4 minutes
Per Miguel Fernández Ibáñez Al poblet de Brod, al municipi de Dragash, a l’abrupte extrem sud-oest de Kosovo, hi ha bars on els homes maten el temps. En un, Sinan, de 38 anys, resident a Bèlgica des de fa més de vint anys, i Semin, de 23 anys i que aviat emigrarà a Alemanya, lamenten la manca d’oportunitats laborals. Critiquen els polítics, el clientelisme, i es dolen que, davant d’un sistema que ofega les esperances, els joves no tinguin cap més opció que emigrar, i que amb ells també se’n vagi el futur de la seva comunitat. “La gent jove se’n va d’aquí. El 90% dels meus amics ja ho ha fet. No hi ha feina ben pagada ni perspectives per poder formar una família”, explica Semin, prim, de veu rogallosa, fumador. “D’aquí a vint o trenta anys no quedaran ni 200 persones a Brod. És una llàstima, però no hi puc fer res: he de marxar per tenir una vida millor”, reconeix qui tem que el seu espai l’ocupin persones albaneses, majoritàries a Kosovo, i que la seva comunitat, la gorani, es dilueixi tant que algun dia deixi d’existir al seu bastió de Gora. Semin, de 23 anys, és un gorani de Brod, a Kosovo, que aviat emigrarà a Alemanya Autor/a: Miguel Fernández Ibáñez La comunitat gorani o nashentzi la forma gent eslava de credo musulmà que habiten les muntanyes que divideixen les fronteres de Kosovo, Albània i Macedònia del Nord. A Kosovo, és una de les nacions que va obtenir el reconeixement constitucional després de la dissolució de Iugoslàvia: fins i tot està representada a la bandera amb una de les estrelles. El seu bastió històric és a l’extrem sud-oest del país, al municipi de Dragash, una franja abrupta entre Macedònia del Nord i Albània on viuen 7.828 goranis i que compta amb divuit poblets de majoria gorani, a la regió de Gora, i divuit més de majoria albanesa, a Opoja. El poble gorani a Kosovo Mapa dels Balcans Autor/a: Nationalia A causa de la migració sostinguda, que afecta totes les comunitats, en els darrers vint-i-cinc anys el municipi de Dragash ha passat de 39.435 a 28.896 habitants censats. En el cas de la comunitat gorani, actualment la major part resideix en altres zones de Kosovo, com Prizren, Pejë o Pristina, o en llocs com Macedònia del Nord, Albània, Sèrbia, Europa o els Estats Units. Aquesta migració es reprodueix també entre els goranis de Macedònia del Nord i Albània: tot i que allà no se’ls reconeix als censos, es creu que la migració i l’assimilació n’han reduït notablement el volum, que fa vint anys s’estimava en 4.000 integrants en dues localitats macedònies, Urvich i Jelovjane, i 7.500 en nou poblets de la regió albanesa de Kukës. Extraradi de la ciutat de Dragash, a Kosovo Autor/a: Miguel Fernández Ibáñez “Les condicions de vida mai no han estat tan bones a Dragash. Hi ha més desenvolupament i infraestructures que mai: hi ha nous sistemes de canalització d’aigua, i no hi ha ni un sol poblet que no tingui la carretera asfaltada. Tanmateix, les persones abandonen els pobles per traslladar-se a les ciutats; a Opoja, la meitat se n’ha anat a Prizren o Pristina”, reconeix a la ciutat de Dragash l’albanès Hilmi Dauti, pare de dos fills, pensionista des de fa set anys, productor de mel en el seu temps lliure. “Els meus fills, amb els seus estudis, no troben feina a Dragash. Aquí pots sobreviure cuidant una sola vaca. Hi ha granges, bestiar, hi ha cent persones empleades al municipi; hi ha feina en cafès, supermercats”, enumera com a opcions locals. Hilmi Dauti és un albanès que viu a la municipalitat de Dragash Autor/a: Miguel Fernández Ibáñez En un altre bar de Brod, Ramadan, el propietari, i Mirsad, pastor, consideren que “no hi ha futur” a Dragash. Mirsad lamenta la seva solteria, que en part atribueix a una professió, la de pastor, que diu que està desprestigiada, és “de persones grans” i “no agrada a les dones”. “En els darrers anys és una vergonya tenir aquesta professió, però jo no tinc altres qualitats”, reconeix aquest gorani abans d’exposar la manca d’oportunitats en el seu sector: “La ramaderia no és estable: no hi ha mercat. El quilo és a 12 euros, i les persones no s’ho poden permetre. Podria tenir 1.000 ovelles, però no tinc a qui vendre-les, o els intermediaris volen fer diners comprant-me barats els animals”. Mirsad, en primer pla, és un habitant gorani de Brod, a Kosovo Autor/a: Miguel Fernández Ibáñez Sinan, que fa més de vint anys que viu a Bèlgica, és fundador de la franquícia d’hamburgueses belga Beastie, on la carn s’adoba amb la recepta del seu avi, que també va haver d’emigrar, encara que al sud d’Europa: a Tessalònica, a Grècia. Li va anar bé, com ara li va bé a Sinan, alt, fort, segur d’ell mateix, que és de vacances a Brod. “Volem tenir indústria, capacitat econòmica. El formatge de les muntanyes de Šar ha guanyat molts premis, però no tenim manera de distribuir-lo. Volem solucions”, reclama per aturar la fuga de persones d’aquesta comunitat famosa per la seva rebosteria, la pasta de full i el börek. A diferència de Semin, Sinan assegura que les arrels sempre criden i creu que els goranis mai no abandonaran del tot Brod. Es posa a si mateix com a exemple: ell hi torna cada any, i espera que més endavant també ho facin les seves filles. Una imatge idíl·lica, de trobades i brogit, que correspon als mesos de primavera i estiu, quan la diàspora torna i protagonitza les peticions de mà i els enllaços matrimonials, i els habitants locals fan una mica de diners. L’hivern, en canvi, és aspre, gris, gairebé sense persones ni joves, obligats a formar part de la migració laboral circular que els porta a treballar aquests mesos en altres països d’Europa per, després, poder viure altres mesos a Brod. Sinan viu a Anvers, a Bèlgica, però és oriünd de Brod, a la regió de Gora, a Kosovo Autor/a: Miguel Fernández Ibáñez Clientelisme ètnic Als Balcans, i no només a Kosovo, les ments més preparades són sense excepció atretes per empreses o universitats estrangeres, mentre que la resta de persones acaba com a mà d’obra barata i circular als camps o a les fàbriques d’Europa. Al capdavall, el salari de tres mesos a Alemanya és com tot un any als Balcans. A més, les persones desconfien que els seus polítics, que promouen un sistema corrupte, canviïn la dinàmica actual. Per això, tenen dues opcions: o s’adapten a un sistema clientelar o emigren. A Kosovo, aquest problema té una volta de rosca més: a causa de la ingerència de Sèrbia, aquest clientelisme té connotacions ètniques. “La situació política és un problema. En un poblet com Brod hi ha cinc partits: gorani, serbi, albanès, bosníac i turc. L’objectiu que tenen és dividir-nos. Units, podríem reclamar més drets”, urgeix Sinan. “És culpa nostra. Per diners, ens n’anem amb serbis o albanesos. Si dius que ets bosníac, obtens diners i feina de Kosovo, i si dius que ets gorani, n’obtens de Sèrbia”, intervé Semin, que destaca que a l’hivern només hi ha feina en una estació d’esquí propera que, cada cap de setmana, acull unes 2.000 persones. Tanmateix, apunta, Brod amb prou feines se’n beneficia: és la comunitat albanesa qui regenta l’hotel a peu de pista que compta amb tots els serveis necessaris. Brod és una localitat de majoria gorani en la municipalitat de Dragash Autor/a: Miguel Fernández Ibáñez Des que va acabar la guerra de Kosovo el 1999, Sèrbia no governa el territori, però hi exerceix influència en els deu municipis kosovars de majoria sèrbia, a Mitrovica i als enclavaments, així com en territoris habitats per gitanos i altres minories com la gorani. Per això, encara queden estructures paral·leles educatives i sanitàries a les quals recorren diferents comunitats. A Brod, estima Semin, el 60% de la seva comunitat acudeix a escoles sèrbies i, per això, probablement no aprenguin albanès ni s’integrin del tot en el sistema kosovar. Aquest és precisament l’objectiu de Sèrbia, que, per mantenir el conflicte congelat, és capaç de proveir llocs de treball al sector públic i influir en el sector privat, a més de lliurar subsidis, pensions i altres ajuts en un sistema clientelar altament polititzat. “Fins i tot avui, Sèrbia continua finançant les comunitats. La gent continua connectada per l’interès econòmic, per l’accés a pensions o beneficis socials. Sèrbia finança escoles, hospitals, i en les negociacions [entre Kosovo i Sèrbia] no només hi ha en joc els interessos serbis, sinó també els dels goranis i els d’altres minories de Kosovo”, subratlla Uzair Hamza, que des de fa vint-i-cinc anys dirigeix l’oficina que vetlla pels drets de les comunitats al municipi de Dragash. “Un infant que va a una escola del sistema kosovar aprendrà que l’UÇK va alliberar Kosovo, mentre que un infant que va a una escola sèrbia aprendrà que és un grup terrorista. A més, com a oficina que busca la integració, no puc contractar al municipi persones amb diplomes de secundària serbis perquè no són acceptats”, apunta. Uzair Hamza, a la seva oficina del municipi de Dragash, a Kosovo Autor/a: Miguel Fernández Ibáñez Les pressions de tots dos bàndols tenen la seva víctima més evident i sagnant en la integració, però hi ha exemples mundans que dificulten la vida de les comunitats. Per exemple, en la seva lluita per minvar la influència sèrbia, el govern kosovar d’Albin Kurti ha prohibit retirar a Kosovo els beneficis, salaris i pensions sèrbies, cosa que obliga la població a desplaçar-se fins a la frontera. Això té un cost econòmic, que a Dragash és més alt, ja que els veïns han de travessar tot el país per arribar a Sèrbia. D’aquesta manera, nous problemes s’afegeixen a d’altres d’enquistats, congelats, que dificulten el dia a dia d’uns habitants que, si són joves, entenen que la millor solució que els queda és emigrar. “El meu pare va haver de triar un bàndol, el bosníac, per trobar feina i formar una família. Jo no vull aquesta vida i per això me’n vaig”, resumeix, fastiguejat, Semin, i explica que una agència que li cobra un 10% del salari durant sis mesos li ha organitzat tot, casa i feina, per a la seva nova vida a Alemanya. Identitat disputada En l’àmbit religiós, els goranis són una de les comunitats eslaves musulmanes dels Balcans. A Bulgària, Grècia i Turquia són coneguts com a pomacs. A Macedònia del Nord, com a torbeš. I a Bòsnia i Hercegovina són els bosníacs. A causa de la distància geogràfica que els separa, entre altres factors, històricament aquestes comunitats eslaves musulmanes no van ser un mateix poble o tribu, més enllà de compartir origen ètnic sud-eslau i credo islàmic. Abans de l’arribada dels pobles turquesos i otomans als Balcans, la majoria d’aquestes comunitats eren cristianes, i algunes, com es creu que va passar amb els goranis, van abraçar el bogomilisme, una secta cristiana que va ser perseguida per l’ortodòxia de l’Imperi Bizantí i pels regnes búlgar i serbi. Aquesta repressió, que va forçar la comunitat gorani a habitar zones muntanyoses, abruptes i aïllades com Brod, va ajudar a pavimentar l’acostament a l’islam des del segle XV, concretament a la branca heterodoxa i sincrètica dels sufís bektashis en què es va recolzar l’Imperi Otomà als Balcans. Aquestes comunitats eslaves musulmanes tenen avui les seves particularitats als països que habiten, encara que comparteixen disputes per processos identitaris i assimilatoris. A Kosovo, el poble gorani té els seus drets reconeguts, però pateix les conseqüències del conflicte congelat amb Sèrbia i, a més, afronta una disputa identitària amb el poble bosníac, que considera que els goranis són bosníacs que van començar a distanciar-se per influència de Sèrbia. Uzair Hamza no deixa d’insistir-hi: són un mateix poble, tots són bosníacs. “El 1993, durant la guerra de Bòsnia, Milošević va buscar crear grups ètnics per dividir-nos. Com que no era fàcil ser bosníac a Sèrbia, a Gora van sorgir els goranis. Més tard, aquesta divisió la va acceptar cegament la UNMIK, i els serbis van aconseguir el seu objectiu: dividir-nos”, recorda Hamza. “Els interessos polítics han fet que es reconegui un grup sobre la base d’una regió geogràfica, que és Gora, però som una mateixa nació, som bosníacs”, insisteix. A Dragash, oficialment hi viuen 2.900 bosníacs i 7.828 goranis. La comunitat gorani també parla d’una conversió identitària, encara que en sentit invers al relat de Hamza: per por, després de la guerra de Kosovo alguns goranis van començar a considerar-se bosníacs. “Només volem viure en pau amb els nostres drets. No som bosníacs, no som serbis, no som búlgars. Som goranis, i som aquí des de fa molt temps. Vam començar a acceptar l’islam al segle XIII; a Mlikë hi ha una mesquita anterior a l’Imperi Otomà. En canvi, els bosníacs no van abraçar l’islam fins al XIV. Com hem de ser bosníacs?”, compara Sinan, que reflecteix un altre actor en la disputa: Bulgària, que considera que els goranis, igual que els macedonis o els pomacs, són en realitat part de la comunitat búlgara. Durant l’Imperi Otomà, llevat d’excepcions, les comunitats es van agrupar al voltant dels credos abrahàmics o monoteistes, i a Iugoslàvia, els censos van reconèixer identitats, però no van incloure la bosníaca o la gorani, diluïdes en altres comunitats o en l’opció “musulmans”. Quan va començar el col·lapse de Iugoslàvia es va obrir un període en què moltes comunitats van buscar el reconeixement. Algunes tenien demandes històriques i d’altres, més recents; algunes estaven polititzades i d’altres mostraven un caràcter genuí. Entre elles va sorgir la comunitat gorani, que, igual que els egipcis balcànics i els ahskalis, va aprofitar el moment per obtenir el reconeixement a Kosovo.
Per Miguel Fernández Ibáñez Al poblet de Brod, al municipi de Dragash, a l’abrupte extrem sud-oest de Kosovo, hi ha bars on els homes maten el temps. En un, Sinan, de 38 anys, resident a Bèlgica des de fa més de vint anys, i Semin, de 23 anys i que aviat emigrarà a Alemanya, lamenten la manca d’oportunitats laborals. Critiquen els polítics, el clientelisme, i es dolen que, davant d’un sistema que ofega les esperances, els joves no tinguin cap més opció que emigrar, i que amb ells també se’n vagi el futur de la seva comunitat. “La gent jove se’n va d’aquí. El 90% dels meus amics ja ho ha fet. No hi ha feina ben pagada ni perspectives per poder formar una família”, explica Semin, prim, de veu rogallosa, fumador. “D’aquí a vint o trenta anys no quedaran ni 200 persones a Brod. És una llàstima, però no hi puc fer res: he de marxar per tenir una vida millor”, reconeix qui tem que el seu espai l’ocupin persones albaneses, majoritàries a Kosovo, i que la seva comunitat, la gorani, es dilueixi tant que algun dia deixi d’existir al seu bastió de Gora. Semin, de 23 anys, és un gorani de Brod, a Kosovo, que aviat emigrarà a Alemanya Autor/a: Miguel Fernández Ibáñez La comunitat gorani o nashentzi la forma gent eslava de credo musulmà que habiten les muntanyes que divideixen les fronteres de Kosovo, Albània i Macedònia del Nord. A Kosovo, és una de les nacions que va obtenir el reconeixement constitucional després de la dissolució de Iugoslàvia: fins i tot està representada a la bandera amb una de les estrelles. El seu bastió històric és a l’extrem sud-oest del país, al municipi de Dragash, una franja abrupta entre Macedònia del Nord i Albània on viuen 7.828 goranis i que compta amb divuit poblets de majoria gorani, a la regió de Gora, i divuit més de majoria albanesa, a Opoja. El poble gorani a Kosovo Mapa dels Balcans Autor/a: Nationalia A causa de la migració sostinguda, que afecta totes les comunitats, en els darrers vint-i-cinc anys el municipi de Dragash ha passat de 39.435 a 28.896 habitants censats. En el cas de la comunitat gorani, actualment la major part resideix en altres zones de Kosovo, com Prizren, Pejë o Pristina, o en llocs com Macedònia del Nord, Albània, Sèrbia, Europa o els Estats Units. Aquesta migració es reprodueix també entre els goranis de Macedònia del Nord i Albània: tot i que allà no se’ls reconeix als censos, es creu que la migració i l’assimilació n’han reduït notablement el volum, que fa vint anys s’estimava en 4.000 integrants en dues localitats macedònies, Urvich i Jelovjane, i 7.500 en nou poblets de la regió albanesa de Kukës. Extraradi de la ciutat de Dragash, a Kosovo Autor/a: Miguel Fernández Ibáñez “Les condicions de vida mai no han estat tan bones a Dragash. Hi ha més desenvolupament i infraestructures que mai: hi ha nous sistemes de canalització d’aigua, i no hi ha ni un sol poblet que no tingui la carretera asfaltada. Tanmateix, les persones abandonen els pobles per traslladar-se a les ciutats; a Opoja, la meitat se n’ha anat a Prizren o Pristina”, reconeix a la ciutat de Dragash l’albanès Hilmi Dauti, pare de dos fills, pensionista des de fa set anys, productor de mel en el seu temps lliure. “Els meus fills, amb els seus estudis, no troben feina a Dragash. Aquí pots sobreviure cuidant una sola vaca. Hi ha granges, bestiar, hi ha cent persones empleades al municipi; hi ha feina en cafès, supermercats”, enumera com a opcions locals. Hilmi Dauti és un albanès que viu a la municipalitat de Dragash Autor/a: Miguel Fernández Ibáñez En un altre bar de Brod, Ramadan, el propietari, i Mirsad, pastor, consideren que “no hi ha futur” a Dragash. Mirsad lamenta la seva solteria, que en part atribueix a una professió, la de pastor, que diu que està desprestigiada, és “de persones grans” i “no agrada a les dones”. “En els darrers anys és una vergonya tenir aquesta professió, però jo no tinc altres qualitats”, reconeix aquest gorani abans d’exposar la manca d’oportunitats en el seu sector: “La ramaderia no és estable: no hi ha mercat. El quilo és a 12 euros, i les persones no s’ho poden permetre. Podria tenir 1.000 ovelles, però no tinc a qui vendre-les, o els intermediaris volen fer diners comprant-me barats els animals”. Mirsad, en primer pla, és un habitant gorani de Brod, a Kosovo Autor/a: Miguel Fernández Ibáñez Sinan, que fa més de vint anys que viu a Bèlgica, és fundador de la franquícia d’hamburgueses belga Beastie, on la carn s’adoba amb la recepta del seu avi, que també va haver d’emigrar, encara que al sud d’Europa: a Tessalònica, a Grècia. Li va anar bé, com ara li va bé a Sinan, alt, fort, segur d’ell mateix, que és de vacances a Brod. “Volem tenir indústria, capacitat econòmica. El formatge de les muntanyes de Šar ha guanyat molts premis, però no tenim manera de distribuir-lo. Volem solucions”, reclama per aturar la fuga de persones d’aquesta comunitat famosa per la seva rebosteria, la pasta de full i el börek. A diferència de Semin, Sinan assegura que les arrels sempre criden i creu que els goranis mai no abandonaran del tot Brod. Es posa a si mateix com a exemple: ell hi torna cada any, i espera que més endavant també ho facin les seves filles. Una imatge idíl·lica, de trobades i brogit, que correspon als mesos de primavera i estiu, quan la diàspora torna i protagonitza les peticions de mà i els enllaços matrimonials, i els habitants locals fan una mica de diners. L’hivern, en canvi, és aspre, gris, gairebé sense persones ni joves, obligats a formar part de la migració laboral circular que els porta a treballar aquests mesos en altres països d’Europa per, després, poder viure altres mesos a Brod. Sinan viu a Anvers, a Bèlgica, però és oriünd de Brod, a la regió de Gora, a Kosovo Autor/a: Miguel Fernández Ibáñez Clientelisme ètnic Als Balcans, i no només a Kosovo, les ments més preparades són sense excepció atretes per empreses o universitats estrangeres, mentre que la resta de persones acaba com a mà d’obra barata i circular als camps o a les fàbriques d’Europa. Al capdavall, el salari de tres mesos a Alemanya és com tot un any als Balcans. A més, les persones desconfien que els seus polítics, que promouen un sistema corrupte, canviïn la dinàmica actual. Per això, tenen dues opcions: o s’adapten a un sistema clientelar o emigren. A Kosovo, aquest problema té una volta de rosca més: a causa de la ingerència de Sèrbia, aquest clientelisme té connotacions ètniques. “La situació política és un problema. En un poblet com Brod hi ha cinc partits: gorani, serbi, albanès, bosníac i turc. L’objectiu que tenen és dividir-nos. Units, podríem reclamar més drets”, urgeix Sinan. “És culpa nostra. Per diners, ens n’anem amb serbis o albanesos. Si dius que ets bosníac, obtens diners i feina de Kosovo, i si dius que ets gorani, n’obtens de Sèrbia”, intervé Semin, que destaca que a l’hivern només hi ha feina en una estació d’esquí propera que, cada cap de setmana, acull unes 2.000 persones. Tanmateix, apunta, Brod amb prou feines se’n beneficia: és la comunitat albanesa qui regenta l’hotel a peu de pista que compta amb tots els serveis necessaris. Brod és una localitat de majoria gorani en la municipalitat de Dragash Autor/a: Miguel Fernández Ibáñez Des que va acabar la guerra de Kosovo el 1999, Sèrbia no governa el territori, però hi exerceix influència en els deu municipis kosovars de majoria sèrbia, a Mitrovica i als enclavaments, així com en territoris habitats per gitanos i altres minories com la gorani. Per això, encara queden estructures paral·leles educatives i sanitàries a les quals recorren diferents comunitats. A Brod, estima Semin, el 60% de la seva comunitat acudeix a escoles sèrbies i, per això, probablement no aprenguin albanès ni s’integrin del tot en el sistema kosovar. Aquest és precisament l’objectiu de Sèrbia, que, per mantenir el conflicte congelat, és capaç de proveir llocs de treball al sector públic i influir en el sector privat, a més de lliurar subsidis, pensions i altres ajuts en un sistema clientelar altament polititzat. “Fins i tot avui, Sèrbia continua finançant les comunitats. La gent continua connectada per l’interès econòmic, per l’accés a pensions o beneficis socials. Sèrbia finança escoles, hospitals, i en les negociacions [entre Kosovo i Sèrbia] no només hi ha en joc els interessos serbis, sinó també els dels goranis i els d’altres minories de Kosovo”, subratlla Uzair Hamza, que des de fa vint-i-cinc anys dirigeix l’oficina que vetlla pels drets de les comunitats al municipi de Dragash. “Un infant que va a una escola del sistema kosovar aprendrà que l’UÇK va alliberar Kosovo, mentre que un infant que va a una escola sèrbia aprendrà que és un grup terrorista. A més, com a oficina que busca la integració, no puc contractar al municipi persones amb diplomes de secundària serbis perquè no són acceptats”, apunta. Uzair Hamza, a la seva oficina del municipi de Dragash, a Kosovo Autor/a: Miguel Fernández Ibáñez Les pressions de tots dos bàndols tenen la seva víctima més evident i sagnant en la integració, però hi ha exemples mundans que dificulten la vida de les comunitats. Per exemple, en la seva lluita per minvar la influència sèrbia, el govern kosovar d’Albin Kurti ha prohibit retirar a Kosovo els beneficis, salaris i pensions sèrbies, cosa que obliga la població a desplaçar-se fins a la frontera. Això té un cost econòmic, que a Dragash és més alt, ja que els veïns han de travessar tot el país per arribar a Sèrbia. D’aquesta manera, nous problemes s’afegeixen a d’altres d’enquistats, congelats, que dificulten el dia a dia d’uns habitants que, si són joves, entenen que la millor solució que els queda és emigrar. “El meu pare va haver de triar un bàndol, el bosníac, per trobar feina i formar una família. Jo no vull aquesta vida i per això me’n vaig”, resumeix, fastiguejat, Semin, i explica que una agència que li cobra un 10% del salari durant sis mesos li ha organitzat tot, casa i feina, per a la seva nova vida a Alemanya. Identitat disputada En l’àmbit religiós, els goranis són una de les comunitats eslaves musulmanes dels Balcans. A Bulgària, Grècia i Turquia són coneguts com a pomacs. A Macedònia del Nord, com a torbeš. I a Bòsnia i Hercegovina són els bosníacs. A causa de la distància geogràfica que els separa, entre altres factors, històricament aquestes comunitats eslaves musulmanes no van ser un mateix poble o tribu, més enllà de compartir origen ètnic sud-eslau i credo islàmic. Abans de l’arribada dels pobles turquesos i otomans als Balcans, la majoria d’aquestes comunitats eren cristianes, i algunes, com es creu que va passar amb els goranis, van abraçar el bogomilisme, una secta cristiana que va ser perseguida per l’ortodòxia de l’Imperi Bizantí i pels regnes búlgar i serbi. Aquesta repressió, que va forçar la comunitat gorani a habitar zones muntanyoses, abruptes i aïllades com Brod, va ajudar a pavimentar l’acostament a l’islam des del segle XV, concretament a la branca heterodoxa i sincrètica dels sufís bektashis en què es va recolzar l’Imperi Otomà als Balcans. Aquestes comunitats eslaves musulmanes tenen avui les seves particularitats als països que habiten, encara que comparteixen disputes per processos identitaris i assimilatoris. A Kosovo, el poble gorani té els seus drets reconeguts, però pateix les conseqüències del conflicte congelat amb Sèrbia i, a més, afronta una disputa identitària amb el poble bosníac, que considera que els goranis són bosníacs que van començar a distanciar-se per influència de Sèrbia. Uzair Hamza no deixa d’insistir-hi: són un mateix poble, tots són bosníacs. “El 1993, durant la guerra de Bòsnia, Milošević va buscar crear grups ètnics per dividir-nos. Com que no era fàcil ser bosníac a Sèrbia, a Gora van sorgir els goranis. Més tard, aquesta divisió la va acceptar cegament la UNMIK, i els serbis van aconseguir el seu objectiu: dividir-nos”, recorda Hamza. “Els interessos polítics han fet que es reconegui un grup sobre la base d’una regió geogràfica, que és Gora, però som una mateixa nació, som bosníacs”, insisteix. A Dragash, oficialment hi viuen 2.900 bosníacs i 7.828 goranis. La comunitat gorani també parla d’una conversió identitària, encara que en sentit invers al relat de Hamza: per por, després de la guerra de Kosovo alguns goranis van començar a considerar-se bosníacs. “Només volem viure en pau amb els nostres drets. No som bosníacs, no som serbis, no som búlgars. Som goranis, i som aquí des de fa molt temps. Vam començar a acceptar l’islam al segle XIII; a Mlikë hi ha una mesquita anterior a l’Imperi Otomà. En canvi, els bosníacs no van abraçar l’islam fins al XIV. Com hem de ser bosníacs?”, compara Sinan, que reflecteix un altre actor en la disputa: Bulgària, que considera que els goranis, igual que els macedonis o els pomacs, són en realitat part de la comunitat búlgara. Durant l’Imperi Otomà, llevat d’excepcions, les comunitats es van agrupar al voltant dels credos abrahàmics o monoteistes, i a Iugoslàvia, els censos van reconèixer identitats, però no van incloure la bosníaca o la gorani, diluïdes en altres comunitats o en l’opció “musulmans”. Quan va començar el col·lapse de Iugoslàvia es va obrir un període en què moltes comunitats van buscar el reconeixement. Algunes tenien demandes històriques i d’altres, més recents; algunes estaven polititzades i d’altres mostraven un caràcter genuí. Entre elles va sorgir la comunitat gorani, que, igual que els egipcis balcànics i els ahskalis, va aprofitar el moment per obtenir el reconeixement a Kosovo.
5 minutes
El rechazo de Moscú a una reunión directa con Kiev mantiene bloqueado el canal político en plena guerra, mientras el Kremlin insiste en su estrategia militar y cuestiona la legitimidad del liderazgo ucraniano. La tensión diplomática crece sin señales de avance inmediato en las negociaciones.
El rechazo de Moscú a una reunión directa con Kiev mantiene bloqueado el canal político en plena guerra, mientras el Kremlin insiste en su estrategia militar y cuestiona la legitimidad del liderazgo ucraniano. La tensión diplomática crece sin señales de avance inmediato en las negociaciones.
13 minutes
La matriz de Facebook estudia una ampliación de capital para reforzar su inversión en inteligencia artificial, en un contexto de fuertes tensiones en bolsa y competencia global entre grandes tecnológicas. El movimiento llega tras el aumento histórico del gasto previsto en infraestructuras digitales.
13 minutes
La matriz de Facebook estudia una ampliación de capital para reforzar su inversión en inteligencia artificial, en un contexto de fuertes tensiones en bolsa y competencia global entre grandes tecnológicas. El movimiento llega tras el aumento histórico del gasto previsto en infraestructuras digitales.
17 minutes
พบสารหนู-ตะกั่วเกินมาตรฐาน ในคลองหนองน้ำเขียว คลองเกด และห้วยตะเข้ จ.สระบุรี
พบสารหนู-ตะกั่วเกินมาตรฐาน ในคลองหนองน้ำเขียว คลองเกด และห้วยตะเข้ จ.สระบุรี
17 minutes
ครอบครัวพลทหารพฤษภา เข้าให้ข้อเท็จจริงต่อ กมธ. การทหาร
ครอบครัวพลทหารพฤษภา เข้าให้ข้อเท็จจริงต่อ กมธ. การทหาร
19 minutes
«У цій війні не існує іншого прийнятного результату, окрім перемоги України»
«У цій війні не існує іншого прийнятного результату, окрім перемоги України»
19 minutes
WhatsApp es prepara per introduir un dels canvis més importants de la seva història. La plataforma de missatgeria, utilitzada per més de 2.000 milions de persones arreu del món, permetrà pròximament contactar amb altres usuaris mitjançant un nom d'usuari, sense necessitat de compartir el número de telèfon personal. La novetat suposa un canvi de paradigma per a una aplicació que, des del seu naixement, ha basat el seu funcionament en la vinculació directa entre el compte i el número de telèfon. Amb aquest nou sistema, WhatsApp s'acosta al model de plataformes com Telegram o Instagram, on la identitat digital no depèn exclusivament de les dades personals. L'objectiu principal és reforçar la privacitat dels usuaris, que podran compartir el seu identificador sense exposar informació delicada com el número de mòbil. "En termes de privacitat guanyem. Ara podrem compartir el nostre usuari per contactar per WhatsApp sense necessitat de donar el nostre número personal", explica Miguel Ortega, director de processos i seguretat de cdmon. Més privacitat, però també nous riscos La desaparició del número de telèfon com a element imprescindible per contactar redueix l'exposició directa de dades personals, especialment en entorns professionals, comercials o en situacions en què no es vol compartir informació privada. Tanmateix, aquest nou model també incorpora nous reptes. El principal risc serà la suplantació d'identitat. Igual que passa actualment amb els correus electrònics, els dominis web o altres plataformes socials, els ciberdelinqüents podrien crear perfils amb noms molt similars als de persones, empreses o marques conegudes per intentar enganyar els usuaris. "Els usuaris estaran exposats a estafes de ciberdelinqüents que utilitzaran comptes semblants a altres legítims", adverteix Ortega. La novetat reforça la privacitat dels més de 2.000 milions d'usuaris de la plataforma, reduint l'exposició de dades personals. Aquest és un fenomen habitual en plataformes com Telegram, X o Instagram, on la verificació dels comptes i la gestió de la identitat digital s'han convertit en elements clau per garantir la confiança dels usuaris. Un nou repte per a empreses i marques L'arribada dels noms d'usuari també tindrà implicacions per a empreses, professionals i petites i mitjanes empreses, que hauran de gestionar un nou identificador públic dins de l'ecosistema de Meta. Escollir un nom coherent amb la marca i registrar-lo ràpidament podria convertir-se en una qüestió estratègica. "Pot ser difícil trobar un nom que s'adapti a la marca, especialment per a aquells que ja han hagut de gestionar usuaris a altres plataformes", apunta l'expert. La recomanació implica mantenir una identitat digital coherent entre les diferents xarxes socials i canals de comunicació, facilitant que els usuaris identifiquin els perfils oficials. Segons Ortega, en casos de conflicte, els drets de marca continuaran tenint un paper determinant. Tot i això, la gestió dels noms d'usuari dependrà en gran part de les polítiques internes que implementi Meta. Cap a una identitat digital compartida Aquest moviment s'emmarca en una estratègia més àmplia de Meta per unificar la gestió de la identitat digital entre les seves plataformes. Actualment, la companyia ja disposa d'un Centre de Comptes que permet administrar de manera conjunta els perfils de Facebook, Instagram i altres serveis del grup. Empreses, professionals i marques hauran de gestionar un nou identificador digital, convertint el nom d'usuari en un actiu estratègic. L'arribada dels noms d'usuari a WhatsApp reforça aquesta visió i consolida una tendència cada vegada més present en l'entorn digital: la identitat dels usuaris deixa de dependre exclusivament del número de telèfon i es trasllada cap a identificadors digitals més flexibles. Per als usuaris, això es traduirà en més privacitat i control sobre les dades personals. Però també exigirà una atenció més elevada a la gestió de la identitat digital i a la detecció de possibles intents de frau o suplantació. Amb aquest canvi, WhatsApp no només modifica la manera com ens comuniquem, sinó també com ens identifiquem dins de l'ecosistema digital.
WhatsApp es prepara per introduir un dels canvis més importants de la seva història. La plataforma de missatgeria, utilitzada per més de 2.000 milions de persones arreu del món, permetrà pròximament contactar amb altres usuaris mitjançant un nom d'usuari, sense necessitat de compartir el número de telèfon personal. La novetat suposa un canvi de paradigma per a una aplicació que, des del seu naixement, ha basat el seu funcionament en la vinculació directa entre el compte i el número de telèfon. Amb aquest nou sistema, WhatsApp s'acosta al model de plataformes com Telegram o Instagram, on la identitat digital no depèn exclusivament de les dades personals. L'objectiu principal és reforçar la privacitat dels usuaris, que podran compartir el seu identificador sense exposar informació delicada com el número de mòbil. "En termes de privacitat guanyem. Ara podrem compartir el nostre usuari per contactar per WhatsApp sense necessitat de donar el nostre número personal", explica Miguel Ortega, director de processos i seguretat de cdmon. Més privacitat, però també nous riscos La desaparició del número de telèfon com a element imprescindible per contactar redueix l'exposició directa de dades personals, especialment en entorns professionals, comercials o en situacions en què no es vol compartir informació privada. Tanmateix, aquest nou model també incorpora nous reptes. El principal risc serà la suplantació d'identitat. Igual que passa actualment amb els correus electrònics, els dominis web o altres plataformes socials, els ciberdelinqüents podrien crear perfils amb noms molt similars als de persones, empreses o marques conegudes per intentar enganyar els usuaris. "Els usuaris estaran exposats a estafes de ciberdelinqüents que utilitzaran comptes semblants a altres legítims", adverteix Ortega. La novetat reforça la privacitat dels més de 2.000 milions d'usuaris de la plataforma, reduint l'exposició de dades personals. Aquest és un fenomen habitual en plataformes com Telegram, X o Instagram, on la verificació dels comptes i la gestió de la identitat digital s'han convertit en elements clau per garantir la confiança dels usuaris. Un nou repte per a empreses i marques L'arribada dels noms d'usuari també tindrà implicacions per a empreses, professionals i petites i mitjanes empreses, que hauran de gestionar un nou identificador públic dins de l'ecosistema de Meta. Escollir un nom coherent amb la marca i registrar-lo ràpidament podria convertir-se en una qüestió estratègica. "Pot ser difícil trobar un nom que s'adapti a la marca, especialment per a aquells que ja han hagut de gestionar usuaris a altres plataformes", apunta l'expert. La recomanació implica mantenir una identitat digital coherent entre les diferents xarxes socials i canals de comunicació, facilitant que els usuaris identifiquin els perfils oficials. Segons Ortega, en casos de conflicte, els drets de marca continuaran tenint un paper determinant. Tot i això, la gestió dels noms d'usuari dependrà en gran part de les polítiques internes que implementi Meta. Cap a una identitat digital compartida Aquest moviment s'emmarca en una estratègia més àmplia de Meta per unificar la gestió de la identitat digital entre les seves plataformes. Actualment, la companyia ja disposa d'un Centre de Comptes que permet administrar de manera conjunta els perfils de Facebook, Instagram i altres serveis del grup. Empreses, professionals i marques hauran de gestionar un nou identificador digital, convertint el nom d'usuari en un actiu estratègic. L'arribada dels noms d'usuari a WhatsApp reforça aquesta visió i consolida una tendència cada vegada més present en l'entorn digital: la identitat dels usuaris deixa de dependre exclusivament del número de telèfon i es trasllada cap a identificadors digitals més flexibles. Per als usuaris, això es traduirà en més privacitat i control sobre les dades personals. Però també exigirà una atenció més elevada a la gestió de la identitat digital i a la detecció de possibles intents de frau o suplantació. Amb aquest canvi, WhatsApp no només modifica la manera com ens comuniquem, sinó també com ens identifiquem dins de l'ecosistema digital.
24 minutes
"ОВД-Инфо", который помогает задержанным и осужденным в России по политическим причинам, внесли в перечень "террористов и экстремистов": за сотрудничество с ними или за их финансирование грозит уголовное наказание. Как проект продолжит работу, рассказал директор Александр Поливанов.
24 minutes
"ОВД-Инфо", который помогает задержанным и осужденным в России по политическим причинам, внесли в перечень "террористов и экстремистов": за сотрудничество с ними или за их финансирование грозит уголовное наказание. Как проект продолжит работу, рассказал директор Александр Поливанов.
27 minutes
Los populares fuerzan la comparecencia de Mercedes González a la Comisión de Interior de la Cámara Alta para que explique el contenido de sus contactos con la exmilitante del PSOE, revelados por la UCO, que el Gobierno primero negó.
Los populares fuerzan la comparecencia de Mercedes González a la Comisión de Interior de la Cámara Alta para que explique el contenido de sus contactos con la exmilitante del PSOE, revelados por la UCO, que el Gobierno primero negó.
34 minutes
La Candela fa cinc anys que no parla amb la seva filla Alba. La distància entre totes dues sembla insalvable, i cada intent d'aproximació ha acabat en silenci. Quan sent parlar de les constel·lacions familiars, hi acudeix buscant en aquell ritual simbòlic una última manera de retrobar-se amb la seva filla, almenys dins seu. El que no imagina és que aquella sessió marcarà l'inici d'una sèrie de fets inquietants que la portaran a replantejar-se tot allò que creu sobre la consciència humana. La Candela es veu arrossegada a una recerca tan emocional com perillosa, acompanyada per la constel·ladora, una dona enigmàtica que anirà desentranyant els secrets de tots els participants mentre intenta descobrir què va passar amb l'Alba. 'La constel·ladora' entrellaça el dolor dels vincles trencats amb el misteri, en un thriller on l'amor d'una mare i el vincle entre desconeguts es converteixen en l'única força capaç de travessar la por, la mort... i el dolor heretat al llarg del temps. Biografia de l'autora Sònia Guillén (Terrassa) és llicenciada en Ciències del Treball i Recursos Humans i ha desenvolupat la seva carrera professional durant més de trenta anys com a assessora, compaginant aquesta activitat amb la docència universitària com a professora d'innovació. En l'àmbit literari, ha obtingut dos premis i una menció com a finalista en diferents certàmens. Fa tres anys va decidir deixar-ho tot per a dedicar-se en exclusiva a escriure. 'El principi de la incertesa' va marcar l'inici d'aquesta nova etapa. La constel·ladora és la seva nova novel·la i confirma la seva veu narrativa.
34 minutes
La Candela fa cinc anys que no parla amb la seva filla Alba. La distància entre totes dues sembla insalvable, i cada intent d'aproximació ha acabat en silenci. Quan sent parlar de les constel·lacions familiars, hi acudeix buscant en aquell ritual simbòlic una última manera de retrobar-se amb la seva filla, almenys dins seu. El que no imagina és que aquella sessió marcarà l'inici d'una sèrie de fets inquietants que la portaran a replantejar-se tot allò que creu sobre la consciència humana. La Candela es veu arrossegada a una recerca tan emocional com perillosa, acompanyada per la constel·ladora, una dona enigmàtica que anirà desentranyant els secrets de tots els participants mentre intenta descobrir què va passar amb l'Alba. 'La constel·ladora' entrellaça el dolor dels vincles trencats amb el misteri, en un thriller on l'amor d'una mare i el vincle entre desconeguts es converteixen en l'única força capaç de travessar la por, la mort... i el dolor heretat al llarg del temps. Biografia de l'autora Sònia Guillén (Terrassa) és llicenciada en Ciències del Treball i Recursos Humans i ha desenvolupat la seva carrera professional durant més de trenta anys com a assessora, compaginant aquesta activitat amb la docència universitària com a professora d'innovació. En l'àmbit literari, ha obtingut dos premis i una menció com a finalista en diferents certàmens. Fa tres anys va decidir deixar-ho tot per a dedicar-se en exclusiva a escriure. 'El principi de la incertesa' va marcar l'inici d'aquesta nova etapa. La constel·ladora és la seva nova novel·la i confirma la seva veu narrativa.
34 minutes
4 июня одну из крупнейших правозащитных организаций "ОВД-Инфо", которая помогает столкнувшимся с репрессиями и насилием со стороны силовиков россиянам, внесли в перечень "экстремистских" организаций: чиновники связали независимый проект с ранее попавшим в список "Мемориалом". "ОВД-Инфо" появилось в декабре 2011 во время массовых задержаний на протестах на Болотной площади за честные выборы. С тех пор команда проекта оказывала помощь тем, кто сталкивается с преследованием по политическим...
4 июня одну из крупнейших правозащитных организаций "ОВД-Инфо", которая помогает столкнувшимся с репрессиями и насилием со стороны силовиков россиянам, внесли в перечень "экстремистских" организаций: чиновники связали независимый проект с ранее попавшим в список "Мемориалом". "ОВД-Инфо" появилось в декабре 2011 во время массовых задержаний на протестах на Болотной площади за честные выборы. С тех пор команда проекта оказывала помощь тем, кто сталкивается с преследованием по политическим...
37 minutes
Au Congo-Brazzaville, l’Alliance pour la République et la démocratie (ARD), groupement de partis d’opposition sans élus au parlement, tenait, le 5 juin, sa première conférence de presse, après la énième réélection du président Denis Sassou Nguesso en mars dernier. Son leader Mathias Dzon, a décrié la décision présidentielle de supprimer l’entrée au Congo, sans visas, à partir de 2027, de ressortissants afrcains. Il juge également abyssale la dette publique du pays.
Au Congo-Brazzaville, l’Alliance pour la République et la démocratie (ARD), groupement de partis d’opposition sans élus au parlement, tenait, le 5 juin, sa première conférence de presse, après la énième réélection du président Denis Sassou Nguesso en mars dernier. Son leader Mathias Dzon, a décrié la décision présidentielle de supprimer l’entrée au Congo, sans visas, à partir de 2027, de ressortissants afrcains. Il juge également abyssale la dette publique du pays.
44 minutes
46 minutes
OVERLAND PARK — Name-calling and infighting dominated a Republican gubernatorial debate Friday that was preceded by campaigns trying to convince opponents to drop out of the race. Senate President Ty Masterson called businessman Philip Sarnecki an “angry elf.” Sarnecki blamed Masterson for the state’s budget issues. Former Johnson County commissioner Charlotte O’Hara and Secretary of […]
OVERLAND PARK — Name-calling and infighting dominated a Republican gubernatorial debate Friday that was preceded by campaigns trying to convince opponents to drop out of the race. Senate President Ty Masterson called businessman Philip Sarnecki an “angry elf.” Sarnecki blamed Masterson for the state’s budget issues. Former Johnson County commissioner Charlotte O’Hara and Secretary of […]
48 minutes
5-июндун кечинде Ысык-Көл районундагы Бостери жана Булан-Сөгөттү айылдарынан ортосунда селдин айынан жер көчкү түштү. Ысык-Көл облусунун губернатору Бакыт Жетигенов ошол жерде туруп "Азаттыктын" журналистине айткандай, таксиде келаткан бир жаран набыт болду, аны менен чогуу отурган 8-класста окуган өспүрүм дайынсыз. Жер көчкү түшкөндө төрт машине жолдон чыгып, ылай-баткак басып калган. Машиненин айдоочусу Чолпон-Атадагы ооруканага жеткирилип, анын абалы туруктуу экени кабарланды. Өзүн...
5-июндун кечинде Ысык-Көл районундагы Бостери жана Булан-Сөгөттү айылдарынан ортосунда селдин айынан жер көчкү түштү. Ысык-Көл облусунун губернатору Бакыт Жетигенов ошол жерде туруп "Азаттыктын" журналистине айткандай, таксиде келаткан бир жаран набыт болду, аны менен чогуу отурган 8-класста окуган өспүрүм дайынсыз. Жер көчкү түшкөндө төрт машине жолдон чыгып, ылай-баткак басып калган. Машиненин айдоочусу Чолпон-Атадагы ооруканага жеткирилип, анын абалы туруктуу экени кабарланды. Өзүн...
49 minutes
49 minutes
49 minutes
49 minutes