Sergei Loznitsa, cineasta ucraïnès amb una trajectòria meritòria, pivotant entre el documental d’arxiu i el cinema polític, torna a la ficció amb 'Dos fiscals' (2025), adaptació de la novel·la curta de Georgy Demidov, físic i supervivent d'un gulag. Ambientada el 1937, en el moment culminant de la Gran Purga estalinista (750.000 executats i un milió de persones enviades als camps de treball), la pel·lícula dissecciona amb una precisió quirúrgica els mecanismes burocràtics del terror totalitari. El resultat és una de les obres més rigoroses, inquietants i formalment austeres dels últims anys.
El jove fiscal Kornyev (Aleksandr Kuznetsov), idealista i acabat de nomenar, rep una carta escrita amb sang d’un presoner, Stepniak (Aleksandr Filippenko), antic bolxevic i jurista de prestigi, torturat per l’NKVD (el ministeri de l'interior de l'URSS i encarregat de la repressió) perquè confessi crims inventats. Malgrat les dilacions i excuses dels responsables de la presó de Briansk, Kornyev aconsegueix entrevistar-lo i decideix elevar el cas fins a Moscou, davant el fiscal general Andrei Vixinski (Anatoliy Beliy). A partir d’aquí, el film es construeix en una successió d’esperes, portes, passadissos i avantcambres que van engolint el protagonista. La burocràcia no es mostra com un obstacle extern, sinó com un organisme viu que s’estén, ho podreix tot i inocula la culpa i la paràlisi a qui pretén desafiar-la i fer justícia.
Loznitsa opta per una posada en escena d’una morositat bressoniana. Plans fixos o amb moviments mínims, format quadrat i antic, en comptes del panoràmic, fotografia dessaturada i d’una claredat gairebé pictòrica, i una banda sonora clàssica de Christiaan Verbeek que subratlla la ironia i la fredor de les imatges. Les escenes de tortura se suggereixen més que no es mostren; el veritable horror rau en la normalitat administrativa, en la cortesia gèlida dels funcionaris i en la inevitabilitat del desenllaç, malgrat els esforços del jove fiscal.
Hi ha ecos evidents de Kafka ('El castell'), de Dostoievski i del teatre de l’absurd, però sense perdre el focus: el film parla del 1937, de l'estalinisme i, alhora, de qualsevol sistema que substitueixi la justícia per la lleialtat fanàtica i l’obediència cega.
Kuznetsov ofereix una interpretació continguda i devastadora: el seu rostre, d’una ingenuïtat inicial gairebé infantil, es va buidant a mesura que comprèn l’abisme en què ha caigut. Filippenko, amb un sol monòleg d’una intensitat terrible, encarna la memòria traïda dels protagonistes de la Revolució del 1917. Beliy, com a Vixinski, és la personificació de la indiferència institucional: una màscara buida, educada i atenta, que amaga la fredor administrativa.
'Dos fiscals' no és una pel·lícula fàcil. Exigeix paciència i atenció al detall —la velocitat amb què desapareix un cadàver del pati de la presó, el so d’un timbre, la manera com un personatge es queda immòbil contra una paret—, però recompensa amb una densitat moral i formal excepcional. Loznitsa demostra que el cinema polític més colpidor no necessàriament li cal el crit i la consigna; de vegades només amb l'observació, des d'una fredor implacable, copsa com el poder engoleix els seus propis ciutadans.
A Filmin.
