Open Newswire

Durant bona part dels segles XIX i XX, les identitats col·lectives es construïen mitjançant un procés sedimentari lent i continu. La família, l’escola, la llengua, les tradicions, el paisatge, la memòria compartida i les institucions configuraven marcs de pertinença relativament estables i identificables. Les persones podien discrepar, canviar d’idees o desplaçar-se geogràficament, però la construcció de la identitat era un procés arrelat en experiències compartides i en una determinada continuïtat històrica. Avui aquest model està entrant en crisi amb una nova forma de producció identitària que opera amb un materials i a una velocitat desconeguda fins ara. Si les velles identitats eren sobretot culturals i històriques, les noves identitats tendeixen a ser fluides i algorítmiques. No es tracta simplement que les xarxes socials hagin modificat les formes de comunicació. El que està canviant és la manera com les persones arriben a definir qui són, amb qui s’identifiquen i contra qui es posicionen. Allò que abans emergia de processos socials visibles i relativament previsibles neix cada vegada més de fluxos d’informació o “continguts” governats per sistemes opacs de recomanació, segmentació i amplificació. La identitat ja no és només el producte socials d’una herència predefinida i d’un procés intern de deliberació i elecció conscient. És també el resultat d’un entorn digital que selecciona de manera permanent quins estímuls rebem, quines emocions s’activen i quines comunitats apareixen davant nostre amb l’única finalitat de retenir l’atenció d’una ciutadania convertida en “consumidors, clients o usuaris” Aquesta transformació té conseqüències profundes. Les identitats històriques poden ser discutides, reinterpretades o criticades, però acostumen a ser el resultat d’una certa densitat cultural. Les identitats algorítmiques, en canvi, sovint es construeixen a partir d’afinitats puntuals, impulsos emocionals o consum compartit. Poden ser extraordinàriament intenses però també extraordinàriament fràgils. Són comunitats que mobilitzen molt però que arrelen poc. Durant bona part dels segles XIX i XX, la identitat catalana moderna es va configurar en diàleg i, sovint, en confrontació amb el procés de construcció de l'Estat nació espanyol. La catalanitat contemporània no va sorgir únicament de la preservació d'uns trets culturals preexistents, sinó també d'una voluntat conscient d'autoafirmació col·lectiva davant un projecte estatal que tendia a reduir i subjugar la pluralitat d’identitats peninsulars a una única tradició nacional. La consolidació de l'Estat liberal espanyol va anar associada a la construcció d'un relat nacional que situava la cultura castellana, la seva llengua i la seva memòria històrica com a eixos centrals de la identitat comuna. En aquest procés, les altres nacions històriques de la península van ser sovint relegades a una condició perifèrica, folkloritzades o interpretades com a expressions regionals d'una realitat nacional superior. La catalanitat es va desenvolupar, així, com una resposta cultural, cívica i política a aquesta dinàmica homogeneïtzadora. La llengua, les institucions pròpies, l'associacionisme, el teixit econòmic i una determinada lectura de la història van actuar com a fonaments d'un projecte col·lectiu que aspirava no només a preservar una diferència, sinó a dotar-la de continuïtat i sentit polític. Durant dècades, la pregunta sobre la identitat catalana es formulava essencialment en relació amb un altre gran subjecte polític antagònic, l'Estat nació espanyol. El conflicte, la negociació o la coexistència entre aquestes dues formes de pertinença van estructurar gran part del debat públic català contemporani des de la renaixença fins avui. Tanmateix, el segle XXI està alterant radicalment aquest escenari. La identitat catalana ja no es troba únicament davant una identitat estatal amb la qual es compara o es contraposa, sinó davant un ecosistema molt més complex de pertinences fragmentades, transitòries i globalitzades. La vella dialèctica entre nació minoritzada i Estat central continua existint, però ha deixat de ser l'únic terreny on es disputa la construcció del subjecte col·lectiu. Avui aquesta disputa es produeix també dins les plataformes digitals, els fluxos globals d'informació i els mecanismes algorítmics que modelen les formes contemporànies de socialització. El repte ja no consisteix només a resistir la pressió uniformitzadora d'un Estat, sinó a mantenir la capacitat de generar una comunitat política compartida en un entorn que tendeix a fragmentar les identitats en una multitud de micropertinences, consumides, produïdes i recombinades a una velocitat sense precedents. Comunitats digitals, tribus culturals globals, subcultures de consum, moviments transnacionals, influenciadors, marques i xarxes de pertinença efímera disputen cada dia l’atenció i la lleialtat dels individus. La qüestió no és si aquestes noves formes de pertinença son negatives o positives. Moltes han obert espais d’expressió, reconeixement i connexió abans impensables i d’altres actuen com a dissolvents socials i generen por, tensió i polarització com a mecanismes d’enquadrament sectari. El problema apareix quan la lògica econòmica que les sosté tendeix a convertir aquesta fragmentació induïda en model de negoci. El capitalisme de plataforma no necessita ciutadans cohesionats per maximitzar beneficis. Necessita usuaris segmentables. Com més atomitzada és una societat, més fàcil resulta classificar-la, predir-la i monetitzar-la. Les plataformes funcionen millor quan els individus es defineixen a través d’un gran nombre de marques identitàries específiques, quan habiten cambres d’eco diferenciades i quan consumeixen informació adaptada al seu perfi. En aquest context, la cohesió deixa de ser un actiu econòmic i es converteix gairebé en un impediment alhora de controlar el missatge i arribar al públic objectiu. La paradoxa és que les societats necessiten precisament allò que les plataformes no tenen incentius per generar, espais compartits, llenguatges comuns, relats integradors i projectes col·lectius capaços de transcendir les diferències. Aquí rau, probablement, el repte central de la catalanitat al segle XXI. No es tracta de refugiar-se en una nostàlgia distorsionada del passat ni de reconstruir una comunitat tancada sobre si mateixa. Tampoc d’intentar competir amb les plataformes utilitzant les seves mateixes armes. La qüestió és una altra. Com convertir la identitat catalana en una identitat projecte eficient en l’ús dels mecanismes més moderns i eficaços en la construcció nacional. Una identitat capaç d’incorporar la diversitat sense dissoldre’s. Una identitat que no es defineixi principalment per oposició sinó per capacitat d’articular un sentit comú compartit i amb capacitat hegemònica. Una identitat prou oberta per dialogar amb el món però prou sòlida per no quedar subsumida dins dels fluxos globals de fragmentació. Perquè la fortalesa d’una identitat no s’hauria de mesurar només pel seu grau d’homogeneïtat, sinó per la seva capacitat de generar confiança, cooperació i sentit de pertinença entre persones d’orígens molt diferents. La llengua, la tradició associativa, el municipalisme, la cultura cívica i la memòria històrica continuen essent actius de primer ordre. No com a vestigis d'un passat llunyà, sinó com a mecanismes vius de producció de confiança, cooperació i pertinença en una societat sotmesa a dinàmiques creixents de dispersió i individualització. Tanmateix, aquests recursos només conservaran la seva capacitat vertebradora si són capaços de projectar-se amb ambició en els entorns digitals on avui es formen les percepcions, els vincles i les comunitats. En cas contrari, corren el risc de perdre centralitat social i de quedar confinats a l'àmbit simbòlic. La disputa pel sentit col·lectiu del futur no es decidirà exclusivament en les institucions, els mitjans de comunicació o els espais tradicionals de socialització. Cada vegada es juga més en les plataformes, els algoritmes i les arquitectures digitals que organitzen l'atenció pública. Les comunitats que no aconsegueixin ocupar aquest espai amb relat propi i capacitat d'interpel·lació veuran reduïda progressivament la seva influència. Per contra, aquelles que sàpiguen adaptar els seus valors, imaginaris i formes de participació a la nova ecologia comunicativa disposaran de més eines per mantenir la cohesió interna, incorporar nous contingents i continuar exercint un paper actiu en la definició del seu destí col·lectiu. Una manera de participar en la globalització sense desaparèixer-hi. Una manera de dialogar amb la diversitat sense renunciar a una personalitat pròpia. Una manera de construir comunitat en una època que sembla apostar constantment per la dispersió. Potser aquesta sigui la gran qüestió del nostre temps, si les societats seran capaces de continuar produint subjectes vinculats a projectes col·lectius o si acabaran reduïdes a agregacions de tribus efímeres gestionades per algoritmes.

El actor podría reemplazar a Ryan Hurst como protagonista de la adaptación de Amazon tras la lesión que retrasó la producción.

Украинанын президенти Владимир Зеленский бул өлкөнүн Кыргызстандагы элчиси Валерий Жовтенкону кызматтан алды. Валерий Жовтенко Украинанын Кыргызстандагы элчиси болуп 2018-жылы, мамлекетти Петр Порошенко башкарып турганда дайындалган. Ал 2011-2015-жылдары Литвада Украинанын элчиси болуп иштеген. Валерий Жовтенко Орусия Украинага кол салгандан бери украин элин колдогон кыргызстандык активисттер, укук коргоочулар менен утур-утур жолугушуп, жалпыга маалымдоо каражаттарына маектерди берип...

Іран був готовий завдати удару по Україні після того, як Київ минулого місяця атакував іранське вантажне судно в Каспійському морі, але скасував атаку, заявив радник верховного лідера Ірану. «Ми були готові завдати удару по трьох місцях в Україні, але після того, як вони заявили, що атака була помилкою, ми призупинили нашу відповідь, щоб розглянути їхнє твердження», – заявив Мохсен Резаї державному телебаченню 3 серпня. «У будь-якому разі, їм доведеться заплатити за свою атаку», –...

Ұлттық шұғыл медицинаны үйлестіру орталығының дерегінше, Қазақстанда кейінгі айларда аптап ыстықтың салдарынан 26 адам қайтыс болған деп хабарлады BES.media басылымы. Бұл көрсеткіш былтырғы жылдың осындай кезеңімен салыстырғанда 3,5 есе көп. Биылғы ыстық кезінде өзін қолайсыз сезінген 30 мың адам жедел жәрдем көмегіне жүгінген, оның 2700-іне күн өту, ағзасы кеберсіп, қызуы көтерілуіне байланысты көмек көрсетілген. Бұл былтырғы осындай кезеңдегі көрсеткіштен 2,5 есе артық. 200-ге жуық адам...

കീർത്തന, കാവ്യ, നീഷ്‌മ എന്നിവരുടെ ബാങ്ക് അക്കൗണ്ട് വിവരങ്ങളും ഫോൺ കോളുകളുടെ വിവരശേഖരണവും നടക്കുന്നു.

The battle to find a successor for Fresno County’s soon-to-be-expired transportation tax just found a bigger arena. On Monday morning, Assemblymember Esmeralda Soria, a Democrat and former Fresno city councilmember, rewrote a proposed statewide healthcare bill that had been in the works for months into an “emergency statute” requiring Fresno County to place qualified signature-led […] The post ‘Unprecedented’ bill sets up new power struggle between state legislature and Fresno County supervisors appeared first on Fresnoland.

நீர் வளங்களை தனியாருக்கு தாரை வார்ப்பது, விவசாய நிலங்களில் ஹைட்ரோ கார்பன் எடுப்பது, விவசாயத்தையும் விவசாயிகளையும் பன்னாட்டு கம்பெனிகளுக்கு பலி கொடுக்க சிறப்புச் சட்டங்கள் கொண்டு வருவது என இந்திய விவசாயத்தையே அழித்து வரும் இந்தக் கும்பல் ஆடிப் பெருக்கை கொண்டாட வருவது எதற்காக? இந்து முனைவாக்கமும் மக்களை மதரீதியில் பிளப்பதும் தான் இக்கும்பலின் நோக்கம்.

Большинство российских ударных беспилотников, атакующих Украину, заходят через Сумскую область. Именно там украинские военные развернули масштабную сеть дронов-перехватчиков, которые пытаются уничтожать цели еще на подлете. Как устроена эта система и насколько она эффективна? Это последствия одного из российских ударов по Сумам. Реактивный "Шахед" был запущен по отделению Новой почты. Тогда погибли три человека. Российская армия также регулярно атакует заправки, гипермаркеты и городскую...

A la superficie de la meva pell d’humana hi ha restes de saliva, petons, carícies, mossegades, esperma, xuclets, talls, ferides, cops, llagues, suor, cicatrius, rascades, sang, crostes, blaus, lesions, esgarrapades, bufetades, varius, butllofes i cremades. No em calen ni perforacions ni tatuatges, el meu cos és un mapa.

Російські війська вночі КАБами вдарили по Сумах, попередньо, загинула людина, повідомив голова міської військової адміністрації Сергій Кривошеєнко

Небо в Сумской области гудит от двигателей дронов разных типов: как украинских, так и российских. Военные говорят, что за этот регион сейчас идет настоящая воздушная война. Обнаружить цель в воздухе – задача не из легких. Среди арсенала перехватчиков – модель под названием P1-Sun.

Albert Pintó regresa al cine con Leones en invierno, un thriller dramático protagonizado por Luis Zahera que explora las consecuencias de una tragedia familiar y el camino hacia una obsesiva búsqueda de justicia.

The sudden migration of an estimated 50,000 people from Morocco into the Spanish territory of Ceuta last week defied immediate explanation. Why now? Why all at once? Had someone sent them? To a certain crowd, all the answers could be found some 2,000 miles away, on the other end of the Mediterranean Sea. The reason... The post How the Ceuta migration crisis became fodder for anti-Israel conspiracy theorists appeared first on The Forward.

Iran’s new supreme leader is reportedly more interested in building a bomb than his father. Where does this leave future negotiations?

Una novel·la de misteri que és alhora una crònica periodística i una sàtira política, ambientada en una illa mediterrània imaginària que ens resultarà ben familiar. Després de viure uns anys a Nova York, un periodista torna a Exília, una illa mediterrània que no surt als mapes. Es diu Louis Armstrong -sí, com el famós trompetista-, però a ell no li agrada el jazz. El que li apassiona és escriure. I observar. Armstrong torna a la seva illa natal per col·laborar al diari local i, al costat de la cap de successos de 'La Veu d'Exília', de seguida cobrirà la notícia d'un incendi a l'illa, es veurà immers en la investigació d'un crim i rebrà un encàrrec ben peculiar: aclarir la desaparició del rei d'Exília. A la redacció, al Palau Reial i als bars és on es cou la veritat i on tothom sembla interpretar un paper. Però l'entranyable protagonista d'aquesta història no només cultivarà la seva faceta periodística, també tindrà temps d'escriure un thriller sobre un pistoler americà que amaga secrets que van més enllà de la ficció. Una novel·la ambientada als anys vuitanta que és alhora una crònica periodística, una sàtira política i una història de misteri, que succeeix en un país imaginari que ens resulta ben familiar.   Biografia de l'autor Carles Ribera (Girona, 1968), és llicenciat en Història. L'any 1989 va començar a treballar en el sector de la premsa escrita, on durant més de trenta anys ha fet gairebé tots els papers de l'auca: d'auxiliar de redacció a redactor en cap ('El Punt'); articulista ('Presència'); subdirector ('Avui'); vicedirector ('El Punt Avui'), i director ('La República'). Actualment treballa al Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC). És autor de diversos llibres de recerca històrica, especialment sobre la Segona República, la Guerra Civil i l'exili. A La Campana, ha publicat, com a coautor, el llibre 'Cata... què', de Carles Puigdemont. 'L'home de la trompeta' és la seva primera incursió en el terreny de la novel·la.

En République démocratique du Congo, l’épidémie d’Ebola sévit toujours dans l’Est du pays. L’épicentre reste la province de l’Ituri, même si 4 autres provinces ont aussi été touchées par la maladie. Dès la déclaration de l’épidémie le 15 mai 2026, les autorités avaient évoqué un retard sur la détection de la maladie. Et un rapport d’une mission d’enquête scientifique révélé par la revue Science évoque l’hypothèse de premiers cas dès le mois de janvier.

Au Soudan, les défections militaires dans les rangs des Forces de soutien rapide (FSR) qui s’opposent à l’armée soudanaise, depuis avril 2023, se multiplient. Ce dimanche 2 août, un groupe de 45 combattants des FSR a atteint Omdourman où il a été accueilli par des unités de l'armée.

Өкмөттө Кыргызстандагы күйүүчү май рыногундагы абал, анын кору жана өлкөнү кара май менен камсыздоо маселеси талкууланды. “Ынтымак ордо” министрлер кабинетинин төрагасынын биринчи орун басары Данияр Амангелдиев төрагалык кылган жыйында тиешелүү мамлекеттик органдарга жана уюмдарга бир катар тапшырмалар берилгенин билдирди. Данияр Амангелдиев буга чейин Кыргызстан Кытайдан, Түркиядан жана Беларустан күйүүчү май ташып келгенин, ушул тапта өлкөдө бензиндин эки айга жете турган кору бар экенин...

La nueva película de Fernando González Molina llegará a los cines con un relato basado en hechos reales sobre la operación policial desplegada tras el atentado terrorista de Las Ramblas de Barcelona en agosto de 2017.