Open Newswire

ഗൾഫ് മേഖലയിലെ അമേരിക്കയുടെ പുതിയ സൈനിക നീക്കങ്ങളെക്കുറിച്ച് ട്രംപ് നെതന്യാഹുവിന് വിശദീകരിച്ചു.

കൊല്ലം ചടയമം​ഗലത്ത് ഓടിക്കൊണ്ടിരുന്ന കെഎസ്ആർടിസി ബസിന് തീപിടിച്ചു. പുനലൂർ നിന്ന് തിരുവനന്തപുരത്തേക്ക് പോയ ബസിലാണ് തീ പടർന്നത്.

Fairfield's rollout of speed cameras in school zones has become a test of whether residents can shape the systems that govern their daily movement.

The state should not have the right to hide video that casts it in a negative light, yet the attorney general fought tenaciously to do just that.

Bei weißem Vogelkot handelt es sich in Wirklichkeit weniger um Kot, als um Urin. Und es gibt zwei Gründe dafür, warum Vogelurin weiß statt gelb ist.

Ohio politics news and insights from the State Signals newsletter. Plus, DeWine signs new Medicaid restrictions meant to reduce fraud. The post Ohio sees largest Obamacare enrollment rate decline in country as subsidies expire appeared first on Signal Cleveland.

La nueva etapa política en Andalucía arranca con un Ejecutivo más amplio y con un reparto de poder que refleja el nuevo equilibrio entre el Partido Popular y Vox. Juanma Moreno incorpora por primera vez a la formación de Santiago Abascal al Gobierno autonómico, con una vicepresidencia propia y nuevas áreas de responsabilidad.

Внаслідок атаки загинула 50-річна жінка, кажуть в Харківській ОВА

El Servicio de Impuestos Internos (SII) emitió el Oficio N° 1658, de fecha 08 de julio, mediante el cual ...

Baadhi ya waandamanaji nchini Afrika Kusini wanaopinga uwepo wa wageni wasio na vibali nchini humo, Alhamisi Julai 2026 walipita nyumba kwa nyumba kwenye baadhi ya vitongoji vya jiji la Johannesburg kuwakamata wageni na kuwakabidhi kwa polisi, kitendo kilishozidisha hofu kwa jamii.

La Audiencia Nacional ha dado un paso decisivo en una investigación que durante años puso bajo la lupa la relación entre grandes empresas y el entorno del comisario José Manuel Villarejo. BBVA, su expresidente Francisco González y otras 14 personas serán juzgadas por unos contratos que los investigadores consideran presuntamente irregulares y que habrían permitido acceder a información privada de terceros.

Gràcies per estar a Catalunya, fent les feines que nosaltres no volem fer, i no estar robant i violant, delictes amb què us volen estigmatitzar!! pic.twitter.com/38ELmdJuRN — JoséP (@JoseP_1_) July 4, 2026   De vegades, les xarxes socials tenen el detall macabre de condensar en una frase tota una arquitectura moral. No cal un tractat de sociologia, ni una tesi doctoral, ni una taula estadística interminable. N’hi ha prou amb algú escrivint, amb aparent noblesa, que cal agrair a les persones migrants que facin “les feines que nosaltres no volem fer”. La frase sembla amable. Té aquell vernís de progressisme domèstic, de persona raonable, de ciutadà que es pensa molt lluny del racisme perquè diu “gràcies” abans de naturalitzar una jerarquia. Però precisament aquí rau el problema: en aquesta gratitud sospitosament còmoda, en aquest homenatge que no qüestiona mai les condicions materials de les feines homenatjades, en aquesta manera tan civilitzada de dir que el sistema funciona perquè algú altre accepta allò que nosaltres no acceptaríem. El comentari de @JoseP_1_ és interessant no perquè sigui excepcional, sinó perquè és profundament representatiu. És una peça més d’aquell discurs tan conegut segons el qual les persones migrants “són necessàries” perquè fan feines dures, invisibles, mal pagades o socialment menyspreades. La formulació acostuma a presentar-se com una defensa de la immigració, però sota la superfície hi ha una idea molt menys noble: necessitem persones prou vulnerables perquè ocupin els llocs que el sistema no vol dignificar. I quan això es diu clar, arriba l’acusació màgica: xenofòbia.   Hipocresia pura per tal d'encobrir la xenofòbia... https://t.co/BaIjhZIlkS — JoséP (@JoseP_1_) July 5, 2026     La jugada és brillant, en el sentit més trist de la paraula. Algú assenyala que convertir persones migrants en mà d’obra barata és una forma d’explotació; immediatament, qui normalitzava aquesta explotació respon dient que la denúncia és xenòfoba. És a dir: defensar que les persones migrants no haurien de ser tractades com a recanvi laboral vulnerable passa a ser xenofòbia, mentre que acceptar que facin “les feines que nosaltres no volem fer” es presenta com a antiracisme. Una pirueta moral digna d’estudi, o de vitrina. Per què la pregunta essencial és molt simple: per què “nosaltres” no volem fer aquestes feines? No les volem fer perquè siguin ontològicament indignes? No. Les feines de neteja, cures, camp, obra, hostaleria o serveis són imprescindibles. Sense aquestes feines, la civilització que tant ens agrada invocar quedaria ràpidament reduïda a una escenografia amb olor de deixadesa. El problema no és la feina. El problema són les condicions. El salari. L’horari. La precarietat. La manca de reconeixement. La poca capacitat de negociar. La vulnerabilitat administrativa, social i econòmica de qui no pot permetre’s dir que no. Quan una feina és necessària, però ningú la vol fer en les condicions existents, una societat decent té dues opcions. La primera és dignificar-la: pagar-la millor, protegir-la millor, reconèixer-la millor. La segona és buscar algú amb menys marge per rebutjar-la. La primera opció és justícia social. La segona és explotació. El problema és que massa gent prefereix la segona mentre es felicita a si mateixa per la seva tolerància. Aquí és on la frase “gràcies per fer les feines que nosaltres no volem fer” deixa de sonar generosa i comença a sonar com una confessió. Gràcies per suportar allò que jo no suportaria. Gràcies per acceptar el que jo rebutjaria. Gràcies per permetre que el meu confort continuï funcionant sense que jo hagi de mirar massa de prop el preu humà que el sosté. Això no és solidaritat. És jerarquia amb educació. I és important remarcar-ho: el problema no és que persones migrants treballin en aquests sectors. El problema és que una part de la societat només sembla capaç de valorar-les mentre ocupen el lloc que els ha assignat: treballar molt, cobrar poc, no molestar gaire i rebre, de tant en tant, una palmada retòrica a l’esquena. El migrant útil, el migrant necessari, el migrant agraït, el migrant que fa les feines que “nosaltres” no volem fer. No pas el migrant que exigeix drets, salari digne, estabilitat, veu política o igualtat real. Aquest ja incomoda més. Per això l’acusació de xenofòbia resulta tan reveladora. No s’utilitza per protegir les persones migrants, sinó per protegir el relat amable de qui necessita no veure’s com a part del problema. És molt més fàcil acusar algú de xenofòbia que reconèixer que potser el mateix discurs estava construït sobre una idea classista: que hi ha feines que només continuen existint en certes condicions perquè les fan persones amb menys poder per plantar-se. La hipocresia consisteix exactament en això: dir que valores les persones migrants mentre normalitzes que siguin la base precaritzada del teu benestar. Fer veure que les estàs homenatjant quan en realitat estàs admetent que el sistema necessita explotats. Convertir la seva vulnerabilitat en una virtut i la nostra comoditat en una innocència. No, denunciar això no és xenofòbia. Xenofòbia és voler migrants útils però no iguals. És voler-los treballadors, però no companys de classe amb els mateixos drets. És voler-los necessaris, però no prou apoderats per exigir que una feina imprescindible deixi de ser una condemna. És aplaudir-los mentre continuen cobrant poc. És dir “gràcies” en lloc de dir “això s’ha de pagar i protegir millor”. El classisme disfressat d’antiracisme té aquestes meravelles: acusa de xenofòbia qui denuncia que les persones migrants siguin convertides en mà d’obra precaritzada. I ho fa amb una seguretat admirable, com si posar un llaç moral a l’explotació la convertís automàticament en dignitat. Potser la pròxima vegada que algú digui que les persones migrants fan “les feines que nosaltres no volem fer”, caldria respondre amb una mica menys de reverència i una mica més de precisió: No fan les feines que nosaltres no volem fer. Fan les feines que aquest sistema no vol dignificar. I això no parla d’elles. Parla de nosaltres.   Nota: Els tuits s’inclouen perquè l’acusació de xenofòbia va ser pública i perquè el debat no tracta d’una discrepància menor, sinó de l’ús d’una etiqueta moral greu per esquivar una discussió sobre precarietat, classe social i drets laborals.

La seguridad de Donald Trump vuelve a situarse en el centro de la tensión internacional después de que Israel compartiera con Estados Unidos información sobre un supuesto complot iraní para atentar contra el presidente estadounidense, una amenaza que reabre heridas de una confrontación que sigue marcada por la muerte del general Qasem Soleimani.

Nchini Zambia wakati huu raia wakijiandaa kwa uchaguzi Mkuu wa mwezi ujao, Rais Hakainde Hichilema licha ya kupewa nafasi kubwa ya kushinda uchaguzi huo kwa muhula mwengine, anatarajiwa kupimwa kutokana na rekodi yake ya mabadiliko ya kiuchumi aliyofanya tangu aingie madarakani, mpinzani wake mkubwa akiwa ni kiongozi wa upizani Brian Mundubile.

У прокуратурі Львівської області заявили, що затриманого підозрюють у тому, що він застосував газовий балончик стосовно працівників поліції, а також завдав тілесних ушкоджень заступнику начальника одного з районних управлінь поліції Львова

We Energies argued the rule could discourage future data center investment in Wisconsin, while Oracle is challenging it in court. Wisconsin regulators refuse to loosen data center credit rules, setting up Oracle court fight is a post from Wisconsin Watch, a non-profit investigative news site covering Wisconsin since 2009. Please consider making a contribution to support our journalism.

Wachezaji wa timu ya taifa ya Ufaransa, Kylian Mbappe na Ousmane Dembele, usiku wa kuamkia leo walifunga magoli muhimu yaliyotamatisha safari ya wawakilishi pekee wa Afrika waliokuwa wamesalia kwenye fainali za kombe la dunia, timu ya taifa ya Morocco na kutinga hatua ya nusu fainali.

Берендсен про тиск на Росію та перспективи допомоги Україні

Quan a un li ve un ictus o un atac de cor, no crec que aparegui algú amb un document a signar per indicar si volem morir en aquell moment o no. Senzillament morim. El que crec és que el nostre cos-ment va a un altre món (a un altre planeta, per dir-ho sense eufemismes) i allà conserva els records. Això implica un no acceptar la mort en la majoria dels casos. Aleshores és quan cal que els éssers del nou planeta sàpiguen seduir-nos amb els avantatges de la nova situació. Però no és tasca fàcil acceptar l'espai-mort quan ets mort. En aquest sentit dubto que hi hagi una llum enlluernadora que tingui un poder per a fer-nos redreçar la nostra insatisfacció. Tampoc crec en l'aparició d'un ésser de llum que ens faci oblidar els bons moments en vida, els nostres éssers estimats, els nostres projectes... Per tant, anar directes a la mort és com el naixement, en bona mesura: no podem, exceptuant casos de morts amb data, saber quan es produirà. Així doncs, naixem a l'espai-mort però sense la nostra autorització. També crec que, com a la nostra existència, a l'espai-mort hi haurà dolor. I haurà dolor, per exemple, en la no acceptació del canvi de vius a morts. Un dolor producte, en bona part, en la comprensió que no podem comunicar-nos amb l'espai-vida i tampoc alterar-lo. Amb tot el que exposat voldria assenyalar que l'existència d'un espai-mort, on hem d'anar a parar, no implica creure en elements màgics que facin endreça de tot i ens condueixin a un món feliç.

На фоне обстрелов и дефицита топлива в России резко вырос спрос на газобаллонное оборудование для автомобилей, которое позволяет использовать газ вместо бензина, с которым начались серьезные перебои после серии ударов ВСУ по крупнейшим НПЗ.