Open Newswire

അത്താഴസമയത്ത് ചിക്കൻ വിഭവത്തിൽ ലെഗ് പീസ് ലഭിക്കാത്തതിനെച്ചൊല്ലി അതിഥികൾക്കിടയിൽ വാക്കേറ്റമുണ്ടായി.

വിവാഹനിശ്ചയം കഴിഞ്ഞ വിവരം പെൺകുട്ടി കാമുകനെ അറിയിക്കുകയും, തുടർന്ന് യുവാവ് ബാലാവകാശ കമ്മീഷനിൽ പരാതി നൽകുകയുമായിരുന്നു.

France is bringing together French and African business and political leaders in Nairobi, Kenya, on Monday at the Africa Forward summit – the first time it has staged such an event in an English-speaking country.

En Sierra Leone, la société civile s'inquiète pour l'image du pays après la saisie record de cocaïne au large des Canaries. Le 1er mai, les autorités espagnoles ont intercepté un cargo transportant jusqu'à 30 tonnes de cocaïne, une affaire potentiellement liée selon plusieurs médias au narcotrafiquant néerlandais Jos Leijdekkers. Le cargo intercepté avait quitté Freetown, la capitale sierra-léonaise.

Հրդեհը օդանավի փորային մասի աջ անիվում է բռնկվել, մանրամասնել է նեպալցի պաշտոնյան

Dok Vlada planira trodnevni program u Podgorici uz koncerte svetskih i domaćih muzičkih zvezda, deo crnogorskih opština najavljuje da neće obeležavati Dan nezavisnosti.

ABŞ prezidenti Donald Tramp Vaşinqtonun sülh təklifinə Tehranın cavabını "tamamilə qəbuledilməz" adlandıraraq qəzəblə rədd edib. İran dövlət mediasının açıqladığı tələblərdə heç bir yumşalma müşahidə olunmur.

Los investigadores han descubierto que la misteriosa población nocturna que habita los humedales remotos del este de Angola está, curiosamente, más emparentada con los elefantes de Namibia que con las poblaciones cercanas de Botsuana.

Malian midfielder Mamadou Sangaré has been crowned the 2026 Prix Marc-Vivien Foé winner, as Ligue 1’s outstanding African player.

Narges Mohammadi, mshindi wa Tuzo ya Amani ya Nobel kutoka Iran aambaye anafungwa, amehamishiwa hospitalini huko Tehran na mamlaka imeamua kusitisha kifungo chake kwa dhamana ya juu, taasisi inayoendeshwa na familia yake imetangaza Jumapili, Mei 10.

L’international malien du RC Lens, Mamadou Sangaré, a remporté le Prix Marc-Vivien Foé RFI-France 24 récompensant le meilleur joueur africain de Ligue 1 pour la saison 2025-2026. À 23 ans, pour sa première saison en France, le milieu lensois devient le premier joueur malien de l’histoire à obtenir cette distinction, succédant au Marocain Achraf Hakimi.

ISW проаналізував промову Путіна на параді 9 травня

Este artículo fue producido por Capital & Main. Se publica aquí con autorización. California podría convertirse en el primer estado en prohibir la venta e instalación de piedra artificial —también conocida como cuarzo— mientras los reguladores estatales intentan frenar una creciente epidemia de silicosis entre los trabajadores que fabrican encimeras de piedra. La enfermedad pulmonar […]

Qeveria e Serbisë financon me para nga buxheti i shtetit Shoqatën e Veteranëve të Beretave të Kuqe - një organizatë që mbledh ish-anëtarë të njësisë speciale të shpërbërë të Sigurimit Shtetëror të Serbisë.

پاریس و لندن ریاست نشستی مجازی با حضور وزیران دفاع کشورهای مختلف درباره تنگه هرمز را بر عهده خواهند داشت. این کشورها آماده مشارکت در مأموریتی برای تأمین امنیت تنگه هرمز هستند.

Дональд Трамп прокомментировал ответ Тегерана на последнее предложение Вашингтона по прекращению войны.

Президент США Дональд Трамп назвал "полностью неприемлемым" ответ Ирана на последние мирные предложения Соединенных Штатов. "Я только что прочитал ответ так называемых "представителей" Ирана. Мне он не нравится — это ПОЛНОСТЬЮ НЕПРИЕМЛЕМО!" – написал он в Truth Social. О том, что Иран дал ответ на последние мирные предложения США, 10 мая сообщили иранские государственные СМИ. По их данным, предложения Тегерана направлены на завершение войны в регионе "на всех фронтах", в том числе в...

ჩინეთში ამერიკის შეერთებული შტატების პრეზიდენტ დონალდ ტრამპის სახელმწიფო ვიზიტი 13-15 მაისს შედგება. თარიღი 11 მაისს გამოაცხადა ჩინეთის საგარეო საქმეთა სამინისტრომ. მანამდე დასავლეთის მედიასაშუალებები თეთრ სახლზე დაყრდნობით წერდნენ, რომ ჩინეთში ტრამპის ვიზიტი 14-15 მაისს შედგება. აშშ-ის პრეზიდენტი დონალდ ტრამპი პეკინში ვიზიტს და ჩინეთის მეთაურ სი ძინპინთან შეხვედრას 2026 წლის მარტის ბოლოს გეგმავდა, თუმცა ირანის წინააღმდეგ სამხედრო ოპერაციის დაწყებიდან ორი კვირის შემდეგ, 16 მარტს განაცხადა,...

Fotograma del videoclip de "Berghain", de Rosalía. Rosalía/YoutubeEn Berghain, una de les cançons més recents de Rosalía, hi ha fragments que poden sorprendre: la veu s'allunya del registre habitual del pop i s'acosta a una manera de cantar que recorda l'òpera: el fraseig és més ampli, el vibrato més sostingut i el so més homogeni i projectat. La clau no està només en com es produeix aquesta veu, sinó en com arriba al públic. En els concerts de Rosalía, la veu es captura amb micròfons, es processa electrònicament i es reprodueix a través d'altaveus. En canvi, en una representació d'òpera tradicional, no s'utilitza amplificació: la veu ha de ser audible amb claredat en tot l'espai per si mateixa. Aquesta diferència canvia completament el paper de l'acústica en l'experiència musical. L'acústica darrere de la frustració dels músics Molts músics han viscut alguna vegada una experiència frustrant ben coneguda: després d'hores d'estudi i preparació, pugen a l'escenari i el resultat no és el que esperaven. No perquè toquen pitjor, sinó perquè no es senten bé a si mateixos o el públic no percep amb claredat el que estan interpretant. En molts casos, el problema no és musical, sinó acústic. El que arriba a l'oient és una combinació del so directe de la veu o de l'instrument i de totes les reflexions que es produeixen en parets, sostre i altres superfícies. Aquesta interacció es pot entendre a partir de dos efectes fonamentals: l'augment del nivell sonor i la persistència del so en el temps. D'una banda, les reflexions fan que el so arribe amb més intensitat i de manera més homogènia a diferents punts de la sala. No es tracta només del so que emet la cantant o l'instrumentista, sinó de com l'espai redistribueix aquest so. D'altra banda, aquestes reflexions també fan que el so es mantinga durant un cert temps després que la font haja deixat d'emetre'l. Aquest fenomen, conegut com a reverberació, és una característica essencial de qualsevol sala. Una certa reverberació aporta continuïtat i riquesa al so, especialment en la veu operística, perquè en reforça la sensació de plenitud i facilita la projecció dins del teatre. Si la reverberació és excessiva, els seus efectes es tornen problemàtics: el so perd definició, els detalls s'esborren i les línies ràpides o articulades es tornen confuses. A més, es redueix la intel·ligibilitat, és a dir, la facilitat per entendre el text cantat. En aquestes condicions, es perd claredat tant en la música com en la paraula. La veu i la sala: un sol instrument En el cas de l'òpera, tots aquests factors són determinants. La veu i la sala funcionen com un sol instrument que s'estén en l'espai més enllà de la font sonora. De fet, la tècnica vocal lírica s'ha desenvolupat, en gran part, per adaptar-se a aquestes condicions: projectar el so de manera eficient, mantindre la claredat del text i aprofitar les característiques acústiques del teatre. En canvi, en els concerts amplificats, com els de Rosalía, el canal de transmissió és completament diferent. El sistema electroacústic (format per micròfons, processament digital i altaveus) permet controlar el nivell sonor i modificar el timbre o la sensació d'espai, recreant qualitats que recorden l'òpera, però amb unes condicions físiques molt diferents. Això no implica que l'acústica deixe de ser rellevant; el que canvia és la seua funció. En lloc de ser el medi principal de transmissió, passa a formar part d'un sistema en què el so es pot ajustar i modelar tecnològicament. Per als músics, aquesta realitat té una conseqüència clara: no es pot separar la interpretació musical de l'espai on té lloc. Un mateix repertori pot sonar molt diferent segons la sala. Una església amb molta reverberació pot afavorir la música coral, però dificultar passatges ràpids. Una sala de concerts moderna, amb massa poca reverberació, pot oferir més precisió, però en alguns casos un so poc envoltant. Per això, els músics professionals dediquen temps a conèixer l'acústica del lloc on tocaran. Provar l'escenari, ajustar dinàmiques o adaptar el tempo no és un detall menor: és part essencial de la interpretació. La sala també forma part de la música La pròxima vegada que assistiu a un concert o a una òpera, proveu de fixar-vos no només en els músics, sinó també en l'espai: els materials de les parets, si són llisos o irregulars; la forma del sostre; la presència de cortines, fusta o superfícies dures; com canvia el so segons on esteu. Molts d'aquests elements formen part del disseny acústic de la sala. Les superfícies irregulars o inclinades ajuden a dispersar el so i evitar ecos molestos, mentre que materials porosos o teles gruixudes absorbeixen part de l'energia sonora i controlen la reverberació. En algunes sales modernes també s'utilitzen dispositius ajustables i nous materials acústics inspirats en la física de les ones (els anomenats metamaterials acústics) per adaptar la resposta sonora segons el tipus de música. La música no només es fa sobre l'escenari: es configura en l'espai que la porta fins a nosaltres. Rubén Picó Vila rep fons d'institucions públiques com ara el Ministeri de ciència, la Conselleria (València) o la UPV. Però no estan relacionades amb el contingut de l'article

HAKINMHAN/ShutterstockUn estudiant entrega un treball brillant. Però resulta massa ben escrit, massa estructurat, massa “perfecte”. De seguida sorgeix la sospita: potser l'ha fet una intel·ligència artificial. El primer impuls és fer servir un detector de textos generats per intel·ligència artificial. L'apliquem sobre el treball, i aquesta eina ens respon que es tracta d'un text amb un 87 % de probabilitats d'haver estat generat per una màquina. Aleshores donem via lliure al biaix d'automatització, que ens fa assumir acríticament les decisions automatitzades. Cas tancat. Sentència dictada. O no? El cas no està tancat. Aquest veredicte informàtic no només és poc fiable; és, sobretot, injust. Els detectors d'intel·ligència artificial semblen una solució lògica, però tenen dos problemes fonamentals. El primer és tècnic: no funcionen bé. El segon problema és més rellevant: encara que funcionaren perfectament, no resoldrien el vertader problema. Una solució tècnicament fràgil A diferència del plagi tradicional, on es compara un text amb fonts existents, aquí no hi ha un original amb el qual contrastar. S'intenta distingir entre text estadísticament humà i text estadísticament generat per una màquina per semblar humà. Una línia de separació difícil de traçar i cada vegada més borrosa. A més, hi ha raons per a pensar que aquesta frontera desapareixerà. Com millors siguen els models generatius, més indistingible serà la seua producció de la humana. Detectar l'ús d'intel·ligència artificial serà com intentar diferenciar entre dos textos igualment plausibles, una tasca que, portada a l'extrem s'assembla a llançar una moneda. És simplement atzar. El cost d'equivocar-se Podríem acceptar que els detectors s'equivoquen en alguns casos. Però en educació, aquests casos particulars importen molt. Com tots els classificadors, els detectors de text escrit amb intel·ligència artificial cometran errors de dos tipus: els falsos positius i els falsos negatius. Un fals positiu, és a dir, acusar de frau un estudiant que ha fet el treball, té conseqüències greus: ansietat, indefensió i, en molts casos, una acusació impossible de refutar. D'altra banda, un fals negatiu, no detectar qui sí que ha fet servir IA, té un efecte més difús, però igualment perjudicial en recompensar aquells que no han complert el seu compromís acadèmic: erosiona la confiança en el mateix sistema educatiu i els estudiants perceben que l'esforç no compensa i la motivació es va deteriorant. Els sistemes es poden ajustar per minimitzar els falsos negatius o els falsos positius, però no tots dos alhora. (Per exemple: o ajustem el sistema que detecta càncer de mama en radiografies perquè no se li escape cap possible cas, a costa de sobrediagnosticar, o deixem que se li escapen casos). Així, fer servir aquests sistemes sempre implicarà acceptar un dels dos tipus d'injustícia. Si minimitzem els falsos negatius estarem apostant per una avaluació basada en el control: prioritzem que no se'ns “cole” cap cas encara que alguns dels detectats no siguen realment textos escrits per la IA. Per contra, si ens importa més no caure en falsos positius estarem advocant per una avaluació que prioritze l'aprenentatge i que minimitze la penalització per error a un estudiant que sí que ha fet l'esforç d'escriure el seu treball. Un problema mal plantejat Tanmateix, fins i tot si resolguérem els problemes tècnics i ètics (per exemple, optant perquè se'ns cole algun text artificial per no penalitzar injustament), continuaríem sense abordar allò essencial. Moltes tasques acadèmiques tenen sentit perquè impliquen esforç cognitiu: escriure una redacció, preparar un informe o resoldre un exercici requereix temps i feina. I aquest esforç és precisament el que genera aprenentatge. Llegir més: Pot la IA trencar la creativitat infantil o ajudar en classe a potenciar-la? La intel·ligència artificial no només pot estar provocant qualificacions injustes: és que ha trencat la relació entre aquestes tasques i l'esforç cognitiu que suposaven. Això canvia completament el sentit de l'avaluació. Quan s’utilitzen eines d'IA, l'aprenentatge pot no estar produint-se. El miratge de la detecció Els detectors ofereixen una cosa molt temptadora: una sensació de control. Permeten pensar que el problema està delimitat, que n'hi ha prou amb identificar aquells que cometen frau incomplint les regles. Però aquesta sensació és enganyosa. Tal com diu l'acudit, estem buscant les claus sota el fanal, no perquè les hàgem perdut allà, sinó perquè és on hi ha llum. És a dir, intentem detectar l'aprenentatge al lloc on sabem mirar, sense preocupar-nos de si això implica necessàriament que s'estiga produint. La dependència de productes finals (un text, un informe, una solució) com a evidència d'aprenentatge ja era discutible: serveixen realment per garantir que un estudiant coneix un tema? Ara és, directament, insuficient. Per això, invertir esforços a millorar la detecció resulta, en el millor dels casos, irrellevant. I en el pitjor, una distracció. Llegir més: Com canvia una escola quan se la jutja (només) pels seus resultats Quan la solució agreuja el problema L'ús sistemàtic de detectors desplaça la relació educativa cap a la sospita. En lloc de fomentar la corresponsabilitat de l'estudiant en el seu aprenentatge, introdueix una lògica de vigilància en què l'estudiant passa a ser un potencial infractor, ignorant la presumpció d'innocència, i el docent, un vigilant. Això no només té implicacions ètiques. També afecta l'aprenentatge. La confiança, l'autonomia i la responsabilitat són difícils de desenvolupar en un entorn on la prioritat és evitar ser acusat. Així, paradoxalment, en intentar protegir la integritat acadèmica, podem estar erosionant les condicions que la fan possible. Canviar de direcció En lloc de preguntar-nos “Com detecte si un estudiant ha fet servir IA?”, podríem preguntar-nos “Com dissenye una avaluació en què fer servir IA sense aprendre no servisca de res?”. Això implica, per exemple, dissenyar tasques on el valor no estiga únicament en el resultat final, sinó en el procés seguit. O plantejar activitats que requereixen interacció, context o presa de decisions que no es puguen delegar fàcilment. No és una solució simple ni immediata. Però, a diferència de la detecció, apunta al nucli del problema: un replantejament dels mètodes d'avaluació. I això, encara que incòmode, pot ser una oportunitat. Marc Alier Forment rep fons d'investigació en projectes competitius finançats per entitats públiques. Faraón Llorens Largo no rep salari, ni realitza tasques de consultoria, ni posseeix accions, ni rep finançament de cap empresa o organització que pugui obtenir benefici d'aquest article, i ha declarat no tenir vincles rellevants més enllà del càrrec acadèmic citat.