A diez años de la muerte de Juan Gabriel, su histórico concierto en el Palacio de Bellas Artes regresó, pero ahora a las salas de cine

Feed icon
Mundiario
CC BY-SA🅭🅯🄎

A diez años de la muerte de Juan Gabriel, su histórico concierto en el Palacio de Bellas Artes regresó, pero ahora a las salas de cine

One of the best sculptures in Canberra depicts John Curtin and Ben Chifley mid-stroll on their way to Old Parliament House. The pair would walk from the Hotel Kurrrajong to parliament and talk about the day ahead, and the sculpture captures one of those moments. Curtin has just finished speaking, and Chifley, pipe in mouth, is considering his response.

Feed icon
The Point
CC BY-ND🅭🅯⊜

One of the best sculptures in Canberra depicts John Curtin and Ben Chifley mid-stroll on their way to Old Parliament House. The pair would walk from the Hotel Kurrrajong to parliament and talk about the day ahead, and the sculpture captures one of those moments. Curtin has just finished speaking, and Chifley, pipe in mouth, is considering his response.

فساد و وابستگی کمیته المپیک و فیفا موجب سکوت آنها در قبال نقض حقوق ورزشکاران می‌شود؛ گفت‌وگو با فرید اشرفیان

Feed icon
صدای آمریکا
Public Domain

فساد و وابستگی کمیته المپیک و فیفا موجب سکوت آنها در قبال نقض حقوق ورزشکاران می‌شود؛ گفت‌وگو با فرید اشرفیان

La cinta toma esta premisa disparatada y la convierte en una comedia romántica que, detrás de sus excesos, encuentra algunas ideas bastante actuales sobre el amor y la libertad.

Feed icon
Mundiario
CC BY-SA🅭🅯🄎

La cinta toma esta premisa disparatada y la convierte en una comedia romántica que, detrás de sus excesos, encuentra algunas ideas bastante actuales sobre el amor y la libertad.

معصومه طاهرخانی: پزشکیان درباره بنزین، سیگنالی خطرناک داد

Feed icon
صدای آمریکا
Public Domain

معصومه طاهرخانی: پزشکیان درباره بنزین، سیگنالی خطرناک داد

22 minutes

法國國際廣播電台
Feed icon

周日,在經歷重大泥石流和山洪災難之後,尼泊爾和中國的救援工作在泥濘難行的環境中艱難推進,救援人員要應對水位上漲和新形成堰塞湖帶來的威脅,全力搜尋數千名失蹤者。

Feed icon
法國國際廣播電台
Attribution+

周日,在經歷重大泥石流和山洪災難之後,尼泊爾和中國的救援工作在泥濘難行的環境中艱難推進,救援人員要應對水位上漲和新形成堰塞湖帶來的威脅,全力搜尋數千名失蹤者。

22 minutes

法国国际广播电台
Feed icon

周日,在经历重大泥石流和山洪灾难之后,尼泊尔和中国的救援工作在泥泞难行的环境中艰难推进,救援人员要应对水位上涨和新形成堰塞湖带来的威胁,全力搜寻数千名失踪者。

Feed icon
法国国际广播电台
Attribution+

周日,在经历重大泥石流和山洪灾难之后,尼泊尔和中国的救援工作在泥泞难行的环境中艰难推进,救援人员要应对水位上涨和新形成堰塞湖带来的威胁,全力搜寻数千名失踪者。

Después de conquistar a miles de lectores, la historia de Olive y Adam finalmente dará el salto a la pantalla.

Feed icon
Mundiario
CC BY-SA🅭🅯🄎

Después de conquistar a miles de lectores, la historia de Olive y Adam finalmente dará el salto a la pantalla.

A poco más de un mes de su estreno en Estados Unidos, Fjord presenta un nuevo póster que vuelve a poner los reflectores sobre la cinta de Cristian Mungiu.

Feed icon
Mundiario
CC BY-SA🅭🅯🄎

A poco más de un mes de su estreno en Estados Unidos, Fjord presenta un nuevo póster que vuelve a poner los reflectores sobre la cinta de Cristian Mungiu.

nelo2309/ShutterstockAmb el preu de l'habitatge assolint màxims en moltes ciutats espanyoles i l'accés a una llar convertit en una de les principals preocupacions socials, el tema de l'habitatge s'ha situat al centre del debat polític i econòmic. En aquest escenari, cada vegada són més els qui consideren que la fiscalitat local hauria de tenir un paper més actiu. La pregunta és senzilla: si el sistema tributari pretén adaptar-se a la capacitat econòmica dels contribuents, ¿ha de continuar pagant el mateix percentatge un habitatge modest, situat en un barri perifèric, que una propietat de gran valor, ubicada en una de les zones més exclusives de la ciutat? Segons el valor del cadastre Actualment, l'impost sobre béns immobles (IBI) constitueix la principal font d'ingressos tributaris dels ajuntaments. El seu funcionament és senzill: cada immoble paga en funció del seu valor cadastral i del tipus aprovat pel municipi. Qui té un habitatge de més valor paga més que qui en té un de més modest. Tanmateix, a diferència de l'IRPF, l'impost no aplica tipus més elevats a mesura que augmenta la riquesa del contribuent, sinó que s'imposa el mateix percentatge a tots els immobles. Un exemple: pensem en dos habitatges situats a la mateixa ciutat. Un té un valor cadastral de 80 000 euros i l'altre d'1 000 000 d'euros. Si el municipi aplica un tipus del 0,70 %, el primer pagarà 560 euros i el segon, 7 000. La diferència rau en el valor cadastral, però tots dos suporten exactament el mateix percentatge de gravamen. Aquí es troba el nucli de la discussió. Què significa realment un IBI progressiu? Quan es parla d'IBI progressiu, se sol pensar en augmentar la tributació dels grans propietaris. Tanmateix, el debat és més ampli. La idea consisteix a introduir mecanismes que permetin adaptar millor l'impost a les diferents realitats del mercat immobiliari. En lloc d'aplicar un únic tipus a tots els habitatges, es podrien establir percentatges diferenciats, en funció de determinades circumstàncies que reflecteixin una major capacitat econòmica. Les fórmules possibles són molt diverses: Introduir escales progressives similars a les de l'IRPF. Establir tipus més elevats per als immobles amb un valor cadastral més alt. Reforçar la tributació dels habitatges permanentment desocupats. Dissenyar recàrrecs específics per als grans tenidors de parcs d'habitatges. Els arguments a favor Els defensors d'aquestes mesures consideren que permetrien que la contribució fiscal reflectís millor les diferències econòmiques existents dins del mercat immobiliari, a més de proporcionar noves eines per impulsar polítiques d'habitatge: Milloraria l'adequació de l'impost al principi de capacitat econòmica. No es tracta únicament que els immobles més valuosos paguin més en termes absoluts, sinó que suportin també una càrrega relativa superior. Permetria protegir millor l'habitatge habitual i alleujar la càrrega tributària de determinades llars. Podria ser una eina útil perquè els ajuntaments desenvolupessin polítiques d'habitatge més actives en un context de forta tensió residencial. Els arguments en contra Per a alguns experts, la progressivitat és més adequada en impostos personals, com l'IRPF, que en tributs com l'IBI, de caràcter real i objectiu, que graven cada immoble de manera individual sense tenir en compte la riquesa global del seu propietari. A més, adverteixen que més complexitat podria generar problemes de gestió, augmentar la conflictivitat i reduir la seguretat jurídica. Altres temen que determinades reformes acabin traslladant costos als llogaters o generant efectes indesitjats sobre la inversió immobiliària. Barcelona obri el debat La qüestió ja no és una mera hipòtesi acadèmica. El maig de 2026, la Comissió d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar una iniciativa per donar suport a una reforma de la Llei reguladora de les hisendes locals que permeti introduir més dosis de progressivitat en l'IBI. La proposta no es limita als grans tenidors, sinó també als immobles buits i als usos no residencials, amb la finalitat d’ “avançar cap a una fiscalitat municipal més progressiva, justa i orientada a garantir el dret a l'habitatge”. El gran obstacle: la llei El principal problema no és polític ni econòmic, sinó jurídic. La legislació vigent configura l'IBI com un impost real i objectiu, per la qual cosa es grava cada immoble i no la situació econòmica global del seu propietari. Com a conseqüència, els ajuntaments disposen d'un marge molt limitat per introduir mecanismes de progressivitat. Per això, qualsevol reforma rellevant exigeix una modificació prèvia de la Llei reguladora de les hisendes locals. Una qüestió de model de ciutat Darrere del debat sobre l'IBI progressiu s'amaga una discussió molt més profunda. La pregunta és quin paper han de tenir els ajuntaments davant del problema de l'habitatge. S'han de limitar a recaptar o poden utilitzar els tributs per afavorir un accés més just a l'habitatge? Per això, la qüestió ja no és només quants diners recapta l'IBI, sinó com pot contribuir a afrontar el problema. Es tracta d'un debat que tot just acaba de començar, però que probablement tindrà un paper important en el futur del finançament local a Espanya. Ha de continuar sent l'IBI un impost essencialment proporcional o ha arribat el moment d'incorporar criteris de progressivitat per adaptar-lo als reptes actuals de l'habitatge? La resposta pot acabar impulsant una de les reformes més importants de la fiscalitat local espanyola des de la creació del mateix impost. Albert Navarro García no rep salari, ni realitza tasques de consultoria, ni posseeix accions, ni rep finançament de cap empresa o organització que pugui obtenir benefici d'aquest article, i ha declarat no tenir vincles rellevants més enllà del càrrec acadèmic citat.

Feed icon
The Conversation
CC BY-ND🅭🅯⊜

nelo2309/ShutterstockAmb el preu de l'habitatge assolint màxims en moltes ciutats espanyoles i l'accés a una llar convertit en una de les principals preocupacions socials, el tema de l'habitatge s'ha situat al centre del debat polític i econòmic. En aquest escenari, cada vegada són més els qui consideren que la fiscalitat local hauria de tenir un paper més actiu. La pregunta és senzilla: si el sistema tributari pretén adaptar-se a la capacitat econòmica dels contribuents, ¿ha de continuar pagant el mateix percentatge un habitatge modest, situat en un barri perifèric, que una propietat de gran valor, ubicada en una de les zones més exclusives de la ciutat? Segons el valor del cadastre Actualment, l'impost sobre béns immobles (IBI) constitueix la principal font d'ingressos tributaris dels ajuntaments. El seu funcionament és senzill: cada immoble paga en funció del seu valor cadastral i del tipus aprovat pel municipi. Qui té un habitatge de més valor paga més que qui en té un de més modest. Tanmateix, a diferència de l'IRPF, l'impost no aplica tipus més elevats a mesura que augmenta la riquesa del contribuent, sinó que s'imposa el mateix percentatge a tots els immobles. Un exemple: pensem en dos habitatges situats a la mateixa ciutat. Un té un valor cadastral de 80 000 euros i l'altre d'1 000 000 d'euros. Si el municipi aplica un tipus del 0,70 %, el primer pagarà 560 euros i el segon, 7 000. La diferència rau en el valor cadastral, però tots dos suporten exactament el mateix percentatge de gravamen. Aquí es troba el nucli de la discussió. Què significa realment un IBI progressiu? Quan es parla d'IBI progressiu, se sol pensar en augmentar la tributació dels grans propietaris. Tanmateix, el debat és més ampli. La idea consisteix a introduir mecanismes que permetin adaptar millor l'impost a les diferents realitats del mercat immobiliari. En lloc d'aplicar un únic tipus a tots els habitatges, es podrien establir percentatges diferenciats, en funció de determinades circumstàncies que reflecteixin una major capacitat econòmica. Les fórmules possibles són molt diverses: Introduir escales progressives similars a les de l'IRPF. Establir tipus més elevats per als immobles amb un valor cadastral més alt. Reforçar la tributació dels habitatges permanentment desocupats. Dissenyar recàrrecs específics per als grans tenidors de parcs d'habitatges. Els arguments a favor Els defensors d'aquestes mesures consideren que permetrien que la contribució fiscal reflectís millor les diferències econòmiques existents dins del mercat immobiliari, a més de proporcionar noves eines per impulsar polítiques d'habitatge: Milloraria l'adequació de l'impost al principi de capacitat econòmica. No es tracta únicament que els immobles més valuosos paguin més en termes absoluts, sinó que suportin també una càrrega relativa superior. Permetria protegir millor l'habitatge habitual i alleujar la càrrega tributària de determinades llars. Podria ser una eina útil perquè els ajuntaments desenvolupessin polítiques d'habitatge més actives en un context de forta tensió residencial. Els arguments en contra Per a alguns experts, la progressivitat és més adequada en impostos personals, com l'IRPF, que en tributs com l'IBI, de caràcter real i objectiu, que graven cada immoble de manera individual sense tenir en compte la riquesa global del seu propietari. A més, adverteixen que més complexitat podria generar problemes de gestió, augmentar la conflictivitat i reduir la seguretat jurídica. Altres temen que determinades reformes acabin traslladant costos als llogaters o generant efectes indesitjats sobre la inversió immobiliària. Barcelona obri el debat La qüestió ja no és una mera hipòtesi acadèmica. El maig de 2026, la Comissió d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar una iniciativa per donar suport a una reforma de la Llei reguladora de les hisendes locals que permeti introduir més dosis de progressivitat en l'IBI. La proposta no es limita als grans tenidors, sinó també als immobles buits i als usos no residencials, amb la finalitat d’ “avançar cap a una fiscalitat municipal més progressiva, justa i orientada a garantir el dret a l'habitatge”. El gran obstacle: la llei El principal problema no és polític ni econòmic, sinó jurídic. La legislació vigent configura l'IBI com un impost real i objectiu, per la qual cosa es grava cada immoble i no la situació econòmica global del seu propietari. Com a conseqüència, els ajuntaments disposen d'un marge molt limitat per introduir mecanismes de progressivitat. Per això, qualsevol reforma rellevant exigeix una modificació prèvia de la Llei reguladora de les hisendes locals. Una qüestió de model de ciutat Darrere del debat sobre l'IBI progressiu s'amaga una discussió molt més profunda. La pregunta és quin paper han de tenir els ajuntaments davant del problema de l'habitatge. S'han de limitar a recaptar o poden utilitzar els tributs per afavorir un accés més just a l'habitatge? Per això, la qüestió ja no és només quants diners recapta l'IBI, sinó com pot contribuir a afrontar el problema. Es tracta d'un debat que tot just acaba de començar, però que probablement tindrà un paper important en el futur del finançament local a Espanya. Ha de continuar sent l'IBI un impost essencialment proporcional o ha arribat el moment d'incorporar criteris de progressivitat per adaptar-lo als reptes actuals de l'habitatge? La resposta pot acabar impulsant una de les reformes més importants de la fiscalitat local espanyola des de la creació del mateix impost. Albert Navarro García no rep salari, ni realitza tasques de consultoria, ni posseeix accions, ni rep finançament de cap empresa o organització que pugui obtenir benefici d'aquest article, i ha declarat no tenir vincles rellevants més enllà del càrrec acadèmic citat.

Apurbo12345/ShutterstockQuan ve la tardor i anem a l'escola, l'aigua de la platja es queda ben sola, però els nostres infants tenen companyia: els virus respiratoris. En particular, n'hi ha un a què pares i mares han temut històricament: el virus respiratori sincitial o VRS, el principal causant de les bronquiolitis en nadons. Recuperació, però amb casos de sibilacions i asma Com explica la Societat Catalana de Pediatria (SCP) a les seves infografies anuals, la bronquiolitis és una inflamació dels bronquíols (les vies respiratòries més petites del pulmó) que en general afecta als menors de 2 anys, però és especialment severa en els lactants de 0 a 6 mesos. Aquesta malaltia pot comprometre la respiració, i tot i que en tot el món causa milers de morts d'infants a l'any, per sort, als països europeus, la majoria d'infants es recuperen en poques setmanes. Això sí, un 15 % dels casos requereix l'ingrés a la Unitat de Cures Intensives Pediàtriques (UCIP) i és comú que els infants que han passat bronquiolitis pateixin de sibilacions recurrents i asma. Diferència entre immunització i vacuna Des d'octubre de 2023, Catalunya és un dels referents mundials en la prevenció d'aquesta malaltia gràcies a l'inici de la campanya d'immunització infantil contra el VRS amb nirsevimab. Aquest medicament és un anticòs monoclonal que s'administra mitjançant una injecció intramuscular en una dosi única a l'infant menor d'un any quan ens acostem a la seva primera temporada de VRS. No és una vacuna, no entrena el cos per a produir anticossos. S'administra directament aquest anticòs i, per tant, la protecció és immediata. Amb una cobertura de al voltant del 90 %, la campanya de 2023 va ser un èxit rotund, doncs va disminuir en un 87.6 % els ingressos hospitalaris per bronquiolitis per VRS, i en un 90.1 % els ingressos a les Unitats de Cures Intensives Pediàtriques. En la figura que segueix aquest paràgraf veiem la incidència (nous casos per cada 100 000 habitants) de bronquiolitis per qualsevol causa a l'eix vertical, i el temps que cobreix una temporada (de setembre a agost) a l'eix horitzontal. El gràfic de l'esquerra mostra les dades dels infants de 0 a 11 mesos, elegibles per immunització amb nirsevimab, i el de la dreta les dels infants d'1 i 2 anys. Les línies de color del gràfic representen la incidència de casos de bronquiolitis per qualsevol causa, és a dir, tant VRS com altres virus, que hi ha hagut cada temporada des del 2020. La línia a ratlles gris mostra la incidència mitjana de bronquiolitis en el període previ a la pandèmia de la covid-19, des de setembre de 2014 a agost de 2020. Nous casos de bronquiolitis en infants de 0 a 11 mesos a l'esquerra i 1 a 2 anys a la dreta, per cada 100 000 habitants (incidència) comparant la temporada mitjana prepandèmica (línia gris puntejada) amb les posteriors (línies de colors). Autora de l'article., CC BY-NC-ND Com podem observar, la línia taronja i la blava fosca es corresponen als anys en què hi havia mesures preventives contra la covid-19, el que anomenem anys de la pandèmia. En aquell període, la incidència de bronquiolitis no era molt alta, gràcies a mesures com el confinament o les restriccions d'interacció social. Quan aquestes mesures van relaxar-se fins a eliminar-se, l'epidèmia de bronquiolitis que va haver-hi va ser molt superior a la mitjana d'abans de la pandèmia, com mostra la corba turquesa de 2022-2023. Després de la introducció de la immunització amb nirsevimab, si ens fixem sobretot en el gràfic de l'esquerra, el dels menors d'1 any, veiem com cap de les epidèmies consecutives de bronquiolitis ha superat la incidència mitjana prepandèmica. De fet, el pic epidèmic de la darrera temporada 2025-2026 no va arribar ni a 100 casos per cada 100 000 habitants. D'altra banda, pels infants d'1 i 2 anys, veiem com la incidència de bronquiolitis ha estat superior consistentment després de la pandèmia comparat amb la mitjana prepandèmica. Tanmateix, a partir de 2023, veiem que comença a decréixer progressivament. Efectivitat a altres països L'èxit s'ha observat també a altres països on s'ha introduït el nirsevimab, com Luxemburg o França. De fet, l'efectivitat al món real del nirsevimab en prevenir les bronquiolitis per VRS, en diferents estudis de l'estat espanyol i als Estats Units ha demostrat ser superior al 80 %, com pot veure’s a la següent figura. Efectivitat del nirsevimab prevenint hospitalitzacions per bronquiolitis causades per VRS, en diferents regions i als assajos clínics. El punt marca la mitjana d'efectivitat i les barres els intervals de confiança al 95 %. Autora de l'article., CC BY-NC-ND El virus no ha desaparegut Hi ha una conclusió clara: no podem parar aquí. El VRS segueix circulant, i els nostres infants segueixen sent susceptibles al virus, i per tant, a desenvolupar bronquiolitis. Que n'hi hagi menys casos actualment que històricament només demostra una cosa: el nirsevimab funciona. I és per això que adherir-se a la campanya d'immunització anual és ara més necessari que mai: continuem donant exemple al món, continuem protegint els nostres infants! Aquest any, la campanya comença l'1 de setembre. Si teniu fills o filles elegibles per a la immunització amb nirsevimab (nascuts entre l'1 d'abril de 2026 i el 31 de març de 2027), no ho dubteu: adheriu-s'hi i protegiu-los! Aquest article ha estat possible gràcies a la col·laboració de Toni Soriano Arandes, metge pediatra i epidemiòleg de l'Institut Català de la Salut, especialista en malalties infeccioses pediàtriques Aida Perramon Malavez no rep salari, ni realitza tasques de consultoria, ni posseeix accions, ni rep finançament de cap empresa o organització que pugui obtenir benefici d'aquest article, i ha declarat no tenir vincles rellevants més enllà del càrrec acadèmic citat.Clara Prats no rep salari, ni realitza tasques de consultoria, ni posseeix accions, ni rep finançament de cap empresa o organització que pugui obtenir benefici d'aquest article, i ha declarat no tenir vincles rellevants més enllà del càrrec acadèmic citat.

Feed icon
The Conversation
CC BY-ND🅭🅯⊜

Apurbo12345/ShutterstockQuan ve la tardor i anem a l'escola, l'aigua de la platja es queda ben sola, però els nostres infants tenen companyia: els virus respiratoris. En particular, n'hi ha un a què pares i mares han temut històricament: el virus respiratori sincitial o VRS, el principal causant de les bronquiolitis en nadons. Recuperació, però amb casos de sibilacions i asma Com explica la Societat Catalana de Pediatria (SCP) a les seves infografies anuals, la bronquiolitis és una inflamació dels bronquíols (les vies respiratòries més petites del pulmó) que en general afecta als menors de 2 anys, però és especialment severa en els lactants de 0 a 6 mesos. Aquesta malaltia pot comprometre la respiració, i tot i que en tot el món causa milers de morts d'infants a l'any, per sort, als països europeus, la majoria d'infants es recuperen en poques setmanes. Això sí, un 15 % dels casos requereix l'ingrés a la Unitat de Cures Intensives Pediàtriques (UCIP) i és comú que els infants que han passat bronquiolitis pateixin de sibilacions recurrents i asma. Diferència entre immunització i vacuna Des d'octubre de 2023, Catalunya és un dels referents mundials en la prevenció d'aquesta malaltia gràcies a l'inici de la campanya d'immunització infantil contra el VRS amb nirsevimab. Aquest medicament és un anticòs monoclonal que s'administra mitjançant una injecció intramuscular en una dosi única a l'infant menor d'un any quan ens acostem a la seva primera temporada de VRS. No és una vacuna, no entrena el cos per a produir anticossos. S'administra directament aquest anticòs i, per tant, la protecció és immediata. Amb una cobertura de al voltant del 90 %, la campanya de 2023 va ser un èxit rotund, doncs va disminuir en un 87.6 % els ingressos hospitalaris per bronquiolitis per VRS, i en un 90.1 % els ingressos a les Unitats de Cures Intensives Pediàtriques. En la figura que segueix aquest paràgraf veiem la incidència (nous casos per cada 100 000 habitants) de bronquiolitis per qualsevol causa a l'eix vertical, i el temps que cobreix una temporada (de setembre a agost) a l'eix horitzontal. El gràfic de l'esquerra mostra les dades dels infants de 0 a 11 mesos, elegibles per immunització amb nirsevimab, i el de la dreta les dels infants d'1 i 2 anys. Les línies de color del gràfic representen la incidència de casos de bronquiolitis per qualsevol causa, és a dir, tant VRS com altres virus, que hi ha hagut cada temporada des del 2020. La línia a ratlles gris mostra la incidència mitjana de bronquiolitis en el període previ a la pandèmia de la covid-19, des de setembre de 2014 a agost de 2020. Nous casos de bronquiolitis en infants de 0 a 11 mesos a l'esquerra i 1 a 2 anys a la dreta, per cada 100 000 habitants (incidència) comparant la temporada mitjana prepandèmica (línia gris puntejada) amb les posteriors (línies de colors). Autora de l'article., CC BY-NC-ND Com podem observar, la línia taronja i la blava fosca es corresponen als anys en què hi havia mesures preventives contra la covid-19, el que anomenem anys de la pandèmia. En aquell període, la incidència de bronquiolitis no era molt alta, gràcies a mesures com el confinament o les restriccions d'interacció social. Quan aquestes mesures van relaxar-se fins a eliminar-se, l'epidèmia de bronquiolitis que va haver-hi va ser molt superior a la mitjana d'abans de la pandèmia, com mostra la corba turquesa de 2022-2023. Després de la introducció de la immunització amb nirsevimab, si ens fixem sobretot en el gràfic de l'esquerra, el dels menors d'1 any, veiem com cap de les epidèmies consecutives de bronquiolitis ha superat la incidència mitjana prepandèmica. De fet, el pic epidèmic de la darrera temporada 2025-2026 no va arribar ni a 100 casos per cada 100 000 habitants. D'altra banda, pels infants d'1 i 2 anys, veiem com la incidència de bronquiolitis ha estat superior consistentment després de la pandèmia comparat amb la mitjana prepandèmica. Tanmateix, a partir de 2023, veiem que comença a decréixer progressivament. Efectivitat a altres països L'èxit s'ha observat també a altres països on s'ha introduït el nirsevimab, com Luxemburg o França. De fet, l'efectivitat al món real del nirsevimab en prevenir les bronquiolitis per VRS, en diferents estudis de l'estat espanyol i als Estats Units ha demostrat ser superior al 80 %, com pot veure’s a la següent figura. Efectivitat del nirsevimab prevenint hospitalitzacions per bronquiolitis causades per VRS, en diferents regions i als assajos clínics. El punt marca la mitjana d'efectivitat i les barres els intervals de confiança al 95 %. Autora de l'article., CC BY-NC-ND El virus no ha desaparegut Hi ha una conclusió clara: no podem parar aquí. El VRS segueix circulant, i els nostres infants segueixen sent susceptibles al virus, i per tant, a desenvolupar bronquiolitis. Que n'hi hagi menys casos actualment que històricament només demostra una cosa: el nirsevimab funciona. I és per això que adherir-se a la campanya d'immunització anual és ara més necessari que mai: continuem donant exemple al món, continuem protegint els nostres infants! Aquest any, la campanya comença l'1 de setembre. Si teniu fills o filles elegibles per a la immunització amb nirsevimab (nascuts entre l'1 d'abril de 2026 i el 31 de març de 2027), no ho dubteu: adheriu-s'hi i protegiu-los! Aquest article ha estat possible gràcies a la col·laboració de Toni Soriano Arandes, metge pediatra i epidemiòleg de l'Institut Català de la Salut, especialista en malalties infeccioses pediàtriques Aida Perramon Malavez no rep salari, ni realitza tasques de consultoria, ni posseeix accions, ni rep finançament de cap empresa o organització que pugui obtenir benefici d'aquest article, i ha declarat no tenir vincles rellevants més enllà del càrrec acadèmic citat.Clara Prats no rep salari, ni realitza tasques de consultoria, ni posseeix accions, ni rep finançament de cap empresa o organització que pugui obtenir benefici d'aquest article, i ha declarat no tenir vincles rellevants més enllà del càrrec acadèmic citat.

53 minutes

Настоящее Время
Feed icon

Все, что нужно знать рано утром 31 августа

Feed icon
Настоящее Время
Attribution+

Все, что нужно знать рано утром 31 августа

Caracas, August 30, 2026 (venezuelanalysis.com) – Venezuelan Acting President Delcy Rodríguez has defended an oil agreement that US President Donald Trump called “the biggest in history.” “The historic agreement with the United States will have a great impact on Venezuelans’ lives in the long term,” she said in a televised broadcast on Saturday evening. “It... The post Venezuela: Rodríguez Touts Trump Oil Deal, Promises ‘Welfare and Prosperity’ appeared first on Venezuelanalysis.

Feed icon
VenezuelaAnalysis
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

Caracas, August 30, 2026 (venezuelanalysis.com) – Venezuelan Acting President Delcy Rodríguez has defended an oil agreement that US President Donald Trump called “the biggest in history.” “The historic agreement with the United States will have a great impact on Venezuelans’ lives in the long term,” she said in a televised broadcast on Saturday evening. “It... The post Venezuela: Rodríguez Touts Trump Oil Deal, Promises ‘Welfare and Prosperity’ appeared first on Venezuelanalysis.

دامون محمدی در برنامه تفسیر خبر: اسرائیل این توانایی را دارد که هر توافقی بین آمریکا و جمهوری اسلامی را بر هم بزند

Feed icon
صدای آمریکا
Public Domain

دامون محمدی در برنامه تفسیر خبر: اسرائیل این توانایی را دارد که هر توافقی بین آمریکا و جمهوری اسلامی را بر هم بزند

Peter Parker volvió a demostrar que sigue siendo uno de los personajes más poderosos del cine. Spider-Man: Brand New Day ya superó los 2.3 mil millones de dólares en taquilla mundial.

Feed icon
Mundiario
CC BY-SA🅭🅯🄎

Peter Parker volvió a demostrar que sigue siendo uno de los personajes más poderosos del cine. Spider-Man: Brand New Day ya superó los 2.3 mil millones de dólares en taquilla mundial.

Di tambang batu kapur Vallecillo, Meksiko, sebuah temuan fosil membuat sejumlah ahli paleontologi kesulitan mengklasifikasikannya. Bentuk tubuhnya tidak sepenuhnya cocok dengan kelompok hiu mana pun yang pernah dikenal, dan setelah diteliti lebih jauh, spesies yang diberi nama Aquilolamna milarcae ini ternyata memiliki ciri gabungan dari dua kelompok hewan laut yang berbeda. Fosil tersebut pertama kali […] The post Mengenal Hiu Elang, Spesies Purba yang Menyerupai Dua Hewan Sekaligus appeared first on Mongabay.co.id.

Feed icon
Mongabay
CC BY-ND🅭🅯⊜

Di tambang batu kapur Vallecillo, Meksiko, sebuah temuan fosil membuat sejumlah ahli paleontologi kesulitan mengklasifikasikannya. Bentuk tubuhnya tidak sepenuhnya cocok dengan kelompok hiu mana pun yang pernah dikenal, dan setelah diteliti lebih jauh, spesies yang diberi nama Aquilolamna milarcae ini ternyata memiliki ciri gabungan dari dua kelompok hewan laut yang berbeda. Fosil tersebut pertama kali […] The post Mengenal Hiu Elang, Spesies Purba yang Menyerupai Dua Hewan Sekaligus appeared first on Mongabay.co.id.

اسکات بسنت، وزیر خزانه‌داری آمریکا، روز یکشنبه ۸ شهریور اعلام کرد دولت پرزیدنت دونالد ترامپ قصد دارد این هفته بانک دیگری را در چارچوب کارزار تشدید فشار بر معاملات مالی جمهوری اسلامی تحریم کند.

Feed icon
صدای آمریکا
Public Domain

اسکات بسنت، وزیر خزانه‌داری آمریکا، روز یکشنبه ۸ شهریور اعلام کرد دولت پرزیدنت دونالد ترامپ قصد دارد این هفته بانک دیگری را در چارچوب کارزار تشدید فشار بر معاملات مالی جمهوری اسلامی تحریم کند.

1 hour

Radio Free Europe/Radio Liberty
Feed icon

Facing increasing confrontations with the West, Russian President Vladimir Putin looks eastward to bolster his country's standing with independents and allies -- including Iran -- at a major summit in Bishkek, the Kyrgyz capital.

Feed icon
Radio Free Europe/Radio Liberty
Attribution+

Facing increasing confrontations with the West, Russian President Vladimir Putin looks eastward to bolster his country's standing with independents and allies -- including Iran -- at a major summit in Bishkek, the Kyrgyz capital.

Venezuela, el país con mayores reservas de petróleo del mundo, acuerda que, durante 25 años (renovables), EE.UU. controlará 65 000 millones de sus barriles. Así, se duplican las reservas estadounidenses a cambio de revitalizar el sector petrolero venezolano.

Feed icon
The Conversation
CC BY-ND🅭🅯⊜

Venezuela, el país con mayores reservas de petróleo del mundo, acuerda que, durante 25 años (renovables), EE.UU. controlará 65 000 millones de sus barriles. Así, se duplican las reservas estadounidenses a cambio de revitalizar el sector petrolero venezolano.

US forces struck two Iranian rocket launchers on Larak Island in the Strait of Hormuz after the Islamic Revolutionary Guards Corps (IRGC) was observed preparing to launch rockets carrying sea mines into the vital waterway, a US official confirmed to RFE/RL.

Feed icon
Radio Free Europe/Radio Liberty
Attribution+

US forces struck two Iranian rocket launchers on Larak Island in the Strait of Hormuz after the Islamic Revolutionary Guards Corps (IRGC) was observed preparing to launch rockets carrying sea mines into the vital waterway, a US official confirmed to RFE/RL.