Open Newswire

Miles de personas participaron en la jornada inaugural de la Feria Internacional del Libro Zicosur. Pese a las dificultades administrativas y de financiamiento enfrentadas en las semanas previas, el evento abrió sus puertas con éxito y un llamado a fortalecer la cultura y la identidad nortina. Este artículo Con una verdadera fiesta de la cultura comenzó FILZIC 2026 en Antofagasta fue publicado originalmente en El Diario de Antofagasta.

Армія Росії втратила сім реактивних систем залпового вогню і стільки ж одиниць спеціальної техніки за добу, додає Генштаб

When public assistance is rebuilt around automation, surveillance, and labor discipline, the safety net stops functioning as public care. It becomes an impersonal machine of social control.

(ANALYSIS) Did the founders of the United States intend to create a Christian nation? Political leaders who addressed a prayer rally on the National Mall on May 17 seem to think so: House Speaker Mike Johnson led the crowd in rededicating) the United States of America as “one nation under God.”

Should LeBron James “come home” to Northeast Ohio? King James told the Los Angeles Lakers he will move on and seek a new team for his record 24th season.  We want to hear from Signal readers. Where do you think he should go and why? Tell us below. Cleveland, anyone? The post Should LeBron James come home and play his 24th season in Cleveland? appeared first on Signal Cleveland.

There’s a place for Congress in structuring the executive branch. After the Supreme Court’s Slaughter decision, how far does the president’s power extend? The post After the Supreme Court’s Slaughter decision, how far does the president’s power extend? appeared first on Good Authority.

هاندەرانی ئەمەرکا لە سەرانسەری وڵاتەوە خۆشحاڵی دەردەبڕن بەهۆی سەرکەوتنی تیمی ئەمەریکا بۆ خوڵی داهاتووی یارییەکانی جامی جیهانی تۆپی پێی 2026

Thousands of fans gathered in Mission Beach to watch the US face Bosnia and Herzegovina in a World Cup atmosphere of sun, sand and celebration.

La decisión de Michelle Bolsonaro de abandonar su cargo orgánico en el Partido Liberal no es solo un gesto personal: llega en el peor momento posible para la derecha brasileña y evidencia una guerra silenciosa por el control del legado político del expresidente.

L’any 1931 fou un moment d’intensa agitació política i nacional a Catalunya. La proclamació de la Segona República havia despertat grans expectatives en els sectors catalanistes, els ciutadans veien en el nou règim una oportunitat per recuperar institucions pròpies i avançar cap a l’autogovern. En aquest context, la discussió sobre l’Estatut d’Autonomia es convertí en un dels grans debats polítics del moment. La premsa catalana reflectí aquesta pluralitat de visions i estratègies. Dos textos especialment representatius són l’article de Granier-Barrera publicat a 'La Rambla' el 27 de juliol de 1931, “Els revolucionaris i l’Estatut”, i l’article signat per Mallsol, vinculat a Nosaltres Sols!, aparegut l’1 d’agost sota el títol “Nosaltres i l’Estatut” responent a aquest primer. Tot i compartir una clara consciència nacional catalana, els dos textos divergeixen profundament en la manera d’entendre la relació amb Espanya, el paper de l’Estatut i l’estratègia política a seguir. L’article de Granier-Barrera, exEstat Català que el 1930 va passar a l'Unió Socialista de Catalunya, representa la línia del catalanisme pactista i possibilista. L’autor defensa l’Estatut com una eina útil i necessària per avançar políticament, encara que no sigui la culminació definitiva de les aspiracions catalanes. El text adopta un to moderat i intenta convèncer el lector mitjançant arguments polítics i institucionals. Granier-Barrera afirma que “L'Estatut que ahir van aprovar la majoria dels Ajuntaments i que diumenge serà sancionat per l'adhesió de tot un poble ha tingut la virtut d'irritar una mica aquests arrauxats eterns que són els insurgents sistemàtics” i “Aquests elements troben que l'Estatut és poc radical. Alguns ja ho deien abans de llegir-lo... i potser continuen dient-ho sense haver-lo llegit encara”. Una asseveració que subratlla la legitimitat democràtica del projecte autonomista mentre critica els sectors independentistes radicals als quals acusa de posar en perill els avenços polítics aconseguits acusant-los de manca de rigor. Granier-Barrera també mostra confiança en la capacitat de les institucions republicanes espanyoles per integrar les reivindicacions catalanes. En aquest sentit, defensa que l’autonomia és un primer pas cap a una transformació més profunda, fins i tot revolucionària, de l’Estat espanyol: “Així tal com sona, perquè se n'assabentin els senyors revolucionaris i els qui se’ls puguin escoltar: el nostre Estatut és tan revolucionari que no en pot ésser més”. A més el seu discurs està impregnat d’un fort sentit institucional i legalista mantenint-se dins dels paràmetres de la República Espanyola: “La fixació dels drets constitucionals pertoca també de dret al Govern central. No hi ha al Món cap Estat federal que toleri als Estats particulars una minva dels drets constitucionals, dels drets individuals. Catalunya no ha pas d'ésser una excepció, una Vendée en la Revolució espanyola. No podrà; doncs, establir garanties constitucionals inferiors a aquelles que gaudeixin, es altres ciutadans d'Espanya. Podrà, en canvi, ampliar-les.” Un dels aspectes més rellevants és el de la força militar, Granier-Barba sosté “Si algú volgués declarar-nos la guerra, no la declararia a Catalunya sol sinó a la República. (...) L'exercit, per tant; ha de dependre del poder central, que és el que ha de fer la guerra.” Per altra banda també sosté que la força militar espanyola esdevindria una força militar catalana a Catalunya: “Així, l'exèrcit espanyol esdevindria, a Catalunya, un exèrcit català, sense comptar les forces d'ordre públic, igualment nostres.” En canvi, l’article de Mallsol ofereix una visió radicalment diferent. Considera que l’Estatut és insuficient i que Catalunya no podrà assolir la seva llibertat nacional mentre continuï depenent políticament d’Espanya “el que hi trobem més a faltar és l'esperit nacionalista, el principi de la sobirania, que segurament per acontentar la 'prèvia-censura' madrilenya ha estat bandejat amb tot deteniment”. Mallsol defensa que l’autonomia no resol el problema nacional català. Un dels apartats més significatius del text afirma contestant al text de Granier-Barrera en relació amb el fet militar que “"Compte, però, que aquest exèrcit no sigui una amenaça per a la llibertat de Catalunya. L'Estatut ho preveu, i per això demana que cap català no hagi de servir fora de Catalunya" (en temps de pau, diu l'Estatut). I, per tant, en temps de guerra, els fills de Catalunya aniran a la Guinea, al Marroc i contra Catalunya, si així ho manen a Madrid”. Aquesta idea revela la voluntat de controlar plenament les decisions polítiques i militars del país. L’autor considera imprescindible que Catalunya disposi d’un poder sobirà propi, entenent-lo com la força militar, i denuncia les limitacions imposades per l’Estat espanyol. El text també expressa una profunda desconfiança envers Madrid i envers qualsevol pacte autonomista. Mallsol sosté a més les limitacions d’aquesta nova Generalitat en relació amb el procés fallit d’instauració de la República Catalana: “Desgraciadament, no fou així; la "concòrdia" s'imposà, la República Catalana es convertí en una Mancomunitat, que per més sarcasme es denomina Generalitat de Catalunya, amb facultat de fer carreteres i sostenir cases de caritat; i sense cap de les prerrogatives que asseguraven la sobirania d'aquella antiga Generalitat, que anul·lava els drets dels reis, quan aquests mancaven a les Constitucions de Catalunya.” Resumint així la filosofia política de l’independentisme radical. Ell a diferència de Granier-Barrera, no veu l’Estatut com un pas endavant, sinó com una concessió insuficient destinada a frenar les aspiracions sobiranistes del catalanisme. Malgrat aquestes diferències, els dos articles comparteixen alguns elements fonamentals. En primer lloc, tant Granier-Barrera com Mallsol parteixen d’una afirmació clara de la identitat nacional catalana. Tots dos consideren que Catalunya és una realitat política diferenciada que necessita institucions pròpies i capacitat d’autogovern. També coincideixen en la importància del moment històric. Els dos autors perceben que el 1931 és un any decisiu per al futur del país. Granier-Barrera ho interpreta com una oportunitat per consolidar l’autonomia dins de la República, mentre que Mallsol ho veu com el moment adequat per impulsar una transformació realment sobiranista. Un altre element comú és la importància atribuïda al poble català. Tant el catalanisme moderat com el radical consideren essencial la mobilització popular. Ara bé, la manera d’entendre aquesta mobilització és molt diferent. Granier-Barrera aposta per la participació institucional i democràtica, mentre que Mallsol apel·la a l’acció revolucionària i a la confrontació política, en darrera instància, la separació. Aquest contrast revela dues estratègies diferents dins del catalanisme dels anys trenta. D’una banda, hi havia els sectors que confiaven en la possibilitat de reformar Espanya des de dins i construir un sistema plurinacional mitjançant l’autonomia. Aquesta era la línia representada principalment per Esquerra Republicana de Catalunya. De l’altra, hi havia els grups independentistes radicals, com Nosaltres Sols!, que consideraven impossible qualsevol encaix estable amb l’Estat espanyol. Aquesta diferència queda palesa en els dos colofons de cada article. Així doncs, en el colofó Granier-Barba diu: “Catalunya, doncs, es governarà en tots els ordres ella mateixa, directament o per delegació, sense ingerències ni imposicions de cap mena. Justícia, Hisenda, ensenyament, tots els ressorts essencials del Poder seran a mans nostres. No sabem pas de què diable s’exclamen els malcontents, precisament en nom l'extremisme.” I Mallsol replica d’una manera força pragmàtica sense perdre la seva fermesa: “Nosaltres som allà on érem l'any 1922, i encara que el que fou nostre cabdill és avui el president de la GeneraIitat, nosaltres seguim i seguirem sota la bandera estelada, mentre Catalunya no sigui sobirana absoluta de sa llibertat nacional. Quant a l'Estatut, jo, amb tota la recansa, i ben convençut que els dirigents ens han fet perdre una hora preciosa, el votaré; però sota el meu sí, hi escriuré: a compte de la plena llibertat, avui detentada.” En conclusió, els articles de Granier-Barrera i Mallsol constitueixen dues visions oposades però sorprenentment complementàries del catalanisme de 1931. El primer defensa una via pactista-legalista basada en l’autonomia i la negociació institucional, mentre que el segon aposta per la ruptura i per la plena sobirania nacional. Tot i això, ambdós comparteixen una mateixa preocupació pel futur de Catalunya i la convicció que el moment històric era transcendental. La confrontació entre aquestes dues perspectives ajuda a comprendre la riquesa ideològica i les tensions internes del catalanisme durant els inicis de la Segona República.

Rising electricity demand from EVs, heat pumps, and housing growth is driving Alectra's five-year infrastructure ask.

Жогорку Кеңештин экс-спикери, “75чилердин каты” боюнча айып тагылган Нурланбек Тургунбек уулу бул иште шек саналып жаткандарды 9 жылдан абакка кесүү тууралуу прокурорлордун өтүнүчүнө комментарий берди. Ал 2-июлда Бишкектин Биринчи май райондук сотуна кирип баратып “Азаттыктын” суроосуна “Бул абсурд. Сабыр кылып туралы көрөбүз. Аз эле калды го” деп жооп берди. 29-июндагы соттук отурумда прокурорлор судьядан шектүүлөрдү 9 жылдан абакка кесүүнү сураган. Ушул күндөрү айыпталуучулардын...

Décadas de pesquisa mostram que parte da discriminação se manifesta também em processos aparentemente neutros e meritocráticos, frequentemente vistos como exemplos de objetividade científica

Міністерство внутрішніх справ повідомляє про пошкодження в шести районах Києва

(ANALYSIS) Struggling with the loss of her child, a mother asked Father Peter Jon Gillquist a question that pastors are hearing more often — about getting a tattoo.

Fósseis perdidos às vezes reaparecem mas, em primeiro lugar, como é que esses espécimes somem dos museus e instituições onde deveriam estar a salvo?

«Сергій Іванович – просто безцінне джерело інформації про енергоринок окупованого півострова, кримську хімію та всі-всі розклади з 2014-го і дотепер»

Aliansi Masyarakat Adat Nusantara (AMAN) mencatat, penyebutan ‘Orang Rimbo’ pertama kali secara akademis Muntholib Soetomo publikasikan melalui disertasinya di Universitas Padjajaran tahun 1995. Judulnya, “Orang Rimbo: Kajian Struktural-Fungsional Masyarakat Terasing di Makekal, Provinsi Jambi”. Muntholib ceritakan pengalamannya melakukan penelitian tentang kehidupan Orang Rimba. “Hutan itu hidup dan kehidupan mereka, Orang Rimba,” kata akademisi yang menghabiskan […] The post Mengenal Muntholib Soetomo, Sosok Pelopor Studi Orang Rimba appeared first on Mongabay.co.id.

A l'aire lliure, tant a l'interior del país com ben a prop del mar, aquest mes no cessa la proliferació de festivals musicals, amb cartells cada vegada més extensos i propostes molt diverses per arribar a tots els públics. A continuació repassem les principals cites musicals d'arreu del territori que tindran lloc les pròximes setmanes amb informació precisa de dates i programació.   Sota la Palmera Del 25 de juny al 14 d’agost a Tarragona El festival més jovial arriba un estiu més amb propostes molt diverses com Agnès Algueró, Xènia o Las Karamba, a banda d’oferir nits temàtiques dedicades al pop rural, el folk i també a la màgia, la dansa o pallasses.  A més, les entrades són gratuïtes.   Nits d’Estiu Calella (NEC) Del 26 de juny al 29 d'agost a Calella El far de Calella i el Parc Dalmau seguiran acollint concerts d'alt nivell com el de Pastora, Roger Mas amb la Cobla Sant Jordi, Kiko Veneno o Judit Neddermann aquest mes de juliol.   Istiu Del 29 de juny fins al 5 de juliol a Castelló d’Empúries i Empuriabrava Va encetar l’edició un concert d’Andrea Motis Guitar trio i aquest juliol es podrà gaudir de propostes com  Alosa, Alba Armengou, Ernest Prana, Mazoni, Tomeu Penya o Salva Racero en dos entorns privilegiats.   Fresc Del 29 de juny fins al 12 de juliol a Sabadell El festival multidisciplinar comptarà enguany amb un total de 15 propostes de teatre, música, poesia i dansa en un pulmó verd del centre de la capital vallesana: els Jardinets de la Fundació 1859 Caixa Sabadell.  Encara s'hi podrà gaudir de la pianista Laura Andrès, Alfred Garcia, el conjunt Northern Cellos, Cris Juanico i Sidonie. Poesia i + De l'1 al 12 de juliol a diverses poblacions del Maresme Enguany Júlia Colom, Marcos Morau, Albert Roig, Ángela Segovia i Júlia Sentís s'hi donaran cita sota la nova direcció artística del poeta Gabriel Ventura i el dramaturg i escenògraf Leonardo V. Granados.   Festival Internacional Terracotta Museu (FITM)  De l'1 al 29 de juliol a La Bisbal d'Empordà Roy Ellis, Mazoni i Sybarites són els caps de cartell de la 14a edició en que es podran veure fins tretze actuacions.Obrirà el certamen Lecocq al cor de La Bisbal i a les portes del museu empordanès també hi haurà espai per artistes femenines com Marta Knight o La Maria.   Mar Acústic De l'1 de juliol al 31 d’agost a Cadaqués És la cinquena edició d'aquest cicle de concerts únic al cor del Cap de Creus per descobrir-ne l'acústica a bord d'un llaüt, amb sortida des de Port Lligat.    Els Rentadors Del 2 al 4 de juliol a Juneda La capital de les Garrigues acollirà actuacions dels artistes ponentins Kelly Isaiah, Júlia Cruz o BRU i també Alosa, els Gregotechno, Pastora i Gerard Aledo.    Vida Del 2 al 4 de juliol a Vilanova i la Geltrú Un espectacle creat per l'ocasió com El Petit de Cal Eril i la processó metafísica obrirà un certamen que promet amb propostes com Remei de Ca la Fresca, roserona, Maria Jaume, Triquell o FADES, que faran delectar amb el seu directe a la Masia d'en Cabanyes.   El Ressupó Del 2 al 16 de juliol a Celrà Enguany la 17a edició omplirà el Parc Cors amb artistes destacats com Ferran Palau, Al·lèrgiques al Pol·len, Carlota Flâneur o Paul Fuster.   Terrer Empordà Del 3 al 12 de juliol a diverses poblacions Amb noms com Joan Miquel Oliver, Marco Mezquida, Joina o Namina & The Barbarians dins la programació musical, la proposta arriba a la segona edició per recorrer viles emblemàtiques de l'Albera fusionant la viticultura, el patrimoni arquitectònic i la creació contemporània   Entre Rius Del 3 al 17 de juliol a Térmens Lídia Pujol, Julen i Ernest Prana seran els encarregats d'omplir l'espai de la Copa, l'escenari emblemàtic d'aquest festival d'ànima lliure.   Pont a les Arts Sonores (PAS) Del 3 al 18 de juliol a Martorell Anna Andreu i Pastora són les cap de cartell de l'edició d'enguany, que a banda de les actuacions al Pont del Diable, també oferirà un cartell amb artistes emergents a l’antiga fusteria Cal Garballador.   Cap Roig Del 3 de juliol al 18 d’agost a Calella de Palafrugell Per a la seva 26a edició, el Festival de Cap Roig ha programat figures clau del pop internacional com Bryan Adams, Mika i Anastacia, noms veterans com Víctor Manuel o Miguel Ríos  i també artistes que no arriben a la trentena com Amaia o 31 FAM, que junt a Lax'n'Busto seran la quota catalana d'enguany.   Canet Rock 4 juliol a Canet de Mar Una nova nit amb música fins que surti el sol, que enguany juntarà els noms més importants de l'escena catalana, on destaquen Els Catarres, The Tyets, Buhos, Ginestà, La Fúmiga, Maria Jaume o La Ludwig Band.   Pollença Rock 7 i 8 de juliol a Pollença Sau, Fora des Sembrat, Els Amics de Les Arts i Pèl de Gall portaran les seves propostes al Claustre del Convent de Sant Domingo.   Nosaltres Del 7 de juliol al 20 d'agost a Mataró En aquesta nova edició destaquen noms com el projecte infantil Bon Vent!, i també s'hi podrà veure un homenatge a Peret encapçalat per Pep Lladó, a més d'Alosa, Borja Penalba i Meritxell Gené.   Paupaterres  Del 8 a l'11 de juliol a Tàrrega Malifeta, Els Amics de les Arts, Sopa de Cabra i La Pegatina, són alguns dels grups que tocaran al mític festival de les Terres de Ponent que ha sobreviscut a les pèrdues de l'any passat pels forts aiguats que van obligar a suspendre'l parcialment.   Pirata Beach Fest Del 8 al 11 de juliol a Gandia Un any més la platja de Gandia vibrarà amb projectes d’àmbit estatal com Evaristo o Sanguiguelas del Guadiana, i en català arribaran propostes d'èxit assegurat com com La Gossa Sorda, La Fúmiga, Figa Flawas, La Pegatina, Lia Kali o Buhos. A més hi ha diversos espais de descans i d’acampada.   Cruïlla Del 9 al 12 de juliol al Parc del Fòrum Sant Adrià de Besòs En aquesta 16a edició Mishima hi actuarà per primera vegada, al costat d'altres propostes com Els Pets  com Ypnosi, Lecocq, Svsto o OKDW.   FIMPT Del 9 al 12 de juliol a Vilanova i la Geltrú La 45a edició del Festival Internacional de Música Popular Tradicional  posarà l’accent en propostes dedicades a la veu i el cant popular, amb veus com Alosa, Magalí Sare o La Baula.   Clec 10 i 11 de juliol a Muntanyola A l'entorn de l'església de Sant Quirze i Santa Julita s'hi donaran cita Alosa, l'humorista Peyu, Remei de Ca la Fresca i Ambauka com a caps de cartell d'aquesta 6a edició El festival destaca pel seu esperit de  democratització on l'entrada només costa 5€ Arrels - Acampada Jove 10 i 11 de juliol a Sant Sadurní d'Anoia La cita politicomusical bufarà espelmes pels seus 30 anys ininterromputs i ho celebrarà amb artistes com Auxili, Flashy Ice Cream, P.A.W.N Gang, o un del concerts del certamen Catalunya Freestyle.   Porta Ferrada Del 12 de juliol al 20 d’agost a Sant Feliu de Guíxols El Petit de Cal Eril, Maria Arnal,Rigoberta Bandini, Sopa de Cabra o Tarta Relena actuaran a l'’Espai Port, el Guíxols Arena, al Teatre Auditori i la Sala Las Vegas per encetar una nova etapa del certamen, sota la direcció de Barcelona Events Musicals.   Gaudiu-los al màxim i atents que ben aviat us presentarem els festivals que tindran lloc a la segona quinzena de juliol, que no són pocs!

El rechazo de la Acusación Constitucional en el Senado dejó a Nicolás Grau en una posición política...