L’expansió de la intel·ligència artificial està accelerant la demanda de centres de dades i, amb ella, les necessitats d’electricitat d’aquestes infraestructures. Catalunya aspira a aprofitar aquest creixement per reforçar-se com a hub digital del sud d’Europa, però el desplegament topa amb un factor cada vegada més determinant: la disponibilitat de potència a la xarxa elèctrica. El Govern ha identificat 26 projectes potencials de centres de dades arreu del país, que en conjunt podrien sumar prop de 2.000 MW de potència, i ha delimitat set pols prioritaris per ordenar-ne la implantació.
Aquest creixement obre un debat entre sobirania digital, desenvolupament econòmic i impacte energètic. Mentre el sector veu Barcelona com una ubicació estratègica per captar inversions, els ecologistes alerten que aquests grans consumidors poden limitar l’electricitat disponible per a altres activitats industrials.
Barcelona guanya pes com a hub de dades
Els centres de dades sostenen serveis digitals com les operacions bancàries, les xarxes socials o les històries clíniques. Amb l’auge de la IA, aquestes infraestructures també han d’alimentar l’entrenament i el funcionament de models que necessiten grans capacitats de computació i energia. Barcelona parteix d’una posició favorable gràcies a l’arribada de cables submarins pel Mediterrani, les connexions terrestres amb Europa i la presència d’operadors de telecomunicacions. La multinacional Equinix, que disposa de dos centres de dades a Catalunya, a la Zona Franca i l’Hospitalet de Llobregat, considera que aquestes condicions poden consolidar Barcelona com un dels principals pols del sud d’Europa.
El Govern ha identificat 26 projectes potencials de centres de dades que podrien sumar prop de 2.000 MW de potència a Catalunya. El principal obstacle, segons el sector, és ara l’accés a l’electricitat. Valentín Pinuaga, conseller delegat d’Equinix a Espanya, explica a l’ACN que la saturació de les xarxes de distribució pot arribar a provocar que un centre estigui construït però no pugui començar a operar per falta de potència.
El risc d’una “gentrificació energètica”
Des d’Ecologistes en Acció qüestionen que el retorn econòmic i laboral d’aquestes infraestructures compensi el seu elevat consum energètic. L’activista i doctor en Física Agustí Emperador alerta, en declaracions a l’ACN, que els centres destinats a la IA poden concentrar una part important de l’electricitat disponible en un territori i dificultar la implantació d’altres projectes industrials.
L’entitat posa com a exemple el futur centre de dades de Flix, que podria arribar a tenir un consum comparable al de la fàbrica de Seat a Martorell, però amb una plantilla molt inferior. Emperador defineix aquest fenomen com una “gentrificació energètica”. El debat sobre els centres de dades ja no passa només per la connectivitat, sinó també per com es reparteix una capacitat elèctrica cada vegada més disputada.
La sobirania digital, un factor clau
El desplegament d’aquestes infraestructures també té una dimensió de sobirania digital. Disposar de centres de dades a Catalunya facilita que la informació quedi sotmesa al marc normatiu europeu i redueix la dependència d’infraestructures situades fora de la Unió Europea. El catedràtic d’Enginyeria de la Universitat Pompeu Fabra Vladimir Estivill planteja a l’ACN aquest escenari com un equilibri entre els avantatges de disposar d’infraestructura digital pròpia i el seu impacte ambiental.
La Generalitat considera els centres de dades una infraestructura estratègica per al desenvolupament de la IA i vol que Catalunya guanyi pes com a node digital del sud d’Europa. Amb 26 possibles projectes sobre la taula, el repte serà compatibilitzar aquesta expansió amb la capacitat de la xarxa elèctrica i les necessitats energètiques de la resta del teixit productiu.
