നൃത്തം പഠിക്കാനെത്തിയ പ്രായപൂർത്തിയാകാത്ത പെൺകുട്ടികളെ പീഡിപ്പിക്കാൻ ശ്രമിച്ചെന്ന പരാതിയിൽ പരിശീലകനെ പൊലീസ് അറസ്‌റ്റ്‌ ചെയ്‌തു.

Feed icon
ദേശാഭിമാനി
CC BY-NC-SA🅭🅯🄏🄎

നൃത്തം പഠിക്കാനെത്തിയ പ്രായപൂർത്തിയാകാത്ത പെൺകുട്ടികളെ പീഡിപ്പിക്കാൻ ശ്രമിച്ചെന്ന പരാതിയിൽ പരിശീലകനെ പൊലീസ് അറസ്‌റ്റ്‌ ചെയ്‌തു.

종합특검 핵심 관계자 “조성현 구속까지 검토했으나, 정부 입장 고려해...”

Feed icon
뉴스타파
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

종합특검 핵심 관계자 “조성현 구속까지 검토했으나, 정부 입장 고려해...”

14 minutes

Mongabay
Feed icon

Anak Gunung Krakatau erupsi lagi 5 September lalu. Sebaran abu vulkaniknya ke berbagai daerah pesisir,  sekitar Banten, Lampung,  dan wilayah Jabodetabek.  Agktivitas masyarakat pun terganggu. Delapan bandara tutup  berdampak terhadap 1.558 penerbangan. Pada Selasa, 8 September, Bandara Soekarno-Hatta Tangerang, Bandara Halim Perdanakusuma Jakarta, dan yang lain mulai beroperasi lagi. Maryana, warga Kampung Tancang, Desa Bulakan, […] The post Ketika Gunung Anak Krakatau Erupsi Lagi appeared first on Mongabay.co.id.

Feed icon
Mongabay
CC BY-ND🅭🅯⊜

Anak Gunung Krakatau erupsi lagi 5 September lalu. Sebaran abu vulkaniknya ke berbagai daerah pesisir,  sekitar Banten, Lampung,  dan wilayah Jabodetabek.  Agktivitas masyarakat pun terganggu. Delapan bandara tutup  berdampak terhadap 1.558 penerbangan. Pada Selasa, 8 September, Bandara Soekarno-Hatta Tangerang, Bandara Halim Perdanakusuma Jakarta, dan yang lain mulai beroperasi lagi. Maryana, warga Kampung Tancang, Desa Bulakan, […] The post Ketika Gunung Anak Krakatau Erupsi Lagi appeared first on Mongabay.co.id.

Jose Rivas, a teacher at Lennox Science and Technology Academy, explains how strong mentorship, coupled with new AI tools, enabled his students to impress professional engineers and company leaders.

Feed icon
EdSource
Attribution+

Jose Rivas, a teacher at Lennox Science and Technology Academy, explains how strong mentorship, coupled with new AI tools, enabled his students to impress professional engineers and company leaders.

17 minutes

Santa Barbara News Press
Feed icon

The arrest happened at a homeless encampment near Highway 101 and Sheffield Drive The post Man arrested for allegedly pouring lighter fluid on girlfriend in Montecito appeared first on Santa Barbara News-Press.

Feed icon
Santa Barbara News Press
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

The arrest happened at a homeless encampment near Highway 101 and Sheffield Drive The post Man arrested for allegedly pouring lighter fluid on girlfriend in Montecito appeared first on Santa Barbara News-Press.

22 minutes

Racó Català
Feed icon

Avui entrem amb un tema que ha encès les xarxes els últims dies: Carles Vilajosana mor apunyalat a Manresa. En pau descansi. Dos menors de 15 i 16 anys són detinguts. En aquests moments estan sent investigats per homicidi i són en internament cautelar tancat. Això ens porta a preguntar-nos una sèrie de coses: com poden dos adolescents arribar a això; si hi havia antecedents; què ha fallat en justícia juvenil; seguretat; socialització; prevenció; etc. Curiosament, abans de saber què havia passat exactament, ja disposàvem de diagnòstics del significat de la situació. En aquest cas concret, Sílvia Orriols comentava: "Un grup de menors marroquins (d'aquests que a l'Illa li agrada tant d'acollir a Catalunya)"     Aquesta frase en concret és molt útil, doncs no parla només de “marroquins”, sinó que hi incorpora la paraula acollida per tal de fer una valoració interessada: immigració/acollida → menors arribats → homicidi. Per desgràcia, les dades no han acabat d’encaixar. En una mostra excepcional d’investigació, Interior confirma que: tots dos són nascuts a Catalunya; tots dos viuen amb família; un té pares catalans i l’altre pares immigrants. Doncs resulta, estimat públic, que no eren “menors d'aquests que Illa acull”. Les dades tenen la desagradable mania d’arribar tard a la discussió. Aleshores, com per art de màgia, apareix un altre fenomen: el moviment de porteria (que explicarem més endavant).     Ara ja no són “menors marroquins que acollim”. Ara resulta que són “menors d’origen marroquí”. Orriols reformula la seva tesi ja que l’anterior ja no és útil. Però vet aquí que apareix nova informació: Interior diu que un té pares catalans i un pares immigrants. Per tant, almenys amb les dades oficials disponibles, ni tan sols tenim base per atribuir aquest origen als dos. I què fa la nostra estimada 'relatadora'? Moure de nou la porteria:     "No hi haurien nascut (ni hi haurien matat) sense les polítiques immigratòries (...)" Per tant, ja no importa que siguin immigrants. Ara és suficient la línia genealògica hipotètica de la seva existència, només ha de dependre d’una migració anterior. Així pot expandir la categoria potencial sense límit: És fill d’immigrants? Immigració. És net? També? Besnet? També! Perquè sense la migració del besavi ni tan sols haurien nascut. És una formula matemàtica digna de qualsevol geni: ara es pot atribuir qualsevol acte a la immigració. Evidentment, això no podia quedar-se aquí i apareix un nou moviment de porteria:     "Havien nascut aquí, havien passat pel sedàs del sistema educatiu públic..." Ara la culpa és del sistema educatiu, té a veure amb els valors d’Occident i, sobretot, la culpa és de les banderes palestines al centre. Repassem: acollida migratòria → origen migratori → existència causada per una migració anterior → fracàs de socialització dins Catalunya Això és un fenomen bastant conegut, és defineix com a 'Moving the goalposts' ("moure la porteria"). És una fal·làcia informal en que el criteri que podria donar una qüestió per resolta es va canviant per conservar la mateixa conclusió. D’aquest fenomen en parla Tuomas W. Manninen a la seva obra 'Bad arguments', concretament al capítol 37. Per a entendre-ho, el moviment es pot resumir en el següent: "Demostra’m X." Demostres X. "Sí, però Y." Demostres Y. "Sí, però Z." No estàs discutint X, Y o Z. Estàs impedint que existeixi una condició en què puguis estar equivocat. Aquesta última idea és la important. Aquest tipus de comportament ha estat estudiat per Ziva Kunda a 'The case of motivated reasoning' (1990), on parla de com s’intenta raonar orientant expressament cap a una conclusió determinada. Així es pot construir una justificació aparentment raonable. Per altra banda, a 'Biased assimilation and attitude polarization: The effects of prior theories on subsequently considered evidence' de Lord, Ross i Lepper (1979), ens parla de com hi ha persones amb conviccions fortes que tendeixen a avaluar més críticament l’evidència que contradiu les seves creences, i, en canvi, accepta amb més facilitat la que les confirma (aquí podríem inclòs introduir el biaix de confirmació). És un mecanisme universal que podem veure aplicat en política, religió, identitat, relacions, economia… Us sona? Com a afegit (hi ha molts més estudis, però per ara només en posaré uns pocs), a 'Perseverance of social theories: The role of explanation in the persistence of discredited information' d’Anderson, Lepper i Ross (1980) ens explica que una teoria causal pot sobreviure quan la base factual desacredita la teoria, doncs moltes persones ja han construït una explicació causal al seu voltant. Ho podem resumir en: la dada crea el relat → el relat adquireix vida pròpia → retires la dada → el relat continua dret. I ara sí, cal parlar d’un filòsof que va tractar el tema molt bé: Popper. La seva tesi ens ajuda a introduir una pregunta epistemològica molt interessant: Què hauria de passar perquè consideressis que la teva hipòtesi és falsa? I és que estan molt de moda les modificacions ad hoc en el discurs polític actual. Segons els seus postulats, una teoria compatible amb qualsevol resultat possible perd capacitat explicativa. En aquest cas, podem experimentar fàcilment amb el que ha succeït a Manresa i les paraules d’Orriols: Què podria passar perquè el crim NO fos atribuïble a immigració? Immigrant acabat d’arribar → immigració. Nascut aquí de pares immigrants → immigració. Nascut aquí → no hauria nascut sense immigració. Escolaritzat aquí → prova que la integració ha fracassat. Pares catalans + amistat/participació amb algú d’origen immigrant → ? Quina observació faria perdre la hipòtesi? La resposta és simple: CAP. Tot això passa ja que no estem observant una hipòtesi que explica els fets, sinó que el que estem observant és un sistema que classifica els fets per a que puguin confirmar la hipòtesi. I aquí entra quelcom que podem extrapolar del que diu Orriols: la figura de l’immigrant i què significa. Em preguntareu perquè ho dic. Em preguntareu què vull dir. Doncs molt senzill: segons els seus comentaris, immigrant ja no és algú que migra, sinó algú que ha nascut al país, és ciutadà del país, ha estat escolaritzat al país i, fins i tot, hi ha una cadena de descendents indefinits que parteixen d’aquest immigrant de cert origen. La categoria ja no descriu la situació migratòria, sinó que descriu l’ascendència. Això ens duu a una altra pregunta: Quantes generacions calen per deixar de ser immigrant? Si no hi ha una resposta vàlida, la paraula ja no serveix, perquè parla de derivació, no pas d’adjectivació. Fora d’aquesta tesi, cal dir que es pot defensar que hi hagi menys immigració, controls més estrictes, una altra política d’integració, canvis en la justícia juvenil, més seguretat, estudiar si existeixen diferències estadístiques de criminalitat, i discutir models culturals. Això és defensable, explicable i interessant. Coincideixo en certs punts, però cap d’aquestes posicions requereix ni exigeix falsejar la categoria d’un cas concret. Que una teoria pugui ser certa en alguns aspectes no converteix qualsevol succés en evidència a favor seu. Carles Vilajosana mereix que sapiguem què va passar, per què va passar i què podem fer perquè no torni a passar. Precisament per això necessitem explicacions que puguin ser equivocades. I, finalment, remataré amb un resum en una frase: Si res del que pugui passar et pot demostrar que estàs equivocat, res del que passi pot demostrar que tens raó.

Feed icon
Racó Català
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

Avui entrem amb un tema que ha encès les xarxes els últims dies: Carles Vilajosana mor apunyalat a Manresa. En pau descansi. Dos menors de 15 i 16 anys són detinguts. En aquests moments estan sent investigats per homicidi i són en internament cautelar tancat. Això ens porta a preguntar-nos una sèrie de coses: com poden dos adolescents arribar a això; si hi havia antecedents; què ha fallat en justícia juvenil; seguretat; socialització; prevenció; etc. Curiosament, abans de saber què havia passat exactament, ja disposàvem de diagnòstics del significat de la situació. En aquest cas concret, Sílvia Orriols comentava: "Un grup de menors marroquins (d'aquests que a l'Illa li agrada tant d'acollir a Catalunya)"     Aquesta frase en concret és molt útil, doncs no parla només de “marroquins”, sinó que hi incorpora la paraula acollida per tal de fer una valoració interessada: immigració/acollida → menors arribats → homicidi. Per desgràcia, les dades no han acabat d’encaixar. En una mostra excepcional d’investigació, Interior confirma que: tots dos són nascuts a Catalunya; tots dos viuen amb família; un té pares catalans i l’altre pares immigrants. Doncs resulta, estimat públic, que no eren “menors d'aquests que Illa acull”. Les dades tenen la desagradable mania d’arribar tard a la discussió. Aleshores, com per art de màgia, apareix un altre fenomen: el moviment de porteria (que explicarem més endavant).     Ara ja no són “menors marroquins que acollim”. Ara resulta que són “menors d’origen marroquí”. Orriols reformula la seva tesi ja que l’anterior ja no és útil. Però vet aquí que apareix nova informació: Interior diu que un té pares catalans i un pares immigrants. Per tant, almenys amb les dades oficials disponibles, ni tan sols tenim base per atribuir aquest origen als dos. I què fa la nostra estimada 'relatadora'? Moure de nou la porteria:     "No hi haurien nascut (ni hi haurien matat) sense les polítiques immigratòries (...)" Per tant, ja no importa que siguin immigrants. Ara és suficient la línia genealògica hipotètica de la seva existència, només ha de dependre d’una migració anterior. Així pot expandir la categoria potencial sense límit: És fill d’immigrants? Immigració. És net? També? Besnet? També! Perquè sense la migració del besavi ni tan sols haurien nascut. És una formula matemàtica digna de qualsevol geni: ara es pot atribuir qualsevol acte a la immigració. Evidentment, això no podia quedar-se aquí i apareix un nou moviment de porteria:     "Havien nascut aquí, havien passat pel sedàs del sistema educatiu públic..." Ara la culpa és del sistema educatiu, té a veure amb els valors d’Occident i, sobretot, la culpa és de les banderes palestines al centre. Repassem: acollida migratòria → origen migratori → existència causada per una migració anterior → fracàs de socialització dins Catalunya Això és un fenomen bastant conegut, és defineix com a 'Moving the goalposts' ("moure la porteria"). És una fal·làcia informal en que el criteri que podria donar una qüestió per resolta es va canviant per conservar la mateixa conclusió. D’aquest fenomen en parla Tuomas W. Manninen a la seva obra 'Bad arguments', concretament al capítol 37. Per a entendre-ho, el moviment es pot resumir en el següent: "Demostra’m X." Demostres X. "Sí, però Y." Demostres Y. "Sí, però Z." No estàs discutint X, Y o Z. Estàs impedint que existeixi una condició en què puguis estar equivocat. Aquesta última idea és la important. Aquest tipus de comportament ha estat estudiat per Ziva Kunda a 'The case of motivated reasoning' (1990), on parla de com s’intenta raonar orientant expressament cap a una conclusió determinada. Així es pot construir una justificació aparentment raonable. Per altra banda, a 'Biased assimilation and attitude polarization: The effects of prior theories on subsequently considered evidence' de Lord, Ross i Lepper (1979), ens parla de com hi ha persones amb conviccions fortes que tendeixen a avaluar més críticament l’evidència que contradiu les seves creences, i, en canvi, accepta amb més facilitat la que les confirma (aquí podríem inclòs introduir el biaix de confirmació). És un mecanisme universal que podem veure aplicat en política, religió, identitat, relacions, economia… Us sona? Com a afegit (hi ha molts més estudis, però per ara només en posaré uns pocs), a 'Perseverance of social theories: The role of explanation in the persistence of discredited information' d’Anderson, Lepper i Ross (1980) ens explica que una teoria causal pot sobreviure quan la base factual desacredita la teoria, doncs moltes persones ja han construït una explicació causal al seu voltant. Ho podem resumir en: la dada crea el relat → el relat adquireix vida pròpia → retires la dada → el relat continua dret. I ara sí, cal parlar d’un filòsof que va tractar el tema molt bé: Popper. La seva tesi ens ajuda a introduir una pregunta epistemològica molt interessant: Què hauria de passar perquè consideressis que la teva hipòtesi és falsa? I és que estan molt de moda les modificacions ad hoc en el discurs polític actual. Segons els seus postulats, una teoria compatible amb qualsevol resultat possible perd capacitat explicativa. En aquest cas, podem experimentar fàcilment amb el que ha succeït a Manresa i les paraules d’Orriols: Què podria passar perquè el crim NO fos atribuïble a immigració? Immigrant acabat d’arribar → immigració. Nascut aquí de pares immigrants → immigració. Nascut aquí → no hauria nascut sense immigració. Escolaritzat aquí → prova que la integració ha fracassat. Pares catalans + amistat/participació amb algú d’origen immigrant → ? Quina observació faria perdre la hipòtesi? La resposta és simple: CAP. Tot això passa ja que no estem observant una hipòtesi que explica els fets, sinó que el que estem observant és un sistema que classifica els fets per a que puguin confirmar la hipòtesi. I aquí entra quelcom que podem extrapolar del que diu Orriols: la figura de l’immigrant i què significa. Em preguntareu perquè ho dic. Em preguntareu què vull dir. Doncs molt senzill: segons els seus comentaris, immigrant ja no és algú que migra, sinó algú que ha nascut al país, és ciutadà del país, ha estat escolaritzat al país i, fins i tot, hi ha una cadena de descendents indefinits que parteixen d’aquest immigrant de cert origen. La categoria ja no descriu la situació migratòria, sinó que descriu l’ascendència. Això ens duu a una altra pregunta: Quantes generacions calen per deixar de ser immigrant? Si no hi ha una resposta vàlida, la paraula ja no serveix, perquè parla de derivació, no pas d’adjectivació. Fora d’aquesta tesi, cal dir que es pot defensar que hi hagi menys immigració, controls més estrictes, una altra política d’integració, canvis en la justícia juvenil, més seguretat, estudiar si existeixen diferències estadístiques de criminalitat, i discutir models culturals. Això és defensable, explicable i interessant. Coincideixo en certs punts, però cap d’aquestes posicions requereix ni exigeix falsejar la categoria d’un cas concret. Que una teoria pugui ser certa en alguns aspectes no converteix qualsevol succés en evidència a favor seu. Carles Vilajosana mereix que sapiguem què va passar, per què va passar i què podem fer perquè no torni a passar. Precisament per això necessitem explicacions que puguin ser equivocades. I, finalment, remataré amb un resum en una frase: Si res del que pugui passar et pot demostrar que estàs equivocat, res del que passi pot demostrar que tens raó.

La contundente victoria de la ultraderecha en Sajonia-Anhalt abre una profunda brecha en el panorama político germano, lo que fuerza a los democristianos a un difícil equilibrio entre la contestación social y la sangría de su propio electorado.

Feed icon
Mundiario
CC BY-SA🅭🅯🄎

La contundente victoria de la ultraderecha en Sajonia-Anhalt abre una profunda brecha en el panorama político germano, lo que fuerza a los democristianos a un difícil equilibrio entre la contestación social y la sangría de su propio electorado.

من السلوك الفردي إلى المسؤولية المجتمعية للشركات.. مواجهة تغير المناخ تتطلب شراكة المجتمع والقطاع الخاص والإعلام والمؤسسات التعليمية شبكة بيئة ابوظبي، بقلم المهندس عماد سعد، خبير الاستدامة والتغير المناخي والمسؤولية المجتمعية، بالتوازي مع جريدة الأنباط الأردنية، 06 سبتمبر 2026 لم يعد تغير المناخ قضية بيئية تخص الحكومات أو الخبراء وحدهم، بل أصبح تحدياً يمس حياة الإنسان اليومية، ويؤثر في الصحة والأمن الغذائي والموارد الطبيعية والاقتصاد. ورغم أهمية الاتفاقيات الدولية والسياسات الوطنية، فإن نجاح العمل المناخي يتطلب مشاركة المجتمع، حيث تتشكل السلوكيات، وتولد المبادرات، ويتحول الوعي المناخي إلى ممارسة يومية. العمل المناخي مسؤولية مجتمعية فالعمل المناخي مسؤولية جماعية يشارك فيها الأفراد والأسر والمدارس والجامعات والقطاع الخاص ومنظمات المجتمع المدني ووسائل الإعلام. وكل خطوة، من ترشيد استهلاك الطاقة والمياه وتقليل النفايات، إلى استخدام وسائل نقل أكثر استدامة وزراعة الأشجار، يمكن أن تسهم في خفض الانبعاثات وتعزيز قدرة المجتمعات على التكيف مع آثار تغير المناخ. وتكمن أهمية العمل المناخي المجتمعي في قدرته على تحويل السياسات والاستراتيجيات الكبرى إلى ممارسات ملموسة في حياة الناس، فالتحول نحو مجتمع منخفض الكربون وأكثر قدرة على مواجهة المخاطر المناخية يحتاج إلى تغيير في أنماط الاستهلاك والإنتاج والسلوك اليومي. القطاع الخاص والمسؤولية المجتمعية في مواجهة تغير المناخ ويؤدي القطاع الخاص دوراً محورياً في هذا التحول، ليس فقط من خلال تقليل بصمته الكربونية، بل أيضاً عبر دمج مبادئ الاستدامة في استراتيجياته، ودعم الابتكار، والاستثمار في التقنيات النظيفة، وتمويل المبادرات المجتمعية ذات الأثر البيئي. كما تمثل المسؤولية المجتمعية للشركات جسراً يربط بين التنمية الاقتصادية وحماية البيئة وتحقيق أهداف التنمية المستدامة، خصوصاً عندما تنتقل الشركات من المبادرات البيئية الموسمية إلى برامج طويلة الأجل تستند إلى قياس الأثر والاستدامة. الإمارات والعمل المناخي المجتمعي وتقدم دولة الإمارات العربية المتحدة تجربة مهمة في تعزيز المشاركة في العمل المناخي، من خلال المبادرات المرتبطة بالتشجير وحماية النظم البيئية وتعزيز الاقتصاد الدائري، إلى جانب إشراك الشباب والمؤسسات التعليمية والقطاع الخاص في نشر ثقافة الاستدامة وتعزيز المسؤولية تجاه البيئة والموارد الطبيعية. ويكتسب هذا التوجه أهمية خاصة في ظل الحاجة إلى الانتقال من النظر إلى العمل المناخي باعتباره مسؤولية حكومية فقط، إلى اعتباره مسؤولية مشتركة تتكامل فيها أدوار الدولة والمجتمع والقطاع الخاص. الإعلام والتعليم وبناء الوعي المناخي كما يضطلع الإعلام والمؤسسات الأكاديمية والتعليمية بدور أساسي في نشر الثقافة المناخية، وتبسيط المعرفة العلمية، ومواجهة المعلومات المضللة، وتعزيز السلوكيات الإيجابية. فالوعي يمثل الخطوة الأولى نحو تغيير السلوك، ومن هنا تبرز أهمية بناء ثقافة مناخية تساعد الأفراد على فهم العلاقة بين خياراتهم اليومية واستهلاك الموارد والانبعاثات والتغيرات البيئية. من الوعي المناخي إلى العمل إن مستقبل المناخ لا يُصنع في المؤتمرات وحدها، بل يبدأ من كل منزل ومدرسة وجامعة وشركة ومؤسسة ومجتمع. وعندما يصبح الحفاظ على البيئة ثقافة وسلوكاً يومياً، يمكن للجهود الفردية أن تتحول إلى قوة جماعية قادرة على إحداث تغيير حقيقي. ومن هنا، فإن العمل المناخي يبدأ من المجتمع؛ لأن نجاح السياسات المناخية والاستراتيجيات الوطنية يحتاج في النهاية إلى إنسان واعٍ، ومؤسسات مسؤولة، وقطاع خاص ملتزم، وإعلام قادر على تحويل المعرفة إلى وعي، والوعي إلى ممارسة. فمواجهة تغير المناخ ليست مسؤولية طرف واحد، بل شراكة مجتمعية واسعة، يصبح فيها كل فرد ومؤسسة جزءاً من صناعة مستقبل أكثر أمناً واستدامة للأجيال القادمة. ظهرت المقالة العمل المناخي يبدأ من المجتمع.. كيف يصنع الأفراد والمؤسسات مستقبلاً أكثر استدامة؟ أولاً على بيئة أبوظبي.

Feed icon
شبكة بيئة أبوظبي
CC BY-NC-SA🅭🅯🄏🄎

من السلوك الفردي إلى المسؤولية المجتمعية للشركات.. مواجهة تغير المناخ تتطلب شراكة المجتمع والقطاع الخاص والإعلام والمؤسسات التعليمية شبكة بيئة ابوظبي، بقلم المهندس عماد سعد، خبير الاستدامة والتغير المناخي والمسؤولية المجتمعية، بالتوازي مع جريدة الأنباط الأردنية، 06 سبتمبر 2026 لم يعد تغير المناخ قضية بيئية تخص الحكومات أو الخبراء وحدهم، بل أصبح تحدياً يمس حياة الإنسان اليومية، ويؤثر في الصحة والأمن الغذائي والموارد الطبيعية والاقتصاد. ورغم أهمية الاتفاقيات الدولية والسياسات الوطنية، فإن نجاح العمل المناخي يتطلب مشاركة المجتمع، حيث تتشكل السلوكيات، وتولد المبادرات، ويتحول الوعي المناخي إلى ممارسة يومية. العمل المناخي مسؤولية مجتمعية فالعمل المناخي مسؤولية جماعية يشارك فيها الأفراد والأسر والمدارس والجامعات والقطاع الخاص ومنظمات المجتمع المدني ووسائل الإعلام. وكل خطوة، من ترشيد استهلاك الطاقة والمياه وتقليل النفايات، إلى استخدام وسائل نقل أكثر استدامة وزراعة الأشجار، يمكن أن تسهم في خفض الانبعاثات وتعزيز قدرة المجتمعات على التكيف مع آثار تغير المناخ. وتكمن أهمية العمل المناخي المجتمعي في قدرته على تحويل السياسات والاستراتيجيات الكبرى إلى ممارسات ملموسة في حياة الناس، فالتحول نحو مجتمع منخفض الكربون وأكثر قدرة على مواجهة المخاطر المناخية يحتاج إلى تغيير في أنماط الاستهلاك والإنتاج والسلوك اليومي. القطاع الخاص والمسؤولية المجتمعية في مواجهة تغير المناخ ويؤدي القطاع الخاص دوراً محورياً في هذا التحول، ليس فقط من خلال تقليل بصمته الكربونية، بل أيضاً عبر دمج مبادئ الاستدامة في استراتيجياته، ودعم الابتكار، والاستثمار في التقنيات النظيفة، وتمويل المبادرات المجتمعية ذات الأثر البيئي. كما تمثل المسؤولية المجتمعية للشركات جسراً يربط بين التنمية الاقتصادية وحماية البيئة وتحقيق أهداف التنمية المستدامة، خصوصاً عندما تنتقل الشركات من المبادرات البيئية الموسمية إلى برامج طويلة الأجل تستند إلى قياس الأثر والاستدامة. الإمارات والعمل المناخي المجتمعي وتقدم دولة الإمارات العربية المتحدة تجربة مهمة في تعزيز المشاركة في العمل المناخي، من خلال المبادرات المرتبطة بالتشجير وحماية النظم البيئية وتعزيز الاقتصاد الدائري، إلى جانب إشراك الشباب والمؤسسات التعليمية والقطاع الخاص في نشر ثقافة الاستدامة وتعزيز المسؤولية تجاه البيئة والموارد الطبيعية. ويكتسب هذا التوجه أهمية خاصة في ظل الحاجة إلى الانتقال من النظر إلى العمل المناخي باعتباره مسؤولية حكومية فقط، إلى اعتباره مسؤولية مشتركة تتكامل فيها أدوار الدولة والمجتمع والقطاع الخاص. الإعلام والتعليم وبناء الوعي المناخي كما يضطلع الإعلام والمؤسسات الأكاديمية والتعليمية بدور أساسي في نشر الثقافة المناخية، وتبسيط المعرفة العلمية، ومواجهة المعلومات المضللة، وتعزيز السلوكيات الإيجابية. فالوعي يمثل الخطوة الأولى نحو تغيير السلوك، ومن هنا تبرز أهمية بناء ثقافة مناخية تساعد الأفراد على فهم العلاقة بين خياراتهم اليومية واستهلاك الموارد والانبعاثات والتغيرات البيئية. من الوعي المناخي إلى العمل إن مستقبل المناخ لا يُصنع في المؤتمرات وحدها، بل يبدأ من كل منزل ومدرسة وجامعة وشركة ومؤسسة ومجتمع. وعندما يصبح الحفاظ على البيئة ثقافة وسلوكاً يومياً، يمكن للجهود الفردية أن تتحول إلى قوة جماعية قادرة على إحداث تغيير حقيقي. ومن هنا، فإن العمل المناخي يبدأ من المجتمع؛ لأن نجاح السياسات المناخية والاستراتيجيات الوطنية يحتاج في النهاية إلى إنسان واعٍ، ومؤسسات مسؤولة، وقطاع خاص ملتزم، وإعلام قادر على تحويل المعرفة إلى وعي، والوعي إلى ممارسة. فمواجهة تغير المناخ ليست مسؤولية طرف واحد، بل شراكة مجتمعية واسعة، يصبح فيها كل فرد ومؤسسة جزءاً من صناعة مستقبل أكثر أمناً واستدامة للأجيال القادمة. ظهرت المقالة العمل المناخي يبدأ من المجتمع.. كيف يصنع الأفراد والمؤسسات مستقبلاً أكثر استدامة؟ أولاً على بيئة أبوظبي.

31 minutes

Florida Phoenix
Feed icon

Just when you thought state politics could not possibly get sleazier, Hope Florida comes roaring back from the dead, putrid yet powerful, casting a light on the breathtaking arrogance and corruption of Florida’s government. Gov. Ron DeSantis, Attorney General James Uthmeier, and U.S. Sen. Ashley Moody thought they’d killed it and driven a stake through […]

Feed icon
Florida Phoenix
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

Just when you thought state politics could not possibly get sleazier, Hope Florida comes roaring back from the dead, putrid yet powerful, casting a light on the breathtaking arrogance and corruption of Florida’s government. Gov. Ron DeSantis, Attorney General James Uthmeier, and U.S. Sen. Ashley Moody thought they’d killed it and driven a stake through […]

கல்குவாரியை நிரந்தரமாக மூடக்கோரி, கடந்த செப்டம்பர் 5 அன்று பொதுமக்கள் கல்குவாரி முன்பு தர்ணா போராட்டத்தில் ஈடுபட்டனர். அதே பகுதியில் உள்ள சுடுகாட்டின் நடுவே பந்தல் அமைத்து, அங்கேயே மதிய உணவை சமைத்து சாப்பிட்டு, கைகுழந்தைகளுடன் அமர்ந்து  போராட்டத்தில் ஈடுபட்டனர்.

Feed icon
வினவு
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

கல்குவாரியை நிரந்தரமாக மூடக்கோரி, கடந்த செப்டம்பர் 5 அன்று பொதுமக்கள் கல்குவாரி முன்பு தர்ணா போராட்டத்தில் ஈடுபட்டனர். அதே பகுதியில் உள்ள சுடுகாட்டின் நடுவே பந்தல் அமைத்து, அங்கேயே மதிய உணவை சமைத்து சாப்பிட்டு, கைகுழந்தைகளுடன் அமர்ந்து  போராட்டத்தில் ஈடுபட்டனர்.

ഡൽഹി സത്യനികേതനിൽ വിദ്യാർഥികൾ താമസിച്ചിരുന്ന പിജി കെട്ടിടം തകർന്ന് ഏഴു പേർ മരിച്ച സംഭവത്തിൽ കെട്ടിടത്തിന്റെ ഉടമകളെ ജുഡീഷ്യൽ കസ്റ്റഡിയിൽ വിട്ടു.

Feed icon
ദേശാഭിമാനി
CC BY-NC-SA🅭🅯🄏🄎

ഡൽഹി സത്യനികേതനിൽ വിദ്യാർഥികൾ താമസിച്ചിരുന്ന പിജി കെട്ടിടം തകർന്ന് ഏഴു പേർ മരിച്ച സംഭവത്തിൽ കെട്ടിടത്തിന്റെ ഉടമകളെ ജുഡീഷ്യൽ കസ്റ്റഡിയിൽ വിട്ടു.

The shifts in Cleveland’s public school system, like school closures and charter schools opening, share a connection to the portfolio model. The post How a decades old strategy still shapes Cleveland school choice appeared first on Signal Cleveland.

Feed icon
Signal Cleveland
Attribution+

The shifts in Cleveland’s public school system, like school closures and charter schools opening, share a connection to the portfolio model. The post How a decades old strategy still shapes Cleveland school choice appeared first on Signal Cleveland.

36 minutes

elDiario.es
Feed icon

¿Puede el dinero de la industria cárnica influir en lo que la ciencia dice sobre la carne? Un análisis de 44 ensayos clínicos apunta a una asociación difícil de ignorar: los estudios vinculados a la industria cárnica tendían con mucha mayor frecuencia a encontrar efectos neutros o favorables del consumo de carne roja sobre la salud cardiovascular.La industria de la carne lleva años pagando a científicos y universidades para bloquear políticas climáticas Cuando un estudio científico concluye que el consumo de carne no perjudica la salud, tendemos a aceptar el resultado como una verdad objetiva. Al fin y al cabo, lo dice la ciencia. Pero rara vez nos preguntamos qué ocurrió antes de llegar a esa conclusión: quién formuló la pregunta, qué alimentos se compararon, qué resultados se consideraron relevantes y quién financió la investigación. Esto resulta especialmente importante cuando hablamos de la carne. Durante años hemos recibido mensajes aparentemente contradictorios sobre sus efectos en la salud. Mientras que los riesgos asociados al consumo de carne procesada cuentan con una evidencia bastante sólida, el debate sobre la carne roja no procesada continúa generando titulares que van desde la recomendación de limitar su consumo hasta la afirmación de que puede formar parte de una dieta saludable sin mayores consecuencias. Y algunos políticos tampoco han ayudado a aclarar el debate. En 2021, un exministro, Juan Ignacio Zoido, defendió públicamente el consumo de carne con una fotografía de un filete de ternera empanado con patatas fritas, asegurando que era saludable y formaba parte de la dieta mediterránea, mientras afirmaba que “hay que apoyar al sector cárnico y ganadero”. Por esa misma época, el entonces ministro de Consumo, Alberto Garzón, abogó públicamente por reducir el consumo de carne por motivos de salud y de lucha contra el cambio climático. El presidente del Gobierno, Pedro Sánchez, le respondió: “A mí, donde me pongan un chuletón al punto, eso es imbatible”. No es de extrañar que, ante mensajes tan distintos, resulte difícil saber qué pensar. ¿Es buena o mala la carne? Quizá, sin embargo, parte de esta aparente contradicción tenga menos que ver con la carne de lo que pensamos y más con la manera en que estudiamos sus efectos. Un estudio científico publicado en The American Journal of Clinical Nutrition, una de las revistas científicas de referencia en nutrición, aporta un dato difícil de ignorar. Tras analizar 44 ensayos clínicos, encontró que dos de cada tres tenían algún vínculo declarado con la industria cárnica. Pero lo más llamativo aparece al mirar los resultados: mientras que los estudios independientes tendían a encontrar efectos desfavorables de la carne roja sobre los factores de riesgo cardiovascular, los vinculados a la industria solo encontraron resultados neutros o favorables. Ninguno encontró efectos desfavorables. Esto no significa que la industria cárnica manipule la ciencia ni que los investigadores que colaboran con ella falseen sus resultados. Tener un vínculo con la industria no convierte automáticamente un estudio en poco fiable. La cuestión es más sutil: lo que encontramos puede depender de la pregunta que hacemos y de aquello con lo que decidimos comparar la carne roja. Y aquí aparece uno de los aspectos más interesantes del problema: ¿con qué estamos comparando la carne roja? Retirar un alimento de la dieta siempre implica poner otro en su lugar, y el resultado puede cambiar mucho dependiendo de cuál sea. Los estudios vinculados a la industria cárnica tendían a comparar la carne roja con otros alimentos de origen animal o con carbohidratos refinados, mientras que los independientes recurrían con mayor frecuencia a fuentes de proteína vegetal, como las legumbres. El resultado no era el mismo: cuando la comparación era con fuentes de proteína vegetal, la mayoría de los estudios encontraba resultados desfavorables a nivel cardiovascular para el consumo carne roja; cuando era con otras fuentes de proteína animal, los resultados eran mayoritariamente neutros. La diferencia puede parecer una cuestión técnica, pero cambia por completo el relato cuando estos resultados salen de las revistas científicas y llegan a los medios o a nuestras conversaciones cotidianas. Decir que “la carne no perjudica la salud cardiovascular” suena tranquilizador, pero, ¿qué ocurre si la comparación se hizo con otro alimento de origen animal que ya sabemos de partida que no es saludable? Y si se concluye que la carne es “mejor” que determinados carbohidratos refinados, ¿significa realmente que es saludable o simplemente que la alternativa era peor? No hace falta falsear los datos para construir un relato favorable. A veces basta con elegir la comparación adecuada. Y esto importa porque la industria tampoco necesita que toda la ciencia diga que sus productos son saludables. Basta con que exista suficiente incertidumbre para que cuestionarlos parezca exagerado. “No está tan claro”, “depende”, “la carne también tiene nutrientes que son beneficiosos”, “los estudios son contradictorios”. Frases que pueden ser ciertas, pero que, sin el contexto que explica cómo se obtuvieron esos resultados, terminan transmitiendo un mensaje muy diferente: que quizá no haya motivos para cambiar nada. La historia tampoco es nueva. El tabaco nos dejó una lección conocida: una industria no necesita demostrar que su producto es bueno para proteger sus intereses; puede bastar con generar dudas sobre cuánto daño hace. Algo parecido ha ocurrido con la industria de las bebidas azucaradas. Cuando la evidencia parece contradictoria, la duda acaba convirtiéndose en una aliada. En el caso de la carne, además, la cuestión va mucho más allá de la salud. Hablamos de un alimento profundamente arraigado en nuestra cultura, de una industria con enormes intereses económicos y de millones de animales convertidos en productos de consumo. Precisamente por eso, conviene mirar con especial atención los discursos que presentan comer carne como una necesidad, una tradición que no admite discusión o incluso una elección saludable. La ciencia debería servir para cuestionar nuestras certezas, no para buscar argumentos que nos permitan mantenerlas intactas. Por eso quizá la pregunta no sea si la carne roja es buena o mala. La pregunta es qué ocurre cuando la ponemos frente a otras opciones y, sobre todo, quién decide cómo hacemos esa comparación. Porque la ciencia no se compra necesariamente con una conclusión favorable. A veces basta con financiar determinadas preguntas, elegir determinadas comparaciones y dejar que la duda haga el resto.

Feed icon
elDiario.es
CC BY-NC🅭🅯🄏

¿Puede el dinero de la industria cárnica influir en lo que la ciencia dice sobre la carne? Un análisis de 44 ensayos clínicos apunta a una asociación difícil de ignorar: los estudios vinculados a la industria cárnica tendían con mucha mayor frecuencia a encontrar efectos neutros o favorables del consumo de carne roja sobre la salud cardiovascular.La industria de la carne lleva años pagando a científicos y universidades para bloquear políticas climáticas Cuando un estudio científico concluye que el consumo de carne no perjudica la salud, tendemos a aceptar el resultado como una verdad objetiva. Al fin y al cabo, lo dice la ciencia. Pero rara vez nos preguntamos qué ocurrió antes de llegar a esa conclusión: quién formuló la pregunta, qué alimentos se compararon, qué resultados se consideraron relevantes y quién financió la investigación. Esto resulta especialmente importante cuando hablamos de la carne. Durante años hemos recibido mensajes aparentemente contradictorios sobre sus efectos en la salud. Mientras que los riesgos asociados al consumo de carne procesada cuentan con una evidencia bastante sólida, el debate sobre la carne roja no procesada continúa generando titulares que van desde la recomendación de limitar su consumo hasta la afirmación de que puede formar parte de una dieta saludable sin mayores consecuencias. Y algunos políticos tampoco han ayudado a aclarar el debate. En 2021, un exministro, Juan Ignacio Zoido, defendió públicamente el consumo de carne con una fotografía de un filete de ternera empanado con patatas fritas, asegurando que era saludable y formaba parte de la dieta mediterránea, mientras afirmaba que “hay que apoyar al sector cárnico y ganadero”. Por esa misma época, el entonces ministro de Consumo, Alberto Garzón, abogó públicamente por reducir el consumo de carne por motivos de salud y de lucha contra el cambio climático. El presidente del Gobierno, Pedro Sánchez, le respondió: “A mí, donde me pongan un chuletón al punto, eso es imbatible”. No es de extrañar que, ante mensajes tan distintos, resulte difícil saber qué pensar. ¿Es buena o mala la carne? Quizá, sin embargo, parte de esta aparente contradicción tenga menos que ver con la carne de lo que pensamos y más con la manera en que estudiamos sus efectos. Un estudio científico publicado en The American Journal of Clinical Nutrition, una de las revistas científicas de referencia en nutrición, aporta un dato difícil de ignorar. Tras analizar 44 ensayos clínicos, encontró que dos de cada tres tenían algún vínculo declarado con la industria cárnica. Pero lo más llamativo aparece al mirar los resultados: mientras que los estudios independientes tendían a encontrar efectos desfavorables de la carne roja sobre los factores de riesgo cardiovascular, los vinculados a la industria solo encontraron resultados neutros o favorables. Ninguno encontró efectos desfavorables. Esto no significa que la industria cárnica manipule la ciencia ni que los investigadores que colaboran con ella falseen sus resultados. Tener un vínculo con la industria no convierte automáticamente un estudio en poco fiable. La cuestión es más sutil: lo que encontramos puede depender de la pregunta que hacemos y de aquello con lo que decidimos comparar la carne roja. Y aquí aparece uno de los aspectos más interesantes del problema: ¿con qué estamos comparando la carne roja? Retirar un alimento de la dieta siempre implica poner otro en su lugar, y el resultado puede cambiar mucho dependiendo de cuál sea. Los estudios vinculados a la industria cárnica tendían a comparar la carne roja con otros alimentos de origen animal o con carbohidratos refinados, mientras que los independientes recurrían con mayor frecuencia a fuentes de proteína vegetal, como las legumbres. El resultado no era el mismo: cuando la comparación era con fuentes de proteína vegetal, la mayoría de los estudios encontraba resultados desfavorables a nivel cardiovascular para el consumo carne roja; cuando era con otras fuentes de proteína animal, los resultados eran mayoritariamente neutros. La diferencia puede parecer una cuestión técnica, pero cambia por completo el relato cuando estos resultados salen de las revistas científicas y llegan a los medios o a nuestras conversaciones cotidianas. Decir que “la carne no perjudica la salud cardiovascular” suena tranquilizador, pero, ¿qué ocurre si la comparación se hizo con otro alimento de origen animal que ya sabemos de partida que no es saludable? Y si se concluye que la carne es “mejor” que determinados carbohidratos refinados, ¿significa realmente que es saludable o simplemente que la alternativa era peor? No hace falta falsear los datos para construir un relato favorable. A veces basta con elegir la comparación adecuada. Y esto importa porque la industria tampoco necesita que toda la ciencia diga que sus productos son saludables. Basta con que exista suficiente incertidumbre para que cuestionarlos parezca exagerado. “No está tan claro”, “depende”, “la carne también tiene nutrientes que son beneficiosos”, “los estudios son contradictorios”. Frases que pueden ser ciertas, pero que, sin el contexto que explica cómo se obtuvieron esos resultados, terminan transmitiendo un mensaje muy diferente: que quizá no haya motivos para cambiar nada. La historia tampoco es nueva. El tabaco nos dejó una lección conocida: una industria no necesita demostrar que su producto es bueno para proteger sus intereses; puede bastar con generar dudas sobre cuánto daño hace. Algo parecido ha ocurrido con la industria de las bebidas azucaradas. Cuando la evidencia parece contradictoria, la duda acaba convirtiéndose en una aliada. En el caso de la carne, además, la cuestión va mucho más allá de la salud. Hablamos de un alimento profundamente arraigado en nuestra cultura, de una industria con enormes intereses económicos y de millones de animales convertidos en productos de consumo. Precisamente por eso, conviene mirar con especial atención los discursos que presentan comer carne como una necesidad, una tradición que no admite discusión o incluso una elección saludable. La ciencia debería servir para cuestionar nuestras certezas, no para buscar argumentos que nos permitan mantenerlas intactas. Por eso quizá la pregunta no sea si la carne roja es buena o mala. La pregunta es qué ocurre cuando la ponemos frente a otras opciones y, sobre todo, quién decide cómo hacemos esa comparación. Porque la ciencia no se compra necesariamente con una conclusión favorable. A veces basta con financiar determinadas preguntas, elegir determinadas comparaciones y dejar que la duda haga el resto.

Ceuta altera los equilibrios
CC BY-NC🅭🅯🄏

36 minutes

elDiario.es
Feed icon

El error de cálculo de las autoridades marroquíes y españolas parece claro, a la espera de la publicación de los informes La masiva llegada de migrantes a Ceuta ha protagonizado el inicio del curso político y obliga a reflexionar si la aritmética parlamentaria permite gobernar el país o anticipa el fin de la legislatura. La gestión, que ha sorprendido a las autoridades españolas y marroquíes, pecó de optimista ante el retorno de la mayoría de migrantes. La sentencia del Tribunal Supremo sobre las devoluciones en caliente ha sido interpretada y alimentada a través de rumores en redes sociales desde el país vecino. El error de cálculo de las autoridades marroquíes y españolas parece claro, a la espera de la publicación de los informes.

Feed icon
elDiario.es
CC BY-NC🅭🅯🄏

El error de cálculo de las autoridades marroquíes y españolas parece claro, a la espera de la publicación de los informes La masiva llegada de migrantes a Ceuta ha protagonizado el inicio del curso político y obliga a reflexionar si la aritmética parlamentaria permite gobernar el país o anticipa el fin de la legislatura. La gestión, que ha sorprendido a las autoridades españolas y marroquíes, pecó de optimista ante el retorno de la mayoría de migrantes. La sentencia del Tribunal Supremo sobre las devoluciones en caliente ha sido interpretada y alimentada a través de rumores en redes sociales desde el país vecino. El error de cálculo de las autoridades marroquíes y españolas parece claro, a la espera de la publicación de los informes.

Todo ello a pesar de su descenso, que será más acusado en la Sierra. En cuanto a las temperaturas mínimas, apenas tendrán cambios Cambio drástico del tiempo: del calor extraordinario a la llegada de un frente que dejará lluvias Este martes, la Comunidad de Madrid no se acercará a los 40 grados, pero tampoco se quedará lejos, con temperaturas máximas que experimentarán un ligero descenso, pero que todavía serán altas pudiendo llegar hasta los 38 grados en algunos puntos, según la previsión de la Agencia Estatal de Meteorología (AEMET). Así, Aemet ha activado el aviso amarillo durante las horas centrales de este martes debido a las altas temperaturas, con máximas que pueden alcanzar los 34 grados en zonas bajas de la Sierra y los 36 en el valle del Tajo y sus tributarios. Todo ello a pesar de su descenso, que será más acusado en la Sierra. En cuanto a las temperaturas mínimas, apenas tendrán cambios, solo una bajada en la Sierra, oscilando en toda la Comunidad entre los 18 y 23 grados. Miércoles posibles lluvias, el viernes vuelve el calor De esta forma, Aemet prevé una jornada de martes con un cielo poco nuboso o despejado al principio aumentando la nubosidad alta a lo largo de la jornada. A su vez, el viento soplará flojo variables, y tenderá a oeste y suroeste, siendo más intensos durante las horas centrales. Para el tiempo en los próximos días, el miércoles se espera un ligero descenso de las temperaturas, con posibles lluvias débiles, y con un jueves en el que las mínimas podrían bajar de los 10 grados. El viernes, sin embargo, se espera una nueva subida de las temperaturas, con 33 y 34 para el domingo, por el momento.

Feed icon
elDiario.es
CC BY-NC🅭🅯🄏

Todo ello a pesar de su descenso, que será más acusado en la Sierra. En cuanto a las temperaturas mínimas, apenas tendrán cambios Cambio drástico del tiempo: del calor extraordinario a la llegada de un frente que dejará lluvias Este martes, la Comunidad de Madrid no se acercará a los 40 grados, pero tampoco se quedará lejos, con temperaturas máximas que experimentarán un ligero descenso, pero que todavía serán altas pudiendo llegar hasta los 38 grados en algunos puntos, según la previsión de la Agencia Estatal de Meteorología (AEMET). Así, Aemet ha activado el aviso amarillo durante las horas centrales de este martes debido a las altas temperaturas, con máximas que pueden alcanzar los 34 grados en zonas bajas de la Sierra y los 36 en el valle del Tajo y sus tributarios. Todo ello a pesar de su descenso, que será más acusado en la Sierra. En cuanto a las temperaturas mínimas, apenas tendrán cambios, solo una bajada en la Sierra, oscilando en toda la Comunidad entre los 18 y 23 grados. Miércoles posibles lluvias, el viernes vuelve el calor De esta forma, Aemet prevé una jornada de martes con un cielo poco nuboso o despejado al principio aumentando la nubosidad alta a lo largo de la jornada. A su vez, el viento soplará flojo variables, y tenderá a oeste y suroeste, siendo más intensos durante las horas centrales. Para el tiempo en los próximos días, el miércoles se espera un ligero descenso de las temperaturas, con posibles lluvias débiles, y con un jueves en el que las mínimas podrían bajar de los 10 grados. El viernes, sin embargo, se espera una nueva subida de las temperaturas, con 33 y 34 para el domingo, por el momento.

Este martes se espera la llegada de un frente que afectará a parte del país, aunque el alivio térmico generalizado no llegará hasta mañana ¿Se han fugado los pulpos al norte? La verdadera razón por la que han invadido Reino Unido pero escasean en Galicia El calor extraordinario de los últimos días tiene las horas contadas. La Agencia Estatal de Meteorología (Aemet) ha confirmado un cambio drástico del tiempo entre martes y miércoles en la península por la entrada de un frente, que dejará lluvias en amplias zonas de España y también un descenso acusado de las temperaturas, que volverán a valores más propios de estas fechas. “Llegan cambios en el tiempo”, anticipó el portavoz de la Agencia Estatal de Meteorología (Aemet), Rubén del Campo. El calor irá a menos desde este martes, en algunos puntos se espera lluvia abundante hoy y para el miércoles el descenso será más generalizado. A partir del jueves, regresará el tiempo estable, pero las temperaturas tenderán a normalizarse. Lluvia y menos calor Este martes se mantendrá una situación de estabilidad en la mayor parte del país con cielos poco nubosos o despejados. Sin embargo, la llegada de un frente dejará los cielos nubosos o cubiertos y precipitaciones en el noroeste, que serán localmente fuertes y persistentes en Galicia y el oeste del área cantábrica. Ante la previsión de la Aemet, se han activado avisos por lluvia en Asturias y Galicia. Los avisos por lluvia convivirán con los avisos por calor. Las temperaturas aún hoy se mantendrán en valores elevados para la época en amplias zonas del país. Se superarán los 35 grados en amplias zonas de los archipiélagos, de la mitad sur y del nordeste peninsular, e incluso los 40 en el Guadalquivir, Valencia y Gran Canaria. La Aemet ha activado avisos en varias comunidades por altas temperaturas: Andalucía, Aragón, Baleares, Castilla - La Mancha, Catalunya, Región de Murcia y Comunitat Valenciana. Además, se darán noches tropicales, con mínimas por encima de 20 grados en amplias zonas de la mitad sur y el nordeste peninsular. Por encima de los 25 grados se quedarán en los litorales mediterráneos y Canarias. En el resto del país, de acuerdo con la agencia estatal, para este martes se espera una bajada de las temperaturas, más acusada en el oeste peninsular, pudiendo ser “notables” en el caso de las máximas en Galicia. Ese descenso se extenderá al resto del territorio el miércoles. De cara al jueves y los días siguientes, se espera una recuperación de los valores, que se mantendrán, ahora sí, normales para la época del año.

Feed icon
elDiario.es
CC BY-NC🅭🅯🄏

Este martes se espera la llegada de un frente que afectará a parte del país, aunque el alivio térmico generalizado no llegará hasta mañana ¿Se han fugado los pulpos al norte? La verdadera razón por la que han invadido Reino Unido pero escasean en Galicia El calor extraordinario de los últimos días tiene las horas contadas. La Agencia Estatal de Meteorología (Aemet) ha confirmado un cambio drástico del tiempo entre martes y miércoles en la península por la entrada de un frente, que dejará lluvias en amplias zonas de España y también un descenso acusado de las temperaturas, que volverán a valores más propios de estas fechas. “Llegan cambios en el tiempo”, anticipó el portavoz de la Agencia Estatal de Meteorología (Aemet), Rubén del Campo. El calor irá a menos desde este martes, en algunos puntos se espera lluvia abundante hoy y para el miércoles el descenso será más generalizado. A partir del jueves, regresará el tiempo estable, pero las temperaturas tenderán a normalizarse. Lluvia y menos calor Este martes se mantendrá una situación de estabilidad en la mayor parte del país con cielos poco nubosos o despejados. Sin embargo, la llegada de un frente dejará los cielos nubosos o cubiertos y precipitaciones en el noroeste, que serán localmente fuertes y persistentes en Galicia y el oeste del área cantábrica. Ante la previsión de la Aemet, se han activado avisos por lluvia en Asturias y Galicia. Los avisos por lluvia convivirán con los avisos por calor. Las temperaturas aún hoy se mantendrán en valores elevados para la época en amplias zonas del país. Se superarán los 35 grados en amplias zonas de los archipiélagos, de la mitad sur y del nordeste peninsular, e incluso los 40 en el Guadalquivir, Valencia y Gran Canaria. La Aemet ha activado avisos en varias comunidades por altas temperaturas: Andalucía, Aragón, Baleares, Castilla - La Mancha, Catalunya, Región de Murcia y Comunitat Valenciana. Además, se darán noches tropicales, con mínimas por encima de 20 grados en amplias zonas de la mitad sur y el nordeste peninsular. Por encima de los 25 grados se quedarán en los litorales mediterráneos y Canarias. En el resto del país, de acuerdo con la agencia estatal, para este martes se espera una bajada de las temperaturas, más acusada en el oeste peninsular, pudiendo ser “notables” en el caso de las máximas en Galicia. Ese descenso se extenderá al resto del territorio el miércoles. De cara al jueves y los días siguientes, se espera una recuperación de los valores, que se mantendrán, ahora sí, normales para la época del año.

À quelques jours de la rentrée scolaire 2026-2027, le sociologue et analyste politique Faustin Zaméto interpelle le ministre d’État chargé de l’Éducation nationale, Aurélien Symplice Zingas, sur les difficultés rencontrées par les parents, les enseignants et les élèves.   Dans une lettre ouverte datée du 2 septembre 2026, Faustin Zaméto explique avoir effectué […] Cet article Rentrée scolaire 2026-2027 : Faustin Zaméto interpelle le ministre de l’Éducation sur les difficultés du terrain est apparu en premier sur Corbeau News Centrafrique ou si b il LPP et actualités en République centrafricaine.

Feed icon
Corbeau News Centrafrique
CC BY-SA🅭🅯🄎

À quelques jours de la rentrée scolaire 2026-2027, le sociologue et analyste politique Faustin Zaméto interpelle le ministre d’État chargé de l’Éducation nationale, Aurélien Symplice Zingas, sur les difficultés rencontrées par les parents, les enseignants et les élèves.   Dans une lettre ouverte datée du 2 septembre 2026, Faustin Zaméto explique avoir effectué […] Cet article Rentrée scolaire 2026-2027 : Faustin Zaméto interpelle le ministre de l’Éducation sur les difficultés du terrain est apparu en premier sur Corbeau News Centrafrique ou si b il LPP et actualités en République centrafricaine.

36 minutes

CT Mirror
Feed icon

Logging the Preserve threatens one of a few remaining mature coastal forests -- one that took shape long before our ancestors arrived.

Feed icon
CT Mirror
CC BY-ND🅭🅯⊜

Logging the Preserve threatens one of a few remaining mature coastal forests -- one that took shape long before our ancestors arrived.

36 minutes

Signal Cleveland
Feed icon

Artist Gwen Garth pushed to have an Ohio Historical Marker erected on the site of the Majestic Hotel, a 250-room hotel, built in 1922 and demolished in 1967. The post Remembering Cleveland’s Majestic Hotel appeared first on Signal Cleveland.

Feed icon
Signal Cleveland
Attribution+

Artist Gwen Garth pushed to have an Ohio Historical Marker erected on the site of the Majestic Hotel, a 250-room hotel, built in 1922 and demolished in 1967. The post Remembering Cleveland’s Majestic Hotel appeared first on Signal Cleveland.

Täzelikler
Attribution+

37 minutes

Azat Ýewropa we Azatlyk Radiosy
Feed icon

Dünýäniň dürli regionlarynda we Türkmenistanda şu günki bolan we bolup duran soňky wakalar barada gysgaça habarlar.

Feed icon
Azat Ýewropa we Azatlyk Radiosy
Attribution+

37 minutes

Dünýäniň dürli regionlarynda we Türkmenistanda şu günki bolan we bolup duran soňky wakalar barada gysgaça habarlar.