Plataforma per la Llengua ha presentat un estudi que analitza l’impacte de la gentrificació sobre l’ús social del català al barri del Poblenou de Barcelona. El treball conclou que l’encariment de l’habitatge, l’expulsió de la població local i la transformació del comerç de tota la vida cap a un model internacionalitzat han accelerat el retrocés del català, que perd presència davant del castellà i, sobretot, de l’anglès.
L’estudi, elaborat a partir de dades oficials de l’Ajuntament de Barcelona, enquestes lingüístiques i anàlisis de camp, posa el Poblenou com a cas paradigmàtic d’un fenomen que també es detecta en altres zones de Barcelona, com Gràcia, o en ciutats com Girona, València i Palma. La hipòtesi central és que aquests canvis demogràfics, residencials i comercials alteren els equilibris sociolingüístics i debiliten la vitalitat de la llengua autòctona.
Davallada del català i arribada de forans
Segons les dades de l’Enquesta de Serveis Municipals, a Sant Martí —districte on està englobat el barri del Poblenou— el percentatge de parlants habituals de català ha caigut del 45% al 31,8% en vint anys, la xifra més baixa de la sèrie històrica. A tota Barcelona el descens és similar: del 46,3% al 34,8%. Aquest retrocés no s’explica per la transmissió intergeneracional, que es manté forta, sinó pels canvis de població.
Paral·lelament, s’ha disparat el pes de les “altres llengües” (de l’1,7% al 10,2% a Sant Martí) i ha crescut el nombre de persones que declaren no entendre ni parlar català, que arriba al 7,9% al districte. El barri ha vist com la renda per càpita superava la mitjana barcelonina, situant-se com el 25è barri més ric de la ciutat el 2022. Hi ha hagut un augment notable de residents procedents d’Austràlia, Nova Zelanda, Amèrica del Nord i Europa septentrional i occidental —perfils amb alt poder adquisitiu—, mentre que també creix la població de Sud-amèrica.
Habitatge: l’expulsió silenciosa
L’estudi documenta com el preu del lloguer al Poblenou ha pujat un 70,5% entre 2014 i 2025 (de 10,58 €/m² a 18,03 €/m²), per sobre de la mitjana del districte i de la ciutat. Els preus de compravenda han seguit una trajectòria similar. L’oferta d’habitatge assequible s’ha reduït dràsticament i ha crescut l’habitatge turístic i de temporada. El 35,8% dels pisos venuts el 2025 al barri han estat adquirits per estrangers no espanyols.
El discurs que legitima la transformació
Plataforma per la Llengua analitza els relats mediàtics i immobiliaris que han acompanyat el procés. Utilitzant el marc teòric dels “mons de valor” de Boltanski i Thévenot, identifica una hegemonia dels mons mercantil, de la fama i industrial: el Poblenou es presenta com “el barri més 'cool' de Barcelona”, “el Chelsea de Barcelona” o “el nou Brooklyn”, atractiu per a expats, 'start-ups' i professionals liberals. Els discursos crítics (món cívic i domèstic), que alerten de l’expulsió de veïns i de la pèrdua d’identitat, apareixen de manera més secundària.
El comerç esdevé anglòfon
L’evolució del paisatge comercial és un dels apartats més reveladors. Tot i que el català es manté majoritari en la retolació identificativa, les “altres llengües” (majoritàriament, l'anglès) han passat del 6% el 2012 al 22% el 2026. En la retolació informativa, l’anglès guanya terreny de manera clara. La llengua de salutació i de disponibilitat mostra un retrocés del català davant del castellà. A la Rambla del Poblenou, s'ha produït la substitució de comerços tradicionals per establiments orientats a un públic internacional: brunch, ramen, cafeteries d’especialitat, etc.
Fórmules contra l'expulsió de veïns i comerços autòctons
Els autors de l'estudi també analitzen polítiques impulsades en altres territoris per protegir la població i la llengua pròpia: les arnasguneak del País Basc, la Gaeltacht irlandesa, les mesures de Gal·les per protegir comunitats amb alta densitat de parlants de gal·lès, o les iniciatives contra la pressió de l’anglès als Països Baixos i Dinamarca. Plataforma per la Llengua apunta que Catalunya podria adoptar mesures com limitacions a l’habitatge turístic en zones tensionades, avaluacions d’impacte lingüístic en grans projectes urbanístics o polítiques d’habitatge que prioritzin el manteniment de població local.
L’estudi, que s’emmarca en la campanya "Llengua, torna a casa", vol evidenciar com un model de ciutat basat en l’expulsió de veïns i la debilitació de la vida comunitària afecta directament la llengua.
