പത്താം ക്ലാസിലും പ്ലസ്ടുവിലും ഉയർന്ന മാർക്കോടെ ഉജ്വല വിജയം നേടിയാണ് നഴ്സിങ് കോളേജിൽ പ്രവേശനം നേടിയത്.

Feed icon
ദേശാഭിമാനി
CC BY-NC-SA🅭🅯🄏🄎

പത്താം ക്ലാസിലും പ്ലസ്ടുവിലും ഉയർന്ന മാർക്കോടെ ഉജ്വല വിജയം നേടിയാണ് നഴ്സിങ് കോളേജിൽ പ്രവേശനം നേടിയത്.

El pívot francés aterriza en el proyecto blanco con experiencia NBA, raíces madridistas y un perfil físico pensado para elevar la exigencia interior.

Feed icon
Mundiario
CC BY-SA🅭🅯🄎

El pívot francés aterriza en el proyecto blanco con experiencia NBA, raíces madridistas y un perfil físico pensado para elevar la exigencia interior.

L’espectacle 'Meritxell, la Patrona' reunirà un centenar de dansaires dels cinc esbarts andorrans en una proposta de música, dansa i arts escèniques que es podrà veure el pròxim 12 de setembre al claustre del Santuari de Meritxell en dues sessions, a les 19 i a les 21 hores. L’espectacle resumeix amb el llenguatge artístic el significat que ha tingut al llarg del temps la presència de la verge en la vida quotidiana dels habitants de les valls d’Andorra i els valors que transmet, amb rigor a la memòria històrica. La iniciativa s’emmarca en la commemoració del 50è aniversari del Santuari i ha estat impulsada per l’Associació Contradans i patrocinada pel govern andorrà. El president de l’Associació Contradans, Albert Roig, en la roda de premsa del passat dimarts a la seu del Ministeri de Cultura, Joventut i Esports, ha explicat que el projecte no és una iniciativa sorgida específicament arran de l’aniversari, sinó que fa anys que ha estat madurant. Roig destaca que l’objectiu no és altra que “trobar aquell punt de connexió que transmet els valors que ens uneixen i ens identifiquen com a país” i que neix per “ser perdurable en el temps i fixar un llegat patrimonial”. La presentació de l’obra també ha comptat amb la presència de Mònica Borrell, ministra de Cultura, i la codirectora Sandra Tudó. La creació artística parteix de la llegenda i arriba fins a l’actualitat, passant per cada una de les etapes en les quals la Mare de Déu ha tingut una rellevància i un pes significatiu en la història dels andorrans. Tudó va explicar que “són vuit escenes en les quals les coreografies i la música reflecteixen diferents moments històrics que van des de les èpoques fosques de crisi fins al futur d’esperança”. Així, es pot esperar la llegenda com a punt de partida; la construcció de la capella; la declaració com a patrona arran de la crisi del ferro i fronteres; la coronació de la verge gràcies a les joies i diners que aporta el poble; l’alegria dels aplecs; la catàstrofe de l’incendi i la construcció del nou santuari. “El final conjunt culmina amb un dels valors més importants: la unió”, afirma. L’obra ha estat impulsada per l’Associació Contradans amb la participació dels esbarts Sant Romà, Valls del Nord, el Dansaire d’Andorra la Vella, el Laurèdia i el Santa Anna. En l’àmbit musical, hi participen una varietat de creadors que sota la direcció d’Albert Gumí representen els diferents mons musicals: tradicional, clàssic, modern i experimental. Gumí, juntament amb Lluís Cartes i Bernat Torra han estat els creadors de les músiques a qui, en directe, se’ls unirà el Trio Daura, compost per Ivan Caro (flabiol, gralla i viola de roda), Nina Planavila (acordió) i Robert Canela (flauta travessera), i també Elies Porté i Mireia Planes al violoncel. Les entrades gratuïtes ja s’han exhaurit. L’obra s’executa al Claustre del Santuari de Meritxell, per la qual cosa el seu aforament queda xifrat en 250 persones per sessió. L’Associació Contradans ha activat,però, una llista d’espera. Per apuntar-s’hi només cal accedir a la pàgina web i clicar l’enllaç pertinent.

Feed icon
Racó Català
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

L’espectacle 'Meritxell, la Patrona' reunirà un centenar de dansaires dels cinc esbarts andorrans en una proposta de música, dansa i arts escèniques que es podrà veure el pròxim 12 de setembre al claustre del Santuari de Meritxell en dues sessions, a les 19 i a les 21 hores. L’espectacle resumeix amb el llenguatge artístic el significat que ha tingut al llarg del temps la presència de la verge en la vida quotidiana dels habitants de les valls d’Andorra i els valors que transmet, amb rigor a la memòria històrica. La iniciativa s’emmarca en la commemoració del 50è aniversari del Santuari i ha estat impulsada per l’Associació Contradans i patrocinada pel govern andorrà. El president de l’Associació Contradans, Albert Roig, en la roda de premsa del passat dimarts a la seu del Ministeri de Cultura, Joventut i Esports, ha explicat que el projecte no és una iniciativa sorgida específicament arran de l’aniversari, sinó que fa anys que ha estat madurant. Roig destaca que l’objectiu no és altra que “trobar aquell punt de connexió que transmet els valors que ens uneixen i ens identifiquen com a país” i que neix per “ser perdurable en el temps i fixar un llegat patrimonial”. La presentació de l’obra també ha comptat amb la presència de Mònica Borrell, ministra de Cultura, i la codirectora Sandra Tudó. La creació artística parteix de la llegenda i arriba fins a l’actualitat, passant per cada una de les etapes en les quals la Mare de Déu ha tingut una rellevància i un pes significatiu en la història dels andorrans. Tudó va explicar que “són vuit escenes en les quals les coreografies i la música reflecteixen diferents moments històrics que van des de les èpoques fosques de crisi fins al futur d’esperança”. Així, es pot esperar la llegenda com a punt de partida; la construcció de la capella; la declaració com a patrona arran de la crisi del ferro i fronteres; la coronació de la verge gràcies a les joies i diners que aporta el poble; l’alegria dels aplecs; la catàstrofe de l’incendi i la construcció del nou santuari. “El final conjunt culmina amb un dels valors més importants: la unió”, afirma. L’obra ha estat impulsada per l’Associació Contradans amb la participació dels esbarts Sant Romà, Valls del Nord, el Dansaire d’Andorra la Vella, el Laurèdia i el Santa Anna. En l’àmbit musical, hi participen una varietat de creadors que sota la direcció d’Albert Gumí representen els diferents mons musicals: tradicional, clàssic, modern i experimental. Gumí, juntament amb Lluís Cartes i Bernat Torra han estat els creadors de les músiques a qui, en directe, se’ls unirà el Trio Daura, compost per Ivan Caro (flabiol, gralla i viola de roda), Nina Planavila (acordió) i Robert Canela (flauta travessera), i també Elies Porté i Mireia Planes al violoncel. Les entrades gratuïtes ja s’han exhaurit. L’obra s’executa al Claustre del Santuari de Meritxell, per la qual cosa el seu aforament queda xifrat en 250 persones per sessió. L’Associació Contradans ha activat,però, una llista d’espera. Per apuntar-s’hi només cal accedir a la pàgina web i clicar l’enllaç pertinent.

No novo programa de governo para a reeleição, Luiz Inácio Lula da Silva (PT) mudou o foco das propostas para a população LGBTQIA+. Compromissos específicos com saúde integral, inclusão e permanência na educação e reconhecimento das identidades de gênero, presentes no programa de 2022, deixaram de ser explicitados. Em seu lugar, ganham espaço propostas de […] O post Lula muda foco das propostas para LGBTQIA+ em programa de reeleição apareceu primeiro em Agência Diadorim.

Feed icon
Diadorim
CC BY-ND🅭🅯⊜

No novo programa de governo para a reeleição, Luiz Inácio Lula da Silva (PT) mudou o foco das propostas para a população LGBTQIA+. Compromissos específicos com saúde integral, inclusão e permanência na educação e reconhecimento das identidades de gênero, presentes no programa de 2022, deixaram de ser explicitados. Em seu lugar, ganham espaço propostas de […] O post Lula muda foco das propostas para LGBTQIA+ em programa de reeleição apareceu primeiro em Agência Diadorim.

สภาพัฒน์เผย GDP ไทยไตรมาส 2/2569 โต 1.9% ชะลอลงจากไตรมาสแรกที่โต 2.8%

Feed icon
ประชาไท
CC BY-NC🅭🅯🄏

สภาพัฒน์เผย GDP ไทยไตรมาส 2/2569 โต 1.9% ชะลอลงจากไตรมาสแรกที่โต 2.8%

LLIBRE - El llit isabelí
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

20 minutes

Racó Català
Feed icon

A 'El llit isabelí', escrit amb una veu narrativa que oscil·la entre la ironia i l’elegància, el llit és una metàfora d’allò inassolible: un espai on l’amor, la solitud i el desencís es revelen amb una claredat colpidora. Els objectes, i especialment els llits, retenen desitjos que no arriben, vides que no s’han viscut i silencis que pesen més que les paraules. A través d’un mosaic fet de deu relats, Carme Guasch transforma la quotidianitat en una experiència inquietant i profundament humana, i explora un univers de relacions fràgils i desitjos silenciats. La lírica delicada, la ironia corrosiva, l’humor sorneguer, la crítica dirigida i els silencis que amaguen sobreentesos són les eines d’aquesta escriptora.   Biografía del autor Carme Guasch (Figueres, 1928 – Badalona, 1998) va ser una autora de poemes i narracions que va aterrar amb força al panorama literari del país després de dedicar-se molts anys a l’ensenyament de la llengua i la literatura catalanes. Com a poeta, va publicar 'Vint-i-cinc sonets i un dia' (1978), 'Amat i Amic' (1985), 'Pràctica de vida' (1993), i 'Interiors' (1997). El 2005 es va publicar pòstumament la seva 'Poesia completa', amb poemes inèdits fins llavors. Com a prosista, és autora de la celebrada novel·la 'Trena de cendra' (1984) i dels reculls de contes 'El llit isabelí' (1994) i 'Situacions insulars' (1989), obra que va merèixer el Premi Víctor Català ―l’actual Premi Mercè Rodoreda― i que reeditem aquest 2025 per descobrir la força literària d’aquesta veu narrativa al lector d’avui.

Feed icon
Racó Català
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

A 'El llit isabelí', escrit amb una veu narrativa que oscil·la entre la ironia i l’elegància, el llit és una metàfora d’allò inassolible: un espai on l’amor, la solitud i el desencís es revelen amb una claredat colpidora. Els objectes, i especialment els llits, retenen desitjos que no arriben, vides que no s’han viscut i silencis que pesen més que les paraules. A través d’un mosaic fet de deu relats, Carme Guasch transforma la quotidianitat en una experiència inquietant i profundament humana, i explora un univers de relacions fràgils i desitjos silenciats. La lírica delicada, la ironia corrosiva, l’humor sorneguer, la crítica dirigida i els silencis que amaguen sobreentesos són les eines d’aquesta escriptora.   Biografía del autor Carme Guasch (Figueres, 1928 – Badalona, 1998) va ser una autora de poemes i narracions que va aterrar amb força al panorama literari del país després de dedicar-se molts anys a l’ensenyament de la llengua i la literatura catalanes. Com a poeta, va publicar 'Vint-i-cinc sonets i un dia' (1978), 'Amat i Amic' (1985), 'Pràctica de vida' (1993), i 'Interiors' (1997). El 2005 es va publicar pòstumament la seva 'Poesia completa', amb poemes inèdits fins llavors. Com a prosista, és autora de la celebrada novel·la 'Trena de cendra' (1984) i dels reculls de contes 'El llit isabelí' (1994) i 'Situacions insulars' (1989), obra que va merèixer el Premi Víctor Català ―l’actual Premi Mercè Rodoreda― i que reeditem aquest 2025 per descobrir la força literària d’aquesta veu narrativa al lector d’avui.

22 minutes

Radio France Internationale
Feed icon

Mamlaka nchini Morocco zimewakamata mamia ya wahamiaji waliotaka kuvuka mpaka kuingia katika eneo la Ceuta lililoko kaskazini mwa Uhispania, wakati huu Madrid ikituma mamia ya askari kukabiliana na tishio jipya la wahamiaji.

Feed icon
Radio France Internationale
Attribution+

Mamlaka nchini Morocco zimewakamata mamia ya wahamiaji waliotaka kuvuka mpaka kuingia katika eneo la Ceuta lililoko kaskazini mwa Uhispania, wakati huu Madrid ikituma mamia ya askari kukabiliana na tishio jipya la wahamiaji.

Иран парламенті ел билігі "Ислам республикасының жауы" деп таныған шетелдік бұқаралық ақпарат құралдарына сұхбат берген азаматтарды қылмыстық жауапкершілікке тартуды көздейтін заң жобасын мақұлдады. Мұны ирандық "Шарғ" басылымының хабарына сүйеніп Reuters жазды. Сақшылар кеңесінің ресми мақұлдауынан соң күшіне енетін заң жобасына сәйкес, АҚШ пен Израильде тіркелген немесе сол елдерден қаржыландырылатын БАҚ-қа сұхбат бергендер екі жыл мерзімге дейін түрмеге қамалуы мүмкін. Бұған қоса жаңа...

Feed icon
Азат Еуропа/Азаттық радиосы
Attribution+

Иран парламенті ел билігі "Ислам республикасының жауы" деп таныған шетелдік бұқаралық ақпарат құралдарына сұхбат берген азаматтарды қылмыстық жауапкершілікке тартуды көздейтін заң жобасын мақұлдады. Мұны ирандық "Шарғ" басылымының хабарына сүйеніп Reuters жазды. Сақшылар кеңесінің ресми мақұлдауынан соң күшіне енетін заң жобасына сәйкес, АҚШ пен Израильде тіркелген немесе сол елдерден қаржыландырылатын БАҚ-қа сұхбат бергендер екі жыл мерзімге дейін түрмеге қамалуы мүмкін. Бұған қоса жаңа...

32 minutes

Radio France Internationale
Feed icon

Ujumbe wa Hamas umeanza kukutana na mkuu wa idara ya usalama wa Taifa wa Misri, kujadiliana kuhusu utekelezaji wa mpango wa baada ya vita ya Gaza, vyanzo ndani ya Kundi hilo vimethibitisha.

Feed icon
Radio France Internationale
Attribution+

Ujumbe wa Hamas umeanza kukutana na mkuu wa idara ya usalama wa Taifa wa Misri, kujadiliana kuhusu utekelezaji wa mpango wa baada ya vita ya Gaza, vyanzo ndani ya Kundi hilo vimethibitisha.

La reducción de las maniobras militares con Seúl busca evitar una escalada y mantener abierta la vía diplomática, aunque esta medida llega cuando Pionyang todavía desarrolla su arsenal nuclear, lanza misiles y estrecha sus vínculos militares con Rusia.

Feed icon
Mundiario
CC BY-SA🅭🅯🄎

La reducción de las maniobras militares con Seúl busca evitar una escalada y mantener abierta la vía diplomática, aunque esta medida llega cuando Pionyang todavía desarrolla su arsenal nuclear, lanza misiles y estrecha sus vínculos militares con Rusia.

Täzelikler
Attribution+

35 minutes

Azat Ýewropa we Azatlyk Radiosy
Feed icon

Dünýäniň dürli regionlarynda we Türkmenistanda şu günki bolan we bolup duran soňky wakalar barada gysgaça habarlar.

Feed icon
Azat Ýewropa we Azatlyk Radiosy
Attribution+

35 minutes

Dünýäniň dürli regionlarynda we Türkmenistanda şu günki bolan we bolup duran soňky wakalar barada gysgaça habarlar.

Una nova denúncia per discriminació lingüística torna a assenyalar el sistema sanitari català. Segons informa 'Món Terrassa', Jordi Juanico, membre de la colla castellera Minyons de Terrassa i exdirigent de l'ANC local, ha presentat una queixa formal davant el Departament de Salut. A la denúncia, l'afectat critica l'actitud d'un metge d'urgències durant una trucada d'extrema gravetat on la vida de la seva mare, de noranta-set anys, corria perill.  Els fets van passar el 29 de juliol, quan la mare de Juanico va patir una insuficiència cardíaca i renal greu a casa seva. Després d'activar el servei de teleassistència de la Creu Roja, l'alerta es va derivar immediatament al servei d'emergències 061. Pocs minuts després, un metge va trucar a Juanico per avaluar la situació de "vida o mort".  La sorpresa va arribar quan el fill de la pacient es va adreçar al professional en català. El facultatiu, que parlava en castellà, va respondre de manera tallant quan Juanico li va preguntar si entenia la llengua pròpia de Catalunya: "Mejor para los dos que hablemos en español", va etzibar el metge.    Humiliació en un moment crític Juanico ha explicat que es va sentir "absolutament atrapat i humiliat". Així i tot, va decidir cedir i canviar d'idioma perquè els minuts eren vitals per salvar la seva mare. Finalment, l'ambulància va arribar a temps i la dona va poder ser ingressada a l'hospital, on actualment es troba estable.  L'endemà de l'incident, el 30 de juliol, l'afectat va registrar la denúncia oficial al web de la Generalitat. Catorze dies més tard, l'administració li ha notificat que la reclamació està "en tractament". En paral·lel, l'entitat jurídica Acció Cassandra ha rebut la informació del cas. L'associació d'advocats considera que els fets podrien tipificar-se com un delicte d'odi per la via penal.    Un problema estructural de l'administració La víctima de la discriminació ha volgut remarcar que la responsabilitat principal no és només del metge. Juanico assenyala directament els gestors públics i els responsables polítics del sistema sanitari. Segons critica, l'administració "prescindeix de prioritzar la llengua a l'hora de contractar professionals" i no exigeix el català com un requisit indispensable per a l'atenció ciutadana.  n la mare de Juanico va patir una insuficiència cardíaca i renal severa a casa seva. Després d'activar el servei de teleassistència de la Creu Roja, l'alerta es va derivar immediatament al servei d'emergències 061. Pocs minuts després, un metge va trucar a Juanico per avaluar la situació de "vida o mort".  La sorpresa va arribar quan el fill de la pacient es va adreçar al professional en català. El facultatiu, que parlava en castellà, va respondre de manera tallant quan Juanico li va preguntar si entenia la llengua pròpia de Catalunya: "Mejor para los dos que hablemos en español", va etzibar el metge.    Humiliació en un moment crític Juanico ha explicat que es va sentir "absolutament atrapat i humiliat". Tot i així, va decidir cedir i canviar d'idioma perquè els minuts eren vitals per salvar la seva mare. Finalment, l'ambulància va arribar a temps i la dona va poder ser ingressada a l'hospital, on actualment es troba estable.  L'endemà de l'incident, el 30 de juliol, l'afectat va registrar la denúncia oficial al web de la Generalitat. Catorze dies més tard, l'administració li ha notificat que la reclamació està "en tractament". En paral·lel, l'entitat jurídica Acció Cassandra ha rebut la informació del cas. L'associació d'advocats considera que els fets podrien tipificar-se com un delicte d'odi per la via penal.    Un problema estructural de l'administració La víctima de la discriminació ha volgut remarcar que la responsabilitat principal no és només del metge. Juanico assenyala directament els gestors públics i els responsables polítics del sistema sanitari. Segons critica, l'administració "prescindeix de prioritzar la llengua a l'hora de contractar professionals" i no exigeix el català com un requisit indispensable per a l'atenció ciutadana.

Feed icon
Racó Català
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

Una nova denúncia per discriminació lingüística torna a assenyalar el sistema sanitari català. Segons informa 'Món Terrassa', Jordi Juanico, membre de la colla castellera Minyons de Terrassa i exdirigent de l'ANC local, ha presentat una queixa formal davant el Departament de Salut. A la denúncia, l'afectat critica l'actitud d'un metge d'urgències durant una trucada d'extrema gravetat on la vida de la seva mare, de noranta-set anys, corria perill.  Els fets van passar el 29 de juliol, quan la mare de Juanico va patir una insuficiència cardíaca i renal greu a casa seva. Després d'activar el servei de teleassistència de la Creu Roja, l'alerta es va derivar immediatament al servei d'emergències 061. Pocs minuts després, un metge va trucar a Juanico per avaluar la situació de "vida o mort".  La sorpresa va arribar quan el fill de la pacient es va adreçar al professional en català. El facultatiu, que parlava en castellà, va respondre de manera tallant quan Juanico li va preguntar si entenia la llengua pròpia de Catalunya: "Mejor para los dos que hablemos en español", va etzibar el metge.    Humiliació en un moment crític Juanico ha explicat que es va sentir "absolutament atrapat i humiliat". Així i tot, va decidir cedir i canviar d'idioma perquè els minuts eren vitals per salvar la seva mare. Finalment, l'ambulància va arribar a temps i la dona va poder ser ingressada a l'hospital, on actualment es troba estable.  L'endemà de l'incident, el 30 de juliol, l'afectat va registrar la denúncia oficial al web de la Generalitat. Catorze dies més tard, l'administració li ha notificat que la reclamació està "en tractament". En paral·lel, l'entitat jurídica Acció Cassandra ha rebut la informació del cas. L'associació d'advocats considera que els fets podrien tipificar-se com un delicte d'odi per la via penal.    Un problema estructural de l'administració La víctima de la discriminació ha volgut remarcar que la responsabilitat principal no és només del metge. Juanico assenyala directament els gestors públics i els responsables polítics del sistema sanitari. Segons critica, l'administració "prescindeix de prioritzar la llengua a l'hora de contractar professionals" i no exigeix el català com un requisit indispensable per a l'atenció ciutadana.  n la mare de Juanico va patir una insuficiència cardíaca i renal severa a casa seva. Després d'activar el servei de teleassistència de la Creu Roja, l'alerta es va derivar immediatament al servei d'emergències 061. Pocs minuts després, un metge va trucar a Juanico per avaluar la situació de "vida o mort".  La sorpresa va arribar quan el fill de la pacient es va adreçar al professional en català. El facultatiu, que parlava en castellà, va respondre de manera tallant quan Juanico li va preguntar si entenia la llengua pròpia de Catalunya: "Mejor para los dos que hablemos en español", va etzibar el metge.    Humiliació en un moment crític Juanico ha explicat que es va sentir "absolutament atrapat i humiliat". Tot i així, va decidir cedir i canviar d'idioma perquè els minuts eren vitals per salvar la seva mare. Finalment, l'ambulància va arribar a temps i la dona va poder ser ingressada a l'hospital, on actualment es troba estable.  L'endemà de l'incident, el 30 de juliol, l'afectat va registrar la denúncia oficial al web de la Generalitat. Catorze dies més tard, l'administració li ha notificat que la reclamació està "en tractament". En paral·lel, l'entitat jurídica Acció Cassandra ha rebut la informació del cas. L'associació d'advocats considera que els fets podrien tipificar-se com un delicte d'odi per la via penal.    Un problema estructural de l'administració La víctima de la discriminació ha volgut remarcar que la responsabilitat principal no és només del metge. Juanico assenyala directament els gestors públics i els responsables polítics del sistema sanitari. Segons critica, l'administració "prescindeix de prioritzar la llengua a l'hora de contractar professionals" i no exigeix el català com un requisit indispensable per a l'atenció ciutadana.

Зеленский заявил об усилении российских обстрелов Украины баллистическими ракетами и проблемах с антибаллистическими ракетами у ВСУ. Авиационный эксперт Валерий Романенко объясняет, сколько ракет и какого типа нужно Украине: "Если получим 64-65 ракет, мы можем целый месяц продержаться", считает он

Feed icon
Настоящее Время
Attribution+

Зеленский заявил об усилении российских обстрелов Украины баллистическими ракетами и проблемах с антибаллистическими ракетами у ВСУ. Авиационный эксперт Валерий Романенко объясняет, сколько ракет и какого типа нужно Украине: "Если получим 64-65 ракет, мы можем целый месяц продержаться", считает он

Владимир Зеленский за последние несколько недель неоднократно говорил об усилении российских обстрелов Украины баллистическими ракетами и серьезных проблемах ПВО в Украине, которым остро не хватает противобаллистических ракет. В свежем интервью CNN президент Украины сказал, что в этом году у сил обороны Украины в 2,5 раза меньше ракет-перехватчиков, чем было в прошлом году, а у России — наоборот: в 2 раза больше баллистических ракет в месяц, чем было раньше. Он отдельно добавил, что Украина...

Feed icon
Настоящее Время
Attribution+

Владимир Зеленский за последние несколько недель неоднократно говорил об усилении российских обстрелов Украины баллистическими ракетами и серьезных проблемах ПВО в Украине, которым остро не хватает противобаллистических ракет. В свежем интервью CNN президент Украины сказал, что в этом году у сил обороны Украины в 2,5 раза меньше ракет-перехватчиков, чем было в прошлом году, а у России — наоборот: в 2 раза больше баллистических ракет в месяц, чем было раньше. Он отдельно добавил, что Украина...

В Украине критичная нехватка ракет к ПВО. Анатолий Храпчиский считает: чтобы пережить зиму, ВСУ минимально должны иметь запас в 300 баллистических ракета класса PAC-3 — чтобы перехватить около 60 "Искандеров-М", около 40 С-400 и несколько "Кинжалов" или "Цирконов", которыми Россия бьет по Украине

Feed icon
Настоящее Время
Attribution+

В Украине критичная нехватка ракет к ПВО. Анатолий Храпчиский считает: чтобы пережить зиму, ВСУ минимально должны иметь запас в 300 баллистических ракета класса PAC-3 — чтобы перехватить около 60 "Искандеров-М", около 40 С-400 и несколько "Кинжалов" или "Цирконов", которыми Россия бьет по Украине

La órbita extrema del exoplaneta HD 80606 b hace que los ciclos de luz y oscuridad puedan prolongarse durante semanas, meses o incluso años.

Feed icon
The Conversation
CC BY-ND🅭🅯⊜

La órbita extrema del exoplaneta HD 80606 b hace que los ciclos de luz y oscuridad puedan prolongarse durante semanas, meses o incluso años.

Según las investigaciones, pueden tener más peso otros factores como el nivel de conflicto entre los progenitores o la calidad del vínculo de estos con sus hijos.

Feed icon
The Conversation
CC BY-ND🅭🅯⊜

Según las investigaciones, pueden tener más peso otros factores como el nivel de conflicto entre los progenitores o la calidad del vínculo de estos con sus hijos.

Moscou a reconnu en fin de semaine dernière que la multiplication des attaques de drones ukrainiens contre ses raffineries et autres réserves d’hydrocarbures rendait l’approvisionnement en carburant difficile dans plusieurs régions du pays. Même à Moscou des files d’attentes se créent devant les stations-service.

Feed icon
Radio France Internationale
Attribution+

Moscou a reconnu en fin de semaine dernière que la multiplication des attaques de drones ukrainiens contre ses raffineries et autres réserves d’hydrocarbures rendait l’approvisionnement en carburant difficile dans plusieurs régions du pays. Même à Moscou des files d’attentes se créent devant les stations-service.

47 minutes

The Conversation
Feed icon

Davizro Photography/ShutterstockHi ha escenes que semblen formar part d'una memòria compartida: una taula davant de la mar i una beguda freda acompanyada d'olives, papes, fruita seca, sardines, truita o una ració de calamars. A vegades ni tan sols tenim molta gana, però l'ambient pareix espentar-nos cap al menjar salat. És només costum? Respon a una necessitat de l'organisme? O la mar desperta d'alguna manera l'apetit per la sal? El cos també parla: suor, sodi i set La primera sospitosa n'és la suor. A la platja caminem, nadem, juguem, prenem el sol i, encara que la brisa ho dissimule, perdem aigua i electròlits. Entre aquests hi ha el sodi, essencial per a mantenir l'equilibri de líquids, transmetre impulsos nerviosos i permetre'n el funcionament muscular. Quan l'organisme detecta una pèrdua important d'aquest nutrient, pot activar mecanismes que afavoreixen la cerca de sal. Això no significa que cada desig de menjar papes siga un senyal urgent del cos. La majoria de les persones no arriba a la platja amb una deficiència real de sodi i, de fet, en les societats occidentals solem consumir més sal de la recomanada. No obstant això, la calor, l'exercici, la sudoració abundant, l'exposició prolongada al sol o el consum d'alcohol poden augmentar la sensació que una cosa salada “entra millor”. El cos no respon a la sal únicament com a nutrient, sinó també com una experiència sensorial l'atractiu de la qual canvia segons l'estat fisiològic. L'apetència sorgeix així de la interacció entre necessitat, aprenentatge, plaer i ambient. També intervé la set. Els aliments salats estimulen el desig de beure, i vora la mar solem tenir begudes fredes a mà. La combinació entre sal, frescor i calor ambiental resulta atractiva: olives i cervesa, papes i refresc, fruita seca i aigua amb gas, peix fregit i llima… El plaer està en la seqüència completa: calor, sal, beguda freda, descans i conversa. La mar com a escenari de l'apetit No obstant això, la fisiologia no ho explica tot. Si fora només una qüestió de suor, en eixir d'una sauna ens abellirien els mateixos aliments que en un baret de platja, i no sempre ocorre. Mengem amb el cos, però també amb la memòria. El cervell aprèn associacions: el cinema està vinculat a les roses; l'aniversari, al pastís; el Nadal, als dolços, i la platja, a l'aperitiu. Els senyals ambientals poden influir en què mengem i en quina quantitat, fins i tot abans que hi aparega la fam fisiològica. La mar concentra molts d'aquests senyals. Fa olor de sal, d'algues, de protector solar, de peix, de fum de cuina i d'estiu. Sonen ones, converses i vaixella de terrassa. Tot el conjunt funciona com un “menú invisible” que el cervell reconeix sense necessitat de llegir-lo. A més, molts aliments costaners són salats per raons històriques. Durant segles, la sal va ser essencial per a conservar el peix abans de refrigerar-lo. Per això, hi van nàixer preparacions com les anxoves, la moixama, el bacallà, els ous de peix o nombrosos peixos curats. A les regions marítimes, la sal no representa només un sabor: hi forma part de la conservació, del comerç, de la gastronomia i del paisatge. Llegir més: Alatxa, gamba blanca o cranc blau: el canvi climàtic al nostre plat D'aquesta manera, el desig de menjar coses salades vora la mar també pot entendre’s com una resposta apresa. No cerquem sal únicament perquè el cos puga necessitar-ne, sinó perquè hem après que forma part del ritual d'estar a la costa. Una experiència multisensorial A més, el sabor no naix només a la llengua. També intervenen l'olfacte, la vista, el so, la textura, la temperatura, l'entorn i les expectatives. La investigació sobre gastrofísica mostra que l'ambient pot modificar l'experiència de menjar. Un aliment pot semblar-nos més fresc, intens o agradable segons els senyals que l'acompanyen. Menjar vora la mar no és igual que degustar el mateix plat en una habitació tancada. Les ones, la brisa, l'olor de sal i la temperatura en canvien l'escena. Potser no augmenten literalment la quantitat de sal, però poden fer que el cervell interprete com més adequats o plaents els sabors marins. Una anxova, una ostra o un peix fregit semblen encaixar amb el paisatge. Quan un aliment resulta coherent amb el context, sol gaudir-se més. El cervell no avalua el sabor de manera aïllada, sinó dins d'una escena completa. Per això, un aperitiu senzill pot semblar extraordinari davant de la mar i menys memorable a casa. Gaudir sense abusar Convé, no obstant, no romantitzar la sal. Que el cos puga desitjar aliments que en continguen durant un dia calorós no significa que necessitem consumir-los sense límit. L'Organització Mundial de la Salut recomana que les persones adultes consumisquen menys de cinc grams de sal al dia. Aperitius, conserves, snacks, saladures i aliments fregits poden aportar-ne quantitats elevades en poc de volum. Entendre el desig no equival a justificar-ne una barra lliure. Podem gaudir del gust intens sense dependre només de productes ultraprocessats. Algunes alternatives són peix i marisc fresc, olives en quantitats moderades, fruita seca amb poca sal, gaspatxo, ensalades, adobats –controlant-ne la quantitat– i plats preparats amb llima, vinagre, herbes o espècies. Quan estem a la platja i ens abelleix alguna cosa salada, probablement no hi ha una única causa. Hi parlen la suor, el sodi i la set, però també l'olor de mar, la memòria d'altres estius i una cultura gastronòmica construïda durant segles al voltant de la sal. Aquest desig no és únicament biologia ni costum: és una conversa entre el cos, el paisatge, els sentits i la memòria. José Miguel Soriano del Castillo no rep salari, ni realitza tasques de consultoria, ni posseeix accions, ni rep finançament de cap empresa o organització que pugui obtenir benefici d'aquest article, i ha declarat no tenir vincles rellevants més enllà del càrrec acadèmic citat.

Feed icon
The Conversation
CC BY-ND🅭🅯⊜

Davizro Photography/ShutterstockHi ha escenes que semblen formar part d'una memòria compartida: una taula davant de la mar i una beguda freda acompanyada d'olives, papes, fruita seca, sardines, truita o una ració de calamars. A vegades ni tan sols tenim molta gana, però l'ambient pareix espentar-nos cap al menjar salat. És només costum? Respon a una necessitat de l'organisme? O la mar desperta d'alguna manera l'apetit per la sal? El cos també parla: suor, sodi i set La primera sospitosa n'és la suor. A la platja caminem, nadem, juguem, prenem el sol i, encara que la brisa ho dissimule, perdem aigua i electròlits. Entre aquests hi ha el sodi, essencial per a mantenir l'equilibri de líquids, transmetre impulsos nerviosos i permetre'n el funcionament muscular. Quan l'organisme detecta una pèrdua important d'aquest nutrient, pot activar mecanismes que afavoreixen la cerca de sal. Això no significa que cada desig de menjar papes siga un senyal urgent del cos. La majoria de les persones no arriba a la platja amb una deficiència real de sodi i, de fet, en les societats occidentals solem consumir més sal de la recomanada. No obstant això, la calor, l'exercici, la sudoració abundant, l'exposició prolongada al sol o el consum d'alcohol poden augmentar la sensació que una cosa salada “entra millor”. El cos no respon a la sal únicament com a nutrient, sinó també com una experiència sensorial l'atractiu de la qual canvia segons l'estat fisiològic. L'apetència sorgeix així de la interacció entre necessitat, aprenentatge, plaer i ambient. També intervé la set. Els aliments salats estimulen el desig de beure, i vora la mar solem tenir begudes fredes a mà. La combinació entre sal, frescor i calor ambiental resulta atractiva: olives i cervesa, papes i refresc, fruita seca i aigua amb gas, peix fregit i llima… El plaer està en la seqüència completa: calor, sal, beguda freda, descans i conversa. La mar com a escenari de l'apetit No obstant això, la fisiologia no ho explica tot. Si fora només una qüestió de suor, en eixir d'una sauna ens abellirien els mateixos aliments que en un baret de platja, i no sempre ocorre. Mengem amb el cos, però també amb la memòria. El cervell aprèn associacions: el cinema està vinculat a les roses; l'aniversari, al pastís; el Nadal, als dolços, i la platja, a l'aperitiu. Els senyals ambientals poden influir en què mengem i en quina quantitat, fins i tot abans que hi aparega la fam fisiològica. La mar concentra molts d'aquests senyals. Fa olor de sal, d'algues, de protector solar, de peix, de fum de cuina i d'estiu. Sonen ones, converses i vaixella de terrassa. Tot el conjunt funciona com un “menú invisible” que el cervell reconeix sense necessitat de llegir-lo. A més, molts aliments costaners són salats per raons històriques. Durant segles, la sal va ser essencial per a conservar el peix abans de refrigerar-lo. Per això, hi van nàixer preparacions com les anxoves, la moixama, el bacallà, els ous de peix o nombrosos peixos curats. A les regions marítimes, la sal no representa només un sabor: hi forma part de la conservació, del comerç, de la gastronomia i del paisatge. Llegir més: Alatxa, gamba blanca o cranc blau: el canvi climàtic al nostre plat D'aquesta manera, el desig de menjar coses salades vora la mar també pot entendre’s com una resposta apresa. No cerquem sal únicament perquè el cos puga necessitar-ne, sinó perquè hem après que forma part del ritual d'estar a la costa. Una experiència multisensorial A més, el sabor no naix només a la llengua. També intervenen l'olfacte, la vista, el so, la textura, la temperatura, l'entorn i les expectatives. La investigació sobre gastrofísica mostra que l'ambient pot modificar l'experiència de menjar. Un aliment pot semblar-nos més fresc, intens o agradable segons els senyals que l'acompanyen. Menjar vora la mar no és igual que degustar el mateix plat en una habitació tancada. Les ones, la brisa, l'olor de sal i la temperatura en canvien l'escena. Potser no augmenten literalment la quantitat de sal, però poden fer que el cervell interprete com més adequats o plaents els sabors marins. Una anxova, una ostra o un peix fregit semblen encaixar amb el paisatge. Quan un aliment resulta coherent amb el context, sol gaudir-se més. El cervell no avalua el sabor de manera aïllada, sinó dins d'una escena completa. Per això, un aperitiu senzill pot semblar extraordinari davant de la mar i menys memorable a casa. Gaudir sense abusar Convé, no obstant, no romantitzar la sal. Que el cos puga desitjar aliments que en continguen durant un dia calorós no significa que necessitem consumir-los sense límit. L'Organització Mundial de la Salut recomana que les persones adultes consumisquen menys de cinc grams de sal al dia. Aperitius, conserves, snacks, saladures i aliments fregits poden aportar-ne quantitats elevades en poc de volum. Entendre el desig no equival a justificar-ne una barra lliure. Podem gaudir del gust intens sense dependre només de productes ultraprocessats. Algunes alternatives són peix i marisc fresc, olives en quantitats moderades, fruita seca amb poca sal, gaspatxo, ensalades, adobats –controlant-ne la quantitat– i plats preparats amb llima, vinagre, herbes o espècies. Quan estem a la platja i ens abelleix alguna cosa salada, probablement no hi ha una única causa. Hi parlen la suor, el sodi i la set, però també l'olor de mar, la memòria d'altres estius i una cultura gastronòmica construïda durant segles al voltant de la sal. Aquest desig no és únicament biologia ni costum: és una conversa entre el cos, el paisatge, els sentits i la memòria. José Miguel Soriano del Castillo no rep salari, ni realitza tasques de consultoria, ni posseeix accions, ni rep finançament de cap empresa o organització que pugui obtenir benefici d'aquest article, i ha declarat no tenir vincles rellevants més enllà del càrrec acadèmic citat.

Durante mucho tiempo, el objetivo fue saber encender y apagar el fuego. Ahora es necesario aprender a convivir con incendios incontrolados.

Feed icon
The Conversation
CC BY-ND🅭🅯⊜

Durante mucho tiempo, el objetivo fue saber encender y apagar el fuego. Ahora es necesario aprender a convivir con incendios incontrolados.