Open Newswire

Dozens of unionized concessions workers picketed outside Target Field’s “front door” Gate 34 in Minneapolis on Monday as part of a one-day strike, the first in the stadium’s history, as workers seek higher pay and health insurance. The strike landed on what will likely be one of the best attended games of the season, with […]

L'artiste malienne Fatoumata Diawara retrouve Matthieu Chedid, qui avait participé à son second album Fenfo (2018) avant de l’embarquer dans l’aventure Lamomali. Entre blues et folk, mais sans instrument malien, les douze chansons de Massa (« L’Éternel ») évoquent, en bambara, des sujets de société comme les migrations, les enfants handicapés ou les femmes trompées.

Fa quaranta anys, l’entrada de Catalunya a l’aleshores Comunitat Econòmica Europea va obrir la porta a una profunda transformació econòmica i social. Europa representava per a Catalunya molt més que un horitzó polític o econòmic. Era una idea de modernització, obertura i connexió amb el continent. Quatre dècades després, aquesta relació ja no es percep només a les institucions o en les grans xifres macroeconòmiques. També és present als hospitals, les universitats, les infraestructures o els centres de recerca. I una part important d’aquest canvi profund iniciat el 1986 s’explica a través dels fons europeus.   Les xifres de la transformació Les dades ajuden a entendre la magnitud d’aquesta evolució. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el PIB català ha passat de 40.576 milions d’euros el 1986 a 334.765 milions el 2025. Les exportacions catalanes a la Unió Europea han crescut un 542% des del 1994, fins a superar els 61.000 milions d’euros anuals. I la població catalana ha augmentat en més de dos milions de persones des de l’adhesió europea. La transformació també es percep en àmbits molt més propers: la millora dels equipaments públics, la modernització del món rural, l’impuls de la recerca científica i l’expansió universitària. Entre el 1986 i el 2021, Catalunya va rebre prop de 5.946 milions d’euros en fons estructurals i de cohesió europeus. Uns recursos distribuïts en centenars de projectes que han acabat modelant el territori i la vida quotidiana de diverses generacions.   Inversió en sanitat i serveis socials Un dels exemples més visibles és l’Hospital de la Cerdanya, inaugurat l’any 2012 i considerat el primer hospital transfronterer de la Unió Europea. El projecte va rebre 18,6 milions d’euros de fons FEDER i simbolitza una idea d’Europa construïda també des de la cooperació territorial. El finançament d’aquest fons ha arribat igualment a centres d’atenció primària com els de l’Ametlla de Mar, Roquetes o Torreforta, així com a reformes en escoles, residències i equipaments socials. Els Fons Next Generation, desplegats després de la pandèmia, han donat un nou impuls a aquesta política d’inversions. Han permès reformar centres de dia i residències, construir unitats Barnahus d’atenció integral a menors víctimes de violència sexual o avançar en la digitalització de l’administració i la justícia.   Recerca i talent Si durant les primeres dècades els fons europeus van estar molt vinculats a les infraestructures i a la cohesió territorial, en els darrers anys el focus s’ha desplaçat cap a la innovació i l’economia del coneixement. Catalunya s’ha convertit en un dels principals pols científics del sud d’Europa i ha reforçat la seva capacitat per captar finançament competitiu. Només entre el 2021 i el febrer del 2026 va obtenir prop de 1.900 milions d’euros del programa Horizon Europe, amb més de 2.300 projectes de recerca. Iniciatives en àmbits com les ciències de la vida, la fotònica o la supercomputació han guanyat pes internacional i han consolidat un ecosistema científic plenament connectat amb Europa. Paral·lelament, els fons Next Generation han reforçat centres com el Barcelona Supercomputing Center o el Sincrotró ALBA, així com universitats i hospitals de referència.   De les ciutats al camp i al mar L’impacte de la UE no es limita a les ciutats ni a la recerca. El món agrari català ha mantingut durant dècades una relació directa amb les polítiques europees. Només l’any 2024, més de 36.000 explotacions agràries van rebre ajuts vinculats a la Política Agrària Comuna (PAC) per un valor de 301 milions d’euros. Els fons europeus també han servit per impulsar programes de relleu generacional, ajuts a joves agricultors i projectes de desenvolupament rural. En l’àmbit pesquer, iniciatives finançades pel Fons Europeu Marítim, de Pesca i d’Aqüicultura han promogut una activitat més sostenible i eficient. Programes com Pesca Neta treballen conjuntament amb les confraries catalanes per retirar residus del Mediterrani i reforçar la protecció ambiental.   Cultura i cohesió social L’empremta europea també s’estén a l’àmbit cultural. Més de 65 milions d’euros procedents dels fons MEDIA han impulsat produccions audiovisuals catalanes i la seva circulació internacional. Pel·lícules com Alcarràs, Robot Dreams o Pacifiction són alguns exemples recents d’aquesta projecció exterior. D’altra banda, el programa Erasmus, convertit ja en símbol d’una generació europea, va permetre que prop de 10.000 estudiants catalans realitzessin estades internacionals entre el 2021 i el 2025, segons el Departament de Recerca i Universitats. Al mateix temps, els indicadors socials mostren una evolució significativa durant aquestes quatre dècades. La taxa d’ocupació ha passat del 47,9% al 72,2% des del 1986, mentre que l’ocupació femenina ha crescut prop de quaranta punts, segons dades de l’Observatori del Mercat de Treball i Model Productiu del Departament d’Empresa i Treball. En un moment en què Europa torna a afrontar reptes econòmics, tecnològics i geopolítics de gran abast, aquest aniversari es presenta també com una oportunitat per revisar el camí recorregut. Perquè una part molt important de la transformació viscuda per Catalunya des del 1986 no es pot entendre sense aquesta vinculació sostinguda amb el projecte europeu.

قیمت نان لواش در تهران به دو هزار و ۷۰۰ تومان، بربری به ۱۰ هزار تومان و سنگک به ۱۵ هزار و ۵۰۰ تومان رسیده است. خبرآنلاین نوشته است قیمت نان لواش ۱۰۰ درصد افزایش یافته و نرخ‌های تازه از سه‌شنبه، دوم تیر، روی دستگاه‌های نانوایی‌ها اعمال شده است.

KG Group курулуш компаниясынын негиздөөчүсү Имамидин Ташовдун адвокаты Асел Аргымбаева камактагы ишкердин ден соолугу кескин начарлап, 19-июндан 20-июнга караган түнү тергөө абагына эки жолу “Тез жардам” чакырылганын билдирди. Анын сөзүнө караганда, Имамидин Ташов толук дарыланбай ушул тапта дары-дармек эле ичип жатат. Жаза аткаруу мамлекеттик кызматы азырынча комментарий бере элек. Бишкектин Биринчи май райондук соту 2025-жылдын 25-июлунда Имамидин Ташовду үй-мүлкүн конфискациялоо менен...

The war in Ukraine is entering a new phase: while the Russian military’s offensive is bogged down at the front, the Ukrainian Armed Forces have pulled ahead in the drone race. Meduza has already written about how this Ukrainian success led to a fuel collapse in Crimea, how drones broke through Moscow’s layered air defenses, and how strikes on oil refineries have plunged entire regions into a gasoline crisis. These were all scattered episodes. The main Ukrainian operation of the past month and a half is best described as a campaign of long-range attacks on Russia’s operational rear — the belt of territory that begins a few dozen kilometers (roughly 15 to 30 miles) from the front and lies mostly within annexed lands. For the Russian army, it has turned into an extremely dangerous zone. How much more often are drones hitting this zone now, and how much farther do they reach? And where is it most hazardous for the Russian military? To answer these questions, we studied thousands of geolocated Ukrainian strikes.

L'Iran a répété mardi 23 juin vouloir garder le contrôle sur le détroit d'Ormuz, malgré l'annonce par Washington d'une levée des sanctions sur le pétrole iranien dans le cadre des pourparlers pour une fin à la guerre au Moyen-Orient. Un premier cycle des pourparlers de paix entre les États-Unis et l'Iran ⁠s'est achevé lundi 22 juin ​en Suisse, après une ouverture tendue marquée par des menaces de part et d'autre. Le vice-président américain J.D. Vance a jugé que « des bases solides pour un accord final » avaient été posées à cette occasion.

Орталық Азияда егде жастағы ата-анаға қарау қасиетті борыш саналады. Ал қарттар үйіне көзқарас әлі де жағымсыз күйде қалып отыр. Бірақ аймақ елдерінің халқы қартайып жатыр, ал деменция, Альцгеймер, инсульт ауруларына шалдыққан адамдарға күні-түні күтім керек.

En Afrique du Sud, le pays ne sait pas trop à quoi s’attendre à l’approche du 30 juin, date choisie par des organisations anti-immigration illégale pour réclamer le départ des étrangers en situation irrégulière. Les principaux syndicats du pays ont appelé les travailleurs à ne pas prendre part à ce mouvement et à ne pas déserter leur poste. Différents groupes contestataires promettent des manifestations dans le calme, mais les pouvoirs publics se méfient des possibles débordements.

JAKARTA — Pulp and paper giant APRIL’s recent decision to lower its deforestation commitments and source wood from two companies associated with extensive recent forest loss has created a new challenge for its relationship with the Forest Stewardship Council (FSC), with environmental groups urging the world’s leading forestry certifier to terminate the already suspended reassociation […]

Untuk bisa bersaing dalam kompetisi global, negara harus meningkatkan investasi pendidikan tinggi, memperbaiki kesejahteraan dosen, kemudian memperkuat kapasitas riset.

To meet the workplace needs of this moment, high schools must expand career technical education (CTE) and dual enrollment opportunities through local community colleges. Students need meaningful exposure to career exploration and workforce pathways as early as possible.

This historic case could establish a legal link between human rights and fossil fuel exports.

ამერიკის შეერთებულმა შტატებმა 60 დღით გააუქმა ირანული ნავთობისა და ნავთობპროდუქტების წინააღმდეგ ათლწეულების განმავლობაში მოქმედი სანქციები.

Com a ausência de músicas novas, clássicos retornam para embalar a Copa do Mundo de 2026 O post No embalo pelo hexa, artistas brasileiros regravam sucessos antigos  apareceu primeiro em Mídia NINJA.

Times of San Diego reviewed hundreds of medical records from inside the Otay Mesa detention center.

România nu a avut buget în primele trei luni ale anului și lucrurile nu au mers deloc rău. Pe de o parte, deficitul bugetar a ajuns la un nivel foarte redus și chiar dacă unii politicieni PSD au declarat sus și tare că aceasta a fost principala cauză a reducerii deficitului, lucrurile nu stau așa. Lipsa bugetului a avut doar o contribuție indirectă, în sensul în care a strâns în chingile anului trecut cheltuielile publice.

Jerome Scott has been an unsung hero of Cleveland baseball, one hot dog at a time. He started selling hotdogs at the old Municipal Stadium in 1978. The post From Municipal Stadium to Progressive Field: The man who has fed Cleveland baseball for almost 50 years appeared first on Signal Cleveland.

Enquanto os EUA recebem milhões de visitantes para a Copa de 2026, haitianos com residência legal enfrentam incertezas O post Futebol sem torcida? Restrições migratórias colocam comunidade haitiana no centro dos debates durante a Copa do Mundo apareceu primeiro em Mídia NINJA.

Hay victorias que se miden por lo difícil que fue alcanzarlas. La aprobación en Ginebra, el pasado 12 de junio, del primer convenio mundial sobre el trabajo en plataformas digitales es una de ellas. La 114.ª Conferencia Internacional del Trabajo sacó adelante el texto por 406 votos a favor, 8 en contra y 36 abstenciones, tras una negociación que buena parte del grupo de los empleadores y algunos gobiernos se empeñaron en bloquear hasta el final. Que el convenio exista, y que tenga el contenido que tiene, es una enorme conquista sindical. Y también, conviene decirlo, una victoria del diálogo frente a quienes solo trajeron a la mesa amenazas y obstrucción. No está de más recordar de qué lado se situó cada cual. Mientras los sindicatos y numerosos gobiernos empujábamos para el acuerdo, demasiadas voces del lado empresarial prefirieron la tibieza o la abstención antes que comprometerse con un texto que extiende derechos a las nuevas formas de trabajo. Una actitud que dice mucho sobre quién apuesta de verdad por el progreso social y los derechos laborales frente a quién prefiere mirar hacia otro lado. El convenio afirma algo elemental que durante años se negó sistemáticamente: los derechos fundamentales en el trabajo se aplican también a la economía de plataformas. Quienes reparten, conducen, traducen o etiquetan datos a través de una aplicación dejan de ser una excepción para tener, por fin, derecho a organizarse sindicalmente, a no ser clasificados falsamente como autónomos, a una remuneración no inferior al salario mínimo, a protección social, a la tutela de sus datos personales y a interrumpir una tarea peligrosa sin miedo a represalias. Que las personas trabajadoras de las nuevas formas de empleo vean respetados sus derechos no es una concesión: es la condición para que la innovación tecnológica no se convierta en una coartada para la precariedad y la explotación. Porque de eso trata el fondo del asunto: de poner el algoritmo al servicio de las personas, y no al revés. La dirección por algoritmo intensifica ritmos, multiplica la vigilancia y deja a quien trabaja frente a una caja negra que decide sin rostro ni explicación. Someter esas decisiones automatizadas a la supervisión y al criterio humano es, hoy, una de las grandes fronteras de los derechos laborales. El convenio da un paso decisivo en esa dirección y, lo que es más importante, lo hace con vocación universal, tendiendo un suelo mínimo de derechos allí donde no existía nada. En todo este recorrido, España tiene motivos para sentirse orgullosa. Fuimos pioneros en Europa con la “Ley Rider”, que estableció una presunción de laboralidad para los repartidores y reconoció el derecho de la representación sindical a conocer los parámetros de los algoritmos que afectan a sus condiciones. Aquella norma no salió de un despacho: nació de la mesa del diálogo social, del acuerdo entre Gobierno, sindicatos y patronal. Y de ahí saltó a Europa, porque la directiva comunitaria sobre trabajo en plataformas se diseñó, en gran medida, a partir del modelo español. España lideró entonces, y debe seguir liderando ahora. Merece la pena subrayarlo: el diálogo social español atraviesa el periodo más intenso y fructífero de nuestra democracia reciente. No siempre fue así. Hubo tiempos en los que las grandes reformas laborales se imponían por decreto-ley, sin negociación y sin información a los interlocutores sociales, a golpe de imposición y de espaldas a la calle, provocando una fuerte contestación social. Frente a aquel modelo, los últimos años han demostrado que, cuando se sienta a las partes a negociar de buena fe, salen acuerdos que funcionan y perduran. La “Ley Rider” es uno de sus mejores frutos. Esa salud del diálogo social no es solo un activo interno: es un ejemplo que podría funcionar, y muy bien, en Ginebra. Por eso el momento exige acción y coherencia. España debe transponer antes del 2 de diciembre la directiva europea sobre trabajo en plataformas, y el Gobierno debería convocar cuanto antes la Mesa del Diálogo Social para hacerlo con ambición, ampliando y reforzando lo ya conquistado. Pero esa transposición no puede caminar sola: tiene que acompasarse con la ratificación del nuevo convenio de la OIT. Incorporar la directiva y, a la vez, ser de los primeros países en ratificarlo sería un doble mensaje difícil de igualar: hacia dentro, blindando derechos; hacia fuera, dando ejemplo. Queda una advertencia de fondo. Las presiones de quienes preferirían una OIT débil obligan a defender con firmeza el organismo. Una institución que desde hace más de un siglo vela por los derechos laborales en el mundo no puede quedar condicionada por amenazas presupuestarias ni por quienes cuestionan el tripartismo cuando no obtienen lo que quieren. La OIT necesita un liderazgo fuerte, y España, con su experiencia y su diálogo social, puede y debe aportarlo.