Open Newswire

A tothom li ha passat alguna vegada: arribar a casa després d’un dia complicat i sentir ganes de menjar alguna cosa dolça, obrir la nevera sense tenir gaire clar què busquem o picar entre hores quan estem avorrits. Menjar no és només una necessitat física; també està relacionat amb les emocions, els records i els hàbits. El menjar emocional apareix quan mengem com a resposta a un estat emocional i no necessàriament perquè el cos necessiti energia. Això no vol dir que sigui una cosa estranya ni que passi només a algunes persones. De fet, és una situació bastant habitual. El més important és aprendre a identificar quan la gana és física i quan pot estar relacionada amb altres factors.   Què és exactament el menjar emocional? El menjar emocional és la tendència a buscar menjar per gestionar emocions o sensacions concretes. L’estrès, la tristesa, l’avorriment, la frustració o fins i tot l’alegria poden influir en la manera com mengem. Per exemple, hi ha persones que mengen més quan tenen molta pressió a la feina, mentre que d’altres poden perdre la gana en situacions semblants. Cada persona reacciona de manera diferent. En molts casos, el menjar es converteix en una resposta ràpida perquè proporciona una sensació momentània de benestar o confort.   Com diferenciar la gana física de la gana emocional? No sempre és fàcil distingir-les, però hi ha alguns senyals que poden ajudar. 'La gana física' acostuma a aparèixer de manera gradual. Pots notar l’estómac buit, falta d’energia o altres sensacions físiques. Generalment, acceptaries diferents opcions per menjar i la sensació desapareix quan estàs satisfet. 'La gana emocional' sovint apareix de manera sobtada. Pot sorgir una necessitat molt concreta de menjar un tipus determinat d’aliment, com ara dolços, snacks o aliments que associem amb una sensació de recompensa. També és habitual continuar menjant encara que la sensació de gana real ja hagi desaparegut.   Alguns senyals que poden indicar menjar emocional Hi ha situacions que es repeteixen amb freqüència i que poden donar pistes:   Tens ganes de menjar just després d’una situació estressant. Busques aliments concrets i no qualsevol mena de menjar. Menges per avorriment o sense pensar-hi gaire. Tens la necessitat de picar encara que hagis menjat fa poc. Notes que menges de manera automàtica mentre mires el mòbil o la televisió. Després de menjar apareix una sensació de culpa o malestar. Un senyal puntual no significa res per si sol, però observar patrons repetits pot ajudar a entendre millor què està passant.   Per què passa? Les emocions formen part de la vida quotidiana i tots busquem maneres de gestionar-les. El menjar és accessible, sovint està relacionat amb moments agradables i pot generar una sensació de confort immediata. També hi poden influir els costums apresos. Per exemple, si des de petits hem associat alguns aliments a premis, celebracions o consol, és possible que aquesta relació continuï a l’edat adulta.   Aprendre a escoltar el cos Identificar el menjar emocional no significa prohibir aliments ni controlar cada mos que fem. L’objectiu és entendre millor què hi ha darrere d’algunes conductes. De vegades, abans d’anar directament a buscar menjar, pot ser útil preguntar-se: “Tinc gana de veritat o hi ha alguna altra cosa que necessito ara mateix?” Potser el que falta és descans, una pausa, desconnectar una estona o simplement reconèixer una emoció que ha passat desapercebuda.

Los Angeles Rams star wide receiver Puka Nacua and running back Kyren Williams came to Santa Barbara High School on a sunny Saturday morning, where they coached a football camp for aspiring young athletes The post From the NFL to Santa Barbara: Pro Bowlers Puka Nacua and Kyren Williams conduct a football camp for young athletes appeared first on Santa Barbara News-Press.

«Все можна вирішити насправді: ставленням ТЦК до людей, і ставленням людей до ТЦК»

Après avoir déjà accueilli un groupe de 42 migrants africains expulsés des États-Unis l'an dernier dans le cadre de l'accord migratoire qu'il a conclu avec Washington, le Ghana a récidivé cette semaine : plusieurs personnes originaires d'Afrique de l'Ouest déclarées persona non grata sur le territoire américain y ont atterri jeudi 28 mai. Leur nombre exact reste inconnu à ce stade.

"Poder dir-ne casa. En això tan bàsic, tan vital i avui ntan difícil consisteix l’estabilitat, damunt la qual es construeix tot". De quina manera ens influeix el lloc que habitem? Com determinen el present i el futur les condicions d’accés a un sostre? En aquest llibre, a mig camí entre el reportatge literari, les memòries i l’anàlisi periodística, Llucia Ramis aborda el problema de l’habitatge en el nostre país mentre relata la seva pròpia història com a llogatera en els pisos on ha viscut al llarg de les últimes tres dècades. Una crònica íntima i sentimental dels espais i les persones que van conformar diferents etapes de la vida de l’autora i un mapa de la gentrificació progressiva de les ciutats i de les causes i conseqüències de l’encariment del nivell de vida. Guanyador del IV Premi de No Ficció Libros del Asteroide, 'Un metre quadrat' indaga en la importància de la paraula llar en una era en què la precarietat s’ha normalitzat i els nostres barris s’han convertit en un escenari per a turistes i expats.   Biografia de l'autora Llucia Ramis (Palma, 1977) és periodista i escriptora. Va estudiar Ciències de la Comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona i col·labora a 'La Vanguardia', RAC1, SER Catalunya i Catalunya Ràdio. El 2018 va guanyar el Premi Llibres Anagrama de Novel·la amb 'Les possessions', publicada en castellà per Libros del Asteroide, traduïda a l’alemany i mereixedora així mateix del Premi Setè Cel de Salt. També és autora de les novel·les 'Coses que et passen a Barcelona quan tens trenta anys', 'Egosurfing' (Premi Josep Pla 2010) i 'Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes' (Premi Time Out al creador de l’any 2013), recuperada en butxaca per Anagrama l’any 2022. El seu darrer llibre, 'Un metre quadrat', va guanyar el IV Premi de No Ficció Libros del Asteroide.

Donostiako taldeak galdu egin zuen lehen neurketa, Donostian, eta ezin du berriro huts egin. Ro'Casak dauka orain abantaila: aurretik dago finalean eta etxean jokatuko du gaur.

Kazetariak Iruñean bazter gelditu direnen azken hemezortzi urteotako kronika ondu du 'La ciudad de los ángeles' bere azken liburuan. Etxegabeak laguntzen ari diren boluntarioen lana nabarmendu du.

ชาวบ้าน จ.นครนายก เรียกร้องทบทวนพื้นที่เป้าหมายทำเหมืองแร่ ห่วงกระทบสิ่งแวดล้อม

Es necesario abrir espacios público-comunitarios como única fórmula viable para cambiar reglas de juego capitalistas, patriarcales, racistas o de subordinación rural.Temas principal: OpiniónLeer artículo completo