problemes greus de salut mental i conducta i adverteix que la precarització del sector, les agressions i les baixes laborals provoquen una “pèrdua constant de referents educatius”.
Segons Gutiérrez aquesta situació dificulta “la creació de vincles estables i positius amb els infants i adolescents tutelats”, un element que considera “clau en els processos de recuperació emocional i educativa”.
Un altre dels aspectes que recull AMPICAT en l’informe són les dificultats perquè les treballadores embarassades accedeixin al subsidi per risc laboral. L’entitat recorda que la guia de l’INSS situa el personal d’atenció directa dels centres tutelats dins les professions de Nivell I de risc per agressions físiques, al mateix nivell que forces de seguretat, personal penitenciari o unitats psiquiàtriques d’aguts.
Abandonament progressiu de professionals
L’associació considera que tant el Programa Marc dels Centres Residencials, vigent des del 2015, com la Cartera de Serveis Socials del 2010 han quedat “obsolets” davant l’augment de casos vinculats a salut mental, trastorns de conducta i situacions d’alta complexitat social. Segons l’entitat, les ràtios actuals no s’han adaptat als nous perfils dels infants i adolescents atesos.
Amb aquestes dades sobre la taula, AMPICAT conclou que la precarització i l’elevada conflictivitat dels centres estan provocant un abandonament progressiu de professionals del sector, fet que repercuteix directament en els infants i adolescents tutelats, que “pateixen una pèrdua constant de referents educatius”.
Reclam de mesures urgents
AMPICAT recorda que moltes de les mesures que ara reclama ja havien estat recollides en resolucions parlamentàries i acords polítics des del 2017. Entre les mesures que reclamen, destaca una proposta registrada el 2019 pel grup parlamentari Socialistes i Units per Avançar que reclamava protocols de prevenció davant la violència, revisió de ràtios i actualització dels riscos psicosocials als centres concertats.
L’entitat subratlla que un dels impulsors d’aquella iniciativa, Raúl Moreno, és actualment secretari de Drets Socials i Inclusió i li reclama “coherència política” per aplicar les mesures defensades quan estava a l’oposició.
“Protegir la infància i adolescència tutelada no pot continuar fent-se a costa de la integritat física i emocional de les persones que treballen per fer-ho possible”, conclou AMPICAT.
