8 minutes
L’Estat espanyol va perpetrar greus crims contra la humanitat quan era regida pel general Franco. Això estava totalment documentat per part d’un règim que se sabia impune, actuant de manera terrorífica i amb una violència extrema. De fet, el volum de documentació era impressionant, no podia quedar res fora del control de l’estat Espanyol en la part de la nació catalana sota la seva vigilància. Això va passar entre el 1936 i el 1964. Llistats de persones, organitzacions, partits polítics amb milers i milers de fitxes que els governadors i caps militars del règim espanyol administraven amb plena consciència i responsabilitat. Però el 1964 això va fer un tomb. Ja es veia que l’Estat espanyol no podia continuar igual i s’havia de transformar, tot rentant-se la cara. Camions sencers amb milers de caixes de dades personals i polítiques es van començar a destruir de forma sistemàtica. No es va destruir tot, d’aquí la nostra dèria per recuperar la memòria amb els famosos “papers de Salamanca”. La destrucció de tanta documentació comprometedora posa en evidència el genocidi català, la persecució sistemàtica i deliberada dels trets nacionals catalans, el nostre poble i identitat col·lectiva. El 1964 una reunió del Consell de Ministres va posar fil a l’agulla. El 1968 s’aprovava una llei espanyola de secrets oficials. I amb el imminent canvi de lideratge de l’estat espanyol entre el 1973 i el 1975 es van cremar tones ingents d’arxius meticulosament confeccionats durant dècades. L’estat espanyol es disposava a fer-se una nova vestimenta sense canviar-hi res fonamental. Entre el 1975, amb la mort del sàdic dictador espanyol, i el 1977 la destrucció de material incriminatori per delictes de lesa humanitat, corrupció de tota mena i arbitrarietats de summa transcendència, es va accelerar a una velocitat desconeguda. Hi havia molta pressa per fer-ho i no podia quedar-ne rastre. El genocidi català no hauria existit i la causa per una democràcia espanyola seria anomenada com una exemplar transició. Tot plegat, res més fals i revelador de l’autèntica voluntat de l’Estat espanyol per perpetuar-se en la victòria militar del 1939, fruit de la col·laboració del feixisme italià i el nazisme alemany, amb aspectes que romanen en el fons de la memòria catalana en les contraprestacions que ambdós van rebre en forma de patents o explotacions mineres, respectivament, per part de l’estat espanyol. L’Estat espanyol que va fer això, és exactament, sense cap coma que sobri, l’actual. El seu cap d’Estat, el general Franco, es va autoanomenar així el setembre del 1936 i la seva successió no s’ha discutit, ni tan sols sota l’aparença de legalitat de la Constitució espanyola del 1978. I així, la Transició espanyola es converteix en una gran comèdia, amb l’aplaudiment acomplexat d’una població terroritzada pel sistema de dominació colonial espanyol. La por es va instal·lar de forma expressa amb purgues, assassinats i judicis sumaríssims. El general Franco va tramitar sentències de mort fins al darrer moment, encara més malalt del que sempre havia estat. La Constitució espanyola del 1978 és nul·la de ple dret. No és una transició perquè no s’ha fet justícia. No és una transició perquè no hi ha rescabalament. No és una transició perquè Catalunya, tota la nostra nació, roman ocupada militarment. En fi, com aquests quaranta-vuit anys darrers demostren, no ha canviat res o quasi res. Tot ha estat inútil. Independència ara i sempre.
L’Estat espanyol va perpetrar greus crims contra la humanitat quan era regida pel general Franco. Això estava totalment documentat per part d’un règim que se sabia impune, actuant de manera terrorífica i amb una violència extrema. De fet, el volum de documentació era impressionant, no podia quedar res fora del control de l’estat Espanyol en la part de la nació catalana sota la seva vigilància. Això va passar entre el 1936 i el 1964. Llistats de persones, organitzacions, partits polítics amb milers i milers de fitxes que els governadors i caps militars del règim espanyol administraven amb plena consciència i responsabilitat. Però el 1964 això va fer un tomb. Ja es veia que l’Estat espanyol no podia continuar igual i s’havia de transformar, tot rentant-se la cara. Camions sencers amb milers de caixes de dades personals i polítiques es van començar a destruir de forma sistemàtica. No es va destruir tot, d’aquí la nostra dèria per recuperar la memòria amb els famosos “papers de Salamanca”. La destrucció de tanta documentació comprometedora posa en evidència el genocidi català, la persecució sistemàtica i deliberada dels trets nacionals catalans, el nostre poble i identitat col·lectiva. El 1964 una reunió del Consell de Ministres va posar fil a l’agulla. El 1968 s’aprovava una llei espanyola de secrets oficials. I amb el imminent canvi de lideratge de l’estat espanyol entre el 1973 i el 1975 es van cremar tones ingents d’arxius meticulosament confeccionats durant dècades. L’estat espanyol es disposava a fer-se una nova vestimenta sense canviar-hi res fonamental. Entre el 1975, amb la mort del sàdic dictador espanyol, i el 1977 la destrucció de material incriminatori per delictes de lesa humanitat, corrupció de tota mena i arbitrarietats de summa transcendència, es va accelerar a una velocitat desconeguda. Hi havia molta pressa per fer-ho i no podia quedar-ne rastre. El genocidi català no hauria existit i la causa per una democràcia espanyola seria anomenada com una exemplar transició. Tot plegat, res més fals i revelador de l’autèntica voluntat de l’Estat espanyol per perpetuar-se en la victòria militar del 1939, fruit de la col·laboració del feixisme italià i el nazisme alemany, amb aspectes que romanen en el fons de la memòria catalana en les contraprestacions que ambdós van rebre en forma de patents o explotacions mineres, respectivament, per part de l’estat espanyol. L’Estat espanyol que va fer això, és exactament, sense cap coma que sobri, l’actual. El seu cap d’Estat, el general Franco, es va autoanomenar així el setembre del 1936 i la seva successió no s’ha discutit, ni tan sols sota l’aparença de legalitat de la Constitució espanyola del 1978. I així, la Transició espanyola es converteix en una gran comèdia, amb l’aplaudiment acomplexat d’una població terroritzada pel sistema de dominació colonial espanyol. La por es va instal·lar de forma expressa amb purgues, assassinats i judicis sumaríssims. El general Franco va tramitar sentències de mort fins al darrer moment, encara més malalt del que sempre havia estat. La Constitució espanyola del 1978 és nul·la de ple dret. No és una transició perquè no s’ha fet justícia. No és una transició perquè no hi ha rescabalament. No és una transició perquè Catalunya, tota la nostra nació, roman ocupada militarment. En fi, com aquests quaranta-vuit anys darrers demostren, no ha canviat res o quasi res. Tot ha estat inútil. Independència ara i sempre.
22 minutes
คณะกรรมการสิทธิมนุษยชนแห่งชาติ (กสม.) ร่วมกับมูลนิธิบูรณะนิเวศ กรมควบคุมมลพิษ และสำนักงานสิ่งแวดล้อมและควบคุมมลพิษ ลงพื้นที่ตรวจสอบจุดลักลอบทิ้งกากอุตสาหกรรมรวม 13 จุด ใน 7 ตำบล ครอบคลุมพื้นที่จังหวัดสระแก้ว และปราจีนบุรี โดยส่วนใหญ่เป็นพื้นที่เกษตรกรรม และยังพบว่ามีการรุกล้ำเข้าไปในเขตป่าสงวนแห่งชาติอีกด้วย
คณะกรรมการสิทธิมนุษยชนแห่งชาติ (กสม.) ร่วมกับมูลนิธิบูรณะนิเวศ กรมควบคุมมลพิษ และสำนักงานสิ่งแวดล้อมและควบคุมมลพิษ ลงพื้นที่ตรวจสอบจุดลักลอบทิ้งกากอุตสาหกรรมรวม 13 จุด ใน 7 ตำบล ครอบคลุมพื้นที่จังหวัดสระแก้ว และปราจีนบุรี โดยส่วนใหญ่เป็นพื้นที่เกษตรกรรม และยังพบว่ามีการรุกล้ำเข้าไปในเขตป่าสงวนแห่งชาติอีกด้วย
23 minutes
Чому Кремль публічно заявляє про захоплення населених пунктів, які контролює влада Україна. І чи є в Кремлі реальне розуміння ситуації на фронті?
Чому Кремль публічно заявляє про захоплення населених пунктів, які контролює влада Україна. І чи є в Кремлі реальне розуміння ситуації на фронті?
23 minutes
El Concurs de Castells de Tarragona no és només la competició convocada cada dos anys per dirimir quina colla és capaç de dur a plaça les millors construccions. Amb més de 300 periodistes acreditats, procedents de setze països, també és el millor aparador que tenen les colles per a projectar-se a Catalunya i internacionalment. I amb aquest objectiu, la trentena edició contempla una ambiciosa oferta d’activitats culturals de promoció. Catalunya està involucrada amb l’Any Pau Casals, i el Concurs no n’és una excepció. Per aquest motiu va celebrar-se el sorteig de les jornades castelleres a l’Auditori Pau Casals del Vendrell, una voluntat d’adhesió a l’any commemoratiu que també es manifesta amb la programació de l’espectacle 'Pau', a càrrec de l’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya. Podeu adquirir les entrades –dissabte 26 de setembre (20 h) al Teatre de Tarragona—en aquest enllaç. L’endemà, diumenge 27, es viurà la jornada castellera a la plaça del Castell de Torredembarra, amb la participació de les colles d’Esparreguera, Sarrià, Badalona, Mollet, Figueres, Berga, el Poble Sec, el pla de l’Estany, Caldes de Montbui, l’Esquerra de l’Eixample, Cambrils i Cerdanyola. En cas de pluja, el concurs es traslladarà al Pavelló Sant Jordi. La gran setmana del Concurs de Tarragona començarà amb un exercici de nostàlgia. El 2006 va estrenar-se 'Castells', un documental de Gereon Wetzel que repassava la temporada 2004 de la Colla Joves Xiquets de Valls. Vint anys més tard, el Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells organitza una nova projecció del film, dilluns 28 de setembre (19 h) a l’Antic Ajuntament de Tarragona (c./ Major, 43), amb la presència de la productora Anna Ginestí. De fet, no serà l’única proposta documental dels dies previs a les grans jornades del Concurs de Tarragona. Dimecres 30, a les set de la tarda, l’Aula Magna del Campus Catalunya de la URV acollirà un nou visionat públic de 'Castells de ciència'. Dirigit per Carles Cortés, el documental dona veu a una dotzena d’acadèmics per entendre millor la relació entre els castells amb múltiples disciplines: la física, la neurobioquímica, les matemàtiques, la sociologia, l’arquitectura o la física, entre altres. Bona prova del 'boom' que està experimentant la pràctica castellera és l’organització de les Diades Internacionals de Colles Castelleres, impulsades el 2016 i que dissabte 3 d’octubre (11 h) ja viuran la cinquena edició, amb una desena de colles participants. Actuaran a la plaça de la Font de Tarragona els castellers d’Andorra, París, Londres, Madrid, Copenhaguen i Lo Prado (Xile), i també hi faran pilars de salutació les colles de Lausanne, Eire, Alguer i Euskal Herria. Colles participants a la Tarraco Arena Plaça La jornada de dissabte a la Tarraco Arena Plaça començarà a les 16.30 h amb la participació dels Castellers de Sabadell, els Marrecs de Salt, els Xics de Granollers, els Sagals d’Osona, els Nens del Vendrell, els Castellers de Lleida, els Castellers de Sant Cugat, els Bordegassos de Vilanova, els Xiquets del Serrallo, la Colla Castellera Jove de Barcelona, els Xicots de Vilafranca, els Castellers de Castelldefels, els Castellers d’Esplugues, els Castellers de Terrassa, els Tirallongues de Manresa i els Nois de la Torre. El lliurament de premis està previst a les 19.30 h i la ronda de premsa de les tres primers colles a les 20.45 h. El moment culminant del XXX Concurs de Castells de Tarragona serà la jornada del diumenge 4 d’octubre (10 h). S’esperen grans actuacions després d’una temporada amb registres espectaculars. El sorteig celebrat a Vendrell va determinar que les quatre colles amb opcions a guanyar-lo, actuïn amb aquest ordre: Colla Joves Xiquets de Valls, Colla Vella Xiquets de Valls, Colla Jove Xiquets de Tarragona i Castellers de Vilafranca. També hi participaran els Castellers de Sants, els Capgrossos de Mataró, els Moixiganguers d’Igualada, els Xiquets de Tarragona, els Castellers de la Vila de Gràcia, la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau i els Castellers de Barcelona.
23 minutes
El Concurs de Castells de Tarragona no és només la competició convocada cada dos anys per dirimir quina colla és capaç de dur a plaça les millors construccions. Amb més de 300 periodistes acreditats, procedents de setze països, també és el millor aparador que tenen les colles per a projectar-se a Catalunya i internacionalment. I amb aquest objectiu, la trentena edició contempla una ambiciosa oferta d’activitats culturals de promoció. Catalunya està involucrada amb l’Any Pau Casals, i el Concurs no n’és una excepció. Per aquest motiu va celebrar-se el sorteig de les jornades castelleres a l’Auditori Pau Casals del Vendrell, una voluntat d’adhesió a l’any commemoratiu que també es manifesta amb la programació de l’espectacle 'Pau', a càrrec de l’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya. Podeu adquirir les entrades –dissabte 26 de setembre (20 h) al Teatre de Tarragona—en aquest enllaç. L’endemà, diumenge 27, es viurà la jornada castellera a la plaça del Castell de Torredembarra, amb la participació de les colles d’Esparreguera, Sarrià, Badalona, Mollet, Figueres, Berga, el Poble Sec, el pla de l’Estany, Caldes de Montbui, l’Esquerra de l’Eixample, Cambrils i Cerdanyola. En cas de pluja, el concurs es traslladarà al Pavelló Sant Jordi. La gran setmana del Concurs de Tarragona començarà amb un exercici de nostàlgia. El 2006 va estrenar-se 'Castells', un documental de Gereon Wetzel que repassava la temporada 2004 de la Colla Joves Xiquets de Valls. Vint anys més tard, el Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells organitza una nova projecció del film, dilluns 28 de setembre (19 h) a l’Antic Ajuntament de Tarragona (c./ Major, 43), amb la presència de la productora Anna Ginestí. De fet, no serà l’única proposta documental dels dies previs a les grans jornades del Concurs de Tarragona. Dimecres 30, a les set de la tarda, l’Aula Magna del Campus Catalunya de la URV acollirà un nou visionat públic de 'Castells de ciència'. Dirigit per Carles Cortés, el documental dona veu a una dotzena d’acadèmics per entendre millor la relació entre els castells amb múltiples disciplines: la física, la neurobioquímica, les matemàtiques, la sociologia, l’arquitectura o la física, entre altres. Bona prova del 'boom' que està experimentant la pràctica castellera és l’organització de les Diades Internacionals de Colles Castelleres, impulsades el 2016 i que dissabte 3 d’octubre (11 h) ja viuran la cinquena edició, amb una desena de colles participants. Actuaran a la plaça de la Font de Tarragona els castellers d’Andorra, París, Londres, Madrid, Copenhaguen i Lo Prado (Xile), i també hi faran pilars de salutació les colles de Lausanne, Eire, Alguer i Euskal Herria. Colles participants a la Tarraco Arena Plaça La jornada de dissabte a la Tarraco Arena Plaça començarà a les 16.30 h amb la participació dels Castellers de Sabadell, els Marrecs de Salt, els Xics de Granollers, els Sagals d’Osona, els Nens del Vendrell, els Castellers de Lleida, els Castellers de Sant Cugat, els Bordegassos de Vilanova, els Xiquets del Serrallo, la Colla Castellera Jove de Barcelona, els Xicots de Vilafranca, els Castellers de Castelldefels, els Castellers d’Esplugues, els Castellers de Terrassa, els Tirallongues de Manresa i els Nois de la Torre. El lliurament de premis està previst a les 19.30 h i la ronda de premsa de les tres primers colles a les 20.45 h. El moment culminant del XXX Concurs de Castells de Tarragona serà la jornada del diumenge 4 d’octubre (10 h). S’esperen grans actuacions després d’una temporada amb registres espectaculars. El sorteig celebrat a Vendrell va determinar que les quatre colles amb opcions a guanyar-lo, actuïn amb aquest ordre: Colla Joves Xiquets de Valls, Colla Vella Xiquets de Valls, Colla Jove Xiquets de Tarragona i Castellers de Vilafranca. També hi participaran els Castellers de Sants, els Capgrossos de Mataró, els Moixiganguers d’Igualada, els Xiquets de Tarragona, els Castellers de la Vila de Gràcia, la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau i els Castellers de Barcelona.
28 minutes
23 сентября Грузия присоединилась к 50 государствам ООН, призвавшим власти России согласиться на полное прекращение огня в Украине и начать мирные переговоры. В заявлении они потребовали обеспечить свободу судоходства в Черном море, безопасность критической инфраструктуры, гарантировать беспрепятственный экспорт украинского зерна и немедленно вернуть всех незаконно удерживаемых, насильственно перемещенных или депортированных украинских мирных граждан, включая детей, военнопленных и...
23 сентября Грузия присоединилась к 50 государствам ООН, призвавшим власти России согласиться на полное прекращение огня в Украине и начать мирные переговоры. В заявлении они потребовали обеспечить свободу судоходства в Черном море, безопасность критической инфраструктуры, гарантировать беспрепятственный экспорт украинского зерна и немедленно вернуть всех незаконно удерживаемых, насильственно перемещенных или депортированных украинских мирных граждан, включая детей, военнопленных и...
29 minutes
Mais de 130 especialistas em direitos humanos das Nações Unidas (ONU) apelaram aos Estados, às empresas e às organizações internacionais para adoptarem medidas destinadas a prevenir e combater a repressão transnacional, uma prática que consideram uma ameaça aos direitos humanos, à democracia e ao Estado de Direito. A declaração conjunta foi divulgada pelo International Service […]
Mais de 130 especialistas em direitos humanos das Nações Unidas (ONU) apelaram aos Estados, às empresas e às organizações internacionais para adoptarem medidas destinadas a prevenir e combater a repressão transnacional, uma prática que consideram uma ameaça aos direitos humanos, à democracia e ao Estado de Direito. A declaração conjunta foi divulgada pelo International Service […]
31 minutes
Серед постраждалих є вісім дітей
Серед постраждалих є вісім дітей
33 minutes
Di banyak wilayah pegunungan dan gurun di dunia, manusia telah lama bergantung pada hewan untuk mengangkut barang melintasi medan yang tidak bisa dijangkau kendaraan bermotor. Kuda, kerbau, unta, dan keledai masing-masing punya peran dalam sejarah transportasi darat, dan masing-masing berkembang dengan cara berbeda untuk menghadapi tantangan lingkungan tempat mereka hidup. Di antara hewan-hewan itu, keledai […] The post Keledai, Kuda, dan Kerbau: Mengapa Si Kecil Justru Kuat Memikul Beban Terberat? appeared first on Mongabay.co.id.
Di banyak wilayah pegunungan dan gurun di dunia, manusia telah lama bergantung pada hewan untuk mengangkut barang melintasi medan yang tidak bisa dijangkau kendaraan bermotor. Kuda, kerbau, unta, dan keledai masing-masing punya peran dalam sejarah transportasi darat, dan masing-masing berkembang dengan cara berbeda untuk menghadapi tantangan lingkungan tempat mereka hidup. Di antara hewan-hewan itu, keledai […] The post Keledai, Kuda, dan Kerbau: Mengapa Si Kecil Justru Kuat Memikul Beban Terberat? appeared first on Mongabay.co.id.
38 minutes
Una novel·la contra la guerra ― la més emotiva, lúdica i vital d’Ali Smith fins ara― , que dialoga amb l’anterior, Gliff, la travessa i la supera. La Petra i la seva germana petita, la Patch, s’inventen un amic imaginari després d’escoltar una història terrible sobre un home mort en una carretera. Aquesta complicitat les uneix i les ajuda a superar una tragèdia de la seva infància. Trenta anys després, la seva relació és distant però un fet inimaginable les farà retrobar-se. En un món d’injustícia, 'Jero[glíf]ic' ens planteja, de forma divertida i tendra, on som ara. 'Jero[glíf]ic' exposa per a què serveix la nostra imaginació i com, en un temps violent i dividit, reavivem la cura, la solidaritat, la resistència i l'obertura a l’altre. Aquesta novel·la contra la guerra, la més emotiva, lúdica i vital d'Ali Smith fins ara, s’ofereix per contrarestar les opressions que actualment dominen el món modern. Biografia de l'autora Ali Smith (Inverness, 1962). Abans de dedicar-se exclusivament a l’escriptura, va ser professora a la University of Strathclyde. Forma part de la Royal Society of Literature i els seus llibres han rebut nombrosos premis literaris i nominacions. Va revolucionar el món literari anglosaxó amb 'Com ser-ho alhora' (Raig Verd, 2015), que ha estat guardonada amb el Goldsmith Prize (2014), el Costa Novel Award (2014) i el Book of the Year Award (2014), atorgat per la Saltire Society; a més, ha estat finalista del Man Booker Prize (2014), i nominada per al Folio Prize 2015. 'L’accidental' (Raig Verd, 2017) és una altra de les seves obres més importants, guanyadora del Whitbread Novel Award i l’Orange Prize for Fiction. Amb la publicació del quartet estacional que comprèn 'Tardor' (Raig Verd, 2019), 'Hivern' (Raig Verd, 2020), 'Primavera' (Raig Verd, 2021) i 'Estiu' (Raig Verd, 2022) i va tornar a meravellar els seus lectors. Sorprenent, lúcida, crítica…, sempre ha estat considerada una de les escriptores més importants de les lletres britàniques, però amb l’execució del quartet estacional va rebre els elogis i el prestigi de la crítica i el públic per una obra que "supera totes les expectatives". Amb l’obra 'La torna' (Raig Verd, 2023), culmina el quartet estacional.
38 minutes
Una novel·la contra la guerra ― la més emotiva, lúdica i vital d’Ali Smith fins ara― , que dialoga amb l’anterior, Gliff, la travessa i la supera. La Petra i la seva germana petita, la Patch, s’inventen un amic imaginari després d’escoltar una història terrible sobre un home mort en una carretera. Aquesta complicitat les uneix i les ajuda a superar una tragèdia de la seva infància. Trenta anys després, la seva relació és distant però un fet inimaginable les farà retrobar-se. En un món d’injustícia, 'Jero[glíf]ic' ens planteja, de forma divertida i tendra, on som ara. 'Jero[glíf]ic' exposa per a què serveix la nostra imaginació i com, en un temps violent i dividit, reavivem la cura, la solidaritat, la resistència i l'obertura a l’altre. Aquesta novel·la contra la guerra, la més emotiva, lúdica i vital d'Ali Smith fins ara, s’ofereix per contrarestar les opressions que actualment dominen el món modern. Biografia de l'autora Ali Smith (Inverness, 1962). Abans de dedicar-se exclusivament a l’escriptura, va ser professora a la University of Strathclyde. Forma part de la Royal Society of Literature i els seus llibres han rebut nombrosos premis literaris i nominacions. Va revolucionar el món literari anglosaxó amb 'Com ser-ho alhora' (Raig Verd, 2015), que ha estat guardonada amb el Goldsmith Prize (2014), el Costa Novel Award (2014) i el Book of the Year Award (2014), atorgat per la Saltire Society; a més, ha estat finalista del Man Booker Prize (2014), i nominada per al Folio Prize 2015. 'L’accidental' (Raig Verd, 2017) és una altra de les seves obres més importants, guanyadora del Whitbread Novel Award i l’Orange Prize for Fiction. Amb la publicació del quartet estacional que comprèn 'Tardor' (Raig Verd, 2019), 'Hivern' (Raig Verd, 2020), 'Primavera' (Raig Verd, 2021) i 'Estiu' (Raig Verd, 2022) i va tornar a meravellar els seus lectors. Sorprenent, lúcida, crítica…, sempre ha estat considerada una de les escriptores més importants de les lletres britàniques, però amb l’execució del quartet estacional va rebre els elogis i el prestigi de la crítica i el públic per una obra que "supera totes les expectatives". Amb l’obra 'La torna' (Raig Verd, 2023), culmina el quartet estacional.
42 minutes
La decisión de un pequeño municipio de Sajonia de frenar la instalación de nuevas placas en memoria de las víctimas del nazismo ha provocado una reacción política de gran alcance en Alemania, puesto que varios concejales de la CDU se sumaron a la AfD para prohibir su colocación.
La decisión de un pequeño municipio de Sajonia de frenar la instalación de nuevas placas en memoria de las víctimas del nazismo ha provocado una reacción política de gran alcance en Alemania, puesto que varios concejales de la CDU se sumaron a la AfD para prohibir su colocación.
43 minutes
Araku’s globally recognised Arabica coffee commands premium prices, but the Adivasi women who grow, harvest and process it see little of that value The post Bottom of the Cup: The Women Who Grow Araku Coffee appeared first on BehanBox.
Araku’s globally recognised Arabica coffee commands premium prices, but the Adivasi women who grow, harvest and process it see little of that value The post Bottom of the Cup: The Women Who Grow Araku Coffee appeared first on BehanBox.
44 minutes
El astro luso pasa los 90 minutos en el banquillo ante Noruega pese a estar en plenas condiciones físicas.
El astro luso pasa los 90 minutos en el banquillo ante Noruega pese a estar en plenas condiciones físicas.
48 minutes
Последний раз продукты людям привозили почти четыре месяца назад. Чтобы выжить, они готовят лепешки из бурьянов. Есть сообщения о случаях, когда люди вынужденно едят собак. После начала оккупации Россией 4 года назад и подрыва Каховской ГЭС в городе нет света, газа и питьевой воды
Последний раз продукты людям привозили почти четыре месяца назад. Чтобы выжить, они готовят лепешки из бурьянов. Есть сообщения о случаях, когда люди вынужденно едят собак. После начала оккупации Россией 4 года назад и подрыва Каховской ГЭС в городе нет света, газа и питьевой воды
53 minutes
Desa Juhu, Pegunungan Meratus, Kalimantan Selatan (Kalsel), riuh dan warga bertepuk tangan seiring listrik menyala kembali di desanya. Akhir Juli, Andi Rosita Dewi, Founder & CEO Girls and Women in Renewable Energy Academy (GAWIREA), menyalakan power station berkapasitas 500 watt di RT1 dan RT2 desa tertinggi di Kalsel itu. Namun, listrik itu kembali mati 5 […] The post Jelajah Meratus: Energi Surya Terangi Desa Tertinggi di Kalimantan Selatan [3] appeared first on Mongabay.co.id.
Desa Juhu, Pegunungan Meratus, Kalimantan Selatan (Kalsel), riuh dan warga bertepuk tangan seiring listrik menyala kembali di desanya. Akhir Juli, Andi Rosita Dewi, Founder & CEO Girls and Women in Renewable Energy Academy (GAWIREA), menyalakan power station berkapasitas 500 watt di RT1 dan RT2 desa tertinggi di Kalsel itu. Namun, listrik itu kembali mati 5 […] The post Jelajah Meratus: Energi Surya Terangi Desa Tertinggi di Kalimantan Selatan [3] appeared first on Mongabay.co.id.
53 minutes
Осенью 2026 года депутатами Госдумы от "Единой России" стали Z-военкоры Евгений Поддубный и Ирина Куксенкова. Они много лет рассказывали с экранов о "киевском режиме" и войнах, которые Россия вела в Сирии и других странах. Они присоединятся к Евгению Попову, Петру Толстому и другим выходцам с гос-ТВ
Осенью 2026 года депутатами Госдумы от "Единой России" стали Z-военкоры Евгений Поддубный и Ирина Куксенкова. Они много лет рассказывали с экранов о "киевском режиме" и войнах, которые Россия вела в Сирии и других странах. Они присоединятся к Евгению Попову, Петру Толстому и другим выходцам с гос-ТВ
53 minutes
Украинская теннисистка Александра Олейникова – 47 ракетка мира – после победы в первом круге турнира в Сингапуре призвала обратить внимание на гуманитарную катастрофу в Олешках, оккупированном городе всего в девяти километрах от Херсона: "Вы знаете, я из Украины. И у нас прямо сейчас война. Единственное, о чем я хочу вас попросить после матча: пожалуйста, погуглите про Олешки. Это город в настоящее время под временной оккупацией. Там гуманитарная катастрофа. Оттуда приходит информация, что...
53 minutes
Украинская теннисистка Александра Олейникова – 47 ракетка мира – после победы в первом круге турнира в Сингапуре призвала обратить внимание на гуманитарную катастрофу в Олешках, оккупированном городе всего в девяти километрах от Херсона: "Вы знаете, я из Украины. И у нас прямо сейчас война. Единственное, о чем я хочу вас попросить после матча: пожалуйста, погуглите про Олешки. Это город в настоящее время под временной оккупацией. Там гуманитарная катастрофа. Оттуда приходит информация, что...
53 minutes
Москва отбирает активы не только у предпринимателей, заподозренных в поддержке Украины, но и у иностранных компаний, работавших в России, но принявших решение уйти после того, как Россия в 2022 году начала войну. Официально речь идет не о национализации иностранных активов, а о передаче их во "внешнее управление". Но по сути это просто присвоение чужого бизнеса, часто в интересах чиновников и бизнесменов, близких к Путину. В 2024 году это было сделано с российскими молокозаводами...
Москва отбирает активы не только у предпринимателей, заподозренных в поддержке Украины, но и у иностранных компаний, работавших в России, но принявших решение уйти после того, как Россия в 2022 году начала войну. Официально речь идет не о национализации иностранных активов, а о передаче их во "внешнее управление". Но по сути это просто присвоение чужого бизнеса, часто в интересах чиновников и бизнесменов, близких к Путину. В 2024 году это было сделано с российскими молокозаводами...
53 minutes
Путин передал во внешнее управление активы минимум 5 крупных иностранных компаний в России: среди них Danone, Nestle, "Ашан" и Leroy Merlin. Законно ли это, кто получает эти активы и почему страны, где зарегистрированы эти компании, не идут в суды, а ведут разговор методами политики и дипломатии?
Путин передал во внешнее управление активы минимум 5 крупных иностранных компаний в России: среди них Danone, Nestle, "Ашан" и Leroy Merlin. Законно ли это, кто получает эти активы и почему страны, где зарегистрированы эти компании, не идут в суды, а ведут разговор методами политики и дипломатии?
53 minutes
53 minutes
«El Govern destina 140 milions d’euros a crear una eina per reduir la tasca burocràtica que suporten 575.000 professors«. És aquesta una bona notícia? Potser hauríem de començar preguntant-nos a què anomenem burocràcia escolar. Són tasques burocràtiques el disseny d’una programació, l’avaluació de l’alumnat, l’elaboració de la memòria a final de curs? No són aquestes, [...] L'entrada IA, burocràcia escolar i (des)professionalització docent ha aparegut primer a El Diari de l'Educació.
«El Govern destina 140 milions d’euros a crear una eina per reduir la tasca burocràtica que suporten 575.000 professors«. És aquesta una bona notícia? Potser hauríem de començar preguntant-nos a què anomenem burocràcia escolar. Són tasques burocràtiques el disseny d’una programació, l’avaluació de l’alumnat, l’elaboració de la memòria a final de curs? No són aquestes, [...] L'entrada IA, burocràcia escolar i (des)professionalització docent ha aparegut primer a El Diari de l'Educació.