L’adolescència és una etapa clau en la qual les persones es veuen enfrontades a molts canvis de tota mena. És el moment en què es comença a deixar enrere la infantesa per a encaminar-se cap a l’edat adulta. En aquesta etapa hi ha un gran nombre de factors que poden afectar l’autoestima de l’adolescent, de manera que les famílies han d’estar alerta i saber reconèixer signes indicadors. “Es produeixen canvis tant físics com cognitius, emocionals i socials”, explica la professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Laura Cerdán, psicòloga i psicopedagoga. Tots aquests canvis poden influir en l’autoestima “i fer-la més inestable i vulnerable, però també mal·leable”. És per això que l’acompanyament de les famílies és “clau per a un desenvolupament saludable”.
Les etapes de canvi en l’adolescència estan dividides entre períodes, comenta Cerdán. El primer, entre els 10 i 13 anys: aquí s’experimenten canvis físics ràpids. “Comencen a preocupar-se per la seva imatge, a fer-se més independents i necessiten més privacitat”. Es tracta d’un període en el qual es tornen més “egocèntrics”. El segon període, afegeix la psicòloga, és entre els 14 i els 17 anys, amb més canvis físics i, a més, “reclamen més independència respecte als seus pares i mares i es continua donant forma al procés de construcció de la seva identitat”. En aquest punt, “guanya pes el com es veuen i el com volen ser vists pels altres, i en l’àmbit emocional augmenta l’interès pel sexe i per les relacions romàntiques”. En l’últim període, entre els 17 i els 19 anys, “es completa el creixement físic i comencen a sentir-se còmodes amb el seu físic”, agrega Cerdán.
Factors de pressió que sotmeten els adolescents
La psicologia té perfectament identificats els principals factors de pressió que poden afectar negativament l’autoestima dels adolescents en aquesta etapa de les seves vides. El primer d’aquests factors és la família, per “les expectatives que té sobre l’adolescent”; en segon lloc, el rendiment acadèmic, per la “pressió per treure bones notes que fa que es vinculi l’èxit escolar amb el valor personal”; en tercer lloc, les xarxes socials, que presenten “models de bellesa irreals, estils de vida aparentment perfectes que poden suscitar insatisfacció, frustració i finalment derivar en conductes de risc”. Així mateix, els grups d’amics actuen com a factor de pressió perquè “els adolescents busquen encaixar, sentir-se acceptats pel grup” i “el rebuig, l’aïllament social o l’assetjament escolar danyen la seva autoestima”. Finalment, el futur i la incertesa també sotmeten l’adolescent a pressió.
Quins tipus de baixa autoestima hi ha?
Laura Cerdán identifica que es poden diferenciar dos tipus de baixa autoestima. D’una banda, la que és de tipus “puntual”, és a dir, “associada a experiències concretes com ara fracassos (suspendre un examen) o rebutjos (ruptura sentimental)”, explica la psicòloga. I, d’altra banda, l’anomenada “ansietat crònica”, és a dir, la que “es manté en el temps i que requereix treballar-la en profunditat per millorar-la”.
Sigui quin sigui el tipus de baixa autoestima, hi ha indicadors que poden ajudar les famílies a identificar el que els passa als seus fills i filles adolescents, explica Cerdán: “Recomanaria a les famílies que estiguin atentes a senyals com ara autocrítiques constants, por permanent a equivocar-se, necessitat contínua d’aprovació per part dels altres, aïllament social, evitació de reptes, baixa tolerància a la frustració i canvis fluctuants i pronunciats en l’estat d’ànim”.
Un altre aspecte que cal tenir en compte és la diferència que es detecta entre nois i noies i els motius que els menen a tenir una autoestima baixa. La professora de la UOC destaca que, en el cas de les noies, l’autoestima sol estar “més vinculada a la imatge corporal, les relacions i l’aprovació social; tendeixen a ser més crítiques amb elles mateixes i a comparar-se amb els altres”. Els nois, en canvi, “acostumen a tenir una autoestima més vinculada al rendiment, la competència i l’èxit, i a vegades expressen la seva pròpia seguretat a través de conductes externes més que verbals”.
Els set consells pràctics per a pares i mares
Les famílies tenen una gran responsabilitat en el desenvolupament saludable dels seus fills i filles adolescents, per la qual cosa és important no caure en errors comuns com la permissivitat i la sobreprotecció, avisa Cerdán, que resumeix en set punts alguns consells pràctics davant aquest moment de la vida.
Valorar l’esforç i el procés d’aprenentatge (sigui d’una matèria de l’escola o d’un esport, etc.), no només els resultats.
Evitar jutjar o minimitzar el que senten.
Permetre que s’equivoquin i que aprenguin així dels seus errors.
Evitar comparacions amb altres persones.
Reconèixer punts forts que siguin reals i concrets.
Posar límits clars amb afecte, respecte i coherència.
Servir de models d’una autoestima sana i una autocrítica constructiva (les nenes i els nens aprenen més pel que veuen que pel que els diem).
Article de Marga Zambrana i Anna Sánchez-Juárez, de la UOC
