Bon dia Sr Banderas.
Suposo que deveu rebre cartes de tot tipus d’admiradors. Permeteu-me una que segurament no us agradarà, però que fa temps que us volia fer arribar. I és que el que m’ha fet pensar -hi, Sr. Banderas, és el fet d’haver vist fa poc una pel·lícula seva. A la vida pública, crec que és molt important que partim del fet que les persones referencials -actors, cantants, escriptors etc.- sobretot si són d’una orientació progressista, tinguin molt en compte la seva capacitat de fer de models socials. Les seves opinions, el seu comportament són especialment importants, oimés en un Estat on hi ha hagut una dictadura sanguinària però no cap procés de depuració ni res que s’assembli a un Procés de Nuremburg, i la prova la tenim en la immunitat de la qual han gaudit els criminals que dirigien la dictadura.
I és en aquest aspecte de persona de referència que voldria fer-vos alguna observació ara que per al món sencer ha quedat patent que l’any 2017 els catalans no van cometre cap mena de crim sinó que simplement demanàvem, d’una manera tan democràtica com pacifica, el nostre Dret a Decidir. Un comentari vostre, fet no fa massa temps, vau arribar a l’extrem -qualsevol de Vox l’hauria aplaudit- de demanar “¿Dónde estan los heridos del 1 de Octubre?”. Vos sou un home intel·ligent, de món, i no em cap al cap que vos no vegeu l’enormitat d’haver fer aquesta pregunta en públic. És terrible. Però ha tingut la sort, i els mitjans de comunicació del Règim sòlidament de la seva part i l fet és que ningú de Human Rights Watch ni d’Amnistia Internacional s’hi ha fixat. Dubtar d’una realitat documentada de 1066 votants ferits a mans d’una policia desbocada al crit de “a por ellos” és una taca molt frontosa en el Curriculum d’un actor que es vanta de ser d’esquerres, sincerament Sr. Banderas.
Però és clar, tampoc ens estranya tant sabent que vos, des del 2012 si mal no recordo, sou Membre d’Honor de la Legión Española, cos d’exèrcit amb un historial a la Guerra Civi que hauria d’haver comportat la seva immediata desaparició o reciclatge total un cop arribada la democràcia. Però veiem que aquella democràcia que va arribar, va ser d’una pobresa tan cruixidora que, més enllà de la vergonyosa immunitat dels franquistes -que hauria d’ivalidar Espanya com a “plena democràcia”- ha deixat vestigis tan escandalosament colpidors com l’existència encara avui d’una Bandera de la Legión destacada a Ronda que du el nom de Millán Astray. Millán Atray, Sr. Banderas, i vostè de Socio de Honor? Però vostè no sap res de la història?
És clar que aquella Democràcia que hauria d’haver canviat tot això, mai va arribar. I això ha passat, per activa i passiva, amb el aval Sr. Banderas. I és per això que, com a persona “progressista”, creiem que ens deu una explicació a tots els demòcrates i als catalans que durant el Procés vam patir la terrible repressió no sols dels cossos policials espanyols, sinó d’episodis i realitats tan grotescament antidemocràtics com han estat el Catalangate, el Pegasus, l’Andorragate, el 'lawfare' judicial aplicat massivament per eliminar contrincants polítics (ara els toca als vostres, oi quina cosa?), la Policia Patriótica, les infiltracions i la generalització d’una catalanofòbia institucional generalitzada, i incomptables coses més, contra les quals no recordo que vos, en tota la vostra vasta progressia, hàgiu pronunciat ni una sola objecció.
Va, sigueu valent, Sr. Banderas, i actueu per una vegada com el veritable referent progressista que dieu ser. Catalunya, Andalusia i el món democràtic us ho agrairan.
