Open Newswire

Le commissaire Diogo Thomson a estimé que l'intégration de fonctions d'IA générative avait « profondément modifié la dynamique d'accès, de visibilité et de monétisation des contenus journalistiques dans l'environnement numérique »

Robert Pattinson llegó al Festival Internacional de Cine de Venecia para promocionar Primetime, su nueva película de suspenso, que ha comenzado a llamar la atención por la interpretación del actor británico.

En Hongrie, la désinformation russe n'a pas atteint le public et la réglementation européenne sur la transparence a fonctionné en obligeant les plateformes à interdire les publicités politiques.

Pour la première fois, les familles des victimes ont pu se faire entendre dans les tribunaux : « Je veux juste que justice soit faite. Même si les coupables ne sont plus là, je veux que la vérité soit reconnue ».

En ancrant l'IA dans le droit à la vie, à l'égalité, à la liberté d'expression, aux biens essentiels et à la vie privée, nous nous assurons qu'elle reflète nos valeurs les plus élevées,

Face à la multiplication des attaques contre les droits des femmes dans le monde entier, les communautés continuent de renforcer leur solidarité, leur visibilité et leur entraide au-delà des frontières, faisant de la diversité des genres une priorité absolue pour Global Voices.

Au Cameroun, de nombreux jeunes concilient études universitaires, emplois à temps partiel et création de contenu sur les réseaux sociaux, transformant ainsi leur présence en ligne en une source de revenus précieuse tout en diversifiant leurs sources de revenus.

Created to restore trust, the office is now being dismantled.

Dans cet article collaboratif, Global Voices plonge dans les traditions non binaires de représentation des genres du monde entier, couvrant la Chine, l'Asie du Sud, l'Afrique, les Caraïbes et plus.

Chow Sai-him et la princesse Cheung Ping reconnaissent qu’il est impossible de rétablir la dynastie Ming, et de nombreux Hongkongais doivent également se faire à l’idée que le Hong Kong qu’ils ont connu ne sera peut-être plus jamais le même.

Les histoires présentées ici proviennent de différents pays, régions et racontent de nombreuses et différentes expériences. Elles explorent les systèmes qui créent et perpétuent l'apatridie, mais elles mettent en lumière la créativité et la résilience des communautés affectées.

Cette fois, nous vous emmenons au Salvador, pour examiner les affirmations du gouvernement selon lesquelles un système de santé publique soutenu par l'IA, en fera le plus avancé au monde

IQAir, une entreprise suisse qui mesure la qualité de l’air dans le monde, désigne régulièrement les grandes villes du Kazakhstan, du Kirghizistan et de l’Ouzbékistan comme ayant un air « très mauvais pour la santé » voir même « dangereux ».

Chaque année, des entreprises européennes expédient des centaines de milliers de tonnes de déchets au Maroc pour incinération, effaçant toute trace de pollution dans leurs pays respectifs tandis que Casablanca suffoque à cause de la fumée.

Представники президента США Стів Віткофф та Джаред Кушнер виступили за повернення до тристороннього формату перемовин та висловили бажання, щоб бойові дії завершились до зими. "На мою думку та на думку Стіва (спецпосланця Білого дому з питань мирних перемовин Стіва Віткоффа) було б добре повернутись до тристороннього формату, якого ми могли досягнути приблизно шість місяців тому. Ми поговорили з обома сторонами і, сподіваємось, досягнемо прогресу дуже скоро", - сказав Кушнер, відповідаючи...

Platja de Gavà (Catalunya) joan_bautista/ShutterstockLes platges són un espai públic de gran rellevància social, ecològica i econòmica. Exerceixen de barrera natural durant els temporals marítims, protegeixen els espais de darrere d'inundacions i erosió, i proveeixen de rics ecosistemes, que són l'hàbitat d'un gran nombre d'espècies de flora i fauna. A més, són un motor econòmic a través del turisme, els esports nàutics i altres serveis d'oci. L'amplada de les platges és una magnitud crítica en tots aquests aspectes, i a la tornada de vacances sovint tenim converses del tipus: “enguany hi havia més sorra que l'any passat”, “ja no és tan ampla com fa deu anys”, “les dunes estaven més baixes”… És per això que en aquest article explicarem com i per què canvien les platges, il·lustrant-ho amb exemples del delta del Llobregat, al sud de Barcelona. El paper de la sorra, les onades i les marees Les platges són un dels sistemes terrestres més dinàmics i la seva forma varia a diferents escales temporals, des de dies fins a dècades. Els canvis de la seva amplada es produeixen per dos motius: el moviment de la sorra i la variació del nivell mitjà del mar. L'origen de la sorra a la costa és fonamentalment terrestre. Arriba a través de rius i rieres, i es complementa amb l'erosió de penya-segats i restes de closques i corall. Aquests sediments es mouen arrossegats pels corrents i les onades, i li donen a cada platja la seva forma característica. Una part de la dinàmica és transversal: la sorra es mou principalment cap al mar durant els temporals i cap a terra després dels temporals. Però també hi ha transport de sediment longitudinal: el sediment és arrossegat al llarg de la platja pels corrents que produeixen les onades. Les dunes que hi ha a la part posterior de les platges poden ser de mides molt variades i en són un element essencial, perquè fan de magatzem natural de sediments. Si la quantitat de sorra que entra al sistema de la platja és aproximadament la mateixa que la que en surt, la platja està en equilibri, i l'amplada només canvia en funció del nivell mitjà del mar. En canvi, si surt més sorra de la que entra, la platja està en regressió. El nivell del mar també és molt variable degut a les marees meteorològiques, amb pujades significatives durant els temporals i baixades (minves) durant episodis anticiclònics. També hi tenen influència les marees astronòmiques, encara que al Mediterrani són poc importants (per exemple, uns 20 cm al delta del Llobregat). Platja d'hivern i d'estiu Quan hi ha temporals, l'aigua inunda la zona que habitualment està seca, i les fortes onades arrosseguen el sediment cap al mar, on queda dipositat no massa lluny en forma de barres de sorra. Això deixa la platja seca més estreta. Aquest és el perfil de platja prevalent a l'hivern, quan es succeeixen temporals sovint. En canvi, les onades que arriben després dels temporals són més suaus i espaiades. Poden retornar la sorra des de la zona submergida a la platja seca i, per tant, incrementar-ne l'amplitud. A l'estiu, quan aquestes onades suaus dominen, ens trobem amb platges més amples. Durant temporals extrems, la sorra que transporten les grans onades es diposita lluny de la platja en aigües fondes. Una part ja no retorna, perquè les posteriors onades petites no tenen la capacitat de mobilitzar-la. A la següent figura es pot veure l'impacte que van tenir a la platja de Les Botigues de Sitges (extrem oest del delta del Llobregat) els temporals de l'hivern de 2019-2020, que van incloure el temporal Glòria, un dels més intensos de les darreres dècades. Com es pot veure en la quantificació de l'amplada de la platja, el dia després del temporal Glòria es podia observar una recessió molt important, d'entre 30 i 60 metres, i al cap d'un any s'havia recuperat només una part de l'amplada de platja. Es va produir una disminució neta d'entre 10 i 25 metres. Efecte dels temporals de l'hivern 2019-2020 a la platja Les Botigues de Sitges, il·lustrat amb imatges dels satèl·lits PlanetScope del 8/12/2019 (abans dels temporals), del 24/1/2020 (un dia després del temporal Glòria) i del 28/1/2021 (un any després). Authors, CC BY-NC-ND També es pot observar que a la zona dunar que ja estava afeblida la recessió va ser màxima, amb danys importants a les dunes, que un any després encara no s'havien recuperat. La direcció de la qual venen les onades durant els temporals també és molt rellevant. Si arriben amb un cert angle (respecte de la perpendicular a la costa) el transport de sediment net al llarg de la platja també pot implicar canvis de forma importants. Línies de costa ondulants Una altra causa dels canvis en l'amplada de les platges és la formació natural d'ondulacions a la línia de costa. Per exemple, moltes platges de sorra mostren megacúspides, que són una successió de petites badies i caps que es van alternant al llarg de la platja amb espaiats de centenars de metres i amplituds de desenes de metres. La següent figura mostra megacúspides a la platja de Gavà, amb punts locals d'erosió que afecten l'ús de la platja i les infraestructures de la sorra. Aquestes ondulacions són molt dinàmiques i poden formar-se, migrar al llarg de la costa o desaparèixer en qüestió de dies o setmanes. Estan vinculades a ondulacions longitudinals que es produeixen prèviament en les barres de sorra submergides degut a la rica dinàmica interna del sistema, amb importants processos de retroalimentació entre els corrents i les onades, d'una banda, i la morfologia, de l'altra. Exemple de megacusps a la platja de Gavà que produeixen variacions de fins a 25 metres en l'amplada de la platja, il·lustrat amb una ortofotografia del 5/8/2023 de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. S'ha ampliat una zona per facilitar la visualització. Authors, CC BY-NC-ND En costes de sorra on l'onatge dominant incideix amb un angle elevat poden aparèixer un altre tipus d'ondulacions de la línia de costa, a escala quilomètrica, que es formen i migren al llarg dels anys. També són auto-organitzades, és a dir, apareixen espontàniament degut a processos de retroalimentació entre la morfologia i les onades d'angle gran. Les platges a les badies d'aquestes ondulacions experimenten una forta erosió, però que no és crònica i generalitzada, sinó puntual i local: al cap d'uns anys l'erosió es pot haver traslladat en la direcció del corrent dominant o pot haver desaparegut. L'impacte de les intervencions humanes La construcció massiva de pantans i de canalitzacions artificials als rius des de fa 70 anys ha fet disminuir l'arribada de sorra a les platges del planeta. Com a conseqüència, un percentatge significatiu d'aquestes està actualment en regressió crònica. Un 65 % de les platges catalanes estan perdent sorra i, en el cas del delta del Llobregat, hi ha evidències clares del paper crític de les intervencions al curs del riu Llobregat. També tenen un fort impacte les infraestructures construïdes a la costa, que interrompen el transport de sediment longitudinal. A mode d'exemple, la figura de sota il·lustra els canvis experimentats al delta del Llobregat després de l'ampliació del port de Barcelona de 2006. Malgrat el transvàs de sorra anual que s'està fent, hi ha un fort retrocés (d'uns 120 m) a la zona del delta propera al llarg espigó que es va construir a l'est (zoom 4), i que impedeix que la sorra que encara baixa pel riu alimenti les platges. Evolució del delta del Llobregat en els darrers 20 anys, il·lustrada amb la ortofotografia de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (i la corresponent línia de costa digitalitzada) del 1/6/2006 i la línia de costa digitalitzada de l'ortofotografia de 18/7/2024. S'han ampliat quatre zones per facilitar la visualització. Authors, CC BY-NC-ND Hi ha processos naturals que també poden tenir un efecte a llarg plaç, com el transport longitudinal i els efectes de les onades d'angle gran. Aquests, per exemple, produeixen la variabilitat en la regressió que es pot veure al delta del Llobregat: les platges de Viladecans i Gavà han retrocedint uns 60 i 20 m, respectivament, mentre que les de Castelldefels han crescut (zooms 1, 2 i 3). El paper del canvi climàtic A més a més, l'escalfament global provocat pels humans està causant una pujada sostinguda i accelerada del nivell mitjà del mar, que pot arribar a uns 80 cm a finals del segle XXI. Aquesta pujada implica una reducció de l'amplada de platja per dos efectes: un retrocés de la línia de costa degut a la creixent inundació, i un augment de la pèrdua de sorra mar endins. El canvi climàtic també provocarà variacions en el règim de temporals, però hi ha incertesa en les previsions i de moment no sembla que hagi d'afectar al Mediterrani. De totes maneres, les onades propagant-se sobre un nivell del mar cada cop més elevat tindran un fort impacte sobre l'amplada de les platges de sorra, i accentuaran els processos de regressió crònica, especialment en les platges de les zones urbanes i semi-urbanes. Encara hi ha incertesa sobre el ritme en que es produirà aquesta regressió, que a més pot ser molt variable depenent de les característiques de la platja. Per exemple, les previsions provisionals fetes pel nostre grup de recerca amb models matemàtics mostren un retrocés diferent a les diferents platges del delta del Llobregat degut als efectes del transport longitudinal i les onades d'angle gran. És important remarcar que les platges naturals poden adaptar-se a l'emergència climàtica, ja que tenen la capacitat de retrocedir i elevar-se a mesura que el nivell del mar va pujant. En canvi, al construir damunt de les dunes de les platges en zones urbanitzades hem limitat la seva capacitat per regenerar-se i impedim que retrocedeixin. Com ens podem adaptar? El coneixement científic sobre les platges permet entendre cada vegada millor la seva dinàmica i dissenyar les mesures d'adaptació més adequades. Aquestes han de permetre a la platja mantenir el seu dinamisme per adaptar-se als canvis i, per tant, les estructures dures, com trencaones o espigons, no són en general la millor opció. En platges semi-urbanes o en pobles i ciutats petites, una bona estratègia per incrementar la resiliència és la renaturalització de les dunes, desconstruint prèviament els passejos marítims. També és molt recomanable implementar mesures per alliberar part dels sediments que estan retinguts en els pantans i renaturalitzar els rius i les rieres. Puntualment, es poden fer regeneracions de sorra en platges urbanes i semi-urbanes, però la sorra ha de ser de la mida adequada. Sovint, aquest és un recurs escàs i cal planificar-ne bé el seu ús. Finalment, a part d'augmentar dràsticament els esforços per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, és important invertir en ciència, per poder quantificar quina serà l'evolució de les nostres platges i dissenyar les millors mesures d'adaptació per mantenir aquest recurs natural tan valuós i vulnerable. Francesca Ribas Prats rep fons de l'Agència Estatal de Investigació del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.Albert Falqués Serra rep fons de l'Agència Estatal de Investigació del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.Raquel González Fernández rep fons de l'Agència Estatal de Investigació del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.

Encara que a la majoria la pandèmia ens sembla cosa del passat, hi ha qui no la pot oblidar. Em refereixo a les víctimes més invisibles de la pandèmia: les persones que van desenvolupar efectes adversos greus després de la vacunació contra la covid-19. Més d'un lustre després de l'inici d'aquella emergència sanitària, continuen sent un dels col·lectius menys reconeguts. Una afirmació d'investigadors de Harvard resumeix encertadament l'esperit d'aquest debat: “Evitar parlar dels efectes adversos de les vacunes no és provacunes: és anticiència”. Reconèixer l'existència de persones que van patir lesions greus no implica qüestionar la vacunació ni la ciència. Al contrari, suposa reafirmar un dels principis essencials del mètode científic: el coneixement progressa revisant contínuament l'evidència disponible. Una de les grans lliçons de la pandèmia és precisament aquesta. L'evolució del coneixement científic no constitueix un fracàs, sinó una manifestació de la seva pròpia fortalesa. La qüestió no rau en el fet que les recomanacions sanitàries canviessin a mesura que avançava l'evidència, sinó en si les institucions van comunicar amb prou claredat el caràcter necessàriament provisional d'aquest coneixement. Vacunes en temps rècord En contextos d'incertesa, la transparència exigeix informar no només sobre allò que es coneix, sinó també sobre allò que encara es desconeix. Les vacunes contra la covid-19 es van desenvolupar, autoritzar i fabricar en un temps sense precedents, gràcies a un extraordinari esforç científic i industrial que va permetre disposar d'eines preventives en un moment de greu emergència sanitària. Tanmateix, aquesta rapidesa implicava limitacions inevitables: aleshores no era possible conèixer determinats efectes adversos que només podien manifestar-se després de milions de dosis i d'un seguiment prolongat. Per això, la prudència, la transparència i la farmacovigilància van adquirir una importància vital. La producció de milers de milions de dosis en pocs mesos també va suposar un desafiament industrial extraordinari. Durant la campanya es van detectar incidents importants, com ara partícules metàl·liques en determinats lots distribuïts al Japó o un mosquit en un vial a Espanya, que van motivar investigacions i retirades preventives de centenars de milers de dosis. Aquests episodis no qüestionen per si sols la utilitat de les vacunes, però evidencien que cap procés industrial està exempt de riscos i que la vigilància de la qualitat s'ha de mantenir durant tot el cicle de vida del medicament. La història de la medicina confirma la necessitat d'actuar amb prudència. Hi ha precedents de vacunes inicialment autoritzades que van ser retirades en detectar-se efectes adversos greus durant el seu ús massiu. Així mateix, més de quaranta anys després del descobriment del VIH, encara no s'ha aconseguit una vacuna segura i eficaç. Aquests exemples no pretenen comparar malalties diferents, sinó recordar que la incertesa és inherent a la recerca biomèdica i que també s'ha de reflectir en la informació que reben els ciutadans. Milions de persones es van vacunar contra la covid-19 confiant en les autoritats sanitàries, però ho van fer en un context marcat per confinaments, restriccions, certificats COVID i una forta pressió social. Durant tot el procés, les institucions i diversos actors socials van afirmar reiteradament que les vacunes eren segures i eficaces, i van generar una expectativa legítima de confiança institucional en ciutadans que pressuposaven la bona fe de les institucions i dels seus portaveus. Precisament per això, hauria estat desitjable una major prudència comunicativa, evitant afirmacions institucionals excessivament categòriques sobre una tecnologia nova, complexa i parcialment protegida per confidencialitat, patents i secret comercial. A més, era difícil per al ciutadà mitjà preveure'n els possibles efectes individuals. Des d'una perspectiva bioètica i jurídica, es pot qüestionar si, en tots els casos, el consentiment va poder ser plenament lliure i informat, d'acord amb l'article 3 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea. Especialment quan alguns riscos només es van anar identificant progressivament mitjançant la farmacovigilància amb posterioritat a la vacunació. De fet, va ser un cop iniciades les campanyes massives quan es van començar a reconèixer oficialment determinats efectes adversos greus, com alguns casos de miocarditis, la síndrome de trombosi amb trombocitopènia (VITT) o la síndrome de Guillain-Barré associada a determinades vacunes. Tot això no desqualifica la ciència: posa de manifest que aquests riscos no podien formar part del consentiment inicial perquè encara no havien estat identificats. D'evitar el contagi a reduir l'hospitalització En les primeres fases de la campanya es va destacar la capacitat de les vacunes per evitar el contagi i reduir la transmissió del virus. Posteriorment, a mesura que van aparèixer noves variants i va avançar el coneixement científic, el discurs va passar a centrar-se en la reducció de la malaltia greu, l'hospitalització i la mortalitat. Aquesta evolució feia necessària una adaptació constant de les recomanacions públiques. Mentrestant, les persones que van desenvolupar lesions greus van iniciar un procés extraordinàriament complex per obtenir reconeixement. A la malaltia s'hi van sumar les dificultats per acreditar el nexe causal, l'absència de protocols homogenis, la disparitat de criteris clínics i un fenomen àmpliament reconegut d'infranotificació d'efectes adversos, que dificulta conèixer la veritable dimensió del problema. Cap medicament queda exempt d'efectes adversos A això s'hi afegeix un component social important. Durant anys s'ha consolidat la percepció que les vacunes no comporten riscos greus. Tanmateix, cap medicament està completament exempt d'efectes adversos greus i les vacunes no en són una excepció; precisament per això existeixen els sistemes de farmacovigilància. Tampoc no és adequat minimitzar aquesta realitat afirmant únicament que les persones que pateixen lesions greus són “casos molt rars”. Encara que la seva freqüència fos reduïda, això no disminueix la gravetat del dany patit ni les obligacions dels poders públics envers les persones que el pateixen. A més, aquesta valoració s'ha de fer amb cautela quan encara no existeix un cens europeu de persones afectades ni un sistema harmonitzat de registre. Un fons comú de compensació Malgrat les reiterades sol·licituds de les associacions d'afectats i diverses iniciatives parlamentàries per crear un registre europeu i un fons comú de compensació, aquests mecanismes continuen sense desenvolupar-se. Les víctimes dels efectes adversos de les vacunes no haurien de sentir-se obligades a triar entre defensar la ciència o defensar la seva experiència. Ambdues coses són compatibles. Escoltar aquestes persones, investigar-ne les patologies, reforçar la farmacovigilància, garantir la transparència i reconèixer institucionalment la seva situació no debilita la salut pública; la reforça. La transparència és una altra de les grans lliçons pendents de la pandèmia. Diverses resolucions del Tribunal General de la Unió Europea van apreciar deficiències en l'accés a la documentació sobre la contractació de vacunes, i la Defensora del Poble Europeu va declarar mala administració en la gestió de determinats missatges entre la presidenta de la Comissió Europea i el director executiu de Pfizer. Aquests fets transcendeixen el simple accés documental, ja que incideixen en la qualitat de la informació disponible per als ciutadans i en la confiança que ha de presidir tota actuació pública. La pandèmia també obliga a reflexionar sobre el paper de les agències reguladores. La seva missió no consisteix únicament a reaccionar quan l'evidència científica és concloent, sinó a anticipar raonablement els riscos emergents mitjançant una farmacovigilància independent, rigorosa i transparent. Quan apareixen senyals plausibles de seguretat, el principi de prudència exigeix una avaluació primerenca i preventiva, especialment quan es tracta de medicaments nous administrats a centenars de milions de persones. Un altre gran ensenyament de la pandèmia és que, en situacions d'emergència, quan la urgència pot portar a flexibilitzar garanties, els drets fonamentals s'han d'observar amb el màxim rigor, inclòs el dret al consentiment lliure i informat, protegit en l'àmbit europeu com a dret primari i de compliment obligatori. Aquests drets no són un obstacle per a una resposta eficaç, sinó la principal garantia de l'Estat de dret i que les nostres democràcies no derivin cap a formes d'actuació incompatibles amb els seus valors. En definitiva, reconèixer, protegir i acompanyar les víctimes constitueix una exigència dels drets fonamentals i de la dignitat humana. Una societat democràtica ha de ser capaç de protegir la salut pública sense abandonar les persones que, actuant amb responsabilitat i confiança institucional, van patir conseqüències greus. Només una informació transparent, un consentiment veritablement lliure i informat, institucions capaces d'anticipar els riscos i el reconeixement efectiu d'aquestes persones permetran enfortir la confiança ciutadana i afrontar futures emergències sanitàries amb més legitimitat democràtica i amb ple respecte per la dignitat humana. Perquè la millor ciència no és la que es creu infal·lible, sinó la que reconeix amb honestedat les seves incerteses, n'aprèn i situa sempre la persona al centre de les seves decisions. Maria Mut Bosque no rep salari, ni realitza tasques de consultoria, ni posseeix accions, ni rep finançament de cap empresa o organització que pugui obtenir benefici d'aquest article, i ha declarat no tenir vincles rellevants més enllà del càrrec acadèmic citat.

Atapuerca ha permitido en un solo lugar reconstruir cómo era la vida en Europa durante la Prehistoria, permite conocer la evolución humana desde hace más de un millón de años hasta hace unos 4000 años.

Décadas antes de que ETA lo asesinara en la puerta de su casa en 1968, Melitón Manzanas, inspector jefe de la BIS de San Sebastián, tuvo relación con agentes y colaboracionistas del Tercer Reich.

El aumento de las temperaturas está reordenando los mares europeos ante nuestros ojos, especie por especie. Un ejemplo es el pulpo, cuyas poblaciones en Galicia han mermado en los últimos años, mientras crecen en el canal de la Mancha.