LLIBRE - Cosima
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

5 minutes

Racó Català
Feed icon

Una història real novel·lada: com una jove d'un entorn rural i tancat arriba a convertir-se en escriptora. 'Cosima' és el llibre de records de la infantesa i primera joventut de Grazia Deledda, Premi Nobel de Literatura 1926, publicada pòstumament. Explica la història de la Cosima, filla d’una família benestant però humil a una ciutat petita de Sardenya, i el naixement de la seva vocació d’escriptora. Les tragèdies familiars, els primers amors, les cotilles socials i l’entorn d’una terra aspra i salvatge són els ingredients que estimulen la maduració de la jove. La riquesa interior de la Cosima l’ajuda a temptejar l’experiència de la vida en un ambient tradicional i infestat de prejudicis. Durant aquesta etapa vital, abans de fer camí a la capital italiana, la Cosima aprendrà que les espines formen part de les roses; que el dolor forma part de la vida. L'obra més autobiogràfica de Deledda, publicada ara per primer cop en català.   Biografia de l'autora Grazia Deledda (Nuoro, 1871 - Roma, 1936) és una figura clau de la literatura sarda en italià del s. XX. Guanyadora del Premi Nobel de Literatura el 1926, la seva obra explora temes com la tradició, la religió i les relacions humanes en contextos rurals. Deledda és coneguda per les seves novel·les, contes i obres teatrals; entre altres, és autora de 'Canne al vento' (1913) i 'La mare' (1920).

Feed icon
Racó Català
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

Una història real novel·lada: com una jove d'un entorn rural i tancat arriba a convertir-se en escriptora. 'Cosima' és el llibre de records de la infantesa i primera joventut de Grazia Deledda, Premi Nobel de Literatura 1926, publicada pòstumament. Explica la història de la Cosima, filla d’una família benestant però humil a una ciutat petita de Sardenya, i el naixement de la seva vocació d’escriptora. Les tragèdies familiars, els primers amors, les cotilles socials i l’entorn d’una terra aspra i salvatge són els ingredients que estimulen la maduració de la jove. La riquesa interior de la Cosima l’ajuda a temptejar l’experiència de la vida en un ambient tradicional i infestat de prejudicis. Durant aquesta etapa vital, abans de fer camí a la capital italiana, la Cosima aprendrà que les espines formen part de les roses; que el dolor forma part de la vida. L'obra més autobiogràfica de Deledda, publicada ara per primer cop en català.   Biografia de l'autora Grazia Deledda (Nuoro, 1871 - Roma, 1936) és una figura clau de la literatura sarda en italià del s. XX. Guanyadora del Premi Nobel de Literatura el 1926, la seva obra explora temes com la tradició, la religió i les relacions humanes en contextos rurals. Deledda és coneguda per les seves novel·les, contes i obres teatrals; entre altres, és autora de 'Canne al vento' (1913) i 'La mare' (1920).

Su cercanía con Donald Trump ya no es una anécdota de los pasillos de la Casa Blanca. Natalie Harp, una de las personas con mayor acceso al presidente, se ha convertido en un foco de críticas para los demócratas y en una figura incómoda alrededor del poder presidencial.

Feed icon
Mundiario
CC BY-SA🅭🅯🄎

Su cercanía con Donald Trump ya no es una anécdota de los pasillos de la Casa Blanca. Natalie Harp, una de las personas con mayor acceso al presidente, se ha convertido en un foco de críticas para los demócratas y en una figura incómoda alrededor del poder presidencial.

Sloth bears play a critical role in structuring India’s dry deciduous forests by dispersing viable seeds and influencing plant regeneration, reports contributor Sneha Mahale for Mongabay India. “Dry deciduous forests’ plant compositions are a function of sloth bear presence, movement, and dietary habits,” study co-author K.S. Gopi Sundar, an independent scientist, told Mongabay India. For […]

Feed icon
Mongabay
CC BY-ND🅭🅯⊜

Sloth bears play a critical role in structuring India’s dry deciduous forests by dispersing viable seeds and influencing plant regeneration, reports contributor Sneha Mahale for Mongabay India. “Dry deciduous forests’ plant compositions are a function of sloth bear presence, movement, and dietary habits,” study co-author K.S. Gopi Sundar, an independent scientist, told Mongabay India. For […]

15 minutes

Berria
Feed icon

Feed icon
Berria
CC BY-SA🅭🅯🄎

Depuis environ trois semaines, les hélicoptères de la Sécurité civile et du Samu ne se posent plus de nuit au grand hôpital de Hautepierre de Strasbourg par crainte de collision avec des drones chargés de livraisons illégales, à destination de la maison d’arrêt de l’Elsau voisine.

Feed icon
Radio France Internationale
Attribution+

Depuis environ trois semaines, les hélicoptères de la Sécurité civile et du Samu ne se posent plus de nuit au grand hôpital de Hautepierre de Strasbourg par crainte de collision avec des drones chargés de livraisons illégales, à destination de la maison d’arrêt de l’Elsau voisine.

Ни федеральные телеканалы, ни принадлежащий Минобороны РФ телеканал "Звезда" не освещают удары украинских дронов по складам российского интернет-ритейлера Wildberries и убытки, которые несет и сама компания, и работающие с ней бизнесы. Пропаганда лишь заявляет о желании Киева "навредить россиянам"

Feed icon
Настоящее Время
Attribution+

Ни федеральные телеканалы, ни принадлежащий Минобороны РФ телеканал "Звезда" не освещают удары украинских дронов по складам российского интернет-ритейлера Wildberries и убытки, которые несет и сама компания, и работающие с ней бизнесы. Пропаганда лишь заявляет о желании Киева "навредить россиянам"

Täzelikler
Attribution+

20 minutes

Azat Ýewropa we Azatlyk Radiosy
Feed icon

Dünýäniň dürli regionlarynda we Türkmenistanda şu günki bolan we bolup duran soňky wakalar barada gysgaça habarlar.

Feed icon
Azat Ýewropa we Azatlyk Radiosy
Attribution+

20 minutes

Dünýäniň dürli regionlarynda we Türkmenistanda şu günki bolan we bolup duran soňky wakalar barada gysgaça habarlar.

Una foto d’un rètol en anglès i castellà d'una cafeteria a Andorra torna a posar sobre la taula una qüestió recurrent: s'està fent complir la llei del català al país? El mateix missatge que acompanya la fotografia així ho pregunta directament al Govern d’Andorra davant la proliferació de negocis que no tenen ni la retolació ni la informació en llengua catalana.  La imatge publicada pel perfil ciutadà Andorra Denúncia mostra una pissarra exterior amb l’oferta d’un “brunch todos los días” i tot el que s'anuncia és en castellà i anglès. Ni una sola paraula en català i a la vista de tothom. La Llei 6/2024, del 25 d’abril, de la llengua pròpia i oficial és clara. Els rètols d’establiment, la publicitat, els menús i qualsevol informació visible al consumidor s’han de redactar en català. Es permeten altres llengües, però només en un lloc secundari. L’absència total de la llengua oficial no és legal. L’article 16 de la norma estableix que noms comercials, denominacions socials i rètols s’han de fer en català. El mateix s’aplica a cartells, prospectes i anuncis. En el cas específic d’hotels, restaurants, bars i cafeteries (article 18), les cartes i les llistes de preus també han d’estar en català. Segons el balanç del departament de Política Lingüística presentat el gener del 2026, durant el 2025 es van obrir 54 expedients per incompliments de retolació. La majoria de les 100 queixes rebudes aquell any tenien a veure precisament amb noms comercials, rètols i publicitat. Només dues van acabar en sanció (1.201 euros cadascuna): un hotel sense formularis en català i un restaurant que no garantia l’atenció en la llengua oficial. La resta d’expedients continuaven en tramitació. El director del departament, Joan Sans, va explicar que les queixes es deriven majoritàriament a Comerç. El sistema prioritza el requeriment perquè l’establiment corregeixi la situació. Només la reincidència o la manca de resposta pot acabar en multa. El compte Andorra Denúncia que recull queixes ciutadanes, assegura que “cada cop ens arriben més queixes per l’absència del català”. Aquest cas no és aïllat. En un país on el català és l’única llengua oficial des de la Constitució del 1993, la pressió del turisme i de la immigració fa que molts establiments prioritzin el castellà o l’anglès, especialment a les zones més comercials. La llei no prohibeix el multilingüisme. El que no permet és que el català desaparegui del paisatge lingüístic públic. El que seria pertinent i pel que advoca Andorra Denúncia és perquè existeixi un control real i efectiu dels establiments que incompleixin la llei.   Llengua oficial Ens envien aquesta foto i ens plantegen una pregunta: qui controla que la retolació i la informació dels establiments compleixin la normativa lingüística? Cada cop ens arriben més queixes per l’absència del català. @GovernAndorra Política Lingüística? pic.twitter.com/OjROApXYQd — Andorra Denúncia (@And_Denuncia) August 19, 2026

Feed icon
Racó Català
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

Una foto d’un rètol en anglès i castellà d'una cafeteria a Andorra torna a posar sobre la taula una qüestió recurrent: s'està fent complir la llei del català al país? El mateix missatge que acompanya la fotografia així ho pregunta directament al Govern d’Andorra davant la proliferació de negocis que no tenen ni la retolació ni la informació en llengua catalana.  La imatge publicada pel perfil ciutadà Andorra Denúncia mostra una pissarra exterior amb l’oferta d’un “brunch todos los días” i tot el que s'anuncia és en castellà i anglès. Ni una sola paraula en català i a la vista de tothom. La Llei 6/2024, del 25 d’abril, de la llengua pròpia i oficial és clara. Els rètols d’establiment, la publicitat, els menús i qualsevol informació visible al consumidor s’han de redactar en català. Es permeten altres llengües, però només en un lloc secundari. L’absència total de la llengua oficial no és legal. L’article 16 de la norma estableix que noms comercials, denominacions socials i rètols s’han de fer en català. El mateix s’aplica a cartells, prospectes i anuncis. En el cas específic d’hotels, restaurants, bars i cafeteries (article 18), les cartes i les llistes de preus també han d’estar en català. Segons el balanç del departament de Política Lingüística presentat el gener del 2026, durant el 2025 es van obrir 54 expedients per incompliments de retolació. La majoria de les 100 queixes rebudes aquell any tenien a veure precisament amb noms comercials, rètols i publicitat. Només dues van acabar en sanció (1.201 euros cadascuna): un hotel sense formularis en català i un restaurant que no garantia l’atenció en la llengua oficial. La resta d’expedients continuaven en tramitació. El director del departament, Joan Sans, va explicar que les queixes es deriven majoritàriament a Comerç. El sistema prioritza el requeriment perquè l’establiment corregeixi la situació. Només la reincidència o la manca de resposta pot acabar en multa. El compte Andorra Denúncia que recull queixes ciutadanes, assegura que “cada cop ens arriben més queixes per l’absència del català”. Aquest cas no és aïllat. En un país on el català és l’única llengua oficial des de la Constitució del 1993, la pressió del turisme i de la immigració fa que molts establiments prioritzin el castellà o l’anglès, especialment a les zones més comercials. La llei no prohibeix el multilingüisme. El que no permet és que el català desaparegui del paisatge lingüístic públic. El que seria pertinent i pel que advoca Andorra Denúncia és perquè existeixi un control real i efectiu dels establiments que incompleixin la llei.   Llengua oficial Ens envien aquesta foto i ens plantegen una pregunta: qui controla que la retolació i la informació dels establiments compleixin la normativa lingüística? Cada cop ens arriben més queixes per l’absència del català. @GovernAndorra Política Lingüística? pic.twitter.com/OjROApXYQd — Andorra Denúncia (@And_Denuncia) August 19, 2026

20 minutes

Berria
Feed icon

Feed icon
Berria
CC BY-SA🅭🅯🄎

Europa, estuasunean Txinarekin
CC BY-SA🅭🅯🄎

20 minutes

Berria
Feed icon

Feed icon
Berria
CC BY-SA🅭🅯🄎

Luddismoa eta AA
CC BY-SA🅭🅯🄎

20 minutes

Berria
Feed icon

Feed icon
Berria
CC BY-SA🅭🅯🄎

Kaioarena
CC BY-SA🅭🅯🄎

20 minutes

Berria
Feed icon

Feed icon
Berria
CC BY-SA🅭🅯🄎

20 minutes

Egia(k)
CC BY-SA🅭🅯🄎

20 minutes

Berria
Feed icon

Feed icon
Berria
CC BY-SA🅭🅯🄎

20 minutes

Tradizioa bizirik Bidasoan
CC BY-SA🅭🅯🄎

20 minutes

Berria
Feed icon

Bihar hasiko da Bidasoa Folk egitasmoa, Hendaian, Hondarribian eta Irunen.

Feed icon
Berria
CC BY-SA🅭🅯🄎

Bihar hasiko da Bidasoa Folk egitasmoa, Hendaian, Hondarribian eta Irunen.

Hortz-eskuila bibotea
CC BY-SA🅭🅯🄎

20 minutes

Berria
Feed icon

Feed icon
Berria
CC BY-SA🅭🅯🄎

20 minutes

Berria
Feed icon

Feed icon
Berria
CC BY-SA🅭🅯🄎

20 minutes

Berria
Feed icon

Feed icon
Berria
CC BY-SA🅭🅯🄎