El proyecto The Crowns analiza los sentimientos promonárquicos y el desgaste de las distintas casas reales europeas. La mitad de la muestra preguntada en España afirma que prefiere un sistema republicano.Temas principal: Casa RealLeer artículo completo

Feed icon
El Salto
CC BY-SA🅭🅯🄎

El proyecto The Crowns analiza los sentimientos promonárquicos y el desgaste de las distintas casas reales europeas. La mitad de la muestra preguntada en España afirma que prefiere un sistema republicano.Temas principal: Casa RealLeer artículo completo

全球搶晶片!持有關鍵技術的台灣,究竟是被推上風口浪尖,還是掌握了生存戰略呢?當AI決定了未來的戰爭、經濟甚至是我們的思考模式,科技發展與地緣政治將如何左右你我的命運呢? 〈「護國神山」台積電20年都搬不走?如何守護台灣數位主權?〉這篇文章最早發佈於《台灣事實查核中心》。

Feed icon
台灣事實查核中心
Attribution+

全球搶晶片!持有關鍵技術的台灣,究竟是被推上風口浪尖,還是掌握了生存戰略呢?當AI決定了未來的戰爭、經濟甚至是我們的思考模式,科技發展與地緣政治將如何左右你我的命運呢? 〈「護國神山」台積電20年都搬不走?如何守護台灣數位主權?〉這篇文章最早發佈於《台灣事實查核中心》。

6 minutes

Racó Català
Feed icon

"Vaig perdre la batalla a les cinc, la vaig guanyar a les set” Napoleó Bonaparte   Per entendre el funcionament de Pedro Sánchez i la seva 'troupe' del Peugeot que no ho era, cal remuntar-se a la gran obra esperpèntica, satírica, grotesca i ferotge de Ramón del Valle-Inclán, 'La corte de los milagros' de la reina borbona Isabel II, que podria ser considerada precursora de la meva sèrie de llibres, una mena de cas PSIBORN 0. El Peugeot 407 negre de la foto no ho era, perquè com a La Ventafocs, el carruatge esdevé carabassa: els Torrente que són avui a la Moncloa, Ferraz i la presó recorrien Espanya a la recerca de vots de cara a les primàries del partit, en un carruatge Mercedes-Benz blanc de 70.000 euros, propietat del cap de gabinet de Sánchez, tan bon punt el recollien a 300 metres del local del PSOE, en sortir de l'acte. La carabassa Peugeot que feia el darrer tram del trajecte i apareixia a les fotos, l'havia fet servir més sovint na Begoña, ja fos per dur discretament les filles a l'escola o per repartir com a administrativa els sobres dels pagaments a les putes de les saunes familiars, tants serveis a tal preu, més un especial, plus de nocturnitat o perillositat. Begoña és la clau de tot, el Rasputin de la tsarina Sánchez. “A la reunió de l'hotel de Sant Petersburg on ens allotjàvem, estàvem amb ella en Javier Hidalgo (Air Europa) i jo" explica Aldama, el confident de la fiscalia. “Arriba un punt que Begoña dispensa els seus dos escortes". Decisió inaudita, no solen separar-se de les persones que protegeixen. Com a molt, compleixen la seva tasca d'escorta a una distància més gran, discretament, però mai abandonen l'autoritat que protegeixen. “S'estava allargant la nit, preníem alguna cosa, estàvem a gust, de tertúlia". Begoña ha enlairat Pedro Sánchez amb els diners bruts del negoci familiar i Begoña l'enfonsarà per les acusacions de corrupció que pesen sobre ella. Al presidente li plau governar per reial decret, sense haver d'aprovar lleis ni tenir majoria al Congreso, és un monàrquic convençut, sobretot quan el rei és ell. L'escriptor Valle Inclán descrivia sa Catòlica Majestat com una 'flamencota' vestida amb 'perifollos', pintada com una pepa. En Pedro ho dissimulava al principi, però cada dia encaixa millor en aquesta definició. La reina tenia febrils aspiracions de poder i furor uterí, que dispensava generosament entre professionals, arribistes i amants puntuals. La titllaven de nimfòmana i bagassa, com a mi, empatitzo. Desimbolta, castissa, grollera, vulgar, el Papa Pius IX deia que era una puta molt pietosa, els del Peugeot/Mercedes dirien que “se enrolla que te cagas”. Fogosa al llit, mare de 12 fills que afortunadament per a la salut del llinatge eren de pares diferents, car l'homosexual amb qui la van casar era el seu cosí germà. A l'època, es donava per fet que el futur rei Alfonso XII, rebesavi de l'actual i conegut popularment com el “puigmolteño”, era fill del “pollo real”, el capità d'enginyers Enrique Puig Moltó. Fill meu, es va sincerar Isabel amb el nen, l'única sang Borbó que corre per les teves venes és la meva. L'afició pel fornici es va manifestar de seguida amb els homes que tenia més a l'abast, els seus preceptors desenvolupen les habilitats sexuals d'Isabel II. José Vicente Ventosa va ser expulsat de Palau per “raons greus”. A Francisco Frontela, li va atorgar Cruz de Carlos III, m'agradaria poder tenir un detall així amb els bons amants. Salustiano Olózaga fou l'encarregat de desflorar-la. Altres amants van ser el secretari Miguel Tenorio, el cantant Tirso Obregón, Josep de Murga i Reolid, marquès de Linares per concessió reial, el governador de Madrid i posterior ministre d'Ultramar, Carlos Marfori i Calleja, que l'acompanyarà en l'exili a París, el capità d'artilleria, José Ramón de la Puente... un catàleg com els d'en Koldo, on tothom acaba endollat i cobrant diners públics. Isabel II va ser una dona d'escasses qualitats intel·lectuals, però hàbil en la manipulació i amb mala llet, com en Sánchez. Igual que ell, va jugar i van jugar en el seu entorn amb les pressions i contrapoders entre progressistes i moderats, sempre amb l'amenaça del carlisme/VOX. Es va carregar el Bienni Progressista mitjançant el pretext que li donà el ball del seu aniversai, celebrat a Palau. La marfanta es bolcà en atencions amb el general Narváez, conegut pel malnom de “El Espadón” no precisament pel seu sabre reglamentari, davant de la mirada indignada del general O’Donnell, que en aquell moment era cap del Gobierno. El moment culminant arribà quan l'orquesta arrencà a tocar la “pièce de résistance”: el rigodó. La reina li tornà a fer el lleig de no voler ballar amb ell. Per gelosia, públicament humiliat, l'endemà presentà la dimissió, així caigué el govern en la que passarà a la història com a “crisi del rigodó”. El 28 de setembre de 1868, es produeix l'aixecament de la Gloriosa, encapçalada pels generals Prim, Serrano, assassí intel·lectual del català i amant de joventut de la reina a qui anomenaven el “general bonito”, i l'almirall Topete. El règim del 78 també està en franca descomposició, la caiguda del PSOE seria el final del seu gran valedor, per això la justícia espanyola empapera la dona de Sánchez, el germà, els amics, saludats i coneguts, volen el relleu a la cúpula, però no la desfeta sistèmica que implicaria jutjar un president, ni que sigui l'odiat Perro Sánchez. Pel que fa a Zapatero, que no està en exercici, encara no han decidit què cal fer. Els partits catalans s'arrengleren descaradament amb el PSC per salvar un règim que considera Salvador Illa intocable, una operació d'estat que cal preservar. Fins i tot aquells que el critiquen de manera tàctica, pacten arreu. Les entitats de Vichy compliquen premeditadament la unitat d'acció, en considerar invàlida la presència d'una Aliança Catalana que amenaça el seu 'modus vivendi', mentre accepten els virreis socialistes com si fossin grans demòcrates. Tant és que espiïn mestres, que donin suport el 155, que persegueixin la desaparició del català, Illa podria violar criatures de la DGAIA a la plaça Catalunya, que igualment no passarien d'un “exigim” amb la boca petita, un “denunciem” sense demanda als jutjats via Projecte Cassandra, per acabar en un sí “vigilant” que els diners s'ingressin a fi de mes. Els preocupa especialment amb qui d'ells balla el rigodó Pedro Sánchez, qui és el seu preferit en cada moment. No volen rebre insults patrocinats als mitjans subvencionats, diatribes dels sindicats verticals o que un altre partit col·laboracionista en tregui més profit que ells. A fi de mantenir com sigui un règim que s'enfonsa, hi ha molt d'interès a fer-nos creure que hem perdut la guerra, que no hi ha res a fer, que estem pacificats. Els líders del 2017 van fugir de la batalla que nosaltres havíem guanyat a les cinc, malbaratant-la, els havíem agafat per sorpresa defenent el referèndum amb els nostres cossos, com hauríem defensat la independència si ens haguessin convocat a fer-ho. Ells també ens van agafar totalment desprevinguts amb la seva reacció a la victòria aclaparadora i vinculant, la seva “espantá”, des d'aleshores es regiren de manera més barroera a cada dia que passa. Tanmateix, això provoca que justament siguin cada dia més aquells que obren els ulls, que escapen dels cants de sirena i deixen de votar-los, peti qui peti. Només volen el nostre vot, perquè no en tenen cap altre. Lligueu-vos al pal major com Odisseu, no els voteu a les municipals, no els voteu a les autonòmiques, no els voteu al Congreso ni al Parlament Europeu, no els voteu enlloc. Són el principal dic de contenció, el primer mur de defensa d'un estat colonial que quan s'ha enfrontat directament amb nosaltres, com durant el referèndum, ha perdut i perdrà sempre. Aquesta batalla, a diferència de Napoleó a Marengo, la vam guanyar a les cinc i la tornarem a guanyar a les set.

Feed icon
Racó Català
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

"Vaig perdre la batalla a les cinc, la vaig guanyar a les set” Napoleó Bonaparte   Per entendre el funcionament de Pedro Sánchez i la seva 'troupe' del Peugeot que no ho era, cal remuntar-se a la gran obra esperpèntica, satírica, grotesca i ferotge de Ramón del Valle-Inclán, 'La corte de los milagros' de la reina borbona Isabel II, que podria ser considerada precursora de la meva sèrie de llibres, una mena de cas PSIBORN 0. El Peugeot 407 negre de la foto no ho era, perquè com a La Ventafocs, el carruatge esdevé carabassa: els Torrente que són avui a la Moncloa, Ferraz i la presó recorrien Espanya a la recerca de vots de cara a les primàries del partit, en un carruatge Mercedes-Benz blanc de 70.000 euros, propietat del cap de gabinet de Sánchez, tan bon punt el recollien a 300 metres del local del PSOE, en sortir de l'acte. La carabassa Peugeot que feia el darrer tram del trajecte i apareixia a les fotos, l'havia fet servir més sovint na Begoña, ja fos per dur discretament les filles a l'escola o per repartir com a administrativa els sobres dels pagaments a les putes de les saunes familiars, tants serveis a tal preu, més un especial, plus de nocturnitat o perillositat. Begoña és la clau de tot, el Rasputin de la tsarina Sánchez. “A la reunió de l'hotel de Sant Petersburg on ens allotjàvem, estàvem amb ella en Javier Hidalgo (Air Europa) i jo" explica Aldama, el confident de la fiscalia. “Arriba un punt que Begoña dispensa els seus dos escortes". Decisió inaudita, no solen separar-se de les persones que protegeixen. Com a molt, compleixen la seva tasca d'escorta a una distància més gran, discretament, però mai abandonen l'autoritat que protegeixen. “S'estava allargant la nit, preníem alguna cosa, estàvem a gust, de tertúlia". Begoña ha enlairat Pedro Sánchez amb els diners bruts del negoci familiar i Begoña l'enfonsarà per les acusacions de corrupció que pesen sobre ella. Al presidente li plau governar per reial decret, sense haver d'aprovar lleis ni tenir majoria al Congreso, és un monàrquic convençut, sobretot quan el rei és ell. L'escriptor Valle Inclán descrivia sa Catòlica Majestat com una 'flamencota' vestida amb 'perifollos', pintada com una pepa. En Pedro ho dissimulava al principi, però cada dia encaixa millor en aquesta definició. La reina tenia febrils aspiracions de poder i furor uterí, que dispensava generosament entre professionals, arribistes i amants puntuals. La titllaven de nimfòmana i bagassa, com a mi, empatitzo. Desimbolta, castissa, grollera, vulgar, el Papa Pius IX deia que era una puta molt pietosa, els del Peugeot/Mercedes dirien que “se enrolla que te cagas”. Fogosa al llit, mare de 12 fills que afortunadament per a la salut del llinatge eren de pares diferents, car l'homosexual amb qui la van casar era el seu cosí germà. A l'època, es donava per fet que el futur rei Alfonso XII, rebesavi de l'actual i conegut popularment com el “puigmolteño”, era fill del “pollo real”, el capità d'enginyers Enrique Puig Moltó. Fill meu, es va sincerar Isabel amb el nen, l'única sang Borbó que corre per les teves venes és la meva. L'afició pel fornici es va manifestar de seguida amb els homes que tenia més a l'abast, els seus preceptors desenvolupen les habilitats sexuals d'Isabel II. José Vicente Ventosa va ser expulsat de Palau per “raons greus”. A Francisco Frontela, li va atorgar Cruz de Carlos III, m'agradaria poder tenir un detall així amb els bons amants. Salustiano Olózaga fou l'encarregat de desflorar-la. Altres amants van ser el secretari Miguel Tenorio, el cantant Tirso Obregón, Josep de Murga i Reolid, marquès de Linares per concessió reial, el governador de Madrid i posterior ministre d'Ultramar, Carlos Marfori i Calleja, que l'acompanyarà en l'exili a París, el capità d'artilleria, José Ramón de la Puente... un catàleg com els d'en Koldo, on tothom acaba endollat i cobrant diners públics. Isabel II va ser una dona d'escasses qualitats intel·lectuals, però hàbil en la manipulació i amb mala llet, com en Sánchez. Igual que ell, va jugar i van jugar en el seu entorn amb les pressions i contrapoders entre progressistes i moderats, sempre amb l'amenaça del carlisme/VOX. Es va carregar el Bienni Progressista mitjançant el pretext que li donà el ball del seu aniversai, celebrat a Palau. La marfanta es bolcà en atencions amb el general Narváez, conegut pel malnom de “El Espadón” no precisament pel seu sabre reglamentari, davant de la mirada indignada del general O’Donnell, que en aquell moment era cap del Gobierno. El moment culminant arribà quan l'orquesta arrencà a tocar la “pièce de résistance”: el rigodó. La reina li tornà a fer el lleig de no voler ballar amb ell. Per gelosia, públicament humiliat, l'endemà presentà la dimissió, així caigué el govern en la que passarà a la història com a “crisi del rigodó”. El 28 de setembre de 1868, es produeix l'aixecament de la Gloriosa, encapçalada pels generals Prim, Serrano, assassí intel·lectual del català i amant de joventut de la reina a qui anomenaven el “general bonito”, i l'almirall Topete. El règim del 78 també està en franca descomposició, la caiguda del PSOE seria el final del seu gran valedor, per això la justícia espanyola empapera la dona de Sánchez, el germà, els amics, saludats i coneguts, volen el relleu a la cúpula, però no la desfeta sistèmica que implicaria jutjar un president, ni que sigui l'odiat Perro Sánchez. Pel que fa a Zapatero, que no està en exercici, encara no han decidit què cal fer. Els partits catalans s'arrengleren descaradament amb el PSC per salvar un règim que considera Salvador Illa intocable, una operació d'estat que cal preservar. Fins i tot aquells que el critiquen de manera tàctica, pacten arreu. Les entitats de Vichy compliquen premeditadament la unitat d'acció, en considerar invàlida la presència d'una Aliança Catalana que amenaça el seu 'modus vivendi', mentre accepten els virreis socialistes com si fossin grans demòcrates. Tant és que espiïn mestres, que donin suport el 155, que persegueixin la desaparició del català, Illa podria violar criatures de la DGAIA a la plaça Catalunya, que igualment no passarien d'un “exigim” amb la boca petita, un “denunciem” sense demanda als jutjats via Projecte Cassandra, per acabar en un sí “vigilant” que els diners s'ingressin a fi de mes. Els preocupa especialment amb qui d'ells balla el rigodó Pedro Sánchez, qui és el seu preferit en cada moment. No volen rebre insults patrocinats als mitjans subvencionats, diatribes dels sindicats verticals o que un altre partit col·laboracionista en tregui més profit que ells. A fi de mantenir com sigui un règim que s'enfonsa, hi ha molt d'interès a fer-nos creure que hem perdut la guerra, que no hi ha res a fer, que estem pacificats. Els líders del 2017 van fugir de la batalla que nosaltres havíem guanyat a les cinc, malbaratant-la, els havíem agafat per sorpresa defenent el referèndum amb els nostres cossos, com hauríem defensat la independència si ens haguessin convocat a fer-ho. Ells també ens van agafar totalment desprevinguts amb la seva reacció a la victòria aclaparadora i vinculant, la seva “espantá”, des d'aleshores es regiren de manera més barroera a cada dia que passa. Tanmateix, això provoca que justament siguin cada dia més aquells que obren els ulls, que escapen dels cants de sirena i deixen de votar-los, peti qui peti. Només volen el nostre vot, perquè no en tenen cap altre. Lligueu-vos al pal major com Odisseu, no els voteu a les municipals, no els voteu a les autonòmiques, no els voteu al Congreso ni al Parlament Europeu, no els voteu enlloc. Són el principal dic de contenció, el primer mur de defensa d'un estat colonial que quan s'ha enfrontat directament amb nosaltres, com durant el referèndum, ha perdut i perdrà sempre. Aquesta batalla, a diferència de Napoleó a Marengo, la vam guanyar a les cinc i la tornarem a guanyar a les set.

The law change will gut the capacity of tort law to hold greenhouse gas emitters and the government to account for climate harms.

Feed icon
The Conversation
CC BY-ND🅭🅯⊜

The law change will gut the capacity of tort law to hold greenhouse gas emitters and the government to account for climate harms.

The Tasmanian senator’s move to Labor bolsters the government’s numbers in the Senate – but they will still need support to pass legislation.

Feed icon
The Conversation
CC BY-ND🅭🅯⊜

The Tasmanian senator’s move to Labor bolsters the government’s numbers in the Senate – but they will still need support to pass legislation.

കൽപന ആസൂത്രണം ചെയ്ത ഹണിട്രാപ്പിലൂടെയാണ് വയോധികൻ കുടുങ്ങിയത്. ഇവർ തമ്മിൽ നേരത്തെ പരിചയമുണ്ടായിരുന്നു

Feed icon
ദേശാഭിമാനി
CC BY-NC-SA🅭🅯🄏🄎

കൽപന ആസൂത്രണം ചെയ്ത ഹണിട്രാപ്പിലൂടെയാണ് വയോധികൻ കുടുങ്ങിയത്. ഇവർ തമ്മിൽ നേരത്തെ പരിചയമുണ്ടായിരുന്നു

У Дарницькому районі попередньо обвалилися конструкції в житловому будинку, під ними можуть бути заблоковані люди

Feed icon
Радіо Свобода
Attribution+

У Дарницькому районі попередньо обвалилися конструкції в житловому будинку, під ними можуть бути заблоковані люди

La nueva oleada de bombardeos en el sur del Líbano ha dejado decenas de víctimas en solo un día y ha golpeado viviendas civiles en distintas localidades. El repunte de violencia coincide con intentos diplomáticos en marcha y eleva la tensión regional a un punto crítico.

Feed icon
Mundiario
CC BY-SA🅭🅯🄎

La nueva oleada de bombardeos en el sur del Líbano ha dejado decenas de víctimas en solo un día y ha golpeado viviendas civiles en distintas localidades. El repunte de violencia coincide con intentos diplomáticos en marcha y eleva la tensión regional a un punto crítico.

La Axencia de Turismo de Galicia destina 3.170.200 euros a las productoras Esmerarte y Old Navy, palanca gallega del fondo proisraelí que también es propietaria del Resurrection Fest.Temas principal: GaliciaLeer artículo completo

Feed icon
El Salto
CC BY-SA🅭🅯🄎

La Axencia de Turismo de Galicia destina 3.170.200 euros a las productoras Esmerarte y Old Navy, palanca gallega del fondo proisraelí que también es propietaria del Resurrection Fest.Temas principal: GaliciaLeer artículo completo

چه توقعات اقتصادی می‌توان از سفر دونالد ترامپ به چین داشت؟ گفت‌وگو با نادر حبیبی

Feed icon
صدای آمریکا
Public Domain

چه توقعات اقتصادی می‌توان از سفر دونالد ترامپ به چین داشت؟ گفت‌وگو با نادر حبیبی

Nêzîkî 15 demjimêran piştî gihîştina Bêjînê, Serokê Amerîkayê Donald Trump roja Pêncşemê sibehê li ber Hola Mezin a Gel bi hevtayê xwe yê Çînî re civiya. Karwanê Serok Trump û şandeya wî dora demjimêr 10ê sibehê bi dema Çînê gihîşt ber avahîya hikûmeta Çînê, ku wekî 'Hola Mezin a Gel' tê nasîn. Li wir ji hêla hevtayê xwe yê Çînî Xi Jinping ve hate pêşwazîkirin û di atmosferek dostane de merasîmeke pêşwazîkirinê hat lidarxistin. Piştre Xi çû cem şandeya Amerîkî û dest da rayedarên...

Feed icon
Dengê Amerîka
Public Domain

Nêzîkî 15 demjimêran piştî gihîştina Bêjînê, Serokê Amerîkayê Donald Trump roja Pêncşemê sibehê li ber Hola Mezin a Gel bi hevtayê xwe yê Çînî re civiya. Karwanê Serok Trump û şandeya wî dora demjimêr 10ê sibehê bi dema Çînê gihîşt ber avahîya hikûmeta Çînê, ku wekî 'Hola Mezin a Gel' tê nasîn. Li wir ji hêla hevtayê xwe yê Çînî Xi Jinping ve hate pêşwazîkirin û di atmosferek dostane de merasîmeke pêşwazîkirinê hat lidarxistin. Piştre Xi çû cem şandeya Amerîkî û dest da rayedarên...

El dato vuelve a colocar bajo el foco internacional las conexiones del magnate con figuras políticas y círculos de poder en distintos países.

Feed icon
Mundiario
CC BY-SA🅭🅯🄎

El dato vuelve a colocar bajo el foco internacional las conexiones del magnate con figuras políticas y círculos de poder en distintos países.

92% of clothing manufacturers in Newcastle do not comply with Bargaining Council rules, says the council’s lawyer

Feed icon
GroundUp
CC BY-ND🅭🅯⊜

92% of clothing manufacturers in Newcastle do not comply with Bargaining Council rules, says the council’s lawyer

LLIBRE - El somni de Gaudí
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

36 minutes

Racó Català
Feed icon

Barcelona, 1883. L encàrrec d un temple encara inimaginable transforma el destí d una nissaga que creixerà al ritme de la Sagrada Família. Cinc generacions marcades per l amor, la pèrdua i el pes de la història veuen com l obra esdevé el fil que les uneix. Des de l Anna i en Guillem, presents des dels primers anys de la construcció, fins a l Anna Maria, la baula que manté viva la memòria familiar, El somni de Gaudí recorre més d un segle de Barcelona: epidèmies, guerres, silencis i renaixements. Ho fa mostrant la construcció del temple com un personatge capaç de deixar empremta en tots els que s hi acosten. Un viatge emocional que parla d allò que persisteix quan la vida s esquerda: els vincles que ens sostenen, la passió que ens empeny i el propòsit que dona sentit al camí.   Biografia de l'autora Coia Valls (Reus, 1960) és escriptora però també treballa com a pedagoga terapeuta i logopeda. La seva trajectòria professional en aquests àmbits l'ha portat al camp de l'Educació Especial. La tardor del 2010 va guanyar el premi Néstor Luján de novel·la històrica amb 'La princesa de jade'. Des d'aleshores ha publicat diverses obres a Ediciones B: 'El mercader' (2012), traduïda a diversos idiomes, en la qual el protagonista arriba a Barcelona per solcar els mars a la recerca de nous comerços; 'Les torres del cel' (2013), sobre els orígens del monestir de Montserrat; 'La cuinera' (2014), Premi a la Millor Novel·la en Català de Llegir en cas d'incendi, quan Barcelona va començar a experimentar el gust per la gastronomia i a adoptar les influències franceses; 'Amor prohibit' (2015), en la qual, contra les regles establertes, un sacerdot i la filla d'un noble rural lluiten pel seu destí i 'Etheria' (2016), novel·la sobre una intrèpida viatgera del segle IV. Totes elles han estat adaptades al teatre. Ha publicat també literatura inspiracional, 'Si tu m'escoltes' (2017) i, en l'àmbit de la literatura infantil i juvenil, han sortit a la llum els llibres 'Marea de lletres que maregen' (2010) i 'L'Ombra dels oblidats' (2011). L'autora és també responsable del bloc 'El quadern taronja' i, en la seva faceta d'actriu, a més de les participacions al teatre, ha rodat, sota les ordres de l'escriptor i cineasta Jordi Lara, el film 'Ventre blanc'.

Feed icon
Racó Català
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

Barcelona, 1883. L encàrrec d un temple encara inimaginable transforma el destí d una nissaga que creixerà al ritme de la Sagrada Família. Cinc generacions marcades per l amor, la pèrdua i el pes de la història veuen com l obra esdevé el fil que les uneix. Des de l Anna i en Guillem, presents des dels primers anys de la construcció, fins a l Anna Maria, la baula que manté viva la memòria familiar, El somni de Gaudí recorre més d un segle de Barcelona: epidèmies, guerres, silencis i renaixements. Ho fa mostrant la construcció del temple com un personatge capaç de deixar empremta en tots els que s hi acosten. Un viatge emocional que parla d allò que persisteix quan la vida s esquerda: els vincles que ens sostenen, la passió que ens empeny i el propòsit que dona sentit al camí.   Biografia de l'autora Coia Valls (Reus, 1960) és escriptora però també treballa com a pedagoga terapeuta i logopeda. La seva trajectòria professional en aquests àmbits l'ha portat al camp de l'Educació Especial. La tardor del 2010 va guanyar el premi Néstor Luján de novel·la històrica amb 'La princesa de jade'. Des d'aleshores ha publicat diverses obres a Ediciones B: 'El mercader' (2012), traduïda a diversos idiomes, en la qual el protagonista arriba a Barcelona per solcar els mars a la recerca de nous comerços; 'Les torres del cel' (2013), sobre els orígens del monestir de Montserrat; 'La cuinera' (2014), Premi a la Millor Novel·la en Català de Llegir en cas d'incendi, quan Barcelona va començar a experimentar el gust per la gastronomia i a adoptar les influències franceses; 'Amor prohibit' (2015), en la qual, contra les regles establertes, un sacerdot i la filla d'un noble rural lluiten pel seu destí i 'Etheria' (2016), novel·la sobre una intrèpida viatgera del segle IV. Totes elles han estat adaptades al teatre. Ha publicat també literatura inspiracional, 'Si tu m'escoltes' (2017) i, en l'àmbit de la literatura infantil i juvenil, han sortit a la llum els llibres 'Marea de lletres que maregen' (2010) i 'L'Ombra dels oblidats' (2011). L'autora és també responsable del bloc 'El quadern taronja' i, en la seva faceta d'actriu, a més de les participacions al teatre, ha rodat, sota les ordres de l'escriptor i cineasta Jordi Lara, el film 'Ventre blanc'.

40 minutes

Colorado Newsline
Feed icon

The Colorado Legislature wrapped up its regular lawmaking session on Wednesday, and throughout the tributes to outgoing lawmakers and praise of Capitol janitorial staff, the two chambers cleared their calendars to adjourn after 120 days of policymaking. It was a day of goodbyes for some of the top legislative leaders. House Speaker Julie McCluskie’s final […]

Feed icon
Colorado Newsline
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

The Colorado Legislature wrapped up its regular lawmaking session on Wednesday, and throughout the tributes to outgoing lawmakers and praise of Capitol janitorial staff, the two chambers cleared their calendars to adjourn after 120 days of policymaking. It was a day of goodbyes for some of the top legislative leaders. House Speaker Julie McCluskie’s final […]

ബുധനാഴ്‌ച്ച നാലാം സോണിലെ ബി ക്ലസ്റ്ററിലെ 11 വീട്‌ കൈമാറി. ചൊവാഴ്‌ച്ചവരെ 134 വീട്‌ നൽകിയിരുന്നു. ഒന്നാംഘട്ട ഉദ്‌ഘാടനം കഴിഞ്ഞതിൽ ബാക്കിയുള്ള 33 വീടും അവസാന ഗുണമേന്മാ പരിശോധനക്ക്‌ സജ്ജമാണ്‌.

Feed icon
ദേശാഭിമാനി
CC BY-NC-SA🅭🅯🄏🄎

ബുധനാഴ്‌ച്ച നാലാം സോണിലെ ബി ക്ലസ്റ്ററിലെ 11 വീട്‌ കൈമാറി. ചൊവാഴ്‌ച്ചവരെ 134 വീട്‌ നൽകിയിരുന്നു. ഒന്നാംഘട്ട ഉദ്‌ഘാടനം കഴിഞ്ഞതിൽ ബാക്കിയുള്ള 33 വീടും അവസാന ഗുണമേന്മാ പരിശോധനക്ക്‌ സജ്ജമാണ്‌.

Täzelikler
Attribution+

51 minutes

Azat Ýewropa we Azatlyk Radiosy
Feed icon

Dünýäniň dürli regionlarynda we Türkmenistanda şu günki bolan we bolup duran soňky wakalar barada gysgaça habarlar.

Feed icon
Azat Ýewropa we Azatlyk Radiosy
Attribution+

51 minutes

Dünýäniň dürli regionlarynda we Türkmenistanda şu günki bolan we bolup duran soňky wakalar barada gysgaça habarlar.

51 minutes

GroundUp
Feed icon

Patients in remote Lesotho villages have to cross the Senqu River to get to Tebellong Hospital

Feed icon
GroundUp
CC BY-ND🅭🅯⊜

Patients in remote Lesotho villages have to cross the Senqu River to get to Tebellong Hospital

Gaur egun, 28 orrialdeko astekaria da. Webguneetan aktualitatearen berri ematen dute. Biharko mahai inguru bat antolatu dute, Lezon.

Feed icon
Berria
CC BY-SA🅭🅯🄎

Gaur egun, 28 orrialdeko astekaria da. Webguneetan aktualitatearen berri ematen dute. Biharko mahai inguru bat antolatu dute, Lezon.

51 minutes

Berria
Feed icon

Feed icon
Berria
CC BY-SA🅭🅯🄎