Tot i que la regularització extraordinària aprovada enguany obre la porta a regularitzar la situació administrativa de milers de persones migrants, el procés continua condicionat per obstacles com la burocràcia, les taxes, les barreres digitals o la saturació administrativa, que limiten l’accés efectiu a la mesura a les persones amb menys recursos o sense acompanyament. Per aquest motiu, el moviment Regularització Ja! i la Fundació Coop57 han impulsat una campanya de captació de fons per reforçar les xarxes de suport que treballen perquè la regularització es tradueixi en un accés real als drets.
El moviment antiracista i migrant Regularització Ja!, en aliança amb Coop57, impulsa una caixa de resistència per enfortir les petites entitats que estan sostenint i acompanyant, amb pocs recursos, el procés de regularització extraordinària. Malgrat que la mesura representa un pas endavant en justícia social, des de Regularització Ja! denuncien que la tramitació de la regularització “no ha estat a l’altura del procés ni del moment històric” i que el procés està “plagat de racisme institucional”.
A l'hora de fer una sol·licitud hi ha moltes barreres burocràtiques, com l’emissió del certificat de vulnerabilitat, però també hi ha altres fronteres com l’idioma i haver de traduir oficialment la documentació, les barreres digitals i les taxes que exigeix el procediment. “Cadascun d’aquests processos té un cost que no tothom pot assumir”, explica a Jornal.cat la membre de MigrESS i activista de Regularització Ja!, Luz Helena Ramírez.
Amb tot, fins i tot alguns ajuntaments han afegit requisits extra que el Reial Decret no exigeix, com el padró o el contracte de treball, dificultant encara més la tramitació. “Tots els requisits afegits no són legals”, puntualitza l’activista. I afirma: “Sabem que a Catalunya hi ha municipis que porten molt de temps denegant el dret al padró i que ara l’estan afegint com a requisit”.
A aquests obstacles s'hi sumen les demores en l'assignació de cites, que han empès centenars de persones a fer cua de matinada o a dormir al carrer per aconseguir una cita. Així doncs, l’administració es troba saturada i les comunitats migrants manifesten que hi ha hagut una manca de preparació per falta de voluntat política. Per aquest motiu, el teixit antiracista ha articulat xarxes de suport i d’assessorament pel seu compte. “Hem estat les entitats petites les que hem sostingut aquest procés”, subratlla Ramírez.
La tasca d’aquestes entitats resulta fonamental en un context marcat per la falta de respostes de l’administració. Aquestes organitzacions ofereixen assessorament jurídic i acompanyament comunitari, tramiten expedients, emeten certificats, tradueixen documentació i orienten les persones que volen accedir a la regularització extraordinària, facilitant l'accés als tràmits i a l'exercici efectiu dels drets reconeguts per la mesura. Ara bé, les entitats col·laboradores es troben actualment saturades, desenvolupant la seva tasca d’acompanyament amb recursos limitats, motiu pel qual alerten que moltes persones podrien quedar fora de la mesura “no per manca de drets, sinó per manca de recursos”.
En definitiva, la iniciativa de la caixa de resistència es presenta com a resposta a aquesta situació i té com a l’objectiu principal que cap persona es quedi fora de la mesura. “Volem donar suport econòmic a qui hi posa el cos i els recursos per sostenir el procés”, expliquen els impulsors.
Ramírez també apunta que cal connectar les dificultats actuals amb un context més ampli de polítiques migratòries restrictives. En aquest sentit, denuncia que continuen produint-se vols de deportació pràcticament cada setmana, detencions per perfil racial i fins i tot cites trampa, en què algunes persones són convocades per a un suposat tràmit relacionat amb la regularització i acaben trobant-se amb una ordre d’expulsió. A més, recorda que l’estat espanyol ha estat un dels principals impulsors del Pacte Europeu de Migració i Asil, una normativa que, segons les entitats migrants, dificultarà encara més l’accés a Europa i augmentarà els riscos per a les persones en moviment migratori.
Sis anys d’autoorganització migrant
Nascut el 2020 amb l’objectiu de promoure un canvi de paradigma en les polítiques migratòries i socials de l’estat espanyol, Regularització Ja! és un moviment format per organitzacions antiracistes i col·lectius migrants. Després d’anys fent incidència política i combatent el racisme, el 2024 van aconseguir que el Congrés aprovés una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per la regularització extraordinària signada per 700.000 persones.
Aquesta iniciativa va ser l’embrió de la mesura de regularització extraordinària aprovada el passat abril, un procés excepcional que atorga autorització de residència i treball a persones migrants que ja són aquí en situació administrativa irregular, així com a sol·licitants de protecció internacional que compleixin certs requisits. “La regularització extraordinària és fruit de l’autoorganització de les entitats migrants”, explica Ramírez. I afegeix: “El govern de l’estat espanyol no ha tingut fins ara cap voluntat política de tirar això endavant; ha estat el teixit organitzat el que, fent pressió, ha aconseguit que dos anys més tard de la ILP es tiri endavant la mesura”.
Una xarxa per finançar qui fa possible la regularització
Els fons recaptats a través de la plataforma Summum es destinaran a col·lectius migrants i entitats de base autoorganitzades que actualment sostenen els processos de regularització a Catalunya.
Des de Regularització Ja! i Coop57 valoren positivament l’inici de campanya: “Portem deu dies des que es va engegar i ha tingut molt bona rebuda, tenim la convicció que arribarem a l’objectiu i potser l’ampliem”, celebra Ramírez. Al mateix temps, fan una crida per continuar contribuint a la caixa, ja que assenyalen que la feina no s’acabarà al juny quan tanqui el termini oficial per presentar sol·licituds. Durant els mesos posteriors caldrà continuar fent seguiment dels expedients, interposar recursos i presentar al·legacions pels processos rebutjats i resoldre incidències administratives, unes tasques que seguiran generant necessitats econòmiques i de suport tècnic.
El repte de l’ESS després de la regularització
La regularització extraordinària només té una vigència inicial d’un any i, un cop finalitzat aquest període, moltes persones hauran de tornar a acreditar diversos requisits per mantenir la seva situació administrativa. Davant d’aquest escenari, Ramírez considera que l’economia social i solidària pot jugar un paper clau: “No podem permetre que aquestes persones retrocedeixin en estabilitat i drets. El repte és com des de l’ESS podem crear llocs de feina o facilitar la seva incorporació a les cooperatives”.
