Catalunya registra quasi el 20% de les peticions d’infermeres per marxar a l’estranger del total estatal l’any 2025. “Una pèrdua de talent que ja ens passa factura i ens debilita de cara al futur”, apunta la degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), Lluïsa Garcia, que demana “mesures serioses i coherents” per aturar aquesta tendència.
Durant l’any 2025, es van tramitar fins a 271 peticions a Catalunya, una xifra 3,12 punts percentuals superior a la població infermera en exercici al territori, de 53.929 col·legiades. A escala estatal, les dades del mateix any reflecteixen que 1.356 infermeres van demanar el certificat de bona conducta —document que sol·liciten des dels països estrangers per poder treballar-hi—, fet que suposa gairebé un 20% més que les 1.134 peticions que es van registrar el 2024.
Però, per què volen marxar les infermeres? El CCIIC apunta a la precarietat laboral i la manca de reconeixement professional, la pressió assistencial i la sobrecàrrega de treball, amb una mancança d’almenys 12.622 professionals per assolir la ràtio europea, i una població cada cop més envellida.
Per la seva banda, el Consejo General de Enfermería (CGE) denuncia que la fugida d’infermeres continua augmentant un any més i demana al Ministeri de Sanitat i a les conselleries autonòmiques que treballin en aquest tema de manera immediata “perquè ens trobem en un moment crític per al Sistema Nacional de Salut”.
“Fa anys que denunciem aquesta situació i lluny d’intentar posar solucions, veiem que cada vegada són més els companys i companyes que decideixen marxar a la recerca de millors oportunitats laborals”, reclama Florentino Pérez Raya, president del Consell. En aquest sentit, recorda que les infermeres espanyoles estan molt ben valorades a l’estranger perquè tenen una formació envejable.
Per comunitats autònomes, Madrid amb 225 i el País Valencià amb 217, ocupen la segona i tercera posició, respectivament. Per darrere hi ha Andalusia amb 149, Canàries amb 108, País Basc amb 73, Illes Balears amb 48, Galícia amb 45, Castella-la Manxa amb 36, Aragó amb 31, Múrcia amb 29, Castella i Lleó amb 27, Navarra amb 22 i Astúries amb 16.