Open Newswire

മധ്യവയസ്കനെ ബലമായി വലിച്ച് പാളത്തിന് പുറത്തേക്ക് മാറ്റിയ അതേ സെക്കൻഡിൽ തന്നെ ട്രെയിൻ അതിശക്തമായി കടന്നുപോയി.

സിംഹം പാഞ്ഞടുക്കുന്നത് കണ്ട ഉടൻ കൂടെയുണ്ടായിരുന്ന സുഹൃത്തുക്കൾ ഭയന്നോടി രക്ഷപ്പെടുകയായിരുന്നു

തന്റെ അടുത്ത ബന്ധുവിന്റെ വിവാഹച്ചടങ്ങിൽ പങ്കെടുക്കാൻ കർണാടക സ്വദേശികളായ നാല് കൂട്ടുകാരുമൊത്താണ് അലവിൽ സ്വദേശിയായ ഷാൻ ബം​ഗളൂരുവിൽ നിന്ന് നാട്ടിലേയ്ക്ക് പുറപ്പെട്ടത്.

Per Helle Kettner   A la població kurda d’Amed, en el marc del Festival Infantil Intercultural, el professor de música demana silenci i torna a marcar l’entrada. Els infants es miren, i ens miren amb timidesa, respiren fondo i, de nou, “L’estaca” comença a sonar. En un català perfecte pronunciant cada síl·laba de les estrofes de l’himne del Lluís Llach, els vint infants i joves de la població kurda d’Amed el fa sonar cada vegada més forta i amb més seguretat. A cada repetició, la cançó del Llach deixa de ser una mera peça musical i es converteix en un fil que cus generacions, llengües i lluites.           View this post on Instagram                       A post shared by Fundació pels Drets Col·lectius dels Pobles (@dretspobles)   “El festival és divertit”, explica la Dilda, d’onze anys, aprofitant una pausa a l’assaig. Però darrere la diversió hi ha alguna cosa més profunda: «El festival ens dona força per expressar-nos» i «és una oportunitat per conèixer persones i cultures d’altres països», diu mirant de reüll i amb admiració els tres joves músics catalans que estan assajant altres cançons catalanes que també sonaran durant la inauguració del Festival Infantil Intercultural aquella mateixa nit de l’assaig final a l’auditori del palau de congressos d’Amed, o Diyarbakır com dirien els turcs.   Mapa del Kurdistan  Autor/a: Nationalia   Mentre els infants reprenen la cançó —si jo l’estiro fort per aquí…—, queda clar que aquest no és un fet aïllat. El Festival Infantil Intercultural liderat per la Fundació pels Drets Col·lectius dels Pobles en col·laboració amb el Taller d'Art, Cultura i Creació TACCbcn, l’Ateneu Roig de Gràcia i la contrapart kurda (Children First) és el resultat visible d’una feina sostinguda al llarg dÖnce Çocuklar Derneğie tot l’any amb tallers de música en kurd. Arnau Piqué, tècnic del projecte de cooperació, subratlla que aquests espais “reforcen l’autoestima de la infància i els coneixements sobretot de la seva llengua, una llengua minoritzada i perseguida”. En aquest context, poder cantar i crear en kurd és “una oportunitat per adquirir una part dels seus drets culturals”. Piqué insisteix que el projecte va més enllà de l’aprenentatge musical: “A través de l’art es construeix un pont entre cultures tan diferents com la kurda i la catalana”. “La música és un llenguatge universal, no importa l’idioma”, segueix Ferhat un dels professors de Ma Music Center que participen en el projecte. “El que crea aquestes activitats és un lligam molt fort”, subratlla. No obstant això, alhora reconeix que la música és una eina especialment poderosa per a la transmissió de la llengua materna. “Actua més ràpidament i de manera més intensa”,  diu. Per això, al centre ensenyen música des dels primers anys de vida, com una manera natural d’arrelar el kurd en el dia a dia. En aquesta mateixa línia, sobre l’ús de la llengua pròpia de Kurdistan i el seu futur, el coordinador kurd del projecte, Mazlum Mengüç, de l’associació Children First (Önce Çocuklar Derneği) ho resumeix amb claredat: gràcies als tallers i al festival, els infants “per fi se senten lliures per expressar-se en kurd”. I aquest canvi traspassa les parets del palau de congressos: “S’adonen que el kurd es pot fer servir més enllà de la llar, amb la família”. No és casual, diu, que el diàleg amb Catalunya sigui tan fluid: “Tenim tantes coses en comú al llarg de la història que ens entenem amb molta facilitat”. L’estaca torna a aturar-se. El professor demana més força encara. A fora de l’assaig, però, el context és molt més rígid. Com assenyalava recentment Mukaddes Akın Yıldız en un article a 'Nationalia', l’absència del kurd al sistema educatiu turc «no és una omissió», sinó que “reflecteix tensions polítiques i culturals de llarga durada al voltant de la identitat kurda i dels drets lingüístics”. Aquesta absència institucional explica per què projectes com aquest prenen una dimensió política inevitable. Pels músics catalans que participen en aquesta iniciativa, Júlia Sabater, Uriel González i Anna Adan, els tres dies de festival és un “intercanvi cultural molt intens” que els ha permès comprendre la centralitat de la música en la història kurda. “Per a moltes famílies, la música ha estat l’única via per conservar la llengua, la memòria i la identitat”, expliquen. “No és només art; és transmissió històrica de generació en generació”. També alerten d’una “repressió silenciosa” el fet que la llengua no estigui present a l’escolarització ni en el dia a dia.   Júlia Sabater, Uriel González i Anna Adan  Autor/a: Helle Kettner   Aquesta fractura lingüística apareix també en l’àmbit familiar. Fatma, vinculada al Ma Music Center, explica que gràcies a la participació de la seva filla Siya als tallers, ella ara vol aprendre kurd. “La meva llengua materna està trencada”, confessa. “La repressió fa que no la parli com deuria”. Per a ella, el projecte és “com un respir” en un moment en què “la repressió de l’Estat ha arribat a nous límits” i fa gairebé impossible la feina de la societat civil. També del Ma Music Center, Evin Tiryaki ressalta que el seu principal objectiu és “lluitar contra l’assimilació cultural”. En la mateixa línia, des de l’Associació de Cultura, Arts i Literatura de les Dones (Kadın Kültür Sanat Edebiyat Derneği KASED) també fan resistència a l’assimilació cultural, Saliha Ayata, explica com la societat kurda està patint una “repressió sistemàticament des del 1924” i que pel que fa a les dones, “la repressió és el doble”. Però malgrat tot, les dones kurdes són cada vegada més fortes. La mateixa lògica d’assimilació es repeteix en altres disciplines artístiques. La directora del Teatre de la Ciutat d’Amed, Elvan Koçer Yıldırım, recorda que després del cop d’estat del 2016 no podien representar obres en kurd. Quan finalment van tornar a aparèixer, explica, moltes eren “propaganda, bàsicament assimilació cultural”. Fins i tot quan se’ls permetia actuar, necessitaven permisos especials per sortir de la ciutat.   Taller de la Júlia Sabater, Uriel González i Anna Adan durant el festival  Autor/a: Helle Kettner   Des de Zarok TV, el primer canal de televisió infantil en llengua kurda de Turquia, la directora Dilek Demiral amplia encara més la mirada. “Fa més de cinquanta anys que lluitem per la nostra identitat, però les polítiques d’assimilació fa més de cent anys que s’executen”, afirma. Sense estatus oficial, adverteix, “tenim un risc real de perdre la cultura, la identitat i la llengua”. Per a Demiral, “és una tragèdia arriscar perdre la teva llengua materna al segle XXI”. Parlar aquesta mateixa llengua i crear en ella, diu, “són drets fonamentals, com beure aigua o menjar pa”. Tot i això, manté l’esperança: “No sabem si ho veurem nosaltres, però sabem que guanyarem algun dia”. Zarok TV, creat el 2015 per oferir continguts educatius i d'entreteniment en kurmanji, zazaki i sorani, promou la llengua i la cultura kurdes entre els infants, convertint-se en una eina clau per a la preservació i la transmissió lingüística. Per l’altra banda, la copresidenta de l’Associació de Dones Periodistes (Dicle Fırat Gazeteciler Derneği DFG), Kesira Önel té poca esperança pel que fa a la llibertat d’expressió ressaltant la “repressió sistemàtica liderada per l’Estat”. La periodista denuncia com els mitjans estatals “emeten notícies falses sobre el poble kurd” que afecta el seu relat. I recorda que “tot periodista kurd parlant lliurement ha estat detingut en algun moment o altre”. I adverteix que, durant les últimes dècades, “molts companys i companyes periodistes han estat assassinats, empresonats o exiliats”. Tornant a l’assaig, el cor juvenil entona l’última estrofa amb més força que mai. Segur que tomba, tomba, tomba… Les veus ressonen al local de la segona planta del palau de congressos d’Amed i, per uns instants, sembla que l’estaca ja s’esquerda. Tant de bo aquesta cançó pogués sonar amb la mateixa intensitat a cada racó on una llengua és silenciada. Tant de bo, algun dia, caigués definitivament.

El dijous 9 de juliol del 2026 ha sortit publicat el primer Baròmetre d’Opinió Política del CEO (Centre d’Estudis d’Opinió), l’enquesta més important sobre projecció política i electoral que es fa a Catalunya. El primer que cal dir és que aquest juliol hauria d’haver sortit publicat el segon BOP del CEO del 2026, però no, és el primer perquè per causes incomprensibles, el primer, que hauria d'haver-se fet i publicat a finals de març, o no es va fer o no es va publicar. Molt estrany. Però com que ni sabem què va passar ni les explicacions que algú ha donat aclareixen res, millor posar-nos a fer la feina, analitzant les dades d’aquest primer BOP del CEO del 2026. D’entrada, i com sempre passa, hi ha un parell de dades que han centrat la sacsejada mediàtica. La primera és que en projecció electoral, el PSC, partit líder de l’espanyolisme constitucionalista, tornaria a guanyar, que ERC pujaria i seria segona força, primera del bloc independentista, perquè la qui fou primera força d’aquest espai les darreres eleccions, Junts, pateix una important davallada, i que l’extrema dreta racista i xenòfoba, de la mà d’Aliança Catalana, tindria un molt important ascens electoral. La segona és que, després de molts anys de davallada, l’independentisme com a opció nacional, representat en el Sí a la independència en la pregunta que fa el BOP del CEO, repuntaria, i tot i quedar per sota del No, escurçaria distàncies. El primer que he mirat és què hi havia al darrere d’aquestes dades, per veure’n la solidesa. I la veritat és que hi ha força elements que ens permeten posar en dubte aquest escenari, la fiabilitat plena d’aquestes dades. És evident que hi ha unes tendències molt clares que apunten en la direcció d’aquests titulars. Però també hi ha dades que cal posar damunt la taula analítica, perquè potser aquests titulars estan condicionats per alguns biaixos. D’entrada voldria dir que les explicacions del CEO sobre la mostra de l’enquesta i el tractament de les dades m’han semblat ben treballades, crec que s’ha fet una bona feina. Però que, malgrat això, hi ha un biaix mostral no corregit que té un gran impacte en les dues principals dades mediàtiques que he comentat abans. I aquest biaix, que afecta a la projecció electoral i al posicionament independentista, té noms i cognoms, i és, a criteri meu, la sobrerepresentació dels votants d’ERC. En la representativitat de la mostra de l’enquesta no hi intervé el record de vot. Però si s’ignora, a criteri meu, pot provocar biaixos importants, quan tenim al davant una desviació important. Com passa gairebé sempre, a l'enquesta també hi ha una infrarepresentació dels votants de Junts. Les darreres eleccions al Parlament, sobre cens, van tenir un 11,84% de vot, i a la mostra de l’enquesta els votants de Junts són un 9,2%. Aquest diferencial negatiu de poc més de dos punts no tindria gaire importància si no fos que va acompanyat d’una enorme sobrerepresentació mostral dels votants d’ERC, que a les eleccions del 2024 varen ser el 7,49%, però que a la mostra de l’enquesta són el 14,6%, és a dir, una sobrerepresentació del doble de votants. I això va acompanyat també d’una altra sobrepresentació, la dels votants del PSC, de 3 punts (del 16,33% a les eleccions al 19,4% a la mostra). La sobrerepresentació del PSC no és gaire gran, però el seu impacte s’incrementa pel context que imprimeix la sobrerepresentació enorme d’ERC. I finalment, i ara veurem també perquè ho dic, la infrarepresentació dels votants del PP i de VOX, que tenen la meitat de record de vot a l’enquesta del % de vot sobre cens que van tenir a les eleccions. Així doncs, a criteri meu, i ara ho veurem amb més detall, els resultats que projecta el BOP del CEO situant ERC com a segona força estan condicionats per l’enorme biaix mostral de sobrerepresentació dels votants d’ERC, el doble dels votants que varen tenir. I en relació al suport a la independència, tot i que les dades apuntin aturada davallada i fins i tot creixement, potser també pot estar condicionada per aquests biaixos. Anem a veure les coses amb més detall.   1. Bloc independentista: El bloc independentista, que configuren ERC, Junts i la CUP a criteri meu no recupera el suport que en el seu moment va tenir i que va permetre fer el procés independentista. És una bona notícia que tant ERC com la CUP mantinguin el seu vot, àdhuc puguin créixer una mica, però és una mala notícia que Junts, el partit que les darreres eleccions va tenir més vot al bloc independentista, ara mateix presenti un més que significatiu desgast en intenció de vot. Aquest fet, el desgast de Junts, impedeix que es pugui recuperar la majora independentista al Parlament. Per opcions polítiques dins d’aquest bloc independentista: Junts fou la força més votada del bloc independentista a les eleccions del 2024, però ara mateix pateix un sotrac important entre el seu electorat, fins al punt que segons el BOP del CEO només conserveria un 44% de fidelitat de vot entre els seus antics votants, amb fugues de vot en molt diferents direccions, però entre les que destaca la fuga de vot d’antic votant independentista de Junts cap a un vot a l’extrema dreta racista i xenòfoba, que podria arribar a un 24,6% cap a Aliança Catalana. També és significatiu un 8,2% d’antic votant indepe de Junts que no es mou del vot independentista, però que ara votarien a ERC. I finalment entre els antics votants de Junts també trobem el major percentatge de vot indecís, amb un 9,8%, el més alt de totes les formacions polítiques. Ara mateix Junts evidencia un desgast electoral força important, amb pèrdues en molt diferents direccions, i sense guanyar antics votants d’altres formacions, apartat en el que només destacaria el 7,9% d’antic vot cupaire, però que en volum pràcticament no té cap impacte. El darrer BOP del CEO, finals 2025, ja assenyalava aquest desgast entre els votants de Junts, que llavors només retenia un 55,4% d’antics votants. Ara la fidelitat de vot ha seguit baixant, fins aquest crític 44%. I en aquest context, des d’un punt de vista independentista, el més crític és que la majoria del vot que perd Junts és perquè és un vot que abandona l’independentisme, per situar-se en l’extrema-dreta racista i xenòfoba. La segona força política amb més representació a les darreres eleccions dins del bloc independentista fou ERC, tot i que va passar d’haver estat la més votada a les anteriors a perdre molt de vot, i situar-se pel darrere de Junts. L’enquesta projecta a ERC una revifalla, incrementant vot i diputats. Però jo no ho veig tan clar. Els resultats que projecta el CEO per a ERC estan induïts per la seva sobrerepresentació, que dobla a la mostra, els percentatges de vot que va tenir. Però també perquè tot i mantenir una molt significativa fidelitat de vot, del 66%, 22 punts per sobre de la que té Junts, el cert és que també perd vot en diferents direccions, entre les que destaca un 7,2% d’antic votant indepe d’ERC que ara també deixarà de votar en clau indepe per fer-ho en clau d’extrema-dreta racista i xenòfoba, a AC. A favor d’ERC i que avalaria una millora dels seus resultats i posicionaments, és la sorprenent capacitat que està tenint de captar % de vot significatius de formacions molt diferents: un 12,1% d’antic votant del PSC, un 9,5% de vot de la CUP, un 14,1% de vot dels Comuns, un 8,2% de Junts i fins i tot un 10,8% d’AC. És molt important, pel que fa al posicionament i projecció electoral d’ERC, aquesta sorprenent capacitat de captar percentatges significatius de vot d’altres formacions de tots els blocs electorals, des del bloc independentista al bloc de l’extrema dreta racista. Per tant, des del meu punt de vista, ERC sí que pot millorar els seus resultats, però la projecció que li dona el BOP del CEO està massa condicionada per la sobrerepresentació mostral del votant d’ERC, de més del doble. La tercera força política de l’espai independentista, la CUP, a criteri meu bàsicament ara mateix pot aspirar a repetir resultats. Té una fidelitat de vot del 65,1%, però amb fugues significatives cap a ERC (9,5%) o cap a Junts (7,9%), totes elles dins el bloc independentista. Però és evident la seva dificultat per captar nou votant, que només seria al voltant del 5% dels antics votants d’ERC i dels antics votants dels Comuns.   2. Bloc de l'espanyolisme constitucionalista El bloc de l’espanyolisme constitucionalista, que lidera el PSC i que es configura amb PP i Comuns es mostra força estancat, amb dues fugues en sentits oposats que neutralitzen que es pugui imposar com a majoria parlamentària. El PSC es manté en la seva posició de fer política únicament orientada a liderar el “sosiego” en la buidor constitucionalista de ser i governar per aconseguir un escenari polític que sigui tot silenci. Entre el seu electorat sembla la idea agrada, però sense entusiasme, com reflecteix aquest 67,4% de fidelitat de vot. Només guanya un mínimament significatiu 5,5% d’antic votant d’ERC, però això passa mentre perd un 12,1% d’antics votants cap a ERC, i un 3,4% cap a AC. El PP seguirà més o menys igual. Té una de les fidelitats de vot més altes, del 69,6%, però no guanya vot de cap altra opció i en canvi presenta significatives fugues de vot cap al bloc de l’extrema dreta racista i xenòfoba: un 8,9% cap a VOX i un 7,1% cap a AC Els Comuns tenen la segona més baixa fidelitat de vot de tot l’escenari polític, només pel darrere de Junts, amb un aquest 59%, mentre que presenta fugues significatives cap al bloc independentista, com representen el 14,1% d’antic votant dels Comuns que ara votaria ERC o el 5,1% que ara votaria CUP.   3. Bloc de l'extrema dreta racista i xenòfoba Sense cap mena de dubte la dada més impactant que projecta aquest BOP del CEO de juliol 2026 és l’important creixement del bloc de l’extrema-dreta racista i xenòfoba sota el lideratge d’Aliança Catalana. Si fins ara aquest bloc l’havia liderat Vox, és evident que ara mateix qui el lidera és AC, amb un creixement que situa els tres blocs polítics i nacionals de l’escenari polític i parlamentari de Catalunya en una tendència a la seva igualació. Aliança Catalana clarament s’ha erigit en la formació política de referència de vot de l’extremadreta racista i xenòfoba, no només entre els votants que ja ho eren, si no mobilitzant cap a aquest espai votants d’altres formacions dels altres blocs. La fidelitat de vot d’AC és la més alta de totes les formacions polítiques, amb aquest 86,5%, però el que realment és determinant és l’habilitat que ha tingut AC perquè votants de la resta de blocs i de totes les formacions polítiques abandonin tot allò que fins ara havia decidit el seu vot, per votar única i exclusivament motivats pel posicionament racista i xenòfob de l’extrema dreta. Què uneix al 22,2% d’antics votants de VOX que ara votaran AC al 24,5% d’antics votants de Junts que ara també votaran AC, o al 7,1% d’antics votants del PP, o el 7,2% d’ERC o el 3,4% del PSC? És evident que només els uneix i mobilitza una cosa: votar en clau racista i xenòfoba, amb independència de qualsevol altra consideració. Com a la resta de països on l’extrema-dreta ha anat creixent, AC ha estat prou hàbil com per situar, pel damunt de tot, i com a únic tema, el racisme i la xenofòbia. Sí, hi havia gent que abans eren franquistes, que havien participat de la fundació de Societat Civil Catalana, que estaven en el motor i rovell de l’ou de l’espanyolisme més ranci a Catalunya, però que ara no només votaran AC, sinó que s’han incorporat al seu lideratge. I ho fan perquè ara l’únic que els mou, en la seva acció política i el seu vot, és el posicionament racista i xenòfob. El candidat d’AC a Barcelona ho explica molt bé: catalans i castellans hem d’anar units per combatre el “Califato”. El que mou a un antic votant de Vox a votar AC és el mateix que mou a un antic votant de Junts o d’ERC: el racisme i la xenofòbia com a únic motor i ideologia, i vot. En aquest escenari és molt evident que AC ha sabut fer-ho com mai ningú al nostre país ho havia fet. Fins ara l’extrema-dreta racista i xenòfoba al nostre país no havia passat de testimonial. Amb Vox va començar a créixer, però ara amb AC s’ha disparat, perquè han aconseguit que gent de tot l’espai polític i nacional abandoni tot el que fins ara havia motivat el seu vot, per situar en el centre de tot, i com a motor únic, el racisme i la xenofòbia. En termes nacionals aquesta habilitat d’AC per desplaçar-ho tot cap a aquests posicionaments, ha tingut un més que evident suport dels aparells del Règim del 78, atès que la captació, no menor, de vot de Vox, PP o PSC cap a Aliança Catalana en cap cas afecta al bloc espanyolista, mentre que la captació de vot de Junts o d’ERC, d’un vot que abans votava en clau independentista, sí que afebleix el bloc independentista. Vox té també una alta fidelitat de vot, però gairebé 20 punts per sota de la d’AC. VOX clarament ha perdut el lideratge del vot i del bloc de l’extrema-dreta racista i xenòfoba. Un 22,2% dels seus antics votants ara votaran AC, mentre que només té una transferència de vot, la d’aquest 8,9% d’antics votants del PP que ara votaran VOX. Però tenint en compte que un 7,1% d’antics votants PP ara votaran AC, és evident que VOX ha perdut la batalla pel lideratge d’aquest espai.   4. Quina és la visió nacional i independentista que projecta el BOP del CEO?  Com he dit al començament, un dels dos grans elements d’atenció mediàtica, a banda de les projeccions electorals, ha estat que en relació al suport a la independència, el BOP del CEO ha projectat uns percentatges de suport que han trencat l’evolució negativa que des de fa anys estava tenint. Al darrer BOP del CEO de l’any 2025 el No a la independència tenia un 53% de suport entre els enquestats, mentre que el Sí només tenia un 39%, és a dir, el Sí a la independència estava, fa uns 8/9 mesos, 14 punts per sota del No a la independència. Ara, en aquest BOP del CEO és No a la independència ha baixat fins al 51%, mentre que el Sí a la independència ha pujat fins al 45%, és a dir, 6 punts més que en l’anterior CEO. És evident que trencar la tendència baixista que estava allunyant l’independentisme de ser l’opció majoritària que va ser durant el procés és una molt bona notícia. Tanmateix, per poder valorar adequadament aquesta dada, per poder veure quina és la seva solidesa i què és el que ens està traslladant, crec que seria prudent esperar a veure com evoluciona en properes edicions del BOP del CEO. M’explico, explico el que em fa ser prudent a l’hora de considerar, com he vist ja publicat quasi per tot arreu, que l’independentisme s’està recuperant, i que ha trencat la tendència de pèrdua de suports que patia des del post-procés. 'El Nacional': L'independentisme recupera terreny i torna als nivells més alts dels últims sis anys, segons el CEO 'Vilaweb': L’independentisme assoleix el nivell més alt de suport en sis anys, segons el CEO. 'El Periódico': Encuesta CEO: El apoyo a la independencia de Catalunya se dispara y vuelve a registros de 2020 'La República': El darrer baròmetre del CEO confirma un canvi de tendència històric amb una pujada de sis punts que reverteix la caiguda dels últims anys   Tant de bo fos així. I que a que això sigui així o pugui anar per aquí hi pot estar contribuint tant la bona feina que des de l’independentisme estan fent l’ANC, Òmnium o el Consell de la República, com el col·lapse al que com a país i societat ens condemna l’estat espanyol, i que en l’últim any s’ha visualitzat de manera molt evident: caos mai vist a rodalies, màxim espoli fiscal i tributari, serveis públics bàsics com salut i educació també col·lapsats, etc etc etc Però de les dades del BOP del CEO que projecten aquesta “remuntada històrica” del sí a la independència, hi ha algunes coses que m’inquieten, i que em fan ser prudent i voler veure, en properes edicions, com evoluciona aquesta dada. En aquest BOP del CEO ERC té una sobrerepresentació de 7 punts, mentre que hi ha una infrarepresentació entre votants del PP de 6, els de VOX de 4,3... I aquests biaixos en aquest tipus de preguntes no es corregeixen. I això m’obliga a ser prudent i voler esperar a propers BOP del CEO. També una altra dada desconcertant o absolutament sorprenent d’aquest CEO: segons les dades publicades un 24% dels votants del PSC a la pregunta de si volen que Catalunya sigui un estat independent, responen que sí. Sempre hi ha hagut uns petits percentatges de votants del PSC que posats en aquesta tessitura abstracta de Sí o No a la independència, responen que Sí... però que això ho respongui així, sí a la independència, 1 de cada 4 votants del PSC... no ho havia vist mai. I em resulta molt estrany. Tant de bo les coses vagin cap a aquí, però suposo enteneu la meva prudència.   5. Valoració final: Aquest BOP del CEO ens descriu un escenari polític i nacional a Catalunya d’alta complexitat. El bloc polític més sòlid, més estable, és el de l’espanyolisme constitucionalista. Tant PSC com PP i Comuns projecten uns suports i resultats electorals molt similars als que varen tenir el 2024. El PSC, tot i controlar gairebé totes les institucions, tot el poder polític i administratiu a Catalunya (Generalitat, ajuntaments, diputacions... gobierno de España), de controlar la pràctica totalitat de mitjans de comunicació, podent imposar així el seu discurs i una política feta a cop de titular, però que està portant el país al col·lapse... no pateix cap desgast ni té cap creixement, per tant seguirà com a primera força. En aquest bloc, PP i Comuns també s’estan projectant amb gran estabilitat. El bloc independentista és el que està patint una més important sacsejada, motivada pel transvasament cap a posicions polítiques i cap a un vot guiat únicament pels discursos de l’odi de l’extrema dreta racista i xenòfoba... En aquest context del bloc independentista, ERC i CUP encara es projecten amb una certa estabilitat. En el cas d’ERC fins i tot amb elements que poden projectar un lleuger creixement. ERC perd antic vot independentista que tenia cap a l’extrema dreta racista, amb aquest 7,2% d’antics votants que ara votarien AC, però si es confirmés que un 12,1% d’antics votants del PSC i un 14% d’antics votants dels Comuns ara votarien ERC, podria recuperar part del vot que va perdre les eleccions el 2024. En canvi en aquest bloc indepe el posicionament de Junts, que va ser la força indepe més votada el 2024, ara s’afebleix, arrossegat per aquesta baixa fidelitat de vot, del 44,3% i perquè una part significativa del seu antic votant, ara abandona de manera clara l’independentisme, per llençar-se en braços del discurs de l’odi de l’extrema dreta racista i xenòfoba. Aquest 24,6% d’antic votant de Junts que ara passa a votar AC, passa de votar independència a votar racisme, és una de les més importants victòries dels aparells de l’estat, del Règim del 78, per blindar-se contra l’independentisme, només equiparable a l’èxit que va tenir promovent, amb tots els seus mitjans, a la seva candidata, Ada Colau, per evitar que Barcelona tingués un alcalde independentista. El creixement de l’extrema-dreta racista i xenòfoba, liderat per Aliança Catalana, ha aconseguit unir en el seu discurs d’odi racista i xenòfob a votants de tot l’espai polític, des del 24,6% i el 7,4% d’antic vot indepe de Junts i ERC fins al 7,1% i 7,2% d’antic vot de l’espanyolisme constitucionalista de PP i PSC, i també fins al 22,2% d’antic vot de Vox, dins del mateix bloc de l’extrema dreta racista. Estem també en un context polític de crisis de lideratges, amb algunes dades que evidencien moltes coses, algunes sorprenents, d’altres no tant. De fet l’únic “líder” amb un mínim fort impacte entre el seu electorat, és Salvador Illa: un 53,4% dels que simpatitzen amb el PSC volen sigui el president de la Generalitat. A Salvador Illa li segueix Carles Puigdemont i aquest 50,5% de simpatitzants de Junts que volen sigui ell el President de la Generalitat. A partir d’aquí la cosa ja podem pensar que les dades ens estan evidenciant un rerefons més complicadet: entre els d’ERC, el seu preferit, per poc però el més preferit, per ser president de la Generalitat, és Gabriel Rufian, amb un 19,7, pel damunt d’Oriol Junqueras, amb un 19,1%, en el que és una clara evidència del complicadíssim joc d’equilibris, lideratges i estratègies que ara mateix hi ha a ERC. En el bloc de l’espanyolisme constitucionalista, evidentment entre els simpatitzants de PP i de Comuns el candidat preferit per ser president de la Generalitat és el del PSC, Salvador Illa (14,5% dels del PP, més que a Alejandro Fernández, i 20% dels Comuns, per només un 15% que voldrien Jessica Albiach). I en el bloc de l’extrema-dreta racista, també unanimitat: tant els simpatitzants de Vox com els d’AC tenen com a opció majoritària que Sílvia Orriols sigui la presidenta de la Generalitat. Un 20,2% dels simpatitzants de VOX volen que Orriols sigui la presidenta, davant un insignificant 3,8% que volen ho sigui Ignacio Garriga. Així les coses els escenaris possibles són força més complicats que els actuals: El PSC, que va guanyar les eleccions 2024 i governa amb suport d’ERC i Comuns, repetiria victòria, tot i que perdent mica de força. Com projecta el CEO, pot baixar dels actuals 42 diputats a uns 38 ERC capta vot divers, però no recuperaria la força que tenia abans eleccions 2024, tot i que pot pujar dels 20 als 22 diputats, però, ara mateix, en cap cas els fins a 26 que li projecta el CEO Junts ara mateix tindria una significativa pèrdua de suports i escons, conseqüència directa de la pèrdua de fidelitat de vot, i podria passar dels actuals 35 a uns 21 Aliança Catalana capitalitzaria el seu lideratge com a referent de l’extrema-dreta racista i xenòfoba, experimentant un important creixement, que la portaria a passar dels actuals 2 diputats a 20-22 El PP es quedaria més o menys com ara està, però amb possibilitat de perdre alguns diputats, un parell màxim Vox també es quedaria com ara està, tot i que caldrà estar atents a properes enquestes per veure com la pèrdua de lideratge en l’espai de l’extrema dreta racista i que ara clarament ha passat a ser liderat per AC, poc acabar impactant entre els antics votants de Vox i la tendència clàssica en aquestes situacions al vot útil Els Comuns tampoc no sembla hagin de tenir gaires canvis en el seu espai electoral, cada cop més minoritzat i dividit, que segons com acabi, si segueix la seva fractura interna, pot acabar petant La CUP no sembla per ara s’estigui recuperant de les patacades que ha anat encadenant les darreres eleccions, tot i que els actuals diputats no semblen perillar. Ara mateix no hi ha cap bloc que ni de lluny disposi de majoria per governar: ni l’espanyolisme constitucionalista (PSC, PP, Comuns), ni l’independentista (ERC, Junts, CUP), ni l’extrema-dreta racista (AC-VOX). Però encara més, tampoc no sembla que l’actual tripartit-2 de PSC, ERC i Comuns estigui en condicions de revalidar majoria per reeditar-se. Si ara sumen la majoria absoluta per un sol diputat, tot sembla projectar es quedaran a entre 4 i 6 diputats d’aquesta majoria absoluta. Tampoc no serà possible cap majoria a la manera aragonesa o andalusa, és a dir, reeditant els governs de PP i VOX, però sumant-hi AC, no perquè no vulguin, sinó perquè no sumaran majoria absoluta. Ara mateix les dades del BOP del CEO ens projecten cap a un escenari d’ingovernabilitat i inestabilitat. Suposo que tot això ho anirem veient, anirem veient com evoluciona, en les futures entregues del BOP del CEO. Però també tot això sembla que passarà en un context, a nivell estat espanyol, d’accés al poder absolut del PP i de VOX, amb clara voluntat d’estendre les seves polítiques d’extermini de la catalanitat que ja estan practicant al País Valencià i a les Illes Balears. El BOP del CEO ha estat, des de la seva creació, la millor enquesta que hem tingut a Catalunya per anar analitzant com van les coses. I un dels seus grans valors sempre ha estat la possibilitat de veure com les coses evolucionaven en el temps, amb les seves tres (alguns anys 4) onades anuals. El que ha passat enguany, de saltar-se un lliurament, és incomprensible, i esperem no torni a passar. Seguirem analitzant l’evolució del país i de l’escenari polític i nacional a través de les dades lliures de biaixos, que proporcionen una informació molt valuosa que porto analitzant des de fa molts anys. I seguirem lluitant per una Catalunya lliure, fidels al llegat patriòtic i de valors dels que ens han precedit en aquesta lluita.

Fort Worth program trains members on alerting residents to possible code violations before an enforcement officer gets involved.

Бонки миллии Тоҷикистон дар феҳрасти нави "шахсони алоқаманд ба терроризм" номи беш аз 2500 нафарро ҷой дода, ҳамагуна додугирифти пулиро бо онҳо манъ кардааст. Радиои Озодӣ рӯзи 10-уми июл бо феҳраст ошно шуд. Бонки миллӣ онро дар моҳи июни имсол нав кардааст.

A review of publicly available government records for this story did not find documentation confirming whether the approved financial assistance was eventually released or the final amount, if any, that reached Eala. The post As praises pour in for Alex Eala, questions remain over government support appeared first on Bulatlat.

A Biden-appointed federal judge has refused, for now, the Trump administration's effort to block the state of California from banning the sale of handguns made by Glock and similar weapons. On July 9, U.S. District Judge Monica Ramirez Almadani denied the request from the U.S. Justice Department for a temporary restraining order freezing enforcement of the law known publicly as California's "Glock Ban." In the ruling, Almadani did not address the merits of the Justice Department's contention that the California law blatantly violates the Second Amendment and tramples on the rights of both gun owners and firearms sellers. Rather, the ruling centered on whether the federal law under which the Justice Department's Civil Rights division filed the lawsuit actually allows the Justice Department to challenge California's law in the way it has at this time. The ruling comes about a week after the Justice Department filed suit in Los Angeles federal court to block and ultimately strike down the new California state law. That law, formally known as AB 1127, was passed by California's Democratic legislative supermajority and signed into law by Gov. Gavin Newsom, also a Democrat, in 2025. Supporters of the legislation say AB 1127 is needed to prevent the continued spread of semiautomatic pistols, made by Glock and others, which they assert can be easily modified into fully automatic firearms through the use of already-illegal aftermarket devices, known as "auto sears" or so-called "Glock switches." The devices are commonly used by street gang members and others to essentially convert their pistols into "machine guns" capable of indiscriminately spraying bullets with a single squeeze of the trigger. Second Amendment rights advocates and others, however, have asserted the law tramples constitutional rights by targeting a particular class of weapons for ban, only building on California's long and growing roster of gun bans and other firearms ownership and use restrictions. The Justice Department's Civil Rights Division joined the legal challenges on July 1, the day the "Glock Ban" took effect. In recent months, particularly under Assistant Attorney General Harmeet K. Dhillon, who leads the Civil Rights Division, the Justice Department has for the first time moved to protect the civil and constitutional rights of American gun owners. The division has waded into court particularly against efforts by governments in Democrat-dominated states to ban a growing list of semiautomatic firearms or impose other restrictions on Second Amendment rights in the name of public safety. In the complaint, the Justice Department said California's "Glock Ban" violates the Second Amendment. “The Second Amendment is a sacred right belonging to all Americans, even those in California. California cannot ban the most popular type of handgun in America,” said Acting Attorney General Todd Blanche, in a statement announcing the lawsuit. “We will work to stop this blatant trampling of our rights by the California government to protect the rights of lawful gun owners.” As part of that filing, the Justice Department sought a temporary restraining order and an injunction blocking the state from enforcing AB 1127 while the lawsuit plays out in court. However, Judge Almadani, who is assigned to the case, said she didn't believe such a TRO or injunction is proper, at this time, given legal uncertainties surrounding the ability of the federal government to challenge the state law. In the ruling, Almadani indicated she may be inclined to side with California Democrats, who argue the Trump administration is misapplying the law, known as Section 12601. California Democrats argue the law was intended to allow federal officials to intervene in cases of police misconduct, and not to prevent the state from enforcing an allegedly unconstitutional gun ban that violates Second Amendment rights. "... It is apparent that the use of Section 12601 to facially challenge a state criminal law is, at the very least, a novel approach that deviates from the way the statute has historically been enforced," Almadani wrote, which she said typically involved addressing claims of law enforcement abuse or discrimination, notably including discrimination over "sexual orientation, gender identity, and LGBT status." In this case, however, the Trump administration asserted the law should also be used to protect the civil rights of gun owners against allegedly unconstitutional enforcement actions by the state of California. But Almadani said: "Neither party identifies a previous instance in which the United States brought a Section 12601 claim for a violation of the Second Amendment, and the Court cannot find one. Nor is there any historical precedent for utilizing Section 12601 to ague that law enforcement officers engaged in a pattern or practice of unlawful conduct by enforcing a state firearms law." The judge said this means that "while there may be merit to the United States' claim that (the Glock Ban law) unlawfully restricts California constituents' access to Glock and Glock-type pistols, the novel approach the United States employs to stake its claim is not obviously sound," and so cannot be used to justify a temporary restraining order while the basis for the case is determined in court. Further, the judge said a temporary restraining order isn't needed in the case, because the law doesn't forbid the possession of the Glock guns, only the sale of the weapons moving forward. "... It is not clear that California citizens are prohibited outright from acquiring Glock and Glock-style pistols," Almadani wrote. She said more time is needed to properly determine if Section 12601 allows the Justice Department's action and "whether AB 1127 survives Second Amendment scrutiny." Almadani was appointed to the court in 2023 by former President Joe Biden. Before landing on the court, Almadani had served from 2012-2015 as an assistant U.S. Attorney in Los Angeles under former President Barack Obama, and had served from 2015-2017 as a special assistant attorney general in the California state Justice Department under then-California Attorney General Kamala Harris. Harris served as vice president under Biden and was defeated by President Donald Trump in the 2024 presidential election. The state of California is represented in the action by current state Attorney General Rob Bonta, a Democrat who replaced Harris as head of the California Justice Department. The case remains pending, and the judge indicated the Justice Department can try again to block the law by seeking a preliminary injunction, instead.

«Це якісь бетонні сваї, навіть не оброблені, всі в плямах. Фотографія маленька, чорно-біла»

El català amplia la seva presència en el món dels videojocs amb un nou catàleg digital que reuneix 39 projectes experimentals de prelocalització i adaptació tècnica. La iniciativa, impulsada per la informàtica, docent i investigadora independent Júlia Rosell Saldaña, inclou videojocs de gèneres i èpoques molt diverses que originalment no disposen necessàriament de suport oficial per a la llengua. El recompte arriba a 40 videojocs si es consideren per separat 'Warcraft I' i 'Warcraft II Remastered'. A més, el projecte incorpora contribucions a iniciatives obertes, motors de videojocs i altres eines digitals. Entre els títols adaptats hi ha ‘Firewatch’, ‘Dark Souls II’, ‘Dark Souls III’, ‘Doom’, ‘Code Vein’, ‘Hellpoint’, ‘Stygian’, ‘Lands of Lore’, ‘Stellaris’, ‘Warcraft I & II Remastered’, ‘Age of Empires’, ‘FTL’ i ‘Banished’, entre altres. El conjunt abraça des de l’aventura narrativa i el rol fins a l’estratègia, la ciència-ficció, el terror, els soulslike o els videojocs de trets en primera persona. Els projectes es distribueixen principalment a través de plataformes especialitzades com itch.io i Nexus Mods, a més del web propi de l’autora.   Un catàleg per ampliar l’espai digital del català La iniciativa neix amb l’objectiu d’explorar vies alternatives per incorporar el català en videojocs que no ofereixen la llengua de manera oficial o que presenten barreres tècniques per afegir nous idiomes. El catàleg no es limita a reunir traduccions convencionals. En molts casos, adaptar un videojoc exigeix intervenir sobre la seva estructura interna i entendre com emmagatzema, carrega i mostra els continguts lingüístics.   El catàleg reuneix 39 projectes experimentals d’adaptació al català, una xifra que arriba a 40 si es compten per separat 'Warcraft I' i 'Warcraft II Remastered'.   Això pot implicar extreure fitxers, analitzar formats, crear scripts, convertir dades, reconstruir arxius i preparar instal·ladors o pegats perquè el videojoc pugui executar els textos modificats. La proposta se situa així en un terreny híbrid entre llengua, informàtica aplicada i preservació digital, amb l’objectiu de demostrar que la incorporació del català pot ser viable fins i tot quan el joc no ho preveu d’origen.   Molt més que traduir textos Adaptar un videojoc a una nova llengua forma part d’un sistema interactiu i està condicionat per la interfície, el motor del joc i l’arquitectura dels fitxers. Una frase correctament traduïda pot no cabre dins d’un botó, un caràcter pot no ser compatible amb la tipografia original o una modificació pot impedir que el joc reconegui determinats arxius. Per això, el procés combina pretraducció, revisió humana, preparació tècnica i verificació dins del mateix videojoc. L’objectiu és comprovar no només la qualitat lingüística dels textos, sinó també que la versió adaptada sigui funcional. Rosell defineix el projecte com una iniciativa de prelocalització experimental i remarca que no pretén substituir la feina dels traductors i localitzadors professionals. La voluntat és explorar processos, eines i solucions tècniques, especialment en títols on no existeix suport oficial per al català.   Quan el joc no permet afegir una nova llengua Un dels principals obstacles és que molts videojocs no estan preparats per incorporar idiomes addicionals després del llançament. Davant d’aquesta limitació, alguns projectes del catàleg substitueixen una llengua existent perquè el sistema carregui els textos en català. En altres casos, és possible afegir la llengua com una opció independent.   El projecte combina programació, pretraducció i revisió humana per incorporar el català en videojocs que no sempre ofereixen suport oficial per a la llengua.     També hi ha adaptacions que reconstrueixen determinats arxius a partir de la còpia original instal·lada per cada usuari. Aquest mecanisme permet generar els recursos necessaris sense distribuir directament fitxers originals protegits. Els projectes s’ofereixen amb avisos de compatibilitat i amb la indicació que cal disposar d’una còpia legítima del videojoc. Les adaptacions són experimentals o no oficials, sense ànim de lucre i no estan afiliades als titulars dels jocs.   Del ‘Doom’ al ‘Dark Souls’ La diversitat del catàleg és un dels elements que evidencia la complexitat tècnica del projecte. Treballar amb videojocs publicats en èpoques diferents obliga a adaptar els processos a motors, estructures de dades i sistemes de fitxers molt diversos. El projecte inclou títols com ‘Dark Souls II’ i ‘Dark Souls III’, dos referents del gènere soulslike; ‘Doom’, una de les sagues més influents de la història dels videojocs de trets; o ‘Firewatch’, una aventura amb un fort component narratiu. També hi ha videojocs d’estratègia i gestió com ‘Stellaris’, ‘Age of Empires’, ‘Warcraft I & II Remastered’ o ‘Banished’, així com propostes de ciència-ficció com ‘FTL’. Aquesta varietat converteix el catàleg en un espai d’experimentació sobre com incorporar i preservar el català en entorns digitals construïts amb tecnologies molt diferents.   Els videojocs també són patrimoni cultural Més enllà del component tècnic, la iniciativa parteix d’una reflexió sobre el paper dels videojocs dins de la cultura contemporània. “Els videojocs també formen part de la memòria cultural. Si una llengua no hi és present, queda fora d’una part importantíssima de l’experiència digital de diverses generacions”, defensa Rosell.   La iniciativa reivindica els videojocs com a part del patrimoni digital contemporani i busca ampliar la presència del català en l’experiència cultural de noves generacions.   La qüestió és especialment rellevant per al català, que ha anat guanyant presència en aplicacions, plataformes i serveis digitals, però que continua tenint una implantació desigual dins d’una indústria global com la del videojoc. En aquest escenari, les comunitats de modificacions, els projectes independents i les iniciatives de localització no oficial han assumit sovint un paper actiu per portar la llengua a títols que no l’incorporen d’origen.   Tecnologia i llengua per preservar la memòria digital El projecte de Rosell posa el focus en una idea que va més enllà del nombre de videojocs adaptats: la presència d’una llengua en l’entorn digital també depèn de la capacitat tècnica per incorporar-la a sistemes que no han estat dissenyats per admetre-la. L’extracció i reconstrucció de fitxers, la creació de scripts, l’anàlisi de formats, la pretraducció, la revisió humana i el desenvolupament d’instal·ladors formen part d’un mateix procés per ampliar els espais d’ús del català. Amb prop de quaranta adaptacions, el catàleg evidencia que la preservació lingüística també es juga en mons virtuals, interfícies, motors de videojocs i arxius digitals. Un patrimoni contemporani on el català busca guanyar espai partida a partida.

Azken bero sapak agerian utzi du eraikin gehienetan egiturazko arazoak daudela beroari aurre egiteko. Ez die etxeei bakarrik eragin, ordea, eraikin publiko kritiko askotan muturreko tenperaturak izan baitituzte, osasun etxeetan adibidez.