Imaginem que tenim un problema i el poder, evidentment, respon prohibint. Quan el problema continua, es prohibeix encara més. Com persisteix, s’obliga a la identificació i com encara segueix, es duu a terme una identificació més complexa.
Al final què tenim? Un ciutadà normal superant una quantitat demencial de controls mentre que, qui volia saltar-se la norma, ja ha descobert maneres de seguir evadint normes, controls i lleis.
Hi ha normes que ajuden a modificar conductes, redueixen riscos i, a més, salven vides:
Radars
Alcoholèmia
Tabac en espais tancats
Determinades mesures de seguretat
Això ens duu a una pregunta incòmoda: per què unes barreres funcionen i unes altres només produeixen més barreres?
Potser perquè a vegades confonem severitat amb eficàcia. M’explicaré: no és tan important la severitat del càstig com que hi hagi una possibilitat real que enxampin el culpable.
Per exemple: si robar comporta cinc anys i ara en comporta set, però abans mai identificaven l’autor i ara sí... Quina de les dues coses creieu que preocupa més a qui estigui disposat a delinquir?
Els delinqüents no són immunes a la llei, simplement és la relació amb la barrera la que és diferent respecte a qui tenia intenció de complir-la.
Tot plegat ens duu a diferenciar entre dos recorreguts, perquè el ciutadà cooperatiu sabrà la norma, cooperarà, farà els tràmits pertinents, acceptarà la verificació i, finalment, complirà.
Per contra, aquell decidit a esquivar-la veurà la norma, pensarà com pot saltar-s’ho i l’esquivarà. Això no vol dir que sempre ho aconsegueixi, senzillament vol dir que el cost de la regulació no es distribueix igual.
Podem pensar que les normes tenen una característica curiosa: qui les compleix més és aquell que suporta cada nova molèstia afegida.
I vet aquí que tenim el laboratori perfecte: Internet.
A la Unió Europea i a països com el Regne Unit es presenta un argument favorable: cal protegir menors, vigilar continguts inadequats, treballar sobre una necessitat raonable i disposar de sistemes que intenten acreditar l’edat... sense acreditar tota la identitat.
I, com s’ha dit abans, apareix l’altra banda: els menors que cerquen maneres d’evadir la norma amb VPN, comptes aliens, dates falses, cares d’adults, burlar sistemes d’estimació facial i, fins i tot, fer servir cares de personatges de videojocs.
Un dels personatges utilitzats per a tal finalitat? Sam Porter Bridges. És a dir: es crea una infraestructura tecnològica per determinar si davant la pantalla hi ha un adult o un menor i aquest últim respon presentant la cara de Norman Reedus.
Això ens porta a la segona pregunta incòmoda: quina proporció del problema ha estat eliminada i quina s’ha desplaçat?
I aquí entra el poder, llaminer com ell sol, pensant en augmentar el control. Gairebé com un joc de ping-pong, comença implantant mesures per controlar, que són evadides, que fa que imposin més control, que aleshores impliquen controlar el dispositiu. Si se segueix evadint, aleshores es vol controlar la plataforma, després l’aplicació, després la botiga...
Tot això passa perquè crear una nova obligació és fàcil, però mesurar si s’ha resolt el problema no només és més desagradable, sinó que la primera part ajuda a controlar més aquells que sí accepten noves mesures de control.
Havent passat per el meravellós món d’Internet, podem introduir un altre tema candent: els ganivets (i altres armes blanques ben conegudes per a qualsevol lector del mitjà). Fa anys que veiem que a diferents països de la Unió Europea es prohibeixen segons quines armes blanques, però per algun estrany motiu, els individus que acostumen a fer-les servir i el propi mercat poden adaptar-se al límit.
Es comença prohibint A+B+C, però apareix A+B+D. Això obliga a canviar la definició de la normativa. Aleshores apareix A+C+D i ha de fer-se una nova llei.
A qualsevol informàtic que conegui Kafka això li sonarà a un patch note: Llei 2.3.1: corregit exploit que permetia continuar venent ganivets amb una dent menys.
I bé, tota aquesta situació ens porta a una realitat evident: legislar pot produir aparença d’acció.
Ho hem vist altres vegades: es diu que s’augmenta la pena de certs delictes, però, en canvi, no augmenta el control sobre els que delinqueixen. Això produeix un buit en què dona la sensació que les lleis segueixen sent insuficients. En realitat, sovint ho són els mitjans a disposició per tal de fer complir dites lleis. I és que hi ha molts polítics que encara pensen que resoldre un titular resoldrà també els problemes.
Una nova prohibició és visible. Una administració que funciona millor, molt menys. És per això que qualsevol que vulgui acabar amb certes problemàtiques s’hauria de fer una sèrie de preguntes abans de provocar una despesa de l’erari públic en segons quines decisions:
Què volem impedir?
Com ha d'impedir-ho aquesta mesura?
Qui la podrà esquivar?
Qui no?
Quin cost imposarà a qui no era el problema?
Com sabrem si ha funcionat?
Què farem si no funciona?
Per fer-ho més entenedor, imaginem que tenim una porta. Resulta que dues persones entren per la finestra. El poder posa un segon pany. Després un tercer. Després identificació biomètrica. Després una aplicació per obrir la porta. Finalment un certificat digital.
I què fan les dues persones que no entren per la porta? Continuar entrant per la finestra.
De vegades el pany funciona. De vegades inclòs pot evitar que algú intenti entrar. Però abans de posar un sisè pany, potser convindria comprovar si el problema continua sent la porta.
