10 minutes
Diverses comunitats fulanis a Burkina Faso han estat objecte de “matances i desaparicions forçades” des de 2023 que han conduït al “desplaçament de comunitats senceres”, fets que constitueixen actes de “neteja ètnica”. Ho recull l’informe de Human Rights Watch (HRW) None Can Run Away (‘Ningú no pot fugir’), una investigació sobre els crims de guerra comesos en el conflicte que enfronta l’exèrcit burkinès i les milícies dels Voluntaris per a la Defensa de la Pàtria (VDP) contra l’organització armada islamista Grup de Suport a l’Islam i als Musulmans (JNIM, per les sigles en àrab). La recerca esmenta l’Operació Remolí Verd 2, una ofensiva governamental de març de 2025 a la regió de Boucle du Mouhoun. Vídeos analitzats per HRW i testimonis de supervivents mostren que civils fulanis van ser apartats basant-se en la pertinença al seu poble i, en alguns casos, els VDP van llançar crides a exterminar-los. En l’operació van ser assassinats més de 130 civils fulanis (“probablement, molts més”, diu l’informe). En un altre incident, el novembre de 2023, els VDP van matar tretze civils, incloses quatre criatures, en un assentament fulani a quatre quilòmetres del poble de Bassé (regió d’Hauts-Bassins). Segons l’informe, “els discursos d’odi, l’estigmatització i els atacs violents contra les comunitats fulanis s’han intensificat des que [el militar i president burkinès Ibrahim] Traoré va accedir al poder”. Els fulanis, també coneguts com a fules, fulbes o peuls, són un poble dispers per àmplies zones de l’Àfrica occidental i central. En un nombre d’entre 25 i 40 milions, són minoria en pràcticament tots els estats on viuen (a Burkina Faso, són al voltant del 8% de la població). De tradició ramadera i comerciant, van jugar un paper important en l’expansió de l’islam a la regió. Entre els segles XVIII i XIX hi van establir diversos califats. Mapa parcial de l'Àfrica Occidental amb Burkina Faso Autor/a: Nationalia/ Datawrapper Acusació col·lectiva És cert que els fulanis tenen una presència significativa entre les files dels grups armats islamistes que operen al Sahel, com el JNIM. Aquestes organitzacions han reclutat fulanis “aprofitant la seva marginació secular, la pobresa i l’erosió dels mitjans de vida pastorals tradicionals”, explica l’informe, en un context de competició per l’ús de la terra entre comunitats ramaderes i agrícoles, en mig d’un creixement demogràfic notable i dels efectes del canvi climàtic. Això no obstant, diversos líders fulanis han fet crides a l’entesa entre comunitats i han reclamat que no s’estigmatitzi tot el poble fulani, la major part del qual no està pas implicat en les accions dels grups armats. “Les operacions de contrainsurgència sovint no han distingit els civils fulanis dels combatents islamistes, cosa que ha derivat en massacres i altres abusos amb una impunitat gairebé total”, denuncia l’informe.
Diverses comunitats fulanis a Burkina Faso han estat objecte de “matances i desaparicions forçades” des de 2023 que han conduït al “desplaçament de comunitats senceres”, fets que constitueixen actes de “neteja ètnica”. Ho recull l’informe de Human Rights Watch (HRW) None Can Run Away (‘Ningú no pot fugir’), una investigació sobre els crims de guerra comesos en el conflicte que enfronta l’exèrcit burkinès i les milícies dels Voluntaris per a la Defensa de la Pàtria (VDP) contra l’organització armada islamista Grup de Suport a l’Islam i als Musulmans (JNIM, per les sigles en àrab). La recerca esmenta l’Operació Remolí Verd 2, una ofensiva governamental de març de 2025 a la regió de Boucle du Mouhoun. Vídeos analitzats per HRW i testimonis de supervivents mostren que civils fulanis van ser apartats basant-se en la pertinença al seu poble i, en alguns casos, els VDP van llançar crides a exterminar-los. En l’operació van ser assassinats més de 130 civils fulanis (“probablement, molts més”, diu l’informe). En un altre incident, el novembre de 2023, els VDP van matar tretze civils, incloses quatre criatures, en un assentament fulani a quatre quilòmetres del poble de Bassé (regió d’Hauts-Bassins). Segons l’informe, “els discursos d’odi, l’estigmatització i els atacs violents contra les comunitats fulanis s’han intensificat des que [el militar i president burkinès Ibrahim] Traoré va accedir al poder”. Els fulanis, també coneguts com a fules, fulbes o peuls, són un poble dispers per àmplies zones de l’Àfrica occidental i central. En un nombre d’entre 25 i 40 milions, són minoria en pràcticament tots els estats on viuen (a Burkina Faso, són al voltant del 8% de la població). De tradició ramadera i comerciant, van jugar un paper important en l’expansió de l’islam a la regió. Entre els segles XVIII i XIX hi van establir diversos califats. Mapa parcial de l'Àfrica Occidental amb Burkina Faso Autor/a: Nationalia/ Datawrapper Acusació col·lectiva És cert que els fulanis tenen una presència significativa entre les files dels grups armats islamistes que operen al Sahel, com el JNIM. Aquestes organitzacions han reclutat fulanis “aprofitant la seva marginació secular, la pobresa i l’erosió dels mitjans de vida pastorals tradicionals”, explica l’informe, en un context de competició per l’ús de la terra entre comunitats ramaderes i agrícoles, en mig d’un creixement demogràfic notable i dels efectes del canvi climàtic. Això no obstant, diversos líders fulanis han fet crides a l’entesa entre comunitats i han reclamat que no s’estigmatitzi tot el poble fulani, la major part del qual no està pas implicat en les accions dels grups armats. “Les operacions de contrainsurgència sovint no han distingit els civils fulanis dels combatents islamistes, cosa que ha derivat en massacres i altres abusos amb una impunitat gairebé total”, denuncia l’informe.
10 minutes
La trajectòria de ‘La Rambla: Esport i Ciutadania’ és, en molts sentits, la història del país. Allò que neix com una publicació esportiva —amb voluntat formativa, cívica, regeneradora— acaba esdevenint una veu política de primer ordre en un dels moments més intensos de la història contemporània catalana. Però aquest fet no és accidental: és el resultat d’una idea prèvia, gairebé programàtica, segons la qual l’esport no és un àmbit aïllat, sinó una escola de ciutadania. I quan la ciutadania es posa en marxa, el discurs canvia de terreny, però no de naturalesa. Impulsada per Josep Sunyol —nat a Barcelona, 21 de juliol de 1898 i mort a mans del feixisme espanyol a la Serra de Guadarrama el 6 d'agost de 1936—, figura clau del catalanisme d’esquerres i president del Barça a partir de juliol de 1935, la publicació neix amb una doble ànima. D’una banda, la voluntat de modernitzar el país a través de la cultura física, la disciplina i l’organització col·lectiva; de l’altra, la consciència que aquesta modernització només és possible si va acompanyada d’una transformació política profunda. L’esport, així, esdevé metàfora i instrument: un espai on aprendre a competir, a cooperar i, sobretot, a sentir-se part d’un col·lectiu. Quan el règim monàrquic entra en crisi definitiva i cau fruit de les eleccions del 12 d’abril de 1931 i posterior fugida del rei Alfons XIII dos dies després, ‘La Rambla’ reapareix uns dies més tard amb un llenguatge, un públic i d’una orientació ideològica que li permeten fer el salt a les masses. Després que fos suspesa pel govern espanyol l’abril de 1930 el setmanari no deixa de banda l’esport, però l’interpreta com un flanc més de la política. I en aquest procés, es converteix en cronista —i alhora protagonista— de la caiguda de la monarquia i de l’adveniment de la República. La representació de la fi del règim borbònic és, en aquest sentit, especialment reveladora. En el seu número 64 d’aquesta publicació a 20 d’abril de 1931 a l’article "Com ha caigut l’últim Borbó" no hi ha cap voluntat de neutralitat ni d’equidistància. El rei és desposseït de qualsevol dignitat institucional i convertit en un personatge gairebé grotesc, definit per la por i la indignitat. “Com els covards, com els deslleials—com el que és i ha estat sempre—, Alfons de Borbó no té, ni en aquesta hora suprema un gest d'acatament i de dignitat”. La imatge és potent: el monarca reduït a la mínima expressió de dignitat, com un covard i un lladre que escapa de la justícia popular. Aquesta escena no és només una anècdota narrativa, sinó la culminació d’un judici històric molt més ampli. La dinastia és condemnada en bloc: “La història dels Borbons; història de tirans i de covards, de malalts i de canalles!”. L’acumulació d’insults no és gratuïta; respon a la necessitat de trencar qualsevol possible nostàlgia o legitimitat residual. El passat ha de ser clausurat amb contundència. I per això es recorden també les responsabilitats polítiques concretes: “causant de la tragèdia d’Annual, de l’adveniment de Primo, de l’abjecció dictatorial…”. La monarquia no només és moralment reprovable, sinó políticament culpable. Però si la destrucció del vell règim és radical, la construcció del nou ordre és presentada amb una cura narrativa igualment intensa. La revolució catalana no és descrita com una insurrecció violenta ni com una maniobra d’elit, sinó com un despertar col·lectiu. A l’article "El poble al carrer (Reportatge de la Revolució Catalana)" s’hi diu: “Qui féu, dimarts, la Revolució? Ningú. Tothom”. Aquesta frase, aparentment paradoxal, és en realitat el nucli del discurs: la revolució no té autor perquè l'autor és el poble en conjunt: ”No ha estat una qüestió d'homes, sinó un fet psicològic”. Aquest poble no actua mogut per la ràbia descontrolada, sinó per una mena de consciència compartida, definida com un “fet psicològic”. La política esdevé aquí una qüestió d’estat d’ànim col·lectiu, d’energia acumulada que finalment troba sortida. I aquesta energia es manifesta en formes que el periòdic presenta com a espontànies, gairebé naturals: “La primera bandera republicana que s'alçà al carrer, sorgí tota sola, corn un hàbit tricolor de l'afany i de l’angoixa ambients”. No hi ha mà que la pengi; és el poble mateix qui la fa aparèixer. Aquesta insistència en l’espontaneïtat té una funció clara: legitimar el procés. Si la revolució és natural, inevitable, fruit d’una maduració col·lectiva, no pot ser considerada il·legítima. I per reforçar aquesta idea, ‘La Rambla’ subratlla també el seu caràcter cívic. Lluny del caos, el que es descriu és un ordre gairebé exemplar: “Al carrer el Poble. El Poble que ha fet una gran revolució sense sang, sense tragèdia, sense dolor. Mentien els que han acusat el Poble; els que han pogut parlar d'anarquia i de destrucció […] el Poble ha donat una definitiva lliçó de ciutadania als que no creien en ell […] sense l'assalt a una botiga, sense la tragèdia dels trets.” Aquesta afirmació és clau en el context de l’època, en què la por a la revolució —identificada amb violència i desordre— era un argument habitual dels sectors conservadors. En aquest escenari, la proclamació de la República Catalana adquireix un to èpic. “A les cinc de la tarda, la República Catalana prenia estat oficial […] la bona nova corria com un regueró de pólvora, de punta a punta de Barcelona”. El temps s’accelera, l’espai es contrau, i la notícia es propaga amb una velocitat moderna, amb entusiasme i unanimitat. Tot contribueix a construir la sensació d’un moment històric excepcional. I, tanmateix, aquest poble que ho fa tot —que enderroca, que proclama, que s’organitza— no apareix sol. Té un rostre, o millor dit, troba una figura en qui reconèixer-se. Francesc Macià emergeix en les pàgines de ‘La Rambla’ com alguna cosa més que un dirigent polític. És presentat com una síntesi, com una encarnació del col·lectiu. “El president Macià era tot el poble. Era tota la garantia de Fraternitat. Tota l’executòria de Llibertat. Tota l'exigència d'Igualtat. Felip V havia perdut la partida”. La identificació és total: líder i poble es confonen. A l’entrevista a la contraportada que li fa Emili Granier-Barrera al president "Paraules del President" el mandatari reforça aquesta dimensió emocional. No parla només de lleis o institucions, sinó de sentiments compartits: “Estic content perquè crec que això és l’inici de la llibertat completa de Catalunya”. La felicitat personal es converteix en metàfora de l’esperança col·lectiva. Però encara més reveladora és la centralitat de la fe: “La fe i l’amor intens de l’ideal donen una força terrible, una força s’encomana al poble”. La política es transforma aquí en una experiència gairebé espiritual, en què el triomf no és només material, sinó moral. Aquest element és fonamental per entendre la naturalesa de ‘La Rambla’. No es tracta només d’un periòdic que informa sobre esport a la República, sinó d’un instrument que contribueix a construir-ne la mística. La fe, l’amor, l’ideal: són paraules que apareixen amb una freqüència que desborda el llenguatge polític convencional. I això no és casual. En un moment de ruptura, cal alguna cosa més que arguments racionals; cal construir un imaginari capaç de mobilitzar. En aquest sentit, la continuïtat amb l’origen esportiu de la publicació és més profunda del que podria semblar. L’esport, tal com el concebia Sunyol, no era només competició, sinó escola de valors: disciplina, esforç, esperit d’equip. Tots aquests elements reapareixen en la manera com es descriu la revolució. El poble actua com un equip, amb ordre, amb cohesió, amb objectius compartits. La ciutat esdevé un camp de joc, però un camp de joc en què el resultat no és un marcador, sinó un canvi de règim. Així, ‘La Rambla: Esport i Ciutadania’ acaba configurant una visió política molt precisa: radicalment antimonàrquica, inequívocament republicana, profundament catalanista i clarament popular. Però el seu tret distintiu no és només el contingut ideològic, sinó la manera com aquest contingut es construeix i es transmet. No hi ha distància, no hi ha fredor analítica. Hi ha passió, hi ha fe, hi ha una voluntat constant de fer sentir al lector que forma part d’alguna cosa més gran. En definitiva, la publicació no només explica la revolució catalana de 1931: l’habita, la interpreta i la projecta. I en fer-ho, transforma el seu propi paper. D’un setmanari esportiu passa a ser una peça del mecanisme revolucionari, una veu que no només descriu el món que canvia, sinó que contribueix decisivament a fer-lo possible.
La trajectòria de ‘La Rambla: Esport i Ciutadania’ és, en molts sentits, la història del país. Allò que neix com una publicació esportiva —amb voluntat formativa, cívica, regeneradora— acaba esdevenint una veu política de primer ordre en un dels moments més intensos de la història contemporània catalana. Però aquest fet no és accidental: és el resultat d’una idea prèvia, gairebé programàtica, segons la qual l’esport no és un àmbit aïllat, sinó una escola de ciutadania. I quan la ciutadania es posa en marxa, el discurs canvia de terreny, però no de naturalesa. Impulsada per Josep Sunyol —nat a Barcelona, 21 de juliol de 1898 i mort a mans del feixisme espanyol a la Serra de Guadarrama el 6 d'agost de 1936—, figura clau del catalanisme d’esquerres i president del Barça a partir de juliol de 1935, la publicació neix amb una doble ànima. D’una banda, la voluntat de modernitzar el país a través de la cultura física, la disciplina i l’organització col·lectiva; de l’altra, la consciència que aquesta modernització només és possible si va acompanyada d’una transformació política profunda. L’esport, així, esdevé metàfora i instrument: un espai on aprendre a competir, a cooperar i, sobretot, a sentir-se part d’un col·lectiu. Quan el règim monàrquic entra en crisi definitiva i cau fruit de les eleccions del 12 d’abril de 1931 i posterior fugida del rei Alfons XIII dos dies després, ‘La Rambla’ reapareix uns dies més tard amb un llenguatge, un públic i d’una orientació ideològica que li permeten fer el salt a les masses. Després que fos suspesa pel govern espanyol l’abril de 1930 el setmanari no deixa de banda l’esport, però l’interpreta com un flanc més de la política. I en aquest procés, es converteix en cronista —i alhora protagonista— de la caiguda de la monarquia i de l’adveniment de la República. La representació de la fi del règim borbònic és, en aquest sentit, especialment reveladora. En el seu número 64 d’aquesta publicació a 20 d’abril de 1931 a l’article "Com ha caigut l’últim Borbó" no hi ha cap voluntat de neutralitat ni d’equidistància. El rei és desposseït de qualsevol dignitat institucional i convertit en un personatge gairebé grotesc, definit per la por i la indignitat. “Com els covards, com els deslleials—com el que és i ha estat sempre—, Alfons de Borbó no té, ni en aquesta hora suprema un gest d'acatament i de dignitat”. La imatge és potent: el monarca reduït a la mínima expressió de dignitat, com un covard i un lladre que escapa de la justícia popular. Aquesta escena no és només una anècdota narrativa, sinó la culminació d’un judici històric molt més ampli. La dinastia és condemnada en bloc: “La història dels Borbons; història de tirans i de covards, de malalts i de canalles!”. L’acumulació d’insults no és gratuïta; respon a la necessitat de trencar qualsevol possible nostàlgia o legitimitat residual. El passat ha de ser clausurat amb contundència. I per això es recorden també les responsabilitats polítiques concretes: “causant de la tragèdia d’Annual, de l’adveniment de Primo, de l’abjecció dictatorial…”. La monarquia no només és moralment reprovable, sinó políticament culpable. Però si la destrucció del vell règim és radical, la construcció del nou ordre és presentada amb una cura narrativa igualment intensa. La revolució catalana no és descrita com una insurrecció violenta ni com una maniobra d’elit, sinó com un despertar col·lectiu. A l’article "El poble al carrer (Reportatge de la Revolució Catalana)" s’hi diu: “Qui féu, dimarts, la Revolució? Ningú. Tothom”. Aquesta frase, aparentment paradoxal, és en realitat el nucli del discurs: la revolució no té autor perquè l'autor és el poble en conjunt: ”No ha estat una qüestió d'homes, sinó un fet psicològic”. Aquest poble no actua mogut per la ràbia descontrolada, sinó per una mena de consciència compartida, definida com un “fet psicològic”. La política esdevé aquí una qüestió d’estat d’ànim col·lectiu, d’energia acumulada que finalment troba sortida. I aquesta energia es manifesta en formes que el periòdic presenta com a espontànies, gairebé naturals: “La primera bandera republicana que s'alçà al carrer, sorgí tota sola, corn un hàbit tricolor de l'afany i de l’angoixa ambients”. No hi ha mà que la pengi; és el poble mateix qui la fa aparèixer. Aquesta insistència en l’espontaneïtat té una funció clara: legitimar el procés. Si la revolució és natural, inevitable, fruit d’una maduració col·lectiva, no pot ser considerada il·legítima. I per reforçar aquesta idea, ‘La Rambla’ subratlla també el seu caràcter cívic. Lluny del caos, el que es descriu és un ordre gairebé exemplar: “Al carrer el Poble. El Poble que ha fet una gran revolució sense sang, sense tragèdia, sense dolor. Mentien els que han acusat el Poble; els que han pogut parlar d'anarquia i de destrucció […] el Poble ha donat una definitiva lliçó de ciutadania als que no creien en ell […] sense l'assalt a una botiga, sense la tragèdia dels trets.” Aquesta afirmació és clau en el context de l’època, en què la por a la revolució —identificada amb violència i desordre— era un argument habitual dels sectors conservadors. En aquest escenari, la proclamació de la República Catalana adquireix un to èpic. “A les cinc de la tarda, la República Catalana prenia estat oficial […] la bona nova corria com un regueró de pólvora, de punta a punta de Barcelona”. El temps s’accelera, l’espai es contrau, i la notícia es propaga amb una velocitat moderna, amb entusiasme i unanimitat. Tot contribueix a construir la sensació d’un moment històric excepcional. I, tanmateix, aquest poble que ho fa tot —que enderroca, que proclama, que s’organitza— no apareix sol. Té un rostre, o millor dit, troba una figura en qui reconèixer-se. Francesc Macià emergeix en les pàgines de ‘La Rambla’ com alguna cosa més que un dirigent polític. És presentat com una síntesi, com una encarnació del col·lectiu. “El president Macià era tot el poble. Era tota la garantia de Fraternitat. Tota l’executòria de Llibertat. Tota l'exigència d'Igualtat. Felip V havia perdut la partida”. La identificació és total: líder i poble es confonen. A l’entrevista a la contraportada que li fa Emili Granier-Barrera al president "Paraules del President" el mandatari reforça aquesta dimensió emocional. No parla només de lleis o institucions, sinó de sentiments compartits: “Estic content perquè crec que això és l’inici de la llibertat completa de Catalunya”. La felicitat personal es converteix en metàfora de l’esperança col·lectiva. Però encara més reveladora és la centralitat de la fe: “La fe i l’amor intens de l’ideal donen una força terrible, una força s’encomana al poble”. La política es transforma aquí en una experiència gairebé espiritual, en què el triomf no és només material, sinó moral. Aquest element és fonamental per entendre la naturalesa de ‘La Rambla’. No es tracta només d’un periòdic que informa sobre esport a la República, sinó d’un instrument que contribueix a construir-ne la mística. La fe, l’amor, l’ideal: són paraules que apareixen amb una freqüència que desborda el llenguatge polític convencional. I això no és casual. En un moment de ruptura, cal alguna cosa més que arguments racionals; cal construir un imaginari capaç de mobilitzar. En aquest sentit, la continuïtat amb l’origen esportiu de la publicació és més profunda del que podria semblar. L’esport, tal com el concebia Sunyol, no era només competició, sinó escola de valors: disciplina, esforç, esperit d’equip. Tots aquests elements reapareixen en la manera com es descriu la revolució. El poble actua com un equip, amb ordre, amb cohesió, amb objectius compartits. La ciutat esdevé un camp de joc, però un camp de joc en què el resultat no és un marcador, sinó un canvi de règim. Així, ‘La Rambla: Esport i Ciutadania’ acaba configurant una visió política molt precisa: radicalment antimonàrquica, inequívocament republicana, profundament catalanista i clarament popular. Però el seu tret distintiu no és només el contingut ideològic, sinó la manera com aquest contingut es construeix i es transmet. No hi ha distància, no hi ha fredor analítica. Hi ha passió, hi ha fe, hi ha una voluntat constant de fer sentir al lector que forma part d’alguna cosa més gran. En definitiva, la publicació no només explica la revolució catalana de 1931: l’habita, la interpreta i la projecta. I en fer-ho, transforma el seu propi paper. D’un setmanari esportiu passa a ser una peça del mecanisme revolucionari, una veu que no només descriu el món que canvia, sinó que contribueix decisivament a fer-lo possible.
17 minutes
En medio de la multiplicación de mensajes con amenazas de tiroteos en distintos establecimientos del país, la...
17 minutes
En medio de la multiplicación de mensajes con amenazas de tiroteos en distintos establecimientos del país, la...
24 minutes
വേനൽച്ചൂടിൽ കേരളത്തിന് നേരിയ ആശ്വാസമായി സംസ്ഥാനത്ത് ഒറ്റപ്പെട്ടയിടങ്ങളിൽ ഇടിമിന്നലോടു കൂടിയ മഴയ്ക്ക് സാധ്യതയെന്ന് കാലാവസ്ഥ വകുപ്പിന്റെ മുന്നറിയിപ്പ്
വേനൽച്ചൂടിൽ കേരളത്തിന് നേരിയ ആശ്വാസമായി സംസ്ഥാനത്ത് ഒറ്റപ്പെട്ടയിടങ്ങളിൽ ഇടിമിന്നലോടു കൂടിയ മഴയ്ക്ക് സാധ്യതയെന്ന് കാലാവസ്ഥ വകുപ്പിന്റെ മുന്നറിയിപ്പ്
24 minutes
റോഡ് നന്നാക്കാമെന്ന് വാഗ്ദാനം നൽകി മൂന്നുലക്ഷം തട്ടിയെടുത്തെന്ന കേസിൽ കൊച്ചി മേയർ വി കെ മിനിമോൾക്ക് കുരുക്ക് മുറുകുന്നു.
റോഡ് നന്നാക്കാമെന്ന് വാഗ്ദാനം നൽകി മൂന്നുലക്ഷം തട്ടിയെടുത്തെന്ന കേസിൽ കൊച്ചി മേയർ വി കെ മിനിമോൾക്ക് കുരുക്ക് മുറുകുന്നു.
25 minutes
Брюссель требует от Виктора Орбана объяснить сотрудничество Будапешта и Москвы в отношении Украины. Это происходит на фоне опубликованных СМИ разговоров между главами МИД Венгрии и России. Как Виктор Орбан за 16 лет у власти из проевропейского политика превратился в критика Брюсселя и друга России?
Брюссель требует от Виктора Орбана объяснить сотрудничество Будапешта и Москвы в отношении Украины. Это происходит на фоне опубликованных СМИ разговоров между главами МИД Венгрии и России. Как Виктор Орбан за 16 лет у власти из проевропейского политика превратился в критика Брюсселя и друга России?
25 minutes
El català fa un pas endavant en l’ecosistema de la intel·ligència artificial amb el llançament de Frec, la primera infraestructura oberta pensada per connectar serveis digitals en aquesta llengua amb models d’IA de manera interoperable i autogestionada. El projecte s’ha presentat a l’Institut d’Estudis Catalans davant representants del sector tecnològic, empresarial i institucional, amb una demostració pràctica del seu funcionament i els primers casos d’ús reals. Impulsat en el marc del programa RETECH, Frec està desenvolupat per un consorci format per Accent Obert, Gandolapp, Bleta i Process Talks, amb el suport científic de l’IDEAI-UPC. Una capa clau per fer útil la IA en català Els grans models de llenguatge han demostrat una gran capacitat per generar contingut, però encara tenen limitacions a l’hora d’executar accions. Integrar-los amb serveis externs —com fer reserves, consultar dades o enviar missatges— requereix avui integracions específiques, sovint complexes i poc escalables. Frec permet connectar serveis digitals en català amb models d’IA de manera interoperable, obrint la porta a una infraestructura escalable i autogestionada. Frec aborda aquest repte a través del Model Context Protocol (MCP), un estàndard que permet connectar models d’IA amb aplicacions digitals de manera modular. La plataforma permet que qualsevol model compatible pugui interactuar amb serveis digitals en català sense necessitat d’integracions a mida, facilitant així una infraestructura més oberta, escalable i eficient. De la teoria a la pràctica El projecte ja s’està desplegant en entorns reals amb dues aplicacions destacades. D’una banda, Bleta incorporarà un assistent de veu en català orientat a persones grans, amb l’objectiu de facilitar l’accés a serveis digitals i millorar l’autonomia tecnològica. De l’altra, Gandolapp, que dona servei a centenars de transportistes, integrarà un copilot de veu en català capaç d’interactuar amb serveis logístics, de trànsit i de gestió de flotes. Aquestes aplicacions evidencien el potencial de Frec per passar de la IA com a eina conversacional a una IA capaç d’actuar. Un ecosistema obert i col·laboratiu Frec neix com una infraestructura de codi obert sota llicència AGPL, amb l’objectiu d’evitar dependències i garantir que el valor generat es distribueixi entre tot l’ecosistema. El projecte aposta per una IA en català basada en codi obert i sobirania digital, amb aplicacions reals en assistents de veu i serveis logístics. La plataforma es nodreix també de Galàxia, el repositori d’eines digitals en català impulsat per Accent Obert i Softcatalà, que integra serveis com el DIEC2, correctors lingüístics, traductors o recursos com Viquipèdia. Aquest enfocament permet construir una base compartida sobre la qual empreses, institucions i desenvolupadors poden innovar. Sobirania digital en l’era de la IA Més enllà de la tecnologia, Frec respon a un repte estratègic: garantir la presència del català en les noves infraestructures digitals. Segons Griselda Casadellà, responsable del projecte a Accent Obert, “en un moment en què la IA és la infraestructura digital del present, garantir que el català hi sigui present de forma estructural és una prioritat irrenunciable”. El projecte compta amb finançament dels fons Next Generation EU i s’emmarca en l’estratègia Catalonia.AI de la Generalitat. Amb aquesta iniciativa, Catalunya fa un pas per assegurar que la seva llengua no només sigui present a internet, sinó també en les tecnologies que definiran el futur digital.
El català fa un pas endavant en l’ecosistema de la intel·ligència artificial amb el llançament de Frec, la primera infraestructura oberta pensada per connectar serveis digitals en aquesta llengua amb models d’IA de manera interoperable i autogestionada. El projecte s’ha presentat a l’Institut d’Estudis Catalans davant representants del sector tecnològic, empresarial i institucional, amb una demostració pràctica del seu funcionament i els primers casos d’ús reals. Impulsat en el marc del programa RETECH, Frec està desenvolupat per un consorci format per Accent Obert, Gandolapp, Bleta i Process Talks, amb el suport científic de l’IDEAI-UPC. Una capa clau per fer útil la IA en català Els grans models de llenguatge han demostrat una gran capacitat per generar contingut, però encara tenen limitacions a l’hora d’executar accions. Integrar-los amb serveis externs —com fer reserves, consultar dades o enviar missatges— requereix avui integracions específiques, sovint complexes i poc escalables. Frec permet connectar serveis digitals en català amb models d’IA de manera interoperable, obrint la porta a una infraestructura escalable i autogestionada. Frec aborda aquest repte a través del Model Context Protocol (MCP), un estàndard que permet connectar models d’IA amb aplicacions digitals de manera modular. La plataforma permet que qualsevol model compatible pugui interactuar amb serveis digitals en català sense necessitat d’integracions a mida, facilitant així una infraestructura més oberta, escalable i eficient. De la teoria a la pràctica El projecte ja s’està desplegant en entorns reals amb dues aplicacions destacades. D’una banda, Bleta incorporarà un assistent de veu en català orientat a persones grans, amb l’objectiu de facilitar l’accés a serveis digitals i millorar l’autonomia tecnològica. De l’altra, Gandolapp, que dona servei a centenars de transportistes, integrarà un copilot de veu en català capaç d’interactuar amb serveis logístics, de trànsit i de gestió de flotes. Aquestes aplicacions evidencien el potencial de Frec per passar de la IA com a eina conversacional a una IA capaç d’actuar. Un ecosistema obert i col·laboratiu Frec neix com una infraestructura de codi obert sota llicència AGPL, amb l’objectiu d’evitar dependències i garantir que el valor generat es distribueixi entre tot l’ecosistema. El projecte aposta per una IA en català basada en codi obert i sobirania digital, amb aplicacions reals en assistents de veu i serveis logístics. La plataforma es nodreix també de Galàxia, el repositori d’eines digitals en català impulsat per Accent Obert i Softcatalà, que integra serveis com el DIEC2, correctors lingüístics, traductors o recursos com Viquipèdia. Aquest enfocament permet construir una base compartida sobre la qual empreses, institucions i desenvolupadors poden innovar. Sobirania digital en l’era de la IA Més enllà de la tecnologia, Frec respon a un repte estratègic: garantir la presència del català en les noves infraestructures digitals. Segons Griselda Casadellà, responsable del projecte a Accent Obert, “en un moment en què la IA és la infraestructura digital del present, garantir que el català hi sigui present de forma estructural és una prioritat irrenunciable”. El projecte compta amb finançament dels fons Next Generation EU i s’emmarca en l’estratègia Catalonia.AI de la Generalitat. Amb aquesta iniciativa, Catalunya fa un pas per assegurar que la seva llengua no només sigui present a internet, sinó també en les tecnologies que definiran el futur digital.
29 minutes
La Fuerza Aérea de Chile (FACH) realizó dos importantes anuncios para el fortalecimiento aeroespacial nacional en el marco de FIDAE...
29 minutes
La Fuerza Aérea de Chile (FACH) realizó dos importantes anuncios para el fortalecimiento aeroespacial nacional en el marco de FIDAE...
38 minutes
Cobreloa aterrizó en el estadio Santa Laura Universidad SEK para enfrentar a la Unión Española en un nueva fecha del Campeonato de Ascenso 2026. El duelo finalmente finalizó en un empate 1-1 en dónde ambas instituciones no pudieron mostrar su mejor desempeño en la cancha. Ronald Fuentes aseguró a TNT Sports tras el duelo que […] Este artículo Ronald Fuentes: “Ellos (Cobreloa) no tuvieron ninguna oportunidad clara de gol, solamente el penal” fue publicado originalmente en El Diario de Antofagasta.
38 minutes
Cobreloa aterrizó en el estadio Santa Laura Universidad SEK para enfrentar a la Unión Española en un nueva fecha del Campeonato de Ascenso 2026. El duelo finalmente finalizó en un empate 1-1 en dónde ambas instituciones no pudieron mostrar su mejor desempeño en la cancha. Ronald Fuentes aseguró a TNT Sports tras el duelo que […] Este artículo Ronald Fuentes: “Ellos (Cobreloa) no tuvieron ninguna oportunidad clara de gol, solamente el penal” fue publicado originalmente en El Diario de Antofagasta.
40 minutes
'El mal entès' mostra el pes de l’atzar en les nostres vides. El protagonista és Joan Ferrer, un traductor de vida tranquil·la que veu com se li ensorra el món quan la seva dona, la Rosa, mor en un accident de trànsit amb la seva filla Alba, poc després que hagués descobert la infidelitat del Joan amb la cangur. La nena sobreviu, però ben aviat el Joan descobrirà que no n’és el pare biològic. Aquest descobriment desencadena una cascada de revelacions, traïcions i malentesos que afectaran totes les esferes de la seva existència ―la familiar, la sentimental, la professional i la legal―. El Joan ha de superar una autèntica cursa d’obstacles, de Barcelona a Maçanet de la Selva, passant per les selves de l’Amèrica Central, camuflat en més d’una identitat. Màrius Serra ha escrit una tragicomèdia tendra i punyent que eleva el malentès a l'única certesa de la vida contemporània. Biografia de l'autor Màrius Serra (Barcelona, 1963) és escriptor. La seva obra literària, traduïda a set llengües, ha estat guardonada amb premis com el Ciutat de Barcelona, Serra d’Or, Lletra d’Or, Ramon Llull o Sant Jordi. Ha publicat més de dotze mil mots encreuats, cinc mil articles i una trentena de llibres, entre els quals destaquen 'Mon oncle', 'La vida normal', 'Verbàlia', 'Farsa', 'Quiet', 'Plans de futur', 'Res no és perfecte a Hawaii', 'La novel·la de Sant Jordi' i 'La dona més pintada'. Ha traduït al català, entre d’altres, obres d’Edmund White, Tom Sharpe, Groucho Marx, Henry Miller o Tom Stoppard. La seva versió actualitzada del clàssic 'Tirant lo Blanc', de Joanot Martorell, ha obtingut els elogis dels especialistes i un gran èxit popular. Fins i tot se n'ha estrenat una versió teatral. Actualment té obertes dues sèries: 'Les aventures de la Napeu', per a lectors de 8 a 98 anys, i la sèrie "Comas i Coma", de la qual 'El rol del Roc' és el quart lliurament.
40 minutes
'El mal entès' mostra el pes de l’atzar en les nostres vides. El protagonista és Joan Ferrer, un traductor de vida tranquil·la que veu com se li ensorra el món quan la seva dona, la Rosa, mor en un accident de trànsit amb la seva filla Alba, poc després que hagués descobert la infidelitat del Joan amb la cangur. La nena sobreviu, però ben aviat el Joan descobrirà que no n’és el pare biològic. Aquest descobriment desencadena una cascada de revelacions, traïcions i malentesos que afectaran totes les esferes de la seva existència ―la familiar, la sentimental, la professional i la legal―. El Joan ha de superar una autèntica cursa d’obstacles, de Barcelona a Maçanet de la Selva, passant per les selves de l’Amèrica Central, camuflat en més d’una identitat. Màrius Serra ha escrit una tragicomèdia tendra i punyent que eleva el malentès a l'única certesa de la vida contemporània. Biografia de l'autor Màrius Serra (Barcelona, 1963) és escriptor. La seva obra literària, traduïda a set llengües, ha estat guardonada amb premis com el Ciutat de Barcelona, Serra d’Or, Lletra d’Or, Ramon Llull o Sant Jordi. Ha publicat més de dotze mil mots encreuats, cinc mil articles i una trentena de llibres, entre els quals destaquen 'Mon oncle', 'La vida normal', 'Verbàlia', 'Farsa', 'Quiet', 'Plans de futur', 'Res no és perfecte a Hawaii', 'La novel·la de Sant Jordi' i 'La dona més pintada'. Ha traduït al català, entre d’altres, obres d’Edmund White, Tom Sharpe, Groucho Marx, Henry Miller o Tom Stoppard. La seva versió actualitzada del clàssic 'Tirant lo Blanc', de Joanot Martorell, ha obtingut els elogis dels especialistes i un gran èxit popular. Fins i tot se n'ha estrenat una versió teatral. Actualment té obertes dues sèries: 'Les aventures de la Napeu', per a lectors de 8 a 98 anys, i la sèrie "Comas i Coma", de la qual 'El rol del Roc' és el quart lliurament.
44 minutes
C'est un brasseur emblématique qui quitte la RDC : le groupe néerlandais Heineken, propriétaire des marques Primus, Turbo King ou Mutzig, vend sa participation dans Bralima, sa filiale congolaise. Plusieurs décennies de présence dans le pays, et un départ qui intervient suite à l’arrêt des activités de son brasseur dans l’Est.
C'est un brasseur emblématique qui quitte la RDC : le groupe néerlandais Heineken, propriétaire des marques Primus, Turbo King ou Mutzig, vend sa participation dans Bralima, sa filiale congolaise. Plusieurs décennies de présence dans le pays, et un départ qui intervient suite à l’arrêt des activités de son brasseur dans l’Est.
45 minutes
53 minutes
Au tribunal correctionnel de Libreville, le ministère public a requis vendredi 10 avril 2026 les peines maximales pour la dizaine d'accusés du naufrage du 9 mars 2023 du bateau Esther Miracle qui avait coulé alors qu’il assurait la liaison Libreville - Port-Gentil. Le bilan officiel de la catastrophe est de 34 morts, 7 disparus et 124 rescapés. Le verdict est attendu le 28 mai prochain.
Au tribunal correctionnel de Libreville, le ministère public a requis vendredi 10 avril 2026 les peines maximales pour la dizaine d'accusés du naufrage du 9 mars 2023 du bateau Esther Miracle qui avait coulé alors qu’il assurait la liaison Libreville - Port-Gentil. Le bilan officiel de la catastrophe est de 34 morts, 7 disparus et 124 rescapés. Le verdict est attendu le 28 mai prochain.
54 minutes
പശ്ചിമേഷ്യൻ സംഘർഷം ലഘൂകരിക്കാനായി ഇന്ന് നടക്കാനിരിക്കുന്ന അമേരിക്ക–ഇറാൻ ചർച്ചകളിൽ കടുത്ത നിബന്ധനകൾ മുന്നോട്ടുവെച്ച് ഇറാൻ പാർലമെന്റ് സ്പീക്കർ
പശ്ചിമേഷ്യൻ സംഘർഷം ലഘൂകരിക്കാനായി ഇന്ന് നടക്കാനിരിക്കുന്ന അമേരിക്ക–ഇറാൻ ചർച്ചകളിൽ കടുത്ത നിബന്ധനകൾ മുന്നോട്ടുവെച്ച് ഇറാൻ പാർലമെന്റ് സ്പീക്കർ
55 minutes
12 апреля в Венгрии пройдут выборы, на которых друг Кремля Виктор Орбан и его партия могут потерять большинство и пост премьера. Почему эти выборы важны для Кремля, что связывает Путина и Орбана, и пытается ли Россия ему помочь? Объясняют политолог Мария Снеговая и журналистка-фактчекер Жофия Фюлёп
12 апреля в Венгрии пройдут выборы, на которых друг Кремля Виктор Орбан и его партия могут потерять большинство и пост премьера. Почему эти выборы важны для Кремля, что связывает Путина и Орбана, и пытается ли Россия ему помочь? Объясняют политолог Мария Снеговая и журналистка-фактчекер Жофия Фюлёп
55 minutes
Кремлевская пропаганда возмущена и утверждает, что Латвия, Литва и Эстония причастны к успешным атакам украинских дронов на НПЗ и нефтяной порт в Приморске и Усть-Луге в Ленинградской области. По их версии, страны Балтии "позволили" дронам пройти через свое воздушное пространство к границам России
Кремлевская пропаганда возмущена и утверждает, что Латвия, Литва и Эстония причастны к успешным атакам украинских дронов на НПЗ и нефтяной порт в Приморске и Усть-Луге в Ленинградской области. По их версии, страны Балтии "позволили" дронам пройти через свое воздушное пространство к границам России
55 minutes
12 апреля в Венгрии пройдут парламентские выборы, на которых многолетний друг Кремля Виктор Орбан и его партия Fidesz ("Фидес") могут потерять большинство и пост премьера. По последним данным социологов, рейтинг партии Орбана едва дотягивает до 41%, в то время как рейтинг ее противника, партии Tisa ("Тиса"), возглавляемой Петером Мадьяром, составляет 49%. Однако выборы в Венгрии проходят по смешанной системе, когда часть депутатов избирается по спискам, а часть — по одномандатным округам, в...
12 апреля в Венгрии пройдут парламентские выборы, на которых многолетний друг Кремля Виктор Орбан и его партия Fidesz ("Фидес") могут потерять большинство и пост премьера. По последним данным социологов, рейтинг партии Орбана едва дотягивает до 41%, в то время как рейтинг ее противника, партии Tisa ("Тиса"), возглавляемой Петером Мадьяром, составляет 49%. Однако выборы в Венгрии проходят по смешанной системе, когда часть депутатов избирается по спискам, а часть — по одномандатным округам, в...
55 minutes
55 minutes