Hi ha setmanes en què l'actualitat sembla escrita per un humorista especialment inspirat. La passada n'ha estat una. En qüestió de pocs dies hem descobert que el català és un problema per a un rector que viu a Barcelona, una molèstia burocràtica per a la Comissió Europea i una despesa excessiva per a bona part de la indústria cultural. Tres notícies aparentment independents que, observades conjuntament, dibuixen una fotografia força precisa de la situació de la llengua: tothom assegura respectar-la, sempre que no impliqui cap esforç.
La primera escena ens arriba de la visita papal prevista a Barcelona. El rector encarregat de rebre el pontífex, Faustino Mlewga, ha considerat oportú explicar que no cal aprendre català perquè "estamos en España y el idioma es el español". La frase té un cert encant involuntari. No tant pel contingut, que ja és prou conegut, sinó perquè prové d'una persona que fa vuit anys que exerceix la seva tasca pastoral al cor de Catalunya. Hom podria pensar que si un missioner és enviat al Congo, al Japó o a Islàndia, almenys intentarà aprendre algunes paraules de la llengua local per comunicar-se amb la comunitat que l'acull. Sembla que aquest principi només funciona en una direcció.
La situació adquireix una dimensió gairebé còmica si recordem el motiu de la visita. El Papa no ve a inaugurar un centre comercial ni a assistir a una convenció de negocis. Ve a culminar un procés vinculat a Antoni Gaudí i a la Sagrada Família, dues de les figures més universals de la cultura catalana. Costa no imaginar-se l'arquitecte remenant-se lleugerament sota terra davant l'explicació que la llengua del país és prescindible perquè algú considera massa feixuc fer l'esforç d'utilitzar-la.
Però no cal patir. Si l'Església sembla tenir dificultats per entendre el valor de la llengua pròpia del territori, Brussel·les ha vingut a demostrar que les institucions europees tampoc no es volen quedar enrere. En la seva avaluació econòmica d'Espanya, la Comissió Europea ha advertit que l'obligació d'etiquetar productes en català pot crear barreres comercials, encarir els productes i reduir les opcions dels consumidors. És una observació fascinant, especialment perquè prové d'una estructura política que acostuma a presentar-se com a garant de la diversitat cultural europea.
Resulta que les llengües minoritzades són un patrimoni extraordinari quan apareixen en congressos, declaracions institucionals o fullets turístics. La diversitat lingüística és una riquesa immensa quan serveix per decorar discursos sobre la identitat europea. Ara bé, quan aquesta mateixa diversitat pretén ocupar unes línies en un envàs de galetes o en una ampolla de refresc, la màgia desapareix. De sobte, allò que era patrimoni es converteix en una barrera. Allò que era cultura passa a ser una despesa. Allò que era un valor europeu es transforma misteriosament en un obstacle per al mercat.
La qüestió és especialment interessant perquè les empreses fa dècades que adapten productes, envasos i campanyes comercials a desenes de mercats diferents sense que això sembli representar una amenaça existencial per a l'economia global. Ningú no s'esquinça les vestidures perquè un producte es vengui en alemany a Alemanya, en francès a França o en neerlandès als Països Baixos. El problema apareix únicament quan una llengua sense estat pretén comportar-se com una llengua normal.
I és aquí on entra la tercera història de la setmana. Mentre institucions religioses, administracions europees i grans empreses acumulen arguments sobre les enormes dificultats associades al català, alguns aficionats continuen demostrant fins a quin punt aquestes dificultats són sovint una qüestió de voluntat més que no pas de possibilitat. Durant els darrers dies he traduït i doblat 'Warcraft I Remastered' i 'Warcraft II Remastered' per simple afició. Amb pressupost zero. Sense equips professionals. Sense subvencions. Sense campanyes institucionals. Sense cap altra motivació que les ganes de veure aquests videojocs disponibles en català.
Les traduccions són perfectibles, evidentment. Tota traducció ho és. Però existeixen. I aquest és el detall important. Existeixen perquè algú va decidir invertir-hi unes hores. Res més. Cap miracle tecnològic. Cap inversió milionària. Cap infraestructura impossible. Només temps, interès i una certa estima per la llengua.
Això és el que converteix molts dels arguments habituals en una excusa difícil de defensar. Si una persona sola pot traduir milers de línies de text i fins i tot generar doblatges per afició, què podrien fer empreses que facturen centenars de milions d'euros? La resposta és òbvia. Podrien fer exactament el mateix, però millor. Molt millor. El problema és que sovint no es tracta de capacitat, sinó de prioritats.
Potser per això les tres notícies encaixen tan bé entre elles. Un rector considera que la llengua del país és opcional. La Comissió Europea considera que és una molèstia reguladora. Moltes empreses la consideren una despesa prescindible. Els arguments canvien, els protagonistes també, però la conclusió és sorprenentment estable.
Tothom estima el català mentre continuï ocupant el mateix espai que ocupen les peces de museu: admirades, protegides i perfectament immobilitzades darrere d'un vidre.
El problema apareix quan la llengua intenta sortir de la vitrina i comportar-se com allò que és: una llengua viva.
