Open Newswire

Muslims are not standing outside the American community asking to be admitted. They are already part of its fabric.

L’agost de 2024 vaig tornar a visitar la Long Room, l’enorme sala biblioteca del Trinity College de Dublín que, des de fa més de dos segles, alberga uns dos-cents mil llibres. Les seves altíssimes prestatgeries continuen marcades, prestatge a prestatge, amb les lletres de l’abecedari i el conjunt, vaig deduir, amb el clàssic sistema de [...] L'entrada Llegir ens humanitza (I) ha aparegut primer a El Diari de l'Educació.

В конце августа основатель LIGA Group из Екатеринбурга Алексей Лежнин сообщил, что его компания отказалась от планов построить завод ноутбуков и решила выпускать тренажеры управления беспилотниками для школьников. Он уточнил, что сейчас LIGA Group разрабатывает первый продукт, а релиз должен пройти до конца года. Лежнин добавил, что инвестиции в проект составят "десятки миллионов рублей". Компания планирует, что они окупятся за два-три года. После начала полномасштабного российского...

Қазақстан президенті Қасым-Жомарт Тоқаев мектеп оқулықтарынан 700-ден астам "өрескел қате" табылғанын айтып, тарихи деректер мен оқиғалар сипатталатын оқу материалдарын қайта қарауды тапсырды. Сондай-ақ ол қазақстандық қаламгерлер "мұң-қайғыны" дәріптейтінін айтты. Әдебиет пен тарихтағы мұңлы үні кімге арналған? Қазақтар мұң мен қайғыға берілген бе? "Мұң-қайғы жастарға жараспайды"Оқу жылы басталар алдында Қазақстан президенті Қасым-Жомарт Тоқаев білім саласы қызметкерлері бас қосатын...

La muerte de la estudiante española no es un episodio aislado: llega después de otros tres asesinatos vinculados a la Universidad Autónoma del Estado de Morelos en apenas siete meses, un historial que ahora pone bajo escrutinio los protocolos de seguridad de una institución con unos 40.000 alumnos.

The program launches as the Santa Maria operation is also transitioning from its former CALSTAR identity to the REACH Air Medical Services name. Signs of both identities were still visible at the Santa Maria base The post REACH 38 brings lifesaving blood aboard Santa Maria medical helicopter appeared first on Santa Barbara News-Press.

Higher education must partner with K-12 schools to reform math instruction through active learning and better teacher support instead of merely predicting student failure.

Com ja vaig avançar fa un any i mig en un article escrit des de Lancaster, ciutat que dóna nom a una de les grans cases de la nació anglesa, la descolonització a Europa ha vingut per quedar-se. Que l'opinió pública tracti de xenòfobs partits com l'AfD ‒o fins i tot els Demòcrates suecs‒ és degut, sobretot, a la por que els líders de la vella Europa (tant socialdemòcrates com conservadors) tenen de perdre la cadira. Perquè si escoltem amb una mica d'atenció què diuen Siegmund o Weidel a Alemanya o el mateix Jimmie Åkeson a Suècia ‒que no ha guanyat les eleccions però ha liderat tots els debats‒ veurem que no proposen res que no estigui en sintonia amb els valors de justícia social i de respecte a la diversitat i a les minories. Quina és, llavors, la diferència respecte dels partits tradicionals? Doncs que no compren els silencis i els tabús amb què les velles elits, des de fa dècades, inflen governs i parlaments com si els ciutadans fossin curts de gambals o haguessin de comprar indefinidament els seus jocs d'ombres xineses. El moviment és doble i pot semblar paradoxal, però en realitat és complementari: obre possibilitats. Mentre els plans d'estudi es descolonitzen i es dóna cobertura a tota mena d'identitats ‒fins i tot als Estats Units, on estrictament no hi ha res a descolonitzar perquè els indígenes van ser saquejats i absorbits fa segles‒ hi ha realitats fondes que, en canvi, la vella política s'entesta negar. Això és bo perquè vol dir que hi ha marge per créixer, però també vol dir que el sistema premia les identitats marginals inofensives, fàcils d'explicar o en certa manera ja reconegudes. Per posar un parell d'exemples direm que l'estudi de la identitat dels indis cayuga pot resultar interessantíssim però és un exercici merament recreatiu, de la mateixa manera que un seminari sobre el negoci triangular que va permetre l'esclavisme ens continua apel·lant, sí ‒sobretot perquè sentim l'eco de Martin Luther King i hem llegit Faulkner. És curiós que siguem tan capaços de descolonitzar les aules i, en canvi, no sapiguem reconèixer les identitats més òbvies: les nacionals. Dinamarca o Suècia se n'estan sortint perquè han sabut incloure, dins del mateix gest de descolonització global, la seva pròpia identitat. L'articulació més neta l'han fet els danesos i per això tot Europa els observa de prop i, si pot, els copia. Els últims deu anys, Dinamarca ha fet examen de consciència dels seus pecats colonials. El govern ha comissariat exposicions per explicar el negoci que l'Estat danès va fer durant segles amb el tràfic d'esclaus i les plantacions de sucre a Sant Croix (les actuals Illes Verges nordamericanes). S'han fet documentals que expliquen com, en part, l'Estat del benestar es va finançar amb l'extracció de l'anomenat "or blanc" de Grenlàndia. Mette Frederiksen ha demanat perdó per les barbaritats que es van fer contra la població inuit. Paral·lelament, els danesos han fet el moviment de tornada i han resituat la seva pròpia identitat al centre polític de tot, perquè una cosa no va en detriment de l'altra, al contrari: sense tenir clar què ets i per què és important defensar-ho, no pots defensar res al món. El punt de partida per poder fer el salt al cosmopolitisme és ‒com va explicar Montserrat Guibernau ja fa anys‒ justament la identitat de les nacions. A Suècia se'n van adonar quan el govern moderat d'Ulf Kristersson va haver de treure l'exèrcit al carrer ara fa tres anys per aturar els tiroteigs comesos per bandes d'immigrants. Però els suecs vénen d'una tradició molt liberal que els ha fet famosos per episodis com el del COVID, que van passar sense confinament ni mascaretes i amb les terrasses plenes de gom a gom, i durant la crisi dels refugiats van obrir portes sota la consigna "la meva Europa no construeix murs". Ara miren d'apedaçar el país i, tot i que avancen a batzegades, dretes i esquerres ‒espitjats pels Demòcrates suecs, com va passar fa quinze o vint anys a Dinamarca amb el Dansk Folkeparti‒ convergeixen en una política dura de control de la immigració. Van tard; aquest estiu, sense anar més lluny, el Vänsterpartiet ha hagut d'expulsar una trentena de candidats municipals per declaracions antisemites i elogis a Hamàs i Hezbol·lah. Els resultats electorals d'aquest diumenge al Riksdagen, però, deixen entreveure un mapa semblant al que ja va aflorar a les eleccions al parlament danès: un país perfectament dividit en dos blocs, el blau i el vermell, és a dir, unit en la defensa de la nació. Els qui més difícil ho tenen, en aquest procés de descolonització, són els alemanys. Però el gest ja l'estan fent: ho va demostrar Weidel a les eleccions de l'any passat, i ara Siegmund ha reproduït el gest a nivell local, tot i que en realitat és molt més que això. El seu land és el cor polític de la Saxònia històrica, que els russos van desdibuixar unint-la administrativament a Anhalt. Però la història és tossuda; a Magdeburg hi ha enterrat Otó I el Gran, primer emperador del Sacre imperi romanogermànic, coronat pel Papa el 962. És aquí, on l'AfD ha clavat una pallissa a la resta de partits, com si els seus ciutadans volguessin recordar, des del centre més antic de la nació alemanya, que no obliden la pèrdua del seu bressol simbòlic (la Prússia oriental i occidental que russos i polonesos es van repartir el 1945 com qui es reparteix uns cromos). ¿Com s'explica que els alemanys, que fa vuitanta anys que expien els seus pecats històrics ‒amb l'Holocaust al centre‒ i ara descolonitzen les seves universitats cedint espais i recursos a veus africanes, no puguin parlar de la neteja ètnica que han patit ells, a dins de casa seva, en la història recent d'Europa? Enmig d'aquests processos, que plantegen reptes diferents a cada nació, els catalans tampoc no ho tenim fàcil. Però el caos descolonitzador obre escletxes i potser haurem de començar a fer com els danesos, tan wokes i alhora tan durs. Potser, a més de votar Orriols i d'assistir a la manifestació de l'Abel Cutillas i Casablanca el dia 3 d'octubre, haurem de començar a descolonitzar els nostres currículums i la nostra història, que també ha estat imperial. En el fons la feina més difícil ja està feta, gràcies a Caius Parellada Cardellach, a Jordi Bilbeny i a l'Institut Nova Història. Ara només es tracta de sumar-nos a les disculpes generals que demanen totes les nacions i sortir, com fan elles, a defensar la nostra llibertat.

L’arribada dels nous resultats de PISA ha coincidit amb la meva lectura de l’obra Sense ànim de lucre: Per què la democràcia necessita les humanitats de Martha C. Nussbaum, un llibre que recomano a qualsevol persona vinculada amb l’educació. Amb PISA d’un costat i l’argument de Nussbaum de l’altre, em plantejo cap a on hem [...] L'entrada Aprenentatge memorístic o competencial? ha aparegut primer a El Diari de l'Educació.

Hiu putih besar (Carcharodon carcharias) adalah salah satu predator puncak di ekosistem laut, dengan peran penting dalam menjaga keseimbangan populasi mangsa dan struktur rantai makanan di perairan. Meski menjadi salah satu spesies hiu paling banyak diteliti, data tentang ukuran, usia, dan pola pergerakan individu dewasa, terutama hiu jantan, masih terbatas. Hiu putih dewasa cenderung menempuh […] The post Hiu Putih Jantan Terbesar Ditemukan, Beratnya Capai 750 Kilogram, Ilmuwan Sebut di Luar Dugaan appeared first on Mongabay.co.id.

Эмомалӣ Раҳмон, раисҷумҳури Тоҷикистон рӯзи 15 сентябр бо сафари расмӣ ва ҷиҳати иштирок дар нахустин Ҳамоиши "Осиёи Миёна-Ҷумҳурии Корея", ба Сеул сафар кард. Ин ҳамоиш рӯзи 16 сентябр дар пойтахти Кореяи Ҷанубӣ баргузор мешавад. Дафтари матбуоти президенти Тоҷикистон хабар дод, ки дар ин сафар Эмомалӣ Раҳмонро раҳбари Дастгоҳи иҷроияи президент, вазирони корҳои хориҷӣ, рушди иқтисод ва савдо, маориф ва илм, энержӣ ва захираҳои об, ёвари президент дар умури робитаҳои хориҷӣ, раиси Бонки...

El republicano asegura que Rusia y Ucrania han acordado dejar de atacar sus infraestructuras energéticas, pero Kiev no confirma que exista todavía un pacto y Zelenski se muestra dispuesto a corresponder si EE UU y sus aliados garantizan que Moscú hará lo mismo.

தேசிய பணமயமாக்கல் திட்டத்தின் முதல் கட்டம் என்பதே நாட்டை மறுகாலனியாக்குவதற்கான ஏற்பாடாக இருந்தது. இந்த இரண்டாம் கட்டத்தில் ஒட்டுமொத்த நாடும், அதன் வளங்களும் உள்நாட்டு அம்பானி-அதானி கும்பலிடமும், பன்னாட்டு நிதி மூலதனக் கும்பலிடமும் அடகு வைக்கப்பட இருக்கின்றன.

Tènuement mon cant declina: els mots son tendres i perfets; mes, febre viva, tu no hi ets, tu ja no hi ets, joia divina. La blava coma ponentina escondí el flam etern del sol; mes fins que venci el negre dol un llarg reflex ens il·lumina. No per morir, joia divina: sota l'or tímid d'un estel jo esperaré el retorn fidel del cant roent que ara declina.

Радіо Свобода зібрало інформацію про роботу торгових центрів під час повітряної тривоги і наявність у них укриттів

La crisis vivida en Ceuta ha abierto una nueva batalla política en torno a la relación de España con Marruecos. Juan Vivas aprovechó su intervención en El Hormiguero para elevar el tono, cuestionar la estrategia del Gobierno y reclamar una respuesta más contundente ante lo ocurrido.

San Diego City Council passed a resolution to request local control in the deployment of artificial intelligence and autonomous vehicles.

Російські військові регулярно з різних видів озброєння – ударними БпЛА, ракетами, КАБами, РСЗВ – атакують українські міста і цивільну інфраструктуру в усіх регіонах України

Lo que comenzó como una relación sentimental acabó convertido en un problema de seguridad para la Alianza Atlántica. Un oficial de la Armada española perdió su autorización de seguridad después de mantener una relación con una mujer de origen ruso a la que los servicios occidentales situaron bajo sospecha.

Un incís és un assaig que pensa l’educació des del cor del que la fa possible: el llenguatge, la interrogació i la relació amb l’altre. Oriol González Tura reivindica que educar no és transmetre continguts, sinó obrir camins: transformar la mirada ordinària de les coses, fer pensar i fer parlar, situar l’alumne davant del món i davant de si mateix. L’autor denuncia la deriva tecnocràtica i economicista dels sistemes educatius, que han reduït la paraula a informació i l’aprenentatge a consum. Contra aquest empobriment, defensa una educació humanística, centrada en el llenguatge complex, en la lectura literària i en la capacitat de decisió. L’assaig desplega una defensa radical del valor de l’error com a motor d’aprenentatge i del pensament crític com a acte de resistència a través de la literatura com a espai de rebel·lia i coneixement. Amb una escriptura que alterna reflexió teòrica i experiència docent, Un incís és un elogi de l’educació com a acte generós, lent i profund; com a trobada; com a manera de donar llenguatge perquè cadascú es pugui donar pensament. Un llibre que sosté que l’educació serà humanista, literària, errant, assenyada i resistent ―o no serà.   Biografia de l'autor Oriol González Tura (Terrassa, 1978). Professor, editor i filòleg. Co-fundador de l’editorial BiraBiro.