Open Newswire

Kundi la wahamiaji raia wa Amerika Kusini linasema wamekwama na wana wasiwasi wa mustakabali wao mjini Kinshasa nchini DRC baada ya kufukuzwa kutoka Marekani chini ya sera tata ya uhamiaji.

പ്രസവം സങ്കീർണ്ണമാക്കിയത് ആശുപത്രികളാണെന്ന എൻഡിഎ സ്ഥാനാർത്ഥി അഖിൽ മാരാരുടെ വിവാദ പരാമർശത്തിനെതിരെ നിയമനടപടി ആവശ്യപ്പെട്ട് വനിതാ ഡോക്ടർ രംഗത്ത്.

ഓരോ ഷെഡിലുമുള്ള ആളുകളുടെ നിയന്ത്രണം, വെടിക്കെട്ട്‌ മിശ്രിതങ്ങളുടെ അളവ്‌ എന്നിവയെല്ലാം നിയമങ്ങളിലും ചട്ടങ്ങളിലും കൃത്യമായി പറയുന്നു. പലപ്പോഴും ഇത്‌ പാലിക്കപ്പെടാത്തതിനാൽ ദുരന്തങ്ങൾ ആവർത്തിക്കപ്പെടുകയാണെന്നും അദ്ദേഹം പറഞ്ഞു.

A quina lleixa de la nostra biblioteca aniran a parar l’interessant assaig ‘La comtessa sanguinària. Erzsébet Báthory, realitat o llegenda?' (Viena, 2024), de Maria Lluïsa Latorre; i la sàvia traducció amb estudi introductori d’Abel Cutillas de ‘De principatibus i Discurs sobre la nostra llengua ‘de Niccolò Machiavelli (Edicions Sidillà, 2025) en acabat d’haver-los comprats i d’haver-los llegits? No fa pas gaires setmanes, la Dra. Marina Porras, plena de seny i lliri entre cards, mostrava, impúdicament, en bell i còmode pijama, com tenia col·locats els llibres a la seua biblioteca íntima, privada, personal: per un estricte ordre alfabètic. Ras i curt. Tot defugint classificacions per gèneres literaris (la meua hi parteix i, en acabat, l’alfabet hi governa), per sexes diversos (“Dones i homes componen tot el món”, deixà escrit Gabriel Ferrater al seu darrer poema) o per altres consideracions estrafolàries (el color de l’embolcall, el gruix de l’obesitat, el pes de la palla, l’alçària del títol, el llom amb les lletres mirant cap a la dreta o cap a l’esquerra, llengües minoritzades o imperialistes...). I trobo que Porras tenia raó i, doncs, a la porra cap altra endreça i cap intent de taxonomia alternatiu car hi ha autors que toquen diversos i, àdhuc, tots els gèneres i, doncs, ¿per què tenir la seua obra separada, esparsa, com si haguéssim esquarterat el seu cos i escampades les parts ensangonades arreu? I si la classificació topogràfica fos per conceptes, temàtica, segons els epifonemes corresponents? De fet, si en parlo alhora, de la traducció i de l’assaig, de Cutillas i de Latorre, és perquè són obres que tenen en comú la recerca de la veritat d’aquests dos personatges: de la comtessa hongaresa i del fundador italià de la filosofia política moderna, que formen part d’una mena de subgènere com ho són les biografies que gosen poder anar més enllà de les males brames o de les hagiografies laudatòries, esdevingudes discursos oficials per tal d’ocultar la realitat de certs personatges històrics per raons polítiques (perquè tot és política de la polis). Feliçment, d’aquesta mena de llibres tan necessaris, a la recerca de la veritat, enmig de tantes edicions fútils, n’han proliferat, darrerament, a casa nostra, potser per allò que la veritat ens farà lliures i pel fàstic de les mentides dels líders del procés d’independència de Catalunya que ens van arribar a dir i que el poble, determinat, culminà, el procés, el Primer d’Octubre, quan en aquell referèndum legítim, legal i vinculant vam votar i vam guanyar la independència, però ells ens van conduir fins a l’atzucac en què ens trobem ‘hic et nunc’ per la seva traïció a la nació, al poble... i, és clar: hi ha fam i set de veritat. A la meua biblioteca, en tinc, sortosament, unes quantes, d’aquestes perles de periodistes honestos que cerquen la veritat en l’actualitat, en el present, i d’historiadors honestos que cerquen la veritat en el passat, en l’avior. Una veritat que existeix, i tant!, malgrat tots els relativismes dissuasius (el qualificatiu “perles” aplicat a quests llibres no conté ni un bri d’ironia, sinó reconeixement recte i sincer als autors i, com que el masculí, en català, és el gènere no marcat, inclusiu, es refereix a escriptors i a escriptores, a elles i a ells; a ellis, no: perquè és agramatical, però humanament respectable):   1) del periodista Toni Orensanz, ‘El nazi de Siurana’ (Ara Llibres, 2016), una recerca apassionant que esbrina la veritable condició de nazi de l’habitant del xalet de Siurana, a Cornudella de Montsant; 2) de l’historiador Enric Vila, ‘Lluís Companys. La veritat no necessita màrtirs’ (Primera Edició a L’Esfera dels Llibres, 2006; Edició definitiva a Bon Port, 2023), un brillant assaig que conclou que fou només l’assassinat del president màrtir allò que feu bo el personatge polític; 3) del mateix Enric Vila, ‘El nostre heroi Josep Pla’ (Primera Edició a A Contra Vent Editors, 2009; Edició definitiva a Bon Port, 2022), un lúcid llibre que reivindica la figura i l’obra de l’escriptor i l’allibera de tots els tòpics interessats a manipular-lo; 4) a cura de l’historiador Frederic J. Porta, ‘Daniel Cardona. Obra Escrita Completa’ (Rafael Dalmau Editor, 2024), l’imprescindible aplec d’articles per a saber qui era de bo de bo aquest patriota fundador de Nosaltres Sols! i també per a desmitificar Francesc Macià (he escrit desmitificar, no pas desprestigiar); 5) del mateix curador, ara autor, Frederic J. Porta, ‘Carles Muñoz Espinalt. Una vida per la llibertat de Catalunya’ (Llibres de l’Índex, 2025), la biografia d’aquest patriota, sobre el qual Josep Batalla Saigí, prologuista, arquitecte i psicoesteta, afirma, amb raó: “A Catalunya [...], quan la persona i la seva obra estan lligats amb un compromís radical i amb l’objectiu de la independència, els silencis, tant en vida com després, fan acte de presència”; 6) del filòleg i cap de Recerca de l’Institut Nova Història (INH), Jordi Bilbeny, ‘Sant Francesc, els càtars i la llengua catalana’ (Librooks, 2024), un interessantíssim treball que ens informa de la veritat sobre aquest sant baró car no fou sant Francesc d’Assís, sinó sant Francesc d’ací; 7) o de l’estudiós de l’INH Pep Mayoles, ‘Erasme i la construcció catalana d’Espanya’ (Llibres de l’Índex, 2014) i ‘Erasme i l’Imperi Català de Carles I’ (Llibres de l’Índex, 2019), dues obres reveladores que ens permeten de ser sabedors de la veritable identitat de l’humanista, que no es deia Erasme ni era de Rotterdam (frisem per llegir-ne la tercera part que completarà la trilogia!); 8) o de Joan Ferrarons, la seua traducció acabada de sortir del forn de ‘Maria Stuart’, d’Stefan Zweig (Editorial La Segona Perifèria, 2026): la novel·la en què l’alemany narra la biografia truculenta i controvertida d’aqueixa reina escocesa, tan controvertida, per cert, que la versió anglesa de l’obra es va publicar fortament censurada.   I, ara, el llibre de Cutillas i el de Latorre (que fan el número rodó de 10). I, com tot producte cultural, aquests dos llibres tenen un context i un text. Parlaré, primer, del context (em referiré a les editorials i presentaré els autors); en acabat, del text (de què hi diu i de com ho diu). I en diré, és clar, el meu parer.   Context I si fos per contextos diversos el criteri d’organització de la biblioteca: per editorials o grups editorials? Com bé diu el Dr. en Filosofia i historiador Abel Cutillas al report de lectura de ‘La pell’, de Curzio Malaparte (Segona perifèria, 2026), publicat a ‘Retalls’ (7.1.2026) del Patreon Enric Vila & Casablanca: “Tenim durant la propera dècada una missió molt particular, la missió de substituir la nostra generació literària. Vist el que ha donat, em sembla imprescindible, ni que sigui per instint de supervivència, individual i col·lectiu. (...) És necessària i imperiosa una renovació que deixi enrere les funcions passives de la cultura. Això és, un canvi d’hegemonia, el pas d’una literatura independent a una literatura dominant. (...) És evident que ara mateix no tenim ni els recursos ni les possibilitats, però tampoc els teníem quan vam acabar amb la literatura catalana pansida del model autonòmic i vam fer saltar la banca, que és l’únic que compta. Ara ja es veu que la banca, i ‘El País’ i ‘La Vanguardia’ i les sucursals catalanes de Planeta, han recuperat la mà i els que s’han quedat fora són independents per necessitat. Independents amargats. Si no volem que l’ànima del país quedi intoxicada i reduïda a l’entreteniment una altra vegada, caldria tornar a construir damunt d’aquesta runa. (...) Insisteixo que és el moment de fer un pas més i ocupar o crear nous espais d’hegemonia. (...) Si no, correm el perill de convertir tots els Malapartes que se’ns vagin oferint en curiositats i senyors excèntrics, en mans de gent que són incapaços de veure res de profund, de sincer i de verdader en un llibre, atrapats a les fantasies polítiques i l’entreteniment quotidià”. El llibre de Latorre és editat per Viena Edicions, una editorial catalana creada el 1991 a Barcelona. A l'origen, una filial de Columna Edicions. El 2000 va tornar-se un segell totalment independent, dedicat a l'edició en català i dirigit per Isabel Monsó i Enric Viladot (Isabel Monsó i Enric Viladot, fundadors, encara ara en són accionistes, de Viena). El 2021 es va incorporar al Grup Enciclopèdia Catalana. El 2024 el Grup Enciclopèdia Catalana s'integra al projecte Abacus Futur: projecte sorgit de l’aliança entre la cooperativa Abacus (Amsterdam, Ara Llibres, Casa dels Clàssics) i l’empresari Jaume Roures, que després de la seva sortida de Mediapro ha apostat per rescatar els segells literaris d’Enciclopèdia Catalana (Univers, Viena, La Galera, Catedral) i sumar-los als que ja tenia: Navona i Arcàdia. L’equip d’Abacus Futur està format per una vintena d’editors repartits entre els diferents segells. Ernest Folch serà el director general editorial d’aquest nou conglomerat de segells; pel que fa a l'organigrama, el director general del grup serà Xavier Mallafré; el director editorial, Ernest Folch; i l'Oriol Soler (comissari polític / xuclador de subvencions públiques), el propietari majoritari. Hi ha una novel·la, és a dir, ficció narrativa, en clau, que explica molt bé les coses que ha fet l’Oriol Soler i amb qui ha pactat i de qui s’ha valgut per a poder-les fer: llegiu ‘Psiborn 7. La marca de Caín’, de Noelia Arroeta i ho sabreu, i valoreu vosaltres mateixos com les gasta aquest editor, que ha interposat una demanda (que ha perdut) contra l’editorial Pedra de Llamp per danys a l’honor i a la intimitat, en relació al cas #7 de la sèrie PSIBORN, ‘La marca de Caín’, de Noèlia Arrotea. I, per a més dades sobre Soler i Abacus, vegeu el reportatge publicat pel digital L’Alternatiu: “Contractes públics, subvencions, sèries per a 3Cat i publicitat institucional: Abacus ha ingressat més de 60 milions públics d’ençà que Oriol Soler n’assumís la direcció el 2022”. De novel·les en clau, a la Història de la Literatura Catalana, en tenim unes quantes: ‘Tirant lo Blanc’, de Joanot Martorell (o de Joan Roís de Corella i de Cabrera?), n’és una; ‘Curial e Güelfa’, anònima, una altra; ‘Orland furiós’, de Ludovico Ariosto, també; ‘Elogi de la follia’, d’Erasme de Rotterdam, i moltes altres com la del ‘Quixot’, sobre la qual Jordi Bilbeny, a l’article “Llegir Cervantes”, del 31 d’octubre de 2003, quan el publica a 'El Punt-Maresme' (recollit a ‘Univers Bilbeny. Escrits a consciència’, edició a cura de Joan-Marc Passada, Librooks, 2025, p. 319), ja hi apunta, en quinze línies i escaig, dubtes raonables sobre la identitat de l’autor, i hi critica el llibre ‘Para leer Cervantes’, de Martí de Riquer, perquè, “més que donar-nos pautes per llegir-lo, el que fa és resumir-lo i reduir-ne els problemes de comprensió a la simple anècdota”, i hi desmenteix, Jordi Bilbeny, que 'El Quixot’ fos un llibre que pretengués ridiculitzar els llibres de cavalleries, sinó que això era tan sols un subterfugi hàbil per entabanar els censors i poder dir coses profundes maquillades amb ximpleries”. El llibre de Cutillas és d’Edicions Sidillà. Com en el cas del llibre de Latorre, es tracta d’un topònim. De Viena, se’n saben moltes coses. De Sidillà, els editors n’expliquen que no se’n sap gaire res; va ser un poblat a l’alta edat mitjana, les arenes del Ter el colgaven periòdicament, homes i dones van haver d’anar-se’n; vuit-cents anys més tard, només n’és visible la ruïna de l’església de Sant Romà; s’hi arriba amb paciència, esforç, coneixement del país i una mica de sort; la tapen els pins, l’arena la colga; de Sidillà (o Cidillà) la gent de Foixà en diu Sant Romans de les Arenes. Edicions Sidillà té seu a La Bisbal d’Empordà. Va néixer el 2010 després que les persones que en formen part i l’han fundada, Xavier Cortadellas i Judit Pujadó, hagin fet durant anys de novel·listes, de periodistes de publicacions diàries o periòdiques, i hagin estat sobretot lectors. Es tracta, doncs, d’una de les moltes petites editorials independents del país, dels Països Catalans, que, segons Cutillas, haurien de passar de ser independents a dominants. El context també és l’autor: biografia i cosmovisió. És interessant constatar com ha reviscolat la crítica biogràfica els darrers temps com a superació del formalisme rus. Maria Lluïsa Latorre, una dona nascuda a L’Esquirol (Osona), l’any 1961, és metgessa (es llicencià a Reus el 1985) i això es nota al llibre (a Reus, hi ha una llarga tradició de metges lletraferits: Pere Mata, Bonaventura Vallespinosa, Ramon Gomis, Eduard Prats...), i fou teclista del pioner grup de pop rock català i en català Duble Buble. Ha publicat novel·la i assaig: ‘De Susqueda a Tübingen. Diari d’una metgessa’ (OSEDI Serveis Editorials, 2010) és l’altre llibre, interessant, que en tinc a casa. Ara viu a Tordera. Abel Cutillas, nascut a Vinaixa (Les Garrigues), l’any 1976, és llibreter, filòsof i historiador. I això també es nota al seu llibre. A la meua biblioteca, en tinc uns quants llibres: el lúcid recull d’aforismes ‘Viure mata’ (Editorial Fonoll, 20026) i els assaigs ‘Sostres. Baudelaire. Correspondances’ (Bon Port Edicions, 2021) i ‘Desànim de lucre. Crítica de la ideologia cultural’ (Bon Port Edicions, 2024), imprescindible. Ara s’està a París. A la segona part, parlarem de qui inicià la llegenda negra contra Niccolò Machiavelli (1469-1527) i Erzsébet Báthory (1560-1614): els jesuïtes.

პრეზიდენტ დონალდ ტრამპის ადმინისტრაციაში მორიგი საკადრო ცვლილებაა. ამჯერად, ისევ პენტაგონში.

Deutschland – Zwischen Bücherdiversität, Politik und Staunen, ein Erlebnisbericht vom Gastlandauftritt der Philippinen bei der Frankfurter Buchmesse 2025. The post „Ruhige Inseln der philippinischen Bücherdiversität“ appeared first on südostasien.

A protracted debate on a bill that would make voting by absentee ballots a universal option in Connecticut ended without a vote Wednesday.

22 сәуірде Алматының Алмалы аудандық сотында қоғам белсендісі Оразалы Ержановтың ісі бойынша алдын ала тыңдау өтті. Бұл жөнінде журналист Вадим Борейко хабарлады. Elge Qaitaru қоғамдық қорының жетекшісі, заңгер Оразалы Ержановқа Қылмыстық кодекстің 150-бабы бойынша (“Сайлау құқықтарын жүзеге асыруға немесе сайлау комиссияларының жұмысына кедергi жасау”) айып тағылған. Істі судья Руслан Мұратбеков қарап жатыр. Алдын ала тыңдау кезінде адвокат Виталий Воронов Қылмыстық-процестік кодекс...

Dos aviones colisionaron en la losa del Aeropuerto Internacional de Santiago, en la comuna de Pudahuel, la noche de este...

Російські військові регулярно з різних видів озброєння – ударними БпЛА, ракетами, КАБами, РСЗВ – атакують українські міста і цивільну інфраструктуру в усіх регіонах України

Early in March, the United States House of Representatives passed HR 6472, entitled the Territorial Student Access to Higher Education Act. This marks a significant achievement since December 11, 2025, when Delegate James Moylan (R) of Guam introduced the bill to amend the Higher Education Act of 1965.  The Higher Education Act of 1965 was […] The post A push for parity: The in-state tuition bill for US territories appeared first on Pasquines.

വെടിക്കെട്ട് അപകടത്തിന്റെ പശ്ചാത്തലത്തിൽ തൃശൂർ പൂരം നടത്തുന്നതുമായി ബന്ധപ്പെട്ട അന്തിമ തീരുമാനമെടുക്കാൻ സർക്കാർ വിളിച്ച നിർണ്ണായക യോഗം ഇന്ന് ചേരും

ആവേശകരമായ പ്രചാരണത്തിനുശേഷം തമിഴ്‌നാട് ഇന്ന് ബൂത്തിലേക്ക്. സംസ്ഥാനത്തെ 234 നിയമസഭാ മണ്ഡലങ്ങളിലെ ജനവിധി ഇന്ന് രേഖപ്പെടുത്തും.

Au Soudan, la guerre est entrée dans sa quatrième année. Depuis la reprise de Khartoum par l’armée, l’année passée, et une certaine stabilisation au nord du pays, près de 4 millions de Soudanais ont décidé de rentrer chez eux, selon l’Organisation internationale des migrations. Parmi eux, certains partis à l’étranger notamment au Moyen-Orient. Rattrapés par la guerre là-bas, ils ont finalement décidé de rentrer à Khartoum.

A partir d'històries reals i rigorosament documentades, i de la mà de Carles Porta, els relats d'Impacte ens mostren com el mal adopta formes diverses: la violència que neix dins la família i la parella, les desaparicions que condemnen a una espera interminable, els crims moguts per diners i enganys, i la depredació exercida sobre persones vulnerables. Són casos ocorreguts en entorns quotidians -des de l'Empordà a Chiclana, de Magaluf a Biscaia-, protagonitzats sovint per persones aparentment normals. I cada història mostra un impacte diferent: en les víctimes directes, en les famílies que conviuen amb l'absència o la culpa, en els investigadors que lluiten contra el temps i el silenci, i en una societat que massa sovint no arriba a temps per aturar-ho. Lluny de recrear-se en l'horror, el llibre posa el focus en els patrons, en els contextos i en les preguntes que aquests crims deixen al descobert. I amb una narració àgil, una mirada respectuosa i la voluntat clara d'anar més enllà del fet criminal, Impacte ens mostra que el mal no sempre irromp a les nostres vides amb estrèpit: sovint s'infiltra, creix i perdura. I que l'impacte real d'un crim no s'extingeix mai del tot.   Biografia de l'autor Carles Porta (Vila-sana, Pla d’Urgell, 1963) és periodista, productor, director, guionista i escriptor. Es va iniciar al periodisme al diari 'Segre' i el 1990 va entrar a TV3, on va ser reporter dels serveis informatius i de '30 Minuts', programa en què es va emetre el documental 'Tor, la muntanya maleïda' (1997). La publicació de 'Tor. Tretze cases i tres morts' (2005) va ser un veritable fenomen editorial i el llibre i l’autor es van convertir en referents periodístics del 'true crime'. El 2024, es va estrenar la sèrie 'Tor' (3Cat) i es va publicar 'Tor. Foc encès', un relat personal de l’autor sobre un cas al qual ha dedicat més de vint-i-cinc anys de la seva vida. També és autor de 'Fago. Si et diuen que el teu germà és un assassí' (2012), que va rebre el premi Huertas Claveria; 'Li deien pare' (2016), premi Godó de Reporterisme i Assaig Periodístic, i 'La farmacèutica: 492 dies segrestada' (2021), entre d’altres. Els llibres "Crims amb Carles Porta" apleguen les millors històries reals narrades per l’autor i el seu equip: 'Tot el que llegireu és real' (2020), 'Llum a la foscor' (2022), 'La noia de Portbou' (2022) —amb Anna Punsí i Marta Freixanet—, 'Pecats capitals' (2023), 'L’hora de la veritat' (2025) i el volum recopilatori 'El lloc del crim' (2025). Carles Porta ha estat guardonat amb el Premi Ondas al Millor Programa de Ràdio i amb el Premi Nacional de Comunicació. Amb True Crime Factory, productora de continguts audiovisuals especialitzada en la no-ficció, ha creat 'Crims' a Catalunya Ràdio, 'Crims' a TV3, el pòdcast 'El segrest' a Catalunya Ràdio i '¿Por qué matamos?' a Amazon Audible, 'Crímenes' a Movistar Plus+ i Netflix i sèries originals com 'Luz en la oscuridad' i 'La caza del solitario'.

"Книги начали цензурировать не просто на входе, а уже и на выходе. Появляются книги, а в них вдоль всей страницы черные полоски. Такого не было. До этого цензура просто удаляла, что надо", – говорит редактор проекта "Можем объяснить" Максим Гликин

Personal policial mantiene una intensa búsqueda para dar con el paradero de un interno que se fugó en las...

Dünýäniň dürli regionlarynda we Türkmenistanda şu günki bolan we bolup duran soňky wakalar barada gysgaça habarlar.

Российские силовики пришли с обысками в офисы крупнейшего в России издательства "Эксмо". На видео, опубликованном телеканалом РенТВ, можно увидеть тираж книги "Свита короля". Это последняя часть трилогии, где главный герой – квир-персонаж, у которого романтические отношения с мужчиной. Следователи допросили четырех топ-менеджеров "Эксмо", в том числе гендиректора Евгения Капьева, но никому из них обвинения не предъявили, сообщает ТАСС со ссылкой на источник в правоохранительных органах. В...

City of Cape Town is trying to make the process easier for Early Childhood Development centres