Open Newswire

“Som un poble políticament despistat”. Aquesta era una sentència que sovint repetia el meu mestre Carles M. Espinalt. No oblidem que la colonització mental és la més terrible pena que hom li pot imposar a una nació. Després d’això, no saps on tens la mà dreta i la mà esquerra. En som conscients? El profund coneixement sobre la psicologia col·lectiva dels catalans que tenia Espinalt, fa que aquesta sentència sigui una de les meves premisses polítiques. Per aquesta raó, no m’empipo tant com altres compatriotes quan veig les contradiccions i febleses dels catalans. Sé on i com som. Possiblement, és a Barcelona on millor es veu reflectit aquest drama. No debades són les capitals l’objectiu principal per guanyar qualsevol guerra. Caldria difondre a tort i a dret aquella frase del general feixista José Solchaga quan va veure el cap i casal des de dalt de Collserola el 26 de gener del 1939: “Dios mío! Quien ha permitido esto?” Era l’expressió de l’enemic que es rendia a contracor davant la majestuositat de la capital de Catalunya. Només amb una visió panoràmica, aquell energumen entenia que significava Barcelona per la projecció i potència de la nació. Ells ho entenen. I nosaltres? No us enganyaré si us dic que quan veig els limitats discursos dels diversos partits independentistes (el que hi ha i els que puguin venir) amb motiu de les eleccions municipals a la capital, quedo decebut. Constato que estan molt despistats, o fan l’orni tots plegats, quan es tracta de parlar d’aquelles coses on ens juguem el futur del cap i casal. Si fem cas del gran poeta Joan Maragall quan deia que “la nació és la llengua”, haurem de reconèixer que Catalunya està desapareixent de molts barris de Barcelona. Les dades oficials sobre l’ús del català a la ciutat, són demolidores any rere any o semestre rere semestre. Una situació d’emergència similar en qualsevol altra ciutat europea, significaria una mobilització social absoluta liderada pels partits conscienciats d’un drama d’aquesta magnitud. Què fan aquí? L’adversari (els socialistes d’en Collboni) crea una menjadora anomenada “Comissionat d'Ús Social del Català” que no serveix per a res i tots s’empassen l’ensarronada. Cap d’ells té la dignitat i el coratge d’acceptar que una política lingüística efectiva ha de ser dura, antipàtica i disposada a passar-se per l’engonal tot allò que pugui dir Madrid. L’altre gran tema absent del debat polític oficial barceloní és el model econòmic pervers on ens trobem instal·lats. Turisme ‘low cost’ i immigració massiva en forma de mà d’obra barata per mantenir-lo, es retroalimenten. No pot haver hi l’un sense l’altre. Qui hi guanya? Comença a existir la sensació entre els barcelonins que el turisme desfermat no ens deixa ni un ral. Mentrestant, les elits econòmiques de la capital canten les excel·lències d’aquesta bacanal de xancleta i borratxera amb frases com “sense el turisme seríem una altra cosa (més pobre)”. L’autor és el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, tot parlant de les bonances d’aquest sector. És clar, els sous de misèria que es paguen són complementats pels ajuts socials que van a càrrec dels nostres impostos. Qui no voldria mantenir una empresa en la qual una part del sou dels seus treballadors està subvencionat? Si dic això, no és perquè sigui d’esquerres, és perquè no em mamo el dit. Tampoc ningú no vol parlar de l’íntima relació que existeix entre el turisme desfermat i la proliferació de les màfies del narcotràfic i la prostitució. Els primers, tot cal dir-ho, no tenen miraments a l’hora de resoldre les seves diferències, i per això ja ens estem acostumats a veure com es cusen a trets en qualsevol racó de la capital a qualsevol hora del dia. També tothom mira cap a una altra banda quan es tracta d’admetre que el blanqueig de diners provinents de la droga, sempre és molt més fàcil en un entorn de massificació turística. Podreu sentir que tots els candidats a les eleccions al cap i casal, no van més enllà de les cantarelles sobre l’habitatge, la seguretat, els impostos més alts o més baixos o que costa que t’entenguin quan demanes un tallat. Són simples màquines de retòrica buida de contingut incapaces d’anar a l’arrel del problema. Per què? Us ho diré. Perquè a Barcelona, encarar als responsables del que estic denunciant ja és un risc per a la integritat física d’aquell que ho faci. No hi ha candidats, de moment. Hi ha pusil·lànimes figuretes de partit.

Dans l'ouest de la République démocratique du Congo, une mystérieuse maladie a semé l'inquiétude, cette semaine, dans la province du Kwilu, frontalière de la capitale Kinshasa. Le bilan, selon des sources locales contactées par RFI : douze morts depuis fin mai, dans le territoire de Bulungu. Des habitants, pris de peur, ont fui leur village pour les localités voisines. Les autorités redoutaient le pire. Mais il ne s'agit pas d'Ebola, mais de cas de paludisme.

Caracas, June 24, 2026 (venezuelanalysis.com) – Venezuela suffered two successive major earthquakes on Thursday afternoon that caused extensive damage. Authorities reported that 7.2 and 7.5 magnitude earthquakes struck 45 seconds apart just after 6 pm. The epicenters were close to San Felipe, Yaracuy State, some 280 kilometers west of Caracas. The tremors strongly shook central... The post Venezuela Rocked by Double Earthquake, Gov’t Declares State of Emergency appeared first on Venezuelanalysis.

Пожежу загасили, даних про постраждалих поки що немає, кажуть у ДСНС. У Полтавській ОВА ситуацію поки що не коментували

A seleção brasileira venceu e convenceu os torcedores que prestigiaram a vitória de 3 a 0 sobre a Escócia, nesta quarta-feira (24), no estádio de Miami. Com o resultado e a boa campanha na fase de grupos, o Brasil terminou na liderança do Grupo C.

На Конференція з відновлення України у Гланську перше питання, яке ставлять одне одному поляки й українці, зовсім не про гроші. На тлі дипломатного скандалу і відсутності Зеленського – чи вдасться перетворити політичну напругу на робочий результат?

El grup Fades denuncia una agressió homòfoba amb llançaments de gel per part d'algunes persones del públic del concert que la banda va fer aquest dimarts a Vilassar de Mar (Maresme). En un comunicat a les seves xarxes socials, la banda explica que van decidir suspendre l'espectacle després que l'acció es reproduís fins a tres vegades, fet que va obligar a aturar l'actuació per part de la banda. Fades assenyala que aquesta és la tercera vegada que són víctimes d'una agressió homòfoba d'aquest tipus en només deu concerts que la banda porta de gira. A més, Fades explica que tot plegat va acompanyat "d'amenaces i d'un odi generalitzat" que es troben a les seves xarxes socials per part d'algunes persones. Des de la banda ho vinculen al fet "de ser persones queer i defensar la llengua i la cultura catalanes" i en culpen a "l'auge de l'extrema dreta". Amb tot, Fades demana que "aquest odi es reconverteixi en força" per seguir ocupant els espais públics. També agraeixen al seu equip i a la seguretat que se'ls ha proporcionat des de l'organització del concert "fins i tot abans" de l'espectacle.  Ara fa just onze mesos i durant la festa major de Torelló (Osona), el grup Svetlana va denunciar també que els van llançar glaçons per part d'algunes persones del públic.

Қырғызстанның бірінші президенті Асқар Ақаев Азаттықтың Қырғыз қызметіне берген сұхбатында саяси мұрасы, сыбайлас жемқорлық, Құмтөр, отбасының үкіметке ықпалы және Садыр Жапаровтың екінші мерзімге президенттікке сайлануын қолдауы жайлы қойылған сұрақтарға жауап берді.

Thapelo Maseko scored mid way through the second half against South Korea to take South Africa into the knockout stages at a World Cup for the first time.

Europa, segle XVI. En una època de lluita entre la ciència i la fe, la raó i la  superstició, Zénon ―metge, alquimista, científic, pensador lliure― decideix viure fidel només a la veritat i a la consciència que té d’ell mateix. A través d’aquesta figura captivadora i contradictòria, Marguerite Yourcenar traça un retrat majestuós de l’esperit modern que neix enmig de guerres de religió, persecucions i descobriments, un esperit lliure contra les limitacions del seu temps. 'Obra negra' és una novel·la de gran volada intel·lectual i bellesa, plena de passió i idees, que reviu per als lectors d’avui l’Europa turbulenta del Renaixement i explora com pensem, com creiem, com dubtem i com construïm el nostre lloc al món. Una de les grans novel·les del segle XX, traduïda per Felícia Fuster ―un esperit artístic i humà tan lliure com Yourcenar―, que torna per sacsejar consciències amb la seva intel·ligència, lucidesa i vigència.   Biografía de l'autor Marguerite Yourcenar (Brussel·les 1903 – Mount Desert, Maine, 1987) és una de les figures cabdals de la literatura francesa del segle XX i la primera dona que va formar part de la prestigiosa Académie Française. Autora de dues de les més impressionants novel·les històriques, 'Memòries d’Adrià' i la present 'Obra negra' (1968, premi Femina), va excel·lir també en el conreu de la narrativa breu ('Contes orientals', 1938) i en l’assaig literari. La seva autobiografia, 'El laberint del món', publicada en tres volums i enllestida tot just abans de morir, és un testimoni excepcional de la seva penetrant mirada sobre la realitat.

Dünýäniň dürli regionlarynda we Türkmenistanda şu günki bolan we bolup duran soňky wakalar barada gysgaça habarlar.

Desde la Plataforma Estatal de Escuelas Infantiles valoran muy positivamente el borrador de un decreto del Ministerio de Educación que implica una reducción de ratios para el ciclo de cero a tres, una de las reivindicaciones principales de las educadoras en lucha.Temas principal: Educación infantilLeer artículo completo

El català no s’està perdent en l’ús social al país i continua sent una llengua present en la vida quotidiana dels seus parlants. Així ho recull una enquesta d’Andorra Recerca+Innovació (AR+I) amb més de 700 participants, que analitza els hàbits lingüístics de la població i l’ús de les diferents llengües en el dia a dia. Segons RTVA, el català es manté estable entre les persones que ja el fan servir habitualment en l’àmbit familiar i social. Tal com explica a la Nacional el coordinador de sociologia d’AR+I, Joan Micó, “el que és més interessant és si es deixa de parlar, que en aquest cas no és així”, en referència al fet que els parlants no abandonen el català en les seves relacions quotidianes. Un dels elements destacats de l’enquesta és que cada vegada més persones opten per mantenir el català fins i tot quan el seu interlocutor utilitza una altra llengua, com el castellà.  Aquesta tendència també es detecta en converses amb turistes o persones desconegudes, un àmbit en què tradicionalment hi havia més canvi lingüístic. Tot i això, l’estudi apunta que el canvi de llengua encara és habitual en molts casos, ja que els parlants sovint s’adapten a l’idioma de l’altra persona.  Micó assenyala que aquest comportament pot estar influït pel fet que, en moltes situacions, no se sap si l’interlocutor resideix al país o és un visitant. L’enquesta també reflecteix moviments en altres llengües presents al país. El castellà continua guanyant pes, mentre que el portuguès manté una presència destacada però ha disminuït lleugerament en els darrers anys. El francès es manté estable, i l’anglès continua creixent, especialment entre els joves.   Article publicat originàriament a 'La Veu Lliure'

Bihartik igandera, Gazteen Dantza Topaketa egingo dute Lakuntzan. 22 dantza taldek parte hartuko dute. Hausnarketa sustatu nahi dute.