L’escriptor i poeta mallorquí Biel Mesquida ha guanyat aquest dilluns el 58è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium Cultural. L’acte d’entrega s’ha fet al Palau de la Música Catalana, on el guardonat ha fet un discurs molt aplaudit en el qual ha reivindicat la importància de la llengua, la llibertat, la ciència, la cultura i la pau. També la tasca dels docents, a qui ha donat tot el seu suport: “On hi hagi un mestre, que els polítics acalin el cap empegueïts”. Pel que fa al president d’Òmnium, Xavier Antich, ha demanat “no perdre el nord” en “temps d’incertesa”. “Més llengua catalana, més escola i més cultura per a tothom”, ha subratllat.
En una trajectòria de mig segle, Biel Mesquida (Castelló, 1947) ha publicat més d'una vintena d'obres, incloent-hi les novel·les 'L'adolescent de sal' (1975) i 'Vertígens' (1999), el recull de relats 'Els detalls del món' (2005) o els poemaris 'El bell país on els homes desitgen els homes' (1974) i 'Carpe Momentum' (2021). També ha escrit teatre, crítica literària i col·laboracions habituals en revistes culturals, literàries i premsa. Ha rebut la Creu de Sant Jordi (2005), el Premi Nacional de Cultura, el Ciutat de Barcelona i el Prudenci Bertrana, entre altres.
L'autor ha estat reconegut aquest dilluns per Òmnium Cultural per ser "un creador verbal que ha desenvolupat tots els gèneres (poesia, novel·la, obra teatral, article periodístic i crítica literària)" i perquè "ho ha fet sempre en llengua catalana" en 50 anys de trajectòria. El veredicte del jurat – format per Margarida Aritzeta, Àlex Broch, Maria Campillo, Raül Garrigasait, Àngels Gregori, Marta Nadal, Jaume C. Pons Alorda, Clàudia Pujol i Enric Vicent Sòria - conclou que "es premia un autor lliure, actiu i defensor dels valors que ens fan humans apassionats en temps de tenebres".
També destaca que Mesquida "ha defensat la llengua i la cultura catalanes com a activista i director d'iniciatives fonamentals com el Festival de Poesia de la Mediterrània". Descriu les seves obres com a "monuments barrocs que encomanen passió i duen les lliçons mesquidianes al seu apogeu". D'altra banda, valora que, "en una situació política i social en què la ultradreta ataca de manera sistemàtica els fonaments", la seva primera novel·la, 'L'adolescent de sal' (1975), "va ser revolucionària i va obrir les lletres catalanes als corrents internacionals".
Un discurs molt aplaudit
Després de rebre el premi, el guardonat ha pronunciat un discurs que ha sigut molt aplaudit pels assistents. Mesquida ha començat la intervenció citant Ramon Llull, Joan Alcover, Blai Bonet i Antoni Gaudí, en aquest darrer cas recuperant les paraules de l’arquitecte sobre la llengua catalana. Just després ha proposat al públic fer allò que “millor sap fer”, explicar històries, en aquest cas sobre ell mateix i sobre la seva vida.
Així, durant una bona estona i celebrat pràcticament després de cada paràgraf pel públic del Palau, el premiat ha posat l’accent en temes importants per a ell com és el cas de la llibertat – i el rebuig a la censura -, la llengua – “una sola, la catalana”, el coneixement – potenciant la ciència i la cultura -, o l’arribada de migrants, els quals han de poder disposar d’un “un redol per créixer i fer-se una vida” si ho necessiten.
Un dels punts més destacats ha sigut el comentari que ha dedicat als mestres. “Tenia tres anys i ja escrivia, i aquesta precocitat només es pot entendre per l’acció d’una mare mestra, moderna i emprenedora, i un alfabet que havia fet el pare, mestre igualment”, ha recordat. “En Biel Mesquida no és res si no posa el cor, el cervell i la veu a favor dels mestres que avui lluiten al País Valencià i a Catalunya”, ha afirmat, “escola en català, arrelada i resistent”.
Un acte al voltant de la figura de Mesquida
L’acte de lliurament del 58è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes s’ha celebrat aquest dilluns al Palau de la Música Catalana amb un contingut i una posada artística que han girat al voltant de la figura del poeta i escriptor amb la presència de noms com Lluís Llach, Blanca Llum Vidal, Maria del Mar Bonet o Borja Penalba. A més del guardó, el premiat rebrà 20.000 euros.
En el marc d’aquest ha intervingut el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, que ha remarcat la importància de la “llibertat” de les persones i dels pobles. “Treballar per la llibertat és també treballar per la democràcia i els drets”, ha insistit. D’altra banda, ha fet valdre “la cohesió social” del país, que s’enorgulleix de la seva “diversitat, riquesa i força”.
“Avui celebrem la perseverança d’una llengua, una cultura i una identitat per sobreviure i enfortir-se, malgrat totes les forces en contra”, ha assenyalat, “en temps d’incertesa, desconcert i amenaces, no podem perdre el nord: més llengua catalana per a tothom, més escola sempre i tota en català per a tots, i més cultura per a tothom”.
