11 minutes
Di banyak kawasan pesisir Indonesia, malam tidak lagi identik dengan suara ombak dan angin. Wilayah seperti Bali, Lombok, Yogyakarta, dan sebagian pesisir Jawa Timur, pantai telah menjadi ruang hiburan dan wisata malam. Bagi manusia, suasana ini dianggap sebagai tanda ekonomi bergerak. Namun, bagi penyu, kebisingan dapat menjadi tekanan ekologis yang memengaruhi perilaku, fisiologi, dan keberhasilan […] The post Opini: Menjaga Sunyi Pantai untuk Masa Depan Penyu di Indonesia appeared first on Mongabay.co.id.
Di banyak kawasan pesisir Indonesia, malam tidak lagi identik dengan suara ombak dan angin. Wilayah seperti Bali, Lombok, Yogyakarta, dan sebagian pesisir Jawa Timur, pantai telah menjadi ruang hiburan dan wisata malam. Bagi manusia, suasana ini dianggap sebagai tanda ekonomi bergerak. Namun, bagi penyu, kebisingan dapat menjadi tekanan ekologis yang memengaruhi perilaku, fisiologi, dan keberhasilan […] The post Opini: Menjaga Sunyi Pantai untuk Masa Depan Penyu di Indonesia appeared first on Mongabay.co.id.
15 minutes
Per Ceylan Tutan L’ascens de l’Amedspor a la Superlliga turca va molt més enllà del futbol. Per a molts kurds del Kurdistan, de Turquia i de la diàspora, representa un inusual moment de visibilitat i orgull en un país on la identitat kurda ha estat reprimida durant dècades. Quan centenars de milers d’aficionats van omplir els carrers d’Amed per celebrar l’ascens del club, les celebracions no només reflectien un èxit esportiu, sinó també la càrrega emocional que l’equip ha representat per al poble kurd. Per entendre per què l’ascens de l’Amedspor és tan important, cal entendre tant la cultura futbolística de Turquia com la història política que envolta la identitat kurda. En resposta a la política assimilacionista de l’estat turc, que va rebatejar la ciutat amb el nom de Diyarbakır, molts kurds continuen anomenant-la Amed i la consideren la capital simbòlica del Kurdistan. La ciutat ha estat històricament un centre de l’activisme polític i de l’expressió cultural kurda. Durant l’últim segle, l’estat turc ha restringit fortament la llengua i la identitat kurdes. Fins i tot l’ús públic de noms, música, colors i símbols kurds ha estat criminalitzat i vist amb sospita. Tot i que algunes restriccions s’han relaxat parcialment en els darrers anys, les tensions al voltant de la identitat kurda continuen molt presents en la política turca. Els clubs de futbol sovint tenen identitats polítiques i regionals molt marcades. A Istanbul, els grans clubs representen classes socials i barris; a la regió del mar Negre, els clubs encarnen l’orgull local i el nacionalisme turc; i en llocs com Catalunya o el País Basc, clubs com el FC Barcelona i l’Athletic Club s’han convertit històricament en símbols de pobles sense estat i de resistència davant del nacionalisme etnocèntric. Molts aficionats kurds veuen l’Amedspor d’una manera similar. L’Amedspor va ser fundat el 1972 amb un altre nom, però el 2014 el club va adoptar oficialment el nom d’“Amed”, el nom kurd de Diyarbakır. Aquest canvi va tenir una enorme importància simbòlica, ja que l’ús de noms kurds en l’espai públic ha estat sovint controvertit a Turquia. Per als seus seguidors, el club va deixar de ser només un equip de futbol: es va convertir en una expressió visible de l’existència kurda dins d’un dels esports més populars i seguits del país. Un club sota escrutini polític La relació del club amb les autoritats futbolístiques turques ha estat sovint tensa. Els aficionats i dirigents de l’Amedspor han acusat reiteradament la Federació Turca de Futbol i part dels mitjans turcs de tracte discriminatori. El club ha estat objecte d’investigacions, multes, sancions de tancament d’estadi i escrutini polític per eslògans, càntics i publicacions a les xarxes socials interpretades com a “separatistes”. Els partits de l’Amedspor sovint han estat envoltats de fortes mesures de seguretat i tensió nacionalista, especialment quan l’equip juga fora de casa. Un dels moments més definitoris de la història de l’Amedspor va arribar durant un partit de la Copa de Turquia contra el Fenerbahçe S.K. l’any 2016. L’equip va sorprendre el futbol turc eliminant un dels clubs més importants del país, però les conseqüències van centrar-se menys en el futbol i més en la política. L’Amedspor i els seus jugadors van ser acusats de separatisme després de dedicar la victòria a les persones que havien patit durant els enfrontaments violents al Kurdistan del Nord/sud-est de Turquia. Un jugador va rebre una llarga sanció i l’incident va reforçar la percepció entre molts kurds que l’Amedspor era tractat de manera diferent a causa de la seva identitat. Un ascens històric A causa dels antecedents, l’ascens del club a la Superlliga és percebut per molta gent com un fet històric. La Superlliga turca és la màxima categoria del futbol del país i una de les competicions més seguides de la regió. Fins ara, cap club explícitament kurd havia aconseguit establir-s’hi. L’arribada de l’Amedspor significa que el principal escenari futbolístic de Turquia inclourà ara un club la cultura de grades del qual abraça obertament la identitat kurda. Per als aficionats kurds, aquesta visibilitat és important. El futbol és un dels pocs espais on la identitat col·lectiva es pot expressar emocionalment i públicament. Als partits de l’Amedspor hi són habituals les cançons, els colors, les danses i les pancartes kurdes. L’ambient a Amed sovint recorda tant una trobada política i cultural com un esdeveniment esportiu. En un context on l’expressió política kurda pot ser controvertida o restringida, el futbol proporciona un espai socialment acceptat on la identitat encara es pot expressar col·lectivament. Més que una celebració futbolística Les celebracions després de l’ascens és un clar exemple d’aquesta realitat. Les imatges d’Amed mostraven multituds immenses vestides de verd, vermell i groc: colors fortament associats amb la identitat kurda arreu del Pròxim Orient. Per a molts participants, les escenes tenien un significat emocional que anava més enllà de l’esport. Les generacions més grans, que van créixer durant períodes encara més violents, veien les celebracions com una prova que els temps estan canviant, encara que les tensions polítiques continuïn sense resoldre’s. Al mateix temps, l’ascens de l’Amedspor també posa de manifest com el futbol pot convertir-se en un camp de batalla per als grans debats polítics de Turquia. Els crítics del club, especialment els nacionalistes turcs, sovint acusen els aficionats de l’Amedspor de “polititzar l’esport”. Alguns s’oposen al club precisament perquè l’associen amb el nacionalisme kurd. Aquesta tensió fa pensar que la temporada de l’Amedspor a la Superlliga serà especialment intensa tant dins com fora del terreny de joc. Les preocupacions de seguretat, les controvèrsies polítiques i els ambients hostils als partits fora de casa probablement continuaran formant part de la història. El futbol turc ja té fama per la seva cultura ultra intensa i la seva polarització política. L’arribada d’un club com l’Amedspor a la lliga augmentarà gairebé amb tota seguretat l’atenció mediàtica i el debat nacional. Cada pancarta, càntic o incident relacionat amb el club pot ser interpretat des d’una òptica política. Tanmateix, també hi ha una altra cara de la moneda. Moltes persones esperen que l’ascens del club pugui crear espais de diàleg i normalització. El futbol té la capacitat d’humanitzar comunitats que sovint són reduïdes a estereotips polítics. Per a alguns aficionats turcs de fora de les regions kurdes, l’exposició habitual a l’Amedspor podria modificar gradualment percepcions i fomentar una comprensió més pluralista de la societat turca. El context polític més ampli El moment de l’ascens també li ha donat una importància simbòlica addicional, ja que arriba en un període de renovades discussions sobre una possible pau entre l’estat turc i el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), després de més de quatre dècades de conflicte i bloqueig polític. Bona part del debat sobre unes noves negociacions s’ha tornat a centrar en el líder empresonat del PKK, Abdullah Öcalan, el paper del qual ha estat històricament central en els intents d’alto el foc i de diàleg entre el moviment kurd i l’estat turc. Tot i que la situació continua sent fràgil i molt incerta, l’atmosfera al voltant d’aquest possible diàleg ha afavorit expressions més visibles de la identitat kurda en l’espai públic. En aquest context, les celebracions massives a Amed adquirien un significat addicional. La presència oberta de colors, música i símbols kurds als carrers no només representava una celebració futbolística, sinó també el reflex d’una sensació més àmplia entre molts kurds: que la identitat kurda es percep avui més visible i socialment segura que en molts anys. L’ascens de l’Amedspor va acabar vinculant-se així a un moment emocional més ampli: la sensació, encara que fràgil, que la identitat kurda torna a ser cada cop més difícil d’ignorar dins la vida pública turca. Més que un club Malgrat les diferents dinàmiques històriques i polítiques de Catalunya, el País Basc i el Kurdistan, la comparació entre l’Amedspor, el Barça i l’Athletic Club és habitual perquè l’Amedspor representa molt més que títols o classificacions. Simbolitza llengua, cultura, memòria i pertinença col·lectiva. Els seus seguidors no veuen l’equip simplement com un representant d’una ciutat, sinó com el representant d’un poble la identitat del qual ha lluitat sovint per obtenir reconeixement. Per això l’ascens de l’Amedspor va generar tant entusiasme entre els kurds del Kurdistan, d’Europa i de la diàspora global. A ciutats com Berlin, Paris, Stockholm i Barcelona, les comunitats kurdes van celebrar l’èxit com si fos una victòria nacional. Per a molts, veure l’Amedspor entrar a la Superlliga era com veure la identitat kurda entrar en un espai del qual històricament havia estat marginada. Per últim, l’ascens de l’Amedspor és significatiu perquè se situa a la intersecció entre esport, política i identitat. Reflecteix el poder emocional que els clubs de futbol poden tenir en societats polaritzades. Per als seus seguidors, l’èxit del club no consisteix només a competir contra els grans equips turcs la temporada vinent. També és una qüestió de reconeixement col·lectiu, visibilitat i dignitat. Tant si l’Amedspor triomfa com si pateix a la Superlliga, la seva presència ja ha esdevingut històricament significativa.
Per Ceylan Tutan L’ascens de l’Amedspor a la Superlliga turca va molt més enllà del futbol. Per a molts kurds del Kurdistan, de Turquia i de la diàspora, representa un inusual moment de visibilitat i orgull en un país on la identitat kurda ha estat reprimida durant dècades. Quan centenars de milers d’aficionats van omplir els carrers d’Amed per celebrar l’ascens del club, les celebracions no només reflectien un èxit esportiu, sinó també la càrrega emocional que l’equip ha representat per al poble kurd. Per entendre per què l’ascens de l’Amedspor és tan important, cal entendre tant la cultura futbolística de Turquia com la història política que envolta la identitat kurda. En resposta a la política assimilacionista de l’estat turc, que va rebatejar la ciutat amb el nom de Diyarbakır, molts kurds continuen anomenant-la Amed i la consideren la capital simbòlica del Kurdistan. La ciutat ha estat històricament un centre de l’activisme polític i de l’expressió cultural kurda. Durant l’últim segle, l’estat turc ha restringit fortament la llengua i la identitat kurdes. Fins i tot l’ús públic de noms, música, colors i símbols kurds ha estat criminalitzat i vist amb sospita. Tot i que algunes restriccions s’han relaxat parcialment en els darrers anys, les tensions al voltant de la identitat kurda continuen molt presents en la política turca. Els clubs de futbol sovint tenen identitats polítiques i regionals molt marcades. A Istanbul, els grans clubs representen classes socials i barris; a la regió del mar Negre, els clubs encarnen l’orgull local i el nacionalisme turc; i en llocs com Catalunya o el País Basc, clubs com el FC Barcelona i l’Athletic Club s’han convertit històricament en símbols de pobles sense estat i de resistència davant del nacionalisme etnocèntric. Molts aficionats kurds veuen l’Amedspor d’una manera similar. L’Amedspor va ser fundat el 1972 amb un altre nom, però el 2014 el club va adoptar oficialment el nom d’“Amed”, el nom kurd de Diyarbakır. Aquest canvi va tenir una enorme importància simbòlica, ja que l’ús de noms kurds en l’espai públic ha estat sovint controvertit a Turquia. Per als seus seguidors, el club va deixar de ser només un equip de futbol: es va convertir en una expressió visible de l’existència kurda dins d’un dels esports més populars i seguits del país. Un club sota escrutini polític La relació del club amb les autoritats futbolístiques turques ha estat sovint tensa. Els aficionats i dirigents de l’Amedspor han acusat reiteradament la Federació Turca de Futbol i part dels mitjans turcs de tracte discriminatori. El club ha estat objecte d’investigacions, multes, sancions de tancament d’estadi i escrutini polític per eslògans, càntics i publicacions a les xarxes socials interpretades com a “separatistes”. Els partits de l’Amedspor sovint han estat envoltats de fortes mesures de seguretat i tensió nacionalista, especialment quan l’equip juga fora de casa. Un dels moments més definitoris de la història de l’Amedspor va arribar durant un partit de la Copa de Turquia contra el Fenerbahçe S.K. l’any 2016. L’equip va sorprendre el futbol turc eliminant un dels clubs més importants del país, però les conseqüències van centrar-se menys en el futbol i més en la política. L’Amedspor i els seus jugadors van ser acusats de separatisme després de dedicar la victòria a les persones que havien patit durant els enfrontaments violents al Kurdistan del Nord/sud-est de Turquia. Un jugador va rebre una llarga sanció i l’incident va reforçar la percepció entre molts kurds que l’Amedspor era tractat de manera diferent a causa de la seva identitat. Un ascens històric A causa dels antecedents, l’ascens del club a la Superlliga és percebut per molta gent com un fet històric. La Superlliga turca és la màxima categoria del futbol del país i una de les competicions més seguides de la regió. Fins ara, cap club explícitament kurd havia aconseguit establir-s’hi. L’arribada de l’Amedspor significa que el principal escenari futbolístic de Turquia inclourà ara un club la cultura de grades del qual abraça obertament la identitat kurda. Per als aficionats kurds, aquesta visibilitat és important. El futbol és un dels pocs espais on la identitat col·lectiva es pot expressar emocionalment i públicament. Als partits de l’Amedspor hi són habituals les cançons, els colors, les danses i les pancartes kurdes. L’ambient a Amed sovint recorda tant una trobada política i cultural com un esdeveniment esportiu. En un context on l’expressió política kurda pot ser controvertida o restringida, el futbol proporciona un espai socialment acceptat on la identitat encara es pot expressar col·lectivament. Més que una celebració futbolística Les celebracions després de l’ascens és un clar exemple d’aquesta realitat. Les imatges d’Amed mostraven multituds immenses vestides de verd, vermell i groc: colors fortament associats amb la identitat kurda arreu del Pròxim Orient. Per a molts participants, les escenes tenien un significat emocional que anava més enllà de l’esport. Les generacions més grans, que van créixer durant períodes encara més violents, veien les celebracions com una prova que els temps estan canviant, encara que les tensions polítiques continuïn sense resoldre’s. Al mateix temps, l’ascens de l’Amedspor també posa de manifest com el futbol pot convertir-se en un camp de batalla per als grans debats polítics de Turquia. Els crítics del club, especialment els nacionalistes turcs, sovint acusen els aficionats de l’Amedspor de “polititzar l’esport”. Alguns s’oposen al club precisament perquè l’associen amb el nacionalisme kurd. Aquesta tensió fa pensar que la temporada de l’Amedspor a la Superlliga serà especialment intensa tant dins com fora del terreny de joc. Les preocupacions de seguretat, les controvèrsies polítiques i els ambients hostils als partits fora de casa probablement continuaran formant part de la història. El futbol turc ja té fama per la seva cultura ultra intensa i la seva polarització política. L’arribada d’un club com l’Amedspor a la lliga augmentarà gairebé amb tota seguretat l’atenció mediàtica i el debat nacional. Cada pancarta, càntic o incident relacionat amb el club pot ser interpretat des d’una òptica política. Tanmateix, també hi ha una altra cara de la moneda. Moltes persones esperen que l’ascens del club pugui crear espais de diàleg i normalització. El futbol té la capacitat d’humanitzar comunitats que sovint són reduïdes a estereotips polítics. Per a alguns aficionats turcs de fora de les regions kurdes, l’exposició habitual a l’Amedspor podria modificar gradualment percepcions i fomentar una comprensió més pluralista de la societat turca. El context polític més ampli El moment de l’ascens també li ha donat una importància simbòlica addicional, ja que arriba en un període de renovades discussions sobre una possible pau entre l’estat turc i el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), després de més de quatre dècades de conflicte i bloqueig polític. Bona part del debat sobre unes noves negociacions s’ha tornat a centrar en el líder empresonat del PKK, Abdullah Öcalan, el paper del qual ha estat històricament central en els intents d’alto el foc i de diàleg entre el moviment kurd i l’estat turc. Tot i que la situació continua sent fràgil i molt incerta, l’atmosfera al voltant d’aquest possible diàleg ha afavorit expressions més visibles de la identitat kurda en l’espai públic. En aquest context, les celebracions massives a Amed adquirien un significat addicional. La presència oberta de colors, música i símbols kurds als carrers no només representava una celebració futbolística, sinó també el reflex d’una sensació més àmplia entre molts kurds: que la identitat kurda es percep avui més visible i socialment segura que en molts anys. L’ascens de l’Amedspor va acabar vinculant-se així a un moment emocional més ampli: la sensació, encara que fràgil, que la identitat kurda torna a ser cada cop més difícil d’ignorar dins la vida pública turca. Més que un club Malgrat les diferents dinàmiques històriques i polítiques de Catalunya, el País Basc i el Kurdistan, la comparació entre l’Amedspor, el Barça i l’Athletic Club és habitual perquè l’Amedspor representa molt més que títols o classificacions. Simbolitza llengua, cultura, memòria i pertinença col·lectiva. Els seus seguidors no veuen l’equip simplement com un representant d’una ciutat, sinó com el representant d’un poble la identitat del qual ha lluitat sovint per obtenir reconeixement. Per això l’ascens de l’Amedspor va generar tant entusiasme entre els kurds del Kurdistan, d’Europa i de la diàspora global. A ciutats com Berlin, Paris, Stockholm i Barcelona, les comunitats kurdes van celebrar l’èxit com si fos una victòria nacional. Per a molts, veure l’Amedspor entrar a la Superlliga era com veure la identitat kurda entrar en un espai del qual històricament havia estat marginada. Per últim, l’ascens de l’Amedspor és significatiu perquè se situa a la intersecció entre esport, política i identitat. Reflecteix el poder emocional que els clubs de futbol poden tenir en societats polaritzades. Per als seus seguidors, l’èxit del club no consisteix només a competir contra els grans equips turcs la temporada vinent. També és una qüestió de reconeixement col·lectiu, visibilitat i dignitat. Tant si l’Amedspor triomfa com si pateix a la Superlliga, la seva presència ja ha esdevingut històricament significativa.
16 minutes
Matteo Moretto asegura que el club azulgrana incluirá futbolistas en la operación para abaratar los más de 100 millones pedidos.
Matteo Moretto asegura que el club azulgrana incluirá futbolistas en la operación para abaratar los más de 100 millones pedidos.
16 minutes
El nuevo Starship ha volado en su 12ª prueba desde Texas con mejoras en motores y sistemas internos, pero aún no ha demostrado capacidad orbital. La NASA lo contempla para Artemis, aunque el calendario sigue siendo incierto. El programa avanza, pero todavía no despega del todo en términos operativos reales.
El nuevo Starship ha volado en su 12ª prueba desde Texas con mejoras en motores y sistemas internos, pero aún no ha demostrado capacidad orbital. La NASA lo contempla para Artemis, aunque el calendario sigue siendo incierto. El programa avanza, pero todavía no despega del todo en términos operativos reales.
24 minutes
La imputación del expresidente deja en shock a los socialistas y en estado de alerta por el huracán que podría desatar si se encuentran evidencias sólidas. El factor geopolítico exterior y la reacción de los aliados. Feijóo y Abascal chocan en la táctica pero no en el fondo.Temas principal: Partidos políticosLeer artículo completo
24 minutes
La imputación del expresidente deja en shock a los socialistas y en estado de alerta por el huracán que podría desatar si se encuentran evidencias sólidas. El factor geopolítico exterior y la reacción de los aliados. Feijóo y Abascal chocan en la táctica pero no en el fondo.Temas principal: Partidos políticosLeer artículo completo
27 minutes
El nuevo endurecimiento de la Green Card cambia la forma en que se tramita la residencia permanente en Estados Unidos. USCIS limita el ajuste de estatus dentro del país y prioriza el proceso consular exterior, lo que puede afectar a miles de familias y trabajadores en plena solicitud.
El nuevo endurecimiento de la Green Card cambia la forma en que se tramita la residencia permanente en Estados Unidos. USCIS limita el ajuste de estatus dentro del país y prioriza el proceso consular exterior, lo que puede afectar a miles de familias y trabajadores en plena solicitud.
30 minutes
Только за первые два года полномасштабного вторжения РФ в Украине переехали около 19 тысяч предприятий. Одним из релоцировавших свой бизнес стал Артем Падалка, руководитель нового хлебокомбината в Киевской области. Годами он выпекал хлеб в Святогорске Донецкой области. А сам бизнес начал еще в Горловке. Потеряв там все после оккупации города, переехал в Святогорск. Открыл новую пекарню, построил с нуля – в июне 2022 года Святогорск тоже оккупировали. Артем закрыл бизнес. Когда город...
Только за первые два года полномасштабного вторжения РФ в Украине переехали около 19 тысяч предприятий. Одним из релоцировавших свой бизнес стал Артем Падалка, руководитель нового хлебокомбината в Киевской области. Годами он выпекал хлеб в Святогорске Донецкой области. А сам бизнес начал еще в Горловке. Потеряв там все после оккупации города, переехал в Святогорск. Открыл новую пекарню, построил с нуля – в июне 2022 года Святогорск тоже оккупировали. Артем закрыл бизнес. Когда город...
30 minutes
В Украине тысячи предприятий были вынуждены переехать из-за боевых действий. Компании с востока страны чаще всего переносят бизнес в Киевскую область и западные регионы. Предприниматели с прифронтовых территорий рассказали, насколько сложно начать работу на новом месте.
В Украине тысячи предприятий были вынуждены переехать из-за боевых действий. Компании с востока страны чаще всего переносят бизнес в Киевскую область и западные регионы. Предприниматели с прифронтовых территорий рассказали, насколько сложно начать работу на новом месте.
30 minutes
La intel·ligència artificial generativa transformarà el 26% dels llocs de treball a Catalunya. És la principal conclusió del nou estudi de l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona, que analitza per primera vegada amb perspectiva de gènere i edat l’impacte potencial de la IA sobre el mercat laboral català. L’informe, titulat 'Impacte de la IA generativa sobre el mercat laboral: una anàlisi amb perspectiva de gènere i edat', conclou que més d’un milió de persones ocupades a Catalunya desenvolupen feines amb un nivell d’exposició mitjà o alt a la IA generativa. Tot i això, l’estudi matisa que aquesta exposició no implica necessàriament substitució directa, sinó sobretot una transformació profunda de les tasques i dels processos de treball. La IA no afectarà tothom igual Una de les conclusions centrals de l’estudi és que l’impacte de la IA no és neutre des del punt de vista de gènere. Les dones concentren una part important de les ocupacions més exposades a l’automatització i a la transformació digital. Segons les dades, el 30% de les dones ocupades tenen una exposició mitjana o alta a la IA generativa, mentre que en els homes aquest percentatge baixa fins al 23%. Les dones concentren més ocupacions exposades a la IA: el 30% dels llocs de treball femenins podrien transformar-se. L’explicació es troba en la distribució actual del mercat laboral. Les ocupacions amb més exposició a la IA —com tasques administratives, atenció al públic, comptabilitat o gestió d’informació— continuen estant fortament feminitzades. Entre els perfils més exposats destaquen: personal administratiu, assistents comptables i financers, recepcionistes, teleoperadores, treballadores d’agències de viatge, periodistes o lingüistes. En canvi, moltes ocupacions menys exposades continuen vinculades a treballs manuals o físics tradicionalment masculinitzats, com mecànics, operaris industrials o paletes. Transformació més que destrucció L’informe insisteix que, de moment, la IA encara no està provocant una destrucció massiva d’ocupació, sinó processos de reorganització interna i transformació de tasques. Els investigadors observen que en aquesta primera fase predomina l’efecte de complementarietat: la IA augmenta la productivitat i automatitza parcialment algunes feines, però continua requerint supervisió humana. Això es reflecteix també en l’evolució de la contractació. Tot i que les ocupacions més exposades registren una caiguda lleugerament superior en el ritme de noves contractacions, l’estudi conclou que encara no existeix una correlació clara entre IA i destrucció directa d’ocupació. “De moment predomina l’efecte complementarietat per sobre de l’automatització”, assenyala la Cambra. TIC i finances: els sectors on el canvi ja es nota L’estudi detecta especialment moviments en sectors intensius en coneixement, com el financer i el tecnològic. En el sector financer s’observa una reducció de perfils administratius i de suport, mentre creixen rols més especialitzats i relacionals, com assessors financers o mediadors. Els perfils administratius, comptables i d’atenció al públic són els que presenten un major risc de transformació per la IA. En canvi, el sector TIC mostra una evolució més irregular, amb descensos en diversos perfils tècnics i operatius entre 2023 i 2025. Tot i això, tant el sector tecnològic com el financer continuen augmentant afiliacions a la Seguretat Social. Paral·lelament, també augmenten els acomiadaments col·lectius en activitats administratives, serveis professionals i empreses TIC, especialment entre dones. Requalificar abans que automatitzar Davant aquest escenari, la Cambra defensa que el gran repte serà la requalificació professional. L’informe aposta per accelerar programes de reskilling i formació en competències digitals, analítiques i relacionals per evitar que la IA ampliï les desigualtats laborals existents. “Les empreses han de donar eines i formació als treballadors, no limitar-se a incorporar nou talent extern”, defensa Sílvia Bach, presidenta de l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) L’estudi també recomana reforçar les polítiques actives d’ocupació, monitorar els sectors amb més risc de transformació i impulsar itineraris laborals cap a ocupacions menys exposades a l’automatització. Una transició que ja ha començat La recerca arriba en un moment en què Catalunya es troba en màxims històrics d’ocupació mentre s’accelera l’adopció empresarial de la IA generativa. Per a la Cambra, aquest context ofereix una oportunitat per anticipar la transició abans que els efectes de l’automatització siguin estructurals. La pregunta, però, ja no és si la IA transformarà el mercat laboral català, sinó quines professions canviaran primer, qui quedarà més exposat i com s’afrontarà aquesta reconversió laboral en els pròxims anys.
30 minutes
La intel·ligència artificial generativa transformarà el 26% dels llocs de treball a Catalunya. És la principal conclusió del nou estudi de l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona, que analitza per primera vegada amb perspectiva de gènere i edat l’impacte potencial de la IA sobre el mercat laboral català. L’informe, titulat 'Impacte de la IA generativa sobre el mercat laboral: una anàlisi amb perspectiva de gènere i edat', conclou que més d’un milió de persones ocupades a Catalunya desenvolupen feines amb un nivell d’exposició mitjà o alt a la IA generativa. Tot i això, l’estudi matisa que aquesta exposició no implica necessàriament substitució directa, sinó sobretot una transformació profunda de les tasques i dels processos de treball. La IA no afectarà tothom igual Una de les conclusions centrals de l’estudi és que l’impacte de la IA no és neutre des del punt de vista de gènere. Les dones concentren una part important de les ocupacions més exposades a l’automatització i a la transformació digital. Segons les dades, el 30% de les dones ocupades tenen una exposició mitjana o alta a la IA generativa, mentre que en els homes aquest percentatge baixa fins al 23%. Les dones concentren més ocupacions exposades a la IA: el 30% dels llocs de treball femenins podrien transformar-se. L’explicació es troba en la distribució actual del mercat laboral. Les ocupacions amb més exposició a la IA —com tasques administratives, atenció al públic, comptabilitat o gestió d’informació— continuen estant fortament feminitzades. Entre els perfils més exposats destaquen: personal administratiu, assistents comptables i financers, recepcionistes, teleoperadores, treballadores d’agències de viatge, periodistes o lingüistes. En canvi, moltes ocupacions menys exposades continuen vinculades a treballs manuals o físics tradicionalment masculinitzats, com mecànics, operaris industrials o paletes. Transformació més que destrucció L’informe insisteix que, de moment, la IA encara no està provocant una destrucció massiva d’ocupació, sinó processos de reorganització interna i transformació de tasques. Els investigadors observen que en aquesta primera fase predomina l’efecte de complementarietat: la IA augmenta la productivitat i automatitza parcialment algunes feines, però continua requerint supervisió humana. Això es reflecteix també en l’evolució de la contractació. Tot i que les ocupacions més exposades registren una caiguda lleugerament superior en el ritme de noves contractacions, l’estudi conclou que encara no existeix una correlació clara entre IA i destrucció directa d’ocupació. “De moment predomina l’efecte complementarietat per sobre de l’automatització”, assenyala la Cambra. TIC i finances: els sectors on el canvi ja es nota L’estudi detecta especialment moviments en sectors intensius en coneixement, com el financer i el tecnològic. En el sector financer s’observa una reducció de perfils administratius i de suport, mentre creixen rols més especialitzats i relacionals, com assessors financers o mediadors. Els perfils administratius, comptables i d’atenció al públic són els que presenten un major risc de transformació per la IA. En canvi, el sector TIC mostra una evolució més irregular, amb descensos en diversos perfils tècnics i operatius entre 2023 i 2025. Tot i això, tant el sector tecnològic com el financer continuen augmentant afiliacions a la Seguretat Social. Paral·lelament, també augmenten els acomiadaments col·lectius en activitats administratives, serveis professionals i empreses TIC, especialment entre dones. Requalificar abans que automatitzar Davant aquest escenari, la Cambra defensa que el gran repte serà la requalificació professional. L’informe aposta per accelerar programes de reskilling i formació en competències digitals, analítiques i relacionals per evitar que la IA ampliï les desigualtats laborals existents. “Les empreses han de donar eines i formació als treballadors, no limitar-se a incorporar nou talent extern”, defensa Sílvia Bach, presidenta de l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) L’estudi també recomana reforçar les polítiques actives d’ocupació, monitorar els sectors amb més risc de transformació i impulsar itineraris laborals cap a ocupacions menys exposades a l’automatització. Una transició que ja ha començat La recerca arriba en un moment en què Catalunya es troba en màxims històrics d’ocupació mentre s’accelera l’adopció empresarial de la IA generativa. Per a la Cambra, aquest context ofereix una oportunitat per anticipar la transició abans que els efectes de l’automatització siguin estructurals. La pregunta, però, ja no és si la IA transformarà el mercat laboral català, sinó quines professions canviaran primer, qui quedarà més exposat i com s’afrontarà aquesta reconversió laboral en els pròxims anys.
34 minutes
Olaplex Nº3 Hair Perfector: el tratamiento que sigue revolucionando el cuidado capilar.
Olaplex Nº3 Hair Perfector: el tratamiento que sigue revolucionando el cuidado capilar.
36 minutes
OLAPLEX No. 5: el acondicionador reparador que sigue conquistando a las amantes del cabello cuidado.
OLAPLEX No. 5: el acondicionador reparador que sigue conquistando a las amantes del cabello cuidado.
38 minutes
ชลบุรีเปิด 'ศูนย์ซ่อมสร้างอุปกรณ์การแพทย์' ต้นแบบใช้กองทุนสุขภาพท้องถิ่น ดูแลผู้ป่วยถึงชุมชน
38 minutes
ชลบุรีเปิด 'ศูนย์ซ่อมสร้างอุปกรณ์การแพทย์' ต้นแบบใช้กองทุนสุขภาพท้องถิ่น ดูแลผู้ป่วยถึงชุมชน
40 minutes
Pantene Sunkiss Glow Sunscreen Spray: el protector capilar que se ha vuelto imprescindible en verano.
Pantene Sunkiss Glow Sunscreen Spray: el protector capilar que se ha vuelto imprescindible en verano.
41 minutes
Tanto el madrileño como el asturiano buscarán brillar durante este fin de semana.
41 minutes
Tanto el madrileño como el asturiano buscarán brillar durante este fin de semana.
43 minutes
El perfume Green Tea de Elizabeth Arden que sigue conquistando por su frescura y precio.
El perfume Green Tea de Elizabeth Arden que sigue conquistando por su frescura y precio.
45 minutes
La mini afeitadora corporal de Braun que está triunfando por su comodidad y tamaño compacto.
La mini afeitadora corporal de Braun que está triunfando por su comodidad y tamaño compacto.
45 minutes
Charles Dickens confessava sovint que preferia els seus personatges fins i tot per damunt dels seus propis fills i va aconseguir convertir la literatura en una autèntica obra vivent. Autor de clàssics indiscutibles com Oliver Twist, David Copperfield o Pickwick, Dickens va ser molt més que un escriptor reclòs al seu estudi: es va convertir en una veritable "rock star literària" del segle XIX que va consumir la seva energia en llargues gires de lectures públiques per Escòcia, Anglaterra i els Estats Units, lliurant-se en cos, veu i ànima per encarnar els protagonistes de les seves històries. En aquest relat breu i captivador, Philippe Delerm condueix el lector per un passeig literari que aprofundeix, en poques pàgines, en com la necessitat de Dickens d’entregar-se al públic i de ser estimat per ell va ser el seu gran motor vital i, alhora, allò que el va portar al límit. Biografia de l'autor Philippe Delerm (1950, França) ha forjat una sòlida i extensa trajectòria literària, amb més de cinquanta títols publicats que abracen la novel·la, el relat i l’assaig. L’any 1997 va ser guardonat amb el Prix des libraires i va assolir un ampli reconeixement internacional amb El primer glop de cervesa i altres plaers minúsculs, que el va consagrar davant el gran públic. Lector apassionat i fi intèrpret d’autors com Charles Dickens i Marcel Proust, Delerm ha construït una obra marcada per la delicadesa, la memòria i la celebració de la intimitat.
Charles Dickens confessava sovint que preferia els seus personatges fins i tot per damunt dels seus propis fills i va aconseguir convertir la literatura en una autèntica obra vivent. Autor de clàssics indiscutibles com Oliver Twist, David Copperfield o Pickwick, Dickens va ser molt més que un escriptor reclòs al seu estudi: es va convertir en una veritable "rock star literària" del segle XIX que va consumir la seva energia en llargues gires de lectures públiques per Escòcia, Anglaterra i els Estats Units, lliurant-se en cos, veu i ànima per encarnar els protagonistes de les seves històries. En aquest relat breu i captivador, Philippe Delerm condueix el lector per un passeig literari que aprofundeix, en poques pàgines, en com la necessitat de Dickens d’entregar-se al públic i de ser estimat per ell va ser el seu gran motor vital i, alhora, allò que el va portar al límit. Biografia de l'autor Philippe Delerm (1950, França) ha forjat una sòlida i extensa trajectòria literària, amb més de cinquanta títols publicats que abracen la novel·la, el relat i l’assaig. L’any 1997 va ser guardonat amb el Prix des libraires i va assolir un ampli reconeixement internacional amb El primer glop de cervesa i altres plaers minúsculs, que el va consagrar davant el gran públic. Lector apassionat i fi intèrpret d’autors com Charles Dickens i Marcel Proust, Delerm ha construït una obra marcada per la delicadesa, la memòria i la celebració de la intimitat.
47 minutes
El sérum reafirmante en stick de RoC que está conquistando las rutinas antiedad.
El sérum reafirmante en stick de RoC que está conquistando las rutinas antiedad.
52 minutes
Rubio insiste en que el envío de tropas a Polonia no altera su estrategia de reducción militar en suelo europeo y eleva la presión sobre los aliados por su escasa implicación en la guerra de Irán y la crisis en el estrecho de Ormuz
Rubio insiste en que el envío de tropas a Polonia no altera su estrategia de reducción militar en suelo europeo y eleva la presión sobre los aliados por su escasa implicación en la guerra de Irán y la crisis en el estrecho de Ormuz
52 minutes
Los polvos compactos matificantes de Guerlain que dejan la piel efecto filtro.
Los polvos compactos matificantes de Guerlain que dejan la piel efecto filtro.