Open Newswire

Com es pot integrar millor la visió que aporten les persones migrades a l’economia social i solidària? La història personal d’Eddy Laverde passa per un procés d’exili duríssim, perquè va fugir a contracor del seu país, Colòmbia, després de la mort violenta del seu germà. Tant ella com el seu germà formaven part de l’entitat comunitària Abya Yala, que a Colòmbia era un espai de teatre comunitari en un barri marginalitzat de Bogotà. Un cop a Sant Cugat, va crear una associació, de nou amb el nom Abya Yala, de teatre fet per dones migrades. Laverde, a més, és actriu i investigadora en teatre, actualment fent un doctorat en què compara els mètodes de la companyia la Calòrica (catalana) i la Candelaria (colombiana). Atén Jornal.cat per parlar d’art i comunitat, de les diferències entre l’associacionisme i l’economia social a Colòmbia i Catalunya i també de llengua i antiracisme.   Tu vas néixer i créixer a Bogotà, on vas impulsar el Colectivo Artistico Abya Yala, on treballàveu amb infants i joves a través de l’art. Com va sorgir aquella experiència? Abya Yala sorgeix de l’organització de tota una comunitat. Erem diverses veïnes que volíem fer teatre: una era fustera, una altra cuidava infants... no tenien res a veure amb l’art. Però vam començar a parlar-ne. I un dia prenem la decisió de sortir al carrer i fer un sancocho, que és una sopa tradicional de Colòmbia, i reunir-nos tota la comunitat. I des d’allà, comencem a fer coses de teatre. Al principi erem molt pocs, ho fèiem en una sala petiteta, dins d’una antiga fàbrica de fusta. Algun temps més tard ens vam constituir com a col·lectiu artístic i cultural. Allà es cultiven els somnis de molts infants, dones i gent gran.   A l’obra de teatre Yuyay expresses el teu viatge migratori a través de l’art. Com va ser el teu procés de refugi? I com arribes fins aquí? He passat moltes fases, intentant entendre tot el que he passat. El primer any va ser molt complicat perquè no em trobava a mi mateixa, en aquest poble, la seva gent... Jo ni tan sols coneixia el català. Però em vaig anar descobrint en aquest món. El tema lingüístic suposava conèixer una llengua que jo també podia parlar, que no estava tan lluny de la meva. Descobrir-me en aquest món podria ser una mica tornar a néixer. Sortir del meu país va ser molt dur, ho vam passar molt malament sobretot la meva família, el meu grup de teatre [la Candelaria], el col·lectiu Abya Yala... Poc a poc vaig anar mirant de vincular-me una mica més, entendre més la cultura... Soc una persona molt acadèmica, i això vol dir que llegeixo molt, i sóc molt inquieta per entendre en tot moment el que està passant. Això va fer que anés descobrint la història del territori on estic, com és la gent d’aquí, el menjar, les celebracions... He tingut diverses fases i ara porto una fase en què estic més tranquil·la. Però se’m fa difícil el fet que faci tant de temps que no he pogut veure la meva família. El procés migratori ha estat molt complicat, sobretot el fet de portar tant de temps sense veure la meva família. Hi ha coses que passen i que recorden el que ha passat, això genera tristesa. El procés migratori és molt dolorós, crec que Yuyay mostra aquest esquinçament d’apartar-te de la teva cultura, la teva llengua, dels teus amics i família... de tot, de la teva història. És com si et desapareguessin d’aquell lloc. Són moltes emocions, i moltes alegries, que també és important.   El cachopo és una excusa per trobar-vos. Des de Catalunya, has format Abya Yala a Sant Cugat, que de nou és un espai d’enxarxament, aquest cop entre dones migrades. Abya Yala a Colombia era un espai amb unes característiques molt específiques, la nostra manera d'organitzar-nos és molt diferent a la d’aquí. Allà hi ha altres necessitats, que a més parteixen de trobar-nos amb les veïnes, parlar, fer somnis... Colòmbia és un país que porta 60 anys en conflicte intern, i això vol dir que nosaltres ja naixem dins de la guerra. Això el que et fa és reinventar-te molt: si ja estàs malament, busques no caure més. Precisament, les trobades partien de les nostres alegries, de trobar alguna cosa que no sigui parlar de la guerra. Fer penya, organitzar-nos... El problema va ser que vaig haver de sortir d’allà molt de sobte, i això debilita els processos que havia començat. Hi ha tota una generació a Colòmbia que fa coses i que encara avui estan movent-se molt. A partir de l’art, també, i és molt gratificant veure-ho.   "Hi ha tota una generació a Colòmbia que encara avui estan movent-se molt. A partir de l’art, també, i és molt gratificant veure-ho."   Quan arribo a Sant Cugat, en un primer moment jo no recordava que era artista. Això era molt fort, perquè d’alguna manera és com que tu arribes i se’t perd qui ets. Perds l’horitzó, no saps on estàs i estàs completament desubicat. El procés que vaig partir m’ha fet trobar-me com a actriu, investigadora de l’art, que és el que he fet sempre, i ho puc fer aquí. Però no és el mateix, he d’entendre que estic en una altra cultura. És important entendre que en algunes coses concretes, som diferents. I que a l’altre costat del món, la gent fa coses meravelloses i increïbles, però ho fan des de les seves condicions i capacitats. Aquí, a Abya Yala, no només hi ha companyes de Colòmbia, sinó de tot el món. I això per força, ha de reajustar les formes de funcionar. I per altra banda, hi ha una necessitat de fer teatre i d’explicar les nostres pròpies històries, i fer camí juntes des de les nostres condicions. Som dones migrades, que tenim moltíssimes coses sobre nosaltres, però que també és un espai molt rellevant per a nosaltres perquè és la possibilitat de trobar-nos en comunió amb la cultura catalana. Perquè encara que siguem de molts llocs del món, podem ser ‘catalanes de tota la vida’, aquesta expressió tan catalana que ens l’apropiem, perquè jo des que visc aquí, soc catalana i me’n sento. Són moltes mirades, i ens cal una veu molt col·lectiva, de parlar, de xarxes, d’acompanyar.   Has dit que us organitzeu diferent a Bogotà que aquí. Quins exemples concrets em pots donar? Això té a veure amb un tema cultural, crec que la gent és més propera al veí, a la veïna, a acompanyar-se una mica més.... perquè això també és cultural, i sempre hi ha com aquesta xarxa de que tot i que som famílies diferents, tenim coses en comú com organitzar-nos perquè arribi l’aigua, per a cuidar d’un arbre... hi ha unes necessitats que no són les mateixes allà que aquí.   "No és que els nostres territoris siguin pobres, sinó que han estat empobrits, i això té a veure amb l’extractivisme que té un historial de fons molt important".   Per exemple, el sancocho és un moment de cuinar junts i on mengem tots, perquè hi ha famílies que no sempre poden menjar. Per a nosaltres no és que els nostres territoris siguin pobres, sinó que han estat empobrits, i això té a veure amb l’extractivisme que té un historial de fons molt important, i encara avui segueixen fent coses molt greus. Als nostres territoris això ha generat molts impactes. L’organització també parteix de cuidar la terra, que és molt important per a nosaltres, perquè és un espai sagrat, sobretot per a les dones. L’essència d’Abya Yala és que tenim una relació directa amb la terra, i això té necessàriament a veure amb les nostres accions. I això es relaciona amb la diferència entre Abya Yala a Bogotà i a Sant Cugat: allà la nostra relació amb la terra era molt més forta. Aquí quan intentem fer la connexió, de moment és intentar gaudir dels espais de Sant Cugat, i el poble es torna un territori on fer coses i trobar-nos.   Com vas entrar en contacte amb l’economia social i solidària a Catalunya i quina és la teva primera impressió? Primer descobreixo l’autoorganització tal com l’enteneu aquí, i de solidaritat, que per a mi era una cosa nova. I ens comencen a convidar a espais amb altres organitzacions; i creiem que és molt important impulsar aquesta economia social i solidària, perquè enforteix les organitzacions, les diferents que fan feina als territoris. Però sobretot, creiem que és una altra manera de veure l’economia, que no és la mateixa la que veiem de manera quotidiana en el sistema, sinó que ofereix una altra possibilitat: la possibilitat de fer xarxa, que els nostres productes, els teixits que portem... vinguin directament de nosaltres.   La preocupació pel medi ambient i la connexió amb la natura està present, en teoria, en l’economia social i solidària, però a la pràctica, i sobretot les entitats que es desenvolupen en entorns més urbans, no sempre la porten a terme. Quin camí veus a recórrer en aquest sentit, comparat amb l’experiència que portes de Bogotà? Des de les ciutats de Colòmbia hi ha un reconeixement de la gent que treballa la terra. Crec que això és molt important, i aquí es viu des d’un altre lloc. Les persones que cultiven el menjar fa molt de temps estan cridant i advertint. I hi ha accions petites, que tenen a veure amb el cooperativisme i la solidaritat, que podrien passar per fer suport directe a les persones que fan la feina. Sense intermediaris al mig, i proveïdors, que dificulta la feina dels pagesos, aquí, o dels campesinos, a Colòmbia. Es tracta d’estar una mica més atents al que està passant amb la terra. Per exemple, què està passant, amb tota la gent que està cultivant a Almeria? Amb els hivernacles enormes. Perquè realment és el lloc que alimenta tota Europa. Quina és la nostra relació directa amb ells? Jo crec que en aquest moment i totes les xarxes i les economies solidàries que estan aquí, és important que enforteixin les cooperatives que intenten que el menjar, per exemple, arribi a les ciutats. I que la gent vegi com es fan aquests aliments que al final van al nostre cos, tenir més consciència. De les malalties que venen pel menjar que estem menjant. I preguntar, perquè no és només que arribi l’economia social i solidària, sinó preguntar a la gent com estan, quins tomàquets són millors. Amb els pagesos que venen aquí cada setmana, a la plaça. Poder tenir contacte directe amb ells. I això a les ciutats encara no s’entén, perquè tens un supermercat a l’abast i no hi ha un diàleg més profund que també és amb la terra, perquè a majors processos de reproducció i explotació de la terra i dels animals, més contaminació.   L'economia social i solidària vol ser un sector transformador de la societat, però tot i així les persones racialitzades que hi treballen fan més sovint tasques de la llar o físiques, i les persones blanques, feines d'oficina, de manera similar a la resta de l'economia. Com veus aquesta situació? Crec que això s’ha d’abordar de manera molt natural, perquè és com quan descobreixes alguna cosa. Quan et trobes amb algú has de conèixer aquest algú, si no el coneixes com pot existir comunicació? Vivim en un sistema en una situació concreta i un moment molt complicat en què tot aquell que sigui diferent és un perill, no té coneixement... hi ha uns prejudicis. Aquesta nova onada de poder enfrontar aquesta situació ve de comprendre i conèixer. Les organitzacions antiracistes diem que és un tema d’ignorància. I per a les comunitats indígenes, que no són natives sinó indígenes, per a nosaltres ser ignorant és important. No és un problema, perquè és la meravellosa possibilitat de conèixer. Crec que quan tu coneixes a l'altre i veus que porta uns coneixements, i que pot fer coses, això permet un vincle més horitzontal i pot enriquir més els espais.   "Migrar és un dret, i això ha d’entrar en els espais de l’economia social i solidària. Perquè l’enriquiment que pot aportar la forma diferent de fer l’economia d’una altra part del món també s’ha de tenir en compte."   Tots som migrants, tothom ha hagut de migrar en algun moment de la seva vida. Si has hagut de migrar del teu barri al de la teva amiga, ja canvia, és diferent. Avui, a les aules de Catalunya, ja no necessites anar al Marroc, Àfrica, Amèrica Llatina, Ucraïna o Palestina. Mires al teu costat i tens una persona d’aquest lloc. Això és una manera d’intentar aprendre el que això ens està donant. I totes les persones migrades aporten molts coneixements. I cadascú té la seva història, s’ha d’entendre que hi ha processos de migració molt diferents, i totes són vàlides. Però migrar és un dret, i això ha d’entrar en els espais de l’economia social i solidària. Perquè l’enriquiment que pot aportar la forma diferent de fer l’economia d’una altra part del món també s’ha de tenir en compte, i no tenir por, perquè al final tothom arriba aquí, en aquest territori. I això podria baixar els nivells de racisme.   Aquí el català és una llengua amenaçada, i parlant molt a grans trets, també és el que passa amb les llengües indígenes. Com és el fet de venir de l’experiència de tenir la llengua amenaçada al país d’origen i aquí trobar-te una situació semblant però alhora, amb el repte d’aprendre aquesta llengua? Té a veure el que deia de conèixer la cultura del territori on arribes. I trobar diferències i similituds permet tenir la teva posició particular. Jo vinc d’una comunitat indígena on ens han lacerat la llengua, on sempre ha estat en situació de risc. Ens han tret les nostres llengües: Colòmbia té 216 llengües, però la meva generació ja no la parlava. Ara hi ha intents de recuperar-les, però durant moltes generacions s’han perdut. I moltes persones que saben la llengua ja no hi són perquè han arrassat amb el nostre territori i aquesta és una. Una de les prioritats a Abya Yala a Sant Cugat és la llengua, i el català, perquè entenem que les nostres llengües, que algunes de les companyes d’Abya Yala parlen llengues originàries, és important. Va molt més enllà de si m’obligues o no m’obligues, es tracta d’entendre la història del que ha passat en aquest territori, de per què la gent defensa tant la llengua. Nosaltres no podem negar la nostra llengua, però reivindiquem la vostra llengua, perquè ens sembla molt important que no la perdeu, i contribuïm com podem. Estem fent un procés d’estudiar, que és llarg. Però tenim la força i les ganes de parlar les dues llengües, perquè és una manera d’enfortir allò que vosaltres heu aconseguit mantenir durant tant de temps, que altres territoris del món no. Crec important parlar-ne perquè visc aquí, no només pel dia a dia sinó perquè entenem l’exercici de resistència.   Creus que l’economia social i solidària pot oferir llocs de feina dignes, per exemple per a persones en situació administrativa irregular? Hi ha molta gent migrada, refugiada, exiliada, en aquest territori, que no poden exercir les seves carreres professionals. Hi ha una part administrativa que és molt complicada, i si l’economia social i solidària té aquesta possibilitat no és només una oportunitat per a les persones sinó també per a les entitats. Crec que ha d’anar poc a poc, sé que sí perquè conec llocs on ja s’està fent; cooperatives i entitats que tenen persones de tot el món als seus equips. I on hi ha dinàmiques molt bones que es basen en trobar-nos per a fer coses.   L’origen de l’economia social i solidària és l’autoorganització obrera. Quines dificultats hi ha quan part de la classe obrera està en situació administrativa irregular i, per exemple, no poden ser socis d’una cooperativa? La Llei d’Estrangeria limita moltíssimes coses, és una barrera per a tothom que ha fet un procés migratori. A més, estem en un sistema que et va ofegant de tantes coses que sol·liciten, moltíssims papers que no permeten buscar les alternatives. Però sempre hi ha una alternativa. Això es relaciona amb les diferències de l’autoorganització aquí i a Colòmbia: per a nosaltres, no parteix de l’associació. És a dir, és la voluntat de la gent, la veïna no ve a associar-se a Abya Yala. La veïna ve? Doncs és voluntària, com tothom.

Українські медіа оприлюднили відео запуску ударного безпілотника з повітряної кулі

El català continua guanyant presència en el sector de l'automoció. Actualment, 30 de les 46 marques de turismes associades a l'ANFAC, l'equivalent al 65,2%, ja ofereixen manuals digitals de propietari en llengua catalana. Les darreres incorporacions han permès elevar fins als 322 models el nombre de vehicles amb aquesta documentació disponible, un increment del 68% respecte del 2025 i del 209% en comparació amb el 2024. L'ampliació és fruit de la col·laboració entre el Departament de Política Lingüística i diversos fabricants del sector per incrementar la disponibilitat d'informació d'ús i manteniment dels vehicles en català.   Setze nous models incorporen manuals en català Les últimes marques a sumar-se a la iniciativa són Abarth, Alfa Romeo, Fiat, Fiat Professional, Jeep i Lancia, totes elles integrades al grup Stellantis. En total, s'han incorporat 16 nous models, entre els quals destaquen l'Abarth 600, els Alfa Romeo Junior i Tonale, diversos models de Fiat —com el Grande Panda, el Topolino o el 600—, els Fiat Professional Nuovo Doblò i Scudo, els Jeep Avenger i Compass, així com el Lancia Nuova Ypsilon.   Els vehicles amb manuals disponibles en català ja arriben als 322 models, un 68% més que l'any passat.   Amb aquestes incorporacions, Catalunya continua ampliant la disponibilitat de documentació tècnica en català en un sector on, fins fa pocs anys, aquesta oferta era molt limitada.   Audi, Toyota i Volkswagen lideren l'oferta Entre les marques que disposen de més manuals digitals en català destaca Audi, amb 62 models, seguida de Lexus (39), Toyota (37) i Volkswagen (30). També sobresurten Skoda, Hyundai, Mazda, BYD, Seat, Opel, Citroën, Cupra i Kia, entre d'altres. A més, nou dels deu models més venuts durant el primer semestre del 2026 ja disposen de manual de propietari en català, mentre que sis de les deu marques amb més matriculacions també ofereixen aquest servei.   Més presència del català als serveis digitals L'impuls del català no es limita als manuals. Volkswagen ha estrenat un portal d'atenció al client en català que incorpora també un telèfon gratuït amb atenció oral en aquesta llengua. Per la seva banda, Ebro ha anunciat que publicarà pròximament la versió íntegra del seu web en català. Fins ara, només el fabricant de vehicles elèctrics Silence disposava d'un lloc web completament traduït.   Nou dels deu models de cotxe més venuts durant el primer semestre del 2026 ja disposen de manual de propietari en català .   Aquestes iniciatives pretenen reforçar la presència del català en l'experiència digital dels clients, un dels àmbits on encara existia una oferta molt reduïda.   Garantir els drets lingüístics dels consumidors L'actuació forma part del Pacte Nacional per la Llengua, concretament de l'àmbit dedicat al mercat, el consum i els serveis, que busca garantir que els consumidors puguin accedir a informació, productes i serveis en català amb plena normalitat. Entre els objectius hi ha incrementar la presència de la llengua en manuals, etiquetatge i informació d'ús dels productes, reforçar els drets lingüístics dels consumidors i fomentar que les empreses incorporin el català com a eina de relació amb els seus clients.

Gurita dikenal sebagai salah satu hewan laut dengan siklus hidup yang singkat namun penuh perilaku unik, mulai dari kemampuan kamuflase hingga cara mereka bereproduksi. Salah satu perilaku yang paling banyak dibicarakan adalah kanibalisme seksual, yaitu ketika gurita betina memakan pejantan setelah proses kawin. Fenomena ini sering muncul di berbagai platform media sosial dengan narasi bahwa […] The post Mengapa Gurita Betina Memakan Pasangannya Setelah Kawin? Ini Kata Sains appeared first on Mongabay.co.id.

Hasbro anunció My Little Pony: Forever Friendship, una producción con episodios de nueve minutos que llegará en 2027.

El vuelo LATAM 394, que cubría la ruta entre La Serena y Calama, debió desviarse al Aeropuerto Andrés Sabella en Antofagasta luego de reportar una falla técnica en uno de sus motores. La aeronave aterrizó sin inconvenientes con un solo motor, activando los protocolos de emergencia y el despliegue preventivo de Bomberos y del Servicio de Salvamento y Extinción de Incendios Este artículo Avión que viajaba desde La Serena a Calama aterriza de emergencia en Antofagasta por falla en un motor fue publicado originalmente en El Diario de Antofagasta.

Dos homes sols en una barca travessen un oceà immens. Parlen del que veuen, del que recorden, del que temen, potser també d’allò que està a punt d’esdevenir-se. Entre la boira, el balanceig de l’aigua i una conversa feta d’interrupcions i silencis, la travessa es converteix en l’espai fràgil des del qual una relació s’acosta a un límit difícil d’anomenar. Jon Fosse construeix a partir d’aquesta situació mínima una peça commovedora sobre la soledat, l’absència i la dificultat de ser. L’obra reprèn un dels nuclis fonamentals de la seva escriptura: dos amics abocats a la separació, a l’absència i al record.   Biografia de l'autor Jon Fosse (Haugesund, 1959), Premi Nobel de Literatura 2023, és un dels autors més destacats de la literatura contemporània i una de les veus fonamentals del teatre actual. Poeta, narrador i dramaturg, escriu en nynorsk i ha construït una obra d’una gran singularitat, marcada per una escriptura depurada, rítmica i evocadora, atenta al silenci, a la repetició i a la fragilitat dels vincles humans, que ha tingut una influència decisiva en la renovació de l’escena noruega contemporània i li ha valgut un ampli reconeixement internacional. Entre els seus textos teatrals destaquen 'I mai no ens separarem', 'Vindrà algú', 'Dorm fillet meu', 'Hivern', 'Soc el vent' i 'El fill', que s’han representat a Catalunya en els últims anys.

The City of Hamilton issued a required Planning Act notice on Friday that a complete application for an Official Plan Amendment and Zoning By-law Amendment has been amended for a proposed 12-storey “purpose-built rental building” at 520 Highway No. 8 in Stoney Creek, located on the southwest corner at Dewitt Road. The proposal is 161 […]

Bahreïn, le Koweït et la Jordanie ont été à nouveau pris pour cible par l’Iran, ce vendredi 24 juillet, en représailles à de nouveaux bombardements des États-Unis dans la nuit. Téhéran appelle tous les civils à se tenir éloignés de tout site abritant des forces américaines au Moyen-Orient. Des explosions ont également eu lieu au Kurdistan irakien. L’escalade entre les États-Unis et l’Iran se poursuit. Pourtant, les deux pays n’ont pas fermé la porte à un processus diplomatique. Entretien avec Agnès Levallois, présidente de l’IREMMO, l'Institut de recherche et d’études Méditerranée Moyen-Orient.

Это стало известно из данных о доходах и имуществе кандидатов федерального списка "Единой России" за 2025 год,. На счетах спикера оказалось более 1 млрд рублей, его доход в 2025 году составил 257 млн рублей. Последний раз Володин публиковал декларацию 5 лет назад, тогда его доход был в 3,5 раза ниже

С 2024 года погранпереход Нарва между Эстонией и РФ стал пешеходным и работает только с 7 утра до 7 вечера. В результате около него скапливаются сотни людей, которые часами ждут под дождем. Те, кто не успевают пройти границу до закрытия, ставят на ночь палатки. Места в очереди продают за сотни евро

В соцсетях люди, которые пытаются перейти границу Эстонии и России в Нарве, массово жалуются на ситуацию на погранпереходе. Это один из трех действующих сегодня КПП на эстонско-российской границе. Два КПП, Лухамаа и Койдула, находятся на юге, и их можно пересечь на машине. Но КПП Нарва-Ивангород стал в 2024 году исключительно пешеходным – после того, как Россия объявила о капитальном ремонте своей части границы, и он продолжается до сих пор. Эстония в свою очередь, сократила время работы...

Euskarazko telesailak egiteko egitasmoak abuztuaren 7ra arte aurkez daitezke. EITBren ekarpena 150.000 eurokoa izango da gehienez.