'Pillion', el debut com a director i guionista de Harry Lighton. Basat en la novel·la 'Box Hill' d’Adam Mars-Jones, és una de les propostes més originals i provocadores de l’any en el cinema independent. Produïda per la factoria A24, aquesta comèdia dramàtica romàntica fosca explora una història d’amor 'queer' a través d’una dinàmica de dominació/submissió, sense caure en sensacionalismes fàcils, morbos ni judicis morals. El resultat és una pel·lícula íntima, divertida per moments, incòmoda per altres i sorprenentment tendra.
El guió de Lighton destaca per la seva franquesa. No edulcora la relació entre Colin (Harry Melling), un jove introvertit i socialment torbat que treballa aparcant cotxes, i Ray (Alexander Skarsgård), un carismàtic i tèrbol moter. Colin es deixa arrossegar per aquesta figura magnètica i entra en el món del BDSM.
El que funciona millor és la manera com el film tracta el desig, el poder i la devoció sense romantitzar excessivament res ni demonitzar aquest vincle entre els dos personatges. Hi ha escenes que poden resultar extremes, però estan al servei del personatge i de l’exploració emocional. El ritme és pausat, gairebé contemplatiu i permet aprofundir en la psicologia dels protagonistes. En el tram final, el film pot resultar previsible amb girs que es veuen arribar d'un quilòmetre lluny, però l'humor sec i la crueltat emocional aconsegueixen enganxar l'espectador fins al final.
El pal de paller de 'Pillion' són les actuacions. Harry Melling fa una feina excepcional com a Colin: vulnerable, maldestre i absolutament creïble en la seva interpretació. Transmet la confusió, l’excitació i el dolor d’algú que descobreix una part de si mateix que no sabia que existia. És un paper físicament i emocionalment exigent que l’actor assumeix amb coratge i entrega total.
Alexander Skarsgård, per la seva banda, sap bastir un personatge carismàtic, seductor i perillós alhora. La química entre tots dos és palpable i creïble des del primer moment, i les escenes íntimes estan rodades amb una sensibilitat que les fa més impactants.
Visualment, 'Pillion' és elegant i continguda. La fotografia (amb tons freds i composicions que aïllen sovint el protagonista) reforça el sentiment de solitud inicial i el contrast amb l’excitació de la nova vida. Les escenes de sexe i BDSM estan coreografiades amb precisió i filmades amb cap: explícites però mai gratuïtes, sempre al servei de la narració i de l’evolució emocional.
'Pillion' no és una pel·lícula per a tothom. Les escenes gràfiques de sexe i dominació poden incomodar o allunyar una part del públic, però qui entri amb ment oberta trobarà una història d’amor poc convencional, honesta i, en el fons, molt humana.
