La política moderna ha aconseguit una fita extraordinària: convertir la gestió d’un país en una competició permanent per captar atenció abans que el ciutadà perdi interès i faci 'scroll' cap al següent estímul. No és una metàfora especialment exagerada. Només cal observar el debat públic actual durant uns minuts. Declaracions convertides en clips de quinze segons. Discussions reduïdes a eslògans emocionals. Ministres, diputats i assessors actuant com creadors de contingut atrapats dins una guerra infinita d’impactes ràpids, ironies prefabricades i indignacions de consum instantani.
Hi va haver una època en què la política encara intentava mantenir una certa aparença de solemnitat institucional. Ara, en canvi, sembla que una part important de l’estructura pública hagi decidit adaptar-se completament a la lògica dopaminèrgica de les xarxes socials. Ja no es governa només pensant en decisions. Es governa pensant en clips.
Els antics assessors polítics estudiaven economia, dret o geopolítica. Ara sembla que moltes estructures de partit necessitin sobretot especialistes en “marro digital”: professionals capaços de convertir qualsevol debat complex en una batalla adolescent de TikTok, X o Instagram. El contingut importa relativament poc. El que importa és retenir atenció. Generar impacte emocional. Produir la sensació que “s’està fent alguna cosa” encara que sovint tot quedi reduït a moviment superficial.
I mentrestant, la realitat administrativa continua acumulant-se sota la catifa.
Ho hem vist recentment amb processos participatius que semblen descobrir la seva conclusió abans de començar. El cas del porta a porta al Pallars Jussà és especialment revelador: ciutadans participant, presentant al·legacions, debatent models… mentre creix la sensació que determinades decisions estructurals ja existien molt abans que arribés la “participació”.
La pregunta és inevitable: quin percentatge de la política contemporània és deliberació real i quin percentatge és escenografia institucional? I aquest patró no apareix només en un àmbit concret. Es repeteix constantment.
Premis públics o subvencions on casualment acaben destacant figures properes a determinats entorns polítics o ideològics. Concursos amb una participació sorprenentment baixa que, misteriosament, acaben reforçant les mateixes xarxes de sempre. Administracions que proclamen transparència mentre converteixen la traçabilitat real de decisions, contractes i criteris en un exercici gairebé arqueològic.
Tot això mentre els ciutadans intenten navegar una burocràcia cada vegada més densa, més lenta i més deshumanitzada. I aquí apareix el veritable problema: la sensació creixent que existeixen dues realitats paral·leles.
Una és la realitat institucional, plena de comunicats impecables, vídeos verticals, campanyes emocionals i discursos perfectament calibrats per semblar propers. L’altra és la realitat material de persones atrapades entre formularis, impostos, habitatge inaccessible, inseguretat, saturació administrativa i una percepció persistent que ningú està assumint responsabilitats de manera clara.
La paradoxa és gairebé còmica: mai els polítics havien comunicat tant, i mai havia costat tant obtenir respostes directes.
Quan alguna cosa falla, sempre sembla culpa d’una altra capa administrativa, d’un altre departament, d’una altra institució o d’un problema “complex” que requereix estudis, comissions i més processos participatius. Però rarament apareix aquella figura gairebé extingida de la política clàssica: algú disposat a dir “això és responsabilitat nostra”.
I és aquí on comença a emergir un malestar molt més profund del que alguns despatxos semblen entendre. La història mostra que les societats no acostumen a fracturar-se únicament per pobresa o dificultats materials. El moment realment delicat arriba quan la població deixa de percebre les estructures de poder com a legítimes, honestes o connectades amb la realitat quotidiana.
Quan el ciutadà comença a sospitar que la política s’ha convertit en un ecosistema autoreferencial que parla constantment sobre “la gent” mentre viu cada vegada més lluny d’ella. I potser el més irònic de tot és que aquesta desconnexió s’està produint en l’època amb més comunicació política de tota la història.
Mai tants dirigents havien parlat tant.
Mai havia costat tant escoltar alguna cosa real.
