11 minutes
“Va ser la meva mare qui va notar que jo era addicte a les xarxes socials i al mòbil. Jo no em donava compte”. Fa dos anys, quan l’Abel en tenia 15, la seva mare va prendre una decisió dràstica per a ajudar al seu fill: portar-lo a un programa terapèutic perquè tractessin la seva addicció a les pantalles. Ara, l’Abel mira enrere i ho veu clar, feia servir les xarxes per refugiar-se d’una realitat que no li agradava. “Buscava a la pantalla l’acceptació que no arribava a trobar en persona. Era una forma d’evadir-me de la realitat”, reconeix. Les xarxes socials fa temps que han irromput en la nostra vida com una eina per a socialitzar, donar a conèixer projectes i productes i, moltes vegades, mostrar-nos al món. Entre els joves i adolescents, el seu ús sol ser diari, però, quan passen les xarxes de ser una activitat quotidiana a un canal per a evitar el malestar? Nou de cada deu joves dedica dues hores o més al dia a les xarxes socials el cap de setmana, segons l’Enquesta sobre l’ús de drogues en l’ensenyament secundari (ESTUDES), elaborada per la Generalitat. Però, una cosa és un ús intensiu —una conducta relativament habitual a l’adolescència— i l’altra, un ús problemàtic. Un que pot arribar a afectar realment la vida i la salut mental dels adolescents. Segons el mateix informe, el 23% dels alumnes de 14 a 18 anys a Catalunya fa un ús compulsiu d’internet, amb símptomes com dormir menys o passar menys temps amb els altres. Pel que fa a les xarxes socials, el possible ús problemàtic se situa en el 15,7% en el conjunt dels alumnes. Les xarxes com a origen del malestar o com a via per a travessar-lo? Les xarxes socials estan dissenyades, precisament, perquè l’usuari es quedi com més temps millor amb elles. El que s’anomena “circuit de dopamina” —aquell sistema de recompenses que rebem quan ens donen un “m’agrada” a una publicació— crea en el cervell un estat d’alerta constant i el manté a l’espera de la pròxima interacció. Les xarxes adapten els algoritmes i els continguts en funció d’aquesta resposta i fomenten aquests tipus d’interaccions: vídeos curts o sense final i personalització dels continguts al teu gust. Tot amb un mateix resultat: l’scroll infinit. Això se suma a la por de perdre’s alguna cosa —FOMO—, la necessitat de reconeixement i la comparació amb els altres, conductes més presents entre els adolescents i joves. De fet, un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Centre d’Estudis Demogràfics (CED) mostra que els adolescents amb ansietat són més propensos a comparar-se amb els altres a les xarxes socials. Entren a la xarxa buscant connexió i l’algoritme els bombardeja amb idees idealitzades. Els adolescents de famílies vulnerables són més propensos a patir les conseqüències d’un ús compulsiu de les pantalles, segons un estudi de la UAB Però darrere de tot això, què hi ha? Existeix un malestar que ja estava ahí prèviament? “El que fan les xarxes i el mòbil és actuar d’altaveu o de generador de més dolor. Però sempre hi ha un rerefons, un origen de malestar”, alerta Marc Masip, psicòleg i fundador de Desconect@, un programa terapèutic que ajuda els adolescents amb addicció a les noves tecnologies, entre altres problemàtiques. D’altra banda, la mateixa recerca de la UAB indica que els adolescents de famílies en situació de vulnerabilitat són més propensos a patir les conseqüències d’un ús compulsiu de les pantalles. L’estudi apunta a una manca d’alternatives a l’oci de qualitat en l’entorn, fet que impulsa encara més els joves a utilitzar les xarxes com a via d’escapament accessible. Com detectar una conducta addictiva Des de Desconect@, identifiquen certs canvis de conducta que poden fer saltar les alarmes a l’hora de detectar una addició a les pantalles. Passar massa temps a l’habitació; canvis d’humor sobtats, sobretot si es restringeix l’ús del dispositiu; enviar missatges sense descans; utilitzar el mòbil en llocs inadequats o a deshores; una falta de comunicació amb la família; o un baix rendiment escolar, serien alguns. “El que més detectem són adolescents amb dificultats acadèmiques”, explica Marc Masip. “Ens arriben dislèxies, desmotivació, fòbies escolars i socials, a més d’anorèxies, depressions i una sèrie de malestar general”, afegeix. És el cas de l’Abel: “A classes no feia res. Potser a mitja classe treia el mòbil i, com si res, a vegades em tancava al lavabo, em posava a mirar el mòbil, etcètera. I era tot per refugiar-me, perquè no m’agradava estudiar, no m’agradava fer res”, explica el jove, que ara té 17 anys i cursa segon de Batxillerat. Durant dos anys, l’Abel ha acudit a l’hospital de dia del programa Desconect@, el qual ofereix atenció clínica personalitzada, amb teràpies individuals i grupals, tallers ocupacionals i suport a les famílies. El centre també funciona com un espai educatiu on es cursa l’ESO, el Batxillerat i dos cicles superiors, sempre en grups de sis persones. “He après que, realment, quan una persona es torna addicta s’aïlla de tota la resta del món”, reconeix Abel, de 17 anys Allí, l’Abel ha aconseguit superar la seva addicció: “He notat una millora molt gran. I no només l’he notat jo, els meus pares i els meus amics també l’han notat”, celebra. “He après que, realment, quan una persona es torna addicta s’aïlla de tota la resta del món. Ara he aconseguit veure que la vida realment és molt més que això”, afegeix. De cara a les famílies que es troben en una situació similar, Marc Masip recomana recórrer a professionals. “Si hi ha un problema, han de buscar ajuda. Però sobretot, que valorin totes aquelles figures que et donen la possibilitat d’aprendre més enllà de la pantalla”. De la regulació a la prohibició El debat sobre l’ús de les pantalles ha sortit de les llars i escoles i ja està al centre de la disputa pública i política. Després que docents i famílies reclamaren reduir l’ús de les pantalles a l’aula, el Departament d’Educació va prohibir els dispositius mòbils a tota l’etapa obligatòria, el que inclou aules i la resta d’espais dels centres, com també els usos pedagògics. Diverses organitzacions relacionades amb l’àmbit educatiu, així com de famílies, van celebrar la notícia, com és el cas de l’USTEC i l’aFFaC. Alhora, altres es van mostrar més crítiques, com la Plataforma Aixeca el Cap, qui va considerar que la mesura es quedava “molt curta”. L’entitat defensa que s’hauria de posar el focus també en les infraccions a la privacitat de dades i a l’accés a contingut inadequat per part de l’alumnat. “S’hauria de fer una revisió de continguts, perquè no és un tema d’edat sinó dels continguts”, alerta Marc Masip, director de Desconect@ De la mateixa manera, un any després de la presentació del Pla de Digitalització Responsable, una mesura del Govern que buscava promoure un ús saludable de la tecnologia a les aules, Aixeca el Cap va alertar que la seva aplicació encara és desigual i va demanar que es redefineixi el paper dels dispositius digitals perquè responguin a criteris pedagògics i de protecció de la infància. A escala estatal, el Govern espanyol, va aprovar al mes de febrer un paquet de cinc mesures legislatives i regulatòries que, entre altres, prohibeixen l’accés dels menors de 16 anys a les xarxes socials. La iniciativa obligarà les plataformes digitals a implementar “sistemes efectius de verificació de l’edat”, a més d’aturar “els abusos” per aconseguir “un entorn digital segur, democràtic i respectuós amb els drets fonamentals”. Des del programa Desconect@ veuen aquestes regulacions positivament, tot i que consideren que “van tard”. “Van tard, però és el que s’ha de fer”, reconeix Marc Masip. El director defensa posar una edat d’entrada a les xarxes serà una mesura efectiva, però va més enllà: “També s’hauria de fer una revisió de continguts, perquè no és un tema d’edat sinó dels continguts”.
“Va ser la meva mare qui va notar que jo era addicte a les xarxes socials i al mòbil. Jo no em donava compte”. Fa dos anys, quan l’Abel en tenia 15, la seva mare va prendre una decisió dràstica per a ajudar al seu fill: portar-lo a un programa terapèutic perquè tractessin la seva addicció a les pantalles. Ara, l’Abel mira enrere i ho veu clar, feia servir les xarxes per refugiar-se d’una realitat que no li agradava. “Buscava a la pantalla l’acceptació que no arribava a trobar en persona. Era una forma d’evadir-me de la realitat”, reconeix. Les xarxes socials fa temps que han irromput en la nostra vida com una eina per a socialitzar, donar a conèixer projectes i productes i, moltes vegades, mostrar-nos al món. Entre els joves i adolescents, el seu ús sol ser diari, però, quan passen les xarxes de ser una activitat quotidiana a un canal per a evitar el malestar? Nou de cada deu joves dedica dues hores o més al dia a les xarxes socials el cap de setmana, segons l’Enquesta sobre l’ús de drogues en l’ensenyament secundari (ESTUDES), elaborada per la Generalitat. Però, una cosa és un ús intensiu —una conducta relativament habitual a l’adolescència— i l’altra, un ús problemàtic. Un que pot arribar a afectar realment la vida i la salut mental dels adolescents. Segons el mateix informe, el 23% dels alumnes de 14 a 18 anys a Catalunya fa un ús compulsiu d’internet, amb símptomes com dormir menys o passar menys temps amb els altres. Pel que fa a les xarxes socials, el possible ús problemàtic se situa en el 15,7% en el conjunt dels alumnes. Les xarxes com a origen del malestar o com a via per a travessar-lo? Les xarxes socials estan dissenyades, precisament, perquè l’usuari es quedi com més temps millor amb elles. El que s’anomena “circuit de dopamina” —aquell sistema de recompenses que rebem quan ens donen un “m’agrada” a una publicació— crea en el cervell un estat d’alerta constant i el manté a l’espera de la pròxima interacció. Les xarxes adapten els algoritmes i els continguts en funció d’aquesta resposta i fomenten aquests tipus d’interaccions: vídeos curts o sense final i personalització dels continguts al teu gust. Tot amb un mateix resultat: l’scroll infinit. Això se suma a la por de perdre’s alguna cosa —FOMO—, la necessitat de reconeixement i la comparació amb els altres, conductes més presents entre els adolescents i joves. De fet, un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Centre d’Estudis Demogràfics (CED) mostra que els adolescents amb ansietat són més propensos a comparar-se amb els altres a les xarxes socials. Entren a la xarxa buscant connexió i l’algoritme els bombardeja amb idees idealitzades. Els adolescents de famílies vulnerables són més propensos a patir les conseqüències d’un ús compulsiu de les pantalles, segons un estudi de la UAB Però darrere de tot això, què hi ha? Existeix un malestar que ja estava ahí prèviament? “El que fan les xarxes i el mòbil és actuar d’altaveu o de generador de més dolor. Però sempre hi ha un rerefons, un origen de malestar”, alerta Marc Masip, psicòleg i fundador de Desconect@, un programa terapèutic que ajuda els adolescents amb addicció a les noves tecnologies, entre altres problemàtiques. D’altra banda, la mateixa recerca de la UAB indica que els adolescents de famílies en situació de vulnerabilitat són més propensos a patir les conseqüències d’un ús compulsiu de les pantalles. L’estudi apunta a una manca d’alternatives a l’oci de qualitat en l’entorn, fet que impulsa encara més els joves a utilitzar les xarxes com a via d’escapament accessible. Com detectar una conducta addictiva Des de Desconect@, identifiquen certs canvis de conducta que poden fer saltar les alarmes a l’hora de detectar una addició a les pantalles. Passar massa temps a l’habitació; canvis d’humor sobtats, sobretot si es restringeix l’ús del dispositiu; enviar missatges sense descans; utilitzar el mòbil en llocs inadequats o a deshores; una falta de comunicació amb la família; o un baix rendiment escolar, serien alguns. “El que més detectem són adolescents amb dificultats acadèmiques”, explica Marc Masip. “Ens arriben dislèxies, desmotivació, fòbies escolars i socials, a més d’anorèxies, depressions i una sèrie de malestar general”, afegeix. És el cas de l’Abel: “A classes no feia res. Potser a mitja classe treia el mòbil i, com si res, a vegades em tancava al lavabo, em posava a mirar el mòbil, etcètera. I era tot per refugiar-me, perquè no m’agradava estudiar, no m’agradava fer res”, explica el jove, que ara té 17 anys i cursa segon de Batxillerat. Durant dos anys, l’Abel ha acudit a l’hospital de dia del programa Desconect@, el qual ofereix atenció clínica personalitzada, amb teràpies individuals i grupals, tallers ocupacionals i suport a les famílies. El centre també funciona com un espai educatiu on es cursa l’ESO, el Batxillerat i dos cicles superiors, sempre en grups de sis persones. “He après que, realment, quan una persona es torna addicta s’aïlla de tota la resta del món”, reconeix Abel, de 17 anys Allí, l’Abel ha aconseguit superar la seva addicció: “He notat una millora molt gran. I no només l’he notat jo, els meus pares i els meus amics també l’han notat”, celebra. “He après que, realment, quan una persona es torna addicta s’aïlla de tota la resta del món. Ara he aconseguit veure que la vida realment és molt més que això”, afegeix. De cara a les famílies que es troben en una situació similar, Marc Masip recomana recórrer a professionals. “Si hi ha un problema, han de buscar ajuda. Però sobretot, que valorin totes aquelles figures que et donen la possibilitat d’aprendre més enllà de la pantalla”. De la regulació a la prohibició El debat sobre l’ús de les pantalles ha sortit de les llars i escoles i ja està al centre de la disputa pública i política. Després que docents i famílies reclamaren reduir l’ús de les pantalles a l’aula, el Departament d’Educació va prohibir els dispositius mòbils a tota l’etapa obligatòria, el que inclou aules i la resta d’espais dels centres, com també els usos pedagògics. Diverses organitzacions relacionades amb l’àmbit educatiu, així com de famílies, van celebrar la notícia, com és el cas de l’USTEC i l’aFFaC. Alhora, altres es van mostrar més crítiques, com la Plataforma Aixeca el Cap, qui va considerar que la mesura es quedava “molt curta”. L’entitat defensa que s’hauria de posar el focus també en les infraccions a la privacitat de dades i a l’accés a contingut inadequat per part de l’alumnat. “S’hauria de fer una revisió de continguts, perquè no és un tema d’edat sinó dels continguts”, alerta Marc Masip, director de Desconect@ De la mateixa manera, un any després de la presentació del Pla de Digitalització Responsable, una mesura del Govern que buscava promoure un ús saludable de la tecnologia a les aules, Aixeca el Cap va alertar que la seva aplicació encara és desigual i va demanar que es redefineixi el paper dels dispositius digitals perquè responguin a criteris pedagògics i de protecció de la infància. A escala estatal, el Govern espanyol, va aprovar al mes de febrer un paquet de cinc mesures legislatives i regulatòries que, entre altres, prohibeixen l’accés dels menors de 16 anys a les xarxes socials. La iniciativa obligarà les plataformes digitals a implementar “sistemes efectius de verificació de l’edat”, a més d’aturar “els abusos” per aconseguir “un entorn digital segur, democràtic i respectuós amb els drets fonamentals”. Des del programa Desconect@ veuen aquestes regulacions positivament, tot i que consideren que “van tard”. “Van tard, però és el que s’ha de fer”, reconeix Marc Masip. El director defensa posar una edat d’entrada a les xarxes serà una mesura efectiva, però va més enllà: “També s’hauria de fer una revisió de continguts, perquè no és un tema d’edat sinó dels continguts”.
12 minutes
La decisión de varias televisiones de apartarse de los actos de Donald Trump en protesta por las restricciones impuestas a determinados medios ha abierto un nuevo frente en Estados Unidos.
12 minutes
La decisión de varias televisiones de apartarse de los actos de Donald Trump en protesta por las restricciones impuestas a determinados medios ha abierto un nuevo frente en Estados Unidos.
25 minutes
അടുത്ത മൂന്ന് മണിക്കൂറിൽ കേരളത്തിലെ കോഴിക്കോട്, മലപ്പുറം ജില്ലകളിൽ ഒറ്റപ്പെട്ടയിടങ്ങളിൽ ഇടിമിന്നലോട് കൂടിയ ഇടത്തരം മഴയ്ക്ക് സാധ്യത
അടുത്ത മൂന്ന് മണിക്കൂറിൽ കേരളത്തിലെ കോഴിക്കോട്, മലപ്പുറം ജില്ലകളിൽ ഒറ്റപ്പെട്ടയിടങ്ങളിൽ ഇടിമിന്നലോട് കൂടിയ ഇടത്തരം മഴയ്ക്ക് സാധ്യത
25 minutes
എടവണ്ണ കിഴക്കെ ചാത്തല്ലൂരിലെ പരശുരാമൻ കുന്നത്ത് ഫാത്തിമയാണ് മരിച്ചത്. കാട്ടുപന്നിയുടെ ആക്രമണത്തിൽ മൂന്ന് പേർക്ക് പരുക്കേറ്റിട്ടുമുണ്ട്.
എടവണ്ണ കിഴക്കെ ചാത്തല്ലൂരിലെ പരശുരാമൻ കുന്നത്ത് ഫാത്തിമയാണ് മരിച്ചത്. കാട്ടുപന്നിയുടെ ആക്രമണത്തിൽ മൂന്ന് പേർക്ക് പരുക്കേറ്റിട്ടുമുണ്ട്.
26 minutes
டெல்லியில் மோடியின் அடக்குமுறை! சென்னையில் விஜய்யின் போலீசு! பெங்களூருவில் காங்கிரசின் போலீசு! ஞானேஷ் குமார் பதவி விலகக் கோரும் போராட்டத்தை ஒடுக்கும் இவர்கள்தான் ஜனநாயகத்தைக் காப்பாற்றப் போகிறார்களாம்!
டெல்லியில் மோடியின் அடக்குமுறை! சென்னையில் விஜய்யின் போலீசு! பெங்களூருவில் காங்கிரசின் போலீசு! ஞானேஷ் குமார் பதவி விலகக் கோரும் போராட்டத்தை ஒடுக்கும் இவர்கள்தான் ஜனநாயகத்தைக் காப்பாற்றப் போகிறார்களாம்!
26 minutes
«Вони кидають тобі контракт, приставляють пістолет до голови і кажуть підписати. Навіть не запитали нас, хочемо ми цього чи ні»
«Вони кидають тобі контракт, приставляють пістолет до голови і кажуть підписати. Навіть не запитали нас, хочемо ми цього чи ні»
26 minutes
Quan els dies comencen a escurçar-se i les temperatures baixen, les parades dels mercats es tenyeixen dels colors de la tardor. Les castanyes i les figues hi ocupen un lloc destacat, dues collites que marquen el pas de l’estiu cap als mesos freds. La seva presència als aparadors anuncia, any rere any, que la temporada ha canviat. La castanya és, potser, el fruit més associat a aquesta època de l’any. Es recull entre finals de setembre i el mes de novembre, coincidint amb la castanyada, una de les festes gastronòmiques més arrelades a Catalunya. Torrada al caliu, bullida o convertida en puré, aporta un gust dolç i terrós que combina bé amb plats tant salats com dolços. Més enllà de la castanyada, la castanya s’incorpora sovint a cremes de verdures, farcits d’aus i fins i tot a postres com el mont blanc. El seu alt contingut en fibra i minerals la converteix, a més, en una alternativa interessant als cereals com a base de sopes i acompanyaments. La figa, per la seva banda, tanca la temporada d’estiu i s’allarga fins als primers dies de tardor. Se’n distingeixen dues collites, la de la flor, més primerenca, i la d’estiu-tardor, la més abundant, que sol trobar-se amb facilitat a les parades de proximitat durant aquestes setmanes. A la cuina, la figa fresca marida molt bé amb formatges curats, pernil i fruits secs, una combinació clàssica que juga amb el contrast entre el dolç i el salat. També es pot assecar per allargar-ne el consum durant els mesos d’hivern, o transformar-la en melmelades i confitures casolanes. Als mercats municipals i a les parades de proximitat, aquestes setmanes és fàcil trobar ambdós productes de costat. Comprar-los de temporada no només assegura un sabor més intens, sinó que també afavoreix els productors locals i redueix la petjada ambiental del transport. Incorporar castanyes i figues a la dieta d’aquests dies és, en definitiva, una manera senzilla de seguir el ritme de les estacions. Dos productes humils que, combinats amb imaginació, poden convertir qualsevol menú de tardor en una petita celebració gastronòmica.
Quan els dies comencen a escurçar-se i les temperatures baixen, les parades dels mercats es tenyeixen dels colors de la tardor. Les castanyes i les figues hi ocupen un lloc destacat, dues collites que marquen el pas de l’estiu cap als mesos freds. La seva presència als aparadors anuncia, any rere any, que la temporada ha canviat. La castanya és, potser, el fruit més associat a aquesta època de l’any. Es recull entre finals de setembre i el mes de novembre, coincidint amb la castanyada, una de les festes gastronòmiques més arrelades a Catalunya. Torrada al caliu, bullida o convertida en puré, aporta un gust dolç i terrós que combina bé amb plats tant salats com dolços. Més enllà de la castanyada, la castanya s’incorpora sovint a cremes de verdures, farcits d’aus i fins i tot a postres com el mont blanc. El seu alt contingut en fibra i minerals la converteix, a més, en una alternativa interessant als cereals com a base de sopes i acompanyaments. La figa, per la seva banda, tanca la temporada d’estiu i s’allarga fins als primers dies de tardor. Se’n distingeixen dues collites, la de la flor, més primerenca, i la d’estiu-tardor, la més abundant, que sol trobar-se amb facilitat a les parades de proximitat durant aquestes setmanes. A la cuina, la figa fresca marida molt bé amb formatges curats, pernil i fruits secs, una combinació clàssica que juga amb el contrast entre el dolç i el salat. També es pot assecar per allargar-ne el consum durant els mesos d’hivern, o transformar-la en melmelades i confitures casolanes. Als mercats municipals i a les parades de proximitat, aquestes setmanes és fàcil trobar ambdós productes de costat. Comprar-los de temporada no només assegura un sabor més intens, sinó que també afavoreix els productors locals i redueix la petjada ambiental del transport. Incorporar castanyes i figues a la dieta d’aquests dies és, en definitiva, una manera senzilla de seguir el ritme de les estacions. Dos productes humils que, combinats amb imaginació, poden convertir qualsevol menú de tardor en una petita celebració gastronòmica.
31 minutes
В Москве вместо Музея истории ГУЛАГа теперь работает "Музей памяти" – о преступлениях нацистов против советских граждан. Закрытие прежней экспозиции называли временным, но свидетельства преступлений властей СССР в эти залы так и не вернулись. "Посетители получат прививку от неонацизма"Указатель по-прежнему ведет посетителей в Музей истории ГУЛАГа. В здании, где рассказывали о репрессиях, теперь другая экспозиция – о преступлениях нацистов против советских граждан. "Я вошла, мне сказали,...
В Москве вместо Музея истории ГУЛАГа теперь работает "Музей памяти" – о преступлениях нацистов против советских граждан. Закрытие прежней экспозиции называли временным, но свидетельства преступлений властей СССР в эти залы так и не вернулись. "Посетители получат прививку от неонацизма"Указатель по-прежнему ведет посетителей в Музей истории ГУЛАГа. В здании, где рассказывали о репрессиях, теперь другая экспозиция – о преступлениях нацистов против советских граждан. "Я вошла, мне сказали,...
43 minutes
La Dirección Meteorológica de Chile pronosticó un clima irregular para la región de Antofagasta. Los especialistas pronosticaron un viento normal a moderado para el área de la costa y cordillerana de la zona. Además, se prevé potenciales Tormentas de Arena para el sector. La alerta se encuentra activa desde este domingo 11 hasta el miércoles […] Este artículo Pronostican potenciales Tormentas de Arena para la región de Antofagasta fue publicado originalmente en El Diario de Antofagasta.
La Dirección Meteorológica de Chile pronosticó un clima irregular para la región de Antofagasta. Los especialistas pronosticaron un viento normal a moderado para el área de la costa y cordillerana de la zona. Además, se prevé potenciales Tormentas de Arena para el sector. La alerta se encuentra activa desde este domingo 11 hasta el miércoles […] Este artículo Pronostican potenciales Tormentas de Arena para la región de Antofagasta fue publicado originalmente en El Diario de Antofagasta.
50 minutes
Republican Representative Brian Fitzpatrick plans to force a House vote on legislation blocking Russian oil purchases, challenging President Donald Trump's decision to ease restrictions on Russian diesel exports as lawmakers warn the move could help finance Moscow's war against Ukraine.
Republican Representative Brian Fitzpatrick plans to force a House vote on legislation blocking Russian oil purchases, challenging President Donald Trump's decision to ease restrictions on Russian diesel exports as lawmakers warn the move could help finance Moscow's war against Ukraine.
51 minutes
51 minutes
51 minutes
51 minutes
El relevo de Elixabete Etxanobe por Ibone Bengoetxea para disputar la Diputación de Bizkaia en las elecciones forales de mayo de 2027 ha abierto una inesperada crisis interna en el partido jeltzale justo cuando las formaciones vascas se preparan para afrontar la campaña.
51 minutes
El relevo de Elixabete Etxanobe por Ibone Bengoetxea para disputar la Diputación de Bizkaia en las elecciones forales de mayo de 2027 ha abierto una inesperada crisis interna en el partido jeltzale justo cuando las formaciones vascas se preparan para afrontar la campaña.
53 minutes
Le Haut Commissariat des Nations unies pour les réfugiés (HCR) alerte sur la crise des déplacements au Sahel : le Mali, le Burkina Faso et le Niger comptent désormais près de 4 millions de déplacés et de réfugiés, presque deux fois plus qu'en 2020, année du premier coup d'État militaire à Bamako.
Le Haut Commissariat des Nations unies pour les réfugiés (HCR) alerte sur la crise des déplacements au Sahel : le Mali, le Burkina Faso et le Niger comptent désormais près de 4 millions de déplacés et de réfugiés, presque deux fois plus qu'en 2020, année du premier coup d'État militaire à Bamako.
54 minutes
La campagne officielle pour les élections législatives générales du 29 novembre ne débutera que le 13 novembre. Mais dans les faits, elle a déjà commencé ce 10 octobre avec les premiers meetings des deux principaux favoris : le chef du gouvernement sortant, Pedro Sanchez, et son rival conservateur, Alberto Nuñez Feijoo. Chacun attaque son adversaire sur ses thèmes de prédilection.
La campagne officielle pour les élections législatives générales du 29 novembre ne débutera que le 13 novembre. Mais dans les faits, elle a déjà commencé ce 10 octobre avec les premiers meetings des deux principaux favoris : le chef du gouvernement sortant, Pedro Sanchez, et son rival conservateur, Alberto Nuñez Feijoo. Chacun attaque son adversaire sur ses thèmes de prédilection.
55 minutes
La composition du nouveau gouvernement mauritanien a été révélée dans la soirée du samedi 10 octobre. Reconduit dans ses fonctions la veille par le chef de l'État, le Premier ministre sortant Moctar Ould Diay a constitué une équipe composée de 29 ministres. Mis en cause dans les incendies des deux centrales électriques de la Somelec survenus à la fin du mois d'août à Nouakchott, le ministre sortant de l'Énergie, Mohamed Ould Khaled, n'en fait pas partie.
La composition du nouveau gouvernement mauritanien a été révélée dans la soirée du samedi 10 octobre. Reconduit dans ses fonctions la veille par le chef de l'État, le Premier ministre sortant Moctar Ould Diay a constitué une équipe composée de 29 ministres. Mis en cause dans les incendies des deux centrales électriques de la Somelec survenus à la fin du mois d'août à Nouakchott, le ministre sortant de l'Énergie, Mohamed Ould Khaled, n'en fait pas partie.
55 minutes
അപകടത്തിനുപിന്നാലെ അന്വേഷണമെന്ന പേരിൽ അടച്ച നീന്തൽക്കുളങ്ങൾ 10 ദിവസം പിന്നിട്ടിട്ടും തുറന്നില്ല
55 minutes
അപകടത്തിനുപിന്നാലെ അന്വേഷണമെന്ന പേരിൽ അടച്ച നീന്തൽക്കുളങ്ങൾ 10 ദിവസം പിന്നിട്ടിട്ടും തുറന്നില്ല
55 minutes
Alors que la capitale du Japon a connu de fortes chaleurs l'été dernier et que sa couverture arborée est très faible, un vaste projet de réaménagement urbain y prévoit l’abattage de centaines d’arbres et le déplacement hasardeux de plusieurs dizaines d'autres. Résultat : la ville risque d'en perdre des milliers, selon plusieurs experts, ce qui provoque la colère de sa population.
55 minutes
Alors que la capitale du Japon a connu de fortes chaleurs l'été dernier et que sa couverture arborée est très faible, un vaste projet de réaménagement urbain y prévoit l’abattage de centaines d’arbres et le déplacement hasardeux de plusieurs dizaines d'autres. Résultat : la ville risque d'en perdre des milliers, selon plusieurs experts, ce qui provoque la colère de sa population.
56 minutes
Марк Леви — французский писатель. В 2022 году он опубликовал шпионский триллер "Ноа", часть серии про хакерскую группировку "9", которая борется с преступными и коррумпированными режимами, компаниями и олигархами (на русском языке роман вышел в 2023 году в издательстве "Иностранка"). В 2026 году роман был запрещен в Беларуси — Центральный районный суд Минска в сентябре признал его "экстремистским", а Министерство информации внесло его в список печатных изданий, которые "могут нанести ущерб...
Марк Леви — французский писатель. В 2022 году он опубликовал шпионский триллер "Ноа", часть серии про хакерскую группировку "9", которая борется с преступными и коррумпированными режимами, компаниями и олигархами (на русском языке роман вышел в 2023 году в издательстве "Иностранка"). В 2026 году роман был запрещен в Беларуси — Центральный районный суд Минска в сентябре признал его "экстремистским", а Министерство информации внесло его в список печатных изданий, которые "могут нанести ущерб...