En aquesta primavera incipient, les tardes es prolonguen sense parar gaire gentilesa, potser és el miracle de la natura que brolla amb lenta força, que avança, que s’aproxima regalant el càlid passeig enyorat, la conversa pendent, que l’instant de retrobament satisfarà el desig, el minúscul tros de firmament que contemplarem plegats.
Així és la primavera, i els plenilunis que romantitzen l’estació més tendra de l’any, amb les lectures que no ens obliden, les que ens acaricien l’esperit, aquelles que ens fan creure en la sensibilitat, l’amabilitat, la bellesa.
'El nen balena' (Joventut, 2026) és aquesta espurna silenciosa, evocadora, la primavera renascuda, impregnada de sol tebi, de llum.
Una metàfora disfressada de Roger i el seu món intimista i silenciós, una personalitat diferent de la resta, un nen amb un univers interior envoltat d’introversió i sensibilitat.
Una balena dins de Roger fa que òbviament se senti diferent dels seus companys, i quan s’acosta el seu aniversari en Roger buscarà refugi del món exterior, un món que sortint a la superfície l’aproparà als seus amics i companys.
Pot semblar estrany, però en Roger no és un nen tan diferent; ell alberga emocions i sentiments com tothom, observa, contempla, sent, però des de la mirada de la neurodivergència, i apropant al lector a una sensibilitat respectuosa vers el pensament, habilitats, les reaccions i la vida quotidiana dels nens que pateixen aquesta patologia.
En Roger necessita refugi, calma, comprensió. Els seus amics s’inicien també en un viatge emocional a través del qual coneixeran el món interior d’en Roger, la seva capacitat sensible i emotiva, les seves diferències, que al capdavall els uneix encara més.
Lulu Lima (Bahia, Brasil) és escriptora de contes infantils. Des de ben petita va saber quin era el seu do, el seu talent extraordinari per explicar històries apropant als més petits a un món de valors, d’amabilitat i empatia, un univers on el més important sigui la seva imaginació i de com és d’important transmetre aquesta mirada innocent i entusiasta alhora.
Lulu Lima escriu llibres, organitza contacontes i tallers de creativitat pels més petits, i fa uns anys va crear la seva pròpia editorial infantil, Mil Caramiolas, amb projectes d'internacionalització dels seus contes a altres països.
'El nen balena' pot considerar-se una faula, una bella expressió, per un crit de convivència comú, de respecte per aquells que pateixen, que se senten inferiors per alguna causa emocional, patològica, cognitiva, un àlbum on veure reflectits aquests sentiments d’introspecció que, com en Roger, s’envolta d’onades de blaus infinits, calmats i profunds, com el seu cor, com la seva mirada.
Entre molts reconeixements internacionals estan el BRAW Amazing Bookshelf de la Fira de Bolonya 2025 i la seva inclusió a la llista d’obres recomanades de la FINLIJ al Brasil.
I continuant amb el nostre passeig literari, ens aturem ara en una proposta molt humana i emocional, perquè la literatura també és reflexió, pensament crític i evidenciar el dret a la diferència, la fidelitat amb un mateix, créixer amb esperit honest amb les nostres conviccions.
'Un nen molt estrany' (Joventut, 2021) ens convida a conèixer en Pol, un nen qui el seu company de classe Roger opina que “és molt estrany i diferent”, i sempre el llença comentaris despectius i irrespectuosos.
En Pol sempre contesta el mateix: “el meu pare és un mag…” una i altra vegada.
Per què respondrà això en Pol? Quin misteri contenen les seves paraules?
Un àlbum il·lustrat per aprofundir en l’acceptació dels altres, el respecte per aquells a qui considerem diferents sense motiu, l’educació en valors dels nostres petits lectors que descobreixen que la vida, si és diferent i heterogènia, amb pensaments i formes de fer oposats a nosaltres.
La màgia d’un pare que acarona i reforça amb les seves paraules, un mag sense barret que transmet tota la seva saviesa i fortalesa.
Ricardo Alcántara va néixer a Montevideo, Uruguay, l'any 1946.
Ha publicat llibres dirigits a nens i joves, i entre altres ha guanyat el Serra d’Or, El Lazarillo de Tormes, Apel·les Mestres, entre d’altres.
I la primavera incipient ens recorda la necessitat de la lectura calmada, aquella per aprendre a contemplar el món amb un somriure.
