Open Newswire

Aquest article, el primer d’un grupuscle sobre com s’ha sentenciat l’ensenyament musical a primària, pretén apropar la realitat d’aquesta àrea a famílies, docents i altri, ja que l’experiència m’ha fet constatar el desconeixement absolut d’aquesta per part de la pràctica totalitat de la comunitat educativa i, per tant, el desemparament social al qual estem abocats [...] L'entrada Rèquiem per la música I: l’assignatura aparador ha aparegut primer a El Diari de l'Educació.

Au Venezuela la loi d’amnistie des prisonniers politiques a deux mois exactement. Elle a été votée par le parlement le 20 février dernier. Deux mois durant lesquels des centaines de détenus ont bel et bien été libérés, pourtant l’application du texte fait débat. Retour sur deux mois de polémiques.

Hearing will begin on March 2, 2027. OLT previously granted party status to neighbours in a rare decision.

La corsa de relèus per la lenga occitana La Passem arribarà a son tèrme lo dissabte 9 de mai après dètz jorns de mobilizacion en percorrent Gasconha tota. Per aquesta darrièra jornada, l’associacion Carrièras Occitanas serà presenta a Anglet en portant lo ligam al quilomètre 2108 de la corsa. L’eveniment se tendrà sul Pòrt de Plasença de l’Estacada, ont los participants son convidats a se retrobar a partir de 18h. Continua llegint

Per Euròpa, de la Korrika basca a La Passem occitana, en passant per d’autras iniciativas celticas o catalanas, las corsas de relèus percorron lors territòris per rendre visiblas las lengas minorizadas, defendre lor proteccion e federar las comunautats engatjadas. Continua llegint

En Catalonha e dins l’estat espanhòl, i a de personas qu’existisson, mas legalament non. Trabalhan, consuman e sostenon de parts del sistèma, mas apareisson pas dins l’encastre juridic. Quand aquò se passa a granda escala, la question quita d’èsser morala e ven estructurala: que fa exactament un sistèma quand a besonh de personas que reconeis pas? Aquela realitat es pas excepcionala ni estrictament locala. Continua llegint

Employees at MCC found Roberto Daniel Garcia Jacobo unresponsive shortly after 9:30 a.m. Saturday.

Four-time candidate Ammar Campa-Najjar discusses his campaign for CA-48, one of the most-watched races in the country.

Motortion Films/ShutterstockQuan un jove migrat de 18–20 anys acumula atur, inseguretat residencial, discriminació i malestar emocional, el risc d’exclusió i sensellarisme creix. Agilitzar papers i feina és una mesura que ha d'anar estretament lligada a garantir menjar i sostre, ja que la salut d'aquest sector de població depèn directament de la seva situació vital. Estudis recents mostren la necessitat de documentar i avaluar més la salut mental dels joves menors sols (JMS). En aquesta línia es va dur endavant , que analitza la salut i el benestar de 57 joves, combinant qüestionaris quantitatius amb entrevistes qualitatives a informants clau, com educadors/es i professionals d’acollida. La principal conclusió: més de la meitat dels joves enquestats declara tristesa o desesperança sostinguda durant més de dues setmanes seguides. I més del 20 % està al límit de patir un problema de salut mental. Encara que la mostra d'aquest nou estudi a Catalunya és modesta, hi ha recerques que confirmen la salut mental fràgil d'aquest grup de joves, que pateixen dol migratori, desconfiança cap al sistema i barreres idiomàtiques i administratives. Altres assenyalen manca de recursos i circuits lents per a l’atenció psicològica. Un repàs a les dades L’arribada de JMS a Catalunya ha viscut oscil·lacions entre el 2019 i el 2025. Són, majoritàriament, adolescents que en pocs mesos esdevenen majors d’edat i passen a afrontar la vida sense referents familiars ni xarxes pròpies. El 69 % provenen del Marroc —seguits de Senegal, Algèria i Sierra Leone— i tres de cada quatre van migrar per motius econòmics. El 68 % no treballa i qui treballa ho fa en feines poc qualificades i precàries. Respecte a l'habitatge, hi ha estudis que aprofundeixen més en aquest tema en concret, però el nostre ha detectat que el 68,4 % d'enquestats viu en pisos per a joves menors sols o inclosos en programes d’inclusió; el 17 % de lloguer i un 14 % es troba en situació de carrer, amb elevada mobilitat residencial. Salut física percebuda com bona, però benestar emocional fràgil La majoria dels enquestats qualifica la seva salut física de bona o molt bona. En canvi, amb el benestar emocional no passa el mateix: el 57,9 % declara tristesa o desesperança sostinguda durant més de dues setmanes seguides. A més, el 43,4 % dels enquestats mostra senyals d’estar en risc de patir un problema de salut mental. Els resultats van més enllà, ja que mostren dificultats en la conducta en un 26,8 % dels casos i hiperactivitat en un 16,1 %, ambdues situacions també indicadores de patir risc emocional. En general, la recerca reflecteix mancances d’optimisme, energia i connexió social. De fet, el 61,4 % afirma haver-se sentit discriminat l’últim any —per origen ètnic, aspecte físic o edat—, sovint en entorns quotidians, com supermercats. Sobretot, diuen, han rebut insults i burles. Aquests resultats no són aïllats, ja que altres recerques o organitzacions de professionals mostren coincidències amb les conclusions a les quals s'ha arribat. Altres indicadors de salut: menjar, descans i consum La recerca mostra també la feblesa d'altres indicadors de salut. L'alimentació del grup enquestat és pobra en llegums i peix. Un 26,3 % admet haver passat gana la darrera setmana, cosa que mostra inseguretat alimentària i manca de xarxes de suport. Malgrat una activitat física elevada (un 40,3 % la defineix com “extenuant” i un 36,8 %, com a “moderada”), aquesta pràctica podria no compensar dèficits nutricionals. Els indicadors de consum d’alcohol i d’altres drogues és baix (el 14 % ha consumit cànnabis alguna vegada i el 5,2 % ha fet binge drinking). Respecte a la salut sexual, del 56,9 % que assegura haver mantingut relacions sexuals; només el 18,9 % diu usar preservatiu sempre, un patró que augmenta el risc de patir infeccions de transmissió sexual (ITS) i embarassos no desitjats. A més, un 24 % refereix haver patit maltractament sexual alguna vegada (coacció o actes no consentits), dada que obliga a reforçar la prevenció i l’atenció especialitzada. Ajudar i ganes d'estudiar: factors protectors Tanmateix, l'estudi també ha captat que hi ha una disposició a ajudar als altres i a ser agradable, cosa que indica una conducta prosocial, un factor protector front als problemes de salut mental. Les dades també mostren ganes d’estudiar i de fer activitat física, dos factors essencials a tenir en compte per a dissenyar trajectòries d'emancipació que siguin reals. 10 mesures concretes: A partir dels resultats esmentats i dels plans públics vigents, s'han proposat a l'estudi 10 mesures que haurien d'acompanyar aquests joves menors sols per protegir i millorar la seva salut mental, derivada de la situació vital que pateixen: Cribratges breus de salut mental a entitats d’acollida. Unitats mòbils setmanals dins de pisos i centres, de manera que es redueixi l’estigma i les barreres d’accés. Prescripció social (activitats d'esport, art, voluntariat) des dels CAP i entitats, amb seguiment i avaluació. Prevenció d’addiccions: programes de reducció de riscos (tabac/cànnabis) vinculats a actius en salut i oci saludable. Mediació intercultural, acollida lingüística i prevenció de la segregació. Salut sexual i reproductiva: circuits d’accés universal, distribució de preservatius i educació afectiva-sexual adaptada; detecció i atenció de violències sexuals amb suport jurídic i psicològic. Habitatge: ampliar pisos assistits i quotes en parc social i assequible, i prevenir el sensellarisme amb borses de lloguer amb garanties públiques. Seguretat alimentària: targetes moneder, cuines comunitàries i alfabetització nutricional culturalment adaptada. Feina digna com a política de salut: itineraris formatius amb certificació, permisos més àgils i inserció en sectors amb vacants, amb garanties de drets laborals. Governança interdepartamental: integrar aquestes mesures a PNJCat 2030, PINSAP, PAAS i Plans de VIH/ITS, amb indicadors i pressupost. La clau és apropar la salut a on són els joves, agilitzar papers i feina, i garantir menjar i sostre. Això és política social, sí, però també és salut pública. Les persones signants no són assalariades, ni consultores, ni posseïxen accions, ni reben finançament de cap companyia o organització que puga obtenir benefici d'aquest article, i han declarat no tenir vincles rellevants més enllà del càrrec acadèmic citat anteriorment.

encierro/ShutterstockLa crisi climàtica, la pèrdua de biodiversitat i l’augment de les desigualtats socials i ambientals han situat la sostenibilitat al centre del debat global. Davant d’aquest escenari, organismes internacionals com les Nacions Unides o l’OCDE insisteixen en la necessitat de desenvolupar competències que permetin als ciutadans comprendre aquests reptes i actuar-hi. Entre aquestes competències destaca el pensament crític, entès com la capacitat de qüestionar normes i pràctiques, revisar els propis valors i posicionar-se davant dels reptes contemporanis. En aquest context, la recerca en educació literària presta una atenció creixent a la relació entre literatura i sostenibilitat. En aquest marc, s’inscriu el concepte de literacitat ecocrítica, que designa la capacitat d’interpretar els textos literaris tenint en compte les relacions entre humans, entorns naturals i estructures socials. També els valors culturals que aquestes representacions projecten sobre el món. Literatura, cultura i sostenibilitat La literacitat ecocrítica parteix d’una idea fonamental: la literatura reflecteix patrons culturals profunds sobre la manera com les societats entenen el món. Els paisatges que descriuen els llibres, les formes de convivència entre humans i altres espècies o les representacions del territori formen part d’aquest imaginari col·lectiu. Els textos literaris ofereixen visions diverses sobre el progrés, l’ús dels recursos, les relacions entre comunitats o la convivència amb la natura. L’anàlisi d’aquestes representacions permet examinar com s’han construït determinades concepcions del desenvolupament, del medi ambient o de la justícia social. Aquest enfocament s’alimenta de dos camps d’estudi complementaris. D’una banda, la literacitat crítica, que concep la lectura com un procés actiu d’interpretació i de diàleg amb el text. De l’altra, l’ecocrítica, que analitza les representacions del medi natural en la literatura i la seva relació amb qüestions culturals, socials i ambientals. La literacitat ecocrítica se situa en la confluència d’aquests dos camps i posa l’accent en la capacitat dels lectors per identificar i interpretar les interdependències entre humans, ecosistemes i estructures socials. Llegir amb una perspectiva ecocrítica L’aproximació ecocrítica a la lectura no exigeix necessàriament una activitat didàctica formal. Pot emergir tant en la lectura individual com en les converses que s’organitzen al voltant dels llibres. Algunes preguntes poden orientar aquesta aproximació interpretativa: Com es representa la natura en el text o en les imatges? Quin paper té l’espai físic en el desenvolupament de l’obra? Quines relacions s’estableixen entre humans, animals i entorns? Quins valors socials o culturals es projecten en aquestes representacions? Aquesta mena d’interrogants pot afavorir el desenvolupament d’una consciència crítica i socioambiental, ja que conviden els lectors a observar amb més atenció les relacions entre les persones, els territoris i els ecosistemes. El paper dels mediadors de lectura El desenvolupament de la literacitat ecocrítica no depèn únicament de la interpretació dels textos. També està relacionat amb quines obres arriben als lectors i en quins contextos es llegeixen. En aquest procés intervenen diversos mediadors de lectura –mestres, famílies, bibliotecaris, llibreters o altres prescriptors culturals. A través de les seves recomanacions i de les converses que generen al voltant dels llibres, aquests mediadors poden facilitar que infants i joves entrin en contacte amb obres que convidin a reflexionar sobre la sostenibilitat, la convivència o la justícia social. Ara bé, aquesta selecció no hauria de respondre únicament a criteris temàtics. La literatura infantil i juvenil no pot reduir-se a una eina instrumental al servei d’objectius educatius o socials. Les obres han de ser escollides en primer lloc pel seu valor literari i estètic, per la seva capacitat d’interpel·lar els lectors des de l’experiència artística. En altres paraules: per fomentar una lectura amb sensibilitat ecocrítica, cal primer garantir l’accés a literatura de qualitat. Una biblioteca de lectures ecocrítiques Una iniciativa recent que explora aquest enfocament és el llibre The Green Dialogues: Ecocritical Pathways to Children’s Literature in Education. El volum inclou una Biblioteca Green Dialogues, una selecció d’obres de literatura infantil i juvenil especialment acurada. Aquestes obres aborden temes diversos com les migracions, la memòria històrica, la relació amb els animals, les desigualtats socials, el consumisme o la transformació dels paisatges. Entre els títols seleccionats, trobem en versió catalana o castellana: Beatrice Alemagna. Un gran dia de res Nadia Belhadi–Marion Majewski. El retorn dels llops Vicente Bellmont–Marta Altés. I tu, com ho veus? Anouck Boisrobert–Louis Rigaud. La selva del peresós Isabelle Carrier. El cassó del Gerard Nora Dåsnes. ¡Salvemos el bosque! Cary Fagan–Madeline Kloepper. La cadireta blava Hye-Eun Kim. El llapis JonArno Lawson–Sydney Smith. Un camí de flors_ Astrid Lindgren. Ronia, la filla del bandoler Yuichi Noritake. El bosc dels germans Kaia Dahle Nyhus. El món va dir sí Roger Olmos. Lucía Jérôme Ruillier. Quatre petites cantonades de no res Francesca Sanna. El viatge Fabrizio Silei–Maurizio A. C. Quarello. L’autobús de la Rosa Shel Silverstein. L’arbre generós Kaori Takahashi. Toc-toc! Ruth Vander Zee–Roberto Innocenti. La història de l’Erika Issa Watanabe. Migrants Jeanette Winter. Malala: una nena valenta de Pakistan; Iqbal: un nen valent de Pakistan Giovanna Zoboli–Mariachiara Di Giorgio. La sopa del senyor Lepron Llegir per ampliar la consciència La literacitat ecocrítica no pretén convertir cada lectura en una lliçó sobre sostenibilitat. El que proposa és aprofundir en la interpretació dels textos literaris i examinar les visions del món que aquests transmeten. En un moment en què els reptes ambientals i socials exigeixen transformacions immediates en les nostres formes de produir, consumir i relacionar-nos amb la societat i el planeta, la literatura pot contribuir a ampliar la consciència amb què infants i joves observen el món que els envolta. Maria Pujol Valls no rep salari, ni realitza tasques de consultoria, ni posseeix accions, ni rep finançament de cap empresa o organització que pugui obtenir benefici d'aquest article, i ha declarat no tenir vincles rellevants més enllà del càrrec acadèmic citat.

Hecho de violencia ocurrió durante la madrugada de este domingo en las afueras de una conocida discoteca del sector sur de la ciudad. La víctima falleció producto de la gravedad de sus heridas. Autoridades investigan y buscan a responsables de este nuevo homicidio en la capital regional. Este artículo Joven de 21 años murió tras ser baleado afuera de discoteca en Antofagasta fue publicado originalmente en El Diario de Antofagasta.

Forțele americane au deschis focul asupra unei nave sub pavilion iranian în Golful Oman și au capturat-o. Nava încerca să eludeze blocada maritimă impusă de SUA, potrivit Pentagonului. Comandamentul militar iranian a reacționat furios, amenințând cu represalii.

Físicos de todo el mundo buscan señales de “nueva física” más allá del marco teórico. Un nuevo estudio español pone límites a la posible existencia de nuevas partículas.

En République démocratique du Congo, l’acceuil de migrants expulsés des États-Unis soulève de nombreuses interrogations. Un premier groupe de quinze migrants de nationalités péruvienne, colombienne et équatorienne est arrivé à Kinshasa vendredi 17 avril dans le cadre d’un accord conclu avec l’administration américaine. D’autres transferts pourraient suivre dans les prochains jours, alors que la polémique enfle déjà. Pour la société civile, le manque de clarté autour de la situation de ces migrants pourrait déjà constituer une atteinte à leurs droits fondamentaux. La société civile dénonce l’opacité du dossier, tandis que l’opposition hausse le ton et reste suspicieuse.

El presidente Donald Trump se muestra optimista ante la posibilidad de que las próximas conversaciones con Irán en Islamabad logren un consenso, pero Teherán descarta avances en la nueva ronda de negociaciones.

การทูตเชิงวิทยาศาสตร์ (science diplomacy) ได้กลายเป็นคำสำคัญในวาทกรรมเชิงนโยบายของไทย ภายหลังที่ ศ.ดร.ยศชนัน วงศ์สวัสดิ์ ในฐานะรองนายกรัฐมนตรีและรัฐมนตรีว่าการกระทรวงการอุดมศึกษา วิทยาศาสตร์ วิจัยและนวัตกรรม (อว.) ได้กล่าวถึงทิศทางการดำเนินงานของกระทรวงและรัฐบาล โดยเน้นย้ำให้การทูตเชิงวิทยาศาสตร์เป็นกลไกหลักในการขับเคลื่อนการพัฒนาประเทศในทุกมิติ ทั้งด้านวิทยาศาสตร์ เทคโนโลยี และนวัตกรรม ซึ่งถูกวางให้สอดรับกับบริบทภูมิรัฐศาสตร์ร่วมสมัย โดยเฉพาะการแข่งขันทางเทคโนโลยี และความพยายามเพิ่มขีดความสามารถของประเทศในสาขายุทธศาสตร์ อาทิ ปัญญาประดิษฐ์ อุตสาหกรรมเซมิคอนดักเตอร์ และเศรษฐกิจสุขภาพ (W

Un equipo de investigadores ha puesto sobre la mesa una nueva posible terapia para personas con el síndrome de Down basada en herramientas CRISPR.

El 49% de los encuestados en la última edición de la encuesta Plaza Pública Cadem cree que el Plan de...

La vivienda inclusiva para personas con discapacidad intelectual depende de cinco factores: el entorno físico, el social, el natural, el de los apoyos y el simbólico. Todos influyen en la autonomía, el bienestar y la participación comunitaria.

En nuestro reciente estudio intentamos arrojar luz sobre una aparente paradoja: el uso de internet mejora nuestro bienestar, pero también incrementa la ecoansiedad.