Mes mungesës së stafit profesional, reagimeve të vonuara dhe tendencës për t’i minimizuar rastet për të ruajtur imazhin e institucioneve, përdorimi i lëndëve narkotike mes nxënësve vazhdon të mbetet alarmant në shkollat e mesme në Pollog. Përfaqësues të nxënësve dhe gazetarë vlerësojnë se shkollat dhe institucionet shpesh dështojnë të trajtojnë seriozisht problemin, duke u fokusuar […]

Feed icon
Portalb
CC BY🅭🅯

Mes mungesës së stafit profesional, reagimeve të vonuara dhe tendencës për t’i minimizuar rastet për të ruajtur imazhin e institucioneve, përdorimi i lëndëve narkotike mes nxënësve vazhdon të mbetet alarmant në shkollat e mesme në Pollog. Përfaqësues të nxënësve dhe gazetarë vlerësojnë se shkollat dhe institucionet shpesh dështojnë të trajtojnë seriozisht problemin, duke u fokusuar […]

Аннексияланган Севастополдогу эң ири “АТАН” жана “ТЭС” компанияларынын май куюучу бекеттеринде АИ-92, АИ-95 үлгүсүндөгү бензин түгөнгөнү белгилүү болду. Бул тууралуу шаардын Москва дайындаган губернатору Михаил Развожаев билдирди. Анын айтымында, буга мурдатан келаткан "логистикалык кыйынчылыктар" себеп болгон. Жергиликтүү бийлик Орусиянын Энергетика министрлиги жана Транспорт министрлигинин катышуусу менен жакын арада май ташууну калыбына келтирүүнү пландап жатат. Аннексияланган Крымда...

Feed icon
Азаттык үналгысы
Attribution+

Аннексияланган Севастополдогу эң ири “АТАН” жана “ТЭС” компанияларынын май куюучу бекеттеринде АИ-92, АИ-95 үлгүсүндөгү бензин түгөнгөнү белгилүү болду. Бул тууралуу шаардын Москва дайындаган губернатору Михаил Развожаев билдирди. Анын айтымында, буга мурдатан келаткан "логистикалык кыйынчылыктар" себеп болгон. Жергиликтүү бийлик Орусиянын Энергетика министрлиги жана Транспорт министрлигинин катышуусу менен жакын арада май ташууну калыбына келтирүүнү пландап жатат. Аннексияланган Крымда...

El encuentro entre el general Francis L. Donovan y altos mandos de las Fuerzas Armadas cubanas refleja una paradoja geopolítica: mientras Washington intensifica la presión sobre La Habana, ambas partes mantienen abiertos los canales de comunicación militar.

Feed icon
Mundiario
CC BY-SA🅭🅯🄎

El encuentro entre el general Francis L. Donovan y altos mandos de las Fuerzas Armadas cubanas refleja una paradoja geopolítica: mientras Washington intensifica la presión sobre La Habana, ambas partes mantienen abiertos los canales de comunicación militar.

Кыргыз футбол биримдиги “Үч улуттун кубогу” эл аралык мелдешине Кениянын курама командасы катышпай турганын 29-майда билдирди. Кениянын футбол федерациясы расмий кат жолдоп, ал аймактагы эпидемиологиялык оор абалга байланыштуу эл аралык сапарларды уюштуруу кыйын болуп жатканын билдирген. Бул мелдештин алкагында Кыргызстан, Палестина жана Кения беттешмек. Эми 6-9-июнь күндөрү Кыргызстан менен Палестина эки жолу беттеш өткөрөрүн Кыргыз футбол биримдиги жарыялады. Кения менен беттеш үчүн...

Feed icon
Азаттык үналгысы
Attribution+

Кыргыз футбол биримдиги “Үч улуттун кубогу” эл аралык мелдешине Кениянын курама командасы катышпай турганын 29-майда билдирди. Кениянын футбол федерациясы расмий кат жолдоп, ал аймактагы эпидемиологиялык оор абалга байланыштуу эл аралык сапарларды уюштуруу кыйын болуп жатканын билдирген. Бул мелдештин алкагында Кыргызстан, Палестина жана Кения беттешмек. Эми 6-9-июнь күндөрү Кыргызстан менен Палестина эки жолу беттеш өткөрөрүн Кыргыз футбол биримдиги жарыялады. Кения менен беттеш үчүн...

El historiador y criminólogo británico publica ‘Homo criminalis’, una historia global del crimen organizado que pone de relieve su papel como fuerza estructurante de la civilización. La entrada Mark Galeotti: “El crimen organizado no es una anomalía del capitalismo, es parte constitutiva de él” se publicó primero en lamarea.com.

Feed icon
La Marea
CC BY-SA🅭🅯🄎

El historiador y criminólogo británico publica ‘Homo criminalis’, una historia global del crimen organizado que pone de relieve su papel como fuerza estructurante de la civilización. La entrada Mark Galeotti: “El crimen organizado no es una anomalía del capitalismo, es parte constitutiva de él” se publicó primero en lamarea.com.

Vingegaard dejó a más de cuatro minutos a sus perseguidores más inmediatos en su clasificación, Félix Gall y Jai HindleyEl Giro de Italia 2026 se decide: así es la tercera y última semana con Vingegaard como ‘maglia rosa’ El Giro de Italia pasó este viernes por su etapa reina, que lejos de dar más pelea en la clasificación general, Jonas Vingegaard se confirma con la ‘maglia rosa’ que, sin embargo, todavía debe acabar de sentenciarlo en el penúltimo día antes de llegar en el final en Roma, donde se proclamaría campeón. Y es que en la etapa 19 Vingegaard dejó a más de cuatro minutos a sus perseguidores más inmediatos en su clasificación, Félix Gall y Jai Hindley, con su compañero de equipo en Visma Lease a Bike, Sepp Kuss llevándose la victoria en lo alto del Piani di Pezzè por delante de Derek Gee y Giulio Ciccone. Perfil y recorrido de la etapa 20 del Giro de Italia 2026 La etapa 20 del Giro de Italia 2026 tendrá lugar entre Gemona del Friuli y Piancavallo, con 200 kilómetros en total, en una jornada de alta montaña, con doble ascenso a su subida final que es la gran protagonista del día con 15 kilómetros al 8 % de desnivel. La localidad de Gemona del Friuli da inicio a la etapa, en conmemoración de los 50 años del terremoto que asoló la ciudad y por la que tuvo que ser reconstruida. Antes de la gran subida, los ciclistas pasarán por una ascensión, a partir del kilómetro 80, con cinco kilómetros aproximadamente para coronar el Clauzetto, de tercera categoría. Después de esto, casi 60 kilómetros más hasta llegar a la primera subida al Piancavallo, de primera categoría, en el que se hará una ascensión doble, de 14,5 kilómetros y casi un 8 % de desnivel, con rampas de hasta el 14 %, el final de una jornada de desgaste para acabar de sentenciar la carrera antes de la llegada a Roma. Un lugar, además, mítico en el palmarés de este puerto, en el que ganó el español Mikel Landa en 2017 o en el que Marco Pantani venció en 1998 para hacerse ese mismo año con el Giro de Italia, un hecho que se podría repetir este sábado con Jonas Vingegaard, que de ganar la ronda italiana completaría las tres grandes del ciclismo. Horario y dónde ver por TV la etapa 20 del Giro de Italia La salida de la etapa 20 del Giro de Italia 2026 que tiene lugar este sábado 30 de mayo se dará a partir de las 11 horas, con una llegada que se podría dar entre las 16:00 y las 16:30 horas, dependiendo del ritmo de carrera, un poco antes de lo habitual para facilitar el traslado a Roma. En televisión en España se podrá seguir desde las 10:30 horas a través del canal Eurosport 1, disponible en HBO Max, DAZN o Movistar plus. En Euskadi también se podrá ver desde las 15 horas en la cadena autonómica ETB1.

Feed icon
elDiario.es
CC BY-NC🅭🅯🄏

Vingegaard dejó a más de cuatro minutos a sus perseguidores más inmediatos en su clasificación, Félix Gall y Jai HindleyEl Giro de Italia 2026 se decide: así es la tercera y última semana con Vingegaard como ‘maglia rosa’ El Giro de Italia pasó este viernes por su etapa reina, que lejos de dar más pelea en la clasificación general, Jonas Vingegaard se confirma con la ‘maglia rosa’ que, sin embargo, todavía debe acabar de sentenciarlo en el penúltimo día antes de llegar en el final en Roma, donde se proclamaría campeón. Y es que en la etapa 19 Vingegaard dejó a más de cuatro minutos a sus perseguidores más inmediatos en su clasificación, Félix Gall y Jai Hindley, con su compañero de equipo en Visma Lease a Bike, Sepp Kuss llevándose la victoria en lo alto del Piani di Pezzè por delante de Derek Gee y Giulio Ciccone. Perfil y recorrido de la etapa 20 del Giro de Italia 2026 La etapa 20 del Giro de Italia 2026 tendrá lugar entre Gemona del Friuli y Piancavallo, con 200 kilómetros en total, en una jornada de alta montaña, con doble ascenso a su subida final que es la gran protagonista del día con 15 kilómetros al 8 % de desnivel. La localidad de Gemona del Friuli da inicio a la etapa, en conmemoración de los 50 años del terremoto que asoló la ciudad y por la que tuvo que ser reconstruida. Antes de la gran subida, los ciclistas pasarán por una ascensión, a partir del kilómetro 80, con cinco kilómetros aproximadamente para coronar el Clauzetto, de tercera categoría. Después de esto, casi 60 kilómetros más hasta llegar a la primera subida al Piancavallo, de primera categoría, en el que se hará una ascensión doble, de 14,5 kilómetros y casi un 8 % de desnivel, con rampas de hasta el 14 %, el final de una jornada de desgaste para acabar de sentenciar la carrera antes de la llegada a Roma. Un lugar, además, mítico en el palmarés de este puerto, en el que ganó el español Mikel Landa en 2017 o en el que Marco Pantani venció en 1998 para hacerse ese mismo año con el Giro de Italia, un hecho que se podría repetir este sábado con Jonas Vingegaard, que de ganar la ronda italiana completaría las tres grandes del ciclismo. Horario y dónde ver por TV la etapa 20 del Giro de Italia La salida de la etapa 20 del Giro de Italia 2026 que tiene lugar este sábado 30 de mayo se dará a partir de las 11 horas, con una llegada que se podría dar entre las 16:00 y las 16:30 horas, dependiendo del ritmo de carrera, un poco antes de lo habitual para facilitar el traslado a Roma. En televisión en España se podrá seguir desde las 10:30 horas a través del canal Eurosport 1, disponible en HBO Max, DAZN o Movistar plus. En Euskadi también se podrá ver desde las 15 horas en la cadena autonómica ETB1.

Në kohën kur rrjetet sociale po ndikojnë gjithnjë e më shumë në mënyrën se si të rinjtë e perceptojnë realitetin, gazetarja, prezantuesja dhe influencerja Almedina Ismaijli në një bisedë për Mollëkuqja.mk vlerësoi se platformat digjitale kanë hapur hapësirë për zëra të rinj, por njëkohësisht vazhdojnë të ushqejnë stereotipa dhe përmbajtje sipërfaqësore. Ajo foli hapur për […]

Feed icon
Portalb
CC BY🅭🅯

Në kohën kur rrjetet sociale po ndikojnë gjithnjë e më shumë në mënyrën se si të rinjtë e perceptojnë realitetin, gazetarja, prezantuesja dhe influencerja Almedina Ismaijli në një bisedë për Mollëkuqja.mk vlerësoi se platformat digjitale kanë hapur hapësirë për zëra të rinj, por njëkohësisht vazhdojnë të ushqejnë stereotipa dhe përmbajtje sipërfaqësore. Ajo foli hapur për […]

Futbolistas como Alexia Putellas, Aitana Bonmatí y muchas otras han propiciado la emergencia de nuevos referentes para las niñas. "Demuestran que también en el fútbol hay alternativas que van más allá de la simple adaptación de los modelos masculinos dominantes", analiza Rut Vilar en Catalunya Plural. La entrada ¿Por qué el Barça femenino de fútbol es un símbolo de igualdad? se publicó primero en lamarea.com.

Feed icon
La Marea
CC BY-SA🅭🅯🄎

Futbolistas como Alexia Putellas, Aitana Bonmatí y muchas otras han propiciado la emergencia de nuevos referentes para las niñas. "Demuestran que también en el fútbol hay alternativas que van más allá de la simple adaptación de los modelos masculinos dominantes", analiza Rut Vilar en Catalunya Plural. La entrada ¿Por qué el Barça femenino de fútbol es un símbolo de igualdad? se publicó primero en lamarea.com.

ارتش اسرائیل اعلام کرد چند پرتابه شلیک‌شده از لبنان به سمت شمال اسرائیل را رهگیری کرده و یک پرتابه نیز در اطراف کریات شمونا فرود آمده است. بنا بر اعلام ارتش اسرائیل، در این حمله گزارشی از تلفات یا مجروحان منتشر نشده است.

Feed icon
صدای آمریکا
Public Domain

ارتش اسرائیل اعلام کرد چند پرتابه شلیک‌شده از لبنان به سمت شمال اسرائیل را رهگیری کرده و یک پرتابه نیز در اطراف کریات شمونا فرود آمده است. بنا بر اعلام ارتش اسرائیل، در این حمله گزارشی از تلفات یا مجروحان منتشر نشده است.

Senegal bado inasubiri serikali mpya baada ya Ousmane Sonko  kumkabidhi rasmi madaraka Waziri Mkuu Ahmadou Al Aminou Mohamed Lô, ambaye aliteuliwa siku ya Jumatatu. Changamoto kadhaa za dharura zinasubiri timu mpya ya serikali; mrithi wa Sonko, haswa, aatakabiliana na hali ngumu ya kifedha, iliyozidishwa na kupanda kwa bei ya mafuta.

Feed icon
Radio France Internationale
Attribution+

Senegal bado inasubiri serikali mpya baada ya Ousmane Sonko  kumkabidhi rasmi madaraka Waziri Mkuu Ahmadou Al Aminou Mohamed Lô, ambaye aliteuliwa siku ya Jumatatu. Changamoto kadhaa za dharura zinasubiri timu mpya ya serikali; mrithi wa Sonko, haswa, aatakabiliana na hali ngumu ya kifedha, iliyozidishwa na kupanda kwa bei ya mafuta.

Mkuu wa Shirika la Afya Duniani (WHO) yuko DRC tangu siku ya Alhamisi, Mei 28, kutoa msaada kwa raia wa Kongo. Alitoa wito wa mshikamano wa kimataifa. Waziri wa Afya wa Kongo alikuwa katika mkoa wa Ituri, mashariki mwa nchi, siku ya Ijumaa, ambapo mlipuko huo ulitangazwa wiki mbili zilizopita, akihakikisha kwamba mwitikio wa Ebola unaendelea.

Feed icon
Radio France Internationale
Attribution+

Mkuu wa Shirika la Afya Duniani (WHO) yuko DRC tangu siku ya Alhamisi, Mei 28, kutoa msaada kwa raia wa Kongo. Alitoa wito wa mshikamano wa kimataifa. Waziri wa Afya wa Kongo alikuwa katika mkoa wa Ituri, mashariki mwa nchi, siku ya Ijumaa, ambapo mlipuko huo ulitangazwa wiki mbili zilizopita, akihakikisha kwamba mwitikio wa Ebola unaendelea.

Le Sénégal est toujours dans l’attente d’un gouvernement alors qu’Ousmane Sonko a officiellement passé la main, le vendredi 29 mai, au Premier ministre Ahmadou Al Aminou Mohamed Lô nommé lundi. Plusieurs chantiers urgent attendent la future nouvelle équipe gouvernementale ; le successeur d'Ousmane Sonko doit notamment composer avec une situation financière extrêmement tendue, aggravée par la hausse des cours pétroliers.

Feed icon
Radio France Internationale
Attribution+

Le Sénégal est toujours dans l’attente d’un gouvernement alors qu’Ousmane Sonko a officiellement passé la main, le vendredi 29 mai, au Premier ministre Ahmadou Al Aminou Mohamed Lô nommé lundi. Plusieurs chantiers urgent attendent la future nouvelle équipe gouvernementale ; le successeur d'Ousmane Sonko doit notamment composer avec une situation financière extrêmement tendue, aggravée par la hausse des cours pétroliers.

Tangan kecilnya cekatan mengambil kotak berisi sayur dan buah-buahan di balik kandang ukuran 3×2 meter. Satu-persatu potongan wortel, jagung, timun, kacang panjang dan terong masuk ke mulutnya. Matanya sayu menatap ke luar kandang perawatan, seolah bertanya, kapan akan bertemu induknya dan kembali ke alam liar. “Usianya baru satu tahun, masih anakan, tapi sudah terpisah dari […] The post Hidup di Kandang Perawatan, Kisah Sedih Owa di Sumatera Selatan appeared first on Mongabay.co.id.

Feed icon
Mongabay
CC BY-ND🅭🅯⊜

Tangan kecilnya cekatan mengambil kotak berisi sayur dan buah-buahan di balik kandang ukuran 3×2 meter. Satu-persatu potongan wortel, jagung, timun, kacang panjang dan terong masuk ke mulutnya. Matanya sayu menatap ke luar kandang perawatan, seolah bertanya, kapan akan bertemu induknya dan kembali ke alam liar. “Usianya baru satu tahun, masih anakan, tapi sudah terpisah dari […] The post Hidup di Kandang Perawatan, Kisah Sedih Owa di Sumatera Selatan appeared first on Mongabay.co.id.

59 minutes

Mundiario
Feed icon

La ciudad que en los años setenta podía percibirse como un espacio de oportunidades, de apertura y de cierta accesibilidad se ha convertido, según la mirada de Lindo, en un entorno mucho más áspero para una parte significativa de sus habitantes.

Feed icon
Mundiario
CC BY-SA🅭🅯🄎

La ciudad que en los años setenta podía percibirse como un espacio de oportunidades, de apertura y de cierta accesibilidad se ha convertido, según la mirada de Lindo, en un entorno mucho más áspero para una parte significativa de sus habitantes.

Com es viu el dia a dia sent una dona afrodescendent a Catalunya? En el marc d’ ‘El Pòdcast de Jornal.cat’, conversem amb la politòloga, activista antiracista i sòcia d’Afrofem Koop, Victoria Muñoz, sobre com s’enfoca l’antiracisme des de dins dels moviments socials catalans i quins són els reptes de l’economia social a l’hora de descolonitzar el relat.   Quin és l’objectiu que perseguíeu engegant el projecte d’Afrofem Koop? Nosaltres vam arrencar Afrofem Koop per donar resposta a les necessitats que un grup de dones negres i afrodescendents de Catalunya teníem. Aquestes necessitats estan molt vinculades a la precarietat econòmica i sistemàtica i les atravessa un racisme estructural present en el mercat laboral o en l'accés d'oportunitats, entre d’altres.   Tot i ser evident, convé subratllar que avui dia, una dona negra a Catalunya, tot i tenir un mateix desenvolupament professional i formatiu que una dona blanca, té menys oportunitats laborals. Normalment, quan parlem d’interseccionalitat posem l’etiqueta ‘dona’ al centre i, en canvi, la raça queda relegada a un rol secundari o accessori, igual que passa amb altres qüestions com la classe social o el barri d'on vens. Però per nosaltres, justament, el terme interseccionalitat ens permet veure que no podem separar aquestes etiquetes i, per tant, ser dona afrodescendent és una etiqueta en si mateixa. Per això remarquem que els tipus de violències que pateixen les dones afrodescendents al mercat laboral o en els estudis, però també en molts altres àmbits, són violències molt específiques.   “El context històric de Catalunya ha estat marcat pel pensament colonial i això ha determinat com ens comportem i interactuem amb les altres persones.”   D’on provenen aquestes violències? En general s’ha d’entendre que el context que hem tingut històricament a Catalunya ha estat marcat pel pensament colonial i això ha determinat com ens comportem i interactuem en general amb les altres persones, tant dins com fora de casa nostra.   “Viure sent una persona afrodescendent a Catalunya és estar exposada a l’augment d’actes racistes no només per part de les institucions i particularment dels cossos policials, sinó també per part dels veïns.”   A Catalunya hi ha persones blanques que encara avui consideren que tenen més drets que les persones racialitzades o nouvingudes. És que realment tenen més drets i aquest és el problema. La mentalitat colonial i aquesta mentalitat sobre l’altre són molt conflictives. Perquè, què és l’altre i que som nosaltres? Aquesta generació de l’altre és la que precisament permet l'articulació d'una estructura institucional i jurídica que dona drets a uns i els treu als altres. Per exemple, quan parlem d’un mínim de quota de dones en llistes de partits polítics a les eleccions, de la mal anomenada discriminació positiva en clau de gènere, però només en clau de gènere, estem reproduint justament aquest pensament colonial de jo primer i després vas tu.   Com es tradueix aquesta violència estructural a la vostra experiència quotidiana com a dones afrodescendents? En el nostre cas, en algun moment de la nostra vida algú ens recorda que no som com la resta. I és un moment que arriba a ser xocant, perquè per nosaltres aquesta és la nostra normalitat. La generació de l'altre, és a dir, sentir que tu ets diferent a la resta és una cosa que arriba a una edat molt primerenca i que genera tota una sèrie de conseqüències. Les dades indiquen que viure sent una persona afrodescendent a Catalunya és estar exposada a l’augment d’actes racistes no només per part de les institucions i particularment dels cossos policials, sinó també per part dels veïns. També és viure en un context marcat per l’augment dels delictes d’odi i per l’auge de discursos reaccionaris que, justament, estan posant el focus en nosaltres. A aquestes violències s’hi afegeixen les violències estructurals i perennes: moltes de les nostres famílies han hagut d’afrontar una llei d’estrangeria i tot un marc de violència a altres espais com els centres sanitaris i les escoles.   Com us organitzeu per afrontar aquesta realitat col·lectivament? S'ha de tenir en compte que l'organització política negra, no només a Catalunya, sinó arreu del món, no és quelcom nostre, no és propietat nostra, sinó que és una resposta històrica. És una resposta comuna i normal, que forma part de la història negra a tota la diàspora com a resposta envers aquesta mentalitat d'esclavatge, de submissió, de generar-nos a nosaltres el sentiment de ser els altres. O sigui, la forma d'organitzar-se col·lectivament, és quelcom habitual i normal dins de les diàspores migrants provinents del Sud Global, però particularment de la nostra també.   "Si l'extrema dreta guanya poder tant discursiu com institucional és perquè hi ha un marc racista de base que ho ha permès."   Quines són les lluites actuals del vostre projecte? Crec que en aquest moment d’auge dels discursos d'odi la nostra lluita en termes polítics és recordar que si l'extrema dreta guanya poder tant discursiu com institucional és perquè hi ha un marc racista de base que ho ha permès. La política migratòria en aquest sentit dona una resposta clara del moment en què ens trobem. Ara l'extrema dreta té poder dins del Congrés dels Diputats, però cal recordar que històricament la política migratòria de l’estat espanyol ha estat una política de mort i més quan s’ha posat en diàleg amb les polítiques migratòries de la Unió Europea. En definitiva, el que venim a denunciar és que el que vosaltres percebeu com un perill perquè us amenaça també a vosaltres, per nosaltres porta sent una amenaça des de fa segles. Evidentment, estem preocupades per l’auge reaccionari, però aquest auge té una base i una estructura sobre la qual es fonamenta. És aquí on hem d’incidir.   Com podem combatre aquesta superioritat moral heretada del colonialisme? La gent blanca normalment s’ofèn bastant quan diem que els espanyols o els catalans són racistes. Jo crec que aquest racisme intrínsec s’ha de començar a treballar des de l’adopció d’una posició d’humilitat i a partir d’aquí, reconèixer els privilegis i anar treballant. Vull dir, és clar, que ets racista. Com no has de ser racista si la història t'ha donat tots els privilegis del món? Amb el masclisme ho veiem molt clar: tenim una societat patriarcal i ens hem de deconstruir perquè estem en un marc patriarcal que ho impregna tot. Ara bé, quan es tracta de racisme, ja toca la sensibilitat fins i tot d’aquest feminisme blanc i la gent sovint no reacciona de la mateixa manera. Sovint ens han fet creure que les persones catalanes tenim cert accés a una classe dominant en lloc de fer-nos adonar que, realment, la classe treballadora catalana i les persones racialitzades o migrades som al mateix lloc. Podríem explotar el potencial d’anar junts en contra d'aquesta classe dirigent privilegiada que, al final, ens oprimeix a totes? Idealment, la unitat seria el camí, però és un escenari que avui no podem tenir, perquè dins de la classe obrera hi ha una jerarquia racial i una divisió racial del treball, i hi ha també prioritats de lluites. Hi ha lluites considerades de segona i l'antiracisme polític a Catalunya és directament una lluita de tercera. Des del sindicalisme s’utilitza la frase “nadiua o estrangera la mateixa classe obrera”. Nosaltres no hi estem d’acord perquè a dia d’avui no som la mateixa classe obrera. Tant de bo ho fóssim i tant de bo hi hagués aquesta unitat de lluita de classes que actualment no existeix, perquè es posa al centre l’opressió de classe i les altres lluites queden desplaçades a un segon pla. Passa igual amb el feminisme, on el gènere se situa al centre i la raça, l’orientació sexual i la identitat de gènere queden relegades a un paper secundari.   Com analitzes el moviment de l’economia social i solidària de Catalunya des de la perspectiva antiracista? S’ha de posar en valor tota la feina feta per cooperatives integrades per persones migrants. L’esmena que s’està construint des de l’esquerra social i solidària manifesta el potencial de l’economia social com a via antiracista. Jo crec que el que és important és que el sector no es despolititzi i segueixi construint-se de manera forta, generant llocs de treball ben pagats i sent un motor d’incidència política. Precisament, l’economia social i solidària no és un concepte nascut a l’Europa occidental, sinó que prové de l’organització política en forma d’economies populars de territoris colonitzats.   Podries destacar algun projecte referent que incorpori aquestes bones pràctiques? En general, totes les cooperatives que formen part del cercle d'economies feministes i de les economies migrants que formen part de l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona, el Còopolis, ofereixen grans oportunitats de consum. Penso per exemple en el restaurant Abarka o també en CoopHalal, una cooperativa de finances ètiques segons els valors islàmics.   “Donar suport a l’economia social i solidària de cooperatives o negocis migrants és un acte de reparació i de justícia. És el mínim que han de fer els blancs.”   Per tant, un dels reptes del moviment de l'economia social i solidària hauria de ser continuar donant feina i integrant aquestes persones als projectes cooperatius, facilitant la regularització des del sector. Sí, tenint en compte que la riquesa i els privilegis a Catalunya particularment, però a Occident en general, formen part d'una retòrica històrica, crec que donar suport a l’economia social i solidària de cooperatives o negocis migrants és un acte de reparació i de justícia. És el mínim que han de fer els blancs.

Feed icon
Racó Català
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

Com es viu el dia a dia sent una dona afrodescendent a Catalunya? En el marc d’ ‘El Pòdcast de Jornal.cat’, conversem amb la politòloga, activista antiracista i sòcia d’Afrofem Koop, Victoria Muñoz, sobre com s’enfoca l’antiracisme des de dins dels moviments socials catalans i quins són els reptes de l’economia social a l’hora de descolonitzar el relat.   Quin és l’objectiu que perseguíeu engegant el projecte d’Afrofem Koop? Nosaltres vam arrencar Afrofem Koop per donar resposta a les necessitats que un grup de dones negres i afrodescendents de Catalunya teníem. Aquestes necessitats estan molt vinculades a la precarietat econòmica i sistemàtica i les atravessa un racisme estructural present en el mercat laboral o en l'accés d'oportunitats, entre d’altres.   Tot i ser evident, convé subratllar que avui dia, una dona negra a Catalunya, tot i tenir un mateix desenvolupament professional i formatiu que una dona blanca, té menys oportunitats laborals. Normalment, quan parlem d’interseccionalitat posem l’etiqueta ‘dona’ al centre i, en canvi, la raça queda relegada a un rol secundari o accessori, igual que passa amb altres qüestions com la classe social o el barri d'on vens. Però per nosaltres, justament, el terme interseccionalitat ens permet veure que no podem separar aquestes etiquetes i, per tant, ser dona afrodescendent és una etiqueta en si mateixa. Per això remarquem que els tipus de violències que pateixen les dones afrodescendents al mercat laboral o en els estudis, però també en molts altres àmbits, són violències molt específiques.   “El context històric de Catalunya ha estat marcat pel pensament colonial i això ha determinat com ens comportem i interactuem amb les altres persones.”   D’on provenen aquestes violències? En general s’ha d’entendre que el context que hem tingut històricament a Catalunya ha estat marcat pel pensament colonial i això ha determinat com ens comportem i interactuem en general amb les altres persones, tant dins com fora de casa nostra.   “Viure sent una persona afrodescendent a Catalunya és estar exposada a l’augment d’actes racistes no només per part de les institucions i particularment dels cossos policials, sinó també per part dels veïns.”   A Catalunya hi ha persones blanques que encara avui consideren que tenen més drets que les persones racialitzades o nouvingudes. És que realment tenen més drets i aquest és el problema. La mentalitat colonial i aquesta mentalitat sobre l’altre són molt conflictives. Perquè, què és l’altre i que som nosaltres? Aquesta generació de l’altre és la que precisament permet l'articulació d'una estructura institucional i jurídica que dona drets a uns i els treu als altres. Per exemple, quan parlem d’un mínim de quota de dones en llistes de partits polítics a les eleccions, de la mal anomenada discriminació positiva en clau de gènere, però només en clau de gènere, estem reproduint justament aquest pensament colonial de jo primer i després vas tu.   Com es tradueix aquesta violència estructural a la vostra experiència quotidiana com a dones afrodescendents? En el nostre cas, en algun moment de la nostra vida algú ens recorda que no som com la resta. I és un moment que arriba a ser xocant, perquè per nosaltres aquesta és la nostra normalitat. La generació de l'altre, és a dir, sentir que tu ets diferent a la resta és una cosa que arriba a una edat molt primerenca i que genera tota una sèrie de conseqüències. Les dades indiquen que viure sent una persona afrodescendent a Catalunya és estar exposada a l’augment d’actes racistes no només per part de les institucions i particularment dels cossos policials, sinó també per part dels veïns. També és viure en un context marcat per l’augment dels delictes d’odi i per l’auge de discursos reaccionaris que, justament, estan posant el focus en nosaltres. A aquestes violències s’hi afegeixen les violències estructurals i perennes: moltes de les nostres famílies han hagut d’afrontar una llei d’estrangeria i tot un marc de violència a altres espais com els centres sanitaris i les escoles.   Com us organitzeu per afrontar aquesta realitat col·lectivament? S'ha de tenir en compte que l'organització política negra, no només a Catalunya, sinó arreu del món, no és quelcom nostre, no és propietat nostra, sinó que és una resposta històrica. És una resposta comuna i normal, que forma part de la història negra a tota la diàspora com a resposta envers aquesta mentalitat d'esclavatge, de submissió, de generar-nos a nosaltres el sentiment de ser els altres. O sigui, la forma d'organitzar-se col·lectivament, és quelcom habitual i normal dins de les diàspores migrants provinents del Sud Global, però particularment de la nostra també.   "Si l'extrema dreta guanya poder tant discursiu com institucional és perquè hi ha un marc racista de base que ho ha permès."   Quines són les lluites actuals del vostre projecte? Crec que en aquest moment d’auge dels discursos d'odi la nostra lluita en termes polítics és recordar que si l'extrema dreta guanya poder tant discursiu com institucional és perquè hi ha un marc racista de base que ho ha permès. La política migratòria en aquest sentit dona una resposta clara del moment en què ens trobem. Ara l'extrema dreta té poder dins del Congrés dels Diputats, però cal recordar que històricament la política migratòria de l’estat espanyol ha estat una política de mort i més quan s’ha posat en diàleg amb les polítiques migratòries de la Unió Europea. En definitiva, el que venim a denunciar és que el que vosaltres percebeu com un perill perquè us amenaça també a vosaltres, per nosaltres porta sent una amenaça des de fa segles. Evidentment, estem preocupades per l’auge reaccionari, però aquest auge té una base i una estructura sobre la qual es fonamenta. És aquí on hem d’incidir.   Com podem combatre aquesta superioritat moral heretada del colonialisme? La gent blanca normalment s’ofèn bastant quan diem que els espanyols o els catalans són racistes. Jo crec que aquest racisme intrínsec s’ha de començar a treballar des de l’adopció d’una posició d’humilitat i a partir d’aquí, reconèixer els privilegis i anar treballant. Vull dir, és clar, que ets racista. Com no has de ser racista si la història t'ha donat tots els privilegis del món? Amb el masclisme ho veiem molt clar: tenim una societat patriarcal i ens hem de deconstruir perquè estem en un marc patriarcal que ho impregna tot. Ara bé, quan es tracta de racisme, ja toca la sensibilitat fins i tot d’aquest feminisme blanc i la gent sovint no reacciona de la mateixa manera. Sovint ens han fet creure que les persones catalanes tenim cert accés a una classe dominant en lloc de fer-nos adonar que, realment, la classe treballadora catalana i les persones racialitzades o migrades som al mateix lloc. Podríem explotar el potencial d’anar junts en contra d'aquesta classe dirigent privilegiada que, al final, ens oprimeix a totes? Idealment, la unitat seria el camí, però és un escenari que avui no podem tenir, perquè dins de la classe obrera hi ha una jerarquia racial i una divisió racial del treball, i hi ha també prioritats de lluites. Hi ha lluites considerades de segona i l'antiracisme polític a Catalunya és directament una lluita de tercera. Des del sindicalisme s’utilitza la frase “nadiua o estrangera la mateixa classe obrera”. Nosaltres no hi estem d’acord perquè a dia d’avui no som la mateixa classe obrera. Tant de bo ho fóssim i tant de bo hi hagués aquesta unitat de lluita de classes que actualment no existeix, perquè es posa al centre l’opressió de classe i les altres lluites queden desplaçades a un segon pla. Passa igual amb el feminisme, on el gènere se situa al centre i la raça, l’orientació sexual i la identitat de gènere queden relegades a un paper secundari.   Com analitzes el moviment de l’economia social i solidària de Catalunya des de la perspectiva antiracista? S’ha de posar en valor tota la feina feta per cooperatives integrades per persones migrants. L’esmena que s’està construint des de l’esquerra social i solidària manifesta el potencial de l’economia social com a via antiracista. Jo crec que el que és important és que el sector no es despolititzi i segueixi construint-se de manera forta, generant llocs de treball ben pagats i sent un motor d’incidència política. Precisament, l’economia social i solidària no és un concepte nascut a l’Europa occidental, sinó que prové de l’organització política en forma d’economies populars de territoris colonitzats.   Podries destacar algun projecte referent que incorpori aquestes bones pràctiques? En general, totes les cooperatives que formen part del cercle d'economies feministes i de les economies migrants que formen part de l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona, el Còopolis, ofereixen grans oportunitats de consum. Penso per exemple en el restaurant Abarka o també en CoopHalal, una cooperativa de finances ètiques segons els valors islàmics.   “Donar suport a l’economia social i solidària de cooperatives o negocis migrants és un acte de reparació i de justícia. És el mínim que han de fer els blancs.”   Per tant, un dels reptes del moviment de l'economia social i solidària hauria de ser continuar donant feina i integrant aquestes persones als projectes cooperatius, facilitant la regularització des del sector. Sí, tenint en compte que la riquesa i els privilegis a Catalunya particularment, però a Occident en general, formen part d'una retòrica històrica, crec que donar suport a l’economia social i solidària de cooperatives o negocis migrants és un acte de reparació i de justícia. És el mínim que han de fer els blancs.

El ministro de Seguridad, Martín Arrau, junto al general director de Carabineros, Marcelo Araya, el director general de la PDI,...

Feed icon
BioBioChile
CC BY-NC🅭🅯🄏

El ministro de Seguridad, Martín Arrau, junto al general director de Carabineros, Marcelo Araya, el director general de la PDI,...

Malgré des avancées vers une prolongation du cessez-le-feu et la levée des restrictions à la navigation dans le détroit d'Ormuz, le porte-parole du ministère iranien des Affaires étrangères, Esmaeil Baghaei, a démenti toute négociation concernant le nucléaire iranien pour le moment. Sur le front libanais, Israël a annoncé de nouvelles avancées territoriales, alors que des délégations israéliennes et libanaises se sont rencontrées à Washington vendredi 29 mai.

Feed icon
Radio France Internationale
Attribution+

Malgré des avancées vers une prolongation du cessez-le-feu et la levée des restrictions à la navigation dans le détroit d'Ormuz, le porte-parole du ministère iranien des Affaires étrangères, Esmaeil Baghaei, a démenti toute négociation concernant le nucléaire iranien pour le moment. Sur le front libanais, Israël a annoncé de nouvelles avancées territoriales, alors que des délégations israéliennes et libanaises se sont rencontrées à Washington vendredi 29 mai.

WHO imechapisha mapendekezo yake ya kwanza kuhusu chanjo za majaribio na matibabu ya Ebola Bundibugyo siku ya Alhamisi, Mei 28. Hakuna chanjo au matibabu yaliyoidhinishwa kwa sasa kwa aina hii adimu ya virusi, lakini chanjo kadhaa zimeonekana kuwa na matumaini ya kutosha kutathminiwa katika majaribio ya kliniki. Mapendekezo haya yalitarajiwa sana wakati mlipuko huo ukienea DRC na Uganda.

Feed icon
Radio France Internationale
Attribution+

WHO imechapisha mapendekezo yake ya kwanza kuhusu chanjo za majaribio na matibabu ya Ebola Bundibugyo siku ya Alhamisi, Mei 28. Hakuna chanjo au matibabu yaliyoidhinishwa kwa sasa kwa aina hii adimu ya virusi, lakini chanjo kadhaa zimeonekana kuwa na matumaini ya kutosha kutathminiwa katika majaribio ya kliniki. Mapendekezo haya yalitarajiwa sana wakati mlipuko huo ukienea DRC na Uganda.

1 hour

Mundiario
Feed icon

El entusiasmo expectante no evita la precariedad ni la miseria en que andan tantos asuntos colectivos.

Feed icon
Mundiario
CC BY-SA🅭🅯🄎

El entusiasmo expectante no evita la precariedad ni la miseria en que andan tantos asuntos colectivos.

Riset menunjukkan, 72 persen artikel dari temuan penelitian ilmu sosial dan perilaku tidak bisa direka ulang, 25 persen menunjukkan temuan yang berbeda, dan 49 persen gagal dikonfirmasi.

Feed icon
The Conversation
CC BY-ND🅭🅯⊜

Riset menunjukkan, 72 persen artikel dari temuan penelitian ilmu sosial dan perilaku tidak bisa direka ulang, 25 persen menunjukkan temuan yang berbeda, dan 49 persen gagal dikonfirmasi.