4 minutes
Contractes per 230.697,69 euros, un model que el mateix Consell admet que es treballava des de 2017 i una participació ciutadana reduïda a corregir articles mentre el sistema ja estava decidit. Hi ha una forma molt concreta de governar que no necessita aixecar la veu. Ni tan sols necessita mentir gaire. En té prou amb una altra cosa: decidir primer, vestir-ho després i obrir la participació quan ja només queda discutir la tapisseria. El cas del porta a porta al Pallars Jussà encaixa massa bé en aquest esquema. Oficialment, tot és impecable. Hi ha expedient. Hi ha informes. Hi ha ordenança. Hi ha resposta a les al·legacions. Hi ha cobertura normativa. Hi ha, fins i tot, aquella estètica administrativa tan tranquil·litzadora que fa olor de procediment correcte i de carpetes ben classificades. I, tanmateix, quan es mira la seqüència, el relat es desmunta. Perquè aquí la qüestió no és si hi havia papers. Papers n’hi ha. La qüestió és una altra: quan es va decidir el model, quan es va justificar i quan es va deixar parlar la ciutadania. I l’ordre importa. Un model que no es proposa: s’executa El relat oficial diu sostenibilitat, reciclatge, objectius ambientals, compliment normatiu. Tot això sona molt bé. El problema és que el debat real no gira al voltant d’aquests conceptes abstractes, sinó d’una cosa molt més vulgar i molt més seriosa: si el sistema s’ha escollit després de deliberar o abans de deliberar. La dada clau és aquesta: el 8 de juliol de 2025 el Consell Comarcal aprova un estudi de detall per implantar el model. Però aquest document no serveix per comparar opcions ni per preguntar-se quin sistema encaixa millor en un territori dispers, amb municipis desiguals, gent gran, edificis sense ascensor, carrers estrets i realitats logístiques molt diferents. No. Serveix per a una cosa més modesta i alhora més reveladora: explicar com es desplega el model ja triat. És a dir, no respon a “quin sistema convé?”, sinó a “com implantem aquest sistema?”. La diferència és petita només per a qui no vulgui veure-la. Quan un document arriba després de la decisió i es limita a operativitzar-la, la tècnica deixa de ser eina de deliberació i es converteix en instrument d’execució. Primer es fixa la direcció. Després es construeix el camí. I, si al final algú protesta, ja es respondrà amb cites normatives. La gran coartada: la urgència La justificació institucional per no fer consulta pública prèvia és coneguda: urgència i interès públic. Magnífic. Sempre hi ha una urgència quan convé estalviar debat. El problema és que aquesta urgència fa aigües quan es posa al costat d’una altra dada igualment pública: segons manifestacions del mateix Consell, el model porta a porta es treballava des de 2017. Des de 2017. No des de fa dos mesos. No des d’una emergència inesperada. No arran d’un col·lapse sobtat. Anys. Això no elimina jurídicament la possibilitat d’invocar la urgència, però sí que en debilita la credibilitat material. Perquè una cosa és accelerar la fase final d’un projecte i una altra de molt diferent és pretendre que no hi havia temps per obrir un debat previ quan s’hi havia treballat durant anys. Dit d’una manera menys diplomàtica: si has tingut anys per planificar el sistema, costa molt defensar que no has tingut temps per deixar que la gent participi abans que el model quedés pràcticament tancat. Participació, sí. Però quan ja no decideix res important I aquí arribem al truc més elegant de tot el procediment: la participació no desapareix. Es desplaça. No es diu a la ciutadania “no parlareu”. Se li diu una cosa molt més sofisticada: “parlareu després”. Després de què? Doncs després que el model estigui definit, el calendari fixat, la lògica assumida i la documentació tècnica orientada a fer-lo viable. Llavors sí. Llavors arriba el període d’informació pública. Llavors es poden presentar al·legacions. Llavors es pot intervenir sobre un text. Però intervenir sobre un text no és el mateix que intervenir sobre una decisió. Aquesta és la trampa fina del procés. En una consulta pública prèvia, la ciutadania pot intervenir en la definició del problema i de les possibles solucions. En una informació pública posterior, la ciutadania intervé sobre una arquitectura ja construïda, amb un marge de modificació limitat. No és el mateix. I fingir que sí que és una manera molt neta de convertir la participació en decorat procedimental. El més revelador: les al·legacions no eren fum Però aquí ve la part incòmoda per a qui vulgui vendre tot això com una simple rebequeria local: les al·legacions han tingut efecte real. No un efecte retòric. No un copet a l’esquena. No una resposta buida. Hi ha hagut estimació parcial i això ha obligat a introduir modificacions normatives concretes. En particular: s’ha corregit el redactat de l’article 9, relatiu a la gestió privada de residus s’ha ajustat la formulació dels articles 25 i 62.3, sobre la responsabilitat de les comunitats Això vol dir una cosa molt simple: el text inicial tenia punts jurídicament febles o excessius prou clars perquè haguessin de ser rectificats. Per tant, el mecanisme formal de participació ha funcionat? Sí, parcialment. I precisament per això el cas és tan interessant. Perquè el que mostra no és l’absència total de participació, sinó una participació que només pot corregir quan ja no pot decidir. La ciutadania pot tocar la lletra petita. El marc, no. El model no es toca I aquest és el centre del problema. Per molt que s’hagin corregit articles, el nucli del model continua intacte. No es revisa l’estructura. No es reobre la decisió. No s’acredita comparativament que aquest sistema sigui millor que altres alternatives per al context concret del Pallars Jussà. Els informes tècnics invoquen optimització, suport tècnic, alineament amb objectius normatius i desplegament logístic. El que no fan és demostrar, de manera explícita i comparada, que aquesta opció és superior a altres possibles en aquest territori concret. És a dir: es defensa molt bé la viabilitat del model. El que no s’acredita amb la mateixa claredat és la superioritat de la seva elecció. I aquesta diferència no és menor. Perquè una administració pot tenir cobertura legal per adoptar una decisió i, alhora, no haver obert prou la pregunta prèvia de si aquella decisió era la més adequada entre les possibles. Les dades que fan nosa Encara hi ha una altra part del relat que convé recordar: la infraestructura i la despesa. Segons la documentació pública recopilada, el Consell Comarcal del Pallars Jussà acumula entre 2018 i 2026 una trajectòria continuada de contractes vinculats a la gestió de residus per un import total de 230.697,69 euros. No parlem d’un gest improvisat ni d’una ocurrència puntual. Parlem d’una seqüència sostinguda. Algunes dades: 17/03/2026: subministrament de 30 contenidors rodants de 1100L, per 6.345,00 € 13/10/2025: construcció d’àrees tancades per al sistema porta a porta, per 79.434,00 € 16/05/2024: subministrament d’equipament de deixalleria mòbil, sistema ganxo, per 26.600,00 € 21/03/2024: subministrament de 50 contenidors de rebuig de 1100L, per 13.050,00 € 16/01/2024: subministrament de contenidors d’envasos i paper cartó, per 21.800,00 € 22/05/2023: nous contenidors de rebuig, per 12.800,00 € 02/02/2022: contenidors per recollida selectiva, per 14.998,40 € 02/02/2022: 57 compostadors comunitaris, per 13.567,00 € 29/04/2019: 18 contenidors per recollida selectiva, per 14.445,00 € 04/03/2019: adquisició de deixalleria mòbil, per 23.714,29 € 18/10/2018: 8 contenidors tipus ganxo, per 6.943,00 € Tot això en un territori de 13.301 habitants, amb estructura dispersa i baixa densitat. Les dades són públiques. Les compres, també. La seqüència també. I el que suggereixen és bastant molest: hi ha una trajectòria de desplegament material, de contenidors, deixalleries i infraestructures, però no apareix amb la mateixa claredat una anàlisi pública comparativa que permeti entendre per què aquest model i no un altre, per què així i no d’una altra manera, per què ara i no abans, amb debat real. La deixalleria, mentrestant, ofereix una imatge més sincera que molts discursos: fileres de contenidors, estructures operatives desplaçades, restes de sistemes anteriors. Infraestructura que deixa de ser-ho. Infraestructura nova que s’imposa. Les fotografies, en aquests casos, tenen el mal costum de no necessitar retòrica. Legal no vol dir indiscutible Aquí cal dir una cosa important, sobretot per no regalar a ningú un home de palla fàcil. El procediment pot ser legal. L’acord de Ple pot existir. La competència pot ser correcta. La cobertura normativa pot ser suficient. La resposta a les al·legacions pot ser tècnicament sòlida. Tot això pot ser cert alhora. Però també pot ser cert, simultàniament, que la decisió s’hagi estructurat abans del debat real, que la participació hagi arribat massa tard per incidir en el marc i que la justificació de la urgència sigui molt més convincent en el paper que no pas en la seqüència material dels fets. Aquí és on molts discursos institucionals fan trampa: confonen “això és legal” amb “això no admet qüestionament democràtic”. I no és el mateix. El detall més punyent: responen al procediment, no al fons La resposta institucional a les crítiques és tècnica, precisa i formalment ben construïda. Però quan es llegeix amb atenció, destaca tant pel que diu com pel que evita. Es respon al procediment. Es respon a la competència. Es respon a la cobertura normativa. Es respon a la forma. El que no apareix amb la mateixa força és una resposta de fons sobre: alternatives reals proporcionalitat impacte social concret adequació territorial del model comparació oberta entre sistemes possibles És a dir: es defensa molt bé que el procés pot sostenir-se jurídicament. El que no es defensa amb la mateixa nitidesa és que el model hagi estat escollit després d’un exercici real d’anàlisi comparativa i deliberació prèvia. I això explica per què les al·legacions podien guanyar punts concrets, però no tocar la lògica del sistema. No és un problema de residus. És un problema de com es decideix. Aquest és l’error de lectura que més convé evitar. No, el fons del cas no és si reciclar és bo o dolent. No, el fons del cas no és si el porta a porta pot funcionar en abstracte. No, el fons del cas no és negar objectius ambientals. El problema és un altre: com es prenen decisions que afecten directament la vida quotidiana de la gent. Si els pobles són petits, dispersos, envellits i desiguals, això no és un detall logístic. És part central del problema. Si hi ha gent gran, edificis sense ascensor, carrers estrets i realitats urbanes poc compatibles amb una translació mecànica del model, això no és soroll. És territori. I quan el territori només apareix, al final, per adaptar-se a una decisió ja definida, la política deixa de semblar deliberació i s’assembla més a gestió aplicada sobre una conclusió prèvia. El recurs no és una rebequeria. És rastre. Davant d’aquest escenari, s’ha presentat un recurs potestatiu de reposició contra l’acord d’aprovació. I convé dir-ho bé: no és un gest teatral. No és un espasme emocional. No és un atac contra l’administració per sistema. És una continuació lògica del mateix problema detectat des del principi: manca d’una comparació real d’alternatives caràcter operatiu, no deliberatiu, de la documentació tècnica feblesa material de la justificació d’urgència confusió entre participació efectiva i tràmit formal posterior No es tracta només de guanyar o perdre. Es tracta de deixar constància del marc en què s’estan prenent decisions que afecten la vida quotidiana de les persones. Dit d’una altra manera: deixar rastre. Perquè de vegades la qüestió no és tombar una decisió. La qüestió és impedir que després es pugui dir que ningú no va veure el problema. La pregunta que queda El cas del Pallars Jussà no és interessant perquè un text normatiu s’hagi corregit. Això, per si sol, és gairebé anecdòtic. És interessant perquè deixa al descobert una forma de governar perfectament recognoscible: decidir primer, justificar després i deixar parlar al final. Amb prou informes, prou redacció administrativa i prou cites legals, gairebé qualsevol cosa pot semblar ordenada. La pregunta de debò no és si el procediment és impecable sobre el paper. La pregunta és aquesta: Què s’està justificant exactament quan tot ja estava prou decidit perquè la ciutadania només pogués corregir-ne els marges? I encara una altra, més senzilla i més molesta: Si el debat arriba quan el model ja existeix, de què serveix exactament la participació?
Contractes per 230.697,69 euros, un model que el mateix Consell admet que es treballava des de 2017 i una participació ciutadana reduïda a corregir articles mentre el sistema ja estava decidit. Hi ha una forma molt concreta de governar que no necessita aixecar la veu. Ni tan sols necessita mentir gaire. En té prou amb una altra cosa: decidir primer, vestir-ho després i obrir la participació quan ja només queda discutir la tapisseria. El cas del porta a porta al Pallars Jussà encaixa massa bé en aquest esquema. Oficialment, tot és impecable. Hi ha expedient. Hi ha informes. Hi ha ordenança. Hi ha resposta a les al·legacions. Hi ha cobertura normativa. Hi ha, fins i tot, aquella estètica administrativa tan tranquil·litzadora que fa olor de procediment correcte i de carpetes ben classificades. I, tanmateix, quan es mira la seqüència, el relat es desmunta. Perquè aquí la qüestió no és si hi havia papers. Papers n’hi ha. La qüestió és una altra: quan es va decidir el model, quan es va justificar i quan es va deixar parlar la ciutadania. I l’ordre importa. Un model que no es proposa: s’executa El relat oficial diu sostenibilitat, reciclatge, objectius ambientals, compliment normatiu. Tot això sona molt bé. El problema és que el debat real no gira al voltant d’aquests conceptes abstractes, sinó d’una cosa molt més vulgar i molt més seriosa: si el sistema s’ha escollit després de deliberar o abans de deliberar. La dada clau és aquesta: el 8 de juliol de 2025 el Consell Comarcal aprova un estudi de detall per implantar el model. Però aquest document no serveix per comparar opcions ni per preguntar-se quin sistema encaixa millor en un territori dispers, amb municipis desiguals, gent gran, edificis sense ascensor, carrers estrets i realitats logístiques molt diferents. No. Serveix per a una cosa més modesta i alhora més reveladora: explicar com es desplega el model ja triat. És a dir, no respon a “quin sistema convé?”, sinó a “com implantem aquest sistema?”. La diferència és petita només per a qui no vulgui veure-la. Quan un document arriba després de la decisió i es limita a operativitzar-la, la tècnica deixa de ser eina de deliberació i es converteix en instrument d’execució. Primer es fixa la direcció. Després es construeix el camí. I, si al final algú protesta, ja es respondrà amb cites normatives. La gran coartada: la urgència La justificació institucional per no fer consulta pública prèvia és coneguda: urgència i interès públic. Magnífic. Sempre hi ha una urgència quan convé estalviar debat. El problema és que aquesta urgència fa aigües quan es posa al costat d’una altra dada igualment pública: segons manifestacions del mateix Consell, el model porta a porta es treballava des de 2017. Des de 2017. No des de fa dos mesos. No des d’una emergència inesperada. No arran d’un col·lapse sobtat. Anys. Això no elimina jurídicament la possibilitat d’invocar la urgència, però sí que en debilita la credibilitat material. Perquè una cosa és accelerar la fase final d’un projecte i una altra de molt diferent és pretendre que no hi havia temps per obrir un debat previ quan s’hi havia treballat durant anys. Dit d’una manera menys diplomàtica: si has tingut anys per planificar el sistema, costa molt defensar que no has tingut temps per deixar que la gent participi abans que el model quedés pràcticament tancat. Participació, sí. Però quan ja no decideix res important I aquí arribem al truc més elegant de tot el procediment: la participació no desapareix. Es desplaça. No es diu a la ciutadania “no parlareu”. Se li diu una cosa molt més sofisticada: “parlareu després”. Després de què? Doncs després que el model estigui definit, el calendari fixat, la lògica assumida i la documentació tècnica orientada a fer-lo viable. Llavors sí. Llavors arriba el període d’informació pública. Llavors es poden presentar al·legacions. Llavors es pot intervenir sobre un text. Però intervenir sobre un text no és el mateix que intervenir sobre una decisió. Aquesta és la trampa fina del procés. En una consulta pública prèvia, la ciutadania pot intervenir en la definició del problema i de les possibles solucions. En una informació pública posterior, la ciutadania intervé sobre una arquitectura ja construïda, amb un marge de modificació limitat. No és el mateix. I fingir que sí que és una manera molt neta de convertir la participació en decorat procedimental. El més revelador: les al·legacions no eren fum Però aquí ve la part incòmoda per a qui vulgui vendre tot això com una simple rebequeria local: les al·legacions han tingut efecte real. No un efecte retòric. No un copet a l’esquena. No una resposta buida. Hi ha hagut estimació parcial i això ha obligat a introduir modificacions normatives concretes. En particular: s’ha corregit el redactat de l’article 9, relatiu a la gestió privada de residus s’ha ajustat la formulació dels articles 25 i 62.3, sobre la responsabilitat de les comunitats Això vol dir una cosa molt simple: el text inicial tenia punts jurídicament febles o excessius prou clars perquè haguessin de ser rectificats. Per tant, el mecanisme formal de participació ha funcionat? Sí, parcialment. I precisament per això el cas és tan interessant. Perquè el que mostra no és l’absència total de participació, sinó una participació que només pot corregir quan ja no pot decidir. La ciutadania pot tocar la lletra petita. El marc, no. El model no es toca I aquest és el centre del problema. Per molt que s’hagin corregit articles, el nucli del model continua intacte. No es revisa l’estructura. No es reobre la decisió. No s’acredita comparativament que aquest sistema sigui millor que altres alternatives per al context concret del Pallars Jussà. Els informes tècnics invoquen optimització, suport tècnic, alineament amb objectius normatius i desplegament logístic. El que no fan és demostrar, de manera explícita i comparada, que aquesta opció és superior a altres possibles en aquest territori concret. És a dir: es defensa molt bé la viabilitat del model. El que no s’acredita amb la mateixa claredat és la superioritat de la seva elecció. I aquesta diferència no és menor. Perquè una administració pot tenir cobertura legal per adoptar una decisió i, alhora, no haver obert prou la pregunta prèvia de si aquella decisió era la més adequada entre les possibles. Les dades que fan nosa Encara hi ha una altra part del relat que convé recordar: la infraestructura i la despesa. Segons la documentació pública recopilada, el Consell Comarcal del Pallars Jussà acumula entre 2018 i 2026 una trajectòria continuada de contractes vinculats a la gestió de residus per un import total de 230.697,69 euros. No parlem d’un gest improvisat ni d’una ocurrència puntual. Parlem d’una seqüència sostinguda. Algunes dades: 17/03/2026: subministrament de 30 contenidors rodants de 1100L, per 6.345,00 € 13/10/2025: construcció d’àrees tancades per al sistema porta a porta, per 79.434,00 € 16/05/2024: subministrament d’equipament de deixalleria mòbil, sistema ganxo, per 26.600,00 € 21/03/2024: subministrament de 50 contenidors de rebuig de 1100L, per 13.050,00 € 16/01/2024: subministrament de contenidors d’envasos i paper cartó, per 21.800,00 € 22/05/2023: nous contenidors de rebuig, per 12.800,00 € 02/02/2022: contenidors per recollida selectiva, per 14.998,40 € 02/02/2022: 57 compostadors comunitaris, per 13.567,00 € 29/04/2019: 18 contenidors per recollida selectiva, per 14.445,00 € 04/03/2019: adquisició de deixalleria mòbil, per 23.714,29 € 18/10/2018: 8 contenidors tipus ganxo, per 6.943,00 € Tot això en un territori de 13.301 habitants, amb estructura dispersa i baixa densitat. Les dades són públiques. Les compres, també. La seqüència també. I el que suggereixen és bastant molest: hi ha una trajectòria de desplegament material, de contenidors, deixalleries i infraestructures, però no apareix amb la mateixa claredat una anàlisi pública comparativa que permeti entendre per què aquest model i no un altre, per què així i no d’una altra manera, per què ara i no abans, amb debat real. La deixalleria, mentrestant, ofereix una imatge més sincera que molts discursos: fileres de contenidors, estructures operatives desplaçades, restes de sistemes anteriors. Infraestructura que deixa de ser-ho. Infraestructura nova que s’imposa. Les fotografies, en aquests casos, tenen el mal costum de no necessitar retòrica. Legal no vol dir indiscutible Aquí cal dir una cosa important, sobretot per no regalar a ningú un home de palla fàcil. El procediment pot ser legal. L’acord de Ple pot existir. La competència pot ser correcta. La cobertura normativa pot ser suficient. La resposta a les al·legacions pot ser tècnicament sòlida. Tot això pot ser cert alhora. Però també pot ser cert, simultàniament, que la decisió s’hagi estructurat abans del debat real, que la participació hagi arribat massa tard per incidir en el marc i que la justificació de la urgència sigui molt més convincent en el paper que no pas en la seqüència material dels fets. Aquí és on molts discursos institucionals fan trampa: confonen “això és legal” amb “això no admet qüestionament democràtic”. I no és el mateix. El detall més punyent: responen al procediment, no al fons La resposta institucional a les crítiques és tècnica, precisa i formalment ben construïda. Però quan es llegeix amb atenció, destaca tant pel que diu com pel que evita. Es respon al procediment. Es respon a la competència. Es respon a la cobertura normativa. Es respon a la forma. El que no apareix amb la mateixa força és una resposta de fons sobre: alternatives reals proporcionalitat impacte social concret adequació territorial del model comparació oberta entre sistemes possibles És a dir: es defensa molt bé que el procés pot sostenir-se jurídicament. El que no es defensa amb la mateixa nitidesa és que el model hagi estat escollit després d’un exercici real d’anàlisi comparativa i deliberació prèvia. I això explica per què les al·legacions podien guanyar punts concrets, però no tocar la lògica del sistema. No és un problema de residus. És un problema de com es decideix. Aquest és l’error de lectura que més convé evitar. No, el fons del cas no és si reciclar és bo o dolent. No, el fons del cas no és si el porta a porta pot funcionar en abstracte. No, el fons del cas no és negar objectius ambientals. El problema és un altre: com es prenen decisions que afecten directament la vida quotidiana de la gent. Si els pobles són petits, dispersos, envellits i desiguals, això no és un detall logístic. És part central del problema. Si hi ha gent gran, edificis sense ascensor, carrers estrets i realitats urbanes poc compatibles amb una translació mecànica del model, això no és soroll. És territori. I quan el territori només apareix, al final, per adaptar-se a una decisió ja definida, la política deixa de semblar deliberació i s’assembla més a gestió aplicada sobre una conclusió prèvia. El recurs no és una rebequeria. És rastre. Davant d’aquest escenari, s’ha presentat un recurs potestatiu de reposició contra l’acord d’aprovació. I convé dir-ho bé: no és un gest teatral. No és un espasme emocional. No és un atac contra l’administració per sistema. És una continuació lògica del mateix problema detectat des del principi: manca d’una comparació real d’alternatives caràcter operatiu, no deliberatiu, de la documentació tècnica feblesa material de la justificació d’urgència confusió entre participació efectiva i tràmit formal posterior No es tracta només de guanyar o perdre. Es tracta de deixar constància del marc en què s’estan prenent decisions que afecten la vida quotidiana de les persones. Dit d’una altra manera: deixar rastre. Perquè de vegades la qüestió no és tombar una decisió. La qüestió és impedir que després es pugui dir que ningú no va veure el problema. La pregunta que queda El cas del Pallars Jussà no és interessant perquè un text normatiu s’hagi corregit. Això, per si sol, és gairebé anecdòtic. És interessant perquè deixa al descobert una forma de governar perfectament recognoscible: decidir primer, justificar després i deixar parlar al final. Amb prou informes, prou redacció administrativa i prou cites legals, gairebé qualsevol cosa pot semblar ordenada. La pregunta de debò no és si el procediment és impecable sobre el paper. La pregunta és aquesta: Què s’està justificant exactament quan tot ja estava prou decidit perquè la ciutadania només pogués corregir-ne els marges? I encara una altra, més senzilla i més molesta: Si el debat arriba quan el model ja existeix, de què serveix exactament la participació?
5 minutes
Ante la negativa de EE UU a enviar armamento, los aliados europeos incrementan su apoyo con nuevos paquetes de misiles y drones para ayudar a sostener la defensa aérea ucraniana.
Ante la negativa de EE UU a enviar armamento, los aliados europeos incrementan su apoyo con nuevos paquetes de misiles y drones para ayudar a sostener la defensa aérea ucraniana.
14 minutes
Қазақстанда шетелдік азаматтар уақытша тұруға рұқсат алу үшін қазақ тілінен тест тапсырып, В2 деңгейін растауы керек деген ақпарат тарады. Астана мұны ресми растаған жоқ. Дегенмен Қазақстан ақпанда уақытша тұруға рұқсат алғысы келетіндерден қазақ тілін бастапқы А1 деңгейін білуді талап ете бастаған.
14 minutes
Қазақстанда шетелдік азаматтар уақытша тұруға рұқсат алу үшін қазақ тілінен тест тапсырып, В2 деңгейін растауы керек деген ақпарат тарады. Астана мұны ресми растаған жоқ. Дегенмен Қазақстан ақпанда уақытша тұруға рұқсат алғысы келетіндерден қазақ тілін бастапқы А1 деңгейін білуді талап ете бастаған.
19 minutes
Els Pets es van quedar amb ganes de més i continuen celebrant els 40 anys de trajectòria després de l’èxit de la gira de l’any passat. Els constantinecs iniciaran el pròxim 2 de maig justament a casa seva, Constantí, la segona part de la gira 'Cantant les 40', amb què celebren quatre dècades de trajectòria als escenaris. El concert tindrà lloc a la zona de la piscina municipal i servirà de punt de partida d’una nova etapa amb un repertori completament renovat. Després d’una primera tanda de concerts centrada en la interpretació íntegra de quatre dels seus discos més emblemàtics, la banda aposta ara per revisar la resta de la seva discografia. El nou espectacle inclourà cançons mítiques i destacades del seu repertori com "Vespre", "Jo vull ser rei" o "La vida és bonica (però complicada)", en una proposta que amplia el focus sobre el conjunt de la seva trajectòria. Unes redimensions que ja hem pogut gaudir amb exemples com "Jo soc el teu amic", que ja compta amb la versió del 40è. En aquest context, l’inici de la gira al municipi d’origen del grup, té un component simbòlic i emocional, ja que suposa el retorn als orígens en el marc d’una celebració d’aniversari que s’allarga durant dos anys. I és que la primera part de 'Cantant les 40', celebrada durant el 2025, es va tancar amb 40 concerts i més de 120.000 espectadors, amb actuacions arreu de Catalunya i altres punts dels Països Catalans, consolidant la vigència d’un dels grups referents del pop-rock català. En aquesta segona temporada, la gira continuarà enguany, de moment, amb una quinzena de concerts confirmats en diversos punts del territori. Després de l’estrena, Els Pets passaran per municipis com Premià de Dalt (9 de maig) i Felanitx amb el Tribufest (30 de maig), abans d’arribar a grans cites estiuenques com el Festival Cruïlla (11 de juliol) o el Festiuet (17 de juliol). El calendari inclou també parades a Barberà de la Conca, Vilanova i la Geltrú, la Bisbal d’Empordà, Camprodon i Arbeca durant els mesos d’estiu, i s’allargarà fins a la tardor amb actuacions a Brunyola, Montmeló i Valls, on culminarà el 21 de novembre.
Els Pets es van quedar amb ganes de més i continuen celebrant els 40 anys de trajectòria després de l’èxit de la gira de l’any passat. Els constantinecs iniciaran el pròxim 2 de maig justament a casa seva, Constantí, la segona part de la gira 'Cantant les 40', amb què celebren quatre dècades de trajectòria als escenaris. El concert tindrà lloc a la zona de la piscina municipal i servirà de punt de partida d’una nova etapa amb un repertori completament renovat. Després d’una primera tanda de concerts centrada en la interpretació íntegra de quatre dels seus discos més emblemàtics, la banda aposta ara per revisar la resta de la seva discografia. El nou espectacle inclourà cançons mítiques i destacades del seu repertori com "Vespre", "Jo vull ser rei" o "La vida és bonica (però complicada)", en una proposta que amplia el focus sobre el conjunt de la seva trajectòria. Unes redimensions que ja hem pogut gaudir amb exemples com "Jo soc el teu amic", que ja compta amb la versió del 40è. En aquest context, l’inici de la gira al municipi d’origen del grup, té un component simbòlic i emocional, ja que suposa el retorn als orígens en el marc d’una celebració d’aniversari que s’allarga durant dos anys. I és que la primera part de 'Cantant les 40', celebrada durant el 2025, es va tancar amb 40 concerts i més de 120.000 espectadors, amb actuacions arreu de Catalunya i altres punts dels Països Catalans, consolidant la vigència d’un dels grups referents del pop-rock català. En aquesta segona temporada, la gira continuarà enguany, de moment, amb una quinzena de concerts confirmats en diversos punts del territori. Després de l’estrena, Els Pets passaran per municipis com Premià de Dalt (9 de maig) i Felanitx amb el Tribufest (30 de maig), abans d’arribar a grans cites estiuenques com el Festival Cruïlla (11 de juliol) o el Festiuet (17 de juliol). El calendari inclou també parades a Barberà de la Conca, Vilanova i la Geltrú, la Bisbal d’Empordà, Camprodon i Arbeca durant els mesos d’estiu, i s’allargarà fins a la tardor amb actuacions a Brunyola, Montmeló i Valls, on culminarà el 21 de novembre.
21 minutes
FRANKFORT — Hitching a ride on the backs of Treeing Walker Coonhounds, rescue dogs and cats are set to become the official pets of Kentucky. Senate Bill 37, which designates the hound as Kentucky’s official state dog breed, passed both chambers of the General Assembly in the final hours of the 2026 legislative session. Bill […]
FRANKFORT — Hitching a ride on the backs of Treeing Walker Coonhounds, rescue dogs and cats are set to become the official pets of Kentucky. Senate Bill 37, which designates the hound as Kentucky’s official state dog breed, passed both chambers of the General Assembly in the final hours of the 2026 legislative session. Bill […]
22 minutes
El aumento de la vigilancia naval en el estrecho de Ormuz ha derivado en la paralización y desvío de varios buques con vínculos a Irán en apenas 48 horas. El despliegue estadounidense busca restringir su actividad comercial sin cerrar la ruta, en un punto clave para el petróleo mundial.
El aumento de la vigilancia naval en el estrecho de Ormuz ha derivado en la paralización y desvío de varios buques con vínculos a Irán en apenas 48 horas. El despliegue estadounidense busca restringir su actividad comercial sin cerrar la ruta, en un punto clave para el petróleo mundial.
22 minutes
Қазақстанның Қаржы нарығын реттеу және дамыту агенттігі жетекшісі Мәдина Әбілқасымова елдің банк жүйесінен шетелге заңсыз шығарылған 7 триллион теңгеге (шамамен 15 млрд АҚШ доллары) қатысты жүргізіліп жатқан ауқымды тексерудің алғашқы нәтижелерін жариялады. Президент Қасым-Жомарт Тоқаев қаңтар айында Қазақстанның қаржы мониторингі агенттігінде өткен жиында қазақстандық банктердің бірі 7 трлн теңгеден аса қаржыны шетелге заңсыз "жөнелткені" жайлы айтқан еді. Бұл деректі оған қаржы мониторинг...
Қазақстанның Қаржы нарығын реттеу және дамыту агенттігі жетекшісі Мәдина Әбілқасымова елдің банк жүйесінен шетелге заңсыз шығарылған 7 триллион теңгеге (шамамен 15 млрд АҚШ доллары) қатысты жүргізіліп жатқан ауқымды тексерудің алғашқы нәтижелерін жариялады. Президент Қасым-Жомарт Тоқаев қаңтар айында Қазақстанның қаржы мониторингі агенттігінде өткен жиында қазақстандық банктердің бірі 7 трлн теңгеден аса қаржыны шетелге заңсыз "жөнелткені" жайлы айтқан еді. Бұл деректі оған қаржы мониторинг...
29 minutes
Главнокомандующий ВСУ Александр Сырский заявил: с потеплением российские войска стали наступать в Украине более активно практически по всей линии фронта. Украинские военные, которые защищают Константиновку в Донецкой области, рассказывают: есть информация, что российское командование решило оккупировать город к 25 апреля. О происходящем в Константиновке сейчас – репортаж Бориса Сачалко. Автомобиль Hammer в антидроновой сетке набирает скорость. Машина везет бензин для генераторов и продукты...
Главнокомандующий ВСУ Александр Сырский заявил: с потеплением российские войска стали наступать в Украине более активно практически по всей линии фронта. Украинские военные, которые защищают Константиновку в Донецкой области, рассказывают: есть информация, что российское командование решило оккупировать город к 25 апреля. О происходящем в Константиновке сейчас – репортаж Бориса Сачалко. Автомобиль Hammer в антидроновой сетке набирает скорость. Машина везет бензин для генераторов и продукты...
31 minutes
Las brechas en el idioma, los problemas en el acceso y la desconfianza crean barreras para la prevención del VPH. Una organización de Iowa trabaja para superarlas. The post Cómo una CBO de Iowa informa a las latinas sobre la vacuna contra el VPH appeared first on Public Good News.
Las brechas en el idioma, los problemas en el acceso y la desconfianza crean barreras para la prevención del VPH. Una organización de Iowa trabaja para superarlas. The post Cómo una CBO de Iowa informa a las latinas sobre la vacuna contra el VPH appeared first on Public Good News.
31 minutes
Las brechas en el idioma, los problemas en el acceso y la desconfianza crean barreras para la prevención del VPH. Una organización de Iowa trabaja para superarlas. The post Cómo una CBO de Iowa informa a las latinas sobre la vacuna contra el VPH appeared first on Public Good News.
Las brechas en el idioma, los problemas en el acceso y la desconfianza crean barreras para la prevención del VPH. Una organización de Iowa trabaja para superarlas. The post Cómo una CBO de Iowa informa a las latinas sobre la vacuna contra el VPH appeared first on Public Good News.
33 minutes
მშვიდობიან მოსახლეობაში მსხვერპლი მოჰყვა უკრაინაზე რუსეთის ჯარების მორიგ მასირებულ შეტევას.
მშვიდობიან მოსახლეობაში მსხვერპლი მოჰყვა უკრაინაზე რუსეთის ჯარების მორიგ მასირებულ შეტევას.
34 minutes
L'arribada d'un fill és una porta oberta al futur, però també, inevitablement, una mirada sobre el passat i tot de preguntes sobre el present. A El primer any Francesc Serés narra una transformació personal que avança en paral·lel a vivències que contenen els grans debats del nostre temps, però sobretot giren a l’entorn d’una pregunta que esdevé troncal: per què tenim fills? Decisions personals i dubtes íntims conviuen amb reflexions sobre la paternitat, la identitat, l'amistat, la família, però també la deriva d'Europa i del món. Des del naixement del fill fins al primer aniversari i en escenaris ben diversos, l’autor i el lector provaran d’entendre com s'obre pas la vida i com l'esperança s'ha convertit en el bé més preuat del nostre temps. Biografia de l'autor Francesc Serés (Saidí, 1972) ha publicat la trilogia de novel·les 'De fems i de marbres', els reculls de contes de 'La força de la gravetat', 'Contes russos' i 'Mossegar la poma'. També ha escrit dues obres de no ficció, 'Matèria primera' i 'La pell de la frontera'. Amb 'La casa de foc' (2022) va guanyar el Premi Proa de Novel·la i el Premi Llibreter. Ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Literatura, el Premi Ciutat de Barcelona i el Premi Llibreter, entre altres.
34 minutes
L'arribada d'un fill és una porta oberta al futur, però també, inevitablement, una mirada sobre el passat i tot de preguntes sobre el present. A El primer any Francesc Serés narra una transformació personal que avança en paral·lel a vivències que contenen els grans debats del nostre temps, però sobretot giren a l’entorn d’una pregunta que esdevé troncal: per què tenim fills? Decisions personals i dubtes íntims conviuen amb reflexions sobre la paternitat, la identitat, l'amistat, la família, però també la deriva d'Europa i del món. Des del naixement del fill fins al primer aniversari i en escenaris ben diversos, l’autor i el lector provaran d’entendre com s'obre pas la vida i com l'esperança s'ha convertit en el bé més preuat del nostre temps. Biografia de l'autor Francesc Serés (Saidí, 1972) ha publicat la trilogia de novel·les 'De fems i de marbres', els reculls de contes de 'La força de la gravetat', 'Contes russos' i 'Mossegar la poma'. També ha escrit dues obres de no ficció, 'Matèria primera' i 'La pell de la frontera'. Amb 'La casa de foc' (2022) va guanyar el Premi Proa de Novel·la i el Premi Llibreter. Ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Literatura, el Premi Ciutat de Barcelona i el Premi Llibreter, entre altres.
35 minutes
El plan económico de Kast abre un fuerte debate en Chile al incluir una rebaja del impuesto a empresas y más de 40 medidas para reactivar el crecimiento. La oposición cuestiona su impacto social y la forma de tramitación en el Congreso, donde ya se anticipa una negociación compleja.
El plan económico de Kast abre un fuerte debate en Chile al incluir una rebaja del impuesto a empresas y más de 40 medidas para reactivar el crecimiento. La oposición cuestiona su impacto social y la forma de tramitación en el Congreso, donde ya se anticipa una negociación compleja.
39 minutes
44 minutes
48 minutes
El Presidente de la República, José Antonio Kast, monitoreó este miércoles un amplio operativo de seguridad en la región Metropolitana...
El Presidente de la República, José Antonio Kast, monitoreó este miércoles un amplio operativo de seguridad en la región Metropolitana...
49 minutes
Dünýäniň dürli regionlarynda we Türkmenistanda şu günki bolan we bolup duran soňky wakalar barada gysgaça habarlar.
49 minutes
Dünýäniň dürli regionlarynda we Türkmenistanda şu günki bolan we bolup duran soňky wakalar barada gysgaça habarlar.
49 minutes
Николай Матвеенко жил в селе Камень в Черниговской области на границе с РФ: его сейчас сильно обстреливают. Пенсионер погрузил в "ВАЗ" 43-летней давности все имущество — 18 кур, петуха, собаку Жулю, холодильник, стиральную машину и мешок с черниговской картошкой. Он с трудом довез имущество до Киева
Николай Матвеенко жил в селе Камень в Черниговской области на границе с РФ: его сейчас сильно обстреливают. Пенсионер погрузил в "ВАЗ" 43-летней давности все имущество — 18 кур, петуха, собаку Жулю, холодильник, стиральную машину и мешок с черниговской картошкой. Он с трудом довез имущество до Киева
49 minutes
La responsable del Centre de Coneixement i Innovació de CaixaBank Dualiza, Mónica Moso, autora de nombrosos estudis sobre Formació Professional (FP), analitza en aquesta entrevista com veu els sistemes formatius i laborals, entrellaçant una visió tant educativa com econòmica i social. Des d’aquesta òptica, destaca: “Espanya, en els últims cinc anys, només ha crescut en [...] La entrada Mónica Moso: “Facilitar l’estudi de l’FP és un catalitzador d’integració brutal” se publicó primero en Diari del treball.
La responsable del Centre de Coneixement i Innovació de CaixaBank Dualiza, Mónica Moso, autora de nombrosos estudis sobre Formació Professional (FP), analitza en aquesta entrevista com veu els sistemes formatius i laborals, entrellaçant una visió tant educativa com econòmica i social. Des d’aquesta òptica, destaca: “Espanya, en els últims cinc anys, només ha crescut en [...] La entrada Mónica Moso: “Facilitar l’estudi de l’FP és un catalitzador d’integració brutal” se publicó primero en Diari del treball.
49 minutes
ETB1 eta La1 kateek zuzenean emango dute, larunbatean, Espainiako Kopako finala (21:00). BERRIAko Iñaut Matauko Rada eta Ainara Rodil Sevillan izango dira.
ETB1 eta La1 kateek zuzenean emango dute, larunbatean, Espainiako Kopako finala (21:00). BERRIAko Iñaut Matauko Rada eta Ainara Rodil Sevillan izango dira.