Antic model, ballarí i bussejador, Jason Statham va debutar en el cinema de la mà de Guy Ritchie amb 'Lock, Stock and Two Smoking Barrels' (1998), però no va ser fins quatre anys després, a 'The Transporter' (2022), on va aparèixer per primer cop l'arquetip que l'ha convertit en un dels grans noms del cinema d'acció de l'últim quart de segle. Statham és un home dur, de poques paraules i amb un codi moral propi que el porta a protegir els innocents peti qui peti. No és un superheroi, però no perd un combat. El seu estil de lluita és visceral, parc i efectiu. No hi ha floritures innecessàries, ni coreografies; pega fort, a curta distància i amb l'objectiu d'acabar ràpidament amb l'oponent. Fa gran part de les seves acrobàcies, transmet una credibilitat física que pocs actors d’acció mantenen als seus gairebé seixanta anys (els compleix l'any que ve).
A 'Shelter: El protector' (2026), manté aquesta tradició: el seu protagonista és algú letal que, un cop esclatat el conflicte, esdevé una força imparable contra els seus adversaris. És una pel·lícula entretinguda, per veure i deixar-se portar sense barrinar massa. No hi ha grans girs psicològics, ni argumentals; és Jason Statham fent el que millor sap fer: repel·leix els atacants que li surten al pas a cops de puny i trets de bala. En aquesta pel·lícula, les escenes d'acció destaquen per l’ús intel·ligent de l’entorn (roques, interiors estrets, platges), fent dels paratges un personatge més del conflicte.
La història ens presenta l'únic habitant (Statham) d'una remota illa escocesa que rescata una nena del mar. Aquest acte de salvació desencadena una cadena d’esdeveniments que el tornen a arrossegar al món violent que havia deixat enrere. El guió segueix l'esquema dels 'thrillers' clàssics de venjança i, funciona gràcies a un ritme controlat: la primera part construeix tensió a través de l’isolament i la foscor del paisatge escocès, mentre la segona explota en seqüències d’acció directes i sense concessions.
'Shelter: el protector' és un thriller d’acció contingut, atmosfèric i brutalment eficient que s’allunya dels excessos pirotècnics de grans produccions per advocar per un relat més personal i arrelat, amb la intensitat que defineixen els bons films d'aquest gènere.
El director, Ric Roman Waugh, antic especialista en acrobàcies, aposta pels efectes reals i una càmera que respecta la geografia de la lluita. Les seves pel·lícules eviten el tall ràpid i la mutilació excessiva de l'acció; prefereixen la naturalitat del pla seqüència o preses mitjanes que permeten veure la mecànica dels cops i la plasticitat dels moviments. A diferència d’altres directors d’acció actuals que aposten per l’espectacle digital, Waugh manté un to orgànic, gairebé documental en la violència, que fa que els enfrontaments siguin més impactants i menys fantasiosos.
A Prime Video.
