Avui dijous 6 d’agost fa exactament noranta anys de l’assassinat de Josep Sunyol i els seus acompanyants a mans dels feixistes al km 52 de la carretera NVI a Guadarrama. Hi ha organitzada cap cerimònia especial? No. TV3 -o com es digui ara- hi dedicarà un '30 minuts'? No crec. Es recordarà com cal el president del Barça en actiu que va rebre la mateixa “sort” que Lorca al poc d’haver-se iniciat la Guerra Civil? Temo que no. I ep!, tant de bo que m’equivoqui! Segurament el jugador Jarque de l’Espanyol ha tingut més sort entrant a l’hagiografia popular del RCD Espanyol que no Sunyol en la del Barça. I això que any rere any, ja des del temps de Nuñez, els pesats de la Comissió de la Dignitat, la Revista Sàpiens i els Amics de Josep Sunyol burxen l’orella de la directiva del Barça perquè recordés la data, respost massa sovint amb desgana. .
La pregunta que se’ns ocorre és per què té més èxit Jarque a Cornellà que Sunyol al Nou Camp? I la resposta és ben clara: per temes clarament polítics. O no va ser per raons polítiques que el juny de 1925 Primo de Rivera clausurés el camp del Barça i il·legalitzés el FC Barcelona? Una política que encara es veu afectada -i des del 2017, amb ràbia- per la criminalització de tot el que és catalanista i republicà, ja no diguem independentista. Als pusil·lànimes i als autonomistes i altres petainistes, mai no els va bé recordar que un president del Barça fou afusellat ni que l’Estat encara no hagi fet el més mínim gest per honorar-lo, com a tantes víctimes més. I no és l’únic que no ha fet. Tampoc no ha buidat el Valle de los Caídos dels cossos republicans que van denigrar els feixistes, ni ha fet cap judici tipus Nuremberg contra els criminals franquistes, sinó que, al contrari, són els franquistes que van fer una Causa General que va condemnar milers de demòcrates. Tampoc no s’ha excusat per atacar impunement les urnes i els votants al crit de “a por ellos” el fatídic 1 d’octubre de 2017. No fan res d’això perquè la inèrcia de la dictadura encara flueix, imposant un clima immoral, catalanòfob i corrupta que senyoreja fins avui. Un clima d’un dèficit democràtic clamorós que enganya, que distorsiona i fa efectiva aquella màxima de Malcolm X que apuntava com el poder i els mitjans subvencionats fan que la gent acabi odiant els represaliats, i estimant els repressors. O barallar-se entre si, perdent totalment de vista qui és l’enemic en un règim actualitzat on manen les togues i el 'lawfare' davant la indiferència de la UE.
En aquest sentit, un darrer apunt sobre el Mundial. Pel que sembla, a la gran Final molts no-argentins anaven amb Espanya. I repassant molts dels comentaris expressats en aquest sentit, es veien no poques actituds i opinions directament o indirectament relacionades amb la política. N’hi havia que parlaven del populisme de Milei en contrast amb el “progressisme” de Sánchez. Sí, potser és una opció. Però també n’hi ha una altra. Cal no oblidar que l'Argentina és el país que va jutjar Videla, dictador sanguinari que va acabar morint a la presó juntament amb diversos dels seus col·laboradors. L'Argentina va fer grans pel·lícules pròpies -'La historia oficial' i 'Argentina 1985', per exemple- per denunciar el que havia passat en el país. A Espanya ha passat res d’això? Algú recorda una pel·lícula pròpia, de renom internacional, que denunciés explícitament Franco? Jo no. En canvi, l'Argentina sí que ha fet grans passes en aquest sentit democratitzador. D’entrada, ha convertit l’ESMA (l’Escuela de Mecánica de l’Armada) en un centre de la memòria i de denúncia de la dictadura i la tortura que s’hi practicava. A Espanya, en canvi, 51 anys després de la mort de Franco, s’hi mantenen intactes o sense “rastre” històric franquista -entre molts altres-, la Comissaria de Laietana 43, la Seu de la Comunidad de Madrid, el monument de Tortosa, l’Arc de Triomf de la Moncloa i el Valle de los Caídos. Ara es pot entendre com Jarque té més requesta que Sunyol?
Hi ha estudis que demostren que Alemanya mai no ha gaudit de gaire suport no-alemany en competicions esportives. Diuen els experts que és per “culpa” del record que encara persisteix del Tercer Reich. Però mira per on, a Espanya -el país amb més fosses comunes sense investigar d’Europa, amb units militars que duen el nom de criminals de guerra i on es considera normal pegar votants en un Referèndum aprovat per tot un Parlament- no se li fa pagar aquesta penyora. La percepció de l’Estat espanyol que internacionalment domina és el d’un país simpàtic, un país de Sol, Vi i Platja. Caramba! Els miracles que arriba a fer la propaganda i la destrucció sistemàtica de la Memòria Històrica democràtica! Visca Messi.
