Una entrevista a un membre del Govern, sigui el president o un conseller, no pot ser mai una tribuna propagandística personal o de partit. N’hi ha algunes, d’entrevistes, que són vergonyoses perquè responen al viu retrat d’allò que vulgarment se’n diu un ‘massatge’. Però no parlo d’aquestes, sinó de les primeres. D’aquelles en què el periodista, per por d’incomodar l’entrevistat –no pas per desig exprés d’afavorir-lo–, oblida el seu paper, que és el de ser una corretja de transmissió entre la ciutadania i els governants. No és ell, doncs, qui pregunta, és el ciutadà a través seu. I quan el governant el dribla, fuig d’estudi o respon quelcom que no hi té res a veure, el periodista, ara ja en termes molt més precisos i enèrgics, ha d’insistir tantes vegades com calgui fins a posar-lo contra les cordes. I si el governant s’empipa, que s’empipi. Té un sou públic i està obligat a retre comptes a aquells que li posen el plat a taula.
En parlo, perquè el 6 de juliol passat, a les nou de la nit, en una edició especial del programa 'Catalunya Vespre', de Catalunya Ràdio, es va entrevistar la consellera d’Interior Núria Parlon i se li va preguntar exactament això: “Tenim temperatures molt altes i sabem el que pot passar al bosc. Referent a això, veiem que a l’inici d’aquests incendis hi ha algun tipus de màquina involucrada. Pel que fa a la sega o on hi ha aparcades les maquinàries, ¿caldrà posar mesures més estrictes que les que hi ha ara?”. Parlon va fer orelles de marxant i no va respondre. Va fer veure que ho feia, sí; va parlar un minut i quinze segons, però no va dir res: “Estem en un moment complicat”, “tenim altes temperatures”, “risc d’incendis”, “hem de veure com donar una resposta adequada”... I va continuar: que si “tenim incendis simultanis”, que si “tenim mitjans de bombers”, que si “en les properes hores hem de modular algunes activitats”. Un minut i quinze segons de paraules buides. Li preguntaven per la maquinària radial causant del foc, i ella es feia l’orni!
La trajectòria política de Núria Parlon està farcida d’episodis d’autoritarisme, tant en el seu rol d’alcaldessa com en el de consellera. El 2018, a Santa Coloma de Gramenet, ja va oferir un espectacle esperpèntic. Darrerament s’ha demanat la seva dimissió –i la de Josep Lluís Trapero, director dels Mossos–, per dues raons: una, haver infiltrat agents a les assemblees de mestres; i dues, haver mentit amb l’objectiu clar d’encolomar un delicte a Albert Forcades, independentista de Sants que protestava pacíficament contra la presència del Borbó a Montserrat. Parlon i Trapero van mentir i mentir de manera repugnant al Parlament –encara ho fan– sobre aquest cas, sense cap mena d’escrúpol. El volien sis anys a la presó.
Centrant-nos en Parlon, és força conegut el seu caràcter despòtic i dictatorial. És d’aquella mena de persones que “tot ho fan bé”, que “mai no s’equivoquen”, que “sempre tenen raó”, i que, tan bon punt es veuen qüestionades, perden els papers, els cau la màscara i es mostren com el que realment són. Si a això, hi afegim el seu nacionalisme espanyol i el fàstic que li provoca la sola idea d’una nació catalana lliure, el que en resta de Parlon és el viu exemple del que no hauria de ser mai un conseller o una consellera de Catalunya.
Però en el tema dels incendis també entra en joc la consellera de Territori Sílvia Paneque, perquè la seva responsabilitat és majúscula. En primer lloc, perquè de tota la superfície de bosc públic, el Govern només en gestiona el 30%. La resta la té abandonada. I en segon lloc, perquè només hi destina tres euros per hectàrea. Repetim-ho: tres euros per hectàrea! En el cas concret de l’incendi de les Gavarres, per molt cap de trons que sigui l’operari que manipulava la màquina radial que va calar foc, és obvi que ho feia a les ordres d’algú. No s’hi val situar-lo en primer pla per carregar-li el mort. Que treballés per a una empresa contractada per Paneque encara posa més en evidència el Govern, perquè és el Govern qui té l’obligació de prohibir dràsticament l’ús de maquinària com l’esmentada (i de vetllar-ne el compliment!). Si l’empresa la feia servir és perquè la legislació li ho permetia. I en el supòsit improbable que l’empresa hagués tirat pel dret, la responsabilitat final seria igualment de qui li va delegar el servei. És a dir, Sílvia Paneque; és a dir, Salvador Illa; és a dir, el Govern de la Generalitat; és a dir, els mateixos de l’esvoranc del Carmel. Si fóssim a Escandinàvia, Paneque ja faria dies que hauria dimitit, i Parlon ja en faria mesos. I si no ho haguessin fet, haurien estat destituïdes. Però som a Catalunya, i això no passarà perquè del que es tracta és de viure eternament de l’Autonomia genuflexa que remenen, mera oficina de col·locació del col·laboracionisme català.
El nostre finançament és tan irrisori, comparat amb els ingressos que generem i les necessitats que tenim, que és del tot impossible que el país pugui afrontar els reptes que té al davant. El Govern del Partit Socialista, amb Esquerra Republicana i els Comuns al costat, són els principals aliats de l’espoliació dels 22.000 milions d’euros anuals que Espanya roba literalment a Catalunya. Ells són els traficants d’engrunes que pretenen amagar l’ofec que patim culpabilitzant-ne els qui no aproven els seus ofensius pressupostos, uns pressupostos propis d’un poble babau, indolent, submís i amb la dignitat narcotitzada. L’espoliació sistemàtica dels 22.000 milions d’euros impossibilita la defensa i el funcionament de totes, absolutament totes, les àrees del país: la sanitat, l’educació, l’agricultura, la llengua, la cultura, l’esport, els boscos, els serveis socials, els transports públics, l’habitatge, la recerca, el territori en el seu conjunt... Cap poble pot resistir indefinidament un atracament d’aitals proporcions. Totes les àrees del país s’han degradat, totes, i ho faran encara més, perquè la sagnia és insostenible. Insostenible, amics. Insostenible.
