7 minutes
Srpsko-ruski humanitarni centar u Nišu, na jugu Srbije, trebalo bi da dobije savremenu opremu za gašenje požara i novi trenažer na poligonu centra, najavljeno je u četvrtak u Beogradu posle sastanka zvaničnika Ministarstva unutrašnjih poslova (MUP) Srbije i Ministarstva za vanredne situacije Rusije. U saopštenju MUP-a je navedeno da je to predviđeno programom razvoja Centra za period 2025-2027. U Beogradu su se sastali šef kabineta ministra unutrašnjih poslova Srbije Slobodan Nedeljković i...
Srpsko-ruski humanitarni centar u Nišu, na jugu Srbije, trebalo bi da dobije savremenu opremu za gašenje požara i novi trenažer na poligonu centra, najavljeno je u četvrtak u Beogradu posle sastanka zvaničnika Ministarstva unutrašnjih poslova (MUP) Srbije i Ministarstva za vanredne situacije Rusije. U saopštenju MUP-a je navedeno da je to predviđeno programom razvoja Centra za period 2025-2027. U Beogradu su se sastali šef kabineta ministra unutrašnjih poslova Srbije Slobodan Nedeljković i...
7 minutes
The head of Salem-Keizer Public Schools spent nearly a year painstakingly holding meetings and restructuring staffing plans to close a $23 million budget deficit for the next school year. By early February, Superintendent Andrea Castañeda shared the plans publicly with staff and media, describing it at a news conference as a “proactive measure for us, […]
7 minutes
The head of Salem-Keizer Public Schools spent nearly a year painstakingly holding meetings and restructuring staffing plans to close a $23 million budget deficit for the next school year. By early February, Superintendent Andrea Castañeda shared the plans publicly with staff and media, describing it at a news conference as a “proactive measure for us, […]
8 minutes
An Ankeny school teacher who was fired after being criminally charged with lascivious acts involving a child is entitled to collect unemployment benefits, a judge has ruled. Court records show that on Sept. 10, 2025, police arrested Michael Scott Burrows, 50, of Ankeny and charged him with three counts of lascivious acts involving a child […]
An Ankeny school teacher who was fired after being criminally charged with lascivious acts involving a child is entitled to collect unemployment benefits, a judge has ruled. Court records show that on Sept. 10, 2025, police arrested Michael Scott Burrows, 50, of Ankeny and charged him with three counts of lascivious acts involving a child […]
8 minutes
Construction came to a halt on a controversial homeless shelter in Bensonhurst, Brooklyn, this week, as city agencies issued stop-work orders for additional asbestos-related testing. Both the New York City Department of Buildings (DOB) and the New York City Department of Environmental Protection (DEP) called for extra analysis on the site at 2501 86th Street, […] The post Construction Halted at Controversial Brooklyn Homeless Shelter appeared first on Documented.
Construction came to a halt on a controversial homeless shelter in Bensonhurst, Brooklyn, this week, as city agencies issued stop-work orders for additional asbestos-related testing. Both the New York City Department of Buildings (DOB) and the New York City Department of Environmental Protection (DEP) called for extra analysis on the site at 2501 86th Street, […] The post Construction Halted at Controversial Brooklyn Homeless Shelter appeared first on Documented.
8 minutes
Kevin Billingsley, 35, of San Diego was the victim in the fatal 2023 drive-by shooting.
Kevin Billingsley, 35, of San Diego was the victim in the fatal 2023 drive-by shooting.
9 minutes
El 70,6% de los hogares españoles tiene vivienda en propiedad, el nivel más bajo registrado, mientras los menores de 35 años apenas alcanzan el 36,7%. Aunque las rentas bajas han mejorado ingresos, el precio del alquiler y la vivienda impide convertir esa subida en patrimonio.
9 minutes
El 70,6% de los hogares españoles tiene vivienda en propiedad, el nivel más bajo registrado, mientras los menores de 35 años apenas alcanzan el 36,7%. Aunque las rentas bajas han mejorado ingresos, el precio del alquiler y la vivienda impide convertir esa subida en patrimonio.
9 minutes
The Tennessee Senate approved a private-school voucher bill Thursday expanding the program to 35,000 students, despite concerns it could drain the state budget and force school districts to collect students’ Social Security numbers. Checking children’s Social Security cards when they register for classes could lead to a legal challenge for potentially violating federal discrimination laws […]
The Tennessee Senate approved a private-school voucher bill Thursday expanding the program to 35,000 students, despite concerns it could drain the state budget and force school districts to collect students’ Social Security numbers. Checking children’s Social Security cards when they register for classes could lead to a legal challenge for potentially violating federal discrimination laws […]
10 minutes
«Туапсинський НПЗ здійснює переробку нафти заявленим обсягом 12 мільйонів тонн на рік. Підприємство активно задіяне у забезпеченні російської окупаційної армії», – заявили в Генштабі
«Туапсинський НПЗ здійснює переробку нафти заявленим обсягом 12 мільйонів тонн на рік. Підприємство активно задіяне у забезпеченні російської окупаційної армії», – заявили в Генштабі
11 minutes
Sign up for Chalkbeat New York’s free daily newsletter to get essential news about NYC’s public schools delivered to your inbox.New York City public school parents and educators eagerly awaiting to know next year’s first day of school will likely get the answer soon: Chancellor Kamar Samuels expects the school calendar to drop next week.“Everybody wants to know: When will the school calendar be released?” Randi Garay, the co-chair of the Chancellor’s Parent Advisory Council, pressed Samuels Thursday morning. Samuels responded: “Feel confident saying by the end of next week.” Families and staff have yet to receive confirmation about the first day of the 2026-27 school year and the timing of holidays, making it difficult to plan summer camps or make child care arrangements. But most are expecting a late start to the school year.The first day of school for students is typically the Thursday after Labor Day, which falls on Sept. 10 this year. It’s on the later side since Sept. 1 is on a Tuesday, and it could mean many families will struggle with the longer stretch of post-Labor Day child care. This year’s calendar might bring other quirks that have made planning especially difficult for next school year. Students are unlikely to get off this year for the Jewish new year of Rosh Hashanah, which falls on the weekend of Sept. 11, just after the start of school. But they will likely have off on Sept. 21 for Yom Kippur, just after what is expected to be the first full week of the school year. The trickiest thing is that Easter and Passover are far apart in 2027, with Easter Sunday on March 28 and the first night of Passover on April 21. When these holidays were spread out in the 2023-24 school year, the Education Department ended up going back to the drawing board after releasing a calendar that sparked backlash. After giving Good Friday off, the city added a day after Easter Sunday. And after giving schools a weeklong spring break that coincided with most of Passover, the city ended up adding two more days for the last two days for the eight-day holiday. The timing of the school calendar’s release has varied widely over the past decade. Officials have often released it in March or April. In recent years, the calendar has come as late as the end of May, prompting loud complaints. Many other school districts, including Newark, Chicago, Boston, Philadelphia, and Los Angeles, have already published their 2026-27 calendars.The city recently experimented with releasing multiple years of calendars at once — after the teachers union fought for that. Samuels, however, said the city will only release one year at time, at least for now. “The calendar is coming out right on time,” Education Department spokesperson Nicole Brownstein wrote in an email. She called the prior decision to release multiple years at once “an anomaly.”Many observers will be watching closely to see how many days of class students will have. Under state rules, the city must offer 180 days of learning. This year, the city is on track to have only 175 days of instruction after the state gave the city permission to cancel a day of school due to a snowstorm on top of having four teacher professional development days that counted toward the state’s limit, as the rules allow. (Before Mayor Zohran Mamdani reinstated a snow day this year, the city’s post-pandemic approach during storms has been to pivot to virtual learning rather than canceling class.)In general, New York City students have fewer hours of instruction than average, largely because the 6 hour and 20 minute school day is shorter than what many other districts offer. Alex Zimmerman is a senior reporter for Chalkbeat New York, covering NYC public schools. Contact Alex at azimmerman@chalkbeat.org.Amy Zimmer is the bureau chief for Chalkbeat New York. Contact Amy atazimmer@chalkbeat.org.
Sign up for Chalkbeat New York’s free daily newsletter to get essential news about NYC’s public schools delivered to your inbox.New York City public school parents and educators eagerly awaiting to know next year’s first day of school will likely get the answer soon: Chancellor Kamar Samuels expects the school calendar to drop next week.“Everybody wants to know: When will the school calendar be released?” Randi Garay, the co-chair of the Chancellor’s Parent Advisory Council, pressed Samuels Thursday morning. Samuels responded: “Feel confident saying by the end of next week.” Families and staff have yet to receive confirmation about the first day of the 2026-27 school year and the timing of holidays, making it difficult to plan summer camps or make child care arrangements. But most are expecting a late start to the school year.The first day of school for students is typically the Thursday after Labor Day, which falls on Sept. 10 this year. It’s on the later side since Sept. 1 is on a Tuesday, and it could mean many families will struggle with the longer stretch of post-Labor Day child care. This year’s calendar might bring other quirks that have made planning especially difficult for next school year. Students are unlikely to get off this year for the Jewish new year of Rosh Hashanah, which falls on the weekend of Sept. 11, just after the start of school. But they will likely have off on Sept. 21 for Yom Kippur, just after what is expected to be the first full week of the school year. The trickiest thing is that Easter and Passover are far apart in 2027, with Easter Sunday on March 28 and the first night of Passover on April 21. When these holidays were spread out in the 2023-24 school year, the Education Department ended up going back to the drawing board after releasing a calendar that sparked backlash. After giving Good Friday off, the city added a day after Easter Sunday. And after giving schools a weeklong spring break that coincided with most of Passover, the city ended up adding two more days for the last two days for the eight-day holiday. The timing of the school calendar’s release has varied widely over the past decade. Officials have often released it in March or April. In recent years, the calendar has come as late as the end of May, prompting loud complaints. Many other school districts, including Newark, Chicago, Boston, Philadelphia, and Los Angeles, have already published their 2026-27 calendars.The city recently experimented with releasing multiple years of calendars at once — after the teachers union fought for that. Samuels, however, said the city will only release one year at time, at least for now. “The calendar is coming out right on time,” Education Department spokesperson Nicole Brownstein wrote in an email. She called the prior decision to release multiple years at once “an anomaly.”Many observers will be watching closely to see how many days of class students will have. Under state rules, the city must offer 180 days of learning. This year, the city is on track to have only 175 days of instruction after the state gave the city permission to cancel a day of school due to a snowstorm on top of having four teacher professional development days that counted toward the state’s limit, as the rules allow. (Before Mayor Zohran Mamdani reinstated a snow day this year, the city’s post-pandemic approach during storms has been to pivot to virtual learning rather than canceling class.)In general, New York City students have fewer hours of instruction than average, largely because the 6 hour and 20 minute school day is shorter than what many other districts offer. Alex Zimmerman is a senior reporter for Chalkbeat New York, covering NYC public schools. Contact Alex at azimmerman@chalkbeat.org.Amy Zimmer is the bureau chief for Chalkbeat New York. Contact Amy atazimmer@chalkbeat.org.
12 minutes
Exclusive: The LNG Canada plant — the country’s first major LNG facility, owned by Shell, Petronas, Korea Gas, PetroChina and Mitsubishi — is one of the highest sources of global emissions for flaring, undermining claims that Canada produces the cleanest natural gas in the world
Exclusive: The LNG Canada plant — the country’s first major LNG facility, owned by Shell, Petronas, Korea Gas, PetroChina and Mitsubishi — is one of the highest sources of global emissions for flaring, undermining claims that Canada produces the cleanest natural gas in the world
12 minutes
Orain arteko bidea eta etorkizuneko erronkak aztertuko ditu Unamuno institutuan. Parte hartzera gonbidatu dituzte eragileak eta herritarrak.
12 minutes
Orain arteko bidea eta etorkizuneko erronkak aztertuko ditu Unamuno institutuan. Parte hartzera gonbidatu dituzte eragileak eta herritarrak.
17 minutes
1936ko estatu kolpearen ostean, Nafarroan ez zen gerra fronterik egon, baina bai errepresio giro itogarria. Testuinguru horretan kokatzen da Naroa Carrasco historialariaren ikerketa, sozialista nafarrak armada kolpistan “boluntario” gisa izena ematera behartuak izan zirenen kasuak aztertzen duena.
1936ko estatu kolpearen ostean, Nafarroan ez zen gerra fronterik egon, baina bai errepresio giro itogarria. Testuinguru horretan kokatzen da Naroa Carrasco historialariaren ikerketa, sozialista nafarrak armada kolpistan “boluntario” gisa izena ematera behartuak izan zirenen kasuak aztertzen duena.
18 minutes
बीते दिनों कई राज्यों में अलग-अलग जगहों पर हिंदू उत्सव राम नवमी या हनुमान जन्मोत्सव के दौरान धार्मिक जुलूस निकाले गए. हिंदुत्व समूहों ने कुछ ऐसे पोस्टर्स, नारे और प्रतीक... The post हिंदू धार्मिक झांकियों में मुस्लिम विरोधी नारे, ‘लव जिहाद’ थीम और खून से लथपथ ‘शरीर के टुकड़े’ appeared first on Alt News.
18 minutes
बीते दिनों कई राज्यों में अलग-अलग जगहों पर हिंदू उत्सव राम नवमी या हनुमान जन्मोत्सव के दौरान धार्मिक जुलूस निकाले गए. हिंदुत्व समूहों ने कुछ ऐसे पोस्टर्स, नारे और प्रतीक... The post हिंदू धार्मिक झांकियों में मुस्लिम विरोधी नारे, ‘लव जिहाद’ थीम और खून से लथपथ ‘शरीर के टुकड़े’ appeared first on Alt News.
19 minutes
Колькасьць загінулых у выніку расейскага начнога нападу ва Украіне вырасла да 20. Аб яшчэ трох ахвярах паведаміў кіраўнік Днепрапятроўскай ваеннай адміністрацыі Аляксандр Ганжа.
Колькасьць загінулых у выніку расейскага начнога нападу ва Украіне вырасла да 20. Аб яшчэ трох ахвярах паведаміў кіраўнік Днепрапятроўскай ваеннай адміністрацыі Аляксандр Ганжа.
20 minutes
Bere bizi esperientzia oinarri hartuta, sexuari eta identitate transei buruz hausnartzen du Warkek liburuan, eta ardatz bat du nagusi: penetrazioa. Egile horrexen 'Maitasuna eta dirua, sexua eta heriotza' lana bezala, Danele Sarriugartek euskaratu du.
Bere bizi esperientzia oinarri hartuta, sexuari eta identitate transei buruz hausnartzen du Warkek liburuan, eta ardatz bat du nagusi: penetrazioa. Egile horrexen 'Maitasuna eta dirua, sexua eta heriotza' lana bezala, Danele Sarriugartek euskaratu du.
20 minutes
Presidentja e Maqedonisë së Veriut dhe homologu turk sot kanë zhvilluar takim bilateral në Presidencën e Turqisë. Gordana Siljanovska – Davkova dhe Rexhep Taip Erdogan në takim theksuan raportin e shkëlqyer bilateral ndërmjet dy vendeve, dhe u paralajmërua seancë e përbashkët ndërqeveritare, transmeton Portalb.mk. “Duke nënshkruar Deklaratën e Përbashkët Politike për formimin e Këshillit për […]
Presidentja e Maqedonisë së Veriut dhe homologu turk sot kanë zhvilluar takim bilateral në Presidencën e Turqisë. Gordana Siljanovska – Davkova dhe Rexhep Taip Erdogan në takim theksuan raportin e shkëlqyer bilateral ndërmjet dy vendeve, dhe u paralajmërua seancë e përbashkët ndërqeveritare, transmeton Portalb.mk. “Duke nënshkruar Deklaratën e Përbashkët Politike për formimin e Këshillit për […]
20 minutes
Andrey_Popov/ShutterstockImagini que és infermera en una zona rural de Kenya. Un pacient arriba amb una lesió a la pell que vostè no reconeix. El dermatòleg més proper és a hores de distància, i potser ni existeix a la regió. Què fa? Aquesta no és una pregunta retòrica, és la realitat quotidiana de milers de professionals sanitaris en països on el nombre de metges especialistes per habitant és dramàticament baix. Fa uns mesos vaig tenir l'oportunitat de viure aquesta realitat de primera mà, durant una estada a l'Oficina de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) de Kenya. Allà vaig poder observar l’impacte de l’estudi d'una eina de l’OMS dissenyada per capacitar als professionals de la salut en malalties tropicals desateses de la pell i reflexionar sobre una pregunta que em corseca des de fa uns anys: en quines condicions la innovació tecnològica pot compensar realment la manca d'especialistes mèdics? Les malalties que ningú recorda Les malalties tropicals desateses (Neglected Tropical Diseases, NTD, en anglès) van fer que, en 2025, gairebé 1 500 milions de persones requerissin alguna intervenció. Són patologies que afecten principalment a comunitats amb recursos escassos i accés limitat al sistema de salut. Les que afecten la pell, com la lepra, la leishmaniosi cutània o l'úlcera de Buruli, sovint passen inadvertides durant anys, fins que les complicacions fan irreversible el dany. No és que la medicina no en sàpiga, és que els especialistes que en saben sovint no hi arriben. Aquí és on entra la tecnologia digital com a palanca d'equitat sanitària. Diagnosticar sense personal mèdic: dos exemples L'ús d'algoritmes d'intel·ligència artificial (IA) per al diagnòstic mèdic a través del mòbil no és una promesa de futur, sinó una realitat que s'està implementant en diversos àmbits clínics. El cas de la retinopatia diabètica n'és un exemple. En un estudi portat a terme a Zàmbia, un sistema d'IA va demostrar un rendiment clínicament acceptable per detectar retinopatia diabètica en un programa de cribratge, on les imatges de retina eren capturades majoritàriament per tècnics sense formació mèdica específica. En el cas de la pell, l'OMS treballa en eines similars que permeten a agents de salut comunitaris fotografiar una lesió cutània sospitosa i obtenir una orientació diagnòstica basada en IA. Vaig poder observar de prop com s'utilitza una d'aquestes eines a la regió de Gilgil, a Kenya, en el marc d'un estudi d'avaluació que analitza la coincidència entre els diagnòstics generats per algoritmes i els realitzats per dermatòlegs. Sembla simple o només tècnic, però té implicacions rellevants per a la salut pública global. La innovació, en qualsevol d'aquests casos, no rau en el dispositiu. Rau en el fet que, per primera vegada, el coneixement clínic especialitzat viatja fins al pacient, i no a l'inrevés. Per què la tecnologia importa més quan hi ha menys especialistes En els sistemes de salut dels països d'ingressos alts, la tecnologia digital actua com un complement, ajuda el professional a ser més precís, més ràpid, més eficient. En contextos de baixos recursos, en canvi, la tecnologia pot ser l'única opció disponible. Cobreix parcialment el buit temporal que deixa l’absència de l’especialista. Quan parlem de l'impacte de la IA mèdica al nord global, discutim sobre eficiència, sobre biaix algorítmic, sobre privacitat de dades. En molts països de rendes mitges i baixes, hi ha, tanmateix, una pregunta prèvia: com aconseguim que una criatura amb una infecció de pell que pot derivar en complicacions permanents sigui diagnosticada a temps, sense necessitat de fer un viatge de dos dies fins a l'hospital? La tecnologia digital no és perfecta. Cap tecnologia ho és. Però és millor que l'alternativa de no tenir res. La precisió tècnica no és suficient Fer l’estada a l’Oficina de l’OMS a Kenya em va confirmar el que ja intuïa des de la recerca: la implantació d'una tecnologia sanitària no depèn únicament de la seva precisió tècnica. Depèn també de la confiança dels usuaris, de la senzillesa de la interfície, de l’encaix amb els fluxos de treball existents i, sobretot, de l’adaptació al context local. Per això, una avaluació rigorosa d'una tecnologia sanitària no hauria de mesurar únicament si la IA coincideix amb el diagnòstic de l'especialista. Hauria de mesurar també l'experiència dels professionals que l'utilitzen, les barreres d'adopció i la percepció dels pacients. Perquè una aplicació que no s'utilitza, per molt precisa que sigui, no millora cap vida. Una reflexió per a Europa Podria semblar que tot això queda molt lluny de les nostres preocupacions sanitàries. Però el problema de fons és el mateix a banda i banda. Quan avaluem eines d'IA en salut, hem de preguntar-nos amb què les comparem? Caldria fer-ho amb sistema sanitari real que tenim, amb les seves carències. Els territoris envellits, la manca de professionals, les llistes d'espera creixents… Europa té els seus propis deserts sanitaris. En països de rendes baixes i mitjanes, les bretxes són molt més profundes, però Europa no n’és immune. La pregunta que es fan a l’Àfrica és, doncs, la mateixa que ens hauríem de fer aquí: com garantim que el coneixement mèdic arribi a qui el necessita, quan el necessita i on el necessita? La tecnologia, ben avaluada i ben implementada, pot ser una part de la resposta. Marta Aymerich va rebre fons del Col·legi de Metges de Barcelona per fer l'estada a l'Oficina de l'OMS a Nairobi. El projecte d'avaluació va ser finançat per l'Organització Mundial de la Salut.
Andrey_Popov/ShutterstockImagini que és infermera en una zona rural de Kenya. Un pacient arriba amb una lesió a la pell que vostè no reconeix. El dermatòleg més proper és a hores de distància, i potser ni existeix a la regió. Què fa? Aquesta no és una pregunta retòrica, és la realitat quotidiana de milers de professionals sanitaris en països on el nombre de metges especialistes per habitant és dramàticament baix. Fa uns mesos vaig tenir l'oportunitat de viure aquesta realitat de primera mà, durant una estada a l'Oficina de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) de Kenya. Allà vaig poder observar l’impacte de l’estudi d'una eina de l’OMS dissenyada per capacitar als professionals de la salut en malalties tropicals desateses de la pell i reflexionar sobre una pregunta que em corseca des de fa uns anys: en quines condicions la innovació tecnològica pot compensar realment la manca d'especialistes mèdics? Les malalties que ningú recorda Les malalties tropicals desateses (Neglected Tropical Diseases, NTD, en anglès) van fer que, en 2025, gairebé 1 500 milions de persones requerissin alguna intervenció. Són patologies que afecten principalment a comunitats amb recursos escassos i accés limitat al sistema de salut. Les que afecten la pell, com la lepra, la leishmaniosi cutània o l'úlcera de Buruli, sovint passen inadvertides durant anys, fins que les complicacions fan irreversible el dany. No és que la medicina no en sàpiga, és que els especialistes que en saben sovint no hi arriben. Aquí és on entra la tecnologia digital com a palanca d'equitat sanitària. Diagnosticar sense personal mèdic: dos exemples L'ús d'algoritmes d'intel·ligència artificial (IA) per al diagnòstic mèdic a través del mòbil no és una promesa de futur, sinó una realitat que s'està implementant en diversos àmbits clínics. El cas de la retinopatia diabètica n'és un exemple. En un estudi portat a terme a Zàmbia, un sistema d'IA va demostrar un rendiment clínicament acceptable per detectar retinopatia diabètica en un programa de cribratge, on les imatges de retina eren capturades majoritàriament per tècnics sense formació mèdica específica. En el cas de la pell, l'OMS treballa en eines similars que permeten a agents de salut comunitaris fotografiar una lesió cutània sospitosa i obtenir una orientació diagnòstica basada en IA. Vaig poder observar de prop com s'utilitza una d'aquestes eines a la regió de Gilgil, a Kenya, en el marc d'un estudi d'avaluació que analitza la coincidència entre els diagnòstics generats per algoritmes i els realitzats per dermatòlegs. Sembla simple o només tècnic, però té implicacions rellevants per a la salut pública global. La innovació, en qualsevol d'aquests casos, no rau en el dispositiu. Rau en el fet que, per primera vegada, el coneixement clínic especialitzat viatja fins al pacient, i no a l'inrevés. Per què la tecnologia importa més quan hi ha menys especialistes En els sistemes de salut dels països d'ingressos alts, la tecnologia digital actua com un complement, ajuda el professional a ser més precís, més ràpid, més eficient. En contextos de baixos recursos, en canvi, la tecnologia pot ser l'única opció disponible. Cobreix parcialment el buit temporal que deixa l’absència de l’especialista. Quan parlem de l'impacte de la IA mèdica al nord global, discutim sobre eficiència, sobre biaix algorítmic, sobre privacitat de dades. En molts països de rendes mitges i baixes, hi ha, tanmateix, una pregunta prèvia: com aconseguim que una criatura amb una infecció de pell que pot derivar en complicacions permanents sigui diagnosticada a temps, sense necessitat de fer un viatge de dos dies fins a l'hospital? La tecnologia digital no és perfecta. Cap tecnologia ho és. Però és millor que l'alternativa de no tenir res. La precisió tècnica no és suficient Fer l’estada a l’Oficina de l’OMS a Kenya em va confirmar el que ja intuïa des de la recerca: la implantació d'una tecnologia sanitària no depèn únicament de la seva precisió tècnica. Depèn també de la confiança dels usuaris, de la senzillesa de la interfície, de l’encaix amb els fluxos de treball existents i, sobretot, de l’adaptació al context local. Per això, una avaluació rigorosa d'una tecnologia sanitària no hauria de mesurar únicament si la IA coincideix amb el diagnòstic de l'especialista. Hauria de mesurar també l'experiència dels professionals que l'utilitzen, les barreres d'adopció i la percepció dels pacients. Perquè una aplicació que no s'utilitza, per molt precisa que sigui, no millora cap vida. Una reflexió per a Europa Podria semblar que tot això queda molt lluny de les nostres preocupacions sanitàries. Però el problema de fons és el mateix a banda i banda. Quan avaluem eines d'IA en salut, hem de preguntar-nos amb què les comparem? Caldria fer-ho amb sistema sanitari real que tenim, amb les seves carències. Els territoris envellits, la manca de professionals, les llistes d'espera creixents… Europa té els seus propis deserts sanitaris. En països de rendes baixes i mitjanes, les bretxes són molt més profundes, però Europa no n’és immune. La pregunta que es fan a l’Àfrica és, doncs, la mateixa que ens hauríem de fer aquí: com garantim que el coneixement mèdic arribi a qui el necessita, quan el necessita i on el necessita? La tecnologia, ben avaluada i ben implementada, pot ser una part de la resposta. Marta Aymerich va rebre fons del Col·legi de Metges de Barcelona per fer l'estada a l'Oficina de l'OMS a Nairobi. El projecte d'avaluació va ser finançat per l'Organització Mundial de la Salut.
20 minutes
Rostislav_Sedlacek/ShutterstockEl vi forma part de la cultura mediterrània. El resultat de la fermentació del suc de raïm premsat (aigua i alcohol acompanyats de compostos químics volàtils, com aldehids, cetones, èsters…, o no volàtils, com sucre, flavonoides, terpens…, en proporcions molt variables) ha acompanyat els rituals, festes, menjars i moments de socialització o descans dels humans molt probablement des del paleolític. La vinya salvatge de la qual sortien aquells primers “vins” produeix els seus fruits en raïms. I, malgrat que les seves baies són molt més petites que les varietats cultivades, quan maduren són dolces. Segurament, els nostres ancestres de les societats caçadores-recol·lectores van aprendre aviat que aquests raïms eren una font d’energia molt saborosa i portable. I segurament, el vi es va descobrir per atzar, després de trobar el suc dels raïms molt madurs, amb inici de fermentació alcohòlica pels llevats que hi ha sobre la pellofa (la pell que recobreix el raïm). Rastrejant l’origen del cabernet sauvignon Quan gaudim d’una copa de cabernet sauvignon, poques vegades pensem com es cultiva el cep del qual s’obté el raïm productor. Potser fins i tot assumim, sense dir-ho, que tots els ceps del món amb aquest nom són genèticament el mateix cep, clons idèntics derivats d’un únic cep original que vam decidir clonar milions i milions de vegades, cobrint milions d’hectàrees cultivades, perquè ens agrada el vi que genera. I, en efecte, és així. Fem servir reproducció asexual per cultivar les vinyes, reproduint una vegada i una altra el mateix individu original. Com fem amb les patates Kennebec o les pomes Fuji quan anem al mercat: consumim el clon del clon del clon d’una cadena de clons d’una planta original que ens va captivar pel seu sabor i textura. Genètica forense aplicada al vi Però, com podem saber quin és l’origen genètic del cep de cabernet sauvignon? Es pot rastrejar? Una biotecnòloga de plantes de Califòrnia anomenada Carole P. Meredith es va fer aquesta pregunta als anys noranta. Mitjançant tècniques de genètica forense, va començar identificant i caracteritzant seqüències repetides curtes variables en el genoma de Vitis vinifera, per posteriorment analitzar genèticament diferents ceps d’interès comercial i altres de cultivats a les regions suposadament d’origen, fins a identificar els ceps parentals. Com una detectiva forense d’una sèrie televisiva, Meredith va descobrir, sense cap mena de dubte, que el cabernet sauvignon (raïm negre) és fill directe de dos progenitors també molt apreciats: cabernet franc (raïm negre) i sauvignon blanc (raïm blanc). Molt probablement, va ser una pol·linització a l’atzar, al voltant del segle XVII a la regió de Bordeus, la que va donar lloc a aquesta apreciada varietat. Poc després, Meredith i col·laboradors van identificar quins eren els ceps parentals del segon cep més cultivat al món, el chardonnay: pinot noir (raïm negre) i un cep de raïm blanc anomenat gouais blanc, poc apreciat. Aquest cep el va portar de la seva terra natal l’emperador romà Probe, originari de la província centreeuropea de Pannònia, i la va donar a la Gàl·lia per promocionar el cultiu vinícola. Tanmateix, no produeix vins de gran qualitat. Totes dues vinyes eren àmpliament cultivades a França durant l’edat mitjana, i per tant la probabilitat d’encreuament a l’atzar era alta. De fet, d’aquests mateixos ceps parentals, a més del chardonnay (raïm blanc), també han sorgit altres ceps d’alt valor enològic, com la varietat gamay (raïm negre). Ull de llebre i syrah Després d’aquests èxits d’identificació genètica, i considerant el gran nombre de varietats cultivades (algunes de molt antigues), s’han fet estudis genètics de vinyes i varietats actuals, però també de vinyes salvatges i de llavors trobades de cultivars més antigues. Tot això ha permès establir les relacions genètiques entre diferents tipus de vinyes. Per si algú té curiositat sobre la varietat ull de llebre, tan estesa a la península Ibèrica amb denominacions diferents, se sap que aquest cep és fill d’un encreuament entre la varietat picapoll major (encara cultivada al centre d’Espanya) i la benedicto (no gaire apreciada, i que probablement ja no es cultiva). Pel que fa a la varietat syrah, és d’origen francès i no té cap relació amb la ciutat persa de Shiraz, tot i que l’exotisme d’aquesta improbable relació es va utilitzar —i es continua utilitzant— com a element de màrqueting. Tot el coneixement genètic que es deriva de les plantes de cultiu que ens interessen s’ha de salvaguardar en bancs de germoplasma: s’hi emmagatzemen anys de selecció natural i artificial per humans perquè les plantes cultivades tinguin qualitats especials per al consum. A la vinya, permet descobrir quines variants genètiques concretes poden ser interessants per a determinades característiques organolèptiques del vi produït o per a resistències naturals a plagues. L’enologia del futur: noves soques produïdes amb enginyeria genètica? Els encreuaments dirigits tenien sentit durant el segle XX i inicis del segle XXI. Tanmateix, ara que el genoma de la vinya està completament seqüenciat, també es pot comparar el genoma de referència amb el de qualsevol altra varietat per descobrir quines variants genètiques ens interessen, de manera que es podrien introduir mitjançant edició genètica, sense necessitat d’encreuaments genètics ni selecció posterior de descendents. Ens esperen nous ceps de vins produïts amb enginyeria genètica dirigida? Podem vaticinar que l’enologia del futur es combinarà amb la biotecnologia per millorar els ceps genèticament, per fer-los més resistents al canvi climàtic i a situacions climàtiques extremes, i per elaborar vins de qualitat que puguin presentar característiques organolèptiques similars (o molt diferents) a les dels vins actuals. Per cert, després d’obrir la caixa de Pandora de la genètica de les varietats vinícoles, Carole P. Meredith es va retirar de la recerca al laboratori i es va dedicar a plantar les seves pròpies vinyes i a produir syrah al costat del seu marit a la vall de Napa, a Califòrnia. Els resultats són molt apreciats pels coneixedors del bon vi. Gemma Marfany Nadal rep fons per la recerca de malalties rares a partir de convocatòries competitives del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, i del CIBERER. A més, és membre de la Comisió de Bioètica de la UB, membre de la Comisió Nacional de Bioètica d'Andorra i Ombudsperson de la Fundació CERCA. També és síndica de greuges (ombudsperson) de CIVIC AI.
20 minutes
Rostislav_Sedlacek/ShutterstockEl vi forma part de la cultura mediterrània. El resultat de la fermentació del suc de raïm premsat (aigua i alcohol acompanyats de compostos químics volàtils, com aldehids, cetones, èsters…, o no volàtils, com sucre, flavonoides, terpens…, en proporcions molt variables) ha acompanyat els rituals, festes, menjars i moments de socialització o descans dels humans molt probablement des del paleolític. La vinya salvatge de la qual sortien aquells primers “vins” produeix els seus fruits en raïms. I, malgrat que les seves baies són molt més petites que les varietats cultivades, quan maduren són dolces. Segurament, els nostres ancestres de les societats caçadores-recol·lectores van aprendre aviat que aquests raïms eren una font d’energia molt saborosa i portable. I segurament, el vi es va descobrir per atzar, després de trobar el suc dels raïms molt madurs, amb inici de fermentació alcohòlica pels llevats que hi ha sobre la pellofa (la pell que recobreix el raïm). Rastrejant l’origen del cabernet sauvignon Quan gaudim d’una copa de cabernet sauvignon, poques vegades pensem com es cultiva el cep del qual s’obté el raïm productor. Potser fins i tot assumim, sense dir-ho, que tots els ceps del món amb aquest nom són genèticament el mateix cep, clons idèntics derivats d’un únic cep original que vam decidir clonar milions i milions de vegades, cobrint milions d’hectàrees cultivades, perquè ens agrada el vi que genera. I, en efecte, és així. Fem servir reproducció asexual per cultivar les vinyes, reproduint una vegada i una altra el mateix individu original. Com fem amb les patates Kennebec o les pomes Fuji quan anem al mercat: consumim el clon del clon del clon d’una cadena de clons d’una planta original que ens va captivar pel seu sabor i textura. Genètica forense aplicada al vi Però, com podem saber quin és l’origen genètic del cep de cabernet sauvignon? Es pot rastrejar? Una biotecnòloga de plantes de Califòrnia anomenada Carole P. Meredith es va fer aquesta pregunta als anys noranta. Mitjançant tècniques de genètica forense, va començar identificant i caracteritzant seqüències repetides curtes variables en el genoma de Vitis vinifera, per posteriorment analitzar genèticament diferents ceps d’interès comercial i altres de cultivats a les regions suposadament d’origen, fins a identificar els ceps parentals. Com una detectiva forense d’una sèrie televisiva, Meredith va descobrir, sense cap mena de dubte, que el cabernet sauvignon (raïm negre) és fill directe de dos progenitors també molt apreciats: cabernet franc (raïm negre) i sauvignon blanc (raïm blanc). Molt probablement, va ser una pol·linització a l’atzar, al voltant del segle XVII a la regió de Bordeus, la que va donar lloc a aquesta apreciada varietat. Poc després, Meredith i col·laboradors van identificar quins eren els ceps parentals del segon cep més cultivat al món, el chardonnay: pinot noir (raïm negre) i un cep de raïm blanc anomenat gouais blanc, poc apreciat. Aquest cep el va portar de la seva terra natal l’emperador romà Probe, originari de la província centreeuropea de Pannònia, i la va donar a la Gàl·lia per promocionar el cultiu vinícola. Tanmateix, no produeix vins de gran qualitat. Totes dues vinyes eren àmpliament cultivades a França durant l’edat mitjana, i per tant la probabilitat d’encreuament a l’atzar era alta. De fet, d’aquests mateixos ceps parentals, a més del chardonnay (raïm blanc), també han sorgit altres ceps d’alt valor enològic, com la varietat gamay (raïm negre). Ull de llebre i syrah Després d’aquests èxits d’identificació genètica, i considerant el gran nombre de varietats cultivades (algunes de molt antigues), s’han fet estudis genètics de vinyes i varietats actuals, però també de vinyes salvatges i de llavors trobades de cultivars més antigues. Tot això ha permès establir les relacions genètiques entre diferents tipus de vinyes. Per si algú té curiositat sobre la varietat ull de llebre, tan estesa a la península Ibèrica amb denominacions diferents, se sap que aquest cep és fill d’un encreuament entre la varietat picapoll major (encara cultivada al centre d’Espanya) i la benedicto (no gaire apreciada, i que probablement ja no es cultiva). Pel que fa a la varietat syrah, és d’origen francès i no té cap relació amb la ciutat persa de Shiraz, tot i que l’exotisme d’aquesta improbable relació es va utilitzar —i es continua utilitzant— com a element de màrqueting. Tot el coneixement genètic que es deriva de les plantes de cultiu que ens interessen s’ha de salvaguardar en bancs de germoplasma: s’hi emmagatzemen anys de selecció natural i artificial per humans perquè les plantes cultivades tinguin qualitats especials per al consum. A la vinya, permet descobrir quines variants genètiques concretes poden ser interessants per a determinades característiques organolèptiques del vi produït o per a resistències naturals a plagues. L’enologia del futur: noves soques produïdes amb enginyeria genètica? Els encreuaments dirigits tenien sentit durant el segle XX i inicis del segle XXI. Tanmateix, ara que el genoma de la vinya està completament seqüenciat, també es pot comparar el genoma de referència amb el de qualsevol altra varietat per descobrir quines variants genètiques ens interessen, de manera que es podrien introduir mitjançant edició genètica, sense necessitat d’encreuaments genètics ni selecció posterior de descendents. Ens esperen nous ceps de vins produïts amb enginyeria genètica dirigida? Podem vaticinar que l’enologia del futur es combinarà amb la biotecnologia per millorar els ceps genèticament, per fer-los més resistents al canvi climàtic i a situacions climàtiques extremes, i per elaborar vins de qualitat que puguin presentar característiques organolèptiques similars (o molt diferents) a les dels vins actuals. Per cert, després d’obrir la caixa de Pandora de la genètica de les varietats vinícoles, Carole P. Meredith es va retirar de la recerca al laboratori i es va dedicar a plantar les seves pròpies vinyes i a produir syrah al costat del seu marit a la vall de Napa, a Califòrnia. Els resultats són molt apreciats pels coneixedors del bon vi. Gemma Marfany Nadal rep fons per la recerca de malalties rares a partir de convocatòries competitives del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, i del CIBERER. A més, és membre de la Comisió de Bioètica de la UB, membre de la Comisió Nacional de Bioètica d'Andorra i Ombudsperson de la Fundació CERCA. També és síndica de greuges (ombudsperson) de CIVIC AI.
21 minutes
Procuratura Generală a R.Moldova a venit cu detalii legate de dosarul educatoarei din Hîncești, Ludmila Vartic, care a murit, la începutul lunii martie, după ce ar fi fost supusă violenței și abuzului din partea soțului. Până în prezent, zeci de martori au fost audiați. Procurorul general adjunct, Sergiu Russu, a anunțat, joi, că au fost dispuse, la solicitarea avocaților, expertize noi și exhumarea cadavrului. Totodată, procurorul a confirmat faptul că, în ziua în care femeia și-a pus capăt zilelor, un polițist ar fi întocmit un proces verbal pe numele ei, la cererea soțului, deși aceasta nu se afla în automobil.
Procuratura Generală a R.Moldova a venit cu detalii legate de dosarul educatoarei din Hîncești, Ludmila Vartic, care a murit, la începutul lunii martie, după ce ar fi fost supusă violenței și abuzului din partea soțului. Până în prezent, zeci de martori au fost audiați. Procurorul general adjunct, Sergiu Russu, a anunțat, joi, că au fost dispuse, la solicitarea avocaților, expertize noi și exhumarea cadavrului. Totodată, procurorul a confirmat faptul că, în ziua în care femeia și-a pus capăt zilelor, un polițist ar fi întocmit un proces verbal pe numele ei, la cererea soțului, deși aceasta nu se afla în automobil.
22 minutes
From #BookTok picks to silent reading meetups, a new generation of readers is transforming how we think about books, community and mental health.
From #BookTok picks to silent reading meetups, a new generation of readers is transforming how we think about books, community and mental health.