7 minutes
The Troika countries on Thursday said any changes to South Sudan’s 2018 peace agreement must The post US says 2018 peace deal cannot be amended without all parties appeared first on Radio Tamazuj.
The Troika countries on Thursday said any changes to South Sudan’s 2018 peace agreement must The post US says 2018 peace deal cannot be amended without all parties appeared first on Radio Tamazuj.
9 minutes
A proposición de Lei Lingua Vital, que se presentará en setembro, incluirá a derrogación do decreto de plurilingüismo, o recoñecemento do galego como lingua vehicular e de acollida en todos os niveis, o aproveitamento da lusofonía e chama a "blindar a oferta positiva na administración, xustiza e sanidade". “Incumprir o Plan de Normalizació non ten custes”, pero “incumprir a lei, si”, subliña Marcos Maceira, voceiro da plataforma.
A proposición de Lei Lingua Vital, que se presentará en setembro, incluirá a derrogación do decreto de plurilingüismo, o recoñecemento do galego como lingua vehicular e de acollida en todos os niveis, o aproveitamento da lusofonía e chama a "blindar a oferta positiva na administración, xustiza e sanidade". “Incumprir o Plan de Normalizació non ten custes”, pero “incumprir a lei, si”, subliña Marcos Maceira, voceiro da plataforma.
10 minutes
A Sareb, o 'banco malo', é titular de máis da metade das vivendas baleiras inscritas no censo da Xunta cuxos datos vén de liberar Praza.gal, co Santander como segundo gran propietario. Estes pisos ou os públicos promovidos pola Xunta non cobren, nin de lonxe, as que van ir perdendo a condición de protexidas ata 2030 (máis de 35.000) e equivalen a apenas un 12% da demanda de pisos de protección no país
10 minutes
A Sareb, o 'banco malo', é titular de máis da metade das vivendas baleiras inscritas no censo da Xunta cuxos datos vén de liberar Praza.gal, co Santander como segundo gran propietario. Estes pisos ou os públicos promovidos pola Xunta non cobren, nin de lonxe, as que van ir perdendo a condición de protexidas ata 2030 (máis de 35.000) e equivalen a apenas un 12% da demanda de pisos de protección no país
11 minutes
Palmyra Atoll in the North Pacific is one of the most remote island systems on Earth. A native rainforest tree on the island performs a critical ecological service by providing nesting sites for thousands of seabirds, whose guano fuels the surrounding coral reefs. But a new study revealed that this entire cycle depends on an […]
Palmyra Atoll in the North Pacific is one of the most remote island systems on Earth. A native rainforest tree on the island performs a critical ecological service by providing nesting sites for thousands of seabirds, whose guano fuels the surrounding coral reefs. But a new study revealed that this entire cycle depends on an […]
13 minutes
Suasana pesisir desa Pulau Numbing, Kabupaten Bintan, Kepulauan Riau terlihat lengang sore itu, Mei 2026. Hanya ada beberapa nelayan yang sibuk memperbaiki jaring di teras rumah mereka. Suasana lengang itu seolah mengkonfirmasi kondisi kampung yang sedang “bergejolak” sejak rencana tambang pasir laut mencuat di sekitar pulau. Para nelayan terbelah. Sebagian menerima aktivitas berbalut proyek pembersihan […] The post Tambang Pasir Laut Usik Ketenangan Warga Bintan appeared first on Mongabay.co.id.
Suasana pesisir desa Pulau Numbing, Kabupaten Bintan, Kepulauan Riau terlihat lengang sore itu, Mei 2026. Hanya ada beberapa nelayan yang sibuk memperbaiki jaring di teras rumah mereka. Suasana lengang itu seolah mengkonfirmasi kondisi kampung yang sedang “bergejolak” sejak rencana tambang pasir laut mencuat di sekitar pulau. Para nelayan terbelah. Sebagian menerima aktivitas berbalut proyek pembersihan […] The post Tambang Pasir Laut Usik Ketenangan Warga Bintan appeared first on Mongabay.co.id.
14 minutes

Kottbusser Tor – Kreisverkehr (+U-Bahn-Station) unter Beobachtung. – Gemeinfrei-ähnlich freigegeben durch unsplash.com: Mikolas VoborskyDie Berliner Polizei hat sich für eine Verhaltensscanner-Software entschieden. Die automatisierte Überwachung des öffentlichen Raums soll noch in diesem Quartal am Kottbusser Tor starten. Später soll das System auch an weiteren hochfrequentierten Orten das Verhalten von Passant*innen analysieren.

14 minutes
Kottbusser Tor – Kreisverkehr (+U-Bahn-Station) unter Beobachtung. – Gemeinfrei-ähnlich freigegeben durch unsplash.com: Mikolas VoborskyDie Berliner Polizei hat sich für eine Verhaltensscanner-Software entschieden. Die automatisierte Überwachung des öffentlichen Raums soll noch in diesem Quartal am Kottbusser Tor starten. Später soll das System auch an weiteren hochfrequentierten Orten das Verhalten von Passant*innen analysieren.
15 minutes
Семей полигонынан зардап шеккендер үшін радиацияны бағалаудың жаңа әдісі әзірленеді. Бұл жөнінде депутаттық сауалға жауап берген премьер-министр Олжас Бектенов осы апта ортасында айтты. Зерттеуді Семей медициналық университеті жүргізеді. Ол 2026 жылдың соңына дейін аяқталуы керек. 2027 жылы нәтижесі белгілі болады. Жаңа әдіс әрбір адамға радиацияның қалай әсер еткенін анығырақ білуге мүмкіндік береді деп айтылады. Соның негізінде әлеуметтік қолдау шаралары бойынша шешімдер қабылданады,...
Семей полигонынан зардап шеккендер үшін радиацияны бағалаудың жаңа әдісі әзірленеді. Бұл жөнінде депутаттық сауалға жауап берген премьер-министр Олжас Бектенов осы апта ортасында айтты. Зерттеуді Семей медициналық университеті жүргізеді. Ол 2026 жылдың соңына дейін аяқталуы керек. 2027 жылы нәтижесі белгілі болады. Жаңа әдіс әрбір адамға радиацияның қалай әсер еткенін анығырақ білуге мүмкіндік береді деп айтылады. Соның негізінде әлеуметтік қолдау шаралары бойынша шешімдер қабылданады,...
16 minutes
Le Conseil des droits de l’homme de l’ONU se réunit en urgence ce vendredi 3 juillet 2026 pour discuter de la situation humanitaire à El-Obeid, dans le Kordofan du Nord. La ville est encerclée depuis des mois par les forces paramilitaires du général Hemedti – qui se battent contre l’armée régulière depuis trois ans. Les frappes de drones sur El-Obeid se sont intensifiées ces dernières semaines. Et de nombreux observateurs craignent une attaque imminente sur la ville.
Le Conseil des droits de l’homme de l’ONU se réunit en urgence ce vendredi 3 juillet 2026 pour discuter de la situation humanitaire à El-Obeid, dans le Kordofan du Nord. La ville est encerclée depuis des mois par les forces paramilitaires du général Hemedti – qui se battent contre l’armée régulière depuis trois ans. Les frappes de drones sur El-Obeid se sont intensifiées ces dernières semaines. Et de nombreux observateurs craignent une attaque imminente sur la ville.
20 minutes
Подтвердить достоверность и полноту этих данных в условиях полномасштабного вторжения РФ в Украину редакция не имеет возможности, однако продолжает искать подтверждения указанных сообщений
Подтвердить достоверность и полноту этих данных в условиях полномасштабного вторжения РФ в Украину редакция не имеет возможности, однако продолжает искать подтверждения указанных сообщений
20 minutes
Su habilidad para acumular autoridad sin abolir formalmente la República dio origen a un sistema de gobierno que perduró durante siglos Octavio y la batalla de Accio, el fin de Cleopatra y del Egipto independiente Octavio es recordado como el vencedor de Marco Antonio y Cleopatra, pero su verdadera hazaña fue política. La victoria obtenida frente a las costas de Accio en el año 31 a. C. encaminó de forma decisiva el desenlace de la última gran guerra civil de la República romana, aunque su mayor consecuencia llegó después. Aprovechando la desaparición de sus principales rivales y la incorporación de Egipto al dominio romano, el heredero de Julio César inició una reorganización gradual de las instituciones que acabaría dando origen a un nuevo modelo de gobierno. No se proclamó emperador de un día para otro ni abolió la República, pero construyó un poder personal que cambiaría para siempre la historia de Roma. De heredero de César a dueño de la guerra El asesinato de Julio César en el año 44 a. C. dejó a Roma sumida en una nueva etapa de enfrentamientos internos. Las instituciones republicanas seguían existiendo, pero llevaban décadas debilitadas por las luchas entre las principales familias políticas y por el creciente protagonismo de los grandes generales. En ese escenario emergió Octavio, hijo adoptivo y heredero testamentario de César, que muy pronto comenzó a disputar el control de la República. Tras la formación del Segundo Triunvirato, Octavio y Marco Antonio compartieron temporalmente el poder, aunque la alianza nunca fue estable. Mientras Octavio reforzaba su posición en Occidente, Antonio estableció su centro de operaciones en Oriente junto a Cleopatra VII. La reina de Egipto aportaba recursos económicos, una poderosa flota y un reino estratégico para controlar el Mediterráneo oriental. Octavio explotó esa alianza en el terreno político y propagandístico, presentando a Antonio como un dirigente que había subordinado los intereses de Roma a los de una soberana extranjera. La difusión del contenido del testamento de Antonio, en el que reconocía derechos a los hijos de Cleopatra, contribuyó a deteriorar definitivamente su imagen y preparó el terreno para el enfrentamiento final. Accio: la victoria que abrió una nueva etapa El desenlace de la guerra comenzó a decidirse el 2 de septiembre del año 31 a. C., cuando las flotas de ambos bandos se enfrentaron frente al promontorio de Accio, en la costa occidental de Grecia. Bajo el mando de Marco Vipsanio Agripa (futuro César Augusto), las fuerzas de Octavio derrotaron a Marco Antonio y Cleopatra en la mayor batalla naval de la guerra civil. Tras la retirada de Cleopatra y la salida de Antonio del combate, las fuerzas de Octavio quedaron en ventaja y, durante los meses siguientes, completaron la conquista de Egipto. La victoria militar resolvió el equilibrio del conflicto y, sobre todo, eliminó el último gran obstáculo que impedía a Octavio ejercer un dominio incontestado sobre Roma. La batalla de Accio (1672), por Lorenzo A. Castro, Museo Marítimo Nacional. La derrota en Accio no puso fin de inmediato a la guerra, pero sí hizo irreversible su desenlace. Marco Antonio y Cleopatra regresaron a Alejandría con la esperanza de reorganizar sus fuerzas y negociar una salida, mientras Octavio consolidaba su control sobre Oriente. Sin embargo, muchos de los antiguos aliados de Antonio abandonaron su causa y el equilibrio político se inclinó definitivamente hacia el vencedor. Un año después, las tropas romanas entraron en Egipto. Antonio, convencido de que Cleopatra había muerto, decidió suicidarse. La reina intentó negociar con Octavio, pero al comprender que sería llevada a Roma para formar parte de su triunfo también puso fin a su vida. Con la desaparición de ambos terminó la dinastía ptolemaica y Egipto dejó de ser un reino independiente para convertirse en un territorio administrado directamente por Octavio. El hombre que concentró el poder La conquista de Egipto otorgó a Octavio una posición que ningún dirigente romano había disfrutado hasta entonces. Además de eliminar a sus últimos rivales, pasó a controlar uno de los territorios más ricos del Mediterráneo, una fuente extraordinaria de ingresos y el principal proveedor de cereal para Roma. Egipto quedó bajo su autoridad directa y el acceso de los senadores al territorio fue restringido, una decisión que refleja el enorme valor estratégico que atribuía a aquel enclave. El control de sus recursos reforzó su posición y redujo la capacidad de cualquier posible oposición. Pero el poder de Octavio no se construyó únicamente sobre la victoria militar. También fue el resultado de una calculada estrategia política. Se presentó como el dirigente que había devuelto la paz tras décadas de guerras civiles y evitó alimentar la imagen de un conquistador que había derrotado a otros romanos. Su propaganda insistía en que el conflicto había sido contra Cleopatra y la amenaza que representaba para Roma, una interpretación que reforzaba su legitimidad ante la población. Al mismo tiempo, impulsó monumentos conmemorativos, fundó Nicópolis junto al escenario de Accio para recordar la victoria y vinculó su figura a la restauración del orden y de las tradiciones romanas. "Cleopatra mostrando a Octavio el busto de Julio César!", de Pompeo Batoni Del triunfo militar al nacimiento del Principado La mayor habilidad de Octavio consistió en transformar su posición sin romper formalmente con las instituciones existentes. El Senado siguió funcionando, las magistraturas continuaron desempeñando sus funciones y la República conservó buena parte de su estructura. Sin embargo, el vencedor de Accio fue acumulando progresivamente el mando del ejército, la dirección de las principales provincias y las competencias que le permitían convertirse en la figura decisiva de la política romana. El cambio no fue una ruptura repentina, sino una evolución que alteró el equilibrio institucional sin eliminar la apariencia republicana. Ese modelo recibiría el nombre de Principado y marcaría el inicio de una nueva etapa en la historia de Roma. El nacimiento de un nuevo orden La victoria de Accio y la posterior conquista de Egipto permitieron a Octavio culminar un proceso de concentración de poder que transformó de forma definitiva el sistema político romano. Sin abolir formalmente la República, fue acumulando competencias y autoridad hasta convertirse en el centro de todas las decisiones del Estado. Años después, el Senado le concedería el título de Augusto, con el que pasaría definitivamente a la historia. Aquel reconocimiento no fue el inicio de su poder, sino la culminación de un proceso que había comenzado tras la victoria de Accio y continuado con la reorganización del Estado.
Su habilidad para acumular autoridad sin abolir formalmente la República dio origen a un sistema de gobierno que perduró durante siglos Octavio y la batalla de Accio, el fin de Cleopatra y del Egipto independiente Octavio es recordado como el vencedor de Marco Antonio y Cleopatra, pero su verdadera hazaña fue política. La victoria obtenida frente a las costas de Accio en el año 31 a. C. encaminó de forma decisiva el desenlace de la última gran guerra civil de la República romana, aunque su mayor consecuencia llegó después. Aprovechando la desaparición de sus principales rivales y la incorporación de Egipto al dominio romano, el heredero de Julio César inició una reorganización gradual de las instituciones que acabaría dando origen a un nuevo modelo de gobierno. No se proclamó emperador de un día para otro ni abolió la República, pero construyó un poder personal que cambiaría para siempre la historia de Roma. De heredero de César a dueño de la guerra El asesinato de Julio César en el año 44 a. C. dejó a Roma sumida en una nueva etapa de enfrentamientos internos. Las instituciones republicanas seguían existiendo, pero llevaban décadas debilitadas por las luchas entre las principales familias políticas y por el creciente protagonismo de los grandes generales. En ese escenario emergió Octavio, hijo adoptivo y heredero testamentario de César, que muy pronto comenzó a disputar el control de la República. Tras la formación del Segundo Triunvirato, Octavio y Marco Antonio compartieron temporalmente el poder, aunque la alianza nunca fue estable. Mientras Octavio reforzaba su posición en Occidente, Antonio estableció su centro de operaciones en Oriente junto a Cleopatra VII. La reina de Egipto aportaba recursos económicos, una poderosa flota y un reino estratégico para controlar el Mediterráneo oriental. Octavio explotó esa alianza en el terreno político y propagandístico, presentando a Antonio como un dirigente que había subordinado los intereses de Roma a los de una soberana extranjera. La difusión del contenido del testamento de Antonio, en el que reconocía derechos a los hijos de Cleopatra, contribuyó a deteriorar definitivamente su imagen y preparó el terreno para el enfrentamiento final. Accio: la victoria que abrió una nueva etapa El desenlace de la guerra comenzó a decidirse el 2 de septiembre del año 31 a. C., cuando las flotas de ambos bandos se enfrentaron frente al promontorio de Accio, en la costa occidental de Grecia. Bajo el mando de Marco Vipsanio Agripa (futuro César Augusto), las fuerzas de Octavio derrotaron a Marco Antonio y Cleopatra en la mayor batalla naval de la guerra civil. Tras la retirada de Cleopatra y la salida de Antonio del combate, las fuerzas de Octavio quedaron en ventaja y, durante los meses siguientes, completaron la conquista de Egipto. La victoria militar resolvió el equilibrio del conflicto y, sobre todo, eliminó el último gran obstáculo que impedía a Octavio ejercer un dominio incontestado sobre Roma. La batalla de Accio (1672), por Lorenzo A. Castro, Museo Marítimo Nacional. La derrota en Accio no puso fin de inmediato a la guerra, pero sí hizo irreversible su desenlace. Marco Antonio y Cleopatra regresaron a Alejandría con la esperanza de reorganizar sus fuerzas y negociar una salida, mientras Octavio consolidaba su control sobre Oriente. Sin embargo, muchos de los antiguos aliados de Antonio abandonaron su causa y el equilibrio político se inclinó definitivamente hacia el vencedor. Un año después, las tropas romanas entraron en Egipto. Antonio, convencido de que Cleopatra había muerto, decidió suicidarse. La reina intentó negociar con Octavio, pero al comprender que sería llevada a Roma para formar parte de su triunfo también puso fin a su vida. Con la desaparición de ambos terminó la dinastía ptolemaica y Egipto dejó de ser un reino independiente para convertirse en un territorio administrado directamente por Octavio. El hombre que concentró el poder La conquista de Egipto otorgó a Octavio una posición que ningún dirigente romano había disfrutado hasta entonces. Además de eliminar a sus últimos rivales, pasó a controlar uno de los territorios más ricos del Mediterráneo, una fuente extraordinaria de ingresos y el principal proveedor de cereal para Roma. Egipto quedó bajo su autoridad directa y el acceso de los senadores al territorio fue restringido, una decisión que refleja el enorme valor estratégico que atribuía a aquel enclave. El control de sus recursos reforzó su posición y redujo la capacidad de cualquier posible oposición. Pero el poder de Octavio no se construyó únicamente sobre la victoria militar. También fue el resultado de una calculada estrategia política. Se presentó como el dirigente que había devuelto la paz tras décadas de guerras civiles y evitó alimentar la imagen de un conquistador que había derrotado a otros romanos. Su propaganda insistía en que el conflicto había sido contra Cleopatra y la amenaza que representaba para Roma, una interpretación que reforzaba su legitimidad ante la población. Al mismo tiempo, impulsó monumentos conmemorativos, fundó Nicópolis junto al escenario de Accio para recordar la victoria y vinculó su figura a la restauración del orden y de las tradiciones romanas. "Cleopatra mostrando a Octavio el busto de Julio César!", de Pompeo Batoni Del triunfo militar al nacimiento del Principado La mayor habilidad de Octavio consistió en transformar su posición sin romper formalmente con las instituciones existentes. El Senado siguió funcionando, las magistraturas continuaron desempeñando sus funciones y la República conservó buena parte de su estructura. Sin embargo, el vencedor de Accio fue acumulando progresivamente el mando del ejército, la dirección de las principales provincias y las competencias que le permitían convertirse en la figura decisiva de la política romana. El cambio no fue una ruptura repentina, sino una evolución que alteró el equilibrio institucional sin eliminar la apariencia republicana. Ese modelo recibiría el nombre de Principado y marcaría el inicio de una nueva etapa en la historia de Roma. El nacimiento de un nuevo orden La victoria de Accio y la posterior conquista de Egipto permitieron a Octavio culminar un proceso de concentración de poder que transformó de forma definitiva el sistema político romano. Sin abolir formalmente la República, fue acumulando competencias y autoridad hasta convertirse en el centro de todas las decisiones del Estado. Años después, el Senado le concedería el título de Augusto, con el que pasaría definitivamente a la historia. Aquel reconocimiento no fue el inicio de su poder, sino la culminación de un proceso que había comenzado tras la victoria de Accio y continuado con la reorganización del Estado.
20 minutes
Un equipo del CSIC ha desarrollado un dispositivo de bajo coste que actúa como un ‘coterapeuta’ y emplea inteligencia artificial para interpretar el tono de voz y los gestos de los niños con el objetivo de facilitar la comunicación. El robot, que ha comenzado sus primeras pruebas en el mes de junio en Madrid, utiliza modelos matemáticos para tomar decisiones y expresar emociones de forma autónoma.
Un equipo del CSIC ha desarrollado un dispositivo de bajo coste que actúa como un ‘coterapeuta’ y emplea inteligencia artificial para interpretar el tono de voz y los gestos de los niños con el objetivo de facilitar la comunicación. El robot, que ha comenzado sus primeras pruebas en el mes de junio en Madrid, utiliza modelos matemáticos para tomar decisiones y expresar emociones de forma autónoma.
21 minutes
Los gatos silvestres pueden convertirse en una amenaza para la supervivencia de especies locales, sobre todo si se sobrealimentan. Un nuevo estudio relaciona a estos felinos con la reducción del tamaño corporal de los lagartos endémicos de Canarias, así como con la pérdida de volumen en sus poblaciones.
Los gatos silvestres pueden convertirse en una amenaza para la supervivencia de especies locales, sobre todo si se sobrealimentan. Un nuevo estudio relaciona a estos felinos con la reducción del tamaño corporal de los lagartos endémicos de Canarias, así como con la pérdida de volumen en sus poblaciones.
21 minutes
A los egipcios queer, las redes sociales les brindan conexión, pero también los expone a vigilancia, trampas y acoso en virtud de leyes sobre ciberdelincuencia que cada vez están más difundidas.
A los egipcios queer, las redes sociales les brindan conexión, pero también los expone a vigilancia, trampas y acoso en virtud de leyes sobre ciberdelincuencia que cada vez están más difundidas.
21 minutes
العنف الداخليكأنّها أتيةٌ من بعيد، من زمن سحيق لا تبلغه الذاكرة، وماضيةٌ إلى مستقبل لا يستشرفه الخيال. كأنّها بلا بداية ولا نهاية. تُذكِّرني أحياناً باجتياح عام 1982 وبحصار بيروت، مع أنّني لم أولد سوى في العام التالي. وتذكّرني، في أحيان أخرى، بحرب تموز 2006 التي لا أذكر منها الكثير. وتذكّرني أيضاً باغتيال رفيق الحريري، وبتمرّد حزب الله المسلّح في 7 أيار 2008، وبالحرب الأهلية التي انتهت وأنا في السابعة من عمري. إنّها تستدعي إلى ذاكرتي أحداثاً ووقائعَ عشت بعضها وشهدت عليه، فيما لم أعرف بعضها الآخر إلّا ممّا سمعت أو قرأت. لكن كيف للحرب الجارية أن تُعيد إلى ذهني ذلك كلّه؟يُقال إنّ الشيء بالشيء يُذكر. غير أنّ ما يُستعاد هنا ليس العنف وحده، أو بالأحرى ليس العنف بصورته الخام، أي بما هو مجرّد قتل أو تدمير. فما يربط تلك الوقائع والأحداث بالحرب الجارية عنفٌ ينبثق من داخل المجتمع، فيفجّره ويُشظّيه، أو يدفعه إلى شفير الانفجار والتشظّي. فحتّى الحرب التي يشنّها اليوم طرفٌ خارجيٌّ على لبنان انقلبت صراعاً أهليّاً انقسم فيه اللبنانيون بين مَن يُحمِّل فريقاً داخليّاً مسؤوليّة التسبّب بالحرب، ومَن يتّهم الفريق الآخر بالعمالة للعدوّ الخارجي.ما يجعل الأمور مربِكةً وأكثر تعقيداً أنّ في كلٍّ من الاتّهامَين قدراً من الحقيقة. فحزب الله هو مَن فتح جبهة الحرب في 8 تشرين الأوّل 2023، ولم يُبدِ في قراره هذا أيّ اكتراث بالمصلحة اللبنانيّة. وقد تصرّف إذّاك بوصفه جماعة أهليّة لها مصالح داخليّة وخارجيّة تتمايز عن مصالح الجماعات الأخرى بل تتناقض معها. لذلك فإنّ وحشيّة إسرائيل، مهما استفحلت، لا تلغي حقيقة أنّ ما نعيشه اليوم حربٌ بادرت إلى شنّها إحدى الجماعات اللبنانيّة.اتفاق يبحث عن خلافهأمّا السلطة اللبنانيّة، ممثَّلةً بالحكومة ورئاسة الجمهوريّة، فتتصرّف كما لو أنّ نزاعها الوحيد هو مع حزب الله، فيما تبدو إسرائيل، من منظورها، طرفاً غير معادٍ. ولعلّ أبرز دليل على ذلك، من بين أدّلة باتت كثيرة، «اتفاق الإطار» الذي يكاد يقول صراحةً إنّ لا خلاف بين الحكومتَين اللبنانيّة والإسرائيليّة، وإنّ المشكلة الوحيدة التي يعاني منها الطرفان، وينبغي لهما التعاون على معالجتها، هي سلاح حزب الله. والأدهى أنّ هذا الاتّفاق يبرّر لإسرائيل جرائم الحرب التي ارتكبتها أو قد ترتكبها في المستقبل. فالعمليات العسكريّة الإسرائيلية في لبنان– وفقاً لما جاء في نص الاتفاق– هي حصراً نتيجة للهجمات والتهديدات والنوايا العدائية الصادرة عن الجماعات المسلّحة غير التابعة للدولة، ولا سيما حزب الله. بكلمات أخرى: إذا قصفت طائرة إسرائيليّة مبنى مدنيّاً وقتلت جميع مَن فيه، فإن ذلك لا يُعدّ سوى نتيجة للهجمات والتهديدات والنوايا العدائية الصادرة عن حزب الله. غير أنّ جرائم الحرب هي، تعريفاً، ما لا يمكن تبريره تحت أيّ ظرف، وأيّاً يكن الطرف البادئ بالحرب، وهو ما تدركه إسرائيل جيّداً. لذلك توجّب على الحكومة اللبنانيّة الالتزام بعدم ملاحقة إسرائيل في المحافل السياسية أو القانونية الدولية. هكذا تكون قد تخلّت عن ورقة تفاوضية يستطيع حتّى العاجز عجزاً مطلقاً أن يتمسّك بها، ألا وهي القول إنّ الجريمةَ جريمةٌ والعدوانَ عدوانٌ. الدولة كجماعة أهليةهذا كلّه، على الرغم من فداحته وسرياليّته، لا يجعل من السلطة اللبنانية خائنةً أو عميلةً، بل يكشف أنّها تتصرّف بوصفها جماعة أهليّة تناصب العداء لجماعة أهليّة أخرى هي حزب الله. ثمّة حربٌ أهليّة تخاض بوساطةٍ إسرائيليّة بين هذين الطرفَين اللبنانيَّين. وفي الحروب الأهليّة، لا مصلحة وطنية عليا، ولا خائن أو عميل. هناك فقط الولاء الأعمى للجماعة، نصرةً لسطوتها ومصالحها. أمّا كلّ ما عدا ذلك، من قبيل المقاومة وتحرير الأرض، أو السيادة وبناء الدولة، فلا يعدو أن يكون أحجبةً شفافة للعصبيّة الأهليّة.لا يُغيّر شيئاً أنّ رئيس الجمهوريّة ورئيس الحكومة ليسا من زعماء الطوائف، وأنّهما أتيا من خارج ما يُسمّى «الطبقة السياسيّة». فالنظام السياسي الذي ابتلعهما، أو تكيّفا معه، هو نظام حربٍ أهليّة باردة. وقد بدأ هذا النظام يخرج من طوره البارد، مقترباً من لحظة الانشطار والتشظّي. فالدولة اللبنانيّة، على عكس ما يُقال عن مضيّها في مسار التعافي والنهوض، باتت طرفاً في نزاع أهليّ، وانحدرت إلى مرتبة الجماعة الأهليّة.لا يمكن لأحد أن يعلم متى يحصل الانفجار، أو ما إذا كان سيحصل أصلاً. لكنّ المؤكّد أنّه أصبح احتمالاً يلوح في مستقبل غير بعيد. وكأنّ اللبنانيين مصابون بلعنة التكرار. وكأنّهم استبطنوا إرث حروبهم الأهليّة، فتحوّل الإرث إلى ما يُشبه الغريزة: غريزة عمياء وبلهاء، كما كلّ الغرائز. ولذلك قد يشعر الواحد أحياناً بأنّ الحرب الجاريّة مِن صنع أيدينا: بأنّها عقاب إلهي على خطيئة أصليّة ارتكبناها في زمن سحيق لا تبلغه الذاكرة.
21 minutes
العنف الداخليكأنّها أتيةٌ من بعيد، من زمن سحيق لا تبلغه الذاكرة، وماضيةٌ إلى مستقبل لا يستشرفه الخيال. كأنّها بلا بداية ولا نهاية. تُذكِّرني أحياناً باجتياح عام 1982 وبحصار بيروت، مع أنّني لم أولد سوى في العام التالي. وتذكّرني، في أحيان أخرى، بحرب تموز 2006 التي لا أذكر منها الكثير. وتذكّرني أيضاً باغتيال رفيق الحريري، وبتمرّد حزب الله المسلّح في 7 أيار 2008، وبالحرب الأهلية التي انتهت وأنا في السابعة من عمري. إنّها تستدعي إلى ذاكرتي أحداثاً ووقائعَ عشت بعضها وشهدت عليه، فيما لم أعرف بعضها الآخر إلّا ممّا سمعت أو قرأت. لكن كيف للحرب الجارية أن تُعيد إلى ذهني ذلك كلّه؟يُقال إنّ الشيء بالشيء يُذكر. غير أنّ ما يُستعاد هنا ليس العنف وحده، أو بالأحرى ليس العنف بصورته الخام، أي بما هو مجرّد قتل أو تدمير. فما يربط تلك الوقائع والأحداث بالحرب الجارية عنفٌ ينبثق من داخل المجتمع، فيفجّره ويُشظّيه، أو يدفعه إلى شفير الانفجار والتشظّي. فحتّى الحرب التي يشنّها اليوم طرفٌ خارجيٌّ على لبنان انقلبت صراعاً أهليّاً انقسم فيه اللبنانيون بين مَن يُحمِّل فريقاً داخليّاً مسؤوليّة التسبّب بالحرب، ومَن يتّهم الفريق الآخر بالعمالة للعدوّ الخارجي.ما يجعل الأمور مربِكةً وأكثر تعقيداً أنّ في كلٍّ من الاتّهامَين قدراً من الحقيقة. فحزب الله هو مَن فتح جبهة الحرب في 8 تشرين الأوّل 2023، ولم يُبدِ في قراره هذا أيّ اكتراث بالمصلحة اللبنانيّة. وقد تصرّف إذّاك بوصفه جماعة أهليّة لها مصالح داخليّة وخارجيّة تتمايز عن مصالح الجماعات الأخرى بل تتناقض معها. لذلك فإنّ وحشيّة إسرائيل، مهما استفحلت، لا تلغي حقيقة أنّ ما نعيشه اليوم حربٌ بادرت إلى شنّها إحدى الجماعات اللبنانيّة.اتفاق يبحث عن خلافهأمّا السلطة اللبنانيّة، ممثَّلةً بالحكومة ورئاسة الجمهوريّة، فتتصرّف كما لو أنّ نزاعها الوحيد هو مع حزب الله، فيما تبدو إسرائيل، من منظورها، طرفاً غير معادٍ. ولعلّ أبرز دليل على ذلك، من بين أدّلة باتت كثيرة، «اتفاق الإطار» الذي يكاد يقول صراحةً إنّ لا خلاف بين الحكومتَين اللبنانيّة والإسرائيليّة، وإنّ المشكلة الوحيدة التي يعاني منها الطرفان، وينبغي لهما التعاون على معالجتها، هي سلاح حزب الله. والأدهى أنّ هذا الاتّفاق يبرّر لإسرائيل جرائم الحرب التي ارتكبتها أو قد ترتكبها في المستقبل. فالعمليات العسكريّة الإسرائيلية في لبنان– وفقاً لما جاء في نص الاتفاق– هي حصراً نتيجة للهجمات والتهديدات والنوايا العدائية الصادرة عن الجماعات المسلّحة غير التابعة للدولة، ولا سيما حزب الله. بكلمات أخرى: إذا قصفت طائرة إسرائيليّة مبنى مدنيّاً وقتلت جميع مَن فيه، فإن ذلك لا يُعدّ سوى نتيجة للهجمات والتهديدات والنوايا العدائية الصادرة عن حزب الله. غير أنّ جرائم الحرب هي، تعريفاً، ما لا يمكن تبريره تحت أيّ ظرف، وأيّاً يكن الطرف البادئ بالحرب، وهو ما تدركه إسرائيل جيّداً. لذلك توجّب على الحكومة اللبنانيّة الالتزام بعدم ملاحقة إسرائيل في المحافل السياسية أو القانونية الدولية. هكذا تكون قد تخلّت عن ورقة تفاوضية يستطيع حتّى العاجز عجزاً مطلقاً أن يتمسّك بها، ألا وهي القول إنّ الجريمةَ جريمةٌ والعدوانَ عدوانٌ. الدولة كجماعة أهليةهذا كلّه، على الرغم من فداحته وسرياليّته، لا يجعل من السلطة اللبنانية خائنةً أو عميلةً، بل يكشف أنّها تتصرّف بوصفها جماعة أهليّة تناصب العداء لجماعة أهليّة أخرى هي حزب الله. ثمّة حربٌ أهليّة تخاض بوساطةٍ إسرائيليّة بين هذين الطرفَين اللبنانيَّين. وفي الحروب الأهليّة، لا مصلحة وطنية عليا، ولا خائن أو عميل. هناك فقط الولاء الأعمى للجماعة، نصرةً لسطوتها ومصالحها. أمّا كلّ ما عدا ذلك، من قبيل المقاومة وتحرير الأرض، أو السيادة وبناء الدولة، فلا يعدو أن يكون أحجبةً شفافة للعصبيّة الأهليّة.لا يُغيّر شيئاً أنّ رئيس الجمهوريّة ورئيس الحكومة ليسا من زعماء الطوائف، وأنّهما أتيا من خارج ما يُسمّى «الطبقة السياسيّة». فالنظام السياسي الذي ابتلعهما، أو تكيّفا معه، هو نظام حربٍ أهليّة باردة. وقد بدأ هذا النظام يخرج من طوره البارد، مقترباً من لحظة الانشطار والتشظّي. فالدولة اللبنانيّة، على عكس ما يُقال عن مضيّها في مسار التعافي والنهوض، باتت طرفاً في نزاع أهليّ، وانحدرت إلى مرتبة الجماعة الأهليّة.لا يمكن لأحد أن يعلم متى يحصل الانفجار، أو ما إذا كان سيحصل أصلاً. لكنّ المؤكّد أنّه أصبح احتمالاً يلوح في مستقبل غير بعيد. وكأنّ اللبنانيين مصابون بلعنة التكرار. وكأنّهم استبطنوا إرث حروبهم الأهليّة، فتحوّل الإرث إلى ما يُشبه الغريزة: غريزة عمياء وبلهاء، كما كلّ الغرائز. ولذلك قد يشعر الواحد أحياناً بأنّ الحرب الجاريّة مِن صنع أيدينا: بأنّها عقاب إلهي على خطيئة أصليّة ارتكبناها في زمن سحيق لا تبلغه الذاكرة.
22 minutes
El número de fallecidos por los terremotos de magnitud 7,2 y 7,5 ocurridos en la zona norte de Venezuela el pasado 24 de junio asciende a al menos 2.595, mientras que la cantidad de heridos es de 12.400, anunció este jueves la presidenta encargada, Delcy Rodríguez. Rodríguez, que destacó la presencia en Venezuela de rescatistas de 33 países, develó los datos durante una rueda de prensa cuando se cumplen ocho días desde el doble terremoto que afectó a Caracas y otros seis estados del norte del país. En lo que respecta a los españoles, el último balance apuntaba a 27 fallecidos durante el doble terremoto.
El número de fallecidos por los terremotos de magnitud 7,2 y 7,5 ocurridos en la zona norte de Venezuela el pasado 24 de junio asciende a al menos 2.595, mientras que la cantidad de heridos es de 12.400, anunció este jueves la presidenta encargada, Delcy Rodríguez. Rodríguez, que destacó la presencia en Venezuela de rescatistas de 33 países, develó los datos durante una rueda de prensa cuando se cumplen ocho días desde el doble terremoto que afectó a Caracas y otros seis estados del norte del país. En lo que respecta a los españoles, el último balance apuntaba a 27 fallecidos durante el doble terremoto.
25 minutes
Le prix des bananes Début juin (ou courant mai ?).- Benjamin Nowak, maître de conférences en agronomie à VetAgro Sup Lempdes et chercheur rattaché à l’UMR Territoires reçoit le prix littéraire « La science se livre » (Hauts-de-Seine), pour son livre « Pourquoi les bananes n’ont-elles pas de pépins ? Et autres récits de la domestication de nos fruits ... Lire plus
Le prix des bananes Début juin (ou courant mai ?).- Benjamin Nowak, maître de conférences en agronomie à VetAgro Sup Lempdes et chercheur rattaché à l’UMR Territoires reçoit le prix littéraire « La science se livre » (Hauts-de-Seine), pour son livre « Pourquoi les bananes n’ont-elles pas de pépins ? Et autres récits de la domestication de nos fruits ... Lire plus
25 minutes

La Justicia ha activado esta medida tras sus reiteradas incomparecencias ante los juzgados en varias causas abiertas, mientras él denuncia una supuesta persecución política y asegura que comparecerá para defender su versión de los hechos.

La Justicia ha activado esta medida tras sus reiteradas incomparecencias ante los juzgados en varias causas abiertas, mientras él denuncia una supuesta persecución política y asegura que comparecerá para defender su versión de los hechos.
34 minutes

Во земјотресите што ја погодија земјата на 24 јуни десетици илјади луѓе сè уште се водат како исчезнати

34 minutes
Во земјотресите што ја погодија земјата на 24 јуни десетици илјади луѓе сè уште се водат како исчезнати
35 minutes
Украина утром 3 июля нанесла ракетный удар по Белгороду и Белгородскому округу, сообщили в областном оперштабе.
35 minutes
Украина утром 3 июля нанесла ракетный удар по Белгороду и Белгородскому округу, сообщили в областном оперштабе.
36 minutes

Una pel·lícula que traspua confiança i esperança en moments difícils. Així defineixen l’Ousman Umar i en Jaume Cela ‘Viatge al país dels blancs’, del director Dani Sancho, que explica la història de l’Ousman des que era petit a Ghana fins que arriba a Barcelona després d’un perible d’anys creuant Àfrica. “Em considero un home afortunat”, … L'entrada Ousman Umar: “M’ha tocat la loteria de la humanitat” ha aparegut primer a Catalunya Plural.

Una pel·lícula que traspua confiança i esperança en moments difícils. Així defineixen l’Ousman Umar i en Jaume Cela ‘Viatge al país dels blancs’, del director Dani Sancho, que explica la història de l’Ousman des que era petit a Ghana fins que arriba a Barcelona després d’un perible d’anys creuant Àfrica. “Em considero un home afortunat”, … L'entrada Ousman Umar: “M’ha tocat la loteria de la humanitat” ha aparegut primer a Catalunya Plural.