14 minutes
Gràcies per estar a Catalunya, fent les feines que nosaltres no volem fer, i no estar robant i violant, delictes amb què us volen estigmatitzar!! pic.twitter.com/38ELmdJuRN — JoséP (@JoseP_1_) July 4, 2026 De vegades, les xarxes socials tenen el detall macabre de condensar en una frase tota una arquitectura moral. No cal un tractat de sociologia, ni una tesi doctoral, ni una taula estadística interminable. N’hi ha prou amb algú escrivint, amb aparent noblesa, que cal agrair a les persones migrants que facin “les feines que nosaltres no volem fer”. La frase sembla amable. Té aquell vernís de progressisme domèstic, de persona raonable, de ciutadà que es pensa molt lluny del racisme perquè diu “gràcies” abans de naturalitzar una jerarquia. Però precisament aquí rau el problema: en aquesta gratitud sospitosament còmoda, en aquest homenatge que no qüestiona mai les condicions materials de les feines homenatjades, en aquesta manera tan civilitzada de dir que el sistema funciona perquè algú altre accepta allò que nosaltres no acceptaríem. El comentari de @JoseP_1_ és interessant no perquè sigui excepcional, sinó perquè és profundament representatiu. És una peça més d’aquell discurs tan conegut segons el qual les persones migrants “són necessàries” perquè fan feines dures, invisibles, mal pagades o socialment menyspreades. La formulació acostuma a presentar-se com una defensa de la immigració, però sota la superfície hi ha una idea molt menys noble: necessitem persones prou vulnerables perquè ocupin els llocs que el sistema no vol dignificar. I quan això es diu clar, arriba l’acusació màgica: xenofòbia. Hipocresia pura per tal d'encobrir la xenofòbia... https://t.co/BaIjhZIlkS — JoséP (@JoseP_1_) July 5, 2026 La jugada és brillant, en el sentit més trist de la paraula. Algú assenyala que convertir persones migrants en mà d’obra barata és una forma d’explotació; immediatament, qui normalitzava aquesta explotació respon dient que la denúncia és xenòfoba. És a dir: defensar que les persones migrants no haurien de ser tractades com a recanvi laboral vulnerable passa a ser xenofòbia, mentre que acceptar que facin “les feines que nosaltres no volem fer” es presenta com a antiracisme. Una pirueta moral digna d’estudi, o de vitrina. Per què la pregunta essencial és molt simple: per què “nosaltres” no volem fer aquestes feines? No les volem fer perquè siguin ontològicament indignes? No. Les feines de neteja, cures, camp, obra, hostaleria o serveis són imprescindibles. Sense aquestes feines, la civilització que tant ens agrada invocar quedaria ràpidament reduïda a una escenografia amb olor de deixadesa. El problema no és la feina. El problema són les condicions. El salari. L’horari. La precarietat. La manca de reconeixement. La poca capacitat de negociar. La vulnerabilitat administrativa, social i econòmica de qui no pot permetre’s dir que no. Quan una feina és necessària, però ningú la vol fer en les condicions existents, una societat decent té dues opcions. La primera és dignificar-la: pagar-la millor, protegir-la millor, reconèixer-la millor. La segona és buscar algú amb menys marge per rebutjar-la. La primera opció és justícia social. La segona és explotació. El problema és que massa gent prefereix la segona mentre es felicita a si mateixa per la seva tolerància. Aquí és on la frase “gràcies per fer les feines que nosaltres no volem fer” deixa de sonar generosa i comença a sonar com una confessió. Gràcies per suportar allò que jo no suportaria. Gràcies per acceptar el que jo rebutjaria. Gràcies per permetre que el meu confort continuï funcionant sense que jo hagi de mirar massa de prop el preu humà que el sosté. Això no és solidaritat. És jerarquia amb educació. I és important remarcar-ho: el problema no és que persones migrants treballin en aquests sectors. El problema és que una part de la societat només sembla capaç de valorar-les mentre ocupen el lloc que els ha assignat: treballar molt, cobrar poc, no molestar gaire i rebre, de tant en tant, una palmada retòrica a l’esquena. El migrant útil, el migrant necessari, el migrant agraït, el migrant que fa les feines que “nosaltres” no volem fer. No pas el migrant que exigeix drets, salari digne, estabilitat, veu política o igualtat real. Aquest ja incomoda més. Per això l’acusació de xenofòbia resulta tan reveladora. No s’utilitza per protegir les persones migrants, sinó per protegir el relat amable de qui necessita no veure’s com a part del problema. És molt més fàcil acusar algú de xenofòbia que reconèixer que potser el mateix discurs estava construït sobre una idea classista: que hi ha feines que només continuen existint en certes condicions perquè les fan persones amb menys poder per plantar-se. La hipocresia consisteix exactament en això: dir que valores les persones migrants mentre normalitzes que siguin la base precaritzada del teu benestar. Fer veure que les estàs homenatjant quan en realitat estàs admetent que el sistema necessita explotats. Convertir la seva vulnerabilitat en una virtut i la nostra comoditat en una innocència. No, denunciar això no és xenofòbia. Xenofòbia és voler migrants útils però no iguals. És voler-los treballadors, però no companys de classe amb els mateixos drets. És voler-los necessaris, però no prou apoderats per exigir que una feina imprescindible deixi de ser una condemna. És aplaudir-los mentre continuen cobrant poc. És dir “gràcies” en lloc de dir “això s’ha de pagar i protegir millor”. El classisme disfressat d’antiracisme té aquestes meravelles: acusa de xenofòbia qui denuncia que les persones migrants siguin convertides en mà d’obra precaritzada. I ho fa amb una seguretat admirable, com si posar un llaç moral a l’explotació la convertís automàticament en dignitat. Potser la pròxima vegada que algú digui que les persones migrants fan “les feines que nosaltres no volem fer”, caldria respondre amb una mica menys de reverència i una mica més de precisió: No fan les feines que nosaltres no volem fer. Fan les feines que aquest sistema no vol dignificar. I això no parla d’elles. Parla de nosaltres. Nota: Els tuits s’inclouen perquè l’acusació de xenofòbia va ser pública i perquè el debat no tracta d’una discrepància menor, sinó de l’ús d’una etiqueta moral greu per esquivar una discussió sobre precarietat, classe social i drets laborals.
Gràcies per estar a Catalunya, fent les feines que nosaltres no volem fer, i no estar robant i violant, delictes amb què us volen estigmatitzar!! pic.twitter.com/38ELmdJuRN — JoséP (@JoseP_1_) July 4, 2026 De vegades, les xarxes socials tenen el detall macabre de condensar en una frase tota una arquitectura moral. No cal un tractat de sociologia, ni una tesi doctoral, ni una taula estadística interminable. N’hi ha prou amb algú escrivint, amb aparent noblesa, que cal agrair a les persones migrants que facin “les feines que nosaltres no volem fer”. La frase sembla amable. Té aquell vernís de progressisme domèstic, de persona raonable, de ciutadà que es pensa molt lluny del racisme perquè diu “gràcies” abans de naturalitzar una jerarquia. Però precisament aquí rau el problema: en aquesta gratitud sospitosament còmoda, en aquest homenatge que no qüestiona mai les condicions materials de les feines homenatjades, en aquesta manera tan civilitzada de dir que el sistema funciona perquè algú altre accepta allò que nosaltres no acceptaríem. El comentari de @JoseP_1_ és interessant no perquè sigui excepcional, sinó perquè és profundament representatiu. És una peça més d’aquell discurs tan conegut segons el qual les persones migrants “són necessàries” perquè fan feines dures, invisibles, mal pagades o socialment menyspreades. La formulació acostuma a presentar-se com una defensa de la immigració, però sota la superfície hi ha una idea molt menys noble: necessitem persones prou vulnerables perquè ocupin els llocs que el sistema no vol dignificar. I quan això es diu clar, arriba l’acusació màgica: xenofòbia. Hipocresia pura per tal d'encobrir la xenofòbia... https://t.co/BaIjhZIlkS — JoséP (@JoseP_1_) July 5, 2026 La jugada és brillant, en el sentit més trist de la paraula. Algú assenyala que convertir persones migrants en mà d’obra barata és una forma d’explotació; immediatament, qui normalitzava aquesta explotació respon dient que la denúncia és xenòfoba. És a dir: defensar que les persones migrants no haurien de ser tractades com a recanvi laboral vulnerable passa a ser xenofòbia, mentre que acceptar que facin “les feines que nosaltres no volem fer” es presenta com a antiracisme. Una pirueta moral digna d’estudi, o de vitrina. Per què la pregunta essencial és molt simple: per què “nosaltres” no volem fer aquestes feines? No les volem fer perquè siguin ontològicament indignes? No. Les feines de neteja, cures, camp, obra, hostaleria o serveis són imprescindibles. Sense aquestes feines, la civilització que tant ens agrada invocar quedaria ràpidament reduïda a una escenografia amb olor de deixadesa. El problema no és la feina. El problema són les condicions. El salari. L’horari. La precarietat. La manca de reconeixement. La poca capacitat de negociar. La vulnerabilitat administrativa, social i econòmica de qui no pot permetre’s dir que no. Quan una feina és necessària, però ningú la vol fer en les condicions existents, una societat decent té dues opcions. La primera és dignificar-la: pagar-la millor, protegir-la millor, reconèixer-la millor. La segona és buscar algú amb menys marge per rebutjar-la. La primera opció és justícia social. La segona és explotació. El problema és que massa gent prefereix la segona mentre es felicita a si mateixa per la seva tolerància. Aquí és on la frase “gràcies per fer les feines que nosaltres no volem fer” deixa de sonar generosa i comença a sonar com una confessió. Gràcies per suportar allò que jo no suportaria. Gràcies per acceptar el que jo rebutjaria. Gràcies per permetre que el meu confort continuï funcionant sense que jo hagi de mirar massa de prop el preu humà que el sosté. Això no és solidaritat. És jerarquia amb educació. I és important remarcar-ho: el problema no és que persones migrants treballin en aquests sectors. El problema és que una part de la societat només sembla capaç de valorar-les mentre ocupen el lloc que els ha assignat: treballar molt, cobrar poc, no molestar gaire i rebre, de tant en tant, una palmada retòrica a l’esquena. El migrant útil, el migrant necessari, el migrant agraït, el migrant que fa les feines que “nosaltres” no volem fer. No pas el migrant que exigeix drets, salari digne, estabilitat, veu política o igualtat real. Aquest ja incomoda més. Per això l’acusació de xenofòbia resulta tan reveladora. No s’utilitza per protegir les persones migrants, sinó per protegir el relat amable de qui necessita no veure’s com a part del problema. És molt més fàcil acusar algú de xenofòbia que reconèixer que potser el mateix discurs estava construït sobre una idea classista: que hi ha feines que només continuen existint en certes condicions perquè les fan persones amb menys poder per plantar-se. La hipocresia consisteix exactament en això: dir que valores les persones migrants mentre normalitzes que siguin la base precaritzada del teu benestar. Fer veure que les estàs homenatjant quan en realitat estàs admetent que el sistema necessita explotats. Convertir la seva vulnerabilitat en una virtut i la nostra comoditat en una innocència. No, denunciar això no és xenofòbia. Xenofòbia és voler migrants útils però no iguals. És voler-los treballadors, però no companys de classe amb els mateixos drets. És voler-los necessaris, però no prou apoderats per exigir que una feina imprescindible deixi de ser una condemna. És aplaudir-los mentre continuen cobrant poc. És dir “gràcies” en lloc de dir “això s’ha de pagar i protegir millor”. El classisme disfressat d’antiracisme té aquestes meravelles: acusa de xenofòbia qui denuncia que les persones migrants siguin convertides en mà d’obra precaritzada. I ho fa amb una seguretat admirable, com si posar un llaç moral a l’explotació la convertís automàticament en dignitat. Potser la pròxima vegada que algú digui que les persones migrants fan “les feines que nosaltres no volem fer”, caldria respondre amb una mica menys de reverència i una mica més de precisió: No fan les feines que nosaltres no volem fer. Fan les feines que aquest sistema no vol dignificar. I això no parla d’elles. Parla de nosaltres. Nota: Els tuits s’inclouen perquè l’acusació de xenofòbia va ser pública i perquè el debat no tracta d’una discrepància menor, sinó de l’ús d’una etiqueta moral greu per esquivar una discussió sobre precarietat, classe social i drets laborals.
21 minutes
La seguridad de Donald Trump vuelve a situarse en el centro de la tensión internacional después de que Israel compartiera con Estados Unidos información sobre un supuesto complot iraní para atentar contra el presidente estadounidense, una amenaza que reabre heridas de una confrontación que sigue marcada por la muerte del general Qasem Soleimani.
La seguridad de Donald Trump vuelve a situarse en el centro de la tensión internacional después de que Israel compartiera con Estados Unidos información sobre un supuesto complot iraní para atentar contra el presidente estadounidense, una amenaza que reabre heridas de una confrontación que sigue marcada por la muerte del general Qasem Soleimani.
22 minutes
Nchini Zambia wakati huu raia wakijiandaa kwa uchaguzi Mkuu wa mwezi ujao, Rais Hakainde Hichilema licha ya kupewa nafasi kubwa ya kushinda uchaguzi huo kwa muhula mwengine, anatarajiwa kupimwa kutokana na rekodi yake ya mabadiliko ya kiuchumi aliyofanya tangu aingie madarakani, mpinzani wake mkubwa akiwa ni kiongozi wa upizani Brian Mundubile.
Nchini Zambia wakati huu raia wakijiandaa kwa uchaguzi Mkuu wa mwezi ujao, Rais Hakainde Hichilema licha ya kupewa nafasi kubwa ya kushinda uchaguzi huo kwa muhula mwengine, anatarajiwa kupimwa kutokana na rekodi yake ya mabadiliko ya kiuchumi aliyofanya tangu aingie madarakani, mpinzani wake mkubwa akiwa ni kiongozi wa upizani Brian Mundubile.
22 minutes
У прокуратурі Львівської області заявили, що затриманого підозрюють у тому, що він застосував газовий балончик стосовно працівників поліції, а також завдав тілесних ушкоджень заступнику начальника одного з районних управлінь поліції Львова
22 minutes
У прокуратурі Львівської області заявили, що затриманого підозрюють у тому, що він застосував газовий балончик стосовно працівників поліції, а також завдав тілесних ушкоджень заступнику начальника одного з районних управлінь поліції Львова
26 minutes
We Energies argued the rule could discourage future data center investment in Wisconsin, while Oracle is challenging it in court. Wisconsin regulators refuse to loosen data center credit rules, setting up Oracle court fight is a post from Wisconsin Watch, a non-profit investigative news site covering Wisconsin since 2009. Please consider making a contribution to support our journalism.
26 minutes
We Energies argued the rule could discourage future data center investment in Wisconsin, while Oracle is challenging it in court. Wisconsin regulators refuse to loosen data center credit rules, setting up Oracle court fight is a post from Wisconsin Watch, a non-profit investigative news site covering Wisconsin since 2009. Please consider making a contribution to support our journalism.
26 minutes
Wachezaji wa timu ya taifa ya Ufaransa, Kylian Mbappe na Ousmane Dembele, usiku wa kuamkia leo walifunga magoli muhimu yaliyotamatisha safari ya wawakilishi pekee wa Afrika waliokuwa wamesalia kwenye fainali za kombe la dunia, timu ya taifa ya Morocco na kutinga hatua ya nusu fainali.
Wachezaji wa timu ya taifa ya Ufaransa, Kylian Mbappe na Ousmane Dembele, usiku wa kuamkia leo walifunga magoli muhimu yaliyotamatisha safari ya wawakilishi pekee wa Afrika waliokuwa wamesalia kwenye fainali za kombe la dunia, timu ya taifa ya Morocco na kutinga hatua ya nusu fainali.
29 minutes
Берендсен про тиск на Росію та перспективи допомоги Україні
29 minutes
Берендсен про тиск на Росію та перспективи допомоги Україні
29 minutes
Quan a un li ve un ictus o un atac de cor, no crec que aparegui algú amb un document a signar per indicar si volem morir en aquell moment o no. Senzillament morim. El que crec és que el nostre cos-ment va a un altre món (a un altre planeta, per dir-ho sense eufemismes) i allà conserva els records. Això implica un no acceptar la mort en la majoria dels casos. Aleshores és quan cal que els éssers del nou planeta sàpiguen seduir-nos amb els avantatges de la nova situació. Però no és tasca fàcil acceptar l'espai-mort quan ets mort. En aquest sentit dubto que hi hagi una llum enlluernadora que tingui un poder per a fer-nos redreçar la nostra insatisfacció. Tampoc crec en l'aparició d'un ésser de llum que ens faci oblidar els bons moments en vida, els nostres éssers estimats, els nostres projectes... Per tant, anar directes a la mort és com el naixement, en bona mesura: no podem, exceptuant casos de morts amb data, saber quan es produirà. Així doncs, naixem a l'espai-mort però sense la nostra autorització. També crec que, com a la nostra existència, a l'espai-mort hi haurà dolor. I haurà dolor, per exemple, en la no acceptació del canvi de vius a morts. Un dolor producte, en bona part, en la comprensió que no podem comunicar-nos amb l'espai-vida i tampoc alterar-lo. Amb tot el que exposat voldria assenyalar que l'existència d'un espai-mort, on hem d'anar a parar, no implica creure en elements màgics que facin endreça de tot i ens condueixin a un món feliç.
29 minutes
Quan a un li ve un ictus o un atac de cor, no crec que aparegui algú amb un document a signar per indicar si volem morir en aquell moment o no. Senzillament morim. El que crec és que el nostre cos-ment va a un altre món (a un altre planeta, per dir-ho sense eufemismes) i allà conserva els records. Això implica un no acceptar la mort en la majoria dels casos. Aleshores és quan cal que els éssers del nou planeta sàpiguen seduir-nos amb els avantatges de la nova situació. Però no és tasca fàcil acceptar l'espai-mort quan ets mort. En aquest sentit dubto que hi hagi una llum enlluernadora que tingui un poder per a fer-nos redreçar la nostra insatisfacció. Tampoc crec en l'aparició d'un ésser de llum que ens faci oblidar els bons moments en vida, els nostres éssers estimats, els nostres projectes... Per tant, anar directes a la mort és com el naixement, en bona mesura: no podem, exceptuant casos de morts amb data, saber quan es produirà. Així doncs, naixem a l'espai-mort però sense la nostra autorització. També crec que, com a la nostra existència, a l'espai-mort hi haurà dolor. I haurà dolor, per exemple, en la no acceptació del canvi de vius a morts. Un dolor producte, en bona part, en la comprensió que no podem comunicar-nos amb l'espai-vida i tampoc alterar-lo. Amb tot el que exposat voldria assenyalar que l'existència d'un espai-mort, on hem d'anar a parar, no implica creure en elements màgics que facin endreça de tot i ens condueixin a un món feliç.
29 minutes
На фоне обстрелов и дефицита топлива в России резко вырос спрос на газобаллонное оборудование для автомобилей, которое позволяет использовать газ вместо бензина, с которым начались серьезные перебои после серии ударов ВСУ по крупнейшим НПЗ.
На фоне обстрелов и дефицита топлива в России резко вырос спрос на газобаллонное оборудование для автомобилей, которое позволяет использовать газ вместо бензина, с которым начались серьезные перебои после серии ударов ВСУ по крупнейшим НПЗ.
29 minutes
На станции технического обслуживания "Гарант-Газ" полная запись до сентября. В Москве водители массово спешат установить на свои машины газобаллонное оборудование, чтобы решить проблему с дефицитом топлива. Спрос на него резко вырос на фоне обстрелов и дефицита топлива в России. "Езжу на большие расстояния. Так как у нас сейчас проблемы с топливом, заправляться приходится где-то ночью, стоять по несколько часов на заправках. По совету знакомых решил поставить газ", – делится водитель по...
На станции технического обслуживания "Гарант-Газ" полная запись до сентября. В Москве водители массово спешат установить на свои машины газобаллонное оборудование, чтобы решить проблему с дефицитом топлива. Спрос на него резко вырос на фоне обстрелов и дефицита топлива в России. "Езжу на большие расстояния. Так как у нас сейчас проблемы с топливом, заправляться приходится где-то ночью, стоять по несколько часов на заправках. По совету знакомых решил поставить газ", – делится водитель по...
34 minutes
Civil society demands action over river contamination, police violence A protest took place in front of the Chinese Embassy in Bangkok on 8 July to demand that China tackle contamination in the Mekong River and its tributaries due to Chinese mines upstream in Myanmar. They also condemned the police violence against participants in the protest in front of the Chinese Consulate-General in Chiang Mai on Monday (6 July).Activist Lertsak Kamkongsak said that Thailand and its neighbours have been affected by river contamination caused by rare earth mining in Myanmar, allegedly funded by Chinese investors. Communities along Kok, Sai, Ruak, Mekong and other rivers use the water for agriculture. They also consume fish from the rivers.He said that the police in Chiang Mai used excessive force against the protesters who went to the Chinese Consulate to make similar demands regarding the mines in Myanmar and water contamination. He believes the police were ordered to use force, and that the measures they took exceeded the limits of what is legitimate under Thailand’s public assembly law.He also speculated that China has been expanding its influence in Thailand through companies registered in Thailand by nominees, which makes the connection to the Chinese government difficult to trace.Ammarin Saichan, Assistant Manager of the EnLAW Foundation, said that the protesters in Chiang Mai followed the law and were exercising their constitutional rights. They notified the authorities of the protest ahead of time. Contrary to a claim made by the police, Ammarin said, protests are allowed in front of the Consulate as long as they do not block the entrance or disrupt operations. The protest in Chiang Mai had around 30 participants, and so it would not be possible to block off the Consulate completely. Without the forcible disruption of the protest, the police and protesters would have been able to come to a compromise and there would have been no injuries.In a statement, the NGO Coordinating Committee on Development (NGO-COD) said that water turbidity at the Thai-Myanmar border has risen to nearly 10 times the normal level. Meanwhile, arsenic in the Kok River has been detected at 2.6 times the safety standard and 5-6 times in the Sai, Ruak, and Salween rivers. Unsafe lead contamination has also been detected in multiple communities along the Kok, Sai, and Ruak rivers.The network called on the Thai government to conduct an independent investigation into police violence against the Chiang Mai protesters, to ensure that those responsible are held accountable, and to fairly compensate the injured.It should also investigate and hold accountable investment networks, nominee companies, and business operations that cause environmental harm and human rights violations. eng editor 1 Fri, 2026-07-10 - 10:24 News Kok River transboundary pollution water contamination Chinese embassy in Bangkok
Civil society demands action over river contamination, police violence A protest took place in front of the Chinese Embassy in Bangkok on 8 July to demand that China tackle contamination in the Mekong River and its tributaries due to Chinese mines upstream in Myanmar. They also condemned the police violence against participants in the protest in front of the Chinese Consulate-General in Chiang Mai on Monday (6 July).Activist Lertsak Kamkongsak said that Thailand and its neighbours have been affected by river contamination caused by rare earth mining in Myanmar, allegedly funded by Chinese investors. Communities along Kok, Sai, Ruak, Mekong and other rivers use the water for agriculture. They also consume fish from the rivers.He said that the police in Chiang Mai used excessive force against the protesters who went to the Chinese Consulate to make similar demands regarding the mines in Myanmar and water contamination. He believes the police were ordered to use force, and that the measures they took exceeded the limits of what is legitimate under Thailand’s public assembly law.He also speculated that China has been expanding its influence in Thailand through companies registered in Thailand by nominees, which makes the connection to the Chinese government difficult to trace.Ammarin Saichan, Assistant Manager of the EnLAW Foundation, said that the protesters in Chiang Mai followed the law and were exercising their constitutional rights. They notified the authorities of the protest ahead of time. Contrary to a claim made by the police, Ammarin said, protests are allowed in front of the Consulate as long as they do not block the entrance or disrupt operations. The protest in Chiang Mai had around 30 participants, and so it would not be possible to block off the Consulate completely. Without the forcible disruption of the protest, the police and protesters would have been able to come to a compromise and there would have been no injuries.In a statement, the NGO Coordinating Committee on Development (NGO-COD) said that water turbidity at the Thai-Myanmar border has risen to nearly 10 times the normal level. Meanwhile, arsenic in the Kok River has been detected at 2.6 times the safety standard and 5-6 times in the Sai, Ruak, and Salween rivers. Unsafe lead contamination has also been detected in multiple communities along the Kok, Sai, and Ruak rivers.The network called on the Thai government to conduct an independent investigation into police violence against the Chiang Mai protesters, to ensure that those responsible are held accountable, and to fairly compensate the injured.It should also investigate and hold accountable investment networks, nominee companies, and business operations that cause environmental harm and human rights violations. eng editor 1 Fri, 2026-07-10 - 10:24 News Kok River transboundary pollution water contamination Chinese embassy in Bangkok
43 minutes
Les ambassadeurs des Vingt-Sept à Bruxelles examinent ce vendredi 10 juillet la possibilité de restreindre les importations de produits issus des colonies israéliennes en Cisjordanie occupée. La Commission européenne a transmis jeudi plusieurs options aux capitales des États membres.
43 minutes
Les ambassadeurs des Vingt-Sept à Bruxelles examinent ce vendredi 10 juillet la possibilité de restreindre les importations de produits issus des colonies israéliennes en Cisjordanie occupée. La Commission européenne a transmis jeudi plusieurs options aux capitales des États membres.
44 minutes
Córrer una marató és molt més que completar 42,195 quilòmetres. És un repte físic, mental i emocional que posa a prova els límits d'una persona. Aquest llibre narra la història d'un corredor que, des de la seva primera marató fins a la seva trentena, ha experimentat en pròpia pell l'esforç, la disciplina i l'emoció de creuar la línia d'arribada una vegada i una altra. L'autor comparteix les seves vivències, des dels primers passos en aquest món, primer desconegut, fins als desafiaments que ha hagut de superar al llarg dels anys. Cada marató és única, i cadascuna l'ha transformat d'alguna manera i li ha deixat aprenentatges que van molt més enllà de l'esport. 'Fin: tu corres, tots correm' no és només la història d'un corredor, sinó una oda a l'esperit humà i a la capacitat de superar els límits que, moltes vegades, només existeixen dins nostre. Un llibre que pretén ser inspirador per a qualsevol persona que busqui una història de perseverança i passió. Biografia de l'autor Delfí Vilaseca (Berga) es va iniciar com a esportista amb la seva gran passió, el futbol. Una passió que no va passar desapercebuda i això el va portar a jugar en diferents equips durant molts anys i a trobar uns entorns estructurats i competitius, on va poder aprendre, gaudir i desenvolupar les habilitats que va anar forjant. Però la part més important era la disciplina i la capacitat de treballar amb fermesa que adquiria en les primeres etapes i que es consolidava en els anys successius. Des de l'any 2016, córrer maratons s'ha convertit en una part important de la seva vida. Aquesta passió per la distància l'ha portat a descobrir una versió de si mateix més forta i resistent, però, sobretot, a gaudir del camí amb tot allò que l'ha emocionat quilòmetre a quilòmetre.
Córrer una marató és molt més que completar 42,195 quilòmetres. És un repte físic, mental i emocional que posa a prova els límits d'una persona. Aquest llibre narra la història d'un corredor que, des de la seva primera marató fins a la seva trentena, ha experimentat en pròpia pell l'esforç, la disciplina i l'emoció de creuar la línia d'arribada una vegada i una altra. L'autor comparteix les seves vivències, des dels primers passos en aquest món, primer desconegut, fins als desafiaments que ha hagut de superar al llarg dels anys. Cada marató és única, i cadascuna l'ha transformat d'alguna manera i li ha deixat aprenentatges que van molt més enllà de l'esport. 'Fin: tu corres, tots correm' no és només la història d'un corredor, sinó una oda a l'esperit humà i a la capacitat de superar els límits que, moltes vegades, només existeixen dins nostre. Un llibre que pretén ser inspirador per a qualsevol persona que busqui una història de perseverança i passió. Biografia de l'autor Delfí Vilaseca (Berga) es va iniciar com a esportista amb la seva gran passió, el futbol. Una passió que no va passar desapercebuda i això el va portar a jugar en diferents equips durant molts anys i a trobar uns entorns estructurats i competitius, on va poder aprendre, gaudir i desenvolupar les habilitats que va anar forjant. Però la part més important era la disciplina i la capacitat de treballar amb fermesa que adquiria en les primeres etapes i que es consolidava en els anys successius. Des de l'any 2016, córrer maratons s'ha convertit en una part important de la seva vida. Aquesta passió per la distància l'ha portat a descobrir una versió de si mateix més forta i resistent, però, sobretot, a gaudir del camí amb tot allò que l'ha emocionat quilòmetre a quilòmetre.
49 minutes
51 minutes
En el marco de la conmemoración de los 200 años de la Presidencia de la República de Chile, José Antonio Kast y Gabriel Boric volvieron a verse las caras. Ambos reconocieron su rivalidad política e hicieron un llamado a avanzar por el bien del país.
En el marco de la conmemoración de los 200 años de la Presidencia de la República de Chile, José Antonio Kast y Gabriel Boric volvieron a verse las caras. Ambos reconocieron su rivalidad política e hicieron un llamado a avanzar por el bien del país.
54 minutes
നാല് മാസം മുൻപ് കെട്ടിടത്തിന്റെ താഴെ വരെ രണ്ട് സെന്റീമീറ്റർ നീളത്തിൽ വിള്ളൽ കണ്ടെത്തിയിരുന്നു.
നാല് മാസം മുൻപ് കെട്ടിടത്തിന്റെ താഴെ വരെ രണ്ട് സെന്റീമീറ്റർ നീളത്തിൽ വിള്ളൽ കണ്ടെത്തിയിരുന്നു.
54 minutes
ശ്രീരാമജന്മഭൂമി ട്രസ്റ്റിന്റെ ആദ്യത്തെ ചീഫ് എക്സിക്യൂട്ടീവ് ഓഫീസർ (സിഇഒ) നിയമന നടപടികൾ വേഗത്തിലാക്കി സെർച്ച് കമ്മിറ്റി
ശ്രീരാമജന്മഭൂമി ട്രസ്റ്റിന്റെ ആദ്യത്തെ ചീഫ് എക്സിക്യൂട്ടീവ് ഓഫീസർ (സിഇഒ) നിയമന നടപടികൾ വേഗത്തിലാക്കി സെർച്ച് കമ്മിറ്റി
58 minutes
Al menos tres sujetos fueron detenidos la noche de este jueves por el delito de porte ilegal de armas y...
58 minutes
Al menos tres sujetos fueron detenidos la noche de este jueves por el delito de porte ilegal de armas y...
59 minutes