En el cor ombrívol de l’església de Santa Maria, entre l’olor d’encens i la pedra freda, batega la història de Josafat, un ésser solitari, de força primitiva, atrapat entre la pulsió carnal i el pes asfixiant de la moral religiosa. La irrupció de Fineta sacseja l’ordre aparent del temple i desencadena una tensió creixent que aboca el protagonista a un conflicte intern devastador. Amb una ploma magistral i un llenguatge feréstec, Bertrana construeix un univers gairebé claustrofòbic, un relat ple de simbolisme que ha despertat tant escàndol com fascinació entre diverses generacions de lectors. 'Josafat' (1906) és sens dubte l’obra que va consagrar Bertrana com a escriptor. Aquesta edició especial del 120è aniversari, a cura de Xavier Pla, proposa una nova lectura d’una de les novel·les més singulars i torbadores de la literatura catalana. El volum es completa amb tres epílegs d’Adrià Pujol, Clàudia Rius i Núria Bendicho Giró, que dialoguen amb el text i en revelen les múltiples lectures i ressonàncies en el present. Biografia de l'autor Prudenci Bertrana i Compte (Tordera, 1867 - Barcelona, 1941). Després d'estudiar batxillerat a Girona i un any d'enginyeria industrial a Barcelona, s'instal·la a Barcelona a partir de 1911. Dirigeix 'L'Esquella de la Torratxa' i 'La Campana de Gràcia' i col·labora amb 'El Poble Català', 'La Publicitat', 'Revista de Catalunya' i 'La Veu de Catalunya'. Prosista prolífic, escriu la seva primera novel·la, 'Violeta', el 1899 i diversos relats breus durant els primers anys del segle XX. El 1906 publica 'Josafat', obra reconeguda unànimement com una peça cabdal de la literatura catalana contemporània. Més tard, veuran la llum les novel·les 'Nàufrags' (1907), 'Jo! Memòries d'un metge filòsof' (1925), 'Tieta Claudina' (1929), 'L'illa perduda' (1935) i, sobretot, la trilogia autobiogràfica 'Entre la terra i els núvols', formada per les novel·les 'L'hereu' (1931), 'El vagabund' (1933) i 'L'impenitent' (1939).
