Open Newswire

Vladímir Putin ha metido a los rusos en un círculo vicioso: la economía está volcada hacia el conflicto, el frente en Ucrania está dejando tantas bajas que superan los reclutamientos, y las muertes y huidas acentúan la crisis demográfica y económica interna. Pero para el Kremlin no hay vuelta atrás

La oposición a estas instalaciones se ha vuelto transversal en Estados Unidos y une a republicanos y demócratas. La entrada Todos odian la IA: el rechazo a los centros de datos en Estados Unidos se publicó primero en lamarea.com.

Safari za ndege kati ya Comoro na Madagascar zinatarajiwa kuanza tena mwezi huu wa Julai, baada ya kusitishwa kwa takriban miaka minne. Tangazo hilo lilithibitishwa jana Jumatatu, Julai 6, na Rais Azali Assoumani wakati wa sherehe za maadhimisho ya miaka 51 ya uhuru wa Comoro. Kuanza tena kwa safari hizi kunasubiriwa kwa hamu na wasafiri, wanafunzi, na wafanyabiashara katika nchi zote mbili.

കുട്ടമ്പുഴ പഞ്ചായത്തിലെ കൂവപ്പാറയിൽ ജനവാസ മേഖലയിലിറങ്ങിയ കാട്ടാന കിണറ്റിൽ വീണു.

कुनै व्यक्तिलाई क्यान्सर लागेपछि त्यो घरपरिवारले उपचारका लागि घरखेत बेच्नुपरेको छ । नेपालकै सरकारी अस्पतालमा क्यान्सरको उपचार सहजै नपाइने, निजी अस्पताल वा भारतमा गएर गराउनुपर्ने, उपचार पनि महँगो हुने र सरकारबाट पुग्दो सहयोग पनि नपाउने हुँदा क्यान्सरको उपचारमा सम्पत्ति बेच्नुपर्ने र ऋण लिनुपर्ने बाध्यता छ । भएको सम्पत्ति बेचेर र ऋण लिएर प्रियजनलाई बचाउँछु भनेर उपचारमा लागेका आफन्तले अन्तिममा सम्पत्ति सकाएर र ऋणमा डुबेर बिछोडको पीडा सहनुपरिरहेको छ ।

У ДСНС додали, що роботи з розбору завалів у Києві тривають, там ще можуть перебувати люди

A un mes de la investidura del presidente electo, el mandatario saliente desconoce la legitimidad de la victoria del abogado penalista al proclamar ganador a Iván Cepeda y apoya la impugnación de la segunda vuelta por un supuesto fraude electoral.

Hakuna wanadiplomasia wa Ufaransa walioko Burkina Faso tangu wiki iliyopita, na wanadiplomasia wa Burkina Faso nchini Ufaransa walikuwa na hadi Jumatatu jioni kuondoka. Hii ni hatua zaidi katika kudoroa kwa uhusiano kati ya Paris na Ouagadougou, kufuatia tangazo la Juni 26 la uamuzi wa upande mmoja na mamlaka ya Burkina Faso wa kuvunja uhusiano wa kidiplomasia na Ufaransa.

La cuarta jornada de la Grande Boucle nos ofrece una etapa muy complicada de controlar donde la victoria desde la fuga es posibleETAPA 4 — Carcasona › Foix · martes 7 de julio · 181.9 km · onduladaTour de Francia 2026: horario, recorrido, favoritos y dónde ver por TV en España Tras una Grand Départ que ha convertido Catalunya en capital del ciclismo durante tres días el Tour de Francia se adentra definitivamente en territorio francés en esta etapa 4, donde Carcasona actúa como punto de partida en ondulado recorrido que conducirá hasta la ciudad medieval de Foix. Una etapa con mil posibilidades En un recorrido con 182 kilómetros y 2700 metros de desnivel repartidos por toda la etapa, se puede esperar un guion cambiante que dará oportunidades a ciclistas muy diferentes. Si los favoritos a la general lo permiten, es un día donde la victoria desde la fuga es perfectamente factible; eso sí, el billete para el grupo delantero tendrá un coste elevado porque los primeros kilómetros de etapa discurren por las llanuras del valle de Aude, donde el viento lateral acostumbra a causar estragos. No hay que subestimar tampoco la temperatura pronosticada, cerca de los 40 grados a lo largo de toda la jornada. Aquellos equipos que no consigan meter gente en la escapada tendrán hasta cuatro subidas puntuables, y muchas otras sin clasificar, para tratar de cortar las alas a los fugados. Si la victoria finalmente se encuentra en el pelotón, hombres fuertes en subida pueden llevarse la victoria si son capaces de superar la última dificultad montañosa, a 30 kilómetros de meta, con suficiente ventaja. Sin embargo, sufrirán si no se quitan de encima perfiles como Mads Pedersen o Biniam Girmay, ciclistas polivalentes que brillan al sprint en grupos más reducidos. Las posibilidades son infinitas para esta etapa. Guía horaria de la etapa 4 del Tour de Francia Con un perfil con tantos puntos calientes, se trata de una de esas etapas donde se pueden encontrar diferentes momentos interesantes a lo largo del recorrido. Aun así, trataremos de ponértelo fácil para que sepas en qué momentos debes estar atento a la retransmisión. La lucha por la fuga puede ser ‘salvaje’, así que conectar puntualmente cuando inicie la etapa a las 13:25 te permitirá observar quién se mete en el grupo delantero, que en esta etapa 4 ofrece muy buenas oportunidades de victoria. Las primeras subidas que encontramos son el Col de Bedos (14:20) y el Col du Paradis (14:40) en las que se puede conformar la escapada, pero con puertos demasiado lejanos a meta como para que tengan relevancia en el desenlace de la etapa. A las 15:20 horas apunta a ser el comienzo de los puntos relevantes de la etapa. El pelotón llegará a Quillan, donde se disputará el sprint intermedio y acto seguido tendrá lugar la ascensión al Col de Coudons, primer puerto de segunda del recorrido. Ahí veremos las intenciones de cada equipo, si hay ritmo suficiente para descolgar a los sprinters más puros o se lo jugará todo en la última subida. Una vez coronado Coudons, la cosa no volverá a ponerse interesante hasta las 16:30, donde entraremos en la última y definitiva hora de carrera. El Col de Montségur y el posterior descenso a Foix se ocuparán de definir un ganador que puede conseguir la etapa tanto por fuerza bruta en la subida como por destreza técnica en la bajada. El gran momento del día: Col de Montségur y descenso a Foix El último puerto del día se ocupará de seleccionar a los hombres que se jugarán la victoria, pero no será definitivo. Actualmente, el récord de esta ascensión constante de 6.9 kilómetros al 6.6% lo tiene el retirado Sébastien Reichenbach, ciclista suizo que coronó el puerto en 17 minutos y 15 segundos cuando el Tour completó esta misma vertiente en la edición de 2019, la única vez que lo ha hecho por esta cara. Tras llegar a la cima, los supervivientes del grupo delantero se lo jugarán todo en 30 kilómetros que pican hacia abajo y darán una última oportunidad a aquellos equipos que hayan quedado rezagados para tratar de alcanzar cabeza de carrera antes de llegar a Foix. La última vez que el Tour levantó la pancarta de meta en esta localidad dejó una de las imágenes más emotivas de la 'Grande Boucle’ en tiempos recientes. Corría 2022 y el canadiense Hugo Houle culminó en solitario una escapada de casi 40 kilómetros para lograr, a sus 31 años, la primera victoria de su carrera como profesional. Nada más cruzar la línea de llegada, señaló al cielo, rompió en llanto y dedicó el triunfo a su hermano Pierrick, fallecido diez años antes atropellado por un conductor borracho. “Era mi sueño ganar una etapa del Tour para él”, confesó después de una jornada que convirtió Foix en el escenario de una de las historias más humanas que se recuerdan en la ronda francesa. El paisaje de la etapa Tras dos días junto al Mediterráneo y una jornada en la Catalunya Nord marcada por los incendios que acechan la zona, el Tour empieza a mirar de frente a los Pirineos. La salida tendrá lugar en Carcasona, una de las ciudades medievales mejor conservadas de Europa, cuya imponente ciudadela amurallada, declarada Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO, volverá a convertirse en una de las primeras grandes postales de esta edición. Sus 52 torres y casi tres kilómetros de murallas acompañarán al pelotón durante los primeros kilómetros antes de abandonar el valle del Aude en dirección al departamento de Ariège. El recorrido seguirá durante buena parte de la jornada el curso del río Aude, atravesando pequeñas localidades rodeadas de viñedos y campos de cereal. La región conserva numerosos castillos levantados entre los siglos XII y XIII, testigos de una de las etapas más convulsas de la historia medieval francesa. Aunque muchos de ellos quedan alejados de la carretera, el paisaje mantiene la huella de aquel pasado fronterizo que marcó el sur del país durante siglos. Conforme se acerque el final de etapa, el relieve comenzará a endurecerse y los bosques irán sustituyendo a las llanuras. La entrada en Foix estará presidida por la silueta de su castillo medieval, construido sobre un espolón rocoso que domina la ciudad desde hace casi mil años. Sus tres torres serán una referencia constante para las cámaras de televisión hasta la llegada a meta. Habitual en el recorrido del Tour de Francia, Foix vuelve a ejercer de puerta de entrada a unos Pirineos que, aunque todavía no mostrarán su versión más exigente, ya empiezan a reclamar protagonismo en la carrera. ¿Dónde ver la etapa 4 del Tour de Francia por TV? RTVE emitirá todas las etapas de este Tour en abierto entre Teledeporte, La 1, La 2 y RTVE Play. En esta etapa 4, la retransmisión se podrá seguir a través de Teledeporte. A partir de las 14:40 hasta las 15:50, donde la emisión saltará a La 1 hasta final de etapa. La otra opción para ver el Tour de forma íntegra es el canal Eurosport, incluido en el paquete básico de DAZN y HBO Max. La etapa terminará sobre las 17:30 con “La Montonera”, el post de Eurosport, alargándose hasta las 18:15.

Доналд Трамп, раисҷумҳури Амрико барои ширкат дар нишасти дурӯзаи сарони НАТО ба Анқара, пойтахти Туркия сафар кард. Қарор аст афзоиши хароҷоти дифоии Аврупо ва бозтаърифи нақши Амрико дар амнияти қораи Аврупо, аз мавзӯъҳои меҳварии ин нишаст бошад. Ба навиштаи хабаргузории "Франс пресс", муттаҳидони НАТО дар нишасти рӯзи 7 июл дар Анқара афзоиши чашмгири хароҷоти дифоии худро муаррифӣ хоҳанд кард, то бо ин битавонанд норозигии сахти президенти Амрикоро нисбат ба вокуниши Аврупо ба ҷанги...

Un incendio se registra la noche de este lunes al interior de la Base Maquehue de la Fuerza Aérea...

Elles ont une énergie folle, leur spectacle sont autant de démonstration de leur talent. Ainsi la Malienne Fatoumata Diawara et la Béninoise Angélique Kidjo se sont produites le 6 juillet au festival Jazz à Vienne, lors de la 45e édition qui se déroule du 25 juin au 11 juillet dans la ville iséroise. Une édition marquée aussi par l’anniversaire de la naissance de Miles Davis avec qui le festival avait un lien particulier.

Siku nne baada ya shambulio la waasi wa Muungano wa Uamsho wa Kizalendo (ASP), mji wa Am Dafok, katika mkoa wa Vakaga, ulitekwa tena Jumapili, Julai 5, na Vikosi vya Wanajeshi vya Jamhuri ya Afrika ya Kati (FACA) na washirika wao wa Urusi. Mji huu ulioko kaskazini mashariki mwa Jamhuri ya Afrika ya Kati, kwenye mpaka na Sudan, ulishambuliwa mnamo Juni 30.

A l’hora de parlar de gestió territorial i cohesió comarcal a Ponent, el diagnòstic de Joan Talarn (Bellvís, 1968) sempre és un dels que més expectació aplega. I sembla lògic si revisem el seu currículum: Talarn no només és president de la Diputació de Lleida des del 2019 —càrrec revalidat el 2023—, sinó que també és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Lleida i màster en Alta Funció Directiva. Com a gestor públic de mena, gaudeix d’un perfil sòlid en l’administració: va ser tècnic de Planificació Lingüística, subdirector general d’Equipaments Cívics i administrador de la Unitat Administrativa de l’Àmbit Judicial de Lleida. Talarn es defineix com a republicà i independentista, alhora que recorda que el seu pas per l’alcaldia de Bellvís i pels governs locals li ha permès conèixer de primera mà les necessitats reals dels municipis petits i mitjans. Text i imatge: El Monocle   Des del 2019, quins han estat els principals canvis impulsats a la Diputació de Lleida i quin paper té avui la institució? Quan vam arribar a la Diputació de Lleida vam impulsar el que vam anomenar la governança republicana, amb la voluntat de transformar una institució que fins aleshores funcionava amb criteris massa discrecionals. Volíem garantir que tots els ajuntaments, independentment del color polític, rebessin el suport que els corresponia a partir de criteris objectius i transparents. Només aplicàvem una discriminació positiva als municipis amb risc de despoblament o amb especials dificultats derivades de la muntanya. Aquest va ser el primer gran canvi. Vam passar d’un model basat en la discrecionalitat a un sistema en què tots els 231 municipis sabien què els corresponia. Posteriorment, vam fer un altre pas important per reduir la burocràcia amb les transferències directes, que permeten als ajuntaments saber des del principi que rebran i disposar dels recursos amb molta més rapidesa. La feina de la Diputació és poc visible, però essencial. La nostra funció és donar suport als municipis perquè puguin desenvolupar els seus projectes de vida. Si volem que la gent es quedi a viure a les terres de Lleida, el Pirineu i l’Aran, necessitem garantir bones comunicacions, habitatge, serveis i oportunitats laborals. Per això impulsem ajuts als ajuntaments, projectes com Lleida, Terra d’Oportunitats, hem ampliat la xarxa de carreteres pròpies de 800 a 1.000 quilòmetres i hem creat l’Oficina de Repoblament, amb línies d’ajut perquè els municipis generin habitatge de lloguer públic. Sovint la ciutadania no n’és conscient, però la Diputació fa una feina imprescindible per fixar població i garantir el futur de les terres de Lleida, el Pirineu i l’Aran.   Com afronta la Diputació el desequilibri territorial i quin valor té el conveni de les Garrigues Altes? La Diputació té una especial sensibilitat amb els territoris que es troben en una situació més complexa. Per això apliquem una discriminació positiva als municipis amb més dificultats, tant en els plans de suport com en les inversions en infraestructures. Un dels exemples més clars és el conveni de les Garrigues Altes. L’alliberament de l’AP-2 ha obert noves oportunitats i, conjuntament amb la Generalitat, hem impulsat una inversió de 18 milions d’euros per crear l’eix de les Garrigues, que uneix Castelldans amb l’autopista. La Diputació hi aporta el 25% del cost. Aquesta infraestructura ha de facilitar el desenvolupament econòmic de la comarca, però també hem impulsat altres actuacions, com la millora de la C-233 i diferents camins estratègics. Tot respon a una mateixa idea: garantir bones comunicacions perquè viure en un poble petit no signifiqui renunciar als serveis bàsics.   Si haguessis de resumir en tres grans línies les polítiques que han marcat el mandat des del 2019, quines destacaries? Des del primer moment teníem molt clar on volíem arribar. Una de les principals prioritats ha estat la millora de les comunicacions. D’una banda, culminant el Pla Zonal, una eina pendent des de feia anys; i de l’altra, impulsant la fibra òptica perquè tots els municipis disposin de les comunicacions del segle XXI. La segona gran línia és el repoblament. Hem impulsat l’Oficina de Repoblament, línies d’ajut per crear habitatge de lloguer i hem defensat eines com l’Estatut dels Municipis Rurals per facilitar la vida als pobles. La tercera aposta és el desenvolupament econòmic. Amb Lleida, Terra d’Oportunitats treballem per potenciar els recursos propis de cada territori, des de la gestió forestal al Pirineu fins a la bioeconomia a la plana, implicant administracions, universitat i agents econòmics. Aquesta feina ja dona resultats, amb nous desenvolupaments industrials i municipis que han deixat de perdre població. Si aconseguim ampliar l’oferta d’habitatge, aquest procés encara serà més evident.   Quin paper tenen els mitjans de comunicació de proximitat en la cohesió i la identitat del territori? Els mitjans de proximitat són fonamentals en un món cada vegada més globalitzat. És imprescindible que hi hagi algú que expliqui la realitat més propera i, alhora, contribueixi a construir una identitat compartida. Per això des de la Diputació sempre hi hem apostat. Els entenem com una eina imprescindible per fer territori, reforçar la identitat de les terres de Lleida, el Pirineu i l’Aran i explicar-nos cap enfora. Un dels reptes és aconseguir que les notícies positives que es generen aquí traspassin els límits del territori. Massa sovint només apareixem als grans mitjans quan hi ha una desgràcia, i els mitjans de proximitat teniu un paper clau per explicar tot el potencial que tenim.   Amb quina ambició i amb quina mirada de futur afronten les terres de Lleida, el Pirineu i l’Aran els pròxims anys? Soc molt optimista. Les terres de Lleida, el Pirineu i l’Aran tenen avui moltes oportunitats de futur. Lleida, Terra d’Oportunitats no és només un eslògan, sinó una realitat que es fa cada vegada més evident. Iniciatives com Gust de Lleida també contribueixen a valorar els nostres productes i a reforçar l’orgull de pertinença. Les terres de Lleida concentren la meitat dels recursos naturals de Catalunya, fet que ens situa en una posició privilegiada per liderar un model basat en la sostenibilitat i l’economia circular. A més, tenim l’avantatge que encara som a temps de créixer d’una manera equilibrada, evitant els errors que han comès altres territoris. Aquesta és també l’aposta que fem des del Patronat de Turisme i d’Ara Lleida, promovent un model de qualitat i sostenible. Estic convençut que tenim recursos, talent i oportunitats per afrontar una etapa molt positiva.

El sueño mundialista de Estados Unidos llegó a su fin en los octavos de final tras caer de forma contundente por 4-1 ante Bélgica en el Seattle Stadium. A pesar de la enorme expectación, que incluyó la polémica habilitación del delantero Folarin Balogun a última hora tras la intervención personal del presidente Donald Trump ante […]

Президент США Дональд Трамп поновив свою погрозу вдарити по мостах й енергопостачанні Ірану

La Delegación Presidencial de la Región Metropolitana, por recomendación de la Seremi del Medio Ambiente RM, declaró Alerta Ambiental para...

Buena parte de las opciones de victoria del equipo de Luis de la Fuente ante Portugal se cimentaron gracias a la gran actuación del madrileño.

മുന്നിലുണ്ടായിരുന്ന കാറിനെ മറികടക്കാൻ ശ്രമിക്കുന്നതിനിടെ സ്കൂട്ടർ കാറിലിടിക്കുകയായിരുന്നുവെന്ന് ദൃക്‌സാക്ഷികൾ പറയുന്നു.

Un territori pot convertir-se en una gran central elèctrica i, alhora, continuar pagant la llum com qualsevol altre. Aquesta és la paradoxa que avui viu bona part del Camp de Tarragona. La Conca de Barberà n'és un dels exemples més evidents. A la Conca, el Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables (PLATER) li assigna 1.303 MW d'energia eòlica, una xifra que multiplicaria per set els aerogeneradors avui existents o planificats. A aquest desplegament caldria afegir-hi tres macroprojectes fotovoltaics que encara es troben en estudi. Mentrestant, la majoria de les llars encara paga la llum a preu de mercat, sense cap retorn energètic directe per la producció que s'hi genera. Produir molt i beneficiar-se'n poc és una paradoxa que resumeix millor que qualsevol argument tècnic el problema de fons del model energètic que s'està desplegant a la demarcació de Tarragona. Quan les xifres es traslladen al mapa, és fàcil entendre per què tants ajuntaments han alçat la veu. Només al Baix Camp, el pla assigna 903,2 MW d'energia fotovoltaica i 677,7 MW d'eòlica, una previsió que sobre el terreny es traduiria en l'ocupació de 740 hectàrees amb plaques solars i fins a 135 aerogeneradors, sis dels quals de 180 metres d'alçada. Al Priorat, la potència eòlica assignada multiplica per deu la xifra consensuada amb el territori, passant dels 60 MW als 560 projectats, en una comarca que ha construït bona part de la seva economia i fins i tot la seva candidatura a patrimoni mundial de la UNESCO precisament sobre el valor del seu paisatge. A tot això cal afegir-hi el projecte d'una línia de Molt Alta Tensió de 400 kV que recorreria més de 200 quilòmetres i afectaria una trentena de municipis del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Discutir aquest model no és discutir si calen renovables. La ciència és inequívoca i el calendari, inajornable. Cal descarbonitzar el sistema elèctric i cal fer-ho de pressa. La pregunta que el territori planteja, amb una insistència que ja no es pot despatxar com a simple síndrome NIMBY, és una altra: amb quin model ho fem, a quina escala i qui se'n beneficia? Aquí és on apareix la comparació que més es repeteix entre tècnics i col·lectius locals: la por a repetir els errors de la bombolla urbanística. Cal recordar que també es deia que calia construir, que la demanda ho justificava tot, i que qui s'hi oposava frenava el progrés. El resultat ja el coneixem tots: territori malmès, infraestructures sobredimensionades i un retorn molt desigual entre qui va promoure els projectes i qui en va patir les conseqüències. Amb les renovables hi ha un risc semblant si es repeteix la mateixa lògica: grans promotors externs que ocupen sòl agrari i forestal a canvi d'un benefici local mínim, mentre la decisió sobre on, com i quan es produeix queda fora de l'abast dels ajuntaments afectats. El conflicte no és menor des del punt de vista agrícola. Entitats com el GEPEC i Unió de Pagesos han advertit que la implantació prevista al Baix Camp podria ser una autèntica estocada de mort per a l'agricultura comarcal. La crítica té una base tècnica concreta: la mateixa llei catalana de canvi climàtic establia que la transició s'havia de prioritzar en espais ja antropitzats —teulades, polígons industrials, sòls degradats— i a prop dels punts de consum, precisament per no continuar modificant terra fèrtil. Cada hectàrea de vinya, d'avellaner o d'olivera coberta de panells és una hectàrea menys de producció d'aliments i de paisatge identitari en una comarca on l'agricultura encara sosté economia, ocupació i cohesió. Hi ha, però, una alternativa que ja s'assaja a escala local i que val la pena mirar amb atenció. A la Vall Sostenible, una associació de tres municipis del Baix Camp, han impulsat una comunitat energètica amb l'objectiu de fer-se autosuficients energèticament, sota la idea que cada municipi pot generar la seva pròpia energia sense necessitat d'una MAT. La Diputació de Tarragona, a través del Pla ImpulsDipta, ja finança actuacions similars —instal·lacions fotovoltaiques a edificis municipals d'Alcover, Solivella, Tortosa o la Torre de l'Espanyol— demostrant que quan la transició s'articula de baix a dalt, la comunitat l'abraça en lloc de combatre-la. El potencial no és negligible: el mateix ICAEN calcula que aprofitant les teulades útils es podria cobrir fins a la meitat del consum elèctric municipal, sense ocupar ni un metre quadrat de sòl agrari. La tria, doncs, no hauria de ser renovables sí o renovables no. Hauria de ser: producció distribuïda i propera al consum, o producció centralitzada i exportadora; sòl ja transformat, o terra fèrtil verge; planificació pactada amb els ajuntaments, o un mapa de megawatts decidit des de despatxos allunyats del territori; retorn econòmic per als veïns, o rendes que marxen cap a fons d'inversió sense arrels aquí. Hi ha una imatge que molts cinèfils no hem oblidat, la dels arbres fruiters caient un darrere l'altre sota les pales d'una excavadora, mentre una família contempla com s'esfondra, en qüestió de minuts, allò que havia trigat generacions a construir. 'Alcarràs' no parlava de molins ni de línies MAT, però la lliçó de fons és la mateixa que ressona avui a la Conca de Barberà, al Priorat o al Baix Camp: el problema no és el progrés en si, sinó qui el decideix i qui en queda fora. A la pel·lícula, ningú havia preguntat als Solé si volien marxar; el canvi els va arribar ja decidit, embolicat en arguments d'eficiència i de futur. És exactament la inquietud que expressen avui pagesos i ajuntaments del Camp: no rebutgen la transició, rebutgen que algú altre decideixi per ells com, on i amb quin benefici es duu a terme. El final d''Alcarràs' no ofereix consol fàcil, la maquinària arriba igualment. Però el territori real, a diferència del de la ficció, encara té marge per escriure un desenllaç diferent si la planificació es fa amb la gent, i no per damunt seu. La transició energètica és inevitable. Que també sigui justa, encara depèn de nosaltres.