Open Newswire

While public debate centers on commercial childcare centers, a quiet alternative is keeping CT's working families afloat. It is called family childcare.

Meet your neighbors and get inspired exploring Cleveland’s private green spaces this weekend, July 11 and 12. The post Homeowners and gardeners open their yards to the public for GardenWalk Cleveland appeared first on Signal Cleveland.

Mamlaka nchini Kenya na Tanzania Jumanne ( Julai 8) zilitumia idara za usalama kama njia ya kuzuia maandamano yaliokuwa yamepangwa kufanyika kuadhimisha siku ya saba saba.

Da’awa: Wani mai amfani da shafin Facebook yayi da’awa cewa an kai hari a Lambar Chiranci a kan

Da’awa: Wani mai amfani da shafin Facebook yayi da’awa cewa an kai hari a Lambar Chiranci a kan

അയോധ്യ രാമക്ഷേത്ര സംഭാവന തട്ടിപ്പിൽ വൻ സുരക്ഷാ വീഴ്ചകൾ നടന്നതായി പ്രത്യേക അന്വേഷണ സംഘത്തിന്റെ (എസ്‌ഐടി) പ്രാഥമിക റിപ്പോർട്ട്

Бишкек шаарындагы “Манас” аэропортунда кырсыктаган учак учуп-конуу тилкесинен алынып, аба каттамдары жанданды. Бул тууралуу “Кыргызстан аэропорттору” мамлекеттик компаниясы кабарлады. Кырсыкка байланыштуу каттамдар алгач кечээ саат 22:00гө чейин убактылуу токтотулган эле. Тазалоо иштери кечеңдегенден улам кийин ишти жандантуу саат 6:00гө жылдырылып, аба майдан 9:00дөн тартып толук иштей баштады. Аэропорттун өкүлү Алена Хоменко белгисиздикке байланыштуу авиакомпаниялар каттамдарын кечке...

Da’awa:Wani mai amfani da shafin X ya yada wani bidiyo dauke da hoton sojoji da ‘yan sanda suna

Da’awa:Wani mai amfani da shafin X ya yada wani bidiyo dauke da hoton sojoji da ‘yan sanda suna

Tal com he expressat en el primer article d’aquesta sèrie, per a l’anàlisi dels fets hi ha també el temps mitjà de les conjuntures que estableixen les bases dels canvis. Aquí, intentaré centrar-me, doncs, en aquesta perspectiva. El conjunt de circumstàncies que han afavorit l’esclat de la revolta docent s’ha anat covant a foc lent [...] L'entrada La hipotètica revolta d’uns mestres hipotètics (II) ha aparegut primer a El Diari de l'Educació.

Quan cal vendre país, apareixen tanques, pressupostos i dispositius extraordinaris. Quan cal cuidar-lo, apareixen tràmits, sancions i plans estratègics. Catalunya ha adquirit una habilitat admirable: és capaç d’organitzar-se amb precisió quirúrgica quan ha d’ensenyar-se al món, però es torna sorprenentment lenta, pobra i burocràtica quan ha de servir els qui hi viuen. El país que pot tallar carrers, reforçar metros, desplegar policies, acreditar veïns, tancar parcs, adaptar avingudes i convertir barris sencers en decorat internacional sembla, en canvi, incapaç de mantenir amb la mateixa diligència els seus boscos, els seus serveis públics, els seus bombers, la seva pagesia o la seva sanitat. És una meravella administrativa, certament: quan hi ha càmeres, tot és possible; quan només hi ha ciutadans, tot és complex. El Grand Départ del Tour de França a Barcelona n’és l’exemple més recent, però no pas l’únic. Portar la sortida del Tour a la ciutat ha tingut un cost contractual de 9,68 milions d’euros, IVA inclòs, abonats a Amaury Sport Organisation, segons les dades publicades sobre el contracte. A canvi, Barcelona ha desplegat més de 70 quilòmetres de tanques, més de 50 passos de vianants i ponts temporals, reforços del metro de fins al 40%, afectacions a línies de bus, restriccions de trànsit i una reorganització considerable de l’espai públic. I el dispositiu no s’acaba a la capital: el pas del Tour per Catalunya afecta 61 municipis d’11 comarques, amb talls temporals de carreteres, desviaments i restriccions de circulació. Tot perfectament previst, perfectament empaquetat, perfectament justificat en nom de la projecció internacional. No es tracta de negar l’interès esportiu del Tour ni de caure en la caricatura fàcil d’oposar cultura popular i gran esdeveniment. El ciclisme té tradició, té públic i té èpica. La qüestió és una altra: per què aquesta capacitat logística només sembla aparèixer quan Catalunya s’ha de convertir en aparador? Per què el país troba tanques, agents, voluntaris, campanyes, reforços i pressupost quan ha de rebre una caravana publicitària, però troba excuses, terminis i formularis quan ha de gestionar el territori abans que cremi? La pregunta no és si el Tour és bonic. La pregunta és per què Catalunya funciona millor com a escenari que com a casa. El patró ve de lluny. La Copa Amèrica de vela va convertir el litoral barceloní en zona d’esdeveniment durant setmanes, amb acreditacions per a gairebé 11.000 vehicles de veïns i treballadors de la Barceloneta per poder moure’s pel seu propi barri durant les restriccions. La Fórmula 1 va prendre el passeig de Gràcia el 2024 amb un espectacle itinerant que va aplegar desenes de milers de persones i també protestes veïnals. Louis Vuitton va poder utilitzar el Parc Güell per a una desfilada de luxe, amb un pagament de 573.000 euros a l’Ajuntament de Barcelona. Un barri s’acredita, una avinguda es converteix en circuit, un parc públic es transforma en passarel·la i una ciutat sencera aprèn a respirar al ritme del patrocinador. Curiós model de ciutat: al veí se li demana paciència; a la marca, benvinguda. I mentre Barcelona fa de postal, Catalunya crema. L’incendi de les Gavarres, iniciat a la Bisbal d’Empordà, ha afectat unes 2.300-2.400 hectàrees, ha obligat a confinar milers de persones i ha posat en tensió un territori sencer. Les informacions disponibles apunten a un incendi iniciat presumptament per l’ús d’una radial en treballs a peu de carretera, en un context de risc extrem, i els Bombers van advertir del potencial que hauria pogut assolir el foc si el flanc dret s’obria: fins a 30.000 hectàrees en l’escenari més greu. És a dir, el que hem vist no és només un incendi; és una escletxa. Una finestra breu i incandescent a la realitat física d’un país que fa dècades que acumula combustible mentre acumula també discursos sobre sostenibilitat. El foc, com sempre, és maleducat. No respecta rodes de premsa, no llegeix plans estratègics, no espera autoritzacions, no distingeix entre competències municipals, autonòmiques o estatals. Avança. I quan avança, aleshores sí: apareixen els Bombers, els confinaments, els avisos, les carreteres tallades, els helicòpters, la Unitat Militar d’Emergències i la solemnitat institucional. Llavors descobrim que el bosc existeix. Llavors descobrim que les urbanitzacions són dins o al costat de massa forestal. Llavors descobrim que els camins, les franges, les pastures, la pagesia, els ramats i els sotaboscos no eren folklore rural sinó infraestructura territorial. Però ho descobrim tard, com qui es posa casc quan ja li cau la casa al damunt. El cas dels Bombers és especialment revelador. Les dades d’Idescat mostren que el 2024 hi havia 5.060 efectius dels Bombers de la Generalitat, dels quals 2.991 eren funcionaris i 2.069 voluntaris, amb les notes metodològiques pertinents sobre l’Aran i els bombers en pràctiques assignats temporalment al Vallès Oriental. Per tant, no és rigorós afirmar simplement que avui hi ha menys bombers que fa tres anys. La realitat és més incòmoda: el mateix Pla Bombers 2025 reconeix que des de 2011 el cos va patir una “desinversió i descapitalització de personal molt important”, amb manca de bombers, parc mòbil envellit, vehicles insuficients, equipaments poc actualitzats i parcs pendents de modernització. I el 18 de juny de 2026, uns 200 bombers es van manifestar a Barcelona per exigir més inversió, millores laborals i un pla de xoc, denunciant una crisi estructural del servei. Aquesta és la paraula clau: descapitalització. No és només una qüestió de pressupost puntual, ni d’un conseller, ni d’una legislatura concreta. És un procés. Descapitalitzar és deixar que una estructura essencial perdi múscul, prestigi, capacitat, relleu, mitjans i temps. Descapitalitzar és no trencar res de cop, sinó permetre que tot s’aprimi fins que un dia el país mira al seu voltant i descobreix que els qui han de salvar-lo també estan demanant auxili. La ironia és deliciosa, si hom té un sentit de l’humor prou negre: els Bombers han de manifestar-se perquè el país recordi que existeixen abans que siguin necessaris. El mateix passa amb el bosc. Catalunya no prohibeix “netejar boscos” de manera general, però sí que ha anat construint un sistema on moltes actuacions preventives passen per permisos, declaracions responsables, calendaris, condicionants i règims sancionadors. Per fer activitats amb risc d’incendi forestal a menys de 400 metres de massa forestal, del 16 d’octubre al 14 de març cal declaració responsable; del 15 de març al 15 d’octubre cal autorització. L’Administració disposa de 30 dies naturals per resoldre i, si no respon, la sol·licitud es considera denegada per silenci administratiu negatiu. A més, es recorden com a activitats prohibides la crema de restes agrícoles —excepte microexplotacions i petites explotacions—, la crema de restes de jardineria i la crema de restes forestals sense autorització. La llei també obliga a prevenir. La normativa de franges perimetrals estableix una franja exterior de protecció d’almenys 25 metres, lliure de vegetació seca i amb la massa arbòria aclarida i podada, i la Llei 5/2003 preveu sancions de fins a 600 euros per infraccions lleus, de 601 a 10.000 euros per greus i de 10.001 a 100.000 euros per molt greus. El resultat és una paradoxa esplèndida: el ciutadà, el propietari o l’ajuntament petit han de mantenir, prevenir, netejar, justificar, sol·licitar, esperar i, si s’equivoquen, pagar. El foc, en canvi, no ha d’omplir cap formulari. Aquesta burocratització seria menys greu si el territori conservés la xarxa humana que tradicionalment el mantenia viu. Però la pagesia i la ramaderia també han estat sotmeses a una erosió constant. Segons Idescat, Catalunya va passar de 54.972 explotacions agràries el 2020 a 48.725 el 2023, una caiguda de l’11,4%. Les dades més recents de la DUN 2025 parlen de 44.644 explotacions agrícoles declarades. El Pla d’acció de la ramaderia extensiva 2025-2028 reconeix el paper clau d’aquest sector en la gestió del territori, l’adaptació climàtica, la conservació de la biodiversitat, la protecció del sòl, el reequilibri territorial i la prevenció d’incendis mitjançant el manteniment del paisatge i les àrees de baixa càrrega de combustible. Vet aquí la tragèdia administrativa: el país necessita ramats, però deixa que els ramaders es consumeixin; necessita camps treballats, però tolera que les explotacions desapareguin; necessita mosaic agroforestal, però converteix els qui el podrien mantenir en gestors de paperassa, costos, incerteses i expedients. El Govern mateix ha hagut d’aprovar mesures per reduir burocràcia al sector agrari, fet que ja és una confessió involuntària: si cal desburocratitzar, és perquè abans s’ha burocratitzat massa. La pagesia, tan sovint tractada com una nosa antiga, resulta que era una tecnologia territorial d’alta eficiència. Llàstima que no tingués patrocinador global ni zona VIP. La fotografia s’amplia encara més quan hi afegim sanitat i educació. Metges de Catalunya ha protagonitzat onze jornades de vaga des de l’octubre passat i ha denunciat la sobrecàrrega laboral, la necessitat de millores i la impossibilitat del sistema de tirar endavant sense col·lapsar-se. En educació, sindicats docents han convocat aturades i mobilitzacions entre maig i juny de 2026 davant la manca de condicions dignes, la insuficiència de recursos i l’excés de burocràcia. És el mateix país, el mateix mecanisme, la mateixa melodia desafinada: allò que sosté la vida quotidiana grinyola; allò que projecta marca rep catifa, focus i nota de premsa. Naturalment, sempre apareix la paraula màgica: retorn. El retorn econòmic, el retorn turístic, el retorn reputacional, el retorn intangible, el retorn de projecció. Tot torna, ens diuen. El Tour torna. La Copa Amèrica torna. La Fórmula 1 torna. La marca torna. El món ens mira i, com que el món ens mira, hem de somriure. Però potser caldria preguntar-se què torna exactament al ciutadà que espera una visita mèdica, al professor que treballa amb aules tensionades, al bomber que reclama material i planificació, al pagès que tramita per sobreviure, al ramader que manté paisatge mentre perd rendibilitat, o al veí que descobreix que el seu barri necessita acreditació quan arriba l’espectacle. La qüestió no és si Catalunya ha d’acollir grans esdeveniments. La qüestió és si Catalunya vol ser un país o un escenari. Un país té serveis públics robustos, territori gestionat, pagesia viva, bombers ben dotats, boscos cuidats, educació digna, sanitat funcional i administració proporcionada. Un escenari té tanques, voluntaris, pantalles, patrocinadors, helicòpters, zones restringides, acreditacions i un relat molt polit sobre la seva projecció internacional. El problema comença quan l’escenari rep més cura que el país. I el més inquietant és que això ja no sembla una successió d’excepcions, sinó una política pública. El conseller d’Esports, Berni Álvarez, ha defensat la voluntat de tenir un gran esdeveniment internacional cada any a Catalunya, amb cites com la Ryder Cup 2031, el Mundial de Piragüisme 2027, la possible final de Champions 2029 o el Mundial de Futbol 2030. La frase és magnífica, gairebé perfecta. Un gran esdeveniment internacional cada any. Una mena de calendari litúrgic del parc temàtic. La pregunta, impresentable però necessària, és si també tindrem cada any un gran pla real per a la sanitat, l’educació, els Bombers, els boscos, la pagesia i els municipis petits. Catalunya no és pobra en capacitat. No és incapaç d’organitzar-se. No és una administració condemnada per naturalesa al caos. Quan vol, sap. Quan li convé, pot. Quan hi ha marca, accelera. Quan hi ha càmera, coordina. Quan hi ha retorn, actua. Aquesta és, precisament, l’acusació més severa: el problema no és que no hi hagi múscul institucional, sinó que s’activa amb una alegria sospitosa quan el benefici és visible, internacional i vendible, però es torna anèmic quan el benefici és simplement que la gent visqui millor. Així doncs, potser caldria començar a mirar aquests macroesdeveniments no com a fets aïllats, sinó com a miralls. Miralls lluents, cars i perfectament il·luminats, on Catalunya es veu com voldria ser vista: moderna, eficient, oberta, esportiva, global, seductora. Però darrere el mirall hi ha una altra Catalunya: la de les aules cansades, els CAP saturats, els bombers manifestant-se, els camps que perden mans, els ramats que desapareixen, els tràmits que creixen, els sotaboscos que s’acumulen i els incendis que recorden, amb una pedagogia brutal, que la realitat no es pot gestionar només amb eslògans. El país que no troba prou mans per cuidar boscos sí que troba prou tanques per vendre paisatge. El país que diu no tenir recursos per resoldre problemes estructurals sap mobilitzar milions quan el món mira. El país que exigeix paciència als ciutadans desplega urgència quan arriba l’espectacle. I el país que converteix Barcelona en aparador hauria de recordar que els aparadors, quan s’apaga la llum, no serveixen per viure-hi. Potser aquesta és la gran ironia catalana del moment: estem aprenent a mostrar el país al món mentre desaprenem a cuidar-lo per als qui hi viuen. I un dia, quan el fum torni a pujar rere la postal, ens preguntarem què ha fallat. Amb una mica de sort, encara tindrem prou tanques per acordonar la resposta.

The Arizona Supreme Court on Tuesday sided with Maricopa County Recorder Justin Heap in the ongoing fight between him and the county board of supervisors over election duties.  In a unanimous order, the state’s highest court vacated a June ruling from the Arizona Court of Appeals, and reinstated injunctions put in place in April that […]

'รักชนก' แกะปมปัญหา กยศ. หลังนำ กมธ.ติดตามงบฯ ถกปัญหาเงินกู้เพื่อการศึกษา

Зафіксовано влучання ракет в Основ’янському та Немишлянському районах міста

Amaravati, being built as the capital of Andhra Pradesh, sits on rich agricultural lands that famously employed workers across the region. Now, farm workers, especially women have few work options unless they can travel long distances The post How A Shiny New Capital City Left Landless Women Workers Jobless, Indebted appeared first on BehanBox.

Россия может столкнуться с серьезным банковским кризисом, считает разведка одной из европейских стран, с отчетом которой ознакомилось Reuters. Документ готовили для европейских чиновников перед обсуждением новых санкций: под ограничения могут попасть еще 90 банков. Согласно докладувласти Ро, ссии вынуждены выдавать кредиты оборонным предприятиям, а копящиеся финансовые риски скрывают. В итоге уже десятая часть корпоративных кредитов – стала проблемной, а полмиллиона россиян в прошлом году...

Разведка одной из европейских стран, с отчетом которой ознакомились журналисты Reuters. Из-за того, что власти России выдают кредиты оборонным предприятиям, а копящиеся финансовые риски скрывают, десятая часть корпоративных кредитов стала проблемной, а полмиллиона россиян признаны банкротами.

«Я прекрасно пам’ятаю хто що казав і хто на кого як дивився»

Tarik Saleh tanca amb 'Àguiles' del Caire la seva potent trilogia del Caire, després d’'El Caire Confidencial' (2017) i 'Conspiració al Caire' (2022). Aquesta vegada el director suec d’origen egipci apunta directament al cor del règim d’Abdelfatah al-Sisi a través d’una sàtira política negra que barreja thriller d’intriga, drama moral i reflexió sobre el paper de l’art i els artistes sota una dictadura. La pel·lícula, una producció entre França i Suècia, s'ha rodat a Turquia. George Fahmy (Fares Fares) és l’actor més estimat i carismàtic d’Egipte. La seva vida de luxe i fama trontolla quan les autoritats li exigeixen protagonitzar una superproducció propagandística que glorificarà el president al-Sisi. La negativa inicial genera amenaces contra ell i la seva família, i George es veu obligat a acceptar el paper. A partir d’aquí, la pel·lícula es converteix en un joc de miralls: mentides, vigilància constant, conspiracions internes dins del poder i la progressiva pèrdua d’integritat del protagonista. El guió de Saleh és ambiciós i intel·ligent. Construeix una crítica ferotge al cinema propagandístic i al control totalitari de la cultura sense caure en el pamflet. Hi ha moments de sàtira àcida (l’absurditat de la producció de la pel·lícula de propaganda) i d’altres de tensió pura. El to oscil·la entre el drama psicològic, la comèdia negra i el thriller d’espies. Aquesta ambició genera algunes irregularitats tonals, però també fa que la pel·lícula sigui viva i imprevisible. Saleh demostra un domini sòlid de la narrativa visual. La fotografia de Pierre Aïm captura tant l’opulència i la superficialitat de l’estrella com la claustrofòbia del control estatal.  La banda sonora d’Alexandre Desplat és un dels punts més destacats: elegant, tensa i amb tocs orientals que reforcen l’atmosfera sense caure en exotismes ni histrionismes. El muntatge de Theis Schmidt manté el ritme durant les dues hores i escaig de metratge, tot i algunes caigudes en el ritme de la part central. La posada en escena brilla en les escenes que mostren el món del cinema: els platós, els productors, les reunions amb alts càrrecs... Tot respira autenticitat i cinisme alhora. Fares Fares carrega la pel·lícula a l’esquena i entrega una interpretació magnífica. El seu George Fahmy és vanitós, carismàtic, covard i vulnerable. Veiem com l’ego de l’estrella es va esquerdant davant la realitat del poder. És el millor paper de la seva carrera amb Saleh i va merèixer el premi Guldbagge al millor actor. El repartiment secundari és excel·lent: Amr Waked (també exiliat a la vida real), Lyna Khoudri, Zineb Triki i Cherien Dabis aporten profunditat als personatges que envolten George. Les relacions familiars i amoroses donen al film un component humà que evita que es converteixi només en un exercici intel·lectual sobre el poder i l'art. A Filmin.

Las letras de esta banda chilena son más que himnos de protesta y anarquía, contienen la emoción de quienes han cuestionado la forma en que habitamos el mundo: son un llamado a la utopía