Open Newswire

“If there are no mangroves, then the sea will have no meaning. It’s like a tree with no roots, for the mangroves are the roots of the sea.” This is a famous quote by Thai fisherman and headman Mad-Ha Ranwasii. When we think of mangroves, we usually think of trees that protect coastlines from storms […] The post They served the mangrove and it served them appeared first on Village Square.

El cineasta mexicano confirmó que la restauración en 3D por el 20 aniversario de la película se realizó sin inteligencia artificial.

Les rebelles houthis du Yémen – proches de l'Iran – ont revendiqué, samedi 25 juillet, une attaque de missile dans le sud-ouest de l'Arabie saoudite, après des frappes de Riyad contre une ville portuaire sous leur contrôle. Ils ont pris pour cible des navires circulant en mer Rouge ces derniers jours, étendant le conflit au Moyen-Orient qui opposait déjà l'Iran aux États-Unis et leurs alliés du Golfe.

L’estiu i les aventures estivals, temps d’esbarjo, de descoberta, de tresors amagats, temps de llum i natura, boscos inexplorats, ànima àvida i entusiasta que vol devorar tots els racons on s’amaguin les sorpreses i mons extraordinaris. Amb aquesta intrèpida invitació ens endinsem en el meravellós món de 'Lily i les criatures de la nit' (Blackie Books, 2025), una excel·lent novel·la per joves i adults on l’aclamat escriptor Nick Lake, director de l’editorial Harper Collins ens regala aquest viatge entre el misteri, el terror i la fantasia més genuïna. Les Paraules del pleniluni assaborint l’essència de la infantesa, la joventut que no coneix la por, el desig per descobrir veritats encobertes. Lily pateix una malaltia crònica i ens mostrarà el món tal com ella el veu, a més una nova criatura a casa no ajudarà que Lily se senti més estimada. Una aventura de reafirmació i valentia, de temors i pors on el lector fàcilment sentirà aquests sentiments i com a poc a poc s’aniran transformant en una lluita per salvar el més preuat: la seva família. Nick Lake (Regne Unit, 1979) juga amb una literatura fresca, àgil i alhora profundament emocional combinant elements de misteri i ambients tètrics amb una trama molt emotiva, aprofundint en la relació de Lily amb els seus pares i les pors infundades que ella mateixa es va crear. A partir d’aquí tot un periple d’esdeveniments, personatges sobtats (i el coratge personal per superar les pors i les creences que tal dia Lily va crear en el seu imaginari, una novel·la tendra, còmplice amb el lector, i amb unes criatures que van apareixent al llarg de la lectura i acompanyaran a la seva protagonista a desafiar aquest món que un dia Lily va imaginar. Els sentiments d’una noia jove davant la malaltia, com de dur ha de ser lluitar en un món que potser encara no entens, un nou membre de la família que de sobte és la principal atenció i que tot plegat pot desfermar una ràbia continguda amb el món, amb els propis sentiments. Una novel·la necessària, valenta, temes candents i profunds per abordar un debat i molta reflexió, les relacions familiars, les dificultats que hem de superar quan les malalties són a la vora, uns personatges que podem interioritzar com metàfores de la fragilitat de la vida sovint enterbolida per la pròpia irreflexió.   La primera novel·la de la jove escriptora Alba Dalmau, on coneixerem “Les Antonietes”, quatre dones on la narradora, la mare, àvia i besàvia es diuen igual. Totes les dones de la família es dediquen a la costura i on l’Antonieta més jove pel seu dotzè aniversari rep com a regal un vell abric vermell. Què passarà? Màgia, intriga, humor, tendresa en un llibre extraordinari. 'Un abric vermell' (Bindi Books, 2025) ens parla de llaços familiars, de sentiments, passat i present en què la dona es presenta com a bastió principal en un relat preciós i commovedor. Un abric vermell com una manifestació dels canvis al llarg del temps, els records, les modes, els significats que poden amagar. Les diferents èpoques ens unifiquen el lligam familiar i emocional entre les quatre dones on també s’evidencien les perspectives enriquidores. Amb les precioses il·lustracions d’Albert Arrayás aquest és un llibre per descobrir el poder dels vincles familiars amb la sempre valuosa aportació individual vers el món i la seva realitat. Les Paraules del pleniluni més enllà de les històries extraordinàries, la màgia de volar amb la imaginació.

Ежегодно в Центральной Азии не рождаются тысячи девочек – из-за селективных абортов. Патриархальные установки в обществе приводят к тому, что некоторые семьи хотят воспитывать только сыновей. Социологи и специалисты в области репродуктивного здоровья говорят, что выбор ребенка по признаку пола не только отражает дискриминацию, но и чреват серьезными последствиями. Азаттык Азия рассказывает, почему в странах Центральной Азии все еще существует практика селективных абортов и как она...

Бахши робита бо ҷомеаи артиши Покистон рӯзи 24 июл дар баёнияе эълон кард, ки афроди мусаллаҳ як худрави пур аз маводи таркандаро шабе пеш дар наздикии як постгоҳи бозрасӣ тарконданд ва 12 сарбоз, ду пулис ва як мақоми давлатиро ба ҳалокат расонданд. Ин ҳамла дар ноҳияи Танки вилояти Хайбар-Пахтунхоҳ, сурат гирифтааст. Тибқи баёнияи артиши Покистон, 12 ниманизомӣ низ дар табодули оташи ҷавобӣ, кушта шуданд. Таҳрики Толибони Покистон масъулияти ин ҳамларо ба ӯҳда гирифт ва дар баёнияе эълон...

Ever since the Holocaust demonstrated the danger of appearing on state registries, many Jews have been wary of self-identifying to the government. But a bill racing through California’s state legislature would let Jewish people do just that — and it was a coalition of Jewish groups who proposed it. California’s SB 1387 would mandate that... The post Are You Jewish? California considers asking on official state forms appeared first on The Forward.

La noticia de que Nueva Pescanova ha renunciado a crear su granja de pulpos en Las Palmas de Gran Canaria solo puede ir seguida de la decisión más lógica y sensata: la prohibición total de la cría industrial de pulpos, tal y como plantea INTERCIDS en su propuesta legislativaPescanova retira su petición para crear una granja de pulpos en el Puerto de Las Palmas Desde que en 2021 Nueva Pescanova anunció la instalación de la primera granja de cría industrial de pulpos del mundo, chocó de frente con la oposición de la comunidad científica y de las entidades de protección animal. La historia del proyecto ha sido, en realidad, una lenta agonía que refleja lo costoso –también para el contribuyente- de tratar de sacar adelante una iniciativa que pone en riesgo a los animales, los ecosistemas y, finalmente, la salud de las personas. Nueva Pescanova se encontró con un primer revés cuando el Gobierno de Canarias concluyó que la evaluación ambiental simplificada era insuficiente y obligó a someter el proyecto a una evaluación ambiental ordinaria, al apreciarse posibles efectos significativos sobre el medio ambiente. La documentación exigida nunca se presentó y la Dirección General de Pesca de Canarias archivó el expediente al no haber cumplido la empresa con los trámites requeridos. Paralelamente, la Autoridad Portuaria de las Palmas inició el procedimiento de caducidad de la concesión, dando un ultimátum a la empresa para reactivar el expediente o asumir su archivo definitivo. Organizaciones como Compassion in World Farming y AnimaNaturalis, entre otras, impulsaron una campaña internacional, reclamando el cierre definitivo del expediente. Finalmente, el 23 de julio de 2026 se confirmó la tan esperada noticia, Nueva Pescanova renuncia al proyecto en Las Palmas de Gran Canaria. Esa macrogranja de pulpos no llegará a hacerse realidad. Ahora, a por la prohibición Este proyecto de macrogranja de pulpos no ha fracasado únicamente por escollos burocráticos, el proyecto ha fracasado, sobre todo, porque es una muy mala idea, que crea rechazo y provoca disonancia solo de imaginarla. Un proyecto que va en contra de cualquier sentido común en el contexto de una crisis climática que afecta especialmente a nuestro país y que pide a gritos proteger y cuidar de nuestra biodiversidad, no destrozarla. El paso lógico y sensato tras esta demostración palmaria de que las granjas de pulpos son inaceptables desde la perspectiva ética, científica y medioambiental, es aprobar la única propuesta legislativa presentada en Europa para prohibir, antes de que sea una realidad, la cría industrial de pulpos en España. El proyecto, desarrollado por INTERCIDS, Operadores Jurídicos por los Animales, ya se encuentra registrado como proposición de ley en el Congreso, a la espera de su tramitación. ¿Por qué el pulpo no y otros animales sí? No queremos animales hacinados en granjas: ni pulpos, ni vacas, ni cerdos, ni gallinas. Sin embargo, estas últimas ya existen, y son de las industrias más poderosas del planeta, así que no nos queda otra que seguir destapando sus horrores estructurales y promover alternativas viables. Pero no debemos olvidar que los pulpos aún son animales salvajes que, con mayor o menor bienestar en un océano cada vez más degradado, todavía viven libres. Y eso no es un asunto menor. Debatir en el año 2026 que se pueda convertir a un animal salvaje en un zombi rodeado de otros zombies, automutilándose e incluso devorando a sus semejantes, es algo que no deberíamos aceptar. Y es que la fascinación que despiertan los pulpos no es casual. Ese cuerpo blando y flexible, con neuronas en todos sus brazos y con unas capacidades físicas y cognitivas radicalmente distintas a las nuestras, que ni siquiera comprendemos del todo. Esa naturaleza salvaje, nunca domesticada ni alterada, que por un lado nos deslumbra y por otro sabemos que deberíamos dejar en paz. Dejémoslos en paz. Dejemos de invertir recursos, también públicos, en investigar cómo criar industrialmente a los pulpos y empecemos a mirar hacia otras fuentes de alimentación mucho más sostenibles, éticas, saludables y tan o más deliciosas que los productos de origen animal. Exijamos que se apruebe la propuesta legislativa de INTERCIDS y coloquemos el incentivo económico en hacer un planeta más respetuoso con todos los animales y con ello, más habitable. Esto no va de Nueva Pescanova, esto va de un modelo suicida. No necesitamos esperar a que esta u otra empresa vuelva a intentarlo para descubrir, otra vez, que un animal solitario, inteligente y extraordinariamente complejo no encaja en una lógica industrial diseñada para producir millones de individuos al año. Porque el proyecto de Las Palmas de Gran Canaria no se ha cancelado por problemas burocráticos, se ha muerto porque era una aberración.

No cabe duda de que el proceso judicial en contra del expresidente, pleno de irregularidades e incluso de injerencias de los Estados Unidos de Trump, tiene mucho de castigo por su actividad política reciente. El problema es que también se nutre de impulsos que el Zapatero hombre de régimen no quiso o no consiguió refrenar En su reciente entrevista en televisión española, José Luis Rodríguez Zapatero evocó a Jorge Luis Borges para mostrar su resiliencia frente al proceso judicial que afronta. “Todo lo que nos ocurre”, dijo, parafraseando al escritor argentino, “hasta las humillaciones, desdichas, contratiempos, son materia prima que sirve para dar forma a nuestra tarea. La cita me sorprendió y me devolvió a un artículo que escribí hace casi cinco años a propósito de un pequeño libro que el dirigente leonés dedicó al autor de El Aleph. Aquel artículo dejaba entrever una abierta simpatía por el Zapatero expresidente. Por el que apoyó a los gobiernos de coalición del PSOE con Unidas Podemos, primero, y con Sumar, luego. Por el que defendió a gobiernos progresistas de América Latina, desafiantes con los Estados Unidos, Y por supuesto, al lector apasionado de Borges, un autor al que también admiro desde muy joven. Que mi simpatía se ciña sobre todo al Zapatero expresidente no es algo gratuito. Para muchos de mi generación el Zapatero presidente tuvo más claroscuros. Los de un líder progresista que abrió debates democratizadores cruciales, sobre todo cuando necesitaba a Izquierda Unida y a la Esquerra Republicana de Joan Tardà. Pero también los de un dirigente que no terminó de ir a fondo con muchos de ellos. El que introdujo el debate sobre el republicanismo filosófico, pero sin atreverse a cuestionar la monarquía. El que se mostró abierto a un cierto federalismo plurinacional, pero acabó reculando y dejando solo a Pasqual Maragall cuando se debatió el Estatut de Catalunya. El que propició conquistas importantes en materia de derechos, pero tras el crack financiero de 2008, consintió recortes y se avino a reformar la Constitución para priorizar el pago de la deuda a los grandes acreedores`por encima de otros derechos ciudadanos. Lo cierto es que ese Zapatero moderadamente progresista, pero “de régimen” al fin y al cabo, transmutó en algo distinto cuando Pedro Sánchez aceptó gobernar con el apoyo de fuerzas de izquierdas republicanas, independentistas, y también con el PNV y Junts. En ese contexto, dio apoyo a políticas progresistas en general. Se plantó ante la extrema derecha en América Latina, alentó una mayor apertura a China y fue un interlocutor destacado entre quienes defendemos una reforma plurinacional del Estado. En estas actuaciones, el expresidente dio muestras inequívocas de coraje, una virtud que según el propio Borges define a un ser humano y justifica su vida. Desde esta perspectiva, no cabe duda de que el proceso judicial en su contra, pleno de irregularidades e incluso de injerencias de los Estados Unidos de Trump, tiene mucho de castigo por su actividad política reciente. El problema es que también se nutre de impulsos que el Zapatero hombre de régimen no quiso o no consiguió refrenar. Solo desde ahí puede entenderse que considerara “un regalo de cortesía” unas joyas que, según su portavoz autorizado, provendrían del mismo rey saudí que “regaló” 100 millones de dólares a Juan Carlos I tras la adjudicación del contrato del AVE Medina-La Meca. Y solo así, también, se explica que desempeñara ciertas actuaciones como lobbista que, aunque no fueran ilegales, no se esperan de un referente de la izquierda. Esto no quiere decir que solo los Pepe Mujica estén autorizados a intervenir en política de gran escala con fines progresistas. Sin embargo, hay un punto en el que los malos entornos y una falta de autocontención en relación con los negocios acaban siendo incompatibles con una mínima austeridad republicana. En mi artículo de hace unos años, establecía un cierto paralelismo entre Zapatero y Borges, por un lado, y Felipe González y Vargas Llosa, por otro. Mi punto era que González y Vargas Llosa eran dos personajes inteligentes que acabaron deslumbrados por el dinero, los consejos de administración de grandes empresas y los títulos de marqués. Zapatero y Borges, en cambio, compartían una sobriedad que, en el caso del leonés, estaba emparentada con el hecho de ser el nieto de un republicano fusilado. Produce rabia escuchar críticas a Zapatero de boca de quienes defienden a los tantas veces indecentes y sin embargo impunes González, Aznar o Rajoy. Sin embargo, no está claro que el hombre de régimen que naturalizó ciertos comportamientos y relaciones haya estado a la altura de su referente literario. Pues si contra algo advirtió Borges, fue contra las trampas vulgares de la vanidad y la ostentación, sobre todo cuando el dinero se cruza de por medio.

Initialement prévue du 17 mars au 3 avril, la Confédération africaine de football a reprogrammé la CAN féminine du 26 juillet au 16 août 2026 au Maroc, qui accueillera le tournoi pour la troisième fois consécutive. Les Nigérianes font partie des grandes favorites et les Marocaines, à domicile, seront à surveiller.

Medidas como las multas de hasta 600 euros a los menores de edad a los que se pille fumando han levantado polémica. Si se aprueba la norma, España se convertirá en uno de los países europeos con leyes antitabaco más restrictivas.Temas principal: SaludLeer artículo completo

Se estrena en cines ‘El mensaje’, un esbelto y lacónico drama con aires de ‘road movie’ espolvoreado de pequeños misterios más o menos cotidianos. El filme fue premiado en el festival de cine de Berlín.Temas principal: CineLeer artículo completo

En Tunisie, le 25 juillet marque l’anniversaire de la proclamation de la République tunisienne en 1957. Mais cette date est aujourd’hui aussi celle des cinq ans du coup constitutionnel du président Kaïs Saïed. Le 25 juillet 2021, sur fond de crise sanitaire et politique, le président du pays depuis 2019 s’empare des pouvoirs, limoge le gouvernement et gèle les travaux du Parlement, décrétant un état d’exception. Cinq ans plus tard, le pays vit une dérive autoritaire et une période de fortes tensions liées à des coupures d’électricité et d’eau.

Com es pot integrar millor la visió que aporten les persones migrades a l’economia social i solidària? La història personal d’Eddy Laverde passa per un procés d’exili duríssim, perquè va fugir a contracor del seu país, Colòmbia, després de la mort violenta del seu germà. Tant ella com el seu germà formaven part de l’entitat comunitària Abya Yala, que a Colòmbia era un espai de teatre comunitari en un barri marginalitzat de Bogotà. Un cop a Sant Cugat, va crear una associació, de nou amb el nom Abya Yala, de teatre fet per dones migrades. Laverde, a més, és actriu i investigadora en teatre, actualment fent un doctorat en què compara els mètodes de la companyia la Calòrica (catalana) i la Candelaria (colombiana). Atén Jornal.cat per parlar d’art i comunitat, de les diferències entre l’associacionisme i l’economia social a Colòmbia i Catalunya i també de llengua i antiracisme.   Tu vas néixer i créixer a Bogotà, on vas impulsar el Colectivo Artistico Abya Yala, on treballàveu amb infants i joves a través de l’art. Com va sorgir aquella experiència? Abya Yala sorgeix de l’organització de tota una comunitat. Erem diverses veïnes que volíem fer teatre: una era fustera, una altra cuidava infants... no tenien res a veure amb l’art. Però vam començar a parlar-ne. I un dia prenem la decisió de sortir al carrer i fer un sancocho, que és una sopa tradicional de Colòmbia, i reunir-nos tota la comunitat. I des d’allà, comencem a fer coses de teatre. Al principi erem molt pocs, ho fèiem en una sala petiteta, dins d’una antiga fàbrica de fusta. Algun temps més tard ens vam constituir com a col·lectiu artístic i cultural. Allà es cultiven els somnis de molts infants, dones i gent gran.   A l’obra de teatre Yuyay expresses el teu viatge migratori a través de l’art. Com va ser el teu procés de refugi? I com arribes fins aquí? He passat moltes fases, intentant entendre tot el que he passat. El primer any va ser molt complicat perquè no em trobava a mi mateixa, en aquest poble, la seva gent... Jo ni tan sols coneixia el català. Però em vaig anar descobrint en aquest món. El tema lingüístic suposava conèixer una llengua que jo també podia parlar, que no estava tan lluny de la meva. Descobrir-me en aquest món podria ser una mica tornar a néixer. Sortir del meu país va ser molt dur, ho vam passar molt malament sobretot la meva família, el meu grup de teatre [la Candelaria], el col·lectiu Abya Yala... Poc a poc vaig anar mirant de vincular-me una mica més, entendre més la cultura... Soc una persona molt acadèmica, i això vol dir que llegeixo molt, i sóc molt inquieta per entendre en tot moment el que està passant. Això va fer que anés descobrint la història del territori on estic, com és la gent d’aquí, el menjar, les celebracions... He tingut diverses fases i ara porto una fase en què estic més tranquil·la. Però se’m fa difícil el fet que faci tant de temps que no he pogut veure la meva família. El procés migratori ha estat molt complicat, sobretot el fet de portar tant de temps sense veure la meva família. Hi ha coses que passen i que recorden el que ha passat, això genera tristesa. El procés migratori és molt dolorós, crec que Yuyay mostra aquest esquinçament d’apartar-te de la teva cultura, la teva llengua, dels teus amics i família... de tot, de la teva història. És com si et desapareguessin d’aquell lloc. Són moltes emocions, i moltes alegries, que també és important.   El cachopo és una excusa per trobar-vos. Des de Catalunya, has format Abya Yala a Sant Cugat, que de nou és un espai d’enxarxament, aquest cop entre dones migrades. Abya Yala a Colombia era un espai amb unes característiques molt específiques, la nostra manera d'organitzar-nos és molt diferent a la d’aquí. Allà hi ha altres necessitats, que a més parteixen de trobar-nos amb les veïnes, parlar, fer somnis... Colòmbia és un país que porta 60 anys en conflicte intern, i això vol dir que nosaltres ja naixem dins de la guerra. Això el que et fa és reinventar-te molt: si ja estàs malament, busques no caure més. Precisament, les trobades partien de les nostres alegries, de trobar alguna cosa que no sigui parlar de la guerra. Fer penya, organitzar-nos... El problema va ser que vaig haver de sortir d’allà molt de sobte, i això debilita els processos que havia començat. Hi ha tota una generació a Colòmbia que fa coses i que encara avui estan movent-se molt. A partir de l’art, també, i és molt gratificant veure-ho.   "Hi ha tota una generació a Colòmbia que encara avui estan movent-se molt. A partir de l’art, també, i és molt gratificant veure-ho."   Quan arribo a Sant Cugat, en un primer moment jo no recordava que era artista. Això era molt fort, perquè d’alguna manera és com que tu arribes i se’t perd qui ets. Perds l’horitzó, no saps on estàs i estàs completament desubicat. El procés que vaig partir m’ha fet trobar-me com a actriu, investigadora de l’art, que és el que he fet sempre, i ho puc fer aquí. Però no és el mateix, he d’entendre que estic en una altra cultura. És important entendre que en algunes coses concretes, som diferents. I que a l’altre costat del món, la gent fa coses meravelloses i increïbles, però ho fan des de les seves condicions i capacitats. Aquí, a Abya Yala, no només hi ha companyes de Colòmbia, sinó de tot el món. I això per força, ha de reajustar les formes de funcionar. I per altra banda, hi ha una necessitat de fer teatre i d’explicar les nostres pròpies històries, i fer camí juntes des de les nostres condicions. Som dones migrades, que tenim moltíssimes coses sobre nosaltres, però que també és un espai molt rellevant per a nosaltres perquè és la possibilitat de trobar-nos en comunió amb la cultura catalana. Perquè encara que siguem de molts llocs del món, podem ser ‘catalanes de tota la vida’, aquesta expressió tan catalana que ens l’apropiem, perquè jo des que visc aquí, soc catalana i me’n sento. Són moltes mirades, i ens cal una veu molt col·lectiva, de parlar, de xarxes, d’acompanyar.   Has dit que us organitzeu diferent a Bogotà que aquí. Quins exemples concrets em pots donar? Això té a veure amb un tema cultural, crec que la gent és més propera al veí, a la veïna, a acompanyar-se una mica més.... perquè això també és cultural, i sempre hi ha com aquesta xarxa de que tot i que som famílies diferents, tenim coses en comú com organitzar-nos perquè arribi l’aigua, per a cuidar d’un arbre... hi ha unes necessitats que no són les mateixes allà que aquí.   "No és que els nostres territoris siguin pobres, sinó que han estat empobrits, i això té a veure amb l’extractivisme que té un historial de fons molt important".   Per exemple, el sancocho és un moment de cuinar junts i on mengem tots, perquè hi ha famílies que no sempre poden menjar. Per a nosaltres no és que els nostres territoris siguin pobres, sinó que han estat empobrits, i això té a veure amb l’extractivisme que té un historial de fons molt important, i encara avui segueixen fent coses molt greus. Als nostres territoris això ha generat molts impactes. L’organització també parteix de cuidar la terra, que és molt important per a nosaltres, perquè és un espai sagrat, sobretot per a les dones. L’essència d’Abya Yala és que tenim una relació directa amb la terra, i això té necessàriament a veure amb les nostres accions. I això es relaciona amb la diferència entre Abya Yala a Bogotà i a Sant Cugat: allà la nostra relació amb la terra era molt més forta. Aquí quan intentem fer la connexió, de moment és intentar gaudir dels espais de Sant Cugat, i el poble es torna un territori on fer coses i trobar-nos.   Com vas entrar en contacte amb l’economia social i solidària a Catalunya i quina és la teva primera impressió? Primer descobreixo l’autoorganització tal com l’enteneu aquí, i de solidaritat, que per a mi era una cosa nova. I ens comencen a convidar a espais amb altres organitzacions; i creiem que és molt important impulsar aquesta economia social i solidària, perquè enforteix les organitzacions, les diferents que fan feina als territoris. Però sobretot, creiem que és una altra manera de veure l’economia, que no és la mateixa la que veiem de manera quotidiana en el sistema, sinó que ofereix una altra possibilitat: la possibilitat de fer xarxa, que els nostres productes, els teixits que portem... vinguin directament de nosaltres.   La preocupació pel medi ambient i la connexió amb la natura està present, en teoria, en l’economia social i solidària, però a la pràctica, i sobretot les entitats que es desenvolupen en entorns més urbans, no sempre la porten a terme. Quin camí veus a recórrer en aquest sentit, comparat amb l’experiència que portes de Bogotà? Des de les ciutats de Colòmbia hi ha un reconeixement de la gent que treballa la terra. Crec que això és molt important, i aquí es viu des d’un altre lloc. Les persones que cultiven el menjar fa molt de temps estan cridant i advertint. I hi ha accions petites, que tenen a veure amb el cooperativisme i la solidaritat, que podrien passar per fer suport directe a les persones que fan la feina. Sense intermediaris al mig, i proveïdors, que dificulta la feina dels pagesos, aquí, o dels campesinos, a Colòmbia. Es tracta d’estar una mica més atents al que està passant amb la terra. Per exemple, què està passant, amb tota la gent que està cultivant a Almeria? Amb els hivernacles enormes. Perquè realment és el lloc que alimenta tota Europa. Quina és la nostra relació directa amb ells? Jo crec que en aquest moment i totes les xarxes i les economies solidàries que estan aquí, és important que enforteixin les cooperatives que intenten que el menjar, per exemple, arribi a les ciutats. I que la gent vegi com es fan aquests aliments que al final van al nostre cos, tenir més consciència. De les malalties que venen pel menjar que estem menjant. I preguntar, perquè no és només que arribi l’economia social i solidària, sinó preguntar a la gent com estan, quins tomàquets són millors. Amb els pagesos que venen aquí cada setmana, a la plaça. Poder tenir contacte directe amb ells. I això a les ciutats encara no s’entén, perquè tens un supermercat a l’abast i no hi ha un diàleg més profund que també és amb la terra, perquè a majors processos de reproducció i explotació de la terra i dels animals, més contaminació.   L'economia social i solidària vol ser un sector transformador de la societat, però tot i així les persones racialitzades que hi treballen fan més sovint tasques de la llar o físiques, i les persones blanques, feines d'oficina, de manera similar a la resta de l'economia. Com veus aquesta situació? Crec que això s’ha d’abordar de manera molt natural, perquè és com quan descobreixes alguna cosa. Quan et trobes amb algú has de conèixer aquest algú, si no el coneixes com pot existir comunicació? Vivim en un sistema en una situació concreta i un moment molt complicat en què tot aquell que sigui diferent és un perill, no té coneixement... hi ha uns prejudicis. Aquesta nova onada de poder enfrontar aquesta situació ve de comprendre i conèixer. Les organitzacions antiracistes diem que és un tema d’ignorància. I per a les comunitats indígenes, que no són natives sinó indígenes, per a nosaltres ser ignorant és important. No és un problema, perquè és la meravellosa possibilitat de conèixer. Crec que quan tu coneixes a l'altre i veus que porta uns coneixements, i que pot fer coses, això permet un vincle més horitzontal i pot enriquir més els espais.   "Migrar és un dret, i això ha d’entrar en els espais de l’economia social i solidària. Perquè l’enriquiment que pot aportar la forma diferent de fer l’economia d’una altra part del món també s’ha de tenir en compte."   Tots som migrants, tothom ha hagut de migrar en algun moment de la seva vida. Si has hagut de migrar del teu barri al de la teva amiga, ja canvia, és diferent. Avui, a les aules de Catalunya, ja no necessites anar al Marroc, Àfrica, Amèrica Llatina, Ucraïna o Palestina. Mires al teu costat i tens una persona d’aquest lloc. Això és una manera d’intentar aprendre el que això ens està donant. I totes les persones migrades aporten molts coneixements. I cadascú té la seva història, s’ha d’entendre que hi ha processos de migració molt diferents, i totes són vàlides. Però migrar és un dret, i això ha d’entrar en els espais de l’economia social i solidària. Perquè l’enriquiment que pot aportar la forma diferent de fer l’economia d’una altra part del món també s’ha de tenir en compte, i no tenir por, perquè al final tothom arriba aquí, en aquest territori. I això podria baixar els nivells de racisme.   Aquí el català és una llengua amenaçada, i parlant molt a grans trets, també és el que passa amb les llengües indígenes. Com és el fet de venir de l’experiència de tenir la llengua amenaçada al país d’origen i aquí trobar-te una situació semblant però alhora, amb el repte d’aprendre aquesta llengua? Té a veure el que deia de conèixer la cultura del territori on arribes. I trobar diferències i similituds permet tenir la teva posició particular. Jo vinc d’una comunitat indígena on ens han lacerat la llengua, on sempre ha estat en situació de risc. Ens han tret les nostres llengües: Colòmbia té 216 llengües, però la meva generació ja no la parlava. Ara hi ha intents de recuperar-les, però durant moltes generacions s’han perdut. I moltes persones que saben la llengua ja no hi són perquè han arrassat amb el nostre territori i aquesta és una. Una de les prioritats a Abya Yala a Sant Cugat és la llengua, i el català, perquè entenem que les nostres llengües, que algunes de les companyes d’Abya Yala parlen llengues originàries, és important. Va molt més enllà de si m’obligues o no m’obligues, es tracta d’entendre la història del que ha passat en aquest territori, de per què la gent defensa tant la llengua. Nosaltres no podem negar la nostra llengua, però reivindiquem la vostra llengua, perquè ens sembla molt important que no la perdeu, i contribuïm com podem. Estem fent un procés d’estudiar, que és llarg. Però tenim la força i les ganes de parlar les dues llengües, perquè és una manera d’enfortir allò que vosaltres heu aconseguit mantenir durant tant de temps, que altres territoris del món no. Crec important parlar-ne perquè visc aquí, no només pel dia a dia sinó perquè entenem l’exercici de resistència.   Creus que l’economia social i solidària pot oferir llocs de feina dignes, per exemple per a persones en situació administrativa irregular? Hi ha molta gent migrada, refugiada, exiliada, en aquest territori, que no poden exercir les seves carreres professionals. Hi ha una part administrativa que és molt complicada, i si l’economia social i solidària té aquesta possibilitat no és només una oportunitat per a les persones sinó també per a les entitats. Crec que ha d’anar poc a poc, sé que sí perquè conec llocs on ja s’està fent; cooperatives i entitats que tenen persones de tot el món als seus equips. I on hi ha dinàmiques molt bones que es basen en trobar-nos per a fer coses.   L’origen de l’economia social i solidària és l’autoorganització obrera. Quines dificultats hi ha quan part de la classe obrera està en situació administrativa irregular i, per exemple, no poden ser socis d’una cooperativa? La Llei d’Estrangeria limita moltíssimes coses, és una barrera per a tothom que ha fet un procés migratori. A més, estem en un sistema que et va ofegant de tantes coses que sol·liciten, moltíssims papers que no permeten buscar les alternatives. Però sempre hi ha una alternativa. Això es relaciona amb les diferències de l’autoorganització aquí i a Colòmbia: per a nosaltres, no parteix de l’associació. És a dir, és la voluntat de la gent, la veïna no ve a associar-se a Abya Yala. La veïna ve? Doncs és voluntària, com tothom.

Ирандын Ислам революциясынын сакчылар корпусу (IRGC) америкалык бомба таштоочу учактар британиялык базаны колдонбошу керек деп эскерткенден кийин Британия өкмөтү куралдуу күчтөрү өлкөнү коргоого даяр турганын билдирди. 23-июлда Сакчылар корпусу Кошмо Штаттар Англиянын түштүгүндөгү Fairford базасын пайдаланганын, Ислам жумуриятына каршы аракеттерде колдонулган жайлар “мыйзамдуу аскердик бута болуп саналарын” эскертти. Мындай билдирүү өткөн аптада жаңы өкмөт башчы Энди Бернем Британия АКШга...

Українські медіа оприлюднили відео запуску ударного безпілотника з повітряної кулі

El català continua guanyant presència en el sector de l'automoció. Actualment, 30 de les 46 marques de turismes associades a l'ANFAC, l'equivalent al 65,2%, ja ofereixen manuals digitals de propietari en llengua catalana. Les darreres incorporacions han permès elevar fins als 322 models el nombre de vehicles amb aquesta documentació disponible, un increment del 68% respecte del 2025 i del 209% en comparació amb el 2024. L'ampliació és fruit de la col·laboració entre el Departament de Política Lingüística i diversos fabricants del sector per incrementar la disponibilitat d'informació d'ús i manteniment dels vehicles en català.   Setze nous models incorporen manuals en català Les últimes marques a sumar-se a la iniciativa són Abarth, Alfa Romeo, Fiat, Fiat Professional, Jeep i Lancia, totes elles integrades al grup Stellantis. En total, s'han incorporat 16 nous models, entre els quals destaquen l'Abarth 600, els Alfa Romeo Junior i Tonale, diversos models de Fiat —com el Grande Panda, el Topolino o el 600—, els Fiat Professional Nuovo Doblò i Scudo, els Jeep Avenger i Compass, així com el Lancia Nuova Ypsilon.   Els vehicles amb manuals disponibles en català ja arriben als 322 models, un 68% més que l'any passat.   Amb aquestes incorporacions, Catalunya continua ampliant la disponibilitat de documentació tècnica en català en un sector on, fins fa pocs anys, aquesta oferta era molt limitada.   Audi, Toyota i Volkswagen lideren l'oferta Entre les marques que disposen de més manuals digitals en català destaca Audi, amb 62 models, seguida de Lexus (39), Toyota (37) i Volkswagen (30). També sobresurten Skoda, Hyundai, Mazda, BYD, Seat, Opel, Citroën, Cupra i Kia, entre d'altres. A més, nou dels deu models més venuts durant el primer semestre del 2026 ja disposen de manual de propietari en català, mentre que sis de les deu marques amb més matriculacions també ofereixen aquest servei.   Més presència del català als serveis digitals L'impuls del català no es limita als manuals. Volkswagen ha estrenat un portal d'atenció al client en català que incorpora també un telèfon gratuït amb atenció oral en aquesta llengua. Per la seva banda, Ebro ha anunciat que publicarà pròximament la versió íntegra del seu web en català. Fins ara, només el fabricant de vehicles elèctrics Silence disposava d'un lloc web completament traduït.   Nou dels deu models de cotxe més venuts durant el primer semestre del 2026 ja disposen de manual de propietari en català .   Aquestes iniciatives pretenen reforçar la presència del català en l'experiència digital dels clients, un dels àmbits on encara existia una oferta molt reduïda.   Garantir els drets lingüístics dels consumidors L'actuació forma part del Pacte Nacional per la Llengua, concretament de l'àmbit dedicat al mercat, el consum i els serveis, que busca garantir que els consumidors puguin accedir a informació, productes i serveis en català amb plena normalitat. Entre els objectius hi ha incrementar la presència de la llengua en manuals, etiquetatge i informació d'ús dels productes, reforçar els drets lingüístics dels consumidors i fomentar que les empreses incorporin el català com a eina de relació amb els seus clients.

Gurita dikenal sebagai salah satu hewan laut dengan siklus hidup yang singkat namun penuh perilaku unik, mulai dari kemampuan kamuflase hingga cara mereka bereproduksi. Salah satu perilaku yang paling banyak dibicarakan adalah kanibalisme seksual, yaitu ketika gurita betina memakan pejantan setelah proses kawin. Fenomena ini sering muncul di berbagai platform media sosial dengan narasi bahwa […] The post Mengapa Gurita Betina Memakan Pasangannya Setelah Kawin? Ini Kata Sains appeared first on Mongabay.co.id.

Hasbro anunció My Little Pony: Forever Friendship, una producción con episodios de nueve minutos que llegará en 2027.

El vuelo LATAM 394, que cubría la ruta entre La Serena y Calama, debió desviarse al Aeropuerto Andrés Sabella en Antofagasta luego de reportar una falla técnica en uno de sus motores. La aeronave aterrizó sin inconvenientes con un solo motor, activando los protocolos de emergencia y el despliegue preventivo de Bomberos y del Servicio de Salvamento y Extinción de Incendios Este artículo Avión que viajaba desde La Serena a Calama aterriza de emergencia en Antofagasta por falla en un motor fue publicado originalmente en El Diario de Antofagasta.