La plataforma X ha activat una nova funcionalitat que pot transformar la manera com es consumeixen continguts a les xarxes socials: la traducció automàtica per defecte de totes les publicacions, impulsada per la intel·ligència artificial Grok, a més de l’edició d’imatges automàtiques. La novetat, que ja està disponible per a tots els usuaris, permet que qualsevol missatge escrit en una llengua diferent aparegui automàticament traduït segons la configuració d’idioma del perfil. L’objectiu, segons la companyia, és ampliar l’abast global dels continguts i facilitar la interacció entre comunitats lingüístiques.
Una experiència més global… i més homogènia
Amb aquest canvi, els usuaris deixen de veure continguts en versió original si no ho desactiven manualment. La funció es pot modificar des de cada publicació, però no existeix —de moment— una opció global per desactivar-la completament. El cap de producte de la plataforma, Nikita Bier, ha defensat que la mesura busca “donar abast global a les publicacions en qualsevol idioma”, en línia amb una tendència creixent a les grans plataformes digitals.
La traducció automàtica pot fer més accessibles els continguts, però dilueix la presència visible de les llengües minoritzades.
Aquest model reforça una experiència més accessible, però també més uniforme, on la llengua original queda en segon pla.
El català, entre l’oportunitat i el risc
Per al català, la funcionalitat obre un escenari amb llums i ombres. D’una banda, pot facilitar que continguts en català arribin a audiències globals sense barreres lingüístiques. De l’altra, també pot reduir la visibilitat de la llengua com a tal, ja que molts usuaris consumiran els continguts traduïts.
Diversos experts alerten que aquest tipus d’eines poden reforçar la posició de les llengües majoritàries. Un informe impulsat pel Pacte Nacional per la Llengua ja advertia que la globalització digital tendeix a afavorir idiomes dominants i a debilitar-ne d’altres amb menys pes demogràfic.
Dependència tecnològica i qualitat lingüística
Un altre dels reptes és la qualitat de la traducció. Tot i els avenços en intel·ligència artificial, els sistemes automàtics continuen cometent errors, especialment en llengües amb menys recursos digitals. En el cas del català, això pot derivar en traduccions imprecises o simplificacions que afectin la riquesa lingüística. A més, es planteja una qüestió de fons: qui controla la mediació lingüística en l’espai digital.
Els experts alerten que la mediació algorítmica pot condicionar l’ús real del català a les xarxes socials.
La dependència d’eines propietàries com Grok pot condicionar la manera com es representen i es consumeixen les llengües a internet.
Una tendència que va més enllà de X
La decisió de X no és aïllada. Altres plataformes i aplicacions estan incorporant sistemes de traducció automàtica amb IA per facilitar la comunicació global. Aquesta tendència apunta cap a un ecosistema digital on la llengua deixa de ser una barrera, però també un element identitari visible. En aquest context, el debat ja no és només tecnològic, sinó cultural i polític: com garantir la diversitat lingüística en un entorn cada vegada més automatitzat.
Entre la comoditat i la preservació lingüística
La traducció automàtica per defecte representa un avenç en accessibilitat, però també un repte per a llengües com el català, que han aconseguit una presència significativa a internet malgrat el seu pes demogràfic. El seu impacte real dependrà de com evolucionin els hàbits dels usuaris i de si institucions, creadors i plataformes són capaços de trobar un equilibri entre comoditat tecnològica i preservació lingüística.
El futur del català a les xarxes, en part, també es decidirà en algorismes que tradueixen —o invisibilitzen— allò que escrivim.
