La Montse treballava en una residència de gent gran. El Juan va marxar de casa als catorze anys. L’Ignacio va deixar l’Argentina per tenir més oportunitats laborals. L’Anabel va ser abandonada quan tenia tres mesos. L’Andrés va arribar de Colòmbia a la recerca d’una vida més digna. El Pedro era cambrer en un restaurant de Barcelona. El que relliga les seves històries és que tots viuen al carrer o bé hi han viscut en algun moment de la seva vida. Amb aquest llibre, volem explicar com és viure al carrer i què pot portar una persona a fer-ho. Volem donar a conèixer les situacions de violència, d’abandó, de soledat; de pèrdua d’autoestima, de dignitat i d’il·lusió que pateixen les persones que viuen al carrer. I també volem esbrinar si és possible sortir-ne, com fer-ho i per què costa tant. Dues dones i quatre homes que no tenen una llar digna ens expliquen com era la seva vida abans; per què van perdre la casa on vivien, i com és actualment la seva vida al carrer. Són històries plenes de dolor, d’injustícia, però també de solidaritat i perdó. Els testimonis que presentem ens conviden a canviar la mirada, a trencar prejudicis i a repensar la manera com ens relacionem amb les persones que ho han perdut tot. Biografia de les autores Laia de Ahumada Vaig néixer a Barcelona fa una pila d’anys; tants, que ja soc àvia i tot. Soc de tarannà inquiet i he fet moltes coses al llarg de la vida: escriure, sobretot, però també em vaig doctorar en Filologia Catalana i vaig impulsar la creació de projectes socials com el Centre Heura per a persones sense llar, al capdavant del qual he estat prop de vint anys. Com a escriptora, he publicat gairebé una vintena de llibres, cinc dels quals d’entrevistes a persones vinculades al món de l’espiritualitat, la cultura i la pagesia, però no n’havia fet cap encara sobre el món de l’exclusió social. És per això que aquest llibre és molt especial per a mi, perquè reuneix tot el que soc i faig. I, sobretot, dona veu a persones a qui ningú escolta. I també és singular perquè, mentre l’escrivia, he marxat d’on era, tot buscant un lloc millor per viure. La diferència amb les persones entrevistades és que jo no "he hagut de marxar". He marxat, i prou. Cinta Fosch Vaig néixer el 1986 i sempre m’he envoltat de llibres. Com va dir un autor, la meva pàtria són els meus llibres. Soc il·lustradora, encara que també vaig formar-me com a historiadora de l’art i m’interessen moltes coses més: la literatura, el cinema, la música, els ocells… El meu treball combina les col·laboracions amb mitjans de comunicació i publicacions amb la creació de llibres il·lustrats per a adults i joves, a més dels projectes personals. Com a il·lustradora, he dibuixat sobre drets humans, història, pensament, informació internacional i món contemporani, que són, precisament, els ingredients que es troben en les imatges d’aquest llibre.
