Open Newswire

Fraktal, generiert mit MandelBrowser von Tomasz ŚmigielskiDie 39. Kalenderwoche geht zu Ende. Wir haben 11 neue Texte mit insgesamt 74.705 Zeichen veröffentlicht. Willkommen zum netzpolitischen Wochenrückblick.

ДСНС повідомляє про двох поранених у Київській області внаслідок російських атак протягом ночі

Des manifestations ont éclaté vendredi 25 septembre dans plusieurs villes indiennes après la découverte de la suppression de millions de noms sur les listes électorales. L’opposition accuse la Commission électorale de favoriser le pouvoir et réclame la démission de son président, Gyanesh Kumar.

Больш за 3600 тон грунту дададуць у былыя крэйдавыя кар’еры Сінька і Зялёнка ў Гродне. Іх вырашана было засыпаць і рэкультываваць з 2009 года. Грунт застаецца ад работ на ААТ “Гродна Азот” (там ідзе мадэрнізацыя аванкамеры аддзялення нітры-дэнітрыфікацыі цэха ачысткі прамысловых сцёкавых вод). На перавозку грунту самазваламі арыентыровачна плануюць вытраціть 17 176 рублёў.  Рэкультывацыя кар’ера [...]

“E morën të gjithë Vodnon”, tha Ljupço Shapçevski, duke parë nga mali që ngrihet mbi shtëpinë e tij mbi kompleksin hotelierik Panorama. Miratimi i draftit të ri të PDU-së për rajonin Barutana ku ai jeton ka shkaktuar një ortek reagimesh. Revolta e tij nuk është pa arsye, sepse në atë zonë po ndërtohet me shpejtësi. […]

ဒေါ်အောင်ဆန်းစုကြည် ပါဝင်ရင် စစ်တပ်နဲ့ ဆွေးနွေးမယ်လို့ KIA နဲ့ AA ကြေညာတယ်ဆိုတဲ့ သတင်းအတု တစ်ပုဒ် ထွက်ပေါ်နေပါတယ်။

فرانسه با هماهنگی آمریکا روی پیش‌نویس قطعنامه‌ای در شورای امنیت سازمان ملل در حمایت از آزادی دریانوردی در تنگه هرمز کار می‌کند.

En compétition dans la sélection «Horizontes latinos» au festival de San Sebastián, le film de la réalisatrice chilienne Dominga Sotomayor nous emmène dans le sud du pays, sur une petite île, à la rencontre de Silvia, pêcheuse d'algues, interprétée par la comédienne et metteuse en scène de théâtre Manuela Oyarzun. Rencontre.

Nga ruajtja e librave te ruajtja e kujtesës së një populli, kështu e sheh misionin e Bibliotekës Kombëtare të Kosovës drejtoresha e saj, Blerina Rogova Gaxha. Në një bisedë për Portalb.mk, ajo foli për sfidat e rinovimit të ndërtesës dhe modernizimit të shërbimeve, për rritjen e numrit të faqeve të digjitalizuara nga një në katër […]

Conchas y otros restos encontrados en regurgititas del Jurásico permiten reconstruir un comportamiento de los plesiosaurios similar al de algunos animales marinos actualesDescubren huellas de un reptil acuático de 240 millones de años de antigüedad en Guadalajara Los plesiosaurios, grandes reptiles marinos que dominaron los océanos durante millones de años, podrían haber tenido una peculiar costumbre después de alimentarse. Una nueva investigación apunta a que estos animales nadaban desde aguas profundas hacia zonas costeras para regurgitar las conchas y otros restos que no podían digerir. La pista que ha permitido reconstruir este comportamiento procede de algo poco habitual en lo que a fósiles se refiere: su vómito. El paleontólogo Dirk Knaust ha analizado más de una veintena de regurgititas, como se conocen los restos de vómito fosilizado, localizadas en depósitos marinos del Jurásico Medio y Superior de la Plataforma de Horda, frente a la costa de Noruega. El estudio, publicado en la revista Geological Magazine, ofrece así nuevos detalles sobre la alimentación y el comportamiento de unos reptiles que sobrevivieron durante más de 140 millones de años. Los restos estudiados tienen tamaños muy diferentes, desde aproximadamente el de una nuez hasta el de un mango, y contienen conchas de bivalvos, estructuras tubulares de serpúlidos, crinoideos y restos de belemnites, unos animales similares a los calamares. La combinación indica que quien produjo esas acumulaciones se alimentaba de animales con conchas y estructuras duras situados en el fondo marino. No podían digerir bien las conchas La ubicación de los fósiles fue precisamente una de las claves. Los moluscos identificados necesitaban niveles relativamente estables de salinidad para sobrevivir y, por tanto, no podían haber vivido en los antiguos deltas fluviales donde aparecieron sus restos. La entrada continua de agua dulce habría provocado cambios de salinidad incompatibles con estas especies. La explicación propuesta por Knaust es que los plesiosaurios capturaron primero esas presas en aguas marinas más profundas. Después se desplazaron hacia la costa y, una vez en aguas poco profundas, expulsaron las partes duras que su aparato digestivo no podía procesar. Investigaciones anteriores sobre su anatomía sugieren que estos reptiles inclinaban la cabeza hacia el fondo para capturar mariscos, pero sus dientes no estaban preparados para triturar eficazmente las conchas. Arena deltaica de 160 millones de años de antigüedad con restos de vómito de plesiosaurio “Es posible que los plesiosaurios se acercaran a la costa para relajarse o dormir después de cazar, y probablemente era entonces cuando vomitaban”, explica Knaust. El investigador compara este comportamiento con el observado actualmente en focas peleteras y cocodrilos marinos. La diferencia es que los plesiosaurios probablemente permanecían dentro del agua debido a su peso y a la forma de su cuerpo. Un sospechoso que encaja con las pruebas Determinar qué animal había producido aquellas regurgititas exigió descartar otras posibilidades. Los restos eran demasiado grandes para proceder de peces, mientras que tiburones y cocodrilos del Jurásico se alimentaban principalmente de peces, cuyos esqueletos no aparecen en las acumulaciones analizadas. También se valoraron diferentes invertebrados y otros reptiles marinos. La mezcla de presas, el tamaño de los fragmentos y el tipo de alimentación terminaron señalando a los plesiosaurios. “El plesiosaurio coincide más que ningún otro animal en cuanto a tamaño y alimentación”, sostiene Knaust. Los ejemplares a los que atribuye los restos podían medir entre cuatro y ocho metros, mientras que el conjunto de los plesiosaurios alcanzó tamaños de entre dos y trece metros. Los fósiles también consiguieron sobrevivir gracias a circunstancias excepcionales. El vómito estaba muy compactado y cubierto de mucosidad, aunque la mayoría de estas acumulaciones habrían acabado destruidas por las olas y las mareas. Algunas, sin embargo, quedaron rápidamente sepultadas por sedimentos transportados por los ríos o terminaron dentro de madrigueras excavadas por crustáceos, donde pudieron conservarse y fosilizarse.

ฮ่องกงปฏิเสธแสดงความเห็น กรณีชิ้นส่วน F-35 ของสหรัฐฯ เปลี่ยนเส้นทางไปลงที่ฮ่องกง

ကျားဖြန့်နဲ့ မူးယစ်မှောင်ခိုလုပ်ငန်းတွေမှာ ပါဝင်ပတ်သက်နေတဲ့ အာဏာသိမ်း စစ်ခေါင်းဆောင် မင်းအောင်လှိုင်အပါအဝင် စစ်အုပ်စု ထောက်ခံတဲ့ ခရိုနီ ၃၅ ဦး အမည်စာရင်း အမေရိကန်ထုတ်ပြန်တယ်ဆိုပြီး ရေးသားဖြန့်ဝေနေတာတွေဟာ သတင်းအမှားတွေပဲ ဖြစ်ပါတယ်။

ဒေါ်အောင်ဆန်းစုကြည် လွတ်မြောက်တာနဲ့ ပတ်သက်တဲ့ သတင်းကောင်းကြားရဖို့ ရှိတယ်လို့ အာဆီယံက ထုတ်ပြန်ကြေငြာတယ်ဆိုပြီး ရေးသားဖြန့်ဝေနေတာတွေဟာ သတင်းအမှားတွေပဲ ဖြစ်ပါတယ်။

အကြမ်းဖက်စစ်တပ်က ဒုဗိုလ်ချုပ်ကြီး (၃)ဦး အမျိုးသားညီညွတ်ရေးအစိုးရ NUG ဆီ အလင်းဝင်ခိုလှုံလာတယ်ဆိုပြီး ရေးသားဖြန့်ဝေနေတာတွေဟာ သတင်းအမှားတွေပဲ ဖြစ်ပါတယ်။

အာဏာသိမ်းစစ်တပ်ကို ထောက်ခံသူ၊ လက်နက်ကိုင်ဆောင်ကာ သင်္ကန်းဝတ်ထားတဲ့ ပျူခေါင်းဆောင် မဘသဘုန်းကြီး ပေါက်ကိုယ်တော်ကို မန္တလေးနန်းတွင်းမှာ စစ်တပ်က ဖမ်းဆီးသွားတယ်ဆိုပြီး ရေးသားဖြန့်ဝေနေတာတွေဟာ သတင်းအမှားတွေပဲ ဖြစ်ပါတယ်။

စစ်တွေမြို့ကို AA သိမ်းပိုက်လိုက်ပြီဆိုတဲ့ သတင်းအတု တစ်ပုဒ် ထွက်ပေါ်နေပါတယ်။

Бишкек шаарындагы «Чекиш-Ата» базарынын аймагында ок чыгарууга шектелген жаран кармалды. Бул тууралуу калаанын Свердлов райондук милициясы «Азаттыкка» билдирди. Маалыматка караганда, 25-сентябрда базардын аймагында 32 жаштагы эркек киши ок жаракаты менен ооруканага жеткирилгени тууралуу кабар түшкөн. Аталган факт боюнча Кылмыш-жаза кодексинин 280-беренеси («Бейбаштык») менен кылмыш иши козголду. Тергөө-ыкчам иш-чараларынын жүрүшүндө окуяга тиешеси бар деген шек менен 2002-жылы туулган...

Les economies que plantegen alternatives al capitalisme, tinguin el nom que tinguin, beuen de pràctiques històriques, en alguns casos ancestrals, basades en la solidaritat i el suport mutu per sobreviure en contextos hostils. Unes pràctiques que també formen part del bagatge de moltes de les persones migrades que arriben a Catalunya i que ens permeten conèixer fórmules i experiències dels seus països d’origen. Des d’aquesta perspectiva va néixer l’associació Unió Segones Oportunitats, que acompanya principalment dones migrades a connectar amb el seu ikigai i impulsar projectes col·lectius a través del reciclatge tèxtil. A ‘El pòdcast de Jornal.cat’, en parlem amb la seva fundadora, Yolanda Akpoli.   Què suposa connectar amb el teu ikigai? Tothom té el seu propòsit de vida. L’ikigai és de quina manera pots anar coneixent-te de diferents maneres, des de la teva passió, la teva missió, els teus objectius de vida. És un concepte que ve del Japó, de fa molts anys. I la veritat és que, quan una persona comença a emprendre, és molt necessari que connecti amb el seu ikigai, el seu valor, el que feia quan era petitó. Tot això acaba creant la seva manera de veure el món i d’emprendre. És meravellós emprendre des d’aquí. És una connexió molt bonica amb tu mateixa.   A l’associació Unió Segones Oportunitats treballeu des d’aquí. Explica’ns a què us dediqueu. Nosaltres treballem des del reciclatge tèxtil, a través de la costura, de tocar la tela i d’aprofitar tot el que tens a casa. Sempre estem comprant de manera frenètica. Jo sempre dic que, si agafes una peça de roba de Zara, la segona vegada que te la poses ja és de segona mà. I la pots reutilitzar de mil maneres: la pots tornar a cosir, arreglar-la o transformar-la. Tenim el poder de canviar les coses amb les nostres pròpies mans i una màquina de cosir.   "Tenim el poder de canviar les coses amb les nostres pròpies mans i una màquina de cosir."   Nosaltres compartim un espai on dones migrades i algunes dones autòctones ens trobem per cosir. És en aquests moments quan ens obrim, podem cuidar-nos i dignificar-nos. La costura ens permet treballar d’una manera més senzilla les diferents formes de cura, sense un marc tan rígid, que moltes vegades dificulta que ens obrim. La costura és, per tant, una eina per trobar-nos. Alhora, reciclar roba i vendre-la en botigues i fires ens permet generar ingressos i fer que el projecte sigui sostenible.   És un projecte que us permet ocupar persones. Ara mateix tenim dues persones contractades. Portem cinc anys, que és poquet, i la veritat és que hem fet moltes coses. Però estem en un món capitalista i pagar la Seguretat Social ja té lo seu; ser autònoma és encara pitjor. Per això vam decidir començar sempre des del mínim viable: amb una botiga solidària i participant en fires que ens permeten connectar amb la ciutadania de Badalona, Santa Coloma, Sant Adrià, Barcelona... I, a poc a poc, anar creant grups de suport entre les mateixes dones perquè després puguin impulsar els seus propis projectes des de casa. Es pot començar amb una veïna que et demana arreglar alguna cosa o amb un encàrrec d’una entitat o una empresa. Es tracta de començar a poc a poc. Això permet que dones que moltes vegades han de tenir cura de la família, de criatures petites o de familiars amb diversitat funcional puguin generar una activitat econòmica compatible amb aquestes cures i aportar també ingressos a la seva família.   Tot això en el context hostil de la indústria tèxtil. Sí, totalment. Hi ha roba que costa un euro. Quan ho vaig veure vaig pensar: «Madre mía, está a un euro la ropa». Estem constantment comprant. Vas al metro i tens algú al costat buscant coses per comprar sense parar. Compres alguna cosa perquè en aquell moment et fa sentir bé, però moltes vegades després ni tan sols la fas servir. Nosaltres anem sovint a cases de veïns, entitats, cooperatives, agències o assessories que ens truquen perquè tenen coses que ja no necessiten. I ens trobem productes que encara estan sense obrir. La gent compra per impuls, per treure’s de sobre aquell neguit, i després no ho utilitza. A totes aquestes coses els podem donar una segona vida: roba, joguines, llibres... Hi ha moltíssimes coses que podem reutilitzar. I també podem canviar nosaltres mateixes i la nostra manera de consumir.   Heu comptat amb un reconeixement per part de l’ONU. Com va anar això? Sí. Vam presentar-nos a una convocatòria i vam guanyar amb el projecte tèxtil, fet que ens ha donat la possibilitat de desenvolupar-lo durant un any sencer i veure com pot canviar la vida d’una dona. Una dona migrada, quan arriba, pot haver patit violències masclistes i moltes altres situacions. La bretxa de gènere continua existint. Però, quan veus tot el procés i com aquella dona torna a connectar amb el seu ikigai, t’adones sobretot que es mereix ser vista. Les persones migrants, i especialment les dones, moltes vegades estem molt invisibilitzades.   Quines són les dificultats que us heu trobat en el moment d’emprendre un projecte així a Catalunya? Sobretot, hem topat amb la burocràcia, que és realment hostil. Fins i tot hi ha companyes que no podien ser sòcies de l’associació perquè no tenien la documentació necessària. Tenien el passaport, havien estudiat i treballat durant molts anys al seu país, però no podien ocupar càrrecs com la presidència, la secretaria o la tresoreria. Podien donar suport, treballar i impulsar el projecte, però formalment no podien formar part de l’associació de la mateixa manera.   "Moltes dones migrades han de lluitar primer per cobrir les necessitats més bàsiques: tenir menjar i un sostre. És molt difícil plantejar-te anar a la universitat per impulsar un projecte."   També hem de tenir en compte que moltes dones migrades han de lluitar primer per cobrir les necessitats més bàsiques: tenir menjar i un sostre. Si encara estàs en aquest punt, és molt difícil plantejar-te anar a la universitat durant cinc anys per estudiar allò que t’agrada, formar-te o adquirir les eines necessàries per impulsar i fer créixer un projecte.   I a sobre, quan ho feu, us qüestionen pel vostre color de pell. És increïble. Moltes vegades surts de casa i tu ets tu mateixa. No penses si ets negra, blanca, verda o vermella. Ets tu, és la teva essència. Però després arribes a una feina o vas a fer un taller i notes la desconfiança: «Ho podrà fer? Prefereixo que m’enviï totes les dades ben estructurades, la memòria del projecte, ho vull tot tan detallat com sigui possible...». Sents que no s’ho creuen i que et monitoritzen constantment fins que acaba el projecte, com si haguessin d’estar sempre al darrere. O fas un taller i després van a preguntar com ha anat. I jo penso: si som totes tècniques i companyes, és necessari que després vagis a fiscalitzar la feina que he fet?   Creus que el moviment de l’economia social i solidària de Catalunya està acompanyant aquesta vocació de crear projectes des de col·lectius de persones migrades o, fins i tot, integrant les persones migrades a altres cooperatives? Jo crec que la intenció existeix i que hi ha ganes de treballar plegades i amb corresponsabilitat. Però és cert que les maneres de treballar són molt diferents. Per a mi, l’important és fer projectes que arribin al territori i que, quan s’acabin, hagin canviat no només la vida de la persona usuària, sinó també la del seu entorn. I, per aconseguir-ho, moltes vegades cal treballar d’una manera més propera i comunitària, que no sempre encaixa amb les formes més establertes de l’economia social i solidària. Encara hem d’aprendre a confiar en altres maneres de fer.   "L’important és fer projectes que arribin al territori i que, quan s’acabin, hagin canviat no només la vida de la persona usuària, sinó també la del seu entorn."   També hem de tenir en compte que les nostres realitats són diferents. La meva mare, al meu país, ha tingut associacions tota la vida, i des de petita he vist dones crear cooperatives i impulsar pràctiques col·lectives, comunitàries i solidàries, encara que no les anomenessin «economia solidària». Aquí també hi ha moltes persones que ja ho fan sense saber que se’n diu així. Per això crec que encara queda camí per recórrer: cal arribar a aquestes persones, reconèixer les pràctiques que ja existeixen i confiar més en els projectes liderats per persones migrades.   Parlaves de la importància d’arrelar-se al territori. Vosaltres sou una entitat de Badalona que, en tot aquest procés del desallotjament del B9, heu tingut una tasca activa. Com ha estat viure-ho des del directe? Me’n recordo del dia 17, que vam estar allà des de les set del matí i no ens podíem creure el que estava passant. Passaven les hores i jo no podia creure que estiguéssim al segle XXI i que el color de la pell continués sent tan important. Va arribar un moment que vaig haver de seure en un costat i plorar, amb la desesperació de dir: «Que algú ho pari, si us plau». Havíem parlat amb regidors i havíem trucat a la Regidoria de Migració demanant que fessin alguna cosa, però ens deien que no hi podien intervenir. El desallotjament també va trencar tota la feina que estàvem fent amb els companys d’allà. Havíem començat processos d’emprenedoria des del mínim viable: estaven desenvolupant projectes i activitat econòmica, havien dissenyat el seu logotip i havien anat a estampar les seves samarretes. Tot aquest procés es va haver d’aturar de cop, d’un dia per l’altre. Perquè emprendre ja és molt dur, però si no tens les necessitats bàsiques cobertes encara ho és més. I fins ara no hem pogut continuar aquesta feina perquè el primer és tenir un sostre.

4. TRIPS முதல் COVID வரை: மருந்து, காப்புரிமை, மக்களின் சுகாதார உரிமை இந்தியா, உலக வர்த்தக நிறுவனத்துடன் தொடர்புடைய அறிவுசார் சொத்துரிமைக்கான சர்வதேச ஒப்பந்தத்தில் (TRIPS – TRADE RELATED ASPECTS OF INTELLECTUAL PROPERTY) கையெழுத்திட்டது. இந்த ஒப்பந்தம் ஜனவரி 1, 1995 முதல் அமலுக்கு வந்தது. ஆனால், இந்தியாவில் இதனை முழுமையாக அமல்படுத்த 10 ஆண்டுகள் அவகாசம் வழங்கப்பட்டிருந்தது. அதுவரை தனது உள்நாட்டுச் சந்தைக்காக மருந்துகளைத் தொடர்ந்து உற்பத்தி செய்ய இந்தியாவுக்கு அனுமதி […] Source

León XIV reclama desde el Elíseo un diálogo entre el Estado y las confesiones, advierte contra un “paraíso de las máquinas” en el que la inteligencia artificial termine desplazando al ser humano, y llama a Francia a ejercer un papel activo en la construcción de la paz.