Kane Parsons, el jove creador de la sèrie de vídeos de YouTube que va popularitzar el fenomen 'liminal' dels 'Backrooms' –espais de transició, que normalment només travessem de passada–, debuta en el llargmetratge avalat per una de les principals factories de terror actual, A24. La pel·lícula, també titulada 'Backrooms' (2026), transforma un 'creepypasta' –la versió a Internet de les llegendes urbanes– i un mem, en una experiència de terror atmosfèric de primer ordre. Ambientada el 1990, el film segueix Clark (Chiwetel Ejiofor), un arquitecte fracassat convertit en propietari d’una botiga de mobles de saldo i la seva terapeuta, la doctora Mary Kline (Renate Reinsve). Quan Clark descobreix una porta dimensional al soterrani del seu establiment i desapareix en un laberint infinit d’espais groguencs, fluorescents i indefinidament banals, Mary hi entra per rescatar-lo. El resultat és un film de terror psicològic i de ciència-ficció que prioritza l’atmosfera, la desorientació i la càrrega simbòlica per damunt de l’explicació convencional.
El guió de Will Soodik parteix de la premissa minimalista i indefinida del 'creepypasta' original –una imatge anònima de 4chan d’una habitació groga buida– i de la mitologia ampliada pels curts de Parsons, però li afegeix una estructura narrativa més convencional: dos personatges marcats pel trauma i l’estancament emocional que es veuen atrapats en un espai que sembla alimentar-se de les seves pors i records. Clark carrega amb el ressentiment d’una carrera professional fallida, una separació traumàtica i l’alcoholisme; Mary amaga les seves pròpies ferides d’infància, marcada per la follia de la mare. El text juga amb idees de trauma, repressió, inconsciència i, en alguns moments, metàfores sobre el consumisme o la gentrificació –els mobles de la botiga que s’integren de manera monstruosa a l’arquitectura dels 'Backrooms'–. La força del guió rau precisament en la seva restricció: evita sobreexplicar. L’ambigüitat és deliberada i coherent amb l’origen d'espais buits del laberint. Hi ha moments de metratge trobat que evoquen els curts originals, saltant entre realitats i memòries distorsionades.
Chiwetel Ejiofor ('12 anys d'esclavitud') interpreta Clark, un home desfet, amargat i cada cop més desconnectat de la realitat; la progressió des de la resignació quotidiana fins a la mania i el terror és impecable. Renate Reinsve ('La pitjor persona del món'), per la seva banda, aporta intel·ligència, realisme i una vulnerabilitat continguda: la seva Mary comença com a figura d'autoritat i acaba convertida en una 'final girl' lluitant per controlar el pànic. La química entre tots dos és el motor emocional del film; les seves escenes de teràpia i de confrontació dins del laberint eleven la història més enllà del simple terror de localitzacions. Mark Duplass, Finn Bennett i Lukita Maxwell completen un repartiment secundari eficient, aportant moments d'humor negre i superficialitat juvenil sense trencar el to.
La realització és on 'Backrooms' destaca de manera excepcional. Parsons, amb només vint anys en el moment de l’estrena, demostra un domini extraordinari de l’atmosfera. La direcció de fotografia de Jeremy Cox i el disseny de producció de Danny Vermette creen un espai immens –més de 30.000 peus quadrats de decorats– d’un groc malaltís, catifes humides, fluorescents que zumzegen i mobles deformats que es fonen amb el terra o les parets. La llum és opressiva, crepuscular, gairebé tòxica. El so –amb Parsons com a co-compositor– amplifica el brunzit constant de les làmpades, els ecos distorsionats i el silenci inquietant dels passadissos. Parsons combina construccions reals amb elements digitals de manera orgànica i recupera l’estètica analògica dels anys noranta –cintes de VHS, metratge de gravacions domèstiques– sense caure en la nostàlgia barata. Les seqüències més potents són aquelles en què la càmera es perd literalment dins l’espai: l’espectador comparteix la desorientació dels personatges. Hi ha espants, 'body horror' i moments de terror pur, però el veritable impacte ve de la sensació persistent que tot passa en un "lloc que no està enlloc”: un espai que hauria de ser familiar –oficines, botigues, sales d’espera– i que es torna hostil, precisament per la seva banalitat infinita i aparent buidor. És terror 'liminal' elevat a categoria cinematogràfica, per alimentar una història sobre pèrdua, estancament i la dificultat de sortir dels propis laberints mentals.
A Filmin.
