Open Newswire

കേരളത്തിൽ ഇടതുമുന്നണി സർക്കാർ മൂന്നാം തവണയും അധികാരത്തിൽ വരുമെന്ന് മന്ത്രി വി ശിവൻകുട്ടി. ഇത്തവണത്തെ തെരഞ്ഞെടുപ്പ് ജനവിധി എൽഡിഎഫിന് പൂർണ്ണമായും അനുകൂലമാണെന്നും വലിയ ആത്മവിശ്വാസത്തിലാണ് മുന്നണിയെന്നും പറഞ്ഞു.

"We are not going to sit idle while you devalue our work and degrade our society. Our work is not a free input to be fed into your machines."

Gjendja në burimin Rashçe për momentin është e qëndrueshme, por po shqyrtohen tre lokacione të reja që mund të jenë një alternativë për furnizimin e Shkupit me ujë. Në ndërkohë Qeveria në bashkëpunim me Komunën e Jegunovcit dhe Qytetin e Shkupit po punon për ta zgjidhur problemin me deponinë e egër që ndodhet mbi vetë […]

At Investigate Midwest, we’re a regional newsroom with national reach, but much of our reporting begins with local people who trust us to take a closer look at what’s happening in their communities. Sometimes that means following a tip about immigration arrests in a small Missouri town. Other times, it’s tracking how pesticides, labor practices […] The post Local News Day: How local reporting connects to bigger systems appeared first on Investigate Midwest.

El Estado pakistaní llevaba décadas apoyándose en grupos insurgentes para influir en Asia del Sur. Sin embargo, la estrategia se ha vuelto en su contra frente a los talibanes afganos y pakistaníes, además de la presión militar de India. Un cóctel para la inestabilidad y el terrorismo regional

Media reports have suggested a “super” El Niño is looming. The problem is, these autumn forecasts are notoriously unreliable.

Kikao cha kusikiliza kesi kilichopangwa kufanyika siku ya Jumatano, Aprili 8, jijini Paris, siku moja baada ya kufunguliwa kwa maadhimisho ya kila mwaka ya mauaji ya kimbari ya Watutsi nchini Rwanda, kimeahirishwa hadi Mei 6.

En Côte d’Ivoire, le PDCI fête ses 80 ans ce 9 avril. Fondé par Félix Houphouët Boigny le 9 avril 1946, le parti entend célébrer son anniversaire au cours de plusieurs événements : une conférence inaugurale ce jeudi 9 avril et un rassemblement populaire à Yamoussoukro le samedi 18 avril. Toutefois, malgré l’aspect festif, ce parti est aujourd’hui en perte de vitesse.

Ռուսական անօդաչուները հարվածել են Ուկրաինայի Օդեսայի մարզին, մեկ քաղաքացի զոհվել է, վնասվել է էլեկտրական ենթակայանը: Ենթակայանի վթարային ծառայություններն են եղել, տուժածներ չկան, հայտնել է Օդեսայի նահանգապետ Օլեգ Կիպերը: DTEK մասնավոր խոշոր էներգետիկ ընկերությունը տեղեկացրել է, որ իր ենթակայաններից մեկը վնասվել է, և բրիգադները սպասում են հրամանի, որ սկսեն վերանորոգումը: Ընկերության հաղորդմամբ՝ տարածաշրջանը ենթարկվել է ռուսական շուրջօրյա հարձակումների: Զոհ կա նաև Զապորոժիեի մարզում,...

S’ha estrenat el film Lapönia. Conxita Casanovas, la comunicadora de cinema, Va de cine, de Ràdio 4 la va situar molt bé pel tema d’educació dels fills i no he dubtat a anar a la sala Florida-Renoir tot seguit. Confirmo que ho va situar molt bé, doncs jo, pel títol, l’hagués deixat passar. Lapönia, Rovaniemi, país [...] L'entrada “Lapönia”, el film. Va d’educació dels infants ha aparegut primer a El Diari de l'Educació.

Бул жолку баяндамада көпчүлүктү атайын кызматтын иш-аракетиндеги мыйзамдуулук кызыктырды. Баш прокурор укугу тебеленгендерди көзөмөл органга кайрылууга үндөсө, айрымдар буга чейинки мыйзамсыз иштерде көзөмөл кызматтын өзүнүн жоопкерчилиги тууралуу маселени көтөрүштү.

The high-speed, hypersonic and extremely hot re-entry is the last challenge the Artemis II crew will have to endure on their epic 10-day mission.

Angel Soler Gollonet/ShutterstockAquestes últimes setmanes, en el marc de la setmana de sensibilització sobre el trastorn bipolar, ha aparegut sovint una paradoxa que mereix una reflexió clínica i científica: el liti, el nostre “patró d'or” s'utilitza cada vegada menys. Segons les dades recents de la Global Bipolar Cohort, només un 29 % dels pacients a nivell mundial reben aquest tractament. La pregunta és clara: estem deixant de banda el millor recurs que tenim per una qüestió de percepció més que de realitat científica? Un element natural amb una història insuperable El liti no és una molècula complexa sintetitzada en un laboratori d'última generació; és el tercer element de la taula periòdica. Des que John Cade va descobrir-ne les propietats terapèutiques el 1949, ha mantingut una vigència que cap altre psicofàrmac ha pogut igualar. Aquesta longevitat no és un vestigi del passat, sinó un reflex de la seva robustesa clínica: malgrat dècades de recerca i l’aparició contínua de nous fàrmacs, cap alternativa ha demostrat una eficàcia comparable en la prevenció a llarg termini dels episodis maníacs i depressius en el trastorn bipolar. Segons una revisió recent publicada el 2024 a l’International Journal of Bipolar Disorders, el liti continua essent “la pedra angular” del tractament. També la referència amb què es comparen totes les altres opcions terapèutiques, tant per estabilitzar l’estat d’ànim com per reduir el risc de recaiguda. Una de les raons d’aquesta singularitat és que el liti és l’únic estabilitzador de l’estat d’ànim amb eficàcia demostrada de manera simultània en mania, depressió i prevenció de recurrències. A més, estudis recents confirmen que la seva acció es pot estendre a l’àmbit neuroprotector: des de la modulació de vies cel·lulars implicades en la plasticitat neuronal fins a possibles efectes en la prevenció del deteriorament cognitiu lleu i la demència. Aquest conjunt de propietats explica per què les guies internacionals continuen situant-lo com la primera opció en el tractament de manteniment del trastorn bipolar. Un consens Delphi publicat el 2025 remarcava que el liti hauria de ser prescrit amb més freqüència, malgrat les reticències infundades que encara persisteixen a la pràctica clínica. Capacitat de reducció del suïcidi I sobretot hi ha un aspecte que el diferencia radicalment de la resta de psicofàrmacs: la seva capacitat de reduir el risc de suïcidi. Cap altre medicament ha demostrat de manera tan consistent un efecte protector. Una revisió del 2024 a Psychiatric Times destaca que, tot i les dificultats metodològiques per estudiar el suïcidi —un esdeveniment estadísticament infreqüent—, l’acumulació d’evidència procedent d’assaigs clínics, estudis observacionals i metanàlisis apunta en una mateixa direcció: el liti disminueix la mortalitat i els intents de suïcidi. Probablement, açò és gràcies a la seva capacitat de reduir la impulsivitat, estabilitzar les fluctuacions extremes de l’estat d’ànim i prevenir recaigudes depressives, que són el moment de màxim risc. En un moment en què sovint es prioritzen les “noves molècules” i la innovació tecnològica per davant del valor demostrable dels tractaments clàssics, el liti ens recorda que la ciència no sempre avança per substitució, sinó també per confirmació. De vegades, allò que funciona des de fa dècades continua sent —per evidència, no per nostàlgia— la millor eina disponible. Més enllà dels episodis: la neuroprotecció com a clau Un dels aspectes que més interessants de la recerca actual és la capacitat del liti per modificar el curs de la malaltia. No només atura les crisis, sinó que protegeix el cervell. L’evidència ens indica que, a diferència d’alguns antipsicòtics, el liti millora la connectivitat cerebral i preserva la fluïdesa verbal. De fet, hi ha dades fascinants que suggereixen que podria reduir el risc de demència fins a un 50 %. Fins i tot nivells residuals en l'aigua potable semblen tenir un efecte protector a nivell poblacional. Parlem d'una molècula amb un potencial neuroprotector excepcional. Però la neuroprotecció no s'atura aquí: estudis recents apunten que el liti estimula la producció del factor neurotròfic del cervell BDNF, una proteïna essencial per a la supervivència i el creixement neuronal que sovint es troba reduïda en pacients amb trastorn bipolar. Dit d'una altra manera: no es tracta únicament d'evitar que el cervell empitjori, sinó de promoure activament la seva reparació. Parlem, per tant, d'una molècula amb un potencial neuroprotector excepcional que la recerca continua descobrint dècades després de la seva primera prescripció. El monitoratge: seguretat, no perill Sovint sentim que la necessitat d'analítiques per controlar la litèmia (el rang terapèutic òptim de 0,6–0,8 mmol/L) és un inconvenient. Però, des d'una perspectiva clínica rigorosa, aquest monitoratge no és un risc, sinó una garantia. És el que ens permet ajustar la dosi a la biologia exacta de cada pacient, una “medicina de precisió” que ja fèiem abans que el terme es posés de moda. Cal recordar, a més, que molts fàrmacs d'ús quotidià —dels anticoagulants als immunosupressors— requereixen el mateix tipus de seguiment analític sense que ningú els qualifiqui per això de “perillosos”. El que el monitoratge del liti exigeix no és por, sinó rigor. Aleshores, per què se'n prescriu menys? La resposta és complexa. D'una banda, la pressió de la indústria per promocionar noves molècules patentables —el liti, en ser un element natural, no ho és— i, de l'altra, una certa “por” clínica a la seva finestra terapèutica estreta. Però les guies internacionals són clares: el liti ha de ser la primera opció. Ignorar-lo en favor d'alternatives menys eficaces només perquè semblen “més modernes” és un error que no hauria de condicionar la pràctica clínica. Conclusió: adequació davant de novetat La bona psicofarmacologia no consisteix a buscar sempre l'últim llançament, sinó a utilitzar l'eina més precisa per a cada persona i per a cada moment de la seva malaltia. El liti ofereix resultats positius documentats durant dècades, i ho fa en dimensions que cap altre estabilitzador de l'humor abraça simultàniament: control dels episodis maníacs i depressius, prevenció del suïcidi i neuroprotecció activa. Tres fronts, un sol fàrmac. Això no significa que sigui la resposta per a tothom —la psicofarmacologia de qualitat rebutja els dogmes igual que rebutja les modes—, però sí que significa que descartar-lo sense haver-lo considerat seriosament és privar el pacient d'una opció que les evidències situen al capdamunt de la jerarquia terapèutica. La conclusió és clara: el repte no és inventar la roda, sinó saber utilitzar la millor eina terapèutica ja disponible. Un fàrmac no envelleix pel simple pas del temps; envelleix quan l'evidència el supera. I en el cas del liti, l'evidència no para de reafirmar-lo. El liti, sens dubte, segueix sent una de les millors eines terapèutiques per a molts dels pacients que més ho necessiten, sempre que es prescrigui amb el rigor, el seguiment i el respecte que mereix qualsevol tractament d'aquesta magnitud. Julia E. Marquez Arrico no rep salari, ni realitza tasques de consultoria, ni posseeix accions, ni rep finançament de cap empresa o organització que pugui obtenir benefici d'aquest article, i ha declarat no tenir vincles rellevants més enllà del càrrec acadèmic citat.

Dusan Petkovic/ShutterstockHi ha dos trets bàsics que ens caracteritzen com a éssers humans: la nostra naturalesa mental (construïm representacions mentals de la realitat) i la nostra naturalesa social (tenim una predisposició innata a establir vincles profunds i significatius). La biologia ens ha dotat amb moltes potencialitats, entre elles desenvolupar complexos processos cognitius, com ara la memòria, el llenguatge, l'aprenentatge o el pensament. Tanmateix, sense l'entrellat de les relacions socials, cap d'ells esdevindria. Dos anys d'edat: una fita important El sorgiment de la funció simbòlica és una de les fites intel·lectuals més importants dels primers anys de vida. La funció simbòlica (o semiòtica) apareix cap als dos anys d’edat, aproximadament. Es defineix com la capacitat de representar-se mentalment objectes, persones o situacions. En definitiva, qualsevol aspecte de la realitat, encara que no hi sigui present. Gràcies a ella, l’infant pot imitar la conducta d’una persona observada en el passat, dibuixar quelcom encara que no hi sigui present o fer un joc simbòlic que reprodueix allò viscut en altres moments (com ara jugar a fireta o a anar a comprar): tot això no seria possible si no es tingués una representació mental de la realitat. Aquesta nova capacitat multiplica les possibilitats del pensament, perquè permet anticipar les conseqüències de les nostres accions sense necessitat de fer-les realment. Per exemple, l’infant sap que una pilota es desplaça quan la xuta; s’ho pot imaginar, no cal que faci l’acció en la realitat. El punt de partida del pensament abstracte La funció simbòlica també és el punt de partida per desenvolupar el pensament abstracte, que permet anar més enllà de l’experiència immediata (allò que veiem o toquem). Per exemple, a un infant molt petit li presentem una bola de plastilina i, davant seu, la dividim en quatre boles més petites. A continuació li preguntem on hi ha més plastilina, si a la bola gran o a les quatre petites. Pot dir que a les quatre petites, perquè són quatre i abans només era una. Un infant una mica més gran (generalment, a partir dels 5 anys), amb major capacitat d’abstracció, pot respondre correctament que hi ha la mateixa plastilina, perquè ni s’ha tret ni se n’ha posat, malgrat els canvis externs. Per tant, disposar de representacions mentals del món, que cada cop seran més complexes i sofisticades, permet al nen o a la nena copsar l'entorn físic i social de manera més adaptada. Per fer aquest salt qualitatiu que suposa passar del pensament sensoriomotor característic dels bebès, basat en l’exploració física i en allò que capten els òrgans del sentit, a un pensament simbòlic, basat en representacions mentals i en símbols, cal una certa maduració biològica, però també un entorn social amorós i atent a les necessitats de l’infant. Estirar el braç: de l'acció, al símbol i al llenguatge Partim d’una situació de la vida quotidiana de qualsevol infant petit, de vuit mesos, per exemple, que veu la seva joguina preferida a l’altra punta de l’habitació. L’infant allarga la seva mà per agafar-la perquè sap (per la seva intel·ligència sensoriomotora) que ha de tenir-hi contacte físic, que l’objecte no vindrà cap a ell només mirant-lo. L’objecte és massa lluny. Tot i així, ell continua estirant el braç per prendre’l. Si l’entorn està prou atent, interpretarà aquest gest de l’infant, de forma que li ho acostarà (i molt probablement acompanyarà aquesta acció amb alguna verbalització com ara “té, el teu nino”). En un futur no molt llunyà, de nou, l’infant es trobarà en una situació semblant: vol agafar un objecte i estira el braç amb la intenció d’agafar-lo. I, de nou, l’entorn li acostarà. Arribarà un moment en què l’infant continuarà estirant el braç en direcció a l’objecte desitjat, però no amb intenció d’agafar-lo personalment, sinó amb la intenció que algú li acosti. En aquest moment, l’acció d’estirar el braç perd el seu significat literal, motor, d’agafar, per passar a simbolitzar una crida d’atenció o una demanda perquè se li doni quelcom. En un primer estadi de desenvolupament de la funció simbòlica, els símbols prenen la forma d’una acció motora (per exemple, assenyalar amb el dit); però, quan apareix el llenguatge oral, les paraules seran els principals símbols que utilitzarà l’infant per comunicar els seus desitjos, necessitats, intencions… És a dir, es passa d’indicar amb el dit i amb la mirada fixa en direcció a l’objecte desitjat a una petició verbal: “Em dones la pilota?” Aquestes transicions del pas de l’acció al símbol, i dels primers símbols a símbols arbitraris (com és el llenguatge) són afavorides especialment en un context de vinculacions i relacions socials significatives, atent a les necessitats de l’infant, que interpreta la seva conducta i l’introdueix en el món dels símbols i les paraules. Quan la pantalla interfereix en el vincle Es disposa de prou evidència científica sobre com l’ús excessiu i en solitari de dispositius electrònics (tauletes, mòbils o ordinadors) interfereix en el desenvolupament de l’atenció i del llenguatge. També en l’aprenentatge, especialment en el cas dels infants més petits. Tanmateix, cada cop són més habituals escenes d’infants amb mòbils o tauletes en el transport públic, en restaurants o fins i tot mentre passegen pel carrer en cotxet. Perquè el desenvolupament infantil esdevingui de manera òptima cal una interacció de qualitat amb les figures de referència que comporta atenció directa i contacte físic, ja sigui a través de la conversa, del joc o d’altres activitats compartides, i sobretot aprofitant les oportunitats que contínuament ofereix la vida quotidiana. Els àpats, els desplaçaments, el moment d’anar a dormir… són moments excel·lents per estimular la curiositat i l’interès dels infants pel funcionament del món. Quan, en els moments de lleure o de convivència, les pantalles desplacen de manera important les relacions socials amb els adults referents o amb els iguals, s’estan perdent moments privilegiats per estimular el creixement de la canalla. A més, si l’ús de pantalles es converteix en un hàbit, apareixen riscos potencials tant per a la salut física (problemes visuals, alteracions de la son, sedentarisme…) com mental (aïllament social, disminució de l'autoestima, dependència digital…). Per això, els experts desaconsellen l’ús de pantalles entre els 0 i els 6 anys, o bé de manera molt limitada i sempre amb acompanyament. Relacions socials i desenvolupament intel·lectual Les relacions socials significatives i de qualitat estimulen el neurodesenvolupament durant els primers anys de vida. Som éssers socials per naturalesa i, per això, sentir-se estimat i objecte d'atenció és el motor principal del desenvolupament intel·lectual, especialment en les etapes més primerenques de vida. Així que cada vegada que es tanca el dispositiu i es mira un conte de manera compartida, es parla d’algun aspecte de la vida quotidiana o es juga plegats, s’està estimulant el desenvolupament intel·lectual, però també emocional i social de l’infant. Elena Requena Varón no rep salari, ni realitza tasques de consultoria, ni posseeix accions, ni rep finançament de cap empresa o organització que pugui obtenir benefici d'aquest article, i ha declarat no tenir vincles rellevants més enllà del càrrec acadèmic citat.

Chema Andrés y Stiller emergen como soluciones al vacío creativo de la zona medular madridista.

Кытайдын A-CAR ("Чуань И") компаниясы Кыргызстанда жаңы автоунааларды сатуучу жана аларды оңдоочу устаканаларды курмакчы. Буга байланыштуу келишим 8-апрелде Кыргызстандын Инвестициялар боюнча улуттук агенттиктин директору Равшанбек Сабиров менен аталган компания өкүлдөрү ортосунда түзүлдү. Тараптардын жолугушуусунда автоунаа тармагындагы кызматташтык, Борбор Азия аймагында компаниянын атайын өкүлчүлүгүн ачуу, Кытайдын жана эл аралык алдыңкы үлгүдөгү автоунааларды сатуучу дилердик тармак...

У селищі Балабине біля Запоріжжя пошкоджені будинки внаслідок атаки РФ, поранена жінка

A más de dos años del megaincendio que afectó a la región de Valparaíso, el ministro de Vivienda, Iván Poduje,...

Армия обороны Израиля (ЦАХАЛ) заявила о прекращении ударов по Ирану – после того, как Иран и США объявили о двухнедельном прекращении огня. Но Израиль продолжает наносить удары по объектам группировки "Хезболла" (признана террористической в Израиле и США) в Ливане

Армия обороны Израиля (ЦАХАЛ) заявила о прекращении ударов по Ирану – после того, как власти Ирана и президент США Дональд Трамп объявили о двухнедельном прекращении огня для проведения мирных переговоров. Но Израиль продолжает наносить удары по объектам группировки "Хезболла" (признана террористической в Израиле и США) в Ливане и наземную операцию на юге этой страны. При этом в Пакистане, который выступает в роли посредника на переговорах США и Ирана, ранее заявляли, что перемирие должно...