18 minutes
Renters across Victoria are being evicted in retaliation for attempting to assert their rights by landlords who are hiding behind reasons such as selling a property, renovating, or having a family member move in. But stating a valid reason isn’t the same as proving it, and right now, there is no accountability for retaliating against a tenant.
Renters across Victoria are being evicted in retaliation for attempting to assert their rights by landlords who are hiding behind reasons such as selling a property, renovating, or having a family member move in. But stating a valid reason isn’t the same as proving it, and right now, there is no accountability for retaliating against a tenant.
20 minutes

El joven talento formado en la cantera del Manchester United es seguido de cerca por el club merengue, pero también por media Europa.

El joven talento formado en la cantera del Manchester United es seguido de cerca por el club merengue, pero también por media Europa.
25 minutes
Peristiwa kebakaran hutan dan lahan (karhutla) pada 2015 lalu, membuat pemerintah membentuk Badan Restorasi Gambut (BRG) atau Badan Restorasi Gambut dan Mangrove (BRGM) yang kemudian dibubarkan pemerintah akhir 2024. Kini, karhutla luar biasa kembali terjadi tahun 2026. Pemerintah membentuk lagi lembaga yang mengurusi gambut dan mangrove. Berapa kabupaten di Sumatera Selatan yang harus ditata gambut […] The post 7 Kabupaten di Sumatera Selatan Terus Terbakar, Rawa Gambut Kembali Membara appeared first on Mongabay.co.id.
Peristiwa kebakaran hutan dan lahan (karhutla) pada 2015 lalu, membuat pemerintah membentuk Badan Restorasi Gambut (BRG) atau Badan Restorasi Gambut dan Mangrove (BRGM) yang kemudian dibubarkan pemerintah akhir 2024. Kini, karhutla luar biasa kembali terjadi tahun 2026. Pemerintah membentuk lagi lembaga yang mengurusi gambut dan mangrove. Berapa kabupaten di Sumatera Selatan yang harus ditata gambut […] The post 7 Kabupaten di Sumatera Selatan Terus Terbakar, Rawa Gambut Kembali Membara appeared first on Mongabay.co.id.
28 minutes

டெல்லியில் போராடச் சென்ற சி.ஜே.பி. அமைப்பின் இளம் தலைவர்களான அபிஜீத் தீப்கே, சௌரப் தாஸ், அஷுதோஷ் ராங்கா ஆகியோருக்குத்தான் இந்த நிலை. டெல்லி கன்டோன்மென்ட் சிறப்பு நிர்வாக நடுவர்முன்பு ஆஜர்படுத்தப்பட்ட அவர்களுக்குத் தலா ரூ.50,000 பிணைப்பத்திரமும், ஓராண்டு ‘பொது அமைதி’யைப் பேணும் நிபந்தனையும் விதிக்கப்பட்டுள்ளன.

டெல்லியில் போராடச் சென்ற சி.ஜே.பி. அமைப்பின் இளம் தலைவர்களான அபிஜீத் தீப்கே, சௌரப் தாஸ், அஷுதோஷ் ராங்கா ஆகியோருக்குத்தான் இந்த நிலை. டெல்லி கன்டோன்மென்ட் சிறப்பு நிர்வாக நடுவர்முன்பு ஆஜர்படுத்தப்பட்ட அவர்களுக்குத் தலா ரூ.50,000 பிணைப்பத்திரமும், ஓராண்டு ‘பொது அமைதி’யைப் பேணும் நிபந்தனையும் விதிக்கப்பட்டுள்ளன.
28 minutes
Per Marta Rovira Martínez, doctora en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. L’aparició d’Aliança Catalana ha sacsejat la dinàmica d’alguns actes de carrer que són puntals de la nostra identitat com a societat. La darrera és l’ofrena floral de la Diada Nacional, en què l’aparició d’aquest partit de caràcter feixista produeix rebuig social evident entre els militants de partits i organitzacions que defensen un projecte nacional inclusiu. Un rebuig que es manifesta en forma de protesta i bloqueig en l’accés als espais commemoratius i genera situacions de conflicte i altera la mateixa celebració. Aliança Catalana representa una proposta política basada en l’exclusió social d’una part de la societat pel seu origen. En alguns aspectes recorda el feixisme que va viure Europa en temps passats i que va portar al desastre de les dictadures i la persecució i intent d’extermini de diversos col·lectius (jueus, gitanos, homosexuals, etc.). Malgrat que AC no planteja un atac a tots els drets humans i socials, com ho fa Vox i en paral·lel cada vegada més el PP (la igualtat entre homes i dones, el dret a la pròpia sexualitat en llibertat, el dret a l’habitatge, etc.), és un partit en evolució que va sumant plantejaments que s’hi acosten (com ara la proposta sobre la liquidació del sistema de pensions). Però alhora, AC suposa un trencament del consens històric compartit, amb molts matisos, al voltant del projecte nacional català. Parlo de projecte, perquè la nació catalana sempre s’ha concebut com un projecte a mig fer, tant pel que fa a la consecució de la seva sobirania plena, com pel que fa a la seva constitució com a poble. Som, indiscutiblement, un país d’immigrants. Des de la cultura popular i d’arrel tradicional fa temps que s’actua amb la voluntat d’incorporar persones que provenen de les noves onades migratòries al nostre país. Però, de fet, no es podria entendre el nostre associacionisme cultural sense els que es van incorporar al país provinents de la resta de l’Estat al llarg del segle XX. Si repassem els cognoms de qui forma part del pubillatge, de les colles castelleres, de diables o geganteres, en trobarem molts que no son precisament d’arrel catalana: els Sánchez, els Díaz, els Martínez… El repte actual és precisament el d’anar incorporant a l’associacionisme cultural els nous catalans per tal de continuar tenint unes entitats representatives del conjunt dels catalans d’avui. L’objectiu és també que l’associacionisme cultural continuï essent el teixit social que articula la vida dels nostres pobles i ciutats, que crea identitat i xarxa local, contribuint així a la cohesió social i a la creació de capital social individual i col·lectiu. En general, hem pogut veure que els partits de l’odi guanyen impacte a les xarxes socials. Per tant, aquelles persones que se socialitzen políticament a les xarxes socials són més fàcils de convèncer per aquests canals. L’associacionisme cultural representa una forma ben diferent de relacionar-se, perquè implica presencialitat, proximitat, barri, poble, i per tant han de ser un espai de contacte amb la realitat diversa dels nostres pobles i ciutats. Són també un espai de suport mutu, de solidaritat, de col·laboració i d’assumpció de responsabilitats que ens ajuden a prendre consciència crítica, però no a ser destructius en els nostres plantejaments, sinó més aviat críticament realistes. Les xarxes socials, en canvi, tendeixen a exacerbar els drames, les violències i les formes de confrontació a través de situacions extretes de context i de vídeos fets per impactar de forma ràpida. El consum d’aquest tipus de continguts ens posa en alerta, ens genera inquietud i abona la nostra desconfiança primària. Ens trobem davant d’una mena de pandèmia d’un malestar emocional que s’explica en bona part per la influència d’aquesta mena de continguts, i per uns discursos polítics que criden al desencís, a la negativitat més absoluta, a la manca d’esperança, perquè el seu objectiu és precisament minar i destruir les fonts de solidaritat i de comunitat que enforteixen els individus, com també minar i destruir la confiança en la cosa pública, que és la base de qualsevol forma de democràcia. És en la pèrdua de consens, en la conflictivitat permanent, en la feblesa de les institucions, on el feixisme i la seva estratègia de la por guanyen terreny. Aquests dies sentim sovint la frase “aturem el feixisme”. No sé si la cultura popular pot aturar el feixisme. De fet, aquesta expressió dona moltes coses per descomptat i caldria posar-la, com faig, entre cometes. L’augment de la intenció de vot dels partits d’extrema dreta està alimentat per una estratègia per part de sectors econòmics, polítics i socials que el promouen. Com en qualsevol moviment o proposta social o política, existeix perquè algú el promou. No pas, com es diu de vegades, per culpa de les mancances d’altres. En tot cas, la pregunta és si aquells que el volen combatre ho han de fer explícitament, posant-hi el focus. Si posar el focus, abocar-se al conflicte, contribueix paradoxalment a fer créixer els partits i grups feixistes. Penso que aquesta paradoxa és impossible de resoldre, perquè el cos social és viu i tot depèn de les circumstàncies i del context. Per tant, el que ens ha de guiar l’acció social son, al capdavall, els nostres valors. En canvi, sabem que de la construcció lenta i constant de formes de relació social en surten estructures que tenen continuïtat, pòsit i solidesa. Per això ens cal un associacionisme cultural sòlid, amb una àmplia base social, que encari els reptes i els conflictes socials des de la capacitat de resposta dels col·lectius, des de la base social. Per ser més forts, més lliures i més feliços, com dia Anselm Clavé. Però, alhora, cal posicionar-nos des de la societat civil contra aquests discursos d’odi, contra qui vol trencar amb la cohesió social, com han fet els castellers de Barcelona combatent el racisme. Ha arribat el moment d’adonar-nos que la democràcia no és quelcom que es pugui donar per descomptat, com ja hem vist massa vegades en la nostra història (i no fa gaires anys malauradament, en què votar va suposar persecució i presó), sinó que és quelcom pel que cal lluitar cada dia, exigint críticament a les institucions quan cal, però també reivindicant-la davant d’aquells que l’amenacen. La societat oberta té els seus enemics i estan guanyant terreny. No podem callar.
Per Marta Rovira Martínez, doctora en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. L’aparició d’Aliança Catalana ha sacsejat la dinàmica d’alguns actes de carrer que són puntals de la nostra identitat com a societat. La darrera és l’ofrena floral de la Diada Nacional, en què l’aparició d’aquest partit de caràcter feixista produeix rebuig social evident entre els militants de partits i organitzacions que defensen un projecte nacional inclusiu. Un rebuig que es manifesta en forma de protesta i bloqueig en l’accés als espais commemoratius i genera situacions de conflicte i altera la mateixa celebració. Aliança Catalana representa una proposta política basada en l’exclusió social d’una part de la societat pel seu origen. En alguns aspectes recorda el feixisme que va viure Europa en temps passats i que va portar al desastre de les dictadures i la persecució i intent d’extermini de diversos col·lectius (jueus, gitanos, homosexuals, etc.). Malgrat que AC no planteja un atac a tots els drets humans i socials, com ho fa Vox i en paral·lel cada vegada més el PP (la igualtat entre homes i dones, el dret a la pròpia sexualitat en llibertat, el dret a l’habitatge, etc.), és un partit en evolució que va sumant plantejaments que s’hi acosten (com ara la proposta sobre la liquidació del sistema de pensions). Però alhora, AC suposa un trencament del consens històric compartit, amb molts matisos, al voltant del projecte nacional català. Parlo de projecte, perquè la nació catalana sempre s’ha concebut com un projecte a mig fer, tant pel que fa a la consecució de la seva sobirania plena, com pel que fa a la seva constitució com a poble. Som, indiscutiblement, un país d’immigrants. Des de la cultura popular i d’arrel tradicional fa temps que s’actua amb la voluntat d’incorporar persones que provenen de les noves onades migratòries al nostre país. Però, de fet, no es podria entendre el nostre associacionisme cultural sense els que es van incorporar al país provinents de la resta de l’Estat al llarg del segle XX. Si repassem els cognoms de qui forma part del pubillatge, de les colles castelleres, de diables o geganteres, en trobarem molts que no son precisament d’arrel catalana: els Sánchez, els Díaz, els Martínez… El repte actual és precisament el d’anar incorporant a l’associacionisme cultural els nous catalans per tal de continuar tenint unes entitats representatives del conjunt dels catalans d’avui. L’objectiu és també que l’associacionisme cultural continuï essent el teixit social que articula la vida dels nostres pobles i ciutats, que crea identitat i xarxa local, contribuint així a la cohesió social i a la creació de capital social individual i col·lectiu. En general, hem pogut veure que els partits de l’odi guanyen impacte a les xarxes socials. Per tant, aquelles persones que se socialitzen políticament a les xarxes socials són més fàcils de convèncer per aquests canals. L’associacionisme cultural representa una forma ben diferent de relacionar-se, perquè implica presencialitat, proximitat, barri, poble, i per tant han de ser un espai de contacte amb la realitat diversa dels nostres pobles i ciutats. Són també un espai de suport mutu, de solidaritat, de col·laboració i d’assumpció de responsabilitats que ens ajuden a prendre consciència crítica, però no a ser destructius en els nostres plantejaments, sinó més aviat críticament realistes. Les xarxes socials, en canvi, tendeixen a exacerbar els drames, les violències i les formes de confrontació a través de situacions extretes de context i de vídeos fets per impactar de forma ràpida. El consum d’aquest tipus de continguts ens posa en alerta, ens genera inquietud i abona la nostra desconfiança primària. Ens trobem davant d’una mena de pandèmia d’un malestar emocional que s’explica en bona part per la influència d’aquesta mena de continguts, i per uns discursos polítics que criden al desencís, a la negativitat més absoluta, a la manca d’esperança, perquè el seu objectiu és precisament minar i destruir les fonts de solidaritat i de comunitat que enforteixen els individus, com també minar i destruir la confiança en la cosa pública, que és la base de qualsevol forma de democràcia. És en la pèrdua de consens, en la conflictivitat permanent, en la feblesa de les institucions, on el feixisme i la seva estratègia de la por guanyen terreny. Aquests dies sentim sovint la frase “aturem el feixisme”. No sé si la cultura popular pot aturar el feixisme. De fet, aquesta expressió dona moltes coses per descomptat i caldria posar-la, com faig, entre cometes. L’augment de la intenció de vot dels partits d’extrema dreta està alimentat per una estratègia per part de sectors econòmics, polítics i socials que el promouen. Com en qualsevol moviment o proposta social o política, existeix perquè algú el promou. No pas, com es diu de vegades, per culpa de les mancances d’altres. En tot cas, la pregunta és si aquells que el volen combatre ho han de fer explícitament, posant-hi el focus. Si posar el focus, abocar-se al conflicte, contribueix paradoxalment a fer créixer els partits i grups feixistes. Penso que aquesta paradoxa és impossible de resoldre, perquè el cos social és viu i tot depèn de les circumstàncies i del context. Per tant, el que ens ha de guiar l’acció social son, al capdavall, els nostres valors. En canvi, sabem que de la construcció lenta i constant de formes de relació social en surten estructures que tenen continuïtat, pòsit i solidesa. Per això ens cal un associacionisme cultural sòlid, amb una àmplia base social, que encari els reptes i els conflictes socials des de la capacitat de resposta dels col·lectius, des de la base social. Per ser més forts, més lliures i més feliços, com dia Anselm Clavé. Però, alhora, cal posicionar-nos des de la societat civil contra aquests discursos d’odi, contra qui vol trencar amb la cohesió social, com han fet els castellers de Barcelona combatent el racisme. Ha arribat el moment d’adonar-nos que la democràcia no és quelcom que es pugui donar per descomptat, com ja hem vist massa vegades en la nostra història (i no fa gaires anys malauradament, en què votar va suposar persecució i presó), sinó que és quelcom pel que cal lluitar cada dia, exigint críticament a les institucions quan cal, però també reivindicant-la davant d’aquells que l’amenacen. La societat oberta té els seus enemics i estan guanyant terreny. No podem callar.
28 minutes
«У Європи є можливість закрити, ізолювати Калінінград»
«У Європи є можливість закрити, ізолювати Калінінград»
32 minutes

Pese a los fichajes de Trent y Dumfries, Fede Valverde apunta a ser el mejor lateral diestro del Real Madrid sin ser un especialista.

Pese a los fichajes de Trent y Dumfries, Fede Valverde apunta a ser el mejor lateral diestro del Real Madrid sin ser un especialista.
35 minutes
დიდი ბრიტანეთის პრემიერ-მინისტრმა ენდი ბერნემმა განაცხადა, რომ რუსეთი მართლაც ერეოდა რეფერენდუმში ევროკავშირიდან ბრიტანეთის გასვლის საკითხზე.
დიდი ბრიტანეთის პრემიერ-მინისტრმა ენდი ბერნემმა განაცხადა, რომ რუსეთი მართლაც ერეოდა რეფერენდუმში ევროკავშირიდან ბრიტანეთის გასვლის საკითხზე.
36 minutes
وصلت خمس محطات لتنقية مياه الشرب إلى ولاية غرب دارفور في السودان، بدعم من حكومة The post وصول 5 محطات لتنقية مياه الشرب إلى غرب دارفور appeared first on Radio Tamazuj.
وصلت خمس محطات لتنقية مياه الشرب إلى ولاية غرب دارفور في السودان، بدعم من حكومة The post وصول 5 محطات لتنقية مياه الشرب إلى غرب دارفور appeared first on Radio Tamazuj.
41 minutes
The impact of the court case could have far-reaching ramifications across the Pacific.
The impact of the court case could have far-reaching ramifications across the Pacific.
42 minutes

La saga fantástica de Eoin Colfer llegará a la televisión con una nueva adaptación que explorará el mundo de las hadas tecnológicas.

La saga fantástica de Eoin Colfer llegará a la televisión con una nueva adaptación que explorará el mundo de las hadas tecnológicas.
43 minutes
El silenci heretat reconstrueix, a través d’històries reals, la vida dels qui van viure la guerra des de les trinxeres… i dels qui van esperar a casa. Des del “iaio” Emiliano, carter al front de l’Ebre, fins a l’Antoni Zabala, desaparegut després d’escriure la seva última carta, el relat traça un fil íntim entre memòria i absència. Les cartes esdevenen l’únic refugi, l’única esperança, però també l’últim rastre de vides truncades. Darrere cada família, una història callada; darrere cada calaix, una veritat enterrada. Eloi Vila destapa el dolor acumulat de generacions que van aprendre a viure sense preguntar. Amb una mirada periodística i emocional, l’autor trenca dècades de silenci i recupera veus oblidades per entendre com la guerra continua habitant-nos. Perquè el passat no és passat: és una herència. I encara avui, ningú gosa mirar-la de cara. Biografia de l'autor Eloi Vila (Sant Esteve de Palautordera, 1972) és periodista, escriptor i guionista. Llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha desenvolupat bona part de la seva trajectòria professional a 3Cat, on ha treballat en programes informatius i culturals i s’ha especialitzat en continguts de divulgació de la memòria històrica i les històries personals, com ho testimonien programes de gran èxit com ara 'Trinxeres' i 'Quanta guerra!' Com a escriptor, ha publicat les novel·les 'L’any del Senyor' i 'Ni una paraula de més', i l’obra de no-ficció 'Cartes des del front', que en part recupera ara –després de més d’una dècada sense publicar– en aquest nou llibre. La seva obra es caracteritza per la sensibilitat a l’hora de recuperar veus oblidades i per la capacitat de convertir testimonis reals en relats accessibles i emocionals per al gran públic.
El silenci heretat reconstrueix, a través d’històries reals, la vida dels qui van viure la guerra des de les trinxeres… i dels qui van esperar a casa. Des del “iaio” Emiliano, carter al front de l’Ebre, fins a l’Antoni Zabala, desaparegut després d’escriure la seva última carta, el relat traça un fil íntim entre memòria i absència. Les cartes esdevenen l’únic refugi, l’única esperança, però també l’últim rastre de vides truncades. Darrere cada família, una història callada; darrere cada calaix, una veritat enterrada. Eloi Vila destapa el dolor acumulat de generacions que van aprendre a viure sense preguntar. Amb una mirada periodística i emocional, l’autor trenca dècades de silenci i recupera veus oblidades per entendre com la guerra continua habitant-nos. Perquè el passat no és passat: és una herència. I encara avui, ningú gosa mirar-la de cara. Biografia de l'autor Eloi Vila (Sant Esteve de Palautordera, 1972) és periodista, escriptor i guionista. Llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha desenvolupat bona part de la seva trajectòria professional a 3Cat, on ha treballat en programes informatius i culturals i s’ha especialitzat en continguts de divulgació de la memòria històrica i les històries personals, com ho testimonien programes de gran èxit com ara 'Trinxeres' i 'Quanta guerra!' Com a escriptor, ha publicat les novel·les 'L’any del Senyor' i 'Ni una paraula de més', i l’obra de no-ficció 'Cartes des del front', que en part recupera ara –després de més d’una dècada sense publicar– en aquest nou llibre. La seva obra es caracteritza per la sensibilitat a l’hora de recuperar veus oblidades i per la capacitat de convertir testimonis reals en relats accessibles i emocionals per al gran públic.
56 minutes
El caso de Crista Pike plantea cuestionamientos sobre la aplicación de la justicia en su forma más extrema por parte del Estado y sobre las implicaciones de que un procedimiento concebido como irreversible pueda fracasar. La entrada EEUU: Cuando el Estado falla al matar aparece primero en LADO B.
56 minutes
El caso de Crista Pike plantea cuestionamientos sobre la aplicación de la justicia en su forma más extrema por parte del Estado y sobre las implicaciones de que un procedimiento concebido como irreversible pueda fracasar. La entrada EEUU: Cuando el Estado falla al matar aparece primero en LADO B.
57 minutes
El nuevo Mazda CX-6e traslada algunos de los principios de la estética japonesa a un SUV eléctrico de 258 CV y hasta 484 kilómetros de autonomía. Diseño, espacio y tecnología se combinan en un modelo que abre una nueva etapa para la marca En un mercado de coches eléctricos en el que las prestaciones empiezan a parecerse cada vez más, el diseño se ha convertido en una de las principales formas de marcar diferencias. Mazda ha elegido precisamente ese terreno para dar personalidad al nuevo CX-6e, un SUV eléctrico de tamaño medio que lleva algunos de los principios estéticos de la cultura japonesa más allá de la carrocería y los extiende al habitáculo y a la relación entre el coche y sus ocupantes. La base sigue siendo el lenguaje Kodo, Alma del movimiento, que desde hace años define el diseño de la marca, aunque aquí adopta una interpretación adaptada a la movilidad eléctrica. Las superficies son limpias y la silueta busca transmitir movimiento incluso con el coche detenido. El frontal conserva la característica forma de ala de Mazda, ahora acompañada de una firma luminosa que cambia durante la apertura del vehículo o mientras se recarga la batería. La aerodinámica también condiciona buena parte de esas formas. Las entradas de aire del frontal, los conductos integrados en los pilares posteriores o los retrovisores digitales disponibles en el acabado Takumi Plus ayudan a conducir el flujo de aire alrededor de una carrocería de 4,85 metros de longitud. Los voladizos relativamente cortos y una distancia entre ejes de 2,90 metros completan unas proporciones más próximas a las de un SUV estilizado que a las de un todocamino convencional. Mazda CX-6e en circulación. El diseño japonés también se traslada al interior Esa búsqueda de una identidad propia continúa al abrir las puertas. El interior toma como referencia el concepto japonés ma, que concede valor al espacio vacío y a la relación entre los distintos elementos. En la práctica, se traduce en un salpicadero muy horizontal, pocas interrupciones visuales y una iluminación que recorre el habitáculo. El techo panorámico de 1,05 metros cuadrados contribuye a reforzar la sensación de amplitud, mientras que la distancia entre ejes deja un espacio para las piernas de 990 milímetros en las plazas posteriores. Mazda también recurre a otra idea procedente de la cultura japonesa, el omotenashi, asociada a una forma de hospitalidad basada en anticiparse a las necesidades de quien llega. El CX-6e interpreta ese principio mediante una secuencia de bienvenida que se activa al detectar la llave. Las puertas se desbloquean, aparecen los tiradores, se despliegan los retrovisores y el asiento del conductor retrocede para facilitar el acceso antes de recuperar automáticamente su posición. La tecnología ocupa, pese a esa voluntad de simplificación visual, un papel protagonista. Una pantalla panorámica táctil de 26 pulgadas y resolución 5K se extiende desde la zona central hacia el lado del acompañante y puede dividirse para mostrar contenidos diferentes. Se completa con proyección de información sobre el parabrisas, compatibilidad inalámbrica con Apple CarPlay y Android Auto y un sistema de sonido de 23 altavoces. El vehículo admite además órdenes de voz mediante Hey Mazda y determinados controles gestuales. 258 CV y hasta 484 kilómetros de autonomía Bajo la carrocería se encuentra una batería LFP de 78 kWh que alimenta un motor situado en el eje posterior. Desarrolla 258 CV y 290 Nm, por lo que el CX-6e adopta una configuración de propulsión trasera. Acelera de 0 a 100 kilómetros por hora en 7,9 segundos con las llantas de 19 pulgadas y alcanza una velocidad máxima de 185 km/h. Más relevante en el uso cotidiano es su autonomía homologada, que llega a 484 kilómetros WLTP en la versión Takumi y queda en 468 kilómetros en el Takumi Plus con llantas de 21 pulgadas y retrovisores digitales. La recarga rápida en corriente continua alcanza los 200 kW, suficientes según Mazda para pasar del 10 al 80 % de batería en 24 minutos en condiciones óptimas. En corriente alterna admite hasta 11 kW y equipa de serie una bomba de calor, encargada tanto de acondicionar la batería como de mejorar la eficiencia de la climatización. Interior del Mazda CX-6e. El desarrollo para Europa ha ido más allá de adaptar equipamientos. Mazda asegura haber trabajado específicamente sobre la respuesta del acelerador, la dirección, la suspensión, el frenado regenerativo y el comportamiento acústico para adecuarlos a las carreteras y preferencias del mercado europeo. Es una parte importante de la personalidad que la marca quiere conservar en su transición al coche eléctrico, resumida en su conocido concepto Jinba Ittai, la conexión entre quien conduce y el vehículo. La practicidad tampoco queda relegada por el diseño. El maletero ofrece hasta 468 litros de capacidad cargando hasta el techo y alcanza 1.434 litros con los asientos posteriores abatidos. A ello se suma un segundo compartimento delantero de 80 litros, especialmente útil para guardar los cables de carga y otros bultos de menor tamaño. Con el CX-6e, Mazda plantea así una forma particular de entrar en uno de los segmentos más competidos del automóvil eléctrico. No se trata únicamente de ofrecer autonomía, potencia o conectividad, sino de envolverlas en una propuesta reconocible. La estética japonesa deja de ser en este caso una referencia decorativa para convertirse en el hilo que conecta la carrocería, el espacio interior y hasta la manera en que el coche recibe a quien se pone al volante. window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) { multimedia.initializeItem('yt-UdXayHJHBI8-9937', 'youtube', 'UdXayHJHBI8', document.getElementById('yt-UdXayHJHBI8-9937')); }]);
El nuevo Mazda CX-6e traslada algunos de los principios de la estética japonesa a un SUV eléctrico de 258 CV y hasta 484 kilómetros de autonomía. Diseño, espacio y tecnología se combinan en un modelo que abre una nueva etapa para la marca En un mercado de coches eléctricos en el que las prestaciones empiezan a parecerse cada vez más, el diseño se ha convertido en una de las principales formas de marcar diferencias. Mazda ha elegido precisamente ese terreno para dar personalidad al nuevo CX-6e, un SUV eléctrico de tamaño medio que lleva algunos de los principios estéticos de la cultura japonesa más allá de la carrocería y los extiende al habitáculo y a la relación entre el coche y sus ocupantes. La base sigue siendo el lenguaje Kodo, Alma del movimiento, que desde hace años define el diseño de la marca, aunque aquí adopta una interpretación adaptada a la movilidad eléctrica. Las superficies son limpias y la silueta busca transmitir movimiento incluso con el coche detenido. El frontal conserva la característica forma de ala de Mazda, ahora acompañada de una firma luminosa que cambia durante la apertura del vehículo o mientras se recarga la batería. La aerodinámica también condiciona buena parte de esas formas. Las entradas de aire del frontal, los conductos integrados en los pilares posteriores o los retrovisores digitales disponibles en el acabado Takumi Plus ayudan a conducir el flujo de aire alrededor de una carrocería de 4,85 metros de longitud. Los voladizos relativamente cortos y una distancia entre ejes de 2,90 metros completan unas proporciones más próximas a las de un SUV estilizado que a las de un todocamino convencional. Mazda CX-6e en circulación. El diseño japonés también se traslada al interior Esa búsqueda de una identidad propia continúa al abrir las puertas. El interior toma como referencia el concepto japonés ma, que concede valor al espacio vacío y a la relación entre los distintos elementos. En la práctica, se traduce en un salpicadero muy horizontal, pocas interrupciones visuales y una iluminación que recorre el habitáculo. El techo panorámico de 1,05 metros cuadrados contribuye a reforzar la sensación de amplitud, mientras que la distancia entre ejes deja un espacio para las piernas de 990 milímetros en las plazas posteriores. Mazda también recurre a otra idea procedente de la cultura japonesa, el omotenashi, asociada a una forma de hospitalidad basada en anticiparse a las necesidades de quien llega. El CX-6e interpreta ese principio mediante una secuencia de bienvenida que se activa al detectar la llave. Las puertas se desbloquean, aparecen los tiradores, se despliegan los retrovisores y el asiento del conductor retrocede para facilitar el acceso antes de recuperar automáticamente su posición. La tecnología ocupa, pese a esa voluntad de simplificación visual, un papel protagonista. Una pantalla panorámica táctil de 26 pulgadas y resolución 5K se extiende desde la zona central hacia el lado del acompañante y puede dividirse para mostrar contenidos diferentes. Se completa con proyección de información sobre el parabrisas, compatibilidad inalámbrica con Apple CarPlay y Android Auto y un sistema de sonido de 23 altavoces. El vehículo admite además órdenes de voz mediante Hey Mazda y determinados controles gestuales. 258 CV y hasta 484 kilómetros de autonomía Bajo la carrocería se encuentra una batería LFP de 78 kWh que alimenta un motor situado en el eje posterior. Desarrolla 258 CV y 290 Nm, por lo que el CX-6e adopta una configuración de propulsión trasera. Acelera de 0 a 100 kilómetros por hora en 7,9 segundos con las llantas de 19 pulgadas y alcanza una velocidad máxima de 185 km/h. Más relevante en el uso cotidiano es su autonomía homologada, que llega a 484 kilómetros WLTP en la versión Takumi y queda en 468 kilómetros en el Takumi Plus con llantas de 21 pulgadas y retrovisores digitales. La recarga rápida en corriente continua alcanza los 200 kW, suficientes según Mazda para pasar del 10 al 80 % de batería en 24 minutos en condiciones óptimas. En corriente alterna admite hasta 11 kW y equipa de serie una bomba de calor, encargada tanto de acondicionar la batería como de mejorar la eficiencia de la climatización. Interior del Mazda CX-6e. El desarrollo para Europa ha ido más allá de adaptar equipamientos. Mazda asegura haber trabajado específicamente sobre la respuesta del acelerador, la dirección, la suspensión, el frenado regenerativo y el comportamiento acústico para adecuarlos a las carreteras y preferencias del mercado europeo. Es una parte importante de la personalidad que la marca quiere conservar en su transición al coche eléctrico, resumida en su conocido concepto Jinba Ittai, la conexión entre quien conduce y el vehículo. La practicidad tampoco queda relegada por el diseño. El maletero ofrece hasta 468 litros de capacidad cargando hasta el techo y alcanza 1.434 litros con los asientos posteriores abatidos. A ello se suma un segundo compartimento delantero de 80 litros, especialmente útil para guardar los cables de carga y otros bultos de menor tamaño. Con el CX-6e, Mazda plantea así una forma particular de entrar en uno de los segmentos más competidos del automóvil eléctrico. No se trata únicamente de ofrecer autonomía, potencia o conectividad, sino de envolverlas en una propuesta reconocible. La estética japonesa deja de ser en este caso una referencia decorativa para convertirse en el hilo que conecta la carrocería, el espacio interior y hasta la manera en que el coche recibe a quien se pone al volante. window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) { multimedia.initializeItem('yt-UdXayHJHBI8-9937', 'youtube', 'UdXayHJHBI8', document.getElementById('yt-UdXayHJHBI8-9937')); }]);
58 minutes
Adding a new road seems like it should make everybody’s trip fast – but it’s not always so simple.
Adding a new road seems like it should make everybody’s trip fast – but it’s not always so simple.
1 hour
Le 12 octobre 2025, après 18 jours de mobilisation de la Génération Z, l'ancien président malgache abandonnait le pouvoir et quittait Madagascar. Aujourd'hui installé aux Émirats arabes unis, il ne compte guère plus de relais à Antananarivo où ses proches se sont ralliés aux militaires, ont eux aussi pris la route de l'exil, ou dorment en prison.
Le 12 octobre 2025, après 18 jours de mobilisation de la Génération Z, l'ancien président malgache abandonnait le pouvoir et quittait Madagascar. Aujourd'hui installé aux Émirats arabes unis, il ne compte guère plus de relais à Antananarivo où ses proches se sont ralliés aux militaires, ont eux aussi pris la route de l'exil, ou dorment en prison.
1 hour
Un consortium d’organisations de la société civile appelle à une journée ville morte, ce lundi 12 octobre, dans la capitale centrafricaine, pour protester contre la hausse du prix des produits pétroliers de 150 francs CFA annoncée par le gouvernement au début du mois. L'initiative ne fait toutefois pas l'unanimité.
Un consortium d’organisations de la société civile appelle à une journée ville morte, ce lundi 12 octobre, dans la capitale centrafricaine, pour protester contre la hausse du prix des produits pétroliers de 150 francs CFA annoncée par le gouvernement au début du mois. L'initiative ne fait toutefois pas l'unanimité.
1 hour
Une procédure de dissolution de l'association Égalité et Réconciliation de l'essayiste Alain Soral a été engagée par le ministère de l'Intérieur, a-t-on appris dimanche 11 octobre. Selon un courrier publié par Alain Soral lui-même, les autorités françaises accusent son organisation de « reprendre le courant de sa pensée national-socialiste, référence directe au nazisme ». Voilà près de 20 ans que, par ce biais, Alain Soral, ancien membre du Front national, propage des propos complotistes et antisémites.
Une procédure de dissolution de l'association Égalité et Réconciliation de l'essayiste Alain Soral a été engagée par le ministère de l'Intérieur, a-t-on appris dimanche 11 octobre. Selon un courrier publié par Alain Soral lui-même, les autorités françaises accusent son organisation de « reprendre le courant de sa pensée national-socialiste, référence directe au nazisme ». Voilà près de 20 ans que, par ce biais, Alain Soral, ancien membre du Front national, propage des propos complotistes et antisémites.
1 hour
Le président de la République, Emmanuel Macron, va inaugurer la 91e édition du Mondial de l’automobile, ce lundi 12 octobre, à Paris. Un événement que les constructeurs, après l'avoir longtemps boudé, semblent plébisciter à nouveau : pas moins de 60 marques y sont attendues. Parmi elles figure un nombre record de constructeurs chinois, signe de leur installation durable dans le paysage automobile européen.
Le président de la République, Emmanuel Macron, va inaugurer la 91e édition du Mondial de l’automobile, ce lundi 12 octobre, à Paris. Un événement que les constructeurs, après l'avoir longtemps boudé, semblent plébisciter à nouveau : pas moins de 60 marques y sont attendues. Parmi elles figure un nombre record de constructeurs chinois, signe de leur installation durable dans le paysage automobile européen.
1 hour
L'événement, qui rassemble chaque année les plus hauts responsables de l'économie mondiale, se déroule cette fois dans un contexte de crises qui s'additionnent, entre choc énergétique provoqué par le blocage du détroit d'Ormuz, dette mondiale record et intelligence artificielle qui accapare les flux financiers.
L'événement, qui rassemble chaque année les plus hauts responsables de l'économie mondiale, se déroule cette fois dans un contexte de crises qui s'additionnent, entre choc énergétique provoqué par le blocage du détroit d'Ormuz, dette mondiale record et intelligence artificielle qui accapare les flux financiers.