Tornar a portar al cinema alguna de les grans obres mestres de la literatura és un repte majúscul, i més quan ja compta amb una adaptació que també és un clàssic del cel·luloide, però en el cas que ens ocupa queda del tot justificat. 'East of Eden', de John Steinbeck, relatava la vida de dues famílies, els Trask i els Hamilton, al llarg de tres generacions, connectant les seves vides a la vall de Salinas (Califòrnia) des de la Guerra de Secessió fins a la Primera Guerra Mundial. Elia Kazan, al film del 1955, va adaptar la tercera part del llibre, la final, deixant espai perquè algú pogués atrevir-se amb la totalitat de la novel·la. I així ha estat i aquest algú ha estat la seva neta, Zoe Kazan, que no ha fet una nova pel·lícula, sinó una minisèrie de set capítols per a Netflix per abastar més història. Si a la versió del Kazan avi el protagonista era Cal Trask –el paper que va convertir en un mite a James Dean–, en la de la Kazan neta tenen més pes dos altres personatges principals; Cathy James, la principal antagonista, una persona esquerpa, malvada i manipuladora i Lee, un servent xinès que cria Cal i el seu germà, davant la manca d'instint paternal d'Adam, el pare dels nens.
D'aquesta adaptació moderna, s'ha destacat la seva voluntat de ser el màxim fidedigne al llibre, amb diàlegs sovint trets directament del material original, però, així i tot, retalla gran part de la història de la família Hamilton per centrar-se en els Trask i en Cathy com a eix central. També reconfigura l'al·legoria que dona sentit a la novel·la –una reinterpretació del 'Gènesi' i del mite de Caín i Abel–, convertint Cathy en la catalitzadora de la tragèdia dels dos parells de germans –primer Adam i Charles, després Cal i Aron– que competeixen per l'afecte patern. Zoe Kazan també dota a Cathy d'un passat més explícit, marcat per la violència i la supervivència, dos elements clau en la llibertat d’elecció i el lliure albir. El guió conserva la densitat filosòfica, tot i que a vegades pateix de salts temporals abruptes, d’una certa reducció de l’humor i a més, obvia els monòlegs interiors i les reflexions filosòfiques que Steinbeck va aportar sobre conceptes clau com són el bé i el mal, la llibertat o el timshel, una paraula hebrea lligada a la història de Caín i Abel que Lee tradueix com "tu pots" i que lliga amb el lliure albir.
Pel que fa als actors, Florence Pugh ('Midsommar') entrega una de les seves millors interpretacions: una Cathy terrorífica, imprevisible i d'una expressivitat que accentua el que sent i diu. Oscil·la entre la supervivent ferida, la serp temptadora de l'Edèn i la madama de bordell calculadora. No és un monstre innat, sinó una força que s'ha fet a si mateixa i que es nega a sotmetre’s a les limitacions patriarcals de l’època; Pugh la fa transparent en la seva opacitat, sap convertir-la en una presència incòmoda que desprèn una tensió de serp enrotllada abans de picar, fins i tot en els moments més tranquils.
Hoon Lee és la veritable revelació: el seu Lee transcendeix l’estereotip del servent i esdevé l’àncora moral i intel·lectual, amb monòlegs potents i una humanitat profunda que enriqueix el tema de la identitat i la responsabilitat. Christopher Abbott (Adam) ofereix una interpretació més monòtona i melancòlica, mentre que Mike Faist (Charles) aporta foscor i perill. Tracy Letts (Cyrus), Ciarán Hinds (Samuel Hamilton), Martha Plimpton (Faye) i els joves Joseph Zada i Joe Anders completen un repartiment sòlid.
En l'apartat tècnic, destaca la transformació desmitificadora de l'Edèn d'un jardí en una terra austera i vasta, de paisatges secs i polsegosos. Els plans amplis i els escenaris històricament acurats evoquen grans westerns. La producció, dissenyada per Grant Major és sumptuosa i detallada: objectes, paper pintat, bordells pintats de negre i cases amb detalls com excrements d’ocells o forats de claus antics. Una de les grans produccions per a plataformes de l'any.
