Open Newswire

The league began in 1955 and today offers a wide range of athletics for boys and girls ages 4-18. The post Cleveland’s West Denison Baseball League has stayed strong for 71 years by keeping baseball fun appeared first on Signal Cleveland.

Despite weather challenges, zoo attendance has risen 17% year to year. Golf revenue is also up 17%. The post Revenue grows for Metroparks golf course and zoo appeared first on Signal Cleveland.

New data from the Ohio Department of Taxation indicate a sales tax break for the technology companies behind Ohio's data center boom is far more lucrative that previous forecasts have estimated. The post Ohio data center tax break cost $1.4 billion more than expected in 2025 appeared first on Signal Cleveland.

Whether you’re a news junkie or just in it for the glory, you’re in the right place. The post Before your Memorial Day weekend starts, test your Cleveland history and local news knowledge appeared first on Signal Cleveland.

Connecticut districts have more resources today than they did a few weeks ago. The next question is whether it has the strategy to use them effectively.

“State senator says Connecticut’s college system is ‘a disaster’.” That was the title of a recent episode of NBC’s ‘Face the Facts’ series. The state senator in question is Mae Flexer, and when asked about the recent turmoils in the CSCU System, this was her immediate response: “Frankly, I think this experiment with the Board […]

Escoltar l’alcalde Jaume Collboni en la seva recent entrevista a Betevé (la nostra tv “pública”) és assistir a una classe magistral de cinisme institucional. Amb la calma de qui se sap protegit pels focus, l’alcalde s’ha definit com un “defensor” d’allò públic mentre, a pocs metres dels estudis, milers de treballadores municipals complim més de … L'entrada El mur dels “12 de 15”: quan l’aparador de Barcelona ignora a qui la cuida ha aparegut primer a Catalunya Plural.

Ohio political news and insights from the State Signals newsletter. Plus, the price tag is exploding for Ohio's data center tax break. The post Vivek Ramaswamy climbs into the Ohio GOP’s driver’s seat; Dave Yost loses voter fraud case appeared first on Signal Cleveland.

Un estudio científico revela que la Gran Pirámide de Guiza evita la resonancia sísmica gracias a una estructura uniforme y una base de caliza extremadamente estable. Su diseño ha permitido que sobreviva intacta a terremotos durante más de 4.600 años.

Gunmen have killed two rangers in Virunga National Park in the Democratic Republic of Congo, the latest deadly attack in a region roiled by militia violence. Park sources said a heavily armed group opened fire on a control post at Kamuhororo, on the southern shore of Lake Edward inside Virunga, early on May 21. Kasereka […]

Nchini Sudan, zaidi ya vituo 50 vya kutoa lishe katika jimbo la Darfur Magharibi,vimelazimika kusitisha shughuli zao kutokana na kupungua kwa ufadhili, watu karibu laki mbili wakisalia bila msaada.

സുൽത്താൻ ബത്തേരി സ്വദേശി ഹൈനസ് പെൺകുട്ടിയോടും സുഹൃത്തുക്കളോടും മാപ്പ് പറയുന്നതിന്റെ ദൃശ്യങ്ങളാണ് പുറത്തുവന്നിരിക്കുന്നത്

Inside the romance, ritual and culinary identity of the storied restaurant at San Ysidro Ranch The post The Dish: The Enduring Spell of the Stonehouse appeared first on Santa Barbara News-Press.

Potser encara no som prou conscients de la força que pot arribar a tenir la veritat un cop ha estat dita, escrita, impresa, publicada, escampada, sembrada, arrelada, regada, feta créixer i feta poder per a l’alliberament. Ho deien Abel Cutillas al seu darrer vídeo sobre la necessitat d’emprar la llengua catalana per a dir la veritat a l’espai públic i també Enric Vila al seu darrer article “Tornar a Mendoza” en què ens adverteix que ve una època difícil i els catalans estem a punt de descobrir per què no vam perdre mai del tot la nostra fe en la llengua. Després d’haver parlat, al primer article, sobretot del context actual (i encara no prou de l’històric) de tots dos llibres, l’assaig 'La comtessa sanguinària. Erzsébet Báthory, realitat o llegenda?' (Viena, 2024), de Maria Lluïsa Latorre Casellas, i la traducció amb estudi introductori d’Abel Cutillas de 'De principatibus i Discurs sobre la nostra llengua de Niccolò Machiavelli' (Edicions Sidillà, 2025), entrem, en aquest segon article, al text.   Text Com que es tracta de presentar-los i no pas de fer-ne un club de lectura, ometré certes informacions de tots dos assaigs: els buits d’informació són una estratègia fonamental per a provocar fam i set de la millor al consumidor, per tal de fer venir ganes al lector de descobrir-ne el contingut, d’esbrinar les respostes als interrogants que plantegen els títols dels llibres i els esquers dels paratextos (intervius, síntesis, contraportades, etc.). I així ha de ser. Els avançaments, les bestretes, això que ara en diuen 'spoilers', com si en català no tinguéssim mots genuïns per a expressar aquesta idea, o l’excés de dades prèvies a la lectura poden malbaratar, anul·lar i desgraciar la construcció del sentit que cada lector ha de poder fer lliurement, sense apriorismes, sense condicionaments. L’epifania de la lectura ha de ser una descoberta pròpia de cada lector, una sorpresa que no s’ha d’anticipar pas per tal de no deixar de ser-ho. I així ho faré possible des d’aquí, amb més preguntes que no pas respostes. Per això sempre són més preferibles els postfacis que no pas els prefacis, millors els clubs de lectura que les presentacions (i també per això Gabriel Ferrater escriu un postfaci, una de les proses més rellevants de totes les que va escriure abans de plegar de viure, al seu primer poemari 'Da nuces pueris', de l’any 1960). De fet, el subtítol de l’assaig de Latorre ja és una pregunta, l’essencial: 'Erzsébet Báthory, realitat o llegenda?', és a dir, fou aquesta comtessa la sanguinària dona que la Història oficial presenta? D’una banda, la Viquipèdia catalana dona per bona aquesta versió de la llegenda negra car, de vegades, es despista i no està prou atenta a fonts que revisen mentides podrides. I el llibre de Latorre? Doncs només hi ha un manera de saber-ho: llegint-ne el llibre, que contrasta fonts i es fa preguntes (im)pertinents. Per això la meua lectura del llibre va passar de la pàgina 13 de la nota inicial de l’autora a la pàgina 345 (en té 383) del capítol 26 (dels 27 que té, més els 4 apèndixs finals): “Tortures o pràctiques curatives”? Per a, tot seguit, reprendre’n el fil narratiu biogràfic cronològic. En el cas del llibre traduït i estudiat per Cutillas, la primera al·lusió a la mirada diferent que ens proposa de Maquiavel ja és a la pàgina 12 de la introducció del seu estudi: “Que el llibre ('De principatibus', més popularment conegut per 'El príncep') s’hagi fet servir per a construir hipòtesis i teories abstractes sobre el poder i el govern, per donar suport a ideologies espantoses o per justificar opcions polítiques i personals injustificables és producte només de la misèria del pensament i de la utilització interessada de la història. Machiavelli no hi té res a veure”. Mentida versus veritat, Filosofia versus Història: per això Cutillas afirma que “Machiavelli no ha de ser llegit tant des de la teoria política com des de la història fàctica”. I per això Cutillas reivindica la veritat dels fets històrics i rebutja les elucubracions de la filosofia de la política que han desvirtuat la figura i l’obra de Maquiavel. De fet, la comtessa hongaresa Báthory (1560-1614) i el polític florentí Maquiavel (1469-1527) són prou contemporanis: pertanyen al Renaixement, que és quan neix l’Època Moderna, el temps de l’edificació dels Estats moderns. De la mort d’ell al naixement d’ella, només passen 33 anys. I, doncs, les idees que circulen per Europa, heterodòxia, erasmisme i humanisme, coincideixen a impulsar un canvi cap al Protestantisme i vers un nou esguard que, més que no pas mirar cap al cel, mira devers la terra, que proposa “una concepció naturalista de l’existència” en què “la salvació no pot ser a l’altre món, sinó en aquest”, com diu Cutillas. I ja sabem com va acabar el Renaixement: amb la Contrareforma, liderada pels jesuïtes. D’ella, de la “sanguinària”, jo no en sabia bo i res. No tenia el plaer de conèixer-la. Per tant, ser-ne sabedor contrastant-ne el discurs oficial i l’altre gràcies a la Maria Lluïsa Latorre ha estat molt interessant. D’ell, del “malvat”, i del seu 'El príncep, sí: n’havia llegides coses. L’any 2013, havia llegit, de l’escriptor Xavier Theros, l’article commemoratiu que va publicar per l’efemèride, en què hi fa la llista de defensors i de detractors del florentí: “El Príncep de Maquiavel fa 500 anys”. Fins i tot servo encara com a punt de (re)lectura, d’una edició de l’any 1982 reeditada l’any 2002, de la versió de Jordi Moners al Cangur / Butxaca d’Edicions 62, l’entrada d’una escenificació, al teatre Fortuny de Reus, del dia 4 d’abril de 2023, a cura del dramaturg Francesc Cerro-Ferran i a càrrec de l’actor Francesc Garrido, que em va fer rumiar que potser no l’encertaven del tot i, ara, rellegint-ne la sinopsi, a la llum de Cutillas, n’estic convençut, que la interpretació que me’n van oferir, d’'El príncep', de Maquiavel, era desenfocada, errada, manipulada: “Espectacle de teatre-dansa i videocreació sobre l’obra de Maquiavel considerada com la pedra fonamental del sistema polític modern -la 'realpolitik' contemporània- en què la finalitat de tot subjecte polític ha de ser assumir i conservar el poder tot passant per damunt de qualsevol objecció moral o ideològica”. Apareix en cap pàgina escrita per Machiavelli la suada, perversa, terrorista, violenta i despòtica expressió que “el fi justifica els mitjans”? Cutillas, que ha llegit i rellegit tota l’obra del florentí, i és historiador i filòsof, llibreter i escriptor, d’una honestedat intel·lectual que el fa del tot fiable, diu que no, no i no. I doncs: qui n’escampà la brama i per què? Doncs vet aquí una raó de pes per a comprar i llegir el llibre, oi? Del Maquiavel de Cutillas, n’ha parlat Diana Coromines molt bé a “Maquiavel i el cavaller Ausiàs March” i per això conclou que el 'De principatibus' de Cutillas hauria de ser de lectura obligatòria a tos els instituts del país: “'El Príncep' de Cutillas és un llibre -i sobretot un estudi introductori- que no només fa emergir la centralitat geopolítica de Catalunya a l’Edat mitjana, sinó que il·lumina el seu paper clau en el camí que porta a la configuració dels Estats moderns”. Els bons llibres, com els d’aquests dos recercadors de la veritat, conviden a veure món amb nous esguards, nous ulls, noves ulleres, si cal, de la biblioteca ençà (i a llegir-ne d’altres de catalans o traduïts al català) i de la biblioteca enllà (del Principat a d’altres llengües nacionals lliures). Confesso que el llibre de la Maria Lluïsa Latorre m’ha fet venir moltes ganes de tronar a visitar Hongria i de descobrir els indrets de què parla a l’assaig, la geopolítica dels Báthory; el que provoca el llibre de l’Abel Cutillas no és només l’engrescament a tornar a Itàlia per a estar-s’hi una bona temporada, de recórrer la bota de sud a nord, sinó molt més i encara més si hom llegeix els reports de lectura que Cutillas publica cada sant diumenge al Patreon Enric Vila @ Casablanca (encara no en sou subscriptors?), molts dels quals serveixen per a revisar tot el que l’Acadèmia ha dit, erròniament, sobre el Renaixement, com en el cas de la ressenya que l’Abel fa de l’assaig 'Estudis sobre cultura catalana al Renaixement', d’Eulàlia Duran (València: 3i4 Edicions, 2004): “Com diu Duran, posant-hi un “potser”, era Nàpols que depenia culturalment de la Corona d’Aragó i Nàpols no representa un centre secundari del Renaixement, per allò d’estar molt al sud, sinó que és la segona pota fonamental, la pota literària i més política, equivalent a la pota artística que és Florència. Serveixin Lorenzo Valla o Giordano Bruno com a exemples per mostrar l’extensió temporal i la importància central del Renaixement al Regne de Nàpols, és a dir, a la Catalunya italiana. La visió peninsular clàssica de la nostra historiografia, d’on emana una política i una idea de cultura, és totalment equivocada, per pura limitació mental, i el llibre n’és una excel·lent mostra. El moment històric del Renaixement és la font dels grans malentesos del Catalanisme, bàsicament perquè és durant el XV i el XVI on el poder català, i la cultura i la política, es transforma, per dir-ho millor, és quan el poder català perd el control d’ell mateix, i a la historiografia posterior això li ha costat d’entendre molt i hi ha respost amb simplificacions, la més grossa de les quals n’és la de decadència. Suposadament, el Renaixement és el principi de la decadència de Catalunya. Fins que no es resolgui aquesta falla historiogràfica tota idea de l’Estat, el poder i la cultura caminarà coixa i només se li podran acoblar pròtesis, succedanis, com el Catalanisme. Per exemple, és al voltant del 1500 quan es disputa pel nom d’Espanya, com explica el llibre. El Catalanisme ens impedeix veure com de gran i important va ser aquesta disputa, com està relacionada amb el renaixement de la mentalitat i geografia imaginària de l’Imperi Romà, per què les fonts italianes del moment quan diuen espanyols o espanyol volen dir catalans i català, etcètera”. En aquest sentit, és impagable el capítol 18 de l’assaig 'Erasme i l’Imperi Català de Carles I' (Llibres de l’Índex, 2019), de l’estudiós de l’Institut Nova Història Pep Mayoles, “Els tres llibres polítics de 1516”: 'El Príncep', de Maquiavel; la 'Principis christiani Institutio', d’Erasme; i la 'Utopia' de Thomas More. Tots tres relacionats amb l’Imperi Català, amb el poder dels catalans, amb les expectatives que obrien al món sencer les idees avançades per a un futur utòpic a l’abast mitjançant l’acció política dels catalans. L’assaig de Latorre sobre Erzsébet transcorre en bona mesura a Transsilvània, aquest territori ara romanès però aleshores hongarès (Hongria ha estat tan trossejada que sembla una Catalunya exportada al centre d’Europa, però amb una diferència important: la part de la nació hongaresa independent és un Estat prou poderós: Hongria; la part de la nació catalana independent només és un petit Estat: Andorra) i per això amb un alt percentatge de parlants d’hongarès (ho vaig constatar quan vaig tenir una alumna oficialment de nacionalitat romanesa però de cognom Sándor i de llengua materna hongaresa que em va remetre a les meues lectures de les brillants novel·les psicològiques de l’escriptor hongarès de la literatura hongaresa perquè escrivia en hongarès Sándor Marai: La dona justa, L’última trobada...). La connexió amb Catalunya, via Alfons el Magnànim, l’ha estudiada, entre d’altres, Ramon Farré a l’article “La connexió de Vlad l’Empalador amb Catalunya i l’origen de l’orde dels Dracs”. Abans, és clar, el nostre comte-rei Jaume I el Conqueridor s’havia casat amb Violant d’Hongria i Catalunya i Hongria caminen plegats durant cert temps. I vet aquí la importància de la formació humanística i científica de l’hongaresa Erzsébet, que ressegueix molt bé la catalana Maria Lluïsa, una Erzsébet del segle XX-XXI ella mateixa: metgessa i escriptora, científica i humanista. Les aproximadament 100 il·lustracions que conté el volum de la Latorre sobre la Báthory, però també l’apartat de notes i les fonts en català, anglès, hongarès... consultades, indiquen una cura extrema a voler explicar bé, amb tota mena de detalls, la veritat de la figura, de l’obra, de l’època, del moment d’aquesta hongaresa de qui no en sabíem res de res i ara ja forma part de la nostra experiència lectora, és a dir, vital. A partir d’aquí, serà el lector qui haurà d’esbrinar el desenllaç de tots dos assaigs, de totes dues recerques. I qui validarà o falsarà les hipòtesis respectives. Jo ja ho he fet; però, com he dit suara, això no és un club de lectura (ja el farem algun dia) i, doncs, no revelaré pas les claus de la lectura, sinó que es tracta d’una presentació que ja ha estat prou extensa i que ha anat dels contextos actuals i històrics als textos, amb molta cura de no facilitar gaire informació amb excés al lector per tal de no estroncar la deu de la curiositat, l’afany de saber, el delit d’assolir un coneixement nou mitjançant aquest acte íntim i silenciós (per això a Gabriel Ferrater li agradava tant el silenci) de la lectura. Fou Joan Fuster qui va dir que els llibres són màquines per a pensar (i per això Gabriel Ferrater detestava les ideologies perquè defensava que calia pensar més enllà del pensament prefabricat que distreu els homes de l’anàlisi dels fets concrets de cada dia). Doncs això: llegiu, rumieu i, tot seguit, actueu en conseqüència a favor de la veritat, que existeix, sí, malgrat totes les distraccions, malgrat tots els relativismes, malgrat tots els laberints, malgrat totes les mentides, car, com bé diu l’antipoeta reusenc Antoni Mateu, “si no et creus la gran mentida, potser en trobaràs la sortida”, de la vida, del coneixement, del logos que ens fa humans i savis. Cutillas i Latorre han gosat poder escriure i publicar dos assaigs en llengua catalana de volada internacional, recerques historiogràfiques homologables als millors estàndards europeus, a favor de la veritat: compreu-los, llegiu-los, regaleu-los i parleu-ne amb independència, coneixement i llibertat, tres sinònims principals i reals. I valoreu el coratge de Cutillas i de Latorre de voler dir la veritat. Gabriel Ferrater en parlava així: “L’escriptor està sempre intimidat, i es necessita un cert coratge -jo el tinc, i n’estic orgullós- per escriure lliurement sense parar compte a les reaccions, ni als atacs”. Aquesta és l’actitud d’Abel Cutillas i de Maria Lluïsa Latorre: In libris, veritas!

Mamlaka nchini Uganda imetangaza kusimamisha usafiri wote wa umma kwenda Jamhuri ya Kidemokrasia ya Kongo, ambapo mlipuko mbaya wa Ebola umeendelea kuenea.

La aerolínea defiende su colaboración plena con la Justicia y pide respeto al proceso, a medida que el Ejecutivo de Sánchez intenta proteger la legalidad del fondo público que permitió salvar a la compañía durante la pandemia.

El cardenal Fernando Chomali cuestionó duramente la indicación impulsada por el Gobierno que busca permitir que hospitales y establecimientos educacionales...

Air laut di perairan pesisir Desa Pantai Harapanjaya, Kecamatan Muaragembong, Jawa Barat, berwarna cokelat hingga kehitaman. Keruh. Di sekitar banyak kapal tongkang dan kapal nelayan bersandar. Sejak 2017, nelayan mengeluhkan pencemaran yang menyebabkan tangkapan ikan  kian menurun. Akhir April lalu, perahu nelayan berukuran satu gross ton ramai lalu lalang di muara sungai di Desa Pantai […] The post Nestapa Nelayan Ketika Perairan Pesisir Bekasi Kian Tercemar appeared first on Mongabay.co.id.

La Municipalidad de Antofagasta cuestionó la resolución del Segundo Juzgado de Letras que decretó el embargo de sus cuentas corrientes...

The Department of Home Affairs is clamping down on illegal immigration