Open Newswire

Data centers have had a foothold in Cleveland for decades — long before today's artificial intelligence boom. The post A look at Cleveland’s little-known data centers that have long been part of the city’s tech infrastructure appeared first on Signal Cleveland.

Local officials are weighing how to respond to the spread of new data centers, which are increasingly unpopular. The post Cleveland, Cuyahoga County start playing defense as Ohio’s data center boom continues appeared first on Signal Cleveland.

We live in a moment when journalism is distrusted, attacked, hollowed out, and too often replaced by entertainers and influencers masquerading as truth-tellers.

A party that fears its own primary has stopped trusting the people it claims to represent. And right now, that cynicism is something we absolutely cannot afford.

Die eingesetzte Waffe teilt die Menge entlang einer Linie. Das Bild zeigt einen Ausschnitt aus einem Video einer Überwachungskamera – : My_roman-empire / RedditDie Oberstaatsanwaltschaft von Belgrad ermittelt gegen die demokratische Protestbewegung. Sie wirft dieser vor, den Einsatz einer Schallkanone am 15. März 2025 simuliert zu haben, um einen Bürgerkrieg zu starten. Aktivist:innen sprechen von Repression und Einschüchterung.

Probablemente muchas personas que lean este artículo no saben que existe una guerra en el Sáhara Occidental. Y si lo saben, probablemente hace mucho tiempo que no escuchan hablar de ella.Temas principal: Sáhara OccidentalLeer artículo completo

If you are passionate, committed and dedicated to taking an active role in improving your community, you may be excited by, and ready for, one of two valuable leadership development programs. NLDP and CDCLP are programs of the Jack, Joseph and Morton Mandel Foundation. Both programs are at no cost to participants.  The Neighborhood Leadership […] The post Neighborhood Leadership Development Program & Community Development Corporation Leadership Program Seek 2026 Applicants appeared first on Signal Cleveland.

The group helps with ballot issue campaigns and voter registration drives. County election boards have asked questions about a related canvassing firm. The post U.S. Rep. Shontel Brown pushes back on federal investigation of the Ohio Organizing Collaborative appeared first on Signal Cleveland.

過去一週熱傳的謠言以生活議題居多，其中兩則與市政新政策有關的傳言，宣傳北市敬老卡福利加碼與三鶯線通車，在正確資... 〈【2026/6/15-2026/6/21】闢謠TOP10〉這篇文章最早發佈於《台灣事實查核中心》。

Росія офіційно свої втрати не розкриває. Москва востаннє називала кількість убитих у вересні 2022 року ‒ тоді заявляли про 5937 загиблих

എറണാകുളം വൈപ്പിൻ കാളമുക്കിലെ 'സീ ബ്ലൂ' എന്ന സ്വകാര്യ ഷിപ്പ് യാർഡിൽ അറ്റകുറ്റപ്പണിക്കായി എത്തിച്ച കപ്പലിന് (ബാർജ്) തീപിടിച്ചു.

Venint de Reus, en acabat d’unes quantes corbes que neixen a Vinaixa, amagada entre camps d’olivers assedegats i coratjosos ametllers que conviuen amb humils i útils barraques de pedra seca, apareix la vila de Cervià de Les Garrigues. Avançant cap a La Manxa de l’Albi i deixant a l’esquerra els ceps de La Pobla de Cérvoles, tots els matisos de l’ocre tel·lúric i tots els colors del verd de secà hi són i van entrant per les pupil·les de qui gosa endinsar-se fins al cor d’aquest Ponent de turons humils perquè el relleu és fet a mida dels pobladors humans i de les bestioles silvestres que s’amaguen en caus prou acollidors quan hi fot tant de fred que gela les mans, balbes per l’excés de graus negatius, o hi cau un torrador que crema les pedres i encén l’horitzó. Que l’Enric Gorgues Farré (Cervià de Les Garrigues, 1942) hi visqui al carrer d’Anselm Clavé indica que aquest indret també forma part de la pàtria i situa els versos que escriu el nostre home en la catalana geografia de les lletres universals. Cada matí, n’ofereix un, de poema, de franc, al mur del seu compte de Facebook (cerqueu-lo i seguiu-lo). I ja en són tres, els aplecs que n’ha fet d’ençà que s’hi posà: ‘Alba garriguenca’ (2019), ‘Polsim de vida’ (2022) i ‘No sabia el teu nom’ (2026). El país també és això, sí. Algú com l’Enric que escriu versos en la llengua d’aquesta terra des d’aquest racó de món i que els fa volar, com si sortís a escampar la boira que sovint colga en un misteri el terrer de Les Garrigues, com una ofrena i un crit de veritat, de certesa i de victòria que volgués esborrar totes les mentides, tots els dubtes i totes les derrotes. Tot això d’aqueix rerepaís, tot allò que aqueix ‘locus amoenus’ amb grandeses però també amb misèries i imperfeccions, èxodes i anhels conté, ho sé de ben cert dels estius a la casa pairal de ca l’Esquerrer, però també de les primaveres garriguenques de cap de setmana i excursions a Les Besses amb els pares, de les tardors trencant els ametllons i torrant les ametlles a la cuina econòmica amb els oncles, i dels hiverns a l’hort o al tros amb la mula que mon germà i jo ens agradava tant de peixar abocant-li palla a l’estable, on ara hi ha l’aparcament del cotxe dels turistes vinguts d’arreu del món perquè els temps canvien però els records romanen. Intitular aquesta ressenya “La pàtria traïda segons Enric Gorgues Farré” és, de fet, una sinècdoque, és a dir, dir-ne una part pel tot, car -completem-ne el conjunt- aquesta “pàtria traïda” és només una de les sis parts en què està organitzat el poemari, però potser perquè és una de les més reeixides l’esmento al títol del meu escrit. Que la distribució dels poemes en aquests apartats temàtics ajuda el lector a fer un cert recorregut conceptual és ben cert, però tampoc no té pas la intenció de condicionar-ne el trajecte: l’autor proposa i el lector disposa. I un mateix poema pot posar a l’abast i, de fet, presenta més d’un tema, amb subtemes i derivades múltiples. La divisió en sis parts, doncs, orienta: I. Vida; II. Amor; III. Natura; IV Pàtria traïda; V. Paraula; VI. El pas del temps. Però no dicta ni prescriu una lectura lineal. Sàviament editat amb tota la cura de detalls de llengua i de disseny per Marta Gorgues Sendra, bellament il·lustrat per Ton Gorgues Sendra a la portada i a l’inici de cadascuna de les sis parts del llibre, amb un esplèndid prefaci d’Anton Gasol Magriñà sobre la fidelitat dels versos de Gorgues a la vida quotidiana i al món que l’ha vist créixer i un magnífic postfaci de Maria Dolors Vallverdú i Torrents on destaca que l’autor sap copsar i transmetre l’essència de les coses de la pròpia vida, del propis temps i de la pròpia terra, ‘No sabia el teu nom’ es va presentar diumenge, 17 de maig de 2026, a la biblioteca del poble. La vinculació del poeta amb aquest poble, l’indret concret, el paisatge que l’embolcalla, amb les arrels de la terra, és evident, sobretot, a la tercera part, “Natura”, que manifesta un panteisme exposat amb un encert absolut en l’expressió mitjançant les sàvies fal·làcies patètiques que hi apareixen. És a dir, Gorgues sap projectar en els diversos elements que la natura més propera li ofereix els sentiments i els pensaments propis. Potser un dels poemes on això es veu més clar és a “Gebrada”: Emparant-se en boira mansa, freda albada atemoreix un sol d’hivern que no gosa. Miralls de gebre fan dansa reflectint gotes de plata quan un raig de sol s’atansa. El bell paisatge argentat,  imitant blanca nevada, el seu silenci proclama. I el pensament ens convida a callar tota paraula com qui fa íntima pregària.   Sí, entre la natura i el jo poètic hi ha un joc de miralls: la natura inspira colors, olors, imatges i el poeta expira tot fent una pregària a favor d’un silenci reflexiu, íntim, que comparteix amb el lector i que condueix fins al gnosticisme, la recerca i la trobada amb un déu interior, l’assoliment d’una veritat espiritual de l’ésser material al marge de jerarquies eclesiàstiques i de dogmes de fe imposats: un coneixement pregon del jo poètic. I això és catarisme, franciscanisme i lul·lisme: hi està vinculat a gratcient o a la insabuda, tant se val, però hi és. Gorgues fa parlar el silenci amb veu madura, certa, lliure. El nom de què parla el títol del poemari de Gorgues i que no sabia pas, un substantiu que fa referència a l’individu i al col·lectiu, no el desvelarem, és clar, car fora pecat imperdonable estalviar al lector la fita alliberadora que la descoberta de la tal paraula procura als savis lectors que la sabran esbrinar. Per tant, ja cal que us adreceu al vostre llibreter o al vostre bibliotecari per tal de fer la comanda i la ‘desiderata’ corresponents per tal d’obtenir el volum amb ISBN 978-84-09-84997-0 o directament a la curadora de l’edició: marta.gorgues@gmail.com. Tornem, doncs, a la pàtria traïda, el quart tros del poemari, i fixem-nos en què hi diu, com ho diu i per què ho diu. Després dels crèdits i de la dedicatòria als lectors, hi trobem la cita d’un fragment de 'Les tombes flamejants' de quan Ventura Gassol encara parlava i actuava, l’any 1923, d’acord amb una profunda convicció d’independència de la nació catalana abans de trair la República Catalana de Macià del 14 d’abril de 1931, com li retraurà, a ell i a Macià, amb raó, l’insubornable patriota Daniel Cardona una vegada i una altra. Vet aquí una de les traïcions que va patir la pàtria en temps històrics contemporanis, aviat farà gairebé cent anys. Una altra fou la del govern de la Generalitat republicana a l’exili, que es va vendre per 12 M de francs francesos al govern republicà espanyol i que va obstruir i cancel·lar l’apel·lació dels catalans de Nova York a les Nacions Unides l’any 1945 en què Josep Carner Ribalta i altres patriotes hi demanaven el reconeixement de Catalunya com a nació i, doncs, l’aval internacional per tal de poder dur a terme l’exercici del dret de l’autodeterminació per tal d’assolir la independència. La darrera traïció serà la dels líders dels tres partits polítics catalans suposadament independentistes (Junts per Catalunya, ERC i CUP) al mandat del Primer d’Octubre, quan vam votar i vam guanyar la independència en aqueix referèndum d’autodeterminació legítim, legal i vinculant, però sense efecte perquè els líders d’aquests partits van deixar tirats els catalans, van silenciar la veu del poble de Catalunya. Vet aquí, doncs, les traïcions a la pàtria de què parla implícitament l’Enric Gorgues, com en aquest poema, “Una esperança malmesa”: Soc un novell pidolaire, un de tants que s’obre pas enmig de la punxant fosca d’una nit d’hivern i glaç. Soc un novell pidolaire, recollint els esquinçalls d’una esperança malmesa pels botiflers i els botxins. Com si fos un trencaclosques vaig unint els seus bocins, tots els que em trobo i em donen i els que jo duc molt endins.   Té molt de mèrit que aquest jove de 84 anys, que va aprendre l’ofici de paleta per a guanyar-se la vida dignament, hagi assolit, de manera autodidacta, un grau d’expressió tan estimable en cada poema, talment una casa ben bastida amb la senyera de la pàtria al capdamunt, un cop culminada l’obra. La mateixa exigència en la construcció de l’edifici, l’aplica el nostre paleta poeta, però també pagès i lector, en la creació del text versat. I se’n surt amb excel·lència en cada intent enllestit. Com en aquest cant a l’esperança, contra el victimisme, contra la rendició, i a favor de la lluita, a favor de la victòria futura, “Remoc cendra i llot”, malgrat tot: Remoc cendra i llot i encenc el vell foc que resta somort. Aplego els buscalls que l’opulent deixa i alimento el foc sense fer-ne queixa. M’uneixo als companys que branden idees d’una llum senyera que guia les meves. Esquinço llençols per fer-ne banderes; quan la nit arriba, m’embolcallo amb elles. Remoc cendra i llot i encenc el vell foc que resta somort. I agafo embranzida, per si puc saltar tan alt com voldria.   Doncs sí, l’esperança hi és. Tant en l’alliberament de la pàtria per una nova fornada de lideratges més honestos i ferms que els actuals com també en la futura publicació de composicions poètiques de Gorgues amb aquests temes i aquestes formes i tal vegada amb altres qüestions, altres esquemes rítmics i altres motlles mètrics. I, és clar, també en les alegries de la vida de cada dia: de fet, com apunta Asef Bayat a l’assaig ‘Life as polítics’ (Stanford University Press, 2013), només la vida quotidiana ja és política que afirma la identitat i procura resistència en actes rutinaris però significatius. Però també l’amor compartit amb la família i la comunitat car l’arrelament és això, com bé explica Simone Weil a ‘L’Enracinement’ (Éditions Gallimard, 1949): la necessitat humana més ignorada i més difícil de definir però que s’assoleix quan un humà participa de manera activa i natural en l’existència d’una col·lectivitat que conserva vius certs tresors i certs pressentiments del futur. O la natura inspiradora i instructora. I la paraula vera i treballada amb l’artesania de qui en sap. Com el pas del temps que cal assaborir a cada instant i que ha de permetre encara més poesia de la bona, de la que neix en el silenci interior del poeta de Les Garrigues i que, enraonant amb ell mateix, enraona amb tots nosaltres amb saviesa, sinceritat i art. Perquè, com diu, amb raó, Edith Wharton a ‘Escriure ficció’ “escriure no és només un art, també és un ofici” i, d’ofici, l’Enric en té prou i amb escreix. La poesia de Gorgues no és, al cap i a la fi, la d’un epicuri, sinó la d’un estoic. “La filosofia estoica és menys desenganyada i més vitalista que l’epicúria que té una certa impregnació de nihilisme. L’estoicisme ensenya que s’ha de fer el cor fort davant els atzars cruels de la vida. Epicur, en canvi, propugna, més a viat, la retirada del món per a estalviar-se sofriments”, com explica molt bé Miquel Pairolí al dietari ‘L’enigma’ (La Campana, 1999). Doncs no, ser mort abans de morir no és el tarannà de Gorgues quan escriu, sinó, ben altrament, viure com exposa al poema “Amb gosadia”: Amb gosadia cal atrevir-se a transitar per nous camins, assaborint, de la incertesa, el gust pel risc. I saber perdre per esmenar i assumir en pròpia carn guanyat flagell. Amb gosadia, alçar-se nou de tot rebrec i fer dels somnis sublim motiu. I ser prou savi per, de dissort, saber-ne fer conscient oblit.

Швейцарияда АҚШ пен Иран арасындағы келіссөздің бірінші кезеңі аяқталды. Ол 80 минутқа созылды. Бұл жөнінде жексенбі күні Fars, ISNA және Әл-Жазира ақпарат агенттіктерінің хабарлауынша, Бюргенсток қаласында өткен АҚШ-Иран келіссөздерінің бірінші кезеңі шамамен 80 минутқа созылған. Пәкістан мен Қатардың араағайындығымен өткен келіссөздер ішкі талқылау өткізу үшін уақытша үзіліс алды. АҚШ делегациясына вице-президент Джей Ди Вэнс жетекшілік етеді. Иран делегациясын парламент спикері Багер...

Bandes de música d’arreu tornaran a omplir els carrers i escenaris de Lleida i voltants amb la XXI edició del Fem Banda, el Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida. Del 2 al 5 de juliol, concerts, desfilades i actuacions de més de 500 músics provinents de Catalunya, Aragó, França, Bèlgica, Portugal i el País Valencià convertiran les Terres de Ponent en un gran punt de trobada entre cultures, generacions i territoris. Aquesta pluralitat de regions present al Festival aconsegueix aportar una representació de tradicions musicals ben diverses i trajectòries que van des de llargues històries nascudes al segle XIX fins a reconeixements en els escenaris internacionals més exigents, com Kerkrade (Països Baixos) o València. L’edició d’enguany comptarà amb onze formacions procedents de Bèlgica, França, Portugal, el País Valencià, Aragó i Catalunya, fet que reforça el caràcter internacional del festival i la seva aposta per l’intercanvi cultural. Entre les bandes participants hi haurà quatre formacions estrangeres: la Hagelands Fanfareorkest (Bèlgica), l’Académia Musical União e Trabalho (Portugal) i les franceses Orchestre d’Harmonie La Garonne i Batterie Fanfare La Coq Lavelanétien. D’entre les locals, en trobem dues del País Valencià, la Societat Musical Benirredrà i la Unió Musical de Gavarda; una d’aragonesa, la Banda de Música d’Épila; i dues de catalanes, Festucs Brass Band i, l’amfitriona, la Banda Municipal de Lleida. El Festival continua creixent amb la voluntat d’arribar arreu. Municipis com Alcoletge, Anglesola, Barbens, Benavent de Segrià, Castelldans, Castellserà, l’Espluga Calba, la Floresta, Massalcoreig, Seròs, Térmens, Torres de Segre i Torrebesses esdevenen, un any més, protagonistes d’aquesta xarxa cultural que acosta la música de banda a nous públics i reforça la cohesió del territori.   Novetats de la XXI edició Una de les novetats d’aquest any és la incorporació de la Ruta Viñes, en el marc del 150è aniversari del naixement del pianista lleidatà Ricard Viñes. La Ruta, que tindrà lloc el matí de dissabte a partir de les 11:30 h, recorrerà diversos llocs emblemàtics del centre històric vinculats al músic. Així, no pretén oferir una explicació exhaustiva de la trajectòria vital i artística del personatge, sinó que se centra en la relació entre Viñes i la ciutat de Lleida, contextualitzant també els espais i el moment històric de la Lleida que Viñes va conèixer. La ruta, doncs, comença a l’estació de tren, on l’Ajuntament feia una crida a la ciutadania per acompanyar-lo, i continua en comitiva passant per la rambla Ferran, el carrer del Carme i la plaça de la Sal fins a arribar a la plaça Sant Joan i, finalment, a la Paeria. Aquesta edició també mira endavant amb nous escenaris i nous reptes: el Centre Històric s’incorpora com a espai viu de cultura, mentre que la Rambla Ferran es consolida com un dels grans punts de trobada del Festival.   Programa dels actes del Festival, d’entrada gratuïta El concert inaugural, el dijous 2 de juliol a les 19:30 h, simbolitzarà aquest esperit obert i compartit, amb l’intercanvi entre la Banda Municipal de Lleida i la Hagelands Fanfareorkest de Bèlgica, una proposta que posa en valor el diàleg musical i que obre les portes de l’Auditori Enric Granados a repertoris d’alta volada. Tant divendres 3 de juliol com el dissabte 4, a la nit, es faran diversos concerts, pràcticament de manera simultània, de les bandes participants en els municipis esmentats que formen part del Festival. Així, el públic podrà viatjar fora les nostres fronteres sense necessitat de moure’s de la localitat gràcies a la melodia de les bandes d’arreu. Paral·lelament, a Lleida, podrà veure’s “Fem Xaranga” (dissabte), una nit de música al carrer, sopar popular i festa al cor del nucli antic de Lleida i, també, diumenge, la Ruta Viñes. El concert de cloenda serà, una vegada més i per últim cop en aquesta edició, una suma de forces per obtenir un resultat coral i divers. A la rambla de Ferran de la capital, diumenge 5 a les 10:30, totes les bandes tocaran en directe part del seu repertori.

«Літня наступальна кампанія буде абсолютно провальною для російського командування» – Коваленко

Віцепрезидент США Джей Ді Венс 21 червня прибув до Швейцарії, де взяв участь у переговорах із іранською делегацією за участю посередників із Пакистану та Катару

A suspicion of prose poetry permeated Anglophone countries in the 20th century. Today, it is rejuvenating poetic traditions.

അവശനിലയിലായ കുട്ടിയെ ഉടൻ തന്നെ ആശുപത്രിയിൽ പ്രവേശിപ്പിച്ചു. വൈദ്യപരിശോധനയിൽ ആണ് കുട്ടി ലൈം​ഗികാതിക്രമം നേരിട്ടതായി സ്ഥിരീകരിച്ചത്.

സ്വിറ്റ്‌സർലൻഡിലെ ബർഗൻസ്റ്റോക്കിൽ ഇറാനും അമേരിക്കയും തമ്മിലുള്ള സമാധാന ചർച്ചകളുടെ രണ്ടാം ദിവസത്തിലേക്ക് കടന്നു.

ഇവരെ കരുവഞ്ചാലിലുള്ള സ്വകാര്യ ആശുപത്രിയിൽ പ്രവേശിപ്പിച്ചു. വിനോദ സ‍ഞ്ചാരത്തിനായി ഭർത്താവിനൊപ്പം എത്തിയതായിരുന്നു അഞ്ജു.