Open Newswire

Coyotes are now present in almost every major urban-metropolitan area in the United States, yet conflicts between the canines and humans are exceptionally low. Between 1960 and 2006, only 146 documented coyote attacks on humans occurred in the U.S. and Canada. Yet there are 4.5 million dog attacks on humans annually in the U.S. alone. […]

The annual event welcomed hundreds of students from San Joaquin County and surrounding areas to watch a baseball game while taking part in school lessons. Stockton Ports Education Day brings classrooms to the ballpark is a story from Stocktonia News, a rigorous and factual newsroom covering Greater Stockton, California. Please consider making a charitable contribution to support our journalism.

ایالات متحده روز سه‌شنبه ۲۵ فروردین از کشورها خواست حوثی‌ها را از منابع مورد استفاده برای «فعالیت‌های بی‌ثبات‌کننده‌شان در یمن و منطقه» محروم کنند.

OKLAHOMA CITY – Far right Republicans joined Democrats in the Senate to block plans to put major changes to Medicaid expansion on August’s low voter turnout ballot. The decision potentially sets the stage for two dueling legislative questions regarding the future of Oklahoma’s Medicaid program to appear on November’s general election ballot. Voters could be […]

Paola Capó-García, San Diego’s current poet laureate, is set to launch Apertura 2026, a poetry project open to the community.

After losing her son to gun violence, Brenda Hines founded The Donovan Hines Foundation of Exuberance Co to provide consistent, community-based support for Milwaukee families navigating grief and loss. The post Turning pain into purpose: Brenda Hines works through her grief by supporting other grieving Milwaukee families appeared first on Milwaukee Neighborhood News Service.

Eskola-jantokietako zerbitzua arautzen duten pleguak aztertu dituzte, eta menuetan ezarritako prezioei, eskakizun nutrizionalei, logistika-ereduari eta abarri erreparatuta, ondorio garbia atera dute: eskala industrialeko eta kalitate baxuko elikadura bultzatzen du Eusko Jaurlaritzaren araudiak.

(The Center Square) – Everglades Restoration is on track to be completed five years ahead of the original schedule as all federally funded contracts are now executed, Gov. Ron DeSantis says. In what Florida Department of Environmental Protection Secretary Alexis Lambert calls “one of the most complex ecosystem efforts in the world,” the Everglades Restoration project spans a 10,000 acre reservoir and includes a 6,500 acre stormwater treatment area. The Everglades Agricultural Area Reservoir has a water storage capacity for over 78 billion gallons of water, according to the governor’s office. Under DeSantis, almost $8 billion has gone toward Everglades restoration since 2019 with water storage capacity triple in South Florida. “I was proud to announce that all federally funded contracts have been executed to expedite completion of the EAA Reservoir by 2029, five years ahead of the original timeline,” DeSantis said Monday. “This milestone brings us a step closer to delivering on our commitment to restore the Everglades. The July 2025 agreement between the state of Florida and the federal government has made all this possible by cutting red tape with an all-hands-on-deck approach. This is a major victory for America’s Everglades and a testament to the progress our joint federal and state teams have made in just nine months.” The memorandum of understanding between Florida and the federal government allowed the state to take the lead on various aspects of the restoration efforts including executing federally funded contracts and taking responsibility for the Blue Shanty Flow Way, which will move water south to Everglades National park and Florida Bay. “The Everglades Agricultural Area Restoration plan is truly a modern American mega-project, possible only under the leadership of President Trump and the ‘Make America Beautiful Again’ task force, along with our great partnerships with Governor DeSantis and the South Florida Water Management District,” said Assistant Secretary of the Army for Civil Works Adam Telle. “This project is a prime example of the U.S. Army Corps of Engineers’ laser focus on maximizing the ability to deliver national infrastructure, and I’m so proud to help make this happen for America and the state of Florida.” In addition to the nearly $8 billion already put toward the Everglades, DeSantis has proposed an additional $1.4 billion in his 2026 budget. The Legislature has yet to come to an agreement on the state budget and is expected to tackle budget negotiations during a special session this month.

The Iowa House passed legislation Tuesday requiring parental consent for minors to receive certain vaccines associated with sexually transmitted diseases — a measure that Democrats said could lead to higher cancer rates in Iowa. Iowa requires parental consent for minors to receive a vast majority of vaccinations. But there’s currently a carveout in Iowa law […]

When David Yoder — a registered Utah voter living in South Jordan — got a letter from the lieutenant governor’s office earlier this month notifying of changes to Utah’s voter privacy law, he said he was left “fed up and frustrated.” As an IT worker, Yoder told Utah News Dispatch he’s “very protective of my […]

DFLers are unlikely to cede ground even on a non-gun legislative package.  The post Months after Annunciation shooting, Minnesota lawmakers are not close on school safety legislation appeared first on MinnPost.

Bale Dalton, the Democrat running in Florida’s 7th Congressional District in north Central Florida against GOP incumbent Cory Mills, is calling on Mills to resign. Mills has been under investigation by the House Ethics Committee since November regarding allegations of sexual misconduct, dating violence, campaign finance violations, and misuse of congressional resources. “Cory Mills is […]

País já conta com tecnologias livres capazes de levar à criação de uma plataforma alternativa às big techs. Projeto a Onda.Social pode concretizar a ideia. Aposta em infraestruturas coletivas, gestão comunitária e ambiente virtual ético. Esbarra na falta de vontade política The post E se o Brasil construísse sua própria rede social? appeared first on Outras Palavras.

Media_Photos/ShutterstockDurant dècades, la síndrome de Williams ha ocupat un lloc destacat en la recerca sobre el llenguatge i l'estructura de la ment humana. Aquest trastorn genètic poc freqüent, causat per la supressió d’entre 19 i 25 gens al cromosoma 7, presenta un perfil característic en algunes àrees del comportament i de la cognició que ha alimentat alguns dels debats més rellevants sobre el funcionament de la ment humana. Una de les raons principals d’aquest interès és la combinació, aparentment paradoxal, de dificultats en àrees com el processament visuoespacial amb una fluïdesa verbal que, d’entrada, pot semblar molt sorprenent. Aquesta dissociació ha portat a considerar la síndrome de Williams com una oportunitat per examinar fins a quin punt les diferents capacitats cognitives poden desenvolupar-se de manera independent. Tanmateix, la recerca més recent dibuixa un panorama més matisat i més complex: l’evidència científica apunta cap a un perfil lingüístic heterogeni, amb fortaleses visibles, però també amb diferències estructurals significatives respecte als parlants amb un desenvolupament típic del llenguatge. Una condició genètica minoritària, però rellevant La síndrome de Williams, també anomenada síndrome de Williams-Beuren, és un trastorn del neurodesenvolupament associat, com dèiem, a la manca d'una seqüència de gens del cromosoma 7. Aquesta alteració afecta, entre d'altres coses, el desenvolupament neuronal. També explica bona part de les característiques físiques i cognitives associades. Des del punt de vista clínic, la síndrome s’associa sovint amb manifestacions com la hipercalcèmia o alteracions cardiovasculars. Igualment, s'ha associat amb un desenvolupament cognitiu atípic, amb dificultats en el processament visuoespacial, el raonament abstracte i certes funcions executives. En canvi, altres capacitats, com alguns aspectes del llenguatge o la disposició cap a la interacció social, poden no veure’s tan afectades o fins i tot ser molt destacades. Aquest perfil desigual ha convertit la síndrome en un cas paradigmàtic per explorar com funcionen les diferents parts de la ment humana. El mite del llenguatge “intacte” Als anys noranta del segle XX i a principis dels 2000, diversos estudis van suggerir que el llenguatge de les persones amb síndrome de Williams es mantenia sorprenentment preservat en relació amb altres capacitats cognitives. Aquesta idea es basava en observacions com la fluïdesa verbal, una certa riquesa lèxica o la capacitat narrativa. Aquestes dades van donar suport a la hipòtesi que el llenguatge podria constituir un sistema relativament autònom dins de la cognició humana, és a dir, el conjunt de processos mentals pels quals les persones processen la informació i adquireixen coneixement. Segons aquesta perspectiva, fins i tot en presència de limitacions cognitives generals, la gramàtica podria desenvolupar-se de manera típica. Amb tot, aquesta interpretació ha estat revisada. Estudis posteriors, basats en anàlisis més fines de la producció i la comprensió lingüístiques, han posat de manifest diferències sistemàtiques respecte als parlants amb desenvolupament típic. Especialment es manifesten en l’àmbit de la morfosintaxi i en la interpretació d’estructures complexes, com ara les oracions passives o les dependències anafòriques de llarg abast (articles, pronoms o determinants dins d'un text que es refereixen a elements citats anteriorment en aquell mateix text). Oracions més simples camuflades d'espontaneïtat Una de les aproximacions consisteix a analitzar la parla espontània. Aquest tipus de dades permet observar com s’utilitza el llenguatge en contextos naturals, més enllà de tasques experimentals controlades. En estudis recents amb parlants de català i espanyol amb síndrome de Williams, l’anàlisi sistemàtica de mostres de parla espontània ha assenyalat diferències rellevants. En general, aquests parlants produeixen més errors morfosintàctics que els parlants amb desenvolupament típic. Aquests errors no només són més freqüents, sinó també qualitativament diferents. A més, es constata una tendència a fer ús d’oracions amb estructures menys complexes: hi ha menys presència de subordinació, relatives i altres construccions que impliquen una organització sintàctica jeràrquica més elaborada. Aquestes dades suggereixen que la capacitat de processar i produir estructures jeràrquiques (un component central de la sintaxi) podria desenvolupar-se de manera diferent quan intervé la síndrome de Williams. Cal subratllar, però, que el perfil no és homogeni. Existeix una variabilitat considerable entre individus: mentre que alguns mostren una competència lingüística relativament elevada, d’altres presenten dificultats més marcades. Aquesta variabilitat obliga a evitar generalitzacions simplistes i a adoptar una perspectiva analítica prudent. La part del llenguatge que depèn d'altres capacitats Una possible explicació d’aquestes diferències apunta cap a limitacions en la memòria de treball (la nostra capacitat per a recordar llistes d'elements) i en altres mecanismes de processament de la nostra ment. La comprensió i la producció d’oracions complexes requereixen mantenir activa informació lingüística mentre s’integren diferents elements estructurals. Si aquests recursos són limitats, és esperable una preferència per estructures més simples i més probabilitat d’errors. Des d’aquesta perspectiva, les dificultats observades no serien exclusivament lingüístiques, sinó el resultat de la interacció entre el llenguatge i altres processos cognitius. Un perfil diferent, no necessàriament «deficitari» En qualsevol cas, descriure aquestes diferències no implica considerar el llenguatge de les persones amb síndrome de Williams com a “inferior” o “deficitari”. La recerca apunta més aviat cap a un perfil específic, amb característiques pròpies. De fet, diversos estudis han destacat l'expressivitat comunicativa i la predisposició a la interacció social de les persones amb síndrome de Williams. En contextos conversacionals o narratius, sovint fan un ús ric de recursos pragmàtics i discursius, que contribueixen a dotar el seu llenguatge d’una gran fluïdesa. Al cap i a la fi, la competència comunicativa no depèn tan sols de la gramàtica formal, sinó també de factors pragmàtics, socials i cognitius més amplis. Un camp de recerca obert Malgrat els avenços, hi ha, encara, moltes preguntes que continuen obertes. Per exemple, fins a quin punt les dificultats sintàctiques reflecteixen limitacions específiques del llenguatge o bé deriven d’altres factors cognitius? Igualment, com influeix l'edat en tota aquesta capacitat lingüística? Cal, doncs, continuar estudiant aquesta qüestió per entendre-la millor. En última instancia, l’estudi de les produccions lingüístiques de parlants amb aquest trastorn posa de manifest, un cop més, que el llenguatge humà és una facultat extraordinàriament complexa i que, sovint, és en els perfils atípics que es fa més visible com funciona. Elga Cremades rep fons del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades (MICIU), a través del projecte PID2021-128404NA-I00 Síndrome de Williams y sintaxis: Exploración de corpus lingüísticos.Lluís Barceló Coblijn rep fons del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades (MICIU), a través del projecte PID2021-128404NA-I00 Síndrome de Williams y sintaxis: Exploración de corpus lingüísticos.

The South Sudan Relief and Rehabilitation Commission (RRC) is set to distribute a consignment of The post South Sudan to distribute Chinese rice aid to IDPs, returnees appeared first on Radio Tamazuj.

vali.lung/ShutterstockEl canvi climàtic ja està transformant la nostra gastronomia marinera. El mar Mediterrani, un dels principals focus de biodiversitat del planeta és també una de les regions més vulnerables al canvi climàtic. L’escalfament de l’aigua, la contaminació, l’acidificació i els canvis en la disponibilitat de nutrients estan alterant el funcionament dels ecosistemes marins. Aquests impactes, que actuen de manera sinèrgica, tenen conseqüències directes sobre la pesca, la disponibilitat de recursos i, en última instància, sobre la composició i la qualitat del que arriba al nostre plat. Més gamba blanca i bacoreta Una de les conseqüències del canvi climàtic és l’augment de la temperatura de l’aigua del mar. Es calcula que en els últims 35 anys la temperatura superficial de l’aigua del mar ha augmentat 1,4ºC. Aquest augment de temperatura pot provocar diversos efectes en els organismes marins. Una de les respostes més evidents dels organismes mòbils marins és el desplaçament, i, en conseqüència, el canvi en les seves àrees de distribució. En el Mediterrani, aquest fenomen es coneix com a “tropicalització”, caracteritzat per l'expansió d'espècies termòfiles, és a dir, aquelles amb afinitat a aigües més càlides. Aquest procés afecta tant espècies autòctones com al·lòctones. Caixes de gamba blanca a la subhasta de peix de Palamós. Stefania Minuto. En el primer cas, algunes espècies que històricament eren més abundants en zones meridionals del Mediterrani han augmentat la seva presència a la costa catalana. Entre els exemples més destacats hi ha l’alatxa (Sardinella aurita), el tallahams (Pomatomus saltatrix), la llampuga (Coryphaena hippurus), la bacoreta (Euthynnus alletteratus) o la gamba blanca (Parapenaeus longirostris). Cranc blau, peix lleó i peix globus En el segon cas, també s’ha observat l’arribada i establiment d’espècies introduïdes. Un bon exemple és el del cranc blau (Callinectes sapidus), que ha esdevingut una plaga voraç i ha amenaçat la biodiversitat local de les terres del Delta de l’Ebre. Tot i els problemes que comporta, els pescadors de les costes de l’Ebre han sabut transformar la situació en una oportunitat i obtenir-ne un recurs econòmic aprofitable. Hi ha altres espècies invasores que encara no han arribat a Catalunya, de les quals, de moment, no se'n treu cap profit econòmic ni alimentari. Un és el cas del peix lleó (Pterois miles), que té unes espines molt verinoses que en dificulten la manipulació i comercialització. I un altre exemple són els peixos globus del gènere Lagocephalus, els quals no només causen danys significatius a les arts de pesca, sinó que contenen altes concentracions de tetradotoxina, la qual pot arribar a ser letal per als humans. Aquestes espècies representen un risc per a la salut pública i per a l'ecosistema marí. Sardines i anxoves en un mar que canvia Tanmateix, la tropicalització també comporta el retrocés d’espècies d’aigües temperades o fredes (més tradicionals), com la sardina (Sardina pilchardus), l’anxova (Engraulis encrasicolus), l’amploia (Sprattus sprattus), el lluç (Merluccius merluccius), la maire (Micromesistius poutassou) o l’escamarlà (Nephrops norvegicus). Aquestes espècies poden veure reduïda la seva abundància, desplaçar-se cap a latituds més elevades o cap a més profunditat, on les condicions els siguin més favorables. Caixa d'alatxa (Sardinella aurita) Stefania Minuto. Qualitat nutricional: més enllà del canvi en les espècies Els canvis en els ecosistemes no només afecten quines espècies trobem, sinó també la seva qualitat nutricional. Els productes pesquers, entre els quals hi podem destacar peix, marisc i, més recentment, algues, són una font important d’àcids grassos omega-3, especialment l’àcid eicosapentaenoic (EPA) i l’àcid docosahexaenoic (DHA), compostos essencials que el cos humà no pot sintetitzar i ha d’obtenir a través de la dieta. L’EPA i el DHA són especialment elevats en els peixos pelàgics (peix blau) ja que l’utilitzen com a reserva energètica i escassos en els peixos demersals (peix blanc), però, igual que nosaltres, aquests organismes tampoc tenen la capacitat de sintetitzar-los. Així doncs, l’origen de l’EPA i el DHA marins es troba en la base de la xarxa tròfica, gràcies a organismes com el fitoplàncton, les algues i les fanerògames (plantes marines). Ara bé, l’augment de temperatura de l’aigua també afecta a tots els escalons de la xarxa tròfica. Diversos estudis apunten que hi ha canvis en la distribució d’espècies, i en la qualitat i quantitat d’àcids grassos produïts per aquests productors primaris. Per tant, aquests es transmeten al llarg de la xarxa tròfica, afectant a la qualitat nutricional del peix que consumim. Protagonisme a la taula d'espècies poc valorades Tots aquests canvis que pateixen els ecosistemes marins es reflecteixen directament en el que captura el sector pesquer i, per tant, en el que arriba al consumidor. Les espècies més tradicionals poden presentar una major variabilitat en les captures, mentre que les espècies termòfiles, fins ara poc habituals o poc conegudes, guanyin presència als mercats. Així, espècies emergents o històricament poc valorades poden adquirir un paper més rellevant en l’oferta alimentària. En els darrers anys, diverses iniciatives han posat el focus en la valorització d’aquestes espècies. Projectes com el GALP Termòfiles han treballat per millorar la competitivitat del sector pesquer mitjançant la promoció d’espècies amb baix valor comercial, sovint poc conegudes pel consumidor. Barques d'encerclament arribant al port de l'Escala. Stefania Minuto. Aquestes iniciatives inclouen accions de divulgació, com l’elaboració de receptaris o la realització de tallers gastronòmics, amb l’objectiu de facilitar la seva incorporació a la dieta. Una dieta en adaptació Així doncs, el que arriba al nostre plat esdevé un reflex dels canvis que tenen lloc en els ecosistemes marins. L’adaptació de la dieta pot formar part dels mecanismes de resiliència del sistema socioecològic davant el canvi climàtic. En aquest context, diversos estudis assenyalen que factors com la procedència del producte, els mètodes de captura, la diversificació del consum o apostar per pesca local i de temporada esdevenen factors rellevants en la sostenibilitat del sistema pesquer. La incorporació d’espècies termòfiles pot contribuir a diversificar el consum i reduir la pressió sobre les espècies tradicionalment més demandades. El Mediterrani es consolida així com un laboratori viu que ens permet comprovar com els canvis ambientals es tradueixen en modificacions concretes del que mengem, i on la recerca científica és clau per comprendre i anticipar aquests processos. Mar Vila Belmonte havia rebut una beca de doctorat de la Càtedra Oceans i Salut Humana (Ajuntament de Roses i Universitat de Girona). Part de la recerca esmentada a l'article ha rebut fons del projecte GALP-Costa Brava Ref. ARP/1498/2018 finançat pel Fons Europeu Marítim i de Pesca (FEMP) de la Unió Europea i la DG Pesca de la Generalitat de Catalunya.Stefania Minuto va participar en el projecte GALP Ecosistemes marins i càncer (2020), Recepta Blava E-Health (2020-2022), GALP Termòfiles (2024). Per a la Catedral va col·laborar en l'organització i dinamització de Jornades de divulgació científica i programes d'educació en les escoles, va prendre part a conferències científiques i programs radio i tele, i va ser coautora de guies, articles de divulgació per rivistes tècniques, memòries i informes tècnics, i altre material tècnic divulgatiu, entre el qual la Guia "Els peixos del canvi climàtic al nostre plat".

اخبار ۱ بامداد

LINCOLN — Gov. Jim Pillen could face something foreign to modern Nebraska Republicans running for governor in the ruby-red state: a consequential general election race, if a new poll done on behalf of his likely opponent proves true. The poll, done by North Carolina-based Public Policy Polling for former Democratic State Sen. Lynne Walz of […]

The Wisconsin Department of Health Services reported 15,116 cases of sexually transmitted infections in Milwaukee County in 2024, including chlamydia, gonorrhea and syphilis. Health officials are using a number of strategies to bring the totals down. The post Sexually transmitted infection cases still rampant in Milwaukee. Here’s what health officials are doing to address concerns. appeared first on Milwaukee Neighborhood News Service.

Tensions over the University of Michigan’s handling of Gaza protests, along with accusations of double standards add fuel ahead of this weekend’s nominating convention.