Open Newswire

El PP consigue sacar adelante en el Congreso una moción no vinculante que exige al Gobierno explicaciones por el millonario rescate de la aerolínea, gracias a la postura de los independentistas, mientras algunos ministros cargan contra determinados magistrados.

Aquest volum recull tots el retrats que Josep M. Castellet va escriure entre 1988 i 2012 i un nou retrat d’ell escrit per Jordi Amat com a homenatge. Apel·lant a la memòria i a partir de situacions reals poc conegudes, l’autor enfila un relat original, sincer, irònic, crític i agut, amb un esmolat talent descriptiu, d’un seguit de personatges que va conèixer i alhora es retrata a ell mateix. Desfilen per aquestes pàgines: Ungaretti, Rodoreda, Alberti, Pla, Pasolini, Octavio Paz, Aranguren, Mary McCarthy, Gimferrer ('Els escenaris de la memòria', 1988); Sacristán, Barral, Gabriel Ferrater, Joan Fuster, Alfons Comín i Terenci Moix ('Seductors, il·lustrats i visionaris', 2009); i Espriu, Porcel i Montserrat Roig ('Tres escriptors amics', 2012).   Biografía del autor Josep Maria Castellet (Barcelona, 1926-2014) va tenir un paper destacat en la vida cultural catalana i espanyola de la segona meitat del segle XX. Des de la dècada dels cinquanta va participar activament en un seguit d'empreses de molta importància, en la seva condició polifacètica de crític literari, intel·lectual i editor. La seva obra comprèn assaigs com 'La hora del lector' (1957), 'Iniciació a la poesia de Salvador Espriu' (1971) o 'Josep Pla o la raó narrativa' (1978), antologies de tanta transcendència com 'Veinte años de poesía española' (1960), 'Poesia catalana del segle XX' (1963, amb Joaquim Molas) o 'Nueve novísimos poetas españoles' (1970), i llibres autobiogràfics tan remarcables com 'Els escenaris de la memòria' (1988), Dietari de 1973 (2007), 'Seductors, il·lustrats i visionaris' (2009), a més de les 'Memòries confidencials d'un editor. Tres escriptors amics' (2012). Però, més enllà d'això, Castellet es va implicar en projectes que van des de la fundació de la revista 'Laye' fins al Pacte Cultural de Catalunya, passant per l'homenatge a Antonio Machado del 1959, el Congrés per la Llibertat de la Cultura, els 'diálogos' Catalunya-Castella, la Comunitat Europea d'Escriptors, els premis internacionals de literatura Formentor, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana o Edicions 62. El 2009 se li va concedir el Premi Nacional de la Cultura a la trajectòria artística i professional i el 2010 el Premio Nacional de las Letras Españolas.

Kucing identik dengan ketakutan terhadap air. Tapi ada satu jenis kucing liar di Indonesia yang tidak hanya tidak takut air, melainkan menggunakannya sebagai bagian dari cara hidupnya. Kucing kuwuk, atau kucing hutan (Prionailurus bengalensis), adalah perenang yang terampil, dan kemampuan itu bukan kebetulan. Ia adalah hasil evolusi yang diturunkan dari genus yang memang beradaptasi dengan […] The post Kucing Kuwuk Bisa Berenang Melintasi Sungai, tapi Tidak Bisa Lolos dari Perdagangan Ilegal appeared first on Mongabay.co.id.

Dünýäniň dürli regionlarynda we Türkmenistanda şu günki bolan we bolup duran soňky wakalar barada gysgaça habarlar.

Huelga indefinida en País Valencià, más de un mes de paros territoriales y generales en Catalunya y un bloque de organizaciones que preparan una protesta unitaria en Madrid: la defensa de educación se cocina desde las aulas.Temas principal: Educación públicaLeer artículo completo

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha rebutjat totes les al·legacions presentades per l’Ajuntament de València, encapçalat per M. José Catalá, a l’informe elaborat per l’ens normatiu del valencià contra el canvi del topònim de València per la denominació bilingüe “Valencia / Valéncia“. Així ho ha anunciat la presidenta de la institució, Verònica Cantó, en roda de premsa: “No s’ha acceptat cap de les al·legacions que va aportar l’Ajuntament, després de ser estudiades”. La decisió es va adoptar en el ple de l’AVL celebrat a la fi de maig, i després es va enviar a la direcció general de l’Administració Local de la Generalitat, “que és qui porta el procediment”, i “no a l’Ajuntament”. Les al·legacions del consistori anaven contra el dictamen de l’AVL que indica que la denominació correcta del municipi és exclusivament “València“, amb accent obert, i rebutja la proposta de l’equip de govern del Cap i casal, integrat per PP i Vox, basada en “fonaments històrics i lingüístics exposats en un estudi tècnic del lingüista i acadèmic de l’AVL Abelard Saragossà“, segons el consistori. El 2 de març, l’AVL va fer públic que desestimava la proposta del canvi de nom per “Valencia / Valéncia” perquè l’Ajuntament no havia aportat cap argument per a justificar aquesta modificació. A més, va remarcar que a denominació “correcta i adequada” de la ciutat des del punt de vista històric i lingüístic és la “tradicional” i “única” València. Seguidament, en el ple municipal de finals de març, el govern local va aprovar les 27 al·legacions formulades pel consistori a l’informe de l’AVL.   L’informe de l’AVL La Secció d’Onomàstica de l’AVL conclou que l’estudi de l’Ajuntament no aporta arguments nous ni sòlids per a justificar l’abandonament de la forma vigent des del 2017, i recorda que el canvi de denominació aprovat el 2016 i oficialitzat pel Consell el 2017 va fixar la forma única en valencià “València”. A més, l’AVL retreu que l’informe d’Abelard Saragossà pràcticament no justifica la forma castellana de la proposta ni exposa prou fonaments històrics i lingüístics per a una cooficialitat d’aquesta classe. L’organisme normatiu insisteix que la legislació vigent estableix que qualsevol canvi de denominació s’ha d’adequar a la tradició històrica i lingüística i ha d’estar sustentat en un estudi tècnic complet. En aquest sentit, subratlla que el decret autonòmic sobre canvi de nom dels municipis ja assenyala que s’ha d’evitar, sempre que siga possible, la forma bilingüe, i recorda que només 35 dels 542 municipis valencians han optat per aquesta solució, un 6,4 % del total. Per això, l’AVL defensa que en el cas de València cal mantindre una forma única en valencià, també com a mesura de protecció d’una llengua minoritzada. L’informe també desmunta la tesi que la grafia amb accent agut siga la més adequada. L’Acadèmia sosté que el topònim deriva del llatí Valentia i que, per coherència etimològica, normativa i amb la tradició escrita consolidada, la forma que correspon és “València”, amb accent obert. A més, recorda que aquesta és la grafia emprada en l’Estatut, en la denominació oficial de la província, la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València, la Diputació de València i la mateixa documentació municipal. També remarca que “Valéncia” és inexistent en els usos oficials i només apareix de manera puntual en casos molt concrets. Un altre dels arguments destacats del dictamen és la falta de consens social entorn de la proposta municipal. L’AVL assenyala que durant el període d’exposició pública s’han presentat 922 al·legacions en contra i només 61 a favor de “Valéncia”. L’entitat contraposa aquestes xifres al precedent del 2016, quan la modificació per oficialitzar “València” només va rebre quatre al·legacions i va ser aprovada per unanimitat al ple municipal. Segons l’informe, les dades actuals evidencien una contestació social elevada i trenquen qualsevol relat de cohesió al voltant del canvi. Per tot això, la Secció d’Onomàstica conclou que la denominació correcta i adequada és “València”. I afegeix una precisió final amb càrrega política i jurídica: si l’Ajuntament decideix continuar avant amb una fórmula doble contra el criteri de l’AVL, l’única solució bilingüe que considera acceptable és “València / Valencia”, i no la proposta amb accent tancat impulsada pel govern municipal.