El Tribunal Suprem ha ratificat l'autorització per destruir quasi tots els objectes decomissats pels Mossos d'Esquadra durant l'1-O, com les urnes de plàstic per votar, en considerar que no tenen propietari conegut i dubta del seu "valor històric". Així, ha desestimat els recursos de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva contra la decisió de l'abril passat de permetre la destrucció del material, demanada pels Mossos d'Esquadra, tot i que ordenava que es conservessin una o dues mostres de cada objecte. La decisió no es pot recórrer.
La providència de l'abril passat deia que els magatzems de les regions policials dels Mossos hauran d'enviar els objectes al dipòsit central de la policia catalana, a Egara. Allà, un lletrat de l'administració de justícia aixecarà acta de la destrucció. Tot el que no es destrueixi s'enviarà al Suprem.
Puigdemont s'oposava a la destrucció i demanava que, atès el valor testimonial, històric i patrimonial dels efectes intervinguts, li fossin lliurats en la seva condició d'expresident de la Generalitat de Catalunya per rebre'ls en qualitat de dipositari, als fins exclusius de la seva custòdia, conservació i preservació adequada, en considerar-los elements indissociables de llegat.
Els altres recurrents, Junqueras i Romeva, també es van oposar a la destrucció al·legant que, prèviament, calia traslladar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en estar pendent d'enjudiciament el sumari 2/2019, que se segueix pels mateixos fets. Per la seva banda, la tinent fiscal del Tribunal Suprem va donar suport als recursos i va considerar que, “no sent necessari entrar a analitzar les connotacions polítiques, institucionals i històriques del material de què es tracta, ni el seu valor testimonial històric o patrimonial, que, per altra banda, no pot ser discutit”, el que és procedent és ajustar-se a les previsions legals que regulen el destí de les peces de convicció. Aquestes normes condueixen a la seva devolució al seu propietari que, a primera vista, sembla ser la Generalitat de Catalunya, ja que la seva conservació no comporta cap perill”.
L'Advocacia de l'Estat i Vox van sol·licitar la confirmació de la resolució recorreguda i Jordi Turull, Jordi Sánchez i Josep Rull es van adherir als recursos interposats.
El tribunal desestima els recursos i respon que “és obvi, en primer lloc, la improcedència del lliurament dels objectes intervinguts en aquesta causa al senyor Puigdemont, que, com assenyala l'Advocacia de l'Estat, no ostenta títol dominical, legitimació patrimonial ni competència pública per conservar-los”. En segon lloc, assenyala la sala, "com reflecteix la resolució recorreguda, la destrucció autoritzada preserva prou la possibilitat que, en altres causes, calgués l'examen del material intervingut, ja que s'hauran de conservar les mostres corresponents a aquests efectes. No cal, doncs, particularment, escoltar sobre això al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ja que el material citat està a disposició del Tribunal Suprem".
En tercer lloc, afirma que, atesa la relació dels efectes la destrucció dels quals s'insta, la petició de la Direcció General de la Policia de la Generalitat, que va sol·licitar la destrucció del que s'ha intervingut durant la jornada de l'1-0, revela la seva "absoluta raonabilitat". I assenyala que, d'una banda, “no s'adverteix cap motiu que pogués justificar la conservació sine die d'aquests efectes en els diferents magatzems policials en què es troben que, en qualsevol cas, només conduiria al seu deteriorament progressiu i, amb això, a la pèrdua definitiva amb el transcurs del temps”.
Exposa que, per altra banda, "tot i que existís un propietari conegut, cosa que no és el cas, això, de conformitat amb la LECrim, no seria obstacle per a la decisió presa. La titularitat dominical coneguda, segons aquest precepte, exigiria l'audiència no pas el consentiment". Finalment, “atesa la naturalesa dels fets enjudiciats i declarats provats en aquesta causa especial i el contingut de la sentència condemnatòria dictada al seu dia, i al contrari del que sosté el ministeri fiscal, el que és discutible i fins i tot sorprenent és que es pugui afirmar l'existència, en el material confiscat de connotacions polítiques, institucionals i històriques o en un suposat valor testimonial”, conclouen els magistrats.
