Open Newswire

ജന്തർ മന്തറിൽ വിദ്യാർത്ഥികൾ സമാധാനപരമായി നടത്തിയ പ്രതിഷേധത്തിനിടയിൽ പൊലീസ് നടത്തിയ ലാത്തിച്ചാർജിലും നടപടിയിലും ബാങ്ക് ജീവനക്കാരുടെയും ഓഫീസർമാരുടെയും സംഘടനകൾ തങ്ങളുടെ ആഴത്തിലുള്ള ആശങ്ക രേഖപ്പെടുത്തി

Parlem amb l’Elisabet Aloy, periodista i creadora de contingut, i amb l’Adrià Llagostera, responsable de producció de continguts en aquest projecte compartit. Junts impulsen una iniciativa digital dedicada a la divulgació de la cultura catalana, les tradicions i el patrimoni del país. Amb una comunitat creixent a les xarxes socials, combinen rigor periodístic, creativitat i passió pel territori per apropar la cultura catalana a nous públics i reivindicar-ne la presència en l’entorn digital. Text i imatge: El Monocle   Com neix aquest projecte? Respon a una necessitat concreta o va sorgir de manera espontània? Eli: Jo estava preparant unes proves per entrar a l’equip de periodistes de 3Cat i havia de practicar gravació i edició de vídeo. Feia contingut simplement per assajar. L’Adrià em va dir: "Per què no publiquem algunes d’aquestes coses? Per què no expliquem temes que ens interessen, com ara la música en català o curiositats del país?". Vam començar a provar-ho i vam veure que funcionava. Quan vaig aconseguir la plaça, vam pensar que podíem continuar perquè ens agradava molt. Adrià: Sí que hi va haver un punt d’inflexió molt important: quan vam guanyar una beca de la Generalitat. En aquell moment teníem uns 6.000 o 7.000 seguidors i encara no fèiem gaires col·laboracions. Aquella beca ens va donar una empenta enorme. Ens va permetre professionalitzar-nos una mica més i dedicar més temps a crear contingut. A partir d’aquí ens vam especialitzar molt en la cobertura de festes majors. Vam passar un estiu visitant-ne divuit arreu del país i això ens va generar molt contingut, moltes visualitzacions i un creixement important de la comunitat. Avui podem dir que aquest projecte s’ha convertit en una segona feina per a tots dos.   El vostre contingut gira sobretot al voltant de la cultura, les tradicions i el territori. Per què vau decidir centrar-vos en aquest àmbit? Eli: Des del principi teníem molt clar que no volíem fer contingut superficial. Volíem aportar valor. Consumim molta cultura: anem al teatre, a concerts, a festes majors... Al final, el nostre contingut és una extensió de la nostra vida i dels nostres interessos. La nostra voluntat era divulgar el patrimoni cultural i territorial del país, però fent-ho amb rigor periodístic. No només explicant curiositats, sinó aportant context, buscant fonts fiables, consultant arxius i contrastant informació. Adrià: També hi ha una part molt important de producció. Moltes vegades treballem amb ajuntaments, entitats o institucions que encara no tenen gaire clar quin impacte poden tenir les xarxes socials. Hem hagut de fer molta pedagogia perquè entenguessin que un vídeo fet per creadors de contingut pot arribar a tanta o més gent que alguns formats tradicionals.   També heu impulsat formacions relacionades amb la creació de contingut. Com ha estat aquesta experiència? Adrià: Aquest any hem posat en marxa un curs de creació de continguts. En fem la coordinació i també hi impartim classes. Hem tingut la sort de comptar amb alumnes molt motivats i amb la participació d’altres creadors de contingut, professionals de marques i experts del sector que han compartit la seva experiència. Una de les coses més interessants és veure que no hi ha una única manera de viure les xarxes socials. Cada creador té una realitat diferent. Eli: I nosaltres també hem après molt. Les xarxes canvien constantment: els algoritmes, els formats, les tendències... Per exemple, ara mateix ens funcionen molt bé els carrusels informatius. Com que també tinc formació en disseny gràfic, vaig començar a aplicar aquests coneixements per crear peces visuals sobre curiositats catalanes, història o patrimoni. Això ens ha obert una nova línia de contingut que està funcionant molt bé.   El vostre projecte ha estat sempre en català. Creieu que avui dia està més normalitzat crear contingut en català que quan vau començar? Adrià: Jo crec que la pregunta de per què fem contingut en català no hauria d’existir. Cada vegada està més normalitzat. Ningú qüestiona que un grup de música canti en català o que una obra de teatre es faci en català. Amb la creació de contingut, com que és un fenomen relativament nou, potser sí que s’ha qüestionat més. És cert que el públic potencial és més reduït que en castellà, però això també té avantatges. Amb comunitats més petites es generen oportunitats molt interessants i una relació molt més propera amb l’audiència. Eli: De fet, hem conegut creadors catalans que fan contingut en castellà i que tenen molts més seguidors que nosaltres, però no necessàriament tenen més oportunitats. A més, cada vegada hi ha més creadors que tornen a fer contingut en català perquè veuen que hi ha públic, que hi ha mercat i que poden expressar-se amb naturalitat en la seva llengua. En el nostre cas també hi ha una part reivindicativa. Vivim a Barcelona i veiem que l’ús social del català afronta molts reptes. Crear contingut en català és una manera de contribuir a mantenir-lo viu i present en els espais digitals.

АКШ президенти Дональд Трамп Канададан импорттолуучу көптөгөн товарлардын тизмесине кошумча 50% бажы салыгын киргизүү тууралуу жарлыкка кол койду. Бул чечим Канада америкалык товарларга, анын ичинде автоунаага, сүт азыктарына жана алкоголдук ичимдиктерге карата «адилетсиз мамиле жасап жатат» деген жүйө менен кабыл алынганы айтылды. Жаңы бажы төлөмдөрү 19-августтан тартып күчүнө кирет жана Түндүк Америкадагы коңшу эки мамлекеттин ортосундагы соода алакасынын чыңалуусу катары бааланууда. Ак...

Орусия чет жакка чыгып кеткен жарандарына каршы чараларды күчөтүүдө. Тийиштүү мыйзам долбоорун Мамлекеттик Дума 22-июлда экинчи окууда кароону пландап жатат. Документ чет өлкөгө чыгып кеткен жана бир катар саясий мүнөздөгү административдик беренелер боюнча жоопко тартылган же кылмыш иши козголгон орусиялыктардын укуктарын чектөөнү карайт. Бул тууралуу «Свобода» радиосу жазды. Мыйзам долбооруна ылайык, «чет элдик агент» жөнүндөгү мыйзамды бузуу, Орусиянын аймактык бүтүндүгүн бузууга...

La afirmación de que en Nicaragua “no volverá a haber elecciones” marca un punto de inflexión en la evolución política del país y anticipa cambios legales destinados a impedir que la oposición dispute el poder mediante las urnas.

Мақомоти ҳукумати Толибон дар Афғонистон гуфтанд, ки дар натиҷаи селобҳои пас аз зуҳри 20 июл дар маркази вилояти Нуристони ин кишвар, 105 нафар нопадид шудаанд ва ҷасадҳои 11 нафари дигар пайдо шудааст. Бархе расонаҳо шумораи ҳалокшудагонро бештар гуфтанд. Ба навиштаи расонаҳои мустақили Афғонистон, дар миёни қурбониён шаҳрдори Порун -- маркази вилояти Нуристон ва чанд муҳофизаш низ ҳастанд. Фаридун Самим, сухангӯи волии ҳукумати Толибон дар Нуристон ба бахши афғонистонии Радиои Озодӣ...

Після початку повномасштабного вторгнення Росії різні об’єкти на території РФ, а також в окупованих регіонах України зазнають повітряних ударів

Pour la dixième nuit consécutive, l'armée américaine a mené une nouvelle vague de bombardements ⁠contre l'Iran. Des médias d'État iraniens ont évoqué des explosions à Bandar-e Abbas et sur l’île de Qechm, tout près du détroit d’Ormuz. De son côté, Téhéran dit avoir visé des cibles militaires américaines à Bahreïn et au Koweït. Une situation qui laisse craindre une reprise de la guerre à grande échelle.

Қазақстанның Орталық сайлау комиссиясы елде ресми тіркелген жеті саяси партияның бәрінен Құрылтай депутаттығына ұсынылған кандидаттар тізімін тіркеуді аяқтады. Олардың соңы болып дүйсенбі, 20 шілде күні "Байтақ" жасылдар партиясының тізімі тіркелді. Сонымен, 23 тамызға белгіленген сайлауда Құрылтайдағы 145 орынға жеті партиядан барлығы 546 кандидат ұсынылып отыр (алфавит бойынша): "Ақ жол" демократиялық партиясы – 63 кандидат;"Ауыл" партиясы – 69 кандидат;"Әділет" партиясы – 186...

The summer camp's owner Joseph Evers organized the event through the Semana Nautica, Santa Barbara's annual summer sports festival The post Parents, children find community at one-day Lobster Jo’s beach camp event appeared first on Santa Barbara News-Press.

Do clássico “Thelma e Louise” aos brasileiros “Levante” e “Tudo o que Você Podia Ser”, seleção reúne histórias marcadas pela amizade O post Cine Ninja Indica: 10 filmes sobre amizade para maratonar no Dia do Amigo apareceu primeiro em Mídia NINJA.

സർക്കാർ രേഖകളും വ്യാജ മരണ സർട്ടിഫിക്കറ്റുകളും ചമച്ച് മൂന്ന് മുതൽ നാല് കോടി രൂപ വരെ വിലമതിക്കുന്ന ഭൂമി തട്ടിയെടുക്കാൻ ശ്രമിച്ച കേസിൽ ആന്ധ്രാപ്രദേശ് മുൻ സ്പീക്കർ തമ്മിനേനി സീതാറാം ഉൾപ്പെടെ എട്ട് പേരെ ശ്രീകാകുളം റൂറൽ പോലീസ് അറസ്റ്റ് ചെയ്തു

വി എസ്‌ എന്ന രണ്ടക്ഷരത്തിലൂടെ മലയാളിയുടെ മനസ്സിൽ വിപ്ലവസൂര്യനായി ജ്വലിച്ച ജനനേതാവിനെ സ്‌മരിക്കാൻ സംസ്ഥാനത്തെങ്ങും വിവിധ പരിപാടികളാണ്‌ സംഘടിപ്പിച്ചത്.

A looming fiscal cliff has led RTA to ask Cuyahoga County voters next May to increase its biggest single revenue source, the sales tax. The post RTA sales tax increase would lead to more service and boost ridership, transit chief argues appeared first on Signal Cleveland.

What we know about the power data centers use — and how they can impact air quality. The post How data centers could affect Northeast Ohio’s power grid, water use and air quality appeared first on Signal Cleveland.

Bermodalkan gulungan rol film, sebagian generasi muda kini memilih keluar dari belenggu algoritma media sosial demi menikmati hidup dengan cara yang terasa lebih terencana, personal, dan nyata.

Seguir profundizando en la democracia nunca puede ser malo. Ni siquiera para los rezagados que reniegan de ella, a la par que la disfrutan ilimitadamente, más que los demás, con chulesca impunidadEl Constitucional logra el aval europeo ante el conflicto con el Supremo por la amnistía a Puigdemont Las dos sentencias del TJUE (C-523/24 y C-666/24) vienen a confirmar lo que una minoría significativa pensábamos y razonábamos: la amnistía para el procés es perfectamente constitucional, sin tacha democrática alguna. Algunos, especialmente en los sectores más montaraces de la judicatura –con toga y todo en la calle–, de la academia –algunos temerosos de las subvenciones a sus proyectos y por eventuales designaciones– y medios serviles y omniparlantes se lanzaron en tromba contra la amnistía. Son los herederos del anatema unamuniano “venceréis, pero no convenceréis”, yendo siempre varios escalones más allá: como no convenceremos, vencer es destruir al disidente. Pero les manca fineza, tara política que los lleva de derrota en derrota secularmente: solo hiel les queda en su copa para solaz de su gaznate. Por lo que, como prólogo, la amnistía, íntegramente pasada por el VAR de la UE –antes ya por los de la Comisión de Venecia y del Tribunal Constitucional–, es una enmienda a la totalidad a los políticos cobardes que se negaron a negociar –la ristra de desprecios arranca ya en 2012, sin olvidar la sentencia constitucional contra el nuevo Estatut– y al voluntarioso tercio de jueces –de altos jueces, todo hay decirlo– que se inventaron unas causas que, con la ley en la mano, no es que fueran discutibles, sino que eran pura superchería. Acastilladas las fuerzas más reaccionarias, iniciaron su plan de salvar a España y así les ha quedado: el TJUE ratifica la enmienda a la totalidad de la represión gubernamental esencialmente pepera, de la que el PSOE sorprendentemente parece no saber nada, y judicial. Enmienda a la totalidad. Ahí es nada. ¡El proceso más importante de y para la Historia de España revolcado en Europa! Ni la bruja Lola hubiera estado más desacertada con sus patrioteros pronósticos. El prestigio jurídico de la alta magistratura hispánica hecho girones por no haber dejado hacer política, donde solo había que hacer política –lo que no es siempre agradable, pero eso es lo que hay, cuando, por fortuna, no reina el pensamiento único–. Nada de porra ni mazo: política, solo política. Primera consecuencia. No tema el lector, no voy a adentrarme en vericuetos jurídicos de alta gama. No hace falta. Las resoluciones del TJUE son meridanamente claras y claramente explicadas para quien quiera entenderlas y no demonizarlas. En primer término, la sentencia del caso C-523/24, el de la malversación de fondos europeos –por cierto, inexistente en la sentencia del procés y luego ilegitímate introducido en los incidentes de ejecución de sentencia burlando el sacrosanto principio de la cosa juzgada– podría llevarnos a complejas disquisiciones jurídicas, fiscales, económicas e, incluso, de consolidación de la Unión Europea. Eso es lo que, en su cuestión prejudicial, el Tribunal de Cuentas y adláteres pretendían. Si en Catalunya gana la secesión, desaparecería su contribución a Europa y esta zozobraría, o cuando menos, tendría graves dificultades. Nada más lejos de la realidad. El argumento capital del TJUE, perfectamente entendible para quien no tenga las neuronas contaminadas es simple tal como rezan los apartados siguientes de la resolución: “99 En efecto, aun suponiendo que una disminución de la RNB de un Estado miembro por la secesión de una parte de su territorio pueda suponer una disminución de la contribución nacional al presupuesto de la Unión, se trataría del corolario del hecho de que el territorio en cuestión deja de estar sujeto a los Tratados y de contribuir financieramente a la aplicación de estos y no se beneficia de las medidas de apoyo contempladas en dichos Tratados. Por consiguiente, no cabe considerar que tal disminución, como tal, afecte a los intereses financieros de la Unión en el sentido del artículo 325 TFUE, apartado 1.” Poco más que añadir. Blanco sobre negro: suma cero. Segunda conclusión. Los plazos de dos meses para dictar la aplicación de la amnistía por los órganos nacionales tampoco vulneran la tutela judicial efectiva, puesto que la amnistía, que es, reitera el TJUE, una medida excepcional, no se rige por las normas generales procesales. Ello comporta, una consecuencia en notorio significado. La amnistía hay que aplicarla ya, sin dilaciones. En efecto, lo estatuye con, de nuevo, meridana claridad esa misma sentencia en su punto 119: “119 En este contexto, la obligación de los órganos jurisdiccionales nacionales de dictar una resolución de extinción de la responsabilidad sin valorar las alegaciones y las pruebas exculpatorias es consustancial al principio mismo de la amnistía. Cuando se determina que las conductas en cuestión están comprendidas en el ámbito de aplicación de la amnistía, el órgano jurisdiccional que conoce del asunto debe concluir este con una resolución de extinción de la responsabilidad sin previamente valorar esas alegaciones y pruebas. Lo mismo cabe decir de la obligación, no acompañada de sanciones, de concluir el asunto en un plazo máximo de dos meses.” O sea que nada de estudiar si es aplicable al caso o cómo pueden algunos espabilados togados saltarse esa decisión a la torera. Parafraseando a un ya arrepentido negacionista: “Ni dilaciones, ni nada de eso”. Y un epílogo. La respuesta carpetovetónica a cualquier propuesta institucional que venga de la periferia es la de un 'no', la de un 'no' rotundo, granítico. La realidad, gracias a que, como en Berlín, en Luxemburgo hay jueces, es que la democracia es todo lo amplia que se quiera, si se quiere. Un ejemplo puede ser transformar el actual estado centralista, con un maquillaje autonómico, firmemente controlado por el gobierno central, en un estado ciertamente plurinacional. Ese 'no' por defecto a cualquier reforma por timorata que sea –la transferencia del IRPF o que los funcionarios centrales destinados territorialmente atiendan en la lengua oficial de la comunidad–, se ha demostrado con la validación de la amnistía que puede ser obviado sin reparos. Seguir profundizando en la democracia nunca puede ser malo. Ni siquiera para los rezagados que reniegan de ella, a la par que la disfrutan ilimitadamente, más que los demás, con chulesca impunidad. La validación de la amnistía va más allá de la reparación individual y colectiva –cuya alergia nos gana el corazón– y ha de llevarse a cabo impepinablemente sin tardar más. La amnistía va de más democracia y eso es en beneficio de todos, de todos sin excepción. Joan J. Queralt es senador de ERC por Barcelona y catedrático emérito de Derecho penal

The state’s new early childhood education fund could add $900 million in pension costs while still falling short of funding universal pre-K.

Connecticut keeps treating preservation and public access as competing values. They aren't.

Since engaging in a well-funded bullying campaign to run the lead regulator at the Public Utilities Regulatory Authority out of town, Connecticut’s monopoly utility corporations are now on the prowl for more of our hard-earned money to pad their record high profits. If we let these out-of-control bullying tactics continue, we will all pay the […]