Open Newswire

Los latinos en Estados Unidos llegan a las elecciones intermedias de 2026 —midterms en inglés—, siendo más numerosos que hace dos años y el gru...

Con el voto por correo en marcha desde el 4 de septiembre y nuevos cambios aprobados por la Junta Estatal de Elecciones de Carolina del Norte (NCSBE), los electores deben conocer tres pasos sencillos para solicitar, completar y devolver correctamente su boleta. La entrada Voto por correo en Carolina del Norte: tres pasos clave se publicó primero en Enlace Latino NC. Voto por correo en Carolina del Norte: tres pasos clave was first posted on septiembre 30, 2026 at 2:49 pm.©2024 "Enlace Latino NC". Use of this feed is for personal non-commercial use only. If you are not reading this article in your feed reader, then the site is guilty of copyright infringement. Please contact me at paola@enlacelatinonc.org

Uma caixa rosa instalada em frente ao Parlamento da Polônia tornou-se o novo símbolo da disputa em torno do direito ao aborto no país. Criada por ativistas feministas, a estrutura permite que mulheres tenham acesso de forma anônima e imediata a medicamentos usados em abortos, em um dos países com as leis mais restritivas da Europa.

Georgia's Promise Scholarship program saw participation increase to approximately 13,500 students for the 2026-2027 school year, following a controversial 2024 legislative expansion that allows public funds to support private and home school tuition. The Current is an inclusive nonprofit, non-partisan news organization providing in-depth watchdog journalism for Savannah and Coastal Georgia’s communities.

Nuclear weapons could be stationed in Latvia if NATO decides to do so and the need arises, Latvian President Edgars Rinkēvičs said.

En un nuevo golpe al narcotráfico, Carabineros del OS7 y la Fiscalía decomisaron casi media tonelada de droga —entre marihuana y pasta base— avaluada en más de 2.400 millones de pesos, tras hallar un vehículo abandonado con patentes adulteradas en la pampa de Antofagasta. Este artículo VIDEO | OS7 de Carabineros incautó casi media tonelada de droga avaluada en más de $2.400 millones en la pampa de Antofagasta fue publicado originalmente en El Diario de Antofagasta.

¿Cuánto me va a costar el examen? ¿Dónde pueden atenderme en español? Hacerse una prueba para detectar el cáncer puede venir acompañado de duda...

Oleshky, a Ukrainian city occupied by Russian forces 9 kilometers from Kherson, is on the brink of a humanitarian catastrophe. Since 2023, the city has been without electricity, gas, or drinking water. Now, Ukrainian teams are airlifting food supplies into the embattled area.

As mudanças climáticas têm recebido atenção no noticiário paranaense diante dos danos causados por eventos meteorológicos extremos. Esses episódios evidenciam a necessidade de incorporar ao planejamento urbano medidas de adaptação, voltadas à redução da exposição e da vulnerabilidade da população, e de mitigação, destinadas à redução das emissões de gases de efeito estufa. De acordo […] Fonte

Clique aqui para Português This article is part of a series on the 2026 Brazilian elections, focusing on the perspectives of Greater Rio’s favelas, and provides an overview of candidacies for federal and state deputy [...]

Tom Bisek and Kimberley Lewis are running for May Town Board Seat 3.

A review team is planning to look at what led to gun violence and how to prevent it. The post Why Indianapolis wants to create a violence reduction council appeared first on Mirror Indy.

Zanin amplia decisão que permite que sites como Fato ou Boato, do TSE, sejam de livre acesso para todos brasileiros O post STF forma maioria para garantir acesso à informação nas eleições apareceu primeiro em Mídia NINJA.

Bryce A Smith and Kathy Stanek are running for Remer Town Board Seat 2.

El delantero del Al Nassr abandonó la concentración y puso rumbo a cualquier parte menos a las órdenes del entrenador portugués.

Just dance/ShutterstockSegur que coneixes algú que a les sis del matí està ple d'energia, preparat per anar al gimnàs, estudiar o començar a treballar. I, probablement, també coneixes algú que a aquella hora encara necessita tres despertadors i un parell de cafès per començar a ser persona. En canvi, quan arriba la nit, mentre el primer ja pensa en posar-se el pijama, el segon es troba en el seu millor moment, concentrat i actiu. Per què passa això? És una qüestió de voluntat, de dormir més o menys hores, o simplement de tenir més energia? La resposta és més interessant del que sembla: tots tenim un rellotge biològic, però no tots el tenim ajustat a la mateixa hora. Els gens rellotge i els missatges que envia la llum El nostre organisme segueix ritmes que es repeteixen aproximadament cada 24 hores, els anomenats ritmes circadiaris. Regulen processos com la temperatura corporal, la secreció d'hormones, la gana, el metabolisme energètic i, evidentment, el cicle de son i vigília. Aquest sistema funciona com una orquestra, i el director es troba al cervell: el nucli supraquiasmàtic, una petita regió de l'hipotàlem que coordina els rellotges distribuïts pels diferents òrgans i teixits del cos. Darrere hi ha una maquinària molecular formada pels gens rellotge, com CLOCK, BMAL1 o PER1-3, que s'activen i es frenen cíclicament i són capaços de generar per sí sols aquests ritmes. Aquest descobriment va merèixer el premi Nobel de Fisiologia o Medicina del 2017, atorgat a Jeffrey C. Hall, Michael Rosbash i Michael W. Young per desxifrar-ne el funcionament. Però com sap el nostre cervell quina hora és realment? Principalment gràcies a la llum. La retina conté un tipus especial de cèl·lules, diferents del cons i els bastons que fem servir per veure: les cèl·lules ganglionars fotosensibles. Contenen un pigment, la melanopsina, especialment sensible a la llum blava, i no serveixen per veure, sinó per informar al nucli supraquiasmàtic “quant de dia hi ha”. Aquest, al seu torn, sincronitza els ritmes biològics de tot l'organisme amb el cicle de dia i nit. La llum, però, no té el mateix efecte a qualsevol hora del dia. Al matí actua com un senyal potent que indica que el dia ha començat i ajuda a mantenir uns horaris més primerencs. En canvi, una exposició intensa a la llum al vespre pot enviar el missatge que el dia continua i retardar el nostre rellotge biològic. Melatonina: l'hormona que ens avisa que és hora de dormir I com es tradueix tot això en les nostres ganes d'anar a dormir? Aquí entra en escena la melatonina, una hormona produïda per la glàndula pineal. Durant el dia, els seus nivells són molt baixos, però al vespre la secreció comença a augmentar, habitualment unes hores abans d'anar a dormir. És com si el cervell ens enviés un missatge dient “ves acabant el què estàs fent, que ja s'acosta l'hora de descansar”. La melatonina no actua com un interruptor que ens adorm de cop, sinó com un senyal biològic que informa a l'organisme que ha arribat la nit. La llum artificial, però, hi pot interferir. Un estudi publicat al 2023 a Nature Human Behavior mostra que la llum rica en tons blaus al vespre, la típica de pantalles i bombetes de llum “freda”, retarda la secreció de melatonina. Per això, quedar-nos fins tard davant d'una pantalla o amb els llums encesos pot fer que el cos rebi el missatge que encara no és hora de dormir. Mussols i aloses: per què el nostre rellotge no va igual Aquí apareix el concepte de cronotip, la nostra predisposició individual a dormir i estar actius en determinats moments del dia. Les persones matutines, conegudes popularment com “aloses”, es desperten aviat i se senten més actives durant les primeres hores del dia. Les nocturnes, els “mussols”, prefereixen anar a dormir més tard i solen estar més despertes al vespre. La majoria de persones, però, ens situem a mig camí. La diferència no és simplement que unes tinguin més son que les altres, sinó que els seus rellotges biològics funcionen en horaris diferents. I bona part d'aquesta diferència ve escrita als gens. Un estudi genètic publicat al 2019 a Nature Communications, amb dades de gairebé 700 000 persones, va identificar més de 350 regions del genoma associades a ser més matiner o més nocturn, un xifra molt superior a la que es coneixia fins aleshores. Això no vol dir que el cronotip sigui una característica completament fixa. La llum, els horaris i els nostres hàbits poden desplaçar una mica aquest rellotge, però sempre partim d'una certa predisposició biològica. Dit d'una altra manera, podem moure una mica les “agulles” del rellotge, però no convertir de la nit al dia un “mussol” en una “alosa” simplement obligant-lo a llevar-se a les sis del matí. Rendir més: no és qüestió d'hora, sinó de sincronia Si el rellotge biològic condiciona quan tenim son i quan estem més desperts, fins a quin punt influeix en el rendiment? El nivell d'alerta de cada persona depèn de dos mecanismes descrits pel cronobiòleg Alexander Borbély en el seu model dels dos processos de la son. El primer és el rellotge circadiari, que marca en quins moments del dia estem més predisposats a dormir o a estar desperts. El segon és la pressió de la son, és a dir, la necessitat de dormir que augmenta com més hores passem desperts. Com que el rellotge circadiari no marca la mateixa hora a tothom, tampoc el moment de màxima alerta és el mateix per a totes les persones. Una revisió publicada el 2025 a Chronobiology International conclou que el cronotip per sí sol no fa que una persona rendeixi millor o pitjor. De fet, no s'ha trobat cap efecte directe del cronotip sobre el rendiment cognitiu. El que sí que s'observa és l'anomenat efecte de sincronia. El rendiment millora quan una tasca coincideix amb el moment del dia biològicament més favorable per a cada persona, sobretot en tasques relacionades amb l'atenció i la memòria. Ara bé, el cronotip no compensa la falta de descans. Qui només ha dormit quatre hores difícilment rendirà bé, encara que sigui el seu moment “preferit” del dia. El problema és que la vida real no sempre permet triar l'horari que més ens convé. Per a molts “mussols”, per exemple, haver de llevar-se molt aviat per anar a classe o a la feina implica dormir menys entre setmana i intentar recuperar les hores perdudes durant el cap de setmana. Aquesta diferència entre els horaris de son dels dies feiners i festius es coneix com a “jet-lag social”, una mena de canvi de fus horari setmanal sense la necessitat d'agafar cap avió. Aquest desajust s'ha relacionat amb un risc més alt d’obesitat i alteracions metabòliques. Com podem ajudar a posar el rellotge en hora? No sempre podem adaptar els horaris de la feina o d'estudi al nostre rellotge biològic, però sí que podem ajudar-lo a funcionar millor. Dormir les hores necessàries, mantenir horaris regulars, fer exercici, aprofitar la llum natural durant el dia i reduir l'exposició a la llum intensa abans d'anar a dormir són hàbits que afavoreixen un bon descans. L'horari dels àpats també hi compta, perquè el nostre metabolisme no funciona exactament igual a qualsevol hora del dia. En general, estem millor preparats per gestionar els àpats durant les hores d'activitat, mentre que desplaçar-los cap a hores més tardanes s'ha associat a respostes metabòliques menys favorables. És una evidència més que el nostre cos no només té en compte què fem, sinó també quan ho fem. Llegir més: Mantindre l’horari d’hivern, ajudaria a adaptar-nos al canvi climàtic? I no només importa quan mengem. El què mengem també podria influir en el funcionament del rellotge biològic. Alguns polifenols presents en aliments com els cítrics, el raïm o el té verd poden modular els ritmes biològics, segons s'ha observat recentment en diferents models experimentals. Compostos com la nobiletina, el resveratrol o l'EGCG afecten l'expressió dels gens rellotge. Encara cal confirmar si el seu consum afavoreix la sincronització dels ritmes biològics ens humans, però aquests estudis obren una línia de recerca prometedora sobre la relació entre alimentació i rellotge biològic. En definitiva, no existeix una única hora del dia en què tothom funcioni millor. El desajust entre el nostre rellotge i els horaris que ens imposa la vida social té un cost real per a la salut i el rendiment, i no és una qüestió de caràcter ni de força de voluntat. Conèixer el nostre cronotip no significa resignar-nos a uns horaris determinats, sinó entendre una mica millor com funciona el nostre cos. Vol participar a The Conversation amb un article com aquest? Envieu-nos les vostres propostes d'article divulgatiu i col·laboreu amb la vostra expertesa per fer avançar el coneixement de la societat i apropar la ciència a tothom. Sou un mitjà de comunicació? Podeu republicar els nostres articles de manera fàcil i gratuïta. Creiem en el flux lliure de la informació i publiquem sota una llicència Creative Commons. Gerard Aragonès Bargalló no rep salari, ni realitza tasques de consultoria, ni posseeix accions, ni rep finançament de cap empresa o organització que pugui obtenir benefici d'aquest article, i ha declarat no tenir vincles rellevants més enllà del càrrec acadèmic citat.

Henry C. Ambelang and Matthew R. Mallie are running for Judge Bench 2, one of 27 district court judgeships in the Ninth Judicial District, which serves north-central and northwestern Minnesota.

As Rep. Liz Hanbidge started promoting her bill to educate and promote health access for women experiencing perimenopause and menopause this week, one fellow lawmaker said he’d support the measure — but wished she’d stop talking about it.  “He asked me to stop talking about it because he thinks it’s gross,” Hanbidge (D-Montgomery) said. “To […]

Генэральныя пракуроры Расеі, Беларусі, Казахстану, Кіргізстану, Таджыкістану і Ўзбэкістану падпісалі пагадненьне аб супрацоўніцтве ў барацьбе з тэрарызмам і экстрэмізмам

Ellen Bomstad and Carol Ann Gilbertson are running for the Itasca at large seat in the Northern Itasca Hospital District, which governs the Bigfork Valley health system.Tracy Boldt and Matthew Niemala are running for the Marcell Township seat.