“Som un poble políticament despistat”. Aquesta era una sentència que sovint repetia el meu mestre Carles M. Espinalt. No oblidem que la colonització mental és la més terrible pena que hom li pot imposar a una nació. Després d’això, no saps on tens la mà dreta i la mà esquerra. En som conscients?
El profund coneixement sobre la psicologia col·lectiva dels catalans que tenia Espinalt, fa que aquesta sentència sigui una de les meves premisses polítiques. Per aquesta raó, no m’empipo tant com altres compatriotes quan veig les contradiccions i febleses dels catalans. Sé on i com som.
Possiblement, és a Barcelona on millor es veu reflectit aquest drama. No debades són les capitals l’objectiu principal per guanyar qualsevol guerra. Caldria difondre a tort i a dret aquella frase del general feixista José Solchaga quan va veure el cap i casal des de dalt de Collserola el 26 de gener del 1939: “Dios mío! Quien ha permitido esto?” Era l’expressió de l’enemic que es rendia a contracor davant la majestuositat de la capital de Catalunya. Només amb una visió panoràmica, aquell energumen entenia que significava Barcelona per la projecció i potència de la nació. Ells ho entenen. I nosaltres?
No us enganyaré si us dic que quan veig els limitats discursos dels diversos partits independentistes (el que hi ha i els que puguin venir) amb motiu de les eleccions municipals a la capital, quedo decebut. Constato que estan molt despistats, o fan l’orni tots plegats, quan es tracta de parlar d’aquelles coses on ens juguem el futur del cap i casal.
Si fem cas del gran poeta Joan Maragall quan deia que “la nació és la llengua”, haurem de reconèixer que Catalunya està desapareixent de molts barris de Barcelona. Les dades oficials sobre l’ús del català a la ciutat, són demolidores any rere any o semestre rere semestre. Una situació d’emergència similar en qualsevol altra ciutat europea, significaria una mobilització social absoluta liderada pels partits conscienciats d’un drama d’aquesta magnitud. Què fan aquí? L’adversari (els socialistes d’en Collboni) crea una menjadora anomenada “Comissionat d'Ús Social del Català” que no serveix per a res i tots s’empassen l’ensarronada. Cap d’ells té la dignitat i el coratge d’acceptar que una política lingüística efectiva ha de ser dura, antipàtica i disposada a passar-se per l’engonal tot allò que pugui dir Madrid.
L’altre gran tema absent del debat polític oficial barceloní és el model econòmic pervers on ens trobem instal·lats. Turisme ‘low cost’ i immigració massiva en forma de mà d’obra barata per mantenir-lo, es retroalimenten. No pot haver hi l’un sense l’altre. Qui hi guanya?
Comença a existir la sensació entre els barcelonins que el turisme desfermat no ens deixa ni un ral. Mentrestant, les elits econòmiques de la capital canten les excel·lències d’aquesta bacanal de xancleta i borratxera amb frases com “sense el turisme seríem una altra cosa (més pobre)”. L’autor és el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, tot parlant de les bonances d’aquest sector. És clar, els sous de misèria que es paguen són complementats pels ajuts socials que van a càrrec dels nostres impostos. Qui no voldria mantenir una empresa en la qual una part del sou dels seus treballadors està subvencionat? Si dic això, no és perquè sigui d’esquerres, és perquè no em mamo el dit.
Tampoc ningú no vol parlar de l’íntima relació que existeix entre el turisme desfermat i la proliferació de les màfies del narcotràfic i la prostitució. Els primers, tot cal dir-ho, no tenen miraments a l’hora de resoldre les seves diferències, i per això ja ens estem acostumats a veure com es cusen a trets en qualsevol racó de la capital a qualsevol hora del dia. També tothom mira cap a una altra banda quan es tracta d’admetre que el blanqueig de diners provinents de la droga, sempre és molt més fàcil en un entorn de massificació turística.
Podreu sentir que tots els candidats a les eleccions al cap i casal, no van més enllà de les cantarelles sobre l’habitatge, la seguretat, els impostos més alts o més baixos o que costa que t’entenguin quan demanes un tallat. Són simples màquines de retòrica buida de contingut incapaces d’anar a l’arrel del problema. Per què? Us ho diré. Perquè a Barcelona, encarar als responsables del que estic denunciant ja és un risc per a la integritat física d’aquell que ho faci. No hi ha candidats, de moment. Hi ha pusil·lànimes figuretes de partit.
