Open Newswire

新疆塔城地区托里县清真寺前伊玛目哈里米提·切格尔被关押多年后，身体状况严重恶化。其儿子提供的案情陈述称，他腰部以下已失去知觉，目前只能依靠轮椅行动。家属持续向海外人权组织提交证词和求助视频，希望外界关注他的健康与处境。

Hi ha alguna cosa estranya en el fet que dues persones puguin viure al mateix replà, pagar la mateixa comunitat de veïns, agafar el mateix ascensor cada matí i, malgrat tot, habitar universos totalment aliens. No em refereixo al fet que el veí del cinquè voti Aliança Catalana i la del quart, la CUP. Això entra dins la idiosincràsia antropològica del país i segurament afegeix una mica de picant a les reunions de l’escala, cosa que va bé per no adormir-se. Parlo d’una cosa anterior i prepolítica. Que no comparteixin ni tan sols una mirada intel·ligible sobre els problemes, les amenaces, les jerarquies de les coses ni, progressivament, una mateixa idea aproximada del món que habiten. Fins ara podíem discutir sobre la realitat. Les ideologies plantejaven aproximacions divergents a realitats compartides i vertebraven el debat públic. A partir de cosmovisions àmpliament compartides per grups antagònics es generava una competència que es dirimia a les eleccions en els moments d’estabilitat o mitjançant la violència quan la cosa es torçava. La gent podia entendre tant què pensava ella mateixa com què pensava l’adversari. Ara comencem a discutir sobre quina realitat discutim. Durkheim, que es dedicava bàsicament a buscar i intentar entendre les estructures invisibles que expliquen la realitat, probablement hauria trobat el fenomen fascinant. També és possible que, si es despertés, veiés el cacau monumental que tenim i demanés que el tornéssim a enterrar. Perquè bona part de la sociologia clàssica va néixer intentant respondre una pregunta molt concreta: com coi aconsegueixen conviure milions de desconeguts sense matar-se? La resposta de Durkheim era, simplificant, que una societat no és només una acumulació d’individus vivint dins les mateixes fronteres. Perquè existeixi una societat hi ha d’haver alguna cosa situada per damunt dels individus. Això és: normes, rituals, símbols, institucions, tabús, formes compartides d’explicar-se el món. Una mena de morter invisible que fa que, malgrat enfadar-nos i, de vegades, odiar-nos, continuem considerant-nos membres d’una mateixa tribu. Durant dos segles hem construït un conjunt d’eines per fabricar aquest morter. L’escola n’era una. El diari n’era una altra. També la ràdio, la televisió, el servei militar, les misses, les festes majors, el futbol, els sindicats, els partits polítics, les associacions civils i tota una sèrie d’experiències informals avui en clar retrocés que consistien, per exemple, a arribar l’endemà a la feina i comentar junts el partit de futbol o el programa de televisió que s’havia emès la nit anterior. No és necessari idealitzar res de tot això. L’escola adoctrinava, els diaris mentien, la televisió tenia una línia editorial subjecta al poder, els capellans espantaven el ramat amb històries fantàstiques per mantenir la guingueta i les famílies acumulaven tabús suficients per alimentar tres generacions de psicoanalistes. Però aquelles institucions tenien una funció que només hem començat a entendre quan han començat a desaparèixer: sincronitzaven la societat i li donaven un propòsit compartit. El que Nietzsche va batejar com la mort de Déu era, en realitat, la mort d’una part del nostre món. Un món que ha anat morint de mica en mica des d’aleshores i que ara ja no som capaços d’interpretar amb les claus d’abans. Durant molt de temps milions de persones, generació rere generació, van rebre aproximadament els mateixos inputs al mateix moment. Després es barallaven, però es barallaven sobre les mateixes coses. Una comunitat política no necessita estar d’acord per subsistir, però com a mínim necessita alguna cosa sobre la qual estar en desacord. Necessita un terreny de joc. Una pilota. Unes ratlles pintades a terra. Un àrbitre a qui poder demanar explicacions o insultar. El que sigui, però que sigui igual per a tothom. Internet va començar a erosionar aquest món, però durant uns anys encara vam pensar que allò era essencialment una democratització de la informació. S’havia acabat el monopoli dels quatre senyors que decidien de què es podia o no parlar. Fantàstic. Ara tothom podia publicar, investigar, contrastar, denunciar i arribar directament a l’audiència sense tallafocs ni intermediaris. Primer tots vam quedar meravellats del torrent de llibertat i informació. Però de mica en mica tot es va anar emboirant. El tarat que havia vist un vídeo dient que les piràmides les havien construït els extraterrestres i havia arribat a la conclusió que calia portar la veritat revelada al món i rescatar-nos del fons de la caverna cada vegada cridava més. No passa res, ens vam dir. El mercat de les idees ja ho ordenarà. Hem estat molt aficionats a confiar en mercats imaginaris perquè ja ens veiem incapaços de regular cap fenomen social sense espatllar-lo més. Les xarxes socials van introduir una capa més de complexitat. Ja no seleccionàvem nosaltres la informació, sinó que la informació començava a seleccionar-nos a nosaltres. L’algoritme descobria que un usuari responia amb vehemència als vídeos sobre immigració, un altre sobre gatets i un tercer a senyors musculats explicant que l’imperi romà va caure perquè els homes van deixar de fer de soldats. A cadascú se li administrava la seva dosi del verí. La intel·ligència artificial introdueix ara la possibilitat de tenir una dieta informativa personalitzada. Podem disposar d’un intèrpret personalitzat de la realitat que s’adapta als nostres gustos, o som nosaltres els que ens adaptem als seus, ningú ho sap del cert. Un assistent que coneix el nostre vocabulari, les nostres obsessions, les nostres pors, el nostre nivell cultural, els nostres antecedents i probablement, abans o després, la nostra ideologia. Que ens resumeix un conflicte, ens explica una llei, ens selecciona les notícies del dia, ens diu què significa una dada econòmica i ens ordena els arguments sobre qualsevol qüestió abans que hàgim tingut temps de formar-nos-en una opinió. El cotxe ha contaminat les ciutats perquè era útil al seu propòsit. El plàstic ha inundat els oceans perquè era útil. Les xarxes socials han colonitzat la nostra atenció perquè eren útils. Ningú adopta massivament una tecnologia per destruir els fonaments de la pròpia civilització. Normalment ho fa perquè satisfà alguna necessitat. Fa uns dies escrivia sobre la decadència de l’esforç mental. La qüestió que em sembla encara més inquietant és què passa quan aquesta delegació deixa de ser individual i es converteix en una infraestructura social. Quan cadascú porta a la butxaca no només una enciclopèdia, sinó una mena de sacerdot cognitiu disposat les vint-i-quatre hores del dia a interpretar-li el món. I, sobretot, quan cada sacerdot predica una homilia diferent. Durkheim torna a entrar per la porta. Una de les seves grans pors era l’anomia, una societat en què les normes, expectatives i referències col·lectives deixen de tenir prou força per orientar els individus. La modernització destruïa comunitats tradicionals més ràpidament del que era capaç de construir institucions noves i deixava l’individu alliberat, sí, però també una mica abandonat enmig del descampat. Potser estem entrant en una forma nova d’anomia. Una anomia algorítmica. No perquè ens falti informació, sinó perquè en tenim tanta que necessitem intermediaris per sobreviure-hi. I quan aquests intermediaris són personalitzats, l’atomització d’universos paral·lels es fa ingovernable. Com més ben informats podem estar individualment, menys informació comuna podem acabar compartint. És possible que, d’aquí a uns anys, dues persones discuteixin sobre immigració, canvi climàtic, una guerra o la darrera crisi després d’haver rebut explicacions perfectament rigoroses, raonades i documentades, però construïdes sobre seleccions de dades, marcs interpretatius i jerarquies causals diferents. Potser cap de les dues serà falsa, però seran difícilment contrastables. Ens tranquil·litza pensar que la polarització és producte de la ignorància perquè permet imaginar una solució: educar millor la gent. Si els ximples deixessin de ser ximples, la democràcia tornaria a funcionar. És una teoria que té l’avantatge afegit que gairebé sempre situa el ximple a l’altra banda. Però potser ens espera una cosa bastant més complicada: societats formades per individus molt informats que ja no comparteixen el mateix sistema per ordenar la informació. I aleshores apareix el problema de la confiança i la manca de vincles. Les democràcies liberals estan construïdes sobre una quantitat sorprenent d’actes de fe. Quan llegim que Catalunya té vuit milions d’habitants, ningú no va casa per casa a recomptar-los. Confiem en l’Idescat. Quan hi ha unes eleccions no seguim personalment cada urna des del col·legi electoral fins al recompte final. Confiem en el procediment. Quan un enginyer diu que un pont aguanta, generalment hi passem per sobre sense exigir-li els càlculs estructurals. La civilització és, entre moltes altres coses, una arquitectura de confiances i mites compartits, que diria Harari. Per això la desinformació ja no va de demostrar-nos que una mentida concreta és certa. És massa complicat i dura massa poc. És molt més eficaç convèncer-nos que ningú sap res, que totes les institucions menteixen, que tots els experts tenen interessos, que totes les estadístiques estan manipulades i que, en definitiva, l’única resposta és la que està dins del teu cap. Tu no t’enganyaries a tu mateix. Això explica en bona mesura la insatisfacció política del nostre temps. No és només que la dreta i l’esquerra discrepin més. És que progressivament deixen de descriure el mateix país. Per uns, Catalunya és una societat desbordada per la immigració i la inseguretat, fruit d’un pla de substitució demogràfica; per uns altres, una societat més o menys pròspera on la principal amenaça és precisament el discurs que pretén enfrontar-nos entre grups. Evidentment, sempre ha existit la contraposició de models socials. El burgès i l’obrer del segle XIX tampoc veien la fàbrica de la mateixa manera. Però tots dos veien la fàbrica. Però què passa quan un veu una fàbrica on un altre hi veu una tenda de campanya? Potser la culminació del projecte neoliberal és la privatització de la realitat. El capitalisme ja havia privatitzat bona part de l’espai, del temps, de l’oci i de l’atenció. Ara potser privatitzarem també la interpretació del món. Cadascú tindrà la seva. Còmoda com unes sabates a mida. La temptació política serà respondre-hi reclamant una nova veritat oficial, un ministeri de la realitat que esclareixi sobre què podem discutir. Seria probablement la pitjor resposta possible. Les societats obertes no haurien de preservar una realitat comuna convertint l’Estat en sacerdot, però... si no és l’Estat, qui? Un càrtel dels magnats tecnològics que viuen reclosos en urbanitzacions militaritzades? Tampoc podem continuar fent veure que la infraestructura cognitiva d’una democràcia no importa. L’escola importa. Els mitjans públics importen. La universitat importa. Les estadístiques públiques importen. La llengua comuna importa. Els espais de trobada importen. I és important que continuïn existint llocs on persones que pensen diferent es vegin obligades a compartir alguna experiència. Potser fins i tot haurem de començar a considerar que preservar determinats espais cognitius comuns és tan important com preservar carreteres, hospitals o xarxes elèctriques. Perquè una nació també és això. No només una història compartida o una llengua. És una comunitat de persones que, quan passa alguna cosa, encara tenen alguna possibilitat de reconèixer que els ha passat aproximadament la mateixa cosa. Benedict Anderson va definir les nacions com a comunitats imaginades. La ironia és que potser el gran problema del nostre temps no serà deixar d’imaginar comunitats. Serà imaginar-ne massa. Una per persona. Durkheim es preguntava com podia sobreviure la societat quan l’individualisme dissolia les antigues comunitats. Nosaltres haurem de respondre aquesta pregunta i la seva derivada: com pot existir una comunitat política formada per milions d’individus cadascun dels quals disposa d’un món confeccionat a mida? Potser la intel·ligència artificial acabarà fent exactament el contrari i construirà noves formes de consens. Potser desenvoluparem institucions capaces de preservar una esfera pública comuna. Potser, com tantes vegades abans, adaptarem les normes socials a la tecnologia i d’aquí cinquanta anys tot plegat ens semblarà una por ridícula de principis de segle. Però hi ha una diferència entre una societat dividida i una societat desincronitzada. Una societat dividida per interessos pot negociar. Una societat dividida per classes pot pactar. Una societat dividida per ideologies pot votar i, si hi ha sort, acceptar que ha perdut. Una societat que ja no comparteix els mecanismes per decidir què és real té un problema anterior a tots aquests. Perquè abans de posar-nos d’acord sobre què hem de fer, necessitem veure, més o menys, el mateix món.

Cinco años después de WandaVision, Vision está listo para ocupar nuevamente el centro del MCU con VisionQuest.

Кыргызстанда интернетте дин тууралуу контент даярдоо үчүн эми атайын күбөлүк талап кылынат. Дин иштери жана этностор аралык мамилелер боюнча улуттук агенттиктин жаңы эрежеси өткөн жумада белгилүү болду.

സിപിഐ എം പത്തനംതിട്ട, ഇടുക്കി വിപുലീകൃത ജില്ലാ കമ്മിറ്റികൾ ചൊവ്വാഴ്‌ച തുടങ്ങും. പത്തനംതിട്ട ജില്ലാകമ്മിറ്റി രാവിലെ 10ന്‌ ഇ എം എസ്‌ മന്ദിരത്തിലെ (പാർടി ജില്ലാ കമ്മിറ്റി ഓഫീസ്‌) കോണ്‍ഫറന്‍സ് ഹാളിൽ ചേരുന്ന യോഗം പൊളിറ്റ്ബ്യൂറോ അംഗം എ വിജയരാഘവന്‍ ഉദ്‌ഘാടനം ചെയ്യും.

Nchi za Uturuki na Pakistan zimeafikiana chini ya makubaliano ya kiulinzi kuwatuma wanajeshi Kwenda nchini Saudi Arabia kuzuia mashambulio dhidi ya wapiganaji wa Houthi.

La familia seguirá creciendo: Rápidos y Furiosos prepara su salto a la televisión con una nueva serie que expandirá la famosa franquicia.

Anne Hathaway y Dakota Johnson conquistaron la taquilla: Verity debutó en primer lugar mientras Digger tuvo un complicado comienzo.

អ្នកនាំពាក្យកងទ័ពថៃ បានចេញមុខមកអះអាងថា ការដែល​យោធាថៃ ​ដកចេញទូកងតឺន័រ​របស់ខ្លួនពីតំបន់អូរខ្លាំឃ្មុំ ក្នុងសង្កាត់អូរស្មាច់ ក្រុងសំរោង ខេត្តឧត្តរមានជ័យ គឺជាការ​កែលម្អវិធានការសន្តិសុខ​របស់ថៃ។ ការ​អះអាងដូចនេះ​របស់​ភាគីថៃ គឺបន្ទាប់ពីមានការ​ផ្សព្វផ្សាយ​វីដេអូខ្លីមួយ​ដែលបង្ហាញពីសកម្មភាព​យោធាថៃ ដែលបានស្ទូចទូកុងតឺន័រចេញពីចំណុចអូរខ្លាឃ្មុំ នាថ្ងៃទី ៤ ខែតុលា ឆ្នាំ ២០២៦។

Plus de 4 000 morts, plus de 8 500 cas confirmés, sept provinces touchées... En RDC, l’épidémie d'Ebola s’étend « comme un méga-feu » avec de « nouveaux foyers chaque semaine » et une capacité de prise en charge déjà largement dépassée, alerte Médecins sans frontières. Si l'Ituri reste l’épicentre de l’épidémie, notamment le territoire de Mambasa où ce dimanche 18 personnes sont décédées en l’espace de 24 heures, MSF s’inquiète en particulier de la situation dans le Nord-Kivu.

En trois ans, plus de 74 000 Palestiniens ont été tués durant la guerre sans merci menée par Israël dès le lendemain du 7-Octobre. Le territoire palestinien s’est aussi considérablement amoindri.

A Home for Every Neighbor has helped more than 200 get off the streets. Now it’s searching for unsheltered people who are harder to find. The post Cleveland rapid housing program builds on progress to reach people beyond encampments appeared first on Signal Cleveland.

Sungai besar umumnya dilintasi banyak jembatan, dan keberadaannya sering dianggap penanda terhubungnya suatu wilayah. Jalan raya dan jalur kereta biasanya menyeberangi sungai lewat jembatan, sehingga kota di kedua tepinya terhubung dalam satu jaringan darat. Amazon menjadi pengecualian yang mencolok. Di sepanjang batang utamanya yang membentang lebih dari 6.000 kilometer, tidak ada satu pun jembatan yang […] The post Tak Ada Satu pun Jembatan di Sepanjang 6.000 Km Sungai Amazon, Satu Jembatan Diperkirakan Naikkan Deforestasi appeared first on Mongabay.co.id.

Minimum wage workers in Ohio are scheduled to get a raise in January to keep up with inflation, but many may still be in poverty. The post Ohio’s minimum wage will bump up to $11.40 in 2027 appeared first on Signal Cleveland.

I teach sexual assault prevention. And I'm going to tell you something most instructors won't say out loud. There is no technique for this.

El arresto de un infante de marina estadounidense por el presunto asesinato y robo de una mujer japonesa en Naha ha desatado protestas y una contundente reacción del Gobierno de Japón, que exige a EE UU “máxima cooperación”.

The results are part of a new poll released Tuesday by the Institute of Politics at the University of Maryland, Baltimore County. That poll finds that Moore would pick up 51% of the vote while another 24% said they favor Republican Dan Cox.

More than 9,000 Anglican churches and chapels across the United Kingdom participate in the A Rocha U.K. Eco-Church movement, which encourages congregations to care for the environment around their buildings. This has become a bigger part of church outreach, especially in the six years since the pandemic.

Speak up to oppose federal cuts on Head Start rules that will gut its standard of care.

Whether you’re a news junkie or just in it for the glory, you’re in the right place. The post Think you know Cleveland diners? Take our photo quiz appeared first on Signal Cleveland.