Les enquestes són fotografies d'un instant i, per tant, no hem de convertir-les mai en profecies. Però, de tant en tant, n'hi ha alguna que revela un moviment més profund que una simple redistribució de vots. El darrer baròmetre del CEO és una d'aquestes.
Molts titulars s'han centrat en qui puja i qui baixa. Però la dada més rellevant és una altra: el suport a la independència ha passat del 39% al 45% en només mig any, el nivell més alt des del 2020. Què explica aquest canvi de tendència?
No s'han de barrejar fenòmens diferents. Una part dels canvis electorals respon a preocupacions molt concretes, com l'habitatge, la immigració o la seguretat, que expliquen l'evolució d'algunes opcions polítiques. Però el creixement del suport a la independència apunta a un moviment de fons. És un canvi que transcendeix les sigles, supera la lògica estrictament electoral i interpel·la el conjunt del país.
Durant anys hem explicat el postprocés com una història de desmobilització. Després de l'1 d'Octubre, la repressió i l'exili, que encara avui perduren, la presó i la incapacitat de l'independentisme per convertir el mandat del referèndum en una nova realitat política van generar una profunda sensació de frustració, desconcert i cansament entre molts catalans. No va ser només una derrota política. Va ser, sobretot, un trauma col·lectiu.
Els traumes no desapareixen d'un dia per l'altre. Generen desconfiança, paràlisi i una renúncia silenciosa a tornar a creure en allò que un dia semblava possible. Durant molt de temps, una part del país va deixar de confiar que la independència fos una possibilitat real. No perquè hagués deixat de sentir-se catalana, sinó perquè havia deixat de creure que aquell objectiu fos assolible.
Potser ara aquest bloqueig comença a esquerdar-se. Potser ara aquest trauma comença a deixar de paralitzar el país.
El moviment independentista continua arrossegant contradiccions, errors estratègics i una fragmentació que l'ha debilitat. Però la salut dels partits no sempre coincideix amb la vitalitat d'una idea. Les idees, de vegades, avancen fins i tot quan les organitzacions que les representen travessen dificultats.
També hi ha una explicació més prosaica. El Govern de Salvador Illa s'ha beneficiat, durant els primers mesos de la legislatura, d'una expectativa de canvi que avui comença a esgotar-se. Es va prometre que una política més pragmàtica i centrada en la gestió seria suficient. Però la realitat s'ha imposat: l'habitatge continua sent la principal preocupació; la immigració i la seguretat guanyen pes; la llengua viu una situació d'emergència; les infraestructures acumulen dèficits i els serveis públics mostren signes evidents d'esgotament. La normalització institucional, per si sola, no transforma la realitat. I encara menys quan qui governa aquí forma part del mateix projecte polític que manté intactes els límits que condicionen el país.
Quan un govern no resol els problemes de fons, és lògic que la societat busqui alternatives. Però el canvi més profund és el que s’està movent sota la superfície: una part del país torna a pensar Catalunya en clau nacional i a entendre que els grans reptes només es poden afrontar amb eines pròpies.
Els canvis profunds sovint s'intueixen abans als carrers que als parlaments. Les estelades al pas del Tour de França i al Canet Rock, o la revolta cívica a les xarxes perquè el papa beneís en català la Torre de Jesús de la Sagrada Família, revelen que un sentiment de pertinença que semblava adormit torna a despertar-se.
Aquesta és també la pregunta que travessa el llibre 'Ànima de república', d'Aleix Sarri: què manté viva una nació més enllà de les seves institucions? Potser allò que batega, sovint de manera invisible, en el compromís quotidià de la seva gent anònima. Les nacions perduren perquè hi ha una comunitat que continua estimant-les, cuidant-les i transmetent-les de generació en generació.
Potser la millor notícia d'aquest CEO és que aquest batec continua viu. Malgrat el trauma del 2017, una part creixent del país torna a pensar que Catalunya ha de decidir el seu destí. Ara el repte és convertir aquesta esperança en el nord del país i fer de la independència el nostre instrument de plenitud nacional.
Cap projecte col·lectiu no pot avançar sí un poble viu atrapat en les seves derrotes. Només quan recupera la seva moral nacional és capaç de tornar a imaginar l'endemà. Potser Catalunya torna a tenir una oportunitat. I potser l'esperança és, precisament, el primer signe que un país ha començat a deixar enrere els seus traumes.
