Open Newswire

Imaginem que tenim un problema i el poder, evidentment, respon prohibint. Quan el problema continua, es prohibeix encara més. Com persisteix, s’obliga a la identificació i com encara segueix, es duu a terme una identificació més complexa. Al final què tenim? Un ciutadà normal superant una quantitat demencial de controls mentre que, qui volia saltar-se la norma, ja ha descobert maneres de seguir evadint normes, controls i lleis. Hi ha normes que ajuden a modificar conductes, redueixen riscos i, a més, salven vides: Radars Alcoholèmia Tabac en espais tancats Determinades mesures de seguretat Això ens duu a una pregunta incòmoda: per què unes barreres funcionen i unes altres només produeixen més barreres? Potser perquè a vegades confonem severitat amb eficàcia. M’explicaré: no és tan important la severitat del càstig com que hi hagi una possibilitat real que enxampin el culpable.  Per exemple: si robar comporta cinc anys i ara en comporta set, però abans mai identificaven l’autor i ara sí... Quina de les dues coses creieu que preocupa més a qui estigui disposat a delinquir? Els delinqüents no són immunes a la llei, simplement és la relació amb la barrera la que és diferent respecte a qui tenia intenció de complir-la. Tot plegat ens duu a diferenciar entre dos recorreguts, perquè el ciutadà cooperatiu sabrà la norma, cooperarà, farà els tràmits pertinents, acceptarà la verificació i, finalment, complirà. Per contra, aquell decidit a esquivar-la veurà la norma, pensarà com pot saltar-s’ho i l’esquivarà. Això no vol dir que sempre ho aconsegueixi, senzillament vol dir que el cost de la regulació no es distribueix igual. Podem pensar que les normes tenen una característica curiosa: qui les compleix més és aquell que suporta cada nova molèstia afegida. I vet aquí que tenim el laboratori perfecte: Internet. A la Unió Europea i a països com el Regne Unit es presenta un argument favorable: cal protegir menors, vigilar continguts inadequats, treballar sobre una necessitat raonable i disposar de sistemes que intenten acreditar l’edat... sense acreditar tota la identitat. I, com s’ha dit abans, apareix l’altra banda: els menors que cerquen maneres d’evadir la norma amb VPN, comptes aliens, dates falses, cares d’adults, burlar sistemes d’estimació facial i, fins i tot, fer servir cares de personatges de videojocs. Un dels personatges utilitzats per a tal finalitat? Sam Porter Bridges. És a dir: es crea una infraestructura tecnològica per determinar si davant la pantalla hi ha un adult o un menor i aquest últim respon presentant la cara de Norman Reedus. Això ens porta a la segona pregunta incòmoda: quina proporció del problema ha estat eliminada i quina s’ha desplaçat? I aquí entra el poder, llaminer com ell sol, pensant en augmentar el control. Gairebé com un joc de ping-pong, comença implantant mesures per controlar, que són evadides, que fa que imposin més control, que aleshores impliquen controlar el dispositiu. Si se segueix evadint, aleshores es vol controlar la plataforma, després l’aplicació, després la botiga... Tot això passa perquè crear una nova obligació és fàcil, però mesurar si s’ha resolt el problema no només és més desagradable, sinó que la primera part ajuda a controlar més aquells que sí accepten noves mesures de control. Havent passat per el meravellós món d’Internet, podem introduir un altre tema candent: els ganivets (i altres armes blanques ben conegudes per a qualsevol lector del mitjà). Fa anys que veiem que a diferents països de la Unió Europea es prohibeixen segons quines armes blanques, però per algun estrany motiu, els individus que acostumen a fer-les servir i el propi mercat poden adaptar-se al límit. Es comença prohibint A+B+C, però apareix A+B+D. Això obliga a canviar la definició de la normativa. Aleshores apareix A+C+D i ha de fer-se una nova llei. A qualsevol informàtic que conegui Kafka això li sonarà a un patch note: Llei 2.3.1: corregit exploit que permetia continuar venent ganivets amb una dent menys. I bé, tota aquesta situació ens porta a una realitat evident: legislar pot produir aparença d’acció. Ho hem vist altres vegades: es diu que s’augmenta la pena de certs delictes, però, en canvi, no augmenta el control sobre els que delinqueixen. Això produeix un buit en què dona la sensació que les lleis segueixen sent insuficients. En realitat, sovint ho són els mitjans a disposició per tal de fer complir dites lleis. I és que hi ha molts polítics que encara pensen que resoldre un titular resoldrà també els problemes. Una nova prohibició és visible. Una administració que funciona millor, molt menys. És per això que qualsevol que vulgui acabar amb certes problemàtiques s’hauria de fer una sèrie de preguntes abans de provocar una despesa de l’erari públic en segons quines decisions: Què volem impedir?  Com ha d'impedir-ho aquesta mesura?  Qui la podrà esquivar?  Qui no? Quin cost imposarà a qui no era el problema?  Com sabrem si ha funcionat?  Què farem si no funciona? Per fer-ho més entenedor, imaginem que tenim una porta. Resulta que dues persones entren per la finestra. El poder posa un segon pany. Després un tercer. Després identificació biomètrica. Després una aplicació per obrir la porta. Finalment un certificat digital. I què fan les dues persones que no entren per la porta? Continuar entrant per la finestra. De vegades el pany funciona. De vegades inclòs pot evitar que algú intenti entrar. Però abans de posar un sisè pany, potser convindria comprovar si el problema continua sent la porta.

Una película donde un misterioso heladero convierte un tranquilo pueblo en una pesadilla.

Iniciativa acontece entre 10 e 16 de setembro e terá participação de redes como Cinemark, Cinépolis, UCI Cinemas e Cinesystem O post Semana do Cinema 2026 terá ingressos a partir de R$ 10 em salas de todo o Brasil apareceu primeiro em Mídia NINJA.

Pekín no apuesta solo por robots humanoides: está automatizando fábricas, logística y servicios para transformar su modelo económico.

By: Geneva Cole Changing museums can change how people see the past – and the present. The post The White House is trying to change more than the Smithsonian appeared first on Good Authority.

بنى رجل متحول جنسيًا في باكستان مسجدًا على أمل توفير مكانًا شاملًا للعبادة. لكنه يواجه بدلًا من ذلك مضايقات من جيرانه، وسط تزايد الهجمات على مجتمع المتحولين جنسيًا.

По данным "Мемориала", по политическим мотивам в России преследуют более 120-ти несовершеннолетних, большинство из них лишены свободы. Все больше молодых людей обвиняют по статьям о "терроризме" и "экстремизме" и судят за закрытыми дверями. Когда против жителя Орловской области России Арсения Турбина в 2023 году возбудили первое уголовное дело, ему было 15 лет. На допросе подростка спрашивали о его отношении к войне в Украине. "Арсений в открытую сказал, что он считает, что Россия повела...

За даними Лисака, атака пошкодила інфраструктуру, є руйнування житлових будинків

El festival inicia una edición marcada por la política, los conflictos internacionales y una notable ausencia de grandes producciones de Hollywood.

«Можливо, це крок відчаю з боку Росії. Дефіцит пального, бензину й дизеля, з яким вони зіткнулися, є гострим»

Новый учебный год в Украине начался несмотря на обстрелы. В киевской гимназии №20 его встретили среди разбитых окон, поврежденных стен и воронки от российской баллистической ракеты, которая упала на территорию учебного заведения несколько дней назад. После очередной тяжелой ночи, когда на Киев снова летели ракеты и дроны, родители привели детей на первый звонок. "Началась баллистика – спустились в укрытие, у нас в доме есть подвал, – говорит мать школьницы Антонина. – Посидели там. Я...

El debut en el llargmetratge de Cole Webley, amb guió de Robert Machoian ('The Killing of Two Lovers'), és una d’aquelles joies discretes del cinema independent nord-americà que s’imposa per la seva sinceritat emocional i la seva capacitat de deixar-te fet caldo a poc a poc. Estrenada a Sundance 2025, 'Omaha' (20205) és una 'road movie' íntima, contundent i d’una tendresa devastadora, ambientada el 2008, en plena crisi econòmica. Un pare (John Magaro) desperta a primera hora els seus dos fills, Ella (Molly Belle Wright), de nou anys, i Charlie (Wyatt Solis), de sis, i els fa pujar al cotxe. La casa acaba de ser embargada. La mare ha mort fa temps. Ells no saben on van. Ell, tampoc no ho diu. El viatge travessa el paisatge occidental americà —Utah, carreteres infinites, motels barats, benzineres— mentre la precarietat es fa palpable a cada detall: el cotxe que costa d’arrencar, els àpats saltats, els jocs improvisats per distreure els nens, el disc gravat a casa amb la veu de la mare. Webley i el director de fotografia Paul Meyers construeixen una pel·lícula d’una gran sobrietat visual. Plans amplis del paisatge que contrasten amb l’espai claustrofòbic de l’interior del cotxe; moments de bellesa accidental (focs artificials, un estel, una piscina de motel) que es tornen amargs perquè sabem que són efímers. La càmera observa sense jutjar ni emfatitzar, i aquesta distància respectuosa és precisament el que fa que l’emoció arribi més a fons i ens acabi desbordant. El que colpeix de veritat és la mirada dels nens. Molly Belle Wright ofereix una de les interpretacions infantils més naturals i commovedores dels darrers anys: Ella és prou gran per notar que alguna cosa no va bé, prou petita i innocent per voler creure que tot s’arreglarà. El seu intercanvi de mirades amb el pare —carregat d’amor, de por i de culpabilitat— és el cor de la pel·lícula. Wyatt Solis, que interpreta el germà petit, aporta espontaneïtat i moments de distensió necessària en una pel·lícula on cada cop tot pesa més i es fa més dur. Magaro, gairebé en silenci, construeix un personatge d’una vulnerabilitat terrible: un home que intenta mantenir la dignitat mentre tot se li ensorra, i que pren decisions desesperades per protegir els seus fills de la manera que sap. La força i la duresa d''Omaha' resideix en el que no es diu, en els gestos quotidians (un gelat a la benzinera, una cançó, un joc infantil), en la manera com la precarietat que viuen va contaminant l'ambient familiar. És una pel·lícula sobre el dolor de no poder oferir als fills el que mereixen, sobre la vergonya de demanar ajuda i sobre la fragilitat dels vincles quan la realitat es torna insostenible. El final, sobri i brutal, és una ferida oberta. No hi ha consol. Deixa l’espectador amb la sensació d’haver assistit a una tragèdia silenciosa, una d’aquelles que passen cada dia al costat nostre, sense que ningú se n’adoni. A Filmin.

Un estudio apunta a un inesperado “shock de oferta” que redujo la pureza del fentanilo y pudo cambiar el rumbo de la epidemia.

ไทย-ยูนิเซฟลงนาม MOU สำรวจเด็กและครอบครัวครั้งใหญ่สุดปี 2570 เจาะกลุ่มเด็กพิการครั้งแรก

محاصره دریایی آمریکا علیه جمهوری اسلامی، پس از سال‌ها تحریم که نتوانسته بود صادرات نفت ایران را متوقف کند، جریان محموله‌های جدید نفت خام از تنگه هرمز به چین را برای حدود هفت هفته به نزدیک صفر رسانده و یکی از مهم‌ترین منابع درآمد ارزی حکومت ایران را تحت فشار بی‌سابقه‌ای قرار داده است.

Armenian Prime Minister Nikol Pashinian has announced an upcoming visit to Moscow after meeting with Russian President Vladimir Putin in Kyrgyzstan’s capital, Bishkek, where the two discussed the future of Armenian-Russian relations.

Новый учебный год в Украине начался несмотря на обстрелы. В киевской гимназии №20, где учится больше трех сотен школьников, его встретили среди разбитых окон, поврежденных стен и воронки от российской баллистической ракеты, которая упала на территорию учебного заведения несколько дней назад.

‘Plantar el món’ és un poemari de Javier Sobrino, il·lustrat per Concha Pasamar que convida a la reforestació i la reconnexió amb la natura. Amb un disseny de quadern de camp, l'obra combina versos evocadors i il·lustracions en aquarel·la per conscienciar els més petits sobre el medi ambient   Biografia dels autors Javier Sobrino. Durant la meva infància, vaig viure en una casa envoltada de camps i arbres, a Las Bajuras de Pimiango, i les meves joguines preferides eren unes vaques de fusta que construïa amb trossos de roure. Una altra joguina que tenia en una figuera era una bicicleta, l’única que he tingut, i corria pels camins, fins i tot volava. La meva família es va traslladar a la ciutat, Santander. L’herba es va convertir en asfalt i els arbres, en fanals. En aquells anys, al meu barri encara hi havia horts amb arbres fruiters. I cada any em regalaven els seus fruits. La meva primera destinació com a mestre va ser a Piñeres, Peñarrubia, un poble de muntanya i pastures amb un bosc. Allà, amb els meus alumnes, vaig començar a fer planters dels arbres que ens envoltaven. Al cap d’un anys, em vaig construir una casa en un poble amb un bosc d’alzines, a prop del mar, Pechón. He anat plantant un arbre aquí, una flor allà. I ara ho faig amb els meus fills. Com veieu, la meva mi vida ha estat unida a aquests éssers meravellosos i també als llibres com el que teniu a les mans. Concha Pasamar De petita, m’agradava molt dibujar en quaderns, llegir llibres, jugar i somiar entre els arbres. Després em vaig fer professora, i durant molt de temps només els llibres van poblar el meu món. Però la pal·lidesa del paper va anar convocant tota la resta: amb els meus fills vaig tornar, gairebé sense adonar-me’n, al color dels quaderns i al verd dels boscos. Aleshores vaig recordar que la paraula llibre, en llatí, primer havia fet referència a l’escorça dels arbres, i que un còdex era, senzillament, un tronc al qual se subjectaven, lleugers, els fulls de paper. Els nostres avantpassats van veure els arbres en aquells nous suports d’imatges i paraules. També vaig recordar que els uns estan fets dels altres, i que tots, llibres i arbres, fan renéixer el món, molts mons, cada dia. Així que ara, a classe, rego les paraules que altres van sembrar mentre a casa cultivo alguns llibres o pinto el pati de verd i de color. M’agrada plantar el món de saba i paper.

Nuevos trabajos científicos plantean que el embarazo no debe verse solo como una etapa obstétrica, sino como una oportunidad para detectar riesgos cardiovasculares futuros.

歡迎對事實查核有興趣、具備基本新聞素養、有新聞敏銳度的朋友加入我們！ 〈【徵才】台灣事實查核中心 – 誠徵資深查核記者 / 特約查核記者〉這篇文章最早發佈於《台灣事實查核中心》。