Open Newswire

La transparència institucional s’ha consolidat com un dels pilars indiscutibles del discurs democràtic contemporani. Cap administració la qüestiona. En el cas català, a més, el compromís no és només retòric: el desplegament normatiu és ampli, detallat i, en molts aspectes, exigent. La Llei 19/2014 estableix obligacions clares de publicitat activa, dret d’accés a la informació i instruments específics per fer visible la relació entre poder públic i interessos privats. A això s’hi sumen normes com la Llei 38/2003 de subvencions o la Llei 9/2017 de contractes del sector públic, que obliguen a publicar informació detallada sobre l’ús dels recursos públics. Sobre el paper, el sistema no presenta buits evidents. Aquesta arquitectura normativa respon a una idea central: la necessitat que el funcionament del poder sigui observable. No per eliminar la influència —que és inherent a qualsevol sistema complex—, sinó per exposar-la, fer-la analitzable i, per tant, controlable. La transparència no pretén crear un sistema sense interessos, sinó un sistema en què aquests interessos siguin visibles. El problema apareix quan aquesta visibilitat no és completa. Perquè una arquitectura jurídica pot ser sòlida i, tot i així, no traduir-se en una capacitat real de reconstruir què està passant. La qüestió no és si existeixen mecanismes de transparència, sinó fins a quin punt permeten entendre amb precisió com es prenen les decisions i com es gestionen els recursos. Dit d’una altra manera: la transparència és operativa o és només formalment correcta? En aquest punt, el cas recent dels portals de contractació i subvencions a Catalunya fets per Gerard Giménez Adsuar resulta especialment revelador. La desaparició de més d’un milió de registres públics dels portals de transparència en els que es basen contractes.cat i subvencions.cat s’ha justificat per problemes d’anonimització de dades. És una explicació possible. Però no resol el problema de fons, sinó que n’obre un altre. Durant anys, aquests registres han estat una eina central per al control ciutadà. Han permès analitzar adjudicacions, seguir fluxos de diners públics, detectar patrons de concentració o irregularitats. La seva retirada no és només una incidència tècnica. És una alteració directa de la capacitat de supervisió. I això obliga a fer-se preguntes que van més enllà del cas concret. Aquest nivell de gestió hauria estat acceptable en una empresa privada sotmesa a auditories externes exigents? Hauria estat admissible retirar massivament dades sense garantir un sistema alternatiu immediatament operatiu i equivalent? O estem davant d’un estàndard diferent quan es tracta de l’administració pública? Si la transparència depèn de la disponibilitat continuada de les dades, què passa quan aquesta continuïtat es trenca? El sistema continua sent formalment transparent, però la seva capacitat de ser analitzat queda parcialment limitada. I aquesta limitació no és menor: afecta directament la possibilitat de reconstruir decisions, entendre prioritats i detectar possibles disfuncions. Aquí és on apareix una forma d’opacitat que no es basa en l’ocultació total, sinó en la visibilitat incompleta. Una part de la informació es publica, una altra part desapareix o no arriba a estar disponible, i una tercera es presenta en formats que en dificulten la interpretació. El resultat no és l’absència de transparència, sinó una transparència que existeix, però que no abasta tot el que hauria d’abastar. Aquesta configuració té implicacions directes sobre el debat públic. El que és visible pot ser contrastat, discutit, qüestionat. El que no ho és queda fora de la deliberació, no perquè no existeixi, sinó perquè no és accessible. La manca de visibilitat no elimina la influència, sinó que la desplaça a una zona menys observable, més difícil de problematitzar. El mateix passa amb el dret d’accés a la informació. Formalment, és un dels pilars del sistema. En la pràctica, sovint es veu limitat per terminis dilatats, respostes parcials o interpretacions restrictives. No cal negar el dret per reduir-ne l’efectivitat. N’hi ha prou amb aplicar-lo de manera desigual. I en aquest punt, el control ciutadà deixa de ser estructural i es converteix en contingent: depèn de la persistència de qui pregunta, del coneixement del procediment i del temps disponible per sostenir el procés. Arribats aquí, la qüestió deixa de ser tècnica i esdevé política. La classe política s’ha acostumat a operar en un marc en què la transparència existeix formalment, però no sempre obliga amb la mateixa intensitat? S’ha consolidat una manera de fer en què complir amb la norma és suficient, encara que la traçabilitat real quedi parcialment limitada? I, sobretot, quin incentiu hi ha per garantir una transparència plena si el seu incompliment —o el seu compliment parcial— no comporta conseqüències significatives? La Llei 19/2014 incorpora un règim sancionador que, en teoria, hauria de corregir aquestes disfuncions. Però la seva aplicació limitada introdueix un desplaçament rellevant: la transparència deixa de ser una obligació estrictament enforceable per convertir-se, en part, en una pràctica contingent. Una norma que no es fa complir de manera sostinguda no desapareix, però perd capacitat d’incidència real. Continua existint, però deixa de condicionar amb la mateixa força el comportament dels actors públics. Tot plegat té un efecte acumulatiu. No es manifesta necessàriament en grans escàndols, sinó en una successió de situacions en què la informació no arriba, arriba tard o arriba de manera incompleta. Aquesta acumulació genera una percepció d’opacitat que no neix de la inexistència de mecanismes, sinó de la seva aplicació irregular. Això obliga a reformular el debat sobre transparència. La qüestió no és si tenim lleis —les tenim, i són robustes—, sinó fins a quin punt aquestes lleis permeten entendre efectivament com es prenen les decisions públiques. Podem parlar de transparència quan només és possible veure una part del que passa? O estem davant d’un sistema en què la transparència funciona com a marc formal que legitima l’acció pública, però no en garanteix una visibilitat completa? En última instància, la qualitat democràtica no depèn només de la solidesa del seu marc normatiu, sinó de la coherència entre aquest marc i la seva aplicació efectiva. Quan aquesta coherència es trenca, la transparència no desapareix. Es transforma. Continua existint com a principi, però deixa de ser una eina plena de control. I en aquest punt, el sistema pot continuar funcionant, però la seva capacitat de ser entès —i, per tant, de ser qüestionat— queda parcialment limitada.

The Stockton City Council voted 7-0 Tuesday night to move its regular, open-session meetings from 5:30 p.m. to 1 p.m. Stockton City Council unanimously approves moving start of regular meetings to early afternoon is a story from Stocktonia News, a rigorous and factual newsroom covering Greater Stockton, California. Please consider making a charitable contribution to support our journalism.

Epinephrine, a common adrenaline medication, will still be administered to patients suffering from anaphylactic shock and cardiac arrest.

Work will begin immediately on a new school rating system to replace the current one- to four-star system that officials said does not adequately reflect the quality of a school and shortchanges schools with high numbers of low-income students.

Ces dernières semaines, des groupes s’en prennent à des personnes – souvent d’origine africaine – qu’ils soupçonnent d'être en situation irrégulière dans le pays. Le représentant sud-africain à Accra a même été convoqué par le ministre des Affaires étrangères ghanéen la semaine dernière, après des actes d’intimidation contre l’un de ses ressortissants. Ce mardi, l’un des groupes qui mène ces actions organisait un rassemblement devant la présidence à Pretoria.

Les 150 derniers policiers kényans ont quitté le pays lundi. La force, sous mandat du Conseil de sécurité de l’ONU, avait été déployée en juin 2024 pour soutenir la police haïtienne dans sa lutte contre les gangs. Près de deux ans plus tard, trois policiers kényans y ont perdu la vie et le bilan est très limité.

إن العلاقة بين الحكومات والمنصات الرقمية ليست بسيطة أبدًا. بوسع الحكومات أن تضع القوانين، ولكن تمتلك المنصات القوة عبر التكنولوجيات والخوارزميات والبنية الأساسية العالمية للمعلومات التي تسيطر عليها.

Après plusieurs mois de négociations, le Ghana dit non à un accord sanitaire avec les États-Unis. En cause : des désaccords persistants sur le partage de données de santé. L’information, révélée mardi 28 avril 2026 par l’agence Reuters, s’appuie sur une source impliquée dans les discussions côté ghanéen. Un nouveau revers pour Washington, qui tente de redéfinir sa stratégie d’aide internationale.

From May 1, the federal government will change how its home batteries discount works. But households may make rushed, costly purchases as a result.

En Côte d’Ivoire, le Festival des Musiques urbaines d’Anoumabo (Femua) vient d'ouvrir pour une 18e édition, le 28 avril 2026. Cet événement est devenu majeur pour le pays avec des concerts gratuits jusqu’à la fin de la semaine. Fatoumata Diawara et Youssou Ndour seront notamment sur scène vendredi soir.

Une double visite officielle américaine à Alger depuis lundi 27 avril. Christopher Landau, le secrétaire d'État adjoint, ainsi que le général Dagvin Anderson, commandant d'Africom, sont arrivés séparément lundi à Alger. Une première pour les deux responsables. L'Algérie et les États-Unis cherchent à renforcer leur partenariat stratégique, dans le domaine économique et dans le domaine sécuritaire.

Міністерство закордонних справ не уточнило, про який саме допис посольства в соціальних мережах йдеться. Британські парламентарі раніше попереджали про «значні й широкомасштабні загрози» з боку Ірану для Великої Британії

現行制度下，外籍移工在來台前，需要支付高額仲介費與相關費用，有些人甚至必須借高利貸才能出國工作，導致移工出國後一到兩年，幾乎都在償還債務。在國際勞工組織眼裡，這種「先負債才能出國工作」的制度，很容易形成債務壓力與剝削風險，是構成強迫勞動的重要型態之一。 〈「移工零付費」付費會壓垮企業？國際經驗告訴我們的剛好相反〉這篇文章最早發佈於《台灣事實查核中心》。

La salida de Abu Dabi del cartel petrolero abre una grieta estratégica que debilita la influencia histórica de la organización y refuerza la agenda energética de Washington, en plena crisis global provocada por el bloqueo en el estrecho de Ormuz.

"Вот, смотрите. Это все – мазут, запах стоит страшный. Отдыхать тут не получится, пока это все не уберем", – мужской голос за кадром комментирует происходящее на побережье Черного моря в поселке Тюменский, в 20-ти километрах от Туапсе. Местные жители обнаружили разлив нефтепродуктов на пляже. Похожая ситуация в поселке Новомихайловский, рядом с детским лагерем "Орленок". Нефтяное пятно движется в сторону соседних курортных поселков. "В воздухе пахнет бензином, нефтепродуктами пахнет и очень...

Flash floods are a common occurrence in Bangladesh’s northeastern haor (shallow wetland ecosystem) region. These large bowl-shaped topographic depressions remain inundated for around seven months every year. At the beginning of every monsoon, runoff from the heavy rainfall in the Himalayan foothills of India’s Meghalaya state, which neighbors Bangladesh, overflows via the trans-boundary rivers and […]

Apex (2026) és un thriller de supervivència directe, tens i visualment potent que no pretén reinventar el gènere, però que sap executar amb eficàcia els ingredients clàssics i satisfer els fans més avesats. El director Baltasar Kormákur ('Everest' i 'Beast') torna a demostrar la seva habilitat per rodar en entorns hostils i extrems, aquesta vegada traslladant l’acció a la immensitat inhòspita d’Austràlia. La trama segueix Sasha (Charlize Theron), una dona addicta a l’adrenalina i destrossada pel dol, que viatja sola a la natura australiana per posar a prova els seus límits físics i mentals. Allò que comença com un repte personal es converteix ràpidament en una lluita per la supervivència quan es converteix en la presa d’un caçador implacable i psicòpata (Taron Egerton). Theron torna a demostrar per què és una de les actrius més fiables del cinema d’acció actual. Física, intensa i creïble, carrega la pel·lícula a l’esquena amb una presència magnètica. Tot i que el personatge té un arc previsible (el dol com a motor i la seva superació), li dona profunditat i dignitat. La fotografia i el tractament del paisatge són espectaculars. Kormákur i el director de fotografia Lawrence Sher capturen l’Austràlia salvatge amb imatges impressionants que alternen bellesa i també la sensació d'amenaça. Els plans amplis contrasten molt bé amb els moments claustrofòbics de persecució. El ritme és àgil. Després d’un inici una mica expositiu, la pel·lícula es converteix en un joc del gat i la rata constant que manté la tensió durant la major part del metratge. El guió no deixa de seguir la fórmula clàssica d'aquests films de caçador-presa, ni arrisca, i el psicòpata, tot i el talent d'Egerton i la seva entrega, li manca la complexitat i el carisma per a transcendir a la galeria de grans antagonistes del gènere com el general Zaroff ('El malvat Zaroff'), John Ryder ('L'autoestopista'), Mick Taylor ('Wolf Creek'), Anton Chigurh ('No és país per a vells').

Ош облусундагы Алай районунун Гүлчө шаарында селге байланыштуу өзгөчө кырдаал режими киргизилди. Өзгөчө кырдаалдар министрлигинин (ӨКМ) маалыматында 27-28-апрель күндөрү Гүлчө шаарында нөшөрлөп жааган жаандын кесепетинен сел жүрүп, турак жайлардын жана социалдык объекттердин короолоруна жана жер төлөлөрүнө сел суулары кирген. Сел жүргөн аймакка ӨКМдин 74 кызматкери, сегиз атайын техника жана эки инженердик техника тартылган. Мындан тышкары, Алай райондук жарандык коргонуу кызматтары...

Actors in “Humans of the streets” have been through the Streetscapes programme

Overall, while the surveillance, abuses and huge concentrations and imbalances of power that AI and other new technologies enable are very worrying, we found a good deal of encouragement in these case studies.