Higher education leaders in Ohio and across the country continue to navigate the strict requirements surrounding the federal grant. The post How is Workforce Pell rolling out in Ohio? Slowly, so far appeared first on Signal Cleveland.

Feed icon
Signal Cleveland
Attribution+

Higher education leaders in Ohio and across the country continue to navigate the strict requirements surrounding the federal grant. The post How is Workforce Pell rolling out in Ohio? Slowly, so far appeared first on Signal Cleveland.

Joaquín Lavín Jr. actualmente se encuentra en medio de una investigación por supuestos delitos económicos y electorales además de fraude al Fisco por casi $240 millones. El exdiputado se encuentra en el Anexo Penitenciario Capitán Yaber desde mayo y ahí recibió una nueva mala noticia. La defensa de la exautoridad buscaba la libertad del acusado, […] Este artículo El nuevo revés que sufrió Joaquín Lavín Jr. y que lo mantendrá en Prisión Preventiva fue publicado originalmente en El Diario de Antofagasta.

Feed icon
El Diario de Antofagasta
CC BY-NC🅭🅯🄏

Joaquín Lavín Jr. actualmente se encuentra en medio de una investigación por supuestos delitos económicos y electorales además de fraude al Fisco por casi $240 millones. El exdiputado se encuentra en el Anexo Penitenciario Capitán Yaber desde mayo y ahí recibió una nueva mala noticia. La defensa de la exautoridad buscaba la libertad del acusado, […] Este artículo El nuevo revés que sufrió Joaquín Lavín Jr. y que lo mantendrá en Prisión Preventiva fue publicado originalmente en El Diario de Antofagasta.

El fútbol es uno de los deportes más populares en Chile y nuestro norte no es la excepción. Acá en El Diario de Antofagasta les entregamos “10 razones para apoyar al equipo local en vez de uno de la capital”. 1.- Genera identidad El equipo local representa los valores, colores, la mascota, la cultura y […] Este artículo Actualizado 2026: 10 razones para apoyar a tu equipo local en vez de uno de la capital nacional fue publicado originalmente en El Diario de Antofagasta.

Feed icon
El Diario de Antofagasta
CC BY-NC🅭🅯🄏

El fútbol es uno de los deportes más populares en Chile y nuestro norte no es la excepción. Acá en El Diario de Antofagasta les entregamos “10 razones para apoyar al equipo local en vez de uno de la capital”. 1.- Genera identidad El equipo local representa los valores, colores, la mascota, la cultura y […] Este artículo Actualizado 2026: 10 razones para apoyar a tu equipo local en vez de uno de la capital nacional fue publicado originalmente en El Diario de Antofagasta.

It happened with a few strokes of a pen on a hilltop in northwestern Papua New Guinea on June 30: The leaders of the Tenkile Conservation Alliance (TCA) finalized an agreement to protect the densely canopied forests of the Torricelli Mountains that ripple outward in every direction. Their signatures were the last of hundreds collected […]

Feed icon
Mongabay
CC BY-ND🅭🅯⊜

It happened with a few strokes of a pen on a hilltop in northwestern Papua New Guinea on June 30: The leaders of the Tenkile Conservation Alliance (TCA) finalized an agreement to protect the densely canopied forests of the Torricelli Mountains that ripple outward in every direction. Their signatures were the last of hundreds collected […]

6 minutes

El Diario de Antofagasta
Feed icon

La última Encuesta Cadem realizó la medición de la opinión de los chilenos de temas contingentes en las últimas semanas. La estadística aseguró que el 60% de los chilenos desaprueba la gestión del Presidente José Antonio Kast, mientras que un 36% la aprueba. La medición puntualizó que la desaprobación aumentó en los argentinos identificados con […] Este artículo 60% de los chilenos desaprueba la gestión del Presidente José Antonio Kast fue publicado originalmente en El Diario de Antofagasta.

Feed icon
El Diario de Antofagasta
CC BY-NC🅭🅯🄏

La última Encuesta Cadem realizó la medición de la opinión de los chilenos de temas contingentes en las últimas semanas. La estadística aseguró que el 60% de los chilenos desaprueba la gestión del Presidente José Antonio Kast, mientras que un 36% la aprueba. La medición puntualizó que la desaprobación aumentó en los argentinos identificados con […] Este artículo 60% de los chilenos desaprueba la gestión del Presidente José Antonio Kast fue publicado originalmente en El Diario de Antofagasta.

17 minutes

Racó Català
Feed icon

Durant bona part dels segles XIX i XX, les identitats col·lectives es construïen mitjançant un procés sedimentari lent i continu. La família, l’escola, la llengua, les tradicions, el paisatge, la memòria compartida i les institucions configuraven marcs de pertinença relativament estables i identificables. Les persones podien discrepar, canviar d’idees o desplaçar-se geogràficament, però la construcció de la identitat era un procés arrelat en experiències compartides i en una determinada continuïtat històrica. Avui aquest model està entrant en crisi amb una nova forma de producció identitària que opera amb un materials i a una velocitat desconeguda fins ara. Si les velles identitats eren sobretot culturals i històriques, les noves identitats tendeixen a ser fluides i algorítmiques. No es tracta simplement que les xarxes socials hagin modificat les formes de comunicació. El que està canviant és la manera com les persones arriben a definir qui són, amb qui s’identifiquen i contra qui es posicionen. Allò que abans emergia de processos socials visibles i relativament previsibles neix cada vegada més de fluxos d’informació o “continguts” governats per sistemes opacs de recomanació, segmentació i amplificació. La identitat ja no és només el producte socials d’una herència predefinida i d’un procés intern de deliberació i elecció conscient. És també el resultat d’un entorn digital que selecciona de manera permanent quins estímuls rebem, quines emocions s’activen i quines comunitats apareixen davant nostre amb l’única finalitat de retenir l’atenció d’una ciutadania convertida en “consumidors, clients o usuaris” Aquesta transformació té conseqüències profundes. Les identitats històriques poden ser discutides, reinterpretades o criticades, però acostumen a ser el resultat d’una certa densitat cultural. Les identitats algorítmiques, en canvi, sovint es construeixen a partir d’afinitats puntuals, impulsos emocionals o consum compartit. Poden ser extraordinàriament intenses però també extraordinàriament fràgils. Són comunitats que mobilitzen molt però que arrelen poc. Durant bona part dels segles XIX i XX, la identitat catalana moderna es va configurar en diàleg i, sovint, en confrontació amb el procés de construcció de l'Estat nació espanyol. La catalanitat contemporània no va sorgir únicament de la preservació d'uns trets culturals preexistents, sinó també d'una voluntat conscient d'autoafirmació col·lectiva davant un projecte estatal que tendia a reduir i subjugar la pluralitat d’identitats peninsulars a una única tradició nacional. La consolidació de l'Estat liberal espanyol va anar associada a la construcció d'un relat nacional que situava la cultura castellana, la seva llengua i la seva memòria històrica com a eixos centrals de la identitat comuna. En aquest procés, les altres nacions històriques de la península van ser sovint relegades a una condició perifèrica, folkloritzades o interpretades com a expressions regionals d'una realitat nacional superior. La catalanitat es va desenvolupar, així, com una resposta cultural, cívica i política a aquesta dinàmica homogeneïtzadora. La llengua, les institucions pròpies, l'associacionisme, el teixit econòmic i una determinada lectura de la història van actuar com a fonaments d'un projecte col·lectiu que aspirava no només a preservar una diferència, sinó a dotar-la de continuïtat i sentit polític. Durant dècades, la pregunta sobre la identitat catalana es formulava essencialment en relació amb un altre gran subjecte polític antagònic, l'Estat nació espanyol. El conflicte, la negociació o la coexistència entre aquestes dues formes de pertinença van estructurar gran part del debat públic català contemporani des de la renaixença fins avui. Tanmateix, el segle XXI està alterant radicalment aquest escenari. La identitat catalana ja no es troba únicament davant una identitat estatal amb la qual es compara o es contraposa, sinó davant un ecosistema molt més complex de pertinences fragmentades, transitòries i globalitzades. La vella dialèctica entre nació minoritzada i Estat central continua existint, però ha deixat de ser l'únic terreny on es disputa la construcció del subjecte col·lectiu. Avui aquesta disputa es produeix també dins les plataformes digitals, els fluxos globals d'informació i els mecanismes algorítmics que modelen les formes contemporànies de socialització. El repte ja no consisteix només a resistir la pressió uniformitzadora d'un Estat, sinó a mantenir la capacitat de generar una comunitat política compartida en un entorn que tendeix a fragmentar les identitats en una multitud de micropertinences, consumides, produïdes i recombinades a una velocitat sense precedents. Comunitats digitals, tribus culturals globals, subcultures de consum, moviments transnacionals, influenciadors, marques i xarxes de pertinença efímera disputen cada dia l’atenció i la lleialtat dels individus. La qüestió no és si aquestes noves formes de pertinença son negatives o positives. Moltes han obert espais d’expressió, reconeixement i connexió abans impensables i d’altres actuen com a dissolvents socials i generen por, tensió i polarització com a mecanismes d’enquadrament sectari. El problema apareix quan la lògica econòmica que les sosté tendeix a convertir aquesta fragmentació induïda en model de negoci. El capitalisme de plataforma no necessita ciutadans cohesionats per maximitzar beneficis. Necessita usuaris segmentables. Com més atomitzada és una societat, més fàcil resulta classificar-la, predir-la i monetitzar-la. Les plataformes funcionen millor quan els individus es defineixen a través d’un gran nombre de marques identitàries específiques, quan habiten cambres d’eco diferenciades i quan consumeixen informació adaptada al seu perfi. En aquest context, la cohesió deixa de ser un actiu econòmic i es converteix gairebé en un impediment alhora de controlar el missatge i arribar al públic objectiu. La paradoxa és que les societats necessiten precisament allò que les plataformes no tenen incentius per generar, espais compartits, llenguatges comuns, relats integradors i projectes col·lectius capaços de transcendir les diferències. Aquí rau, probablement, el repte central de la catalanitat al segle XXI. No es tracta de refugiar-se en una nostàlgia distorsionada del passat ni de reconstruir una comunitat tancada sobre si mateixa. Tampoc d’intentar competir amb les plataformes utilitzant les seves mateixes armes. La qüestió és una altra. Com convertir la identitat catalana en una identitat projecte eficient en l’ús dels mecanismes més moderns i eficaços en la construcció nacional. Una identitat capaç d’incorporar la diversitat sense dissoldre’s. Una identitat que no es defineixi principalment per oposició sinó per capacitat d’articular un sentit comú compartit i amb capacitat hegemònica. Una identitat prou oberta per dialogar amb el món però prou sòlida per no quedar subsumida dins dels fluxos globals de fragmentació. Perquè la fortalesa d’una identitat no s’hauria de mesurar només pel seu grau d’homogeneïtat, sinó per la seva capacitat de generar confiança, cooperació i sentit de pertinença entre persones d’orígens molt diferents. La llengua, la tradició associativa, el municipalisme, la cultura cívica i la memòria històrica continuen essent actius de primer ordre. No com a vestigis d'un passat llunyà, sinó com a mecanismes vius de producció de confiança, cooperació i pertinença en una societat sotmesa a dinàmiques creixents de dispersió i individualització. Tanmateix, aquests recursos només conservaran la seva capacitat vertebradora si són capaços de projectar-se amb ambició en els entorns digitals on avui es formen les percepcions, els vincles i les comunitats. En cas contrari, corren el risc de perdre centralitat social i de quedar confinats a l'àmbit simbòlic. La disputa pel sentit col·lectiu del futur no es decidirà exclusivament en les institucions, els mitjans de comunicació o els espais tradicionals de socialització. Cada vegada es juga més en les plataformes, els algoritmes i les arquitectures digitals que organitzen l'atenció pública. Les comunitats que no aconsegueixin ocupar aquest espai amb relat propi i capacitat d'interpel·lació veuran reduïda progressivament la seva influència. Per contra, aquelles que sàpiguen adaptar els seus valors, imaginaris i formes de participació a la nova ecologia comunicativa disposaran de més eines per mantenir la cohesió interna, incorporar nous contingents i continuar exercint un paper actiu en la definició del seu destí col·lectiu. Una manera de participar en la globalització sense desaparèixer-hi. Una manera de dialogar amb la diversitat sense renunciar a una personalitat pròpia. Una manera de construir comunitat en una època que sembla apostar constantment per la dispersió. Potser aquesta sigui la gran qüestió del nostre temps, si les societats seran capaces de continuar produint subjectes vinculats a projectes col·lectius o si acabaran reduïdes a agregacions de tribus efímeres gestionades per algoritmes.

Feed icon
Racó Català
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

Durant bona part dels segles XIX i XX, les identitats col·lectives es construïen mitjançant un procés sedimentari lent i continu. La família, l’escola, la llengua, les tradicions, el paisatge, la memòria compartida i les institucions configuraven marcs de pertinença relativament estables i identificables. Les persones podien discrepar, canviar d’idees o desplaçar-se geogràficament, però la construcció de la identitat era un procés arrelat en experiències compartides i en una determinada continuïtat històrica. Avui aquest model està entrant en crisi amb una nova forma de producció identitària que opera amb un materials i a una velocitat desconeguda fins ara. Si les velles identitats eren sobretot culturals i històriques, les noves identitats tendeixen a ser fluides i algorítmiques. No es tracta simplement que les xarxes socials hagin modificat les formes de comunicació. El que està canviant és la manera com les persones arriben a definir qui són, amb qui s’identifiquen i contra qui es posicionen. Allò que abans emergia de processos socials visibles i relativament previsibles neix cada vegada més de fluxos d’informació o “continguts” governats per sistemes opacs de recomanació, segmentació i amplificació. La identitat ja no és només el producte socials d’una herència predefinida i d’un procés intern de deliberació i elecció conscient. És també el resultat d’un entorn digital que selecciona de manera permanent quins estímuls rebem, quines emocions s’activen i quines comunitats apareixen davant nostre amb l’única finalitat de retenir l’atenció d’una ciutadania convertida en “consumidors, clients o usuaris” Aquesta transformació té conseqüències profundes. Les identitats històriques poden ser discutides, reinterpretades o criticades, però acostumen a ser el resultat d’una certa densitat cultural. Les identitats algorítmiques, en canvi, sovint es construeixen a partir d’afinitats puntuals, impulsos emocionals o consum compartit. Poden ser extraordinàriament intenses però també extraordinàriament fràgils. Són comunitats que mobilitzen molt però que arrelen poc. Durant bona part dels segles XIX i XX, la identitat catalana moderna es va configurar en diàleg i, sovint, en confrontació amb el procés de construcció de l'Estat nació espanyol. La catalanitat contemporània no va sorgir únicament de la preservació d'uns trets culturals preexistents, sinó també d'una voluntat conscient d'autoafirmació col·lectiva davant un projecte estatal que tendia a reduir i subjugar la pluralitat d’identitats peninsulars a una única tradició nacional. La consolidació de l'Estat liberal espanyol va anar associada a la construcció d'un relat nacional que situava la cultura castellana, la seva llengua i la seva memòria històrica com a eixos centrals de la identitat comuna. En aquest procés, les altres nacions històriques de la península van ser sovint relegades a una condició perifèrica, folkloritzades o interpretades com a expressions regionals d'una realitat nacional superior. La catalanitat es va desenvolupar, així, com una resposta cultural, cívica i política a aquesta dinàmica homogeneïtzadora. La llengua, les institucions pròpies, l'associacionisme, el teixit econòmic i una determinada lectura de la història van actuar com a fonaments d'un projecte col·lectiu que aspirava no només a preservar una diferència, sinó a dotar-la de continuïtat i sentit polític. Durant dècades, la pregunta sobre la identitat catalana es formulava essencialment en relació amb un altre gran subjecte polític antagònic, l'Estat nació espanyol. El conflicte, la negociació o la coexistència entre aquestes dues formes de pertinença van estructurar gran part del debat públic català contemporani des de la renaixença fins avui. Tanmateix, el segle XXI està alterant radicalment aquest escenari. La identitat catalana ja no es troba únicament davant una identitat estatal amb la qual es compara o es contraposa, sinó davant un ecosistema molt més complex de pertinences fragmentades, transitòries i globalitzades. La vella dialèctica entre nació minoritzada i Estat central continua existint, però ha deixat de ser l'únic terreny on es disputa la construcció del subjecte col·lectiu. Avui aquesta disputa es produeix també dins les plataformes digitals, els fluxos globals d'informació i els mecanismes algorítmics que modelen les formes contemporànies de socialització. El repte ja no consisteix només a resistir la pressió uniformitzadora d'un Estat, sinó a mantenir la capacitat de generar una comunitat política compartida en un entorn que tendeix a fragmentar les identitats en una multitud de micropertinences, consumides, produïdes i recombinades a una velocitat sense precedents. Comunitats digitals, tribus culturals globals, subcultures de consum, moviments transnacionals, influenciadors, marques i xarxes de pertinença efímera disputen cada dia l’atenció i la lleialtat dels individus. La qüestió no és si aquestes noves formes de pertinença son negatives o positives. Moltes han obert espais d’expressió, reconeixement i connexió abans impensables i d’altres actuen com a dissolvents socials i generen por, tensió i polarització com a mecanismes d’enquadrament sectari. El problema apareix quan la lògica econòmica que les sosté tendeix a convertir aquesta fragmentació induïda en model de negoci. El capitalisme de plataforma no necessita ciutadans cohesionats per maximitzar beneficis. Necessita usuaris segmentables. Com més atomitzada és una societat, més fàcil resulta classificar-la, predir-la i monetitzar-la. Les plataformes funcionen millor quan els individus es defineixen a través d’un gran nombre de marques identitàries específiques, quan habiten cambres d’eco diferenciades i quan consumeixen informació adaptada al seu perfi. En aquest context, la cohesió deixa de ser un actiu econòmic i es converteix gairebé en un impediment alhora de controlar el missatge i arribar al públic objectiu. La paradoxa és que les societats necessiten precisament allò que les plataformes no tenen incentius per generar, espais compartits, llenguatges comuns, relats integradors i projectes col·lectius capaços de transcendir les diferències. Aquí rau, probablement, el repte central de la catalanitat al segle XXI. No es tracta de refugiar-se en una nostàlgia distorsionada del passat ni de reconstruir una comunitat tancada sobre si mateixa. Tampoc d’intentar competir amb les plataformes utilitzant les seves mateixes armes. La qüestió és una altra. Com convertir la identitat catalana en una identitat projecte eficient en l’ús dels mecanismes més moderns i eficaços en la construcció nacional. Una identitat capaç d’incorporar la diversitat sense dissoldre’s. Una identitat que no es defineixi principalment per oposició sinó per capacitat d’articular un sentit comú compartit i amb capacitat hegemònica. Una identitat prou oberta per dialogar amb el món però prou sòlida per no quedar subsumida dins dels fluxos globals de fragmentació. Perquè la fortalesa d’una identitat no s’hauria de mesurar només pel seu grau d’homogeneïtat, sinó per la seva capacitat de generar confiança, cooperació i sentit de pertinença entre persones d’orígens molt diferents. La llengua, la tradició associativa, el municipalisme, la cultura cívica i la memòria històrica continuen essent actius de primer ordre. No com a vestigis d'un passat llunyà, sinó com a mecanismes vius de producció de confiança, cooperació i pertinença en una societat sotmesa a dinàmiques creixents de dispersió i individualització. Tanmateix, aquests recursos només conservaran la seva capacitat vertebradora si són capaços de projectar-se amb ambició en els entorns digitals on avui es formen les percepcions, els vincles i les comunitats. En cas contrari, corren el risc de perdre centralitat social i de quedar confinats a l'àmbit simbòlic. La disputa pel sentit col·lectiu del futur no es decidirà exclusivament en les institucions, els mitjans de comunicació o els espais tradicionals de socialització. Cada vegada es juga més en les plataformes, els algoritmes i les arquitectures digitals que organitzen l'atenció pública. Les comunitats que no aconsegueixin ocupar aquest espai amb relat propi i capacitat d'interpel·lació veuran reduïda progressivament la seva influència. Per contra, aquelles que sàpiguen adaptar els seus valors, imaginaris i formes de participació a la nova ecologia comunicativa disposaran de més eines per mantenir la cohesió interna, incorporar nous contingents i continuar exercint un paper actiu en la definició del seu destí col·lectiu. Una manera de participar en la globalització sense desaparèixer-hi. Una manera de dialogar amb la diversitat sense renunciar a una personalitat pròpia. Una manera de construir comunitat en una època que sembla apostar constantment per la dispersió. Potser aquesta sigui la gran qüestió del nostre temps, si les societats seran capaces de continuar produint subjectes vinculats a projectes col·lectius o si acabaran reduïdes a agregacions de tribus efímeres gestionades per algoritmes.

18 minutes

Bulatlat
Feed icon

"The threat of El Niño is predictable. What is unacceptable is the government's refusal to act decisively despite years of warning." The post Drought spells hunger for farmers appeared first on Bulatlat.

Feed icon
Bulatlat
Attribution+

"The threat of El Niño is predictable. What is unacceptable is the government's refusal to act decisively despite years of warning." The post Drought spells hunger for farmers appeared first on Bulatlat.

El actor podría reemplazar a Ryan Hurst como protagonista de la adaptación de Amazon tras la lesión que retrasó la producción.

Feed icon
Mundiario
CC BY-SA🅭🅯🄎

El actor podría reemplazar a Ryan Hurst como protagonista de la adaptación de Amazon tras la lesión que retrasó la producción.

Украинанын президенти Владимир Зеленский бул өлкөнүн Кыргызстандагы элчиси Валерий Жовтенкону кызматтан алды. Валерий Жовтенко Украинанын Кыргызстандагы элчиси болуп 2018-жылы, мамлекетти Петр Порошенко башкарып турганда дайындалган. Ал 2011-2015-жылдары Литвада Украинанын элчиси болуп иштеген. Валерий Жовтенко Орусия Украинага кол салгандан бери украин элин колдогон кыргызстандык активисттер, укук коргоочулар менен утур-утур жолугушуп, жалпыга маалымдоо каражаттарына маектерди берип...

Feed icon
Азаттык үналгысы
Attribution+

Украинанын президенти Владимир Зеленский бул өлкөнүн Кыргызстандагы элчиси Валерий Жовтенкону кызматтан алды. Валерий Жовтенко Украинанын Кыргызстандагы элчиси болуп 2018-жылы, мамлекетти Петр Порошенко башкарып турганда дайындалган. Ал 2011-2015-жылдары Литвада Украинанын элчиси болуп иштеген. Валерий Жовтенко Орусия Украинага кол салгандан бери украин элин колдогон кыргызстандык активисттер, укук коргоочулар менен утур-утур жолугушуп, жалпыга маалымдоо каражаттарына маектерди берип...

Іран був готовий завдати удару по Україні після того, як Київ минулого місяця атакував іранське вантажне судно в Каспійському морі, але скасував атаку, заявив радник верховного лідера Ірану. «Ми були готові завдати удару по трьох місцях в Україні, але після того, як вони заявили, що атака була помилкою, ми призупинили нашу відповідь, щоб розглянути їхнє твердження», – заявив Мохсен Резаї державному телебаченню 3 серпня. «У будь-якому разі, їм доведеться заплатити за свою атаку», –...

Feed icon
Радіо Свобода
Attribution+

Іран був готовий завдати удару по Україні після того, як Київ минулого місяця атакував іранське вантажне судно в Каспійському морі, але скасував атаку, заявив радник верховного лідера Ірану. «Ми були готові завдати удару по трьох місцях в Україні, але після того, як вони заявили, що атака була помилкою, ми призупинили нашу відповідь, щоб розглянути їхнє твердження», – заявив Мохсен Резаї державному телебаченню 3 серпня. «У будь-якому разі, їм доведеться заплатити за свою атаку», –...

Ұлттық шұғыл медицинаны үйлестіру орталығының дерегінше, Қазақстанда кейінгі айларда аптап ыстықтың салдарынан 26 адам қайтыс болған деп хабарлады BES.media басылымы. Бұл көрсеткіш былтырғы жылдың осындай кезеңімен салыстырғанда 3,5 есе көп. Биылғы ыстық кезінде өзін қолайсыз сезінген 30 мың адам жедел жәрдем көмегіне жүгінген, оның 2700-іне күн өту, ағзасы кеберсіп, қызуы көтерілуіне байланысты көмек көрсетілген. Бұл былтырғы осындай кезеңдегі көрсеткіштен 2,5 есе артық. 200-ге жуық адам...

Feed icon
Азат Еуропа/Азаттық радиосы
Attribution+

Ұлттық шұғыл медицинаны үйлестіру орталығының дерегінше, Қазақстанда кейінгі айларда аптап ыстықтың салдарынан 26 адам қайтыс болған деп хабарлады BES.media басылымы. Бұл көрсеткіш былтырғы жылдың осындай кезеңімен салыстырғанда 3,5 есе көп. Биылғы ыстық кезінде өзін қолайсыз сезінген 30 мың адам жедел жәрдем көмегіне жүгінген, оның 2700-іне күн өту, ағзасы кеберсіп, қызуы көтерілуіне байланысты көмек көрсетілген. Бұл былтырғы осындай кезеңдегі көрсеткіштен 2,5 есе артық. 200-ге жуық адам...

കീർത്തന, കാവ്യ, നീഷ്‌മ എന്നിവരുടെ ബാങ്ക് അക്കൗണ്ട് വിവരങ്ങളും ഫോൺ കോളുകളുടെ വിവരശേഖരണവും നടക്കുന്നു.

Feed icon
ദേശാഭിമാനി
CC BY-NC-SA🅭🅯🄏🄎

കീർത്തന, കാവ്യ, നീഷ്‌മ എന്നിവരുടെ ബാങ്ക് അക്കൗണ്ട് വിവരങ്ങളും ഫോൺ കോളുകളുടെ വിവരശേഖരണവും നടക്കുന്നു.

The battle to find a successor for Fresno County’s soon-to-be-expired transportation tax just found a bigger arena. On Monday morning, Assemblymember Esmeralda Soria, a Democrat and former Fresno city councilmember, rewrote a proposed statewide healthcare bill that had been in the works for months into an “emergency statute” requiring Fresno County to place qualified signature-led […] The post ‘Unprecedented’ bill sets up new power struggle between state legislature and Fresno County supervisors appeared first on Fresnoland.

Feed icon
Fresnoland
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

The battle to find a successor for Fresno County’s soon-to-be-expired transportation tax just found a bigger arena. On Monday morning, Assemblymember Esmeralda Soria, a Democrat and former Fresno city councilmember, rewrote a proposed statewide healthcare bill that had been in the works for months into an “emergency statute” requiring Fresno County to place qualified signature-led […] The post ‘Unprecedented’ bill sets up new power struggle between state legislature and Fresno County supervisors appeared first on Fresnoland.

நீர் வளங்களை தனியாருக்கு தாரை வார்ப்பது, விவசாய நிலங்களில் ஹைட்ரோ கார்பன் எடுப்பது, விவசாயத்தையும் விவசாயிகளையும் பன்னாட்டு கம்பெனிகளுக்கு பலி கொடுக்க சிறப்புச் சட்டங்கள் கொண்டு வருவது என இந்திய விவசாயத்தையே அழித்து வரும் இந்தக் கும்பல் ஆடிப் பெருக்கை கொண்டாட வருவது எதற்காக? இந்து முனைவாக்கமும் மக்களை மதரீதியில் பிளப்பதும் தான் இக்கும்பலின் நோக்கம்.

Feed icon
வினவு
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

நீர் வளங்களை தனியாருக்கு தாரை வார்ப்பது, விவசாய நிலங்களில் ஹைட்ரோ கார்பன் எடுப்பது, விவசாயத்தையும் விவசாயிகளையும் பன்னாட்டு கம்பெனிகளுக்கு பலி கொடுக்க சிறப்புச் சட்டங்கள் கொண்டு வருவது என இந்திய விவசாயத்தையே அழித்து வரும் இந்தக் கும்பல் ஆடிப் பெருக்கை கொண்டாட வருவது எதற்காக? இந்து முனைவாக்கமும் மக்களை மதரீதியில் பிளப்பதும் தான் இக்கும்பலின் நோக்கம்.

Большинство российских ударных беспилотников, атакующих Украину, заходят через Сумскую область. Именно там украинские военные развернули масштабную сеть дронов-перехватчиков, которые пытаются уничтожать цели еще на подлете. Как устроена эта система и насколько она эффективна? Это последствия одного из российских ударов по Сумам. Реактивный "Шахед" был запущен по отделению Новой почты. Тогда погибли три человека. Российская армия также регулярно атакует заправки, гипермаркеты и городскую...

Feed icon
Настоящее Время
Attribution+

Большинство российских ударных беспилотников, атакующих Украину, заходят через Сумскую область. Именно там украинские военные развернули масштабную сеть дронов-перехватчиков, которые пытаются уничтожать цели еще на подлете. Как устроена эта система и насколько она эффективна? Это последствия одного из российских ударов по Сумам. Реактивный "Шахед" был запущен по отделению Новой почты. Тогда погибли три человека. Российская армия также регулярно атакует заправки, гипермаркеты и городскую...

32 minutes

Racó Català
Feed icon

A la superficie de la meva pell d’humana hi ha restes de saliva, petons, carícies, mossegades, esperma, xuclets, talls, ferides, cops, llagues, suor, cicatrius, rascades, sang, crostes, blaus, lesions, esgarrapades, bufetades, varius, butllofes i cremades. No em calen ni perforacions ni tatuatges, el meu cos és un mapa.

Feed icon
Racó Català
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

A la superficie de la meva pell d’humana hi ha restes de saliva, petons, carícies, mossegades, esperma, xuclets, talls, ferides, cops, llagues, suor, cicatrius, rascades, sang, crostes, blaus, lesions, esgarrapades, bufetades, varius, butllofes i cremades. No em calen ni perforacions ni tatuatges, el meu cos és un mapa.

Російські війська вночі КАБами вдарили по Сумах, попередньо, загинула людина, повідомив голова міської військової адміністрації Сергій Кривошеєнко

Feed icon
Радіо Свобода
Attribution+

Російські війська вночі КАБами вдарили по Сумах, попередньо, загинула людина, повідомив голова міської військової адміністрації Сергій Кривошеєнко

Небо в Сумской области гудит от двигателей дронов разных типов: как украинских, так и российских. Военные говорят, что за этот регион сейчас идет настоящая воздушная война. Обнаружить цель в воздухе – задача не из легких. Среди арсенала перехватчиков – модель под названием P1-Sun.

Feed icon
Настоящее Время
Attribution+

Небо в Сумской области гудит от двигателей дронов разных типов: как украинских, так и российских. Военные говорят, что за этот регион сейчас идет настоящая воздушная война. Обнаружить цель в воздухе – задача не из легких. Среди арсенала перехватчиков – модель под названием P1-Sun.

Albert Pintó regresa al cine con Leones en invierno, un thriller dramático protagonizado por Luis Zahera que explora las consecuencias de una tragedia familiar y el camino hacia una obsesiva búsqueda de justicia.

Feed icon
Mundiario
CC BY-SA🅭🅯🄎

Albert Pintó regresa al cine con Leones en invierno, un thriller dramático protagonizado por Luis Zahera que explora las consecuencias de una tragedia familiar y el camino hacia una obsesiva búsqueda de justicia.

The sudden migration of an estimated 50,000 people from Morocco into the Spanish territory of Ceuta last week defied immediate explanation. Why now? Why all at once? Had someone sent them? To a certain crowd, all the answers could be found some 2,000 miles away, on the other end of the Mediterranean Sea. The reason... The post How the Ceuta migration crisis became fodder for anti-Israel conspiracy theorists appeared first on The Forward.

Feed icon
The Forward
Attribution+

The sudden migration of an estimated 50,000 people from Morocco into the Spanish territory of Ceuta last week defied immediate explanation. Why now? Why all at once? Had someone sent them? To a certain crowd, all the answers could be found some 2,000 miles away, on the other end of the Mediterranean Sea. The reason... The post How the Ceuta migration crisis became fodder for anti-Israel conspiracy theorists appeared first on The Forward.