Harvard pulls out of the Cuyama Valley
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

6 minutes

Santa Barbara News Press
Feed icon

Santa Maria vintner, Texas manufacturer buy the university’s North Fork Ranch and vineyard for $5 million The post Harvard pulls out of the Cuyama Valley appeared first on Santa Barbara News-Press.

Feed icon
Santa Barbara News Press
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

Santa Maria vintner, Texas manufacturer buy the university’s North Fork Ranch and vineyard for $5 million The post Harvard pulls out of the Cuyama Valley appeared first on Santa Barbara News-Press.

RACó POèTIC: Ona, de Quim Ponsa
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

7 minutes

Racó Català
Feed icon

Ahir, hi va haver un eclipsi de lluna, i tu encara no hi eres. Aquesta nit, una cortina de pluja, i he pensat en tu. Tu que naixeràs beneïda i regada de pluja de part. Tu amb el teu nom marí engoliràs mil i una llunes, tu que viuràs eclipsis i pluges, Tu. He somniat els teus ulls vius, plorant desconsoladament pel món en què arribes, amb més sang que petons, amb més runes que vides. Tu. Tu que faràs millors els nostres dies. Serem vigies de les teves naus i fars en els dies de tempesta. Tu que seràs emoció, moviment, llibertat i natura, riures i pors, ansietats, esperança, alegria... Tu. Que el fred del febrer et desvetlli la vida.

Feed icon
Racó Català
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

Ahir, hi va haver un eclipsi de lluna, i tu encara no hi eres. Aquesta nit, una cortina de pluja, i he pensat en tu. Tu que naixeràs beneïda i regada de pluja de part. Tu amb el teu nom marí engoliràs mil i una llunes, tu que viuràs eclipsis i pluges, Tu. He somniat els teus ulls vius, plorant desconsoladament pel món en què arribes, amb més sang que petons, amb més runes que vides. Tu. Tu que faràs millors els nostres dies. Serem vigies de les teves naus i fars en els dies de tempesta. Tu que seràs emoció, moviment, llibertat i natura, riures i pors, ansietats, esperança, alegria... Tu. Que el fred del febrer et desvetlli la vida.

Los Angeles was recognised in the 'Oscars' of the food world.

Feed icon
LAist
Attribution+

Los Angeles was recognised in the 'Oscars' of the food world.

Vitória sobre a Inglaterra transformou uma partida de futebol em um episódio carregado de significado O post Da guerra à glória: como a Copa de 1986 ajudou a reconstruir o orgulho argentino após as Malvinas apareceu primeiro em Mídia NINJA.

Feed icon
Mídia NINJA
CC BY-SA🅭🅯🄎

Vitória sobre a Inglaterra transformou uma partida de futebol em um episódio carregado de significado O post Da guerra à glória: como a Copa de 1986 ajudou a reconstruir o orgulho argentino após as Malvinas apareceu primeiro em Mídia NINJA.

LLIBRE - Condició artificial
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

22 minutes

Racó Català
Feed icon

Segona part de la sèrie d’"El diari del Matabot", un despropòsit de novel·la protagonitzada per un robot que ja no obeeix ningú però ha de dissimular. Després de la darrera missió, el Matabot, un androide que ha piratejat el seu mòdul de control, decideix esbrinar la veritat sobre un incident del seu passat. Quan es dirigeix a la instal·lació minera de RaviHyral per investigar, coneix el TIM, el bot de transport que l’ajudarà a passar desapercebut com a UniSeg i l’acompanyarà mentre protegeix un grup d’humans en perill. 'Condició Artificial' va guanyar els premis Hugo i Locus l’any 2019 i és el segon volum d’El diari del Matabot, que va guanyar el premi Hugo a millor sèrie.   Biografia de l'autora Martha Wells (Texas, 1964) és una escriptora de fantasia i ciència-ficció. Va publicar la seva primera novel·la, 'The Element of Fire', l’any 1993, amb la qual va començar a crear un món que després es va convertir en l’escenari de la seva primera trilogia. Des d’aleshores ha publicat nombroses novel·les i històries curtes, entre les quals trobem les sèries de 'Books of the Rasura' i 'El diari del Matabot', a més d’assajos sobre diferents qüestions relacionades amb aquests dos gèneres. L’any 2017 va ser la mestra de cerimònies dels premis de la World Fantasy Convention, i en el seu discurs va parlar de les veus marginalitzades i silenciades al llarg de la història de la literatura fantàstica i de ciència-ficció. Ha guanyat quatre premis Hugo, dos Nebula i tres Locus per la sèrie "El diari del Matabot".

Feed icon
Racó Català
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

Segona part de la sèrie d’"El diari del Matabot", un despropòsit de novel·la protagonitzada per un robot que ja no obeeix ningú però ha de dissimular. Després de la darrera missió, el Matabot, un androide que ha piratejat el seu mòdul de control, decideix esbrinar la veritat sobre un incident del seu passat. Quan es dirigeix a la instal·lació minera de RaviHyral per investigar, coneix el TIM, el bot de transport que l’ajudarà a passar desapercebut com a UniSeg i l’acompanyarà mentre protegeix un grup d’humans en perill. 'Condició Artificial' va guanyar els premis Hugo i Locus l’any 2019 i és el segon volum d’El diari del Matabot, que va guanyar el premi Hugo a millor sèrie.   Biografia de l'autora Martha Wells (Texas, 1964) és una escriptora de fantasia i ciència-ficció. Va publicar la seva primera novel·la, 'The Element of Fire', l’any 1993, amb la qual va començar a crear un món que després es va convertir en l’escenari de la seva primera trilogia. Des d’aleshores ha publicat nombroses novel·les i històries curtes, entre les quals trobem les sèries de 'Books of the Rasura' i 'El diari del Matabot', a més d’assajos sobre diferents qüestions relacionades amb aquests dos gèneres. L’any 2017 va ser la mestra de cerimònies dels premis de la World Fantasy Convention, i en el seu discurs va parlar de les veus marginalitzades i silenciades al llarg de la història de la literatura fantàstica i de ciència-ficció. Ha guanyat quatre premis Hugo, dos Nebula i tres Locus per la sèrie "El diari del Matabot".

La tensión en el Báltico ha seguido creciendo en las últimas semanas. Figuras destacadas del ejército ruso abogan abiertamente por el conflicto contra los países que han apoyado a Ucrania, incluso, llegado el caso con el uso de bombas nucleares.Temas principal: Unión EuropeaLeer artículo completo

Feed icon
El Salto
CC BY-SA🅭🅯🄎

La tensión en el Báltico ha seguido creciendo en las últimas semanas. Figuras destacadas del ejército ruso abogan abiertamente por el conflicto contra los países que han apoyado a Ucrania, incluso, llegado el caso con el uso de bombas nucleares.Temas principal: Unión EuropeaLeer artículo completo

31 minutes

südostasien
Feed icon

Singapur – Die Orang Laut Singapore Organisation berichtet über Fischereipraktiken und Lebensräume indigener Gemeinschaften. The post Tanah dan Airku – Mein Land und Wasser appeared first on südostasien.

Feed icon
südostasien
CC BY-SA🅭🅯🄎

Singapur – Die Orang Laut Singapore Organisation berichtet über Fischereipraktiken und Lebensräume indigener Gemeinschaften. The post Tanah dan Airku – Mein Land und Wasser appeared first on südostasien.

Ingurua
CC BY-SA🅭🅯🄎

32 minutes

Berria
Feed icon

Feed icon
Berria
CC BY-SA🅭🅯🄎

32 minutes

32 minutes

Berria
Feed icon

Egungo txapeldunak bihar egingo du debuta. Erronka asko ditu, bigarrenez segidan garaikurra lortzea, besteak beste. Azken aldiz 1962an lortu zuen hori selekzio batek: Brasilek. Scalonik zuzentzen du Argentina, eta FIFAren zerrendako lehen postuan dago.

Feed icon
Berria
CC BY-SA🅭🅯🄎

Egungo txapeldunak bihar egingo du debuta. Erronka asko ditu, bigarrenez segidan garaikurra lortzea, besteak beste. Azken aldiz 1962an lortu zuen hori selekzio batek: Brasilek. Scalonik zuzentzen du Argentina, eta FIFAren zerrendako lehen postuan dago.

Pour son entrée en lice dans le tournoi, la sélection iranienne n'a pu décrocher mieux que le match nul contre la Nouvelle-Zélande (2-2). Menés à deux reprises, les Iraniens sont revenus deux fois au score grâce à Ramin Rezaeian (32e) et Mohammad Mohebi (64e). Ils affronteront la Belgique, dimanche 21 juin, pour leur deuxième match.

Feed icon
Radio France Internationale
Attribution+

Pour son entrée en lice dans le tournoi, la sélection iranienne n'a pu décrocher mieux que le match nul contre la Nouvelle-Zélande (2-2). Menés à deux reprises, les Iraniens sont revenus deux fois au score grâce à Ramin Rezaeian (32e) et Mohammad Mohebi (64e). Ils affronteront la Belgique, dimanche 21 juin, pour leur deuxième match.

34 minutes

Радиои Аврупои Озод/Радиои Озодӣ
Feed icon

Доналд Трамп, раисҷумҳури Амрико дар нимаи дувуми рӯзи 15 июн барои ширкат дар нишасти раҳбарони ҳафт кишвари саноатии дунё маъруф ба G 7, вориди шаҳри Женева шуд ва сипас ба шаҳри Эвиан-ле-Бен дар Фаронса рафт, ки ҷаласа онҷо баргузор мешавад. Нишасти раҳбарони Гурӯҳи 7 имсол билофосила пас аз эълони созиши сулҳ байни Эрон ва Амрико барои поёни ҷанг, доир мешавад. Интизор меравад, ки ин мавзуъ меҳвари аслии гуфтугӯи раҳбарони кишварҳои узв бошад. Амрико, Фаронса, Бритониё, Олмон, Канада,...

Feed icon
Радиои Аврупои Озод/Радиои Озодӣ
Attribution+

Доналд Трамп, раисҷумҳури Амрико дар нимаи дувуми рӯзи 15 июн барои ширкат дар нишасти раҳбарони ҳафт кишвари саноатии дунё маъруф ба G 7, вориди шаҳри Женева шуд ва сипас ба шаҳри Эвиан-ле-Бен дар Фаронса рафт, ки ҷаласа онҷо баргузор мешавад. Нишасти раҳбарони Гурӯҳи 7 имсол билофосила пас аз эълони созиши сулҳ байни Эрон ва Амрико барои поёни ҷанг, доир мешавад. Интизор меравад, ки ин мавзуъ меҳвари аслии гуфтугӯи раҳбарони кишварҳои узв бошад. Амрико, Фаронса, Бритониё, Олмон, Канада,...

Täzelikler
Attribution+

37 minutes

Azat Ýewropa we Azatlyk Radiosy
Feed icon

Dünýäniň dürli regionlarynda we Türkmenistanda şu günki bolan we bolup duran soňky wakalar barada gysgaça habarlar.

Feed icon
Azat Ýewropa we Azatlyk Radiosy
Attribution+

37 minutes

Dünýäniň dürli regionlarynda we Türkmenistanda şu günki bolan we bolup duran soňky wakalar barada gysgaça habarlar.

Дмитрий Лубинец – уполномоченный Верховной Рады по правам человека с 2022 года. После полномасштабного вторжения России в Украину он в том числе занимается вопросами содержания украинских военнопленных и гражданских в российских тюрьмах и военными преступлениями, совершенными Россией в Украине. В интервью украинской службе Радио Свобода Лубинец говорит о сотрудничестве с его недавно назначенной коллегой-омбудсменкой в России Яной Лантратовой и о "перегибах" мобилизации в Украине. Полную...

Feed icon
Настоящее Время
Attribution+

Дмитрий Лубинец – уполномоченный Верховной Рады по правам человека с 2022 года. После полномасштабного вторжения России в Украину он в том числе занимается вопросами содержания украинских военнопленных и гражданских в российских тюрьмах и военными преступлениями, совершенными Россией в Украине. В интервью украинской службе Радио Свобода Лубинец говорит о сотрудничестве с его недавно назначенной коллегой-омбудсменкой в России Яной Лантратовой и о "перегибах" мобилизации в Украине. Полную...

Según el último informe conjunto de Oxfam Intermón, el Consejo de la Juventud de España (CJE) y Fad “Juventud sobre jóvenes, vivienda y salud mental”, nuestro país presenta una de las tasas de emancipación juvenil más tardías de Europa. La inestabilidad habitacional rampante genera una ausencia de expectativas de futuro, así como un aumento de la soledad no deseada entre la llamada “generación inquilina”. Temas principal: Salud mentalLeer artículo completo

Feed icon
El Salto
CC BY-SA🅭🅯🄎

Según el último informe conjunto de Oxfam Intermón, el Consejo de la Juventud de España (CJE) y Fad “Juventud sobre jóvenes, vivienda y salud mental”, nuestro país presenta una de las tasas de emancipación juvenil más tardías de Europa. La inestabilidad habitacional rampante genera una ausencia de expectativas de futuro, así como un aumento de la soledad no deseada entre la llamada “generación inquilina”. Temas principal: Salud mentalLeer artículo completo

37 minutes

El Salto
Feed icon

Las infraestructuras destinadas a la inteligencia artificial multiplican el consumo de energía en los lugares en los que se extienden.Temas principal: InternetLeer artículo completo

Feed icon
El Salto
CC BY-SA🅭🅯🄎

Las infraestructuras destinadas a la inteligencia artificial multiplican el consumo de energía en los lugares en los que se extienden.Temas principal: InternetLeer artículo completo

La població resident al Principat d’Andorra se situa, a 31 de maig del 2026, en 89.486 persones, cosa que representa un increment del 2,1% (+1.804 habitants) en comparació amb el mateix mes de l’any anterior. Aquest creixement demogràfic es distribueix de manera desigual entre les parròquies. Els augments més destacats es registren a Escaldes-Engordany (+404 residents; +2,5%), seguida de Canillo (+341; +5,6%), La Massana (+320; +2,7%), Encamp (+297; +2,2%), Ordino (+175; +3,1%) i Sant Julià de Lòria (+162; +1,6%). En canvi, Andorra la Vella és la que presenta un creixement més moderat, amb +105 residents (+0,4%). Per nacionalitats, l’increment anual es concentra principalment en el col·lectiu d’“altres nacionalitats”, amb +989 persones (+6,7%), seguit de les persones de nacionalitat andorrana (+522; +1,3%), francesa (+242; +6,1%) i espanyola (+211; +1,0%). En canvi, la població de nacionalitat portuguesa disminueix en 160 persones (-1,9%) respecte al maig de l’any anterior. Pel que fa a l’estructura d’edats, el 73,3% de la població té entre 15 i 64 anys, mentre que els menors de 15 anys representen el 10,7% i les persones de 65 anys o més suposen el 16,0%. Finalment, la població registrada als censos comunals a 31 de maig del 2026 arriba a 94.149 persones, fet que implica un augment del 0,5% respecte al mateix període de l’any 2025 (93.703 persones).   Article publicat originàriament a 'La Veu Lliure'

Feed icon
Racó Català
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

La població resident al Principat d’Andorra se situa, a 31 de maig del 2026, en 89.486 persones, cosa que representa un increment del 2,1% (+1.804 habitants) en comparació amb el mateix mes de l’any anterior. Aquest creixement demogràfic es distribueix de manera desigual entre les parròquies. Els augments més destacats es registren a Escaldes-Engordany (+404 residents; +2,5%), seguida de Canillo (+341; +5,6%), La Massana (+320; +2,7%), Encamp (+297; +2,2%), Ordino (+175; +3,1%) i Sant Julià de Lòria (+162; +1,6%). En canvi, Andorra la Vella és la que presenta un creixement més moderat, amb +105 residents (+0,4%). Per nacionalitats, l’increment anual es concentra principalment en el col·lectiu d’“altres nacionalitats”, amb +989 persones (+6,7%), seguit de les persones de nacionalitat andorrana (+522; +1,3%), francesa (+242; +6,1%) i espanyola (+211; +1,0%). En canvi, la població de nacionalitat portuguesa disminueix en 160 persones (-1,9%) respecte al maig de l’any anterior. Pel que fa a l’estructura d’edats, el 73,3% de la població té entre 15 i 64 anys, mentre que els menors de 15 anys representen el 10,7% i les persones de 65 anys o més suposen el 16,0%. Finalment, la població registrada als censos comunals a 31 de maig del 2026 arriba a 94.149 persones, fet que implica un augment del 0,5% respecte al mateix període de l’any 2025 (93.703 persones).   Article publicat originàriament a 'La Veu Lliure'

37 minutes

Berria
Feed icon

Feed icon
Berria
CC BY-SA🅭🅯🄎

Adingabeak, ardura kolektiboa
CC BY-SA🅭🅯🄎

37 minutes

Berria
Feed icon

Feed icon
Berria
CC BY-SA🅭🅯🄎

37 minutes

Berria
Feed icon

Feed icon
Berria
CC BY-SA🅭🅯🄎

Korsika
CC BY-SA🅭🅯🄎

37 minutes

Berria
Feed icon

Feed icon
Berria
CC BY-SA🅭🅯🄎

37 minutes