Museum officials at WonderCon previewed upcoming events at the Comic-Con Museum, including one focused on Dungeons & Dragons starting in May.

Feed icon
Times of San Diego
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

Museum officials at WonderCon previewed upcoming events at the Comic-Con Museum, including one focused on Dungeons & Dragons starting in May.

Uma série de encontros comunitários, publicações, encontros virtuais e manifestações públicas estão sendo realizadas neste domingo (29) em referência ao Dia da Terra Palestina, celebrado em 30 de março. Há exatos 50 anos, os palestinos promoveram uma série de greves e manifestações, tomando conta da Galileia, no norte de Israel, em protesto contra a expropriação […] Fonte

Feed icon
Brasil de Fato
CC BY-ND🅭🅯⊜

Uma série de encontros comunitários, publicações, encontros virtuais e manifestações públicas estão sendo realizadas neste domingo (29) em referência ao Dia da Terra Palestina, celebrado em 30 de março. Há exatos 50 anos, os palestinos promoveram uma série de greves e manifestações, tomando conta da Galileia, no norte de Israel, em protesto contra a expropriação […] Fonte

8 minutes

Международное французское радио
Feed icon

Бывший президент Алжира Ламин Зеруаль, руководивший страной с 1994 по 1999 год, умер в возрасте 84 лет после продолжительной болезни. Власти страны объявили трехдневный национальный траур.

Feed icon
Международное французское радио
Attribution+

Бывший президент Алжира Ламин Зеруаль, руководивший страной с 1994 по 1999 год, умер в возрасте 84 лет после продолжительной болезни. Власти страны объявили трехдневный национальный траур.

PeopleImages.com/ShutterstockQuasi tots hem vist alguna vegada volar un catxerulo o estel, ja siga en una platja, en un parc o en una vesprada de vent. Pareix un joguet senzill, però darrere d’eixa imatge familiar hi ha una història molt més llarga del que podria semblar. Els estels sorgiren a la Xina fa més de dos mil anys, on s’utilitzaren amb finalitats militars i científiques abans de convertir-se també en una forma d’entreteniment. Segles després, figures com Benjamin Franklin les empraren per a estudiar l’electricitat i els fenòmens atmosfèrics, en un dels experiments més coneguts de la història. Catxerulos per generar electricitat, impulsar vaixells… i jugar Hui, lluny d’haver quedat com una curiositat del passat, els catxerulos estan trobant noves aplicacions. S’investiga com utilitzar grans estels que volen a centenars de metres d’altura per a generar electricitat, i també com poden ajudar a impulsar vaixells aprofitant vents més intensos i constants en capes altes de l’atmosfera. I, per descomptat, continuem utilitzant-los per a una cosa molt més simple: jugar. N’hi ha prou amb acostar-se a una platja en un dia de vent per a veure aquesta evolució en acció: xiquets corrent amb catxerulos, esportistes lliscant sobre l’aigua fent kitesurf i, de vegades, grans estructures de tela que semblen criatures suspeses en el cel durant exhibicions. L'equilibri de les forces Però, més enllà de la seua història, hi ha una pregunta que continua despertant curiositat: per què vola un catxerulo? Un catxerulo vola gràcies a un equilibri de forces. D’una banda, el seu pes tira cap avall. D’una altra, l’aire, en xocar amb la seua superfície, genera una força que no actua en una única direcció, sinó que es pot descompondre en dos: una component vertical, la sustentació, que empeny cap amunt, i una altra horitzontal, que tendeix a arrossegar l’estel en la direcció del vent. La corda que subjectem juga un paper fonamental, ja que compensa eixa força horitzontal i transmet part de les forces cap a nosaltres. Això fixa la posició de l’estel en l’aire. Quan tot està ben ajustat, aquestes forces s’equilibren i l’estel es manté volant. No està completament quiet, però tampoc cau: es troba en un equilibri dinàmic que depèn del vent i de com el controlem. El vertader repte: estabilitzar-lo en l'aire Tanmateix, que un catxerulo puge no és el més difícil. El vertader repte és que siga estable. Si alguna vegada ha tret la mà per la finestreta d’un cotxe, haurà notat una cosa curiosa: segons com la incline, l’aire pot empènyer-la cap amunt, cap avall o fer que gire. A més, notarà que eixa corrent no és estable, sinó que canvia: apareixen les temudes turbulències. Amb els estels ocorre exactament el mateix. No és només que el vent empenya, sinó com ho fa. Perquè un estel vole bé, totes les forces han d’estar en equilibri: el vent empenya, el pes tira cap avall i la corda manté tot “connectat” amb nosaltres. Quan eixe equilibri és correcte, el catxerulo es queda tranquil en el cel. Però si alguna cosa es desajusta, comença a girar, a perdre estabilitat… o simplement cau. El paper de la cua del catxerulo Ací entra en joc un element que tots hem vist, però poques vegades ens hem preguntat per a què servix: la cua. Eixa tira de tela que penja per darrere no està només per a decorar. La seua funció és ajudar que l’estel es mantinga correctament orientat davant del vent, actuant com un xicotet estabilitzador. També és clau el punt on es lliga la corda. Un petit canvi en aquesta posició modifica l’angle amb què l’estel rep el vent. Si l’angle és l’adequat, l’estel puja amb facilitat; si no ho és, pot tornar-se inestable o perdre la capacitat de volar. Els catxerulos amb dos cordes permeten un grau de control molt major. En manejar cada costat per separat, és possible modificar les forces que actuen sobre ells, fer que giren, s’inclinen o canvien de direcció. Aquest desequilibri controlat entre ambdós costats és el que permet fer acrobàcies, des de girs suaus fins a maniobres ràpides, de manera semblant a com un avió utilitza les seues superfícies de control. La ciència dels catxerulos gegants En el cas dels estels de gran mida, el desafiament és diferent. No es tracta només de generar força, sinó de fer-ho de manera estable i previsible. Per a això, el seu disseny requereix un estudi acurat de l’aerodinàmica: es busca que l’aire fluïsca de manera ordenada i que el catxerulo mantinga la seua forma i orientació fins i tot en condicions de vent canviants. No obstant això, l’aire rarament és completament dòcil. La turbulència, els remolins i els menuts vòrtexs que es formen al seu voltant fan que l’estel vibre, es tense i es relaxe en un moviment continu. Hi ha alguna cosa quasi hipnòtica en observar aquestes grans superfícies ondular en el cel, com si el vent dibuixara sobre elles. Darrere d’eixa bellesa hi ha una interacció complexa que encara no comprenem del tot, i que continua desafiant la física i l’enginyeria. Molt a prop dels avions I ací apareix una connexió fascinant. El problema que resol un catxerulo, com mantindre’s enlairat de manera estable, és exactament el mateix que van haver d’afrontar els pioners de l’aviació. Els primers planadors dels germans Wright es poden entendre, en certa manera, com estels sofisticats que, en lloc d’estar lligats a terra, eren controlats directament pel pilot. Afegir un motor va ser només el següent pas. Potser per això els estels continuen cridant-nos l’atenció: per la manera com es mouen i semblen cobrar vida en l’aire, com si el vent es fera visible. Al cap i a la fi, és el mateix joc de forces que, d’una manera menys evident, manté en vol un avió. Sergio Hoyas Calvo no rep salari, ni realitza tasques de consultoria, ni posseeix accions, ni rep finançament de cap empresa o organització que pugui obtenir benefici d'aquest article, i ha declarat no tenir vincles rellevants més enllà del càrrec acadèmic citat.

Feed icon
The Conversation
CC BY-ND🅭🅯⊜

PeopleImages.com/ShutterstockQuasi tots hem vist alguna vegada volar un catxerulo o estel, ja siga en una platja, en un parc o en una vesprada de vent. Pareix un joguet senzill, però darrere d’eixa imatge familiar hi ha una història molt més llarga del que podria semblar. Els estels sorgiren a la Xina fa més de dos mil anys, on s’utilitzaren amb finalitats militars i científiques abans de convertir-se també en una forma d’entreteniment. Segles després, figures com Benjamin Franklin les empraren per a estudiar l’electricitat i els fenòmens atmosfèrics, en un dels experiments més coneguts de la història. Catxerulos per generar electricitat, impulsar vaixells… i jugar Hui, lluny d’haver quedat com una curiositat del passat, els catxerulos estan trobant noves aplicacions. S’investiga com utilitzar grans estels que volen a centenars de metres d’altura per a generar electricitat, i també com poden ajudar a impulsar vaixells aprofitant vents més intensos i constants en capes altes de l’atmosfera. I, per descomptat, continuem utilitzant-los per a una cosa molt més simple: jugar. N’hi ha prou amb acostar-se a una platja en un dia de vent per a veure aquesta evolució en acció: xiquets corrent amb catxerulos, esportistes lliscant sobre l’aigua fent kitesurf i, de vegades, grans estructures de tela que semblen criatures suspeses en el cel durant exhibicions. L'equilibri de les forces Però, més enllà de la seua història, hi ha una pregunta que continua despertant curiositat: per què vola un catxerulo? Un catxerulo vola gràcies a un equilibri de forces. D’una banda, el seu pes tira cap avall. D’una altra, l’aire, en xocar amb la seua superfície, genera una força que no actua en una única direcció, sinó que es pot descompondre en dos: una component vertical, la sustentació, que empeny cap amunt, i una altra horitzontal, que tendeix a arrossegar l’estel en la direcció del vent. La corda que subjectem juga un paper fonamental, ja que compensa eixa força horitzontal i transmet part de les forces cap a nosaltres. Això fixa la posició de l’estel en l’aire. Quan tot està ben ajustat, aquestes forces s’equilibren i l’estel es manté volant. No està completament quiet, però tampoc cau: es troba en un equilibri dinàmic que depèn del vent i de com el controlem. El vertader repte: estabilitzar-lo en l'aire Tanmateix, que un catxerulo puge no és el més difícil. El vertader repte és que siga estable. Si alguna vegada ha tret la mà per la finestreta d’un cotxe, haurà notat una cosa curiosa: segons com la incline, l’aire pot empènyer-la cap amunt, cap avall o fer que gire. A més, notarà que eixa corrent no és estable, sinó que canvia: apareixen les temudes turbulències. Amb els estels ocorre exactament el mateix. No és només que el vent empenya, sinó com ho fa. Perquè un estel vole bé, totes les forces han d’estar en equilibri: el vent empenya, el pes tira cap avall i la corda manté tot “connectat” amb nosaltres. Quan eixe equilibri és correcte, el catxerulo es queda tranquil en el cel. Però si alguna cosa es desajusta, comença a girar, a perdre estabilitat… o simplement cau. El paper de la cua del catxerulo Ací entra en joc un element que tots hem vist, però poques vegades ens hem preguntat per a què servix: la cua. Eixa tira de tela que penja per darrere no està només per a decorar. La seua funció és ajudar que l’estel es mantinga correctament orientat davant del vent, actuant com un xicotet estabilitzador. També és clau el punt on es lliga la corda. Un petit canvi en aquesta posició modifica l’angle amb què l’estel rep el vent. Si l’angle és l’adequat, l’estel puja amb facilitat; si no ho és, pot tornar-se inestable o perdre la capacitat de volar. Els catxerulos amb dos cordes permeten un grau de control molt major. En manejar cada costat per separat, és possible modificar les forces que actuen sobre ells, fer que giren, s’inclinen o canvien de direcció. Aquest desequilibri controlat entre ambdós costats és el que permet fer acrobàcies, des de girs suaus fins a maniobres ràpides, de manera semblant a com un avió utilitza les seues superfícies de control. La ciència dels catxerulos gegants En el cas dels estels de gran mida, el desafiament és diferent. No es tracta només de generar força, sinó de fer-ho de manera estable i previsible. Per a això, el seu disseny requereix un estudi acurat de l’aerodinàmica: es busca que l’aire fluïsca de manera ordenada i que el catxerulo mantinga la seua forma i orientació fins i tot en condicions de vent canviants. No obstant això, l’aire rarament és completament dòcil. La turbulència, els remolins i els menuts vòrtexs que es formen al seu voltant fan que l’estel vibre, es tense i es relaxe en un moviment continu. Hi ha alguna cosa quasi hipnòtica en observar aquestes grans superfícies ondular en el cel, com si el vent dibuixara sobre elles. Darrere d’eixa bellesa hi ha una interacció complexa que encara no comprenem del tot, i que continua desafiant la física i l’enginyeria. Molt a prop dels avions I ací apareix una connexió fascinant. El problema que resol un catxerulo, com mantindre’s enlairat de manera estable, és exactament el mateix que van haver d’afrontar els pioners de l’aviació. Els primers planadors dels germans Wright es poden entendre, en certa manera, com estels sofisticats que, en lloc d’estar lligats a terra, eren controlats directament pel pilot. Afegir un motor va ser només el següent pas. Potser per això els estels continuen cridant-nos l’atenció: per la manera com es mouen i semblen cobrar vida en l’aire, com si el vent es fera visible. Al cap i a la fi, és el mateix joc de forces que, d’una manera menys evident, manté en vol un avió. Sergio Hoyas Calvo no rep salari, ni realitza tasques de consultoria, ni posseeix accions, ni rep finançament de cap empresa o organització que pugui obtenir benefici d'aquest article, i ha declarat no tenir vincles rellevants més enllà del càrrec acadèmic citat.

HAKINMHAN/ShutterstockQuan navega per TikTok, Instagram o YouTube deixa un rastre de petits indicadors: quant temps mira cada vídeo, quins salta de seguida, quina música li enganxa més, quins creadors visita, a quina hora acostuma a connectar-se. Les plataformes combinen tots aquests detalls per predir què li agradarà i què mirarà després. No és màgia: és aprenentatge automàtic. Però els sistemes actuals tenen límits. Hi ha patrons que són massa subtils, massa complexos o massa difusos perquè un algorisme clàssic els pugui capturar amb precisió. En una recerca recent publicada a Scientific Reports, personal científic de la Universitat de Barcelona i la University Mediterranea of Reggio Calabria ha explorat com els algoritmes quàntics poden identificar aquests patrons difícils i millorar significativament les prediccions sobre el comportament dels usuaris. Això obre una nova pregunta: què veuen els ordinadors quàntics que els altres no poden veure? Quan les xarxes “aprenen” sobre vostè L’activitat d’un usuari no es resumeix mai en una sola dada. Les plataformes analitzen conjunts de comportaments que, sovint, només tenen sentit quan es combinen: El temps de visualització d’un vídeo pot ser poc rellevant per si sol, però si el relacionem amb el tipus de música, amb l’hora del dia i amb quin tipus de contingut ha vist abans, aquest conjunt pot revelar un interès emergent. Potser no li agraden “els vídeos de gossos”, sinó els vídeos de gossos amb música pop i subtítols grocs. O potser no semble aficionat a l’esport, però els diumenges acabe veient contingut d’escalada i natura, cosa que anticipa compres o preferències futures amb més precisió que la seva edat o el seu gènere. Aquest tipus de patrons són difícils perquè no són lineals: depenen de moltes variables alhora i no sempre de manera intuïtiva. Justament aquí és on la computació quàntica pot marcar la diferència. Per què un ordinador quàntic veu més? D'una lupa a un calidoscopi Els models clàssics intenten captar patrons projectant les dades en espais matemàtics cada vegada més grans. Com més complex és el comportament que volem detectar, més gran i més costós es torna aquest espai. L’ordinador es veu obligat a “estirar” les dades fins a trobar separacions útils, però això requereix molta memòria i molta potència de càlcul. Els ordinadors quàntics, en canvi, treballen de manera natural en espais immensos. Gràcies a fenòmens com la superposició i l’entrellaçament, poden representar en un sol pas combinacions extraordinàriament complexes de les variables que defineixen cada usuari. Una metàfora útil seria aquesta: un ordinador clàssic mira les dades a través d’una lupa; un ordinador quàntic les mira a través d’un calidoscopi. El primer amplia, el segon transforma. A la pràctica, això significa que un circuit quàntic pot “veure” estructures i relacions entre dades que, per als models tradicionals, són invisibles sense enormes costos computacionals. En l'estudi que els investigadors varen realitzar, un model quàntic petit (només quatre qubits i tres capes) ja superava un model clàssic avançat en sensibilitat, capacitat de separació de classes i AUC, que és una mesura clau de qualitat en classificació. En altres paraules, era millor distingint entre perfils d’usuari molt semblants. Ens comportem de manera diferent cada dia i cada hora Un primer tipus són les interaccions subtils entre moltes variables. Quan un comportament només es revela quan combinem dades aparentment inconnexes, el model quàntic ho capta amb més facilitat. Això inclou, per exemple, usuaris que reaccionen de manera diferent segons la franja horària, o perfils que només interactuen amb certes publicacions quan abans han vist un tipus de contingut concret. Un segon tipus són els patrons febles o difusos. Són senyals molt petites que un usuari deixa i que gairebé no es veuen. Els algoritmes clàssics sovint no les detecten perquè no són prou clares. Els algoritmes quàntics, en canvi, capten millor aquests detalls mínims i identifiquen usuaris que, a primera vista, no semblen encaixar en cap categoria. En l'experiment que varen realitzar, el model quàntic trobava més d’aquests casos subtils, i per això els valors de _recall_ eren més elevats. Per exemple, si hi havia deu usuaris que realment pertanyien a un grup, però només ho deixaven entreveure molt lleument, el model clàssic potser només n’encertava quatre, mentre que el model quàntic en detectava set o vuit. En tercer lloc, hi ha les relacions no lineals. El comportament humà rarament respon a una regla simple. Sovint la combinació “si veu A i no veu B, però només si abans ha vist C” és la que defineix un determinat perfil. En un espai quàntic, aquestes regles complexes es poden representar de manera natural. Finalment, els algoritmes quàntics són especialment bons captant variacions temporals. El nostre comportament canvia d’un dia a l’altre, d’una setmana a l’altra, i els models quàntics poden codificar aquesta dinàmica amb més flexibilitat que els clàssics. Saber què ens interessa abans que nosaltres mateixa Si aquests mètodes arriben a escalar-se (encara hi ha reptes tècnics importants), les plataformes podrien comprendre millor els usuaris que mai. No només què fan, sinó com evolucionen. Podrien detectar gustos emergents, anticipar canvis d’interès i diferenciar perfils gairebé idèntics amb una precisió molt superior. Ara bé, cal tenir present que els estudis científics, com el que es va realitzar, treballen amb dades anonimitzades i sota marcs estrictes de privacitat. La tecnologia no determina l’ús que se’n fa; la regulació i les decisions humanes, sí. Un futur més intel·ligent… i més responsable Els ordinadors quàntics no substituiran de cop els sistemes actuals, però poden ampliar enormement les possibilitats d’interpretació del comportament humà. Poden millorar recomanacions, optimitzar serveis, detectar patrons de risc o fins i tot contribuir a entendre millor com i per què actuem com ho fem. Les resolucions recents contra Meta (que han posat de manifest com el mal ús de dades personals pot convertir-se en un avantatge competitiu il·legal i derivar en sancions de gran abast) evidencien que la societat i els tribunals són cada vegada menys tolerants amb pràctiques opaques o invasives. En aquest context, la potència de les noves tecnologies ha d’anar sempre acompanyada de transparència, criteris ètics sòlids i un respecte ferm per la privacitat. La computació quàntica ens ofereix eines més fines per analitzar el comportament humà, però la responsabilitat sobre com les utilitzem continua essent, inevitablement, humana. Les persones signants no són assalariades, ni consultores, ni posseïxen accions, ni reben finançament de cap companyia o organització que puga obtenir benefici d'aquest article, i han declarat no tenir vincles rellevants més enllà del càrrec acadèmic citat anteriorment.

Feed icon
The Conversation
CC BY-ND🅭🅯⊜

HAKINMHAN/ShutterstockQuan navega per TikTok, Instagram o YouTube deixa un rastre de petits indicadors: quant temps mira cada vídeo, quins salta de seguida, quina música li enganxa més, quins creadors visita, a quina hora acostuma a connectar-se. Les plataformes combinen tots aquests detalls per predir què li agradarà i què mirarà després. No és màgia: és aprenentatge automàtic. Però els sistemes actuals tenen límits. Hi ha patrons que són massa subtils, massa complexos o massa difusos perquè un algorisme clàssic els pugui capturar amb precisió. En una recerca recent publicada a Scientific Reports, personal científic de la Universitat de Barcelona i la University Mediterranea of Reggio Calabria ha explorat com els algoritmes quàntics poden identificar aquests patrons difícils i millorar significativament les prediccions sobre el comportament dels usuaris. Això obre una nova pregunta: què veuen els ordinadors quàntics que els altres no poden veure? Quan les xarxes “aprenen” sobre vostè L’activitat d’un usuari no es resumeix mai en una sola dada. Les plataformes analitzen conjunts de comportaments que, sovint, només tenen sentit quan es combinen: El temps de visualització d’un vídeo pot ser poc rellevant per si sol, però si el relacionem amb el tipus de música, amb l’hora del dia i amb quin tipus de contingut ha vist abans, aquest conjunt pot revelar un interès emergent. Potser no li agraden “els vídeos de gossos”, sinó els vídeos de gossos amb música pop i subtítols grocs. O potser no semble aficionat a l’esport, però els diumenges acabe veient contingut d’escalada i natura, cosa que anticipa compres o preferències futures amb més precisió que la seva edat o el seu gènere. Aquest tipus de patrons són difícils perquè no són lineals: depenen de moltes variables alhora i no sempre de manera intuïtiva. Justament aquí és on la computació quàntica pot marcar la diferència. Per què un ordinador quàntic veu més? D'una lupa a un calidoscopi Els models clàssics intenten captar patrons projectant les dades en espais matemàtics cada vegada més grans. Com més complex és el comportament que volem detectar, més gran i més costós es torna aquest espai. L’ordinador es veu obligat a “estirar” les dades fins a trobar separacions útils, però això requereix molta memòria i molta potència de càlcul. Els ordinadors quàntics, en canvi, treballen de manera natural en espais immensos. Gràcies a fenòmens com la superposició i l’entrellaçament, poden representar en un sol pas combinacions extraordinàriament complexes de les variables que defineixen cada usuari. Una metàfora útil seria aquesta: un ordinador clàssic mira les dades a través d’una lupa; un ordinador quàntic les mira a través d’un calidoscopi. El primer amplia, el segon transforma. A la pràctica, això significa que un circuit quàntic pot “veure” estructures i relacions entre dades que, per als models tradicionals, són invisibles sense enormes costos computacionals. En l'estudi que els investigadors varen realitzar, un model quàntic petit (només quatre qubits i tres capes) ja superava un model clàssic avançat en sensibilitat, capacitat de separació de classes i AUC, que és una mesura clau de qualitat en classificació. En altres paraules, era millor distingint entre perfils d’usuari molt semblants. Ens comportem de manera diferent cada dia i cada hora Un primer tipus són les interaccions subtils entre moltes variables. Quan un comportament només es revela quan combinem dades aparentment inconnexes, el model quàntic ho capta amb més facilitat. Això inclou, per exemple, usuaris que reaccionen de manera diferent segons la franja horària, o perfils que només interactuen amb certes publicacions quan abans han vist un tipus de contingut concret. Un segon tipus són els patrons febles o difusos. Són senyals molt petites que un usuari deixa i que gairebé no es veuen. Els algoritmes clàssics sovint no les detecten perquè no són prou clares. Els algoritmes quàntics, en canvi, capten millor aquests detalls mínims i identifiquen usuaris que, a primera vista, no semblen encaixar en cap categoria. En l'experiment que varen realitzar, el model quàntic trobava més d’aquests casos subtils, i per això els valors de _recall_ eren més elevats. Per exemple, si hi havia deu usuaris que realment pertanyien a un grup, però només ho deixaven entreveure molt lleument, el model clàssic potser només n’encertava quatre, mentre que el model quàntic en detectava set o vuit. En tercer lloc, hi ha les relacions no lineals. El comportament humà rarament respon a una regla simple. Sovint la combinació “si veu A i no veu B, però només si abans ha vist C” és la que defineix un determinat perfil. En un espai quàntic, aquestes regles complexes es poden representar de manera natural. Finalment, els algoritmes quàntics són especialment bons captant variacions temporals. El nostre comportament canvia d’un dia a l’altre, d’una setmana a l’altra, i els models quàntics poden codificar aquesta dinàmica amb més flexibilitat que els clàssics. Saber què ens interessa abans que nosaltres mateixa Si aquests mètodes arriben a escalar-se (encara hi ha reptes tècnics importants), les plataformes podrien comprendre millor els usuaris que mai. No només què fan, sinó com evolucionen. Podrien detectar gustos emergents, anticipar canvis d’interès i diferenciar perfils gairebé idèntics amb una precisió molt superior. Ara bé, cal tenir present que els estudis científics, com el que es va realitzar, treballen amb dades anonimitzades i sota marcs estrictes de privacitat. La tecnologia no determina l’ús que se’n fa; la regulació i les decisions humanes, sí. Un futur més intel·ligent… i més responsable Els ordinadors quàntics no substituiran de cop els sistemes actuals, però poden ampliar enormement les possibilitats d’interpretació del comportament humà. Poden millorar recomanacions, optimitzar serveis, detectar patrons de risc o fins i tot contribuir a entendre millor com i per què actuem com ho fem. Les resolucions recents contra Meta (que han posat de manifest com el mal ús de dades personals pot convertir-se en un avantatge competitiu il·legal i derivar en sancions de gran abast) evidencien que la societat i els tribunals són cada vegada menys tolerants amb pràctiques opaques o invasives. En aquest context, la potència de les noves tecnologies ha d’anar sempre acompanyada de transparència, criteris ètics sòlids i un respecte ferm per la privacitat. La computació quàntica ens ofereix eines més fines per analitzar el comportament humà, però la responsabilitat sobre com les utilitzem continua essent, inevitablement, humana. Les persones signants no són assalariades, ni consultores, ni posseïxen accions, ni reben finançament de cap companyia o organització que puga obtenir benefici d'aquest article, i han declarat no tenir vincles rellevants més enllà del càrrec acadèmic citat anteriorment.

Ndonëse shpesh perceptohet si sëmundje e rrallë, endrometrioza nuk është e tillë, ajo prek rreth 10 përqind të grave në moshë riprodhuese në nivel global, transmeton Portalb.mk. Vlerësohet se rreth 190 milionë gra dhe vajza në moshë riprodhuese në botë preken nga kjo gjendje. Nga Shoqata Maqedonase e Gjinekologëve dhe Obstetërve (MAGO) theksojnë se shumë […]

Feed icon
Portalb
CC BY🅭🅯

Ndonëse shpesh perceptohet si sëmundje e rrallë, endrometrioza nuk është e tillë, ajo prek rreth 10 përqind të grave në moshë riprodhuese në nivel global, transmeton Portalb.mk. Vlerësohet se rreth 190 milionë gra dhe vajza në moshë riprodhuese në botë preken nga kjo gjendje. Nga Shoqata Maqedonase e Gjinekologëve dhe Obstetërve (MAGO) theksojnë se shumë […]

Pasi çështja që provimi i jurisprudencës të jepet edhe në gjuhën shqipe nuk po merr epilog, studentët shqiptarë në Maqedoninë e Veriut kanë filluar të shpërndajnë pankarta me mbishkrime se do t’i shkojnë deri në fund kësaj nisme, transmeton Portalb.mk. Mbishkrimet ‘Gjuhën e kemi amanet” dhe “E drejta nuk negociohet” janë shfaqur në Shkup dhe […]

Feed icon
Portalb
CC BY🅭🅯

Pasi çështja që provimi i jurisprudencës të jepet edhe në gjuhën shqipe nuk po merr epilog, studentët shqiptarë në Maqedoninë e Veriut kanë filluar të shpërndajnë pankarta me mbishkrime se do t’i shkojnë deri në fund kësaj nisme, transmeton Portalb.mk. Mbishkrimet ‘Gjuhën e kemi amanet” dhe “E drejta nuk negociohet” janë shfaqur në Shkup dhe […]

21 minutes

Devpolicy Blog
Feed icon

Earlier this year, the Prime Minister of Papua New Guinea, James Marape, called for a crackdown on the use of illegal firearms in the Highlands region. Following this, the new PNG Police Minister Sir John Pundari announced a government-led National Firearms Amnesty and Buy-back Scheme which started on 27 February and is planned to run ... Read moreDisclosureThis research was undertaken with the support of the ANU-UPNG Partnership, an initiative of the PNG-Australia Partnership, funded by the Department of Foreign Affairs and Trade. The views are those of the author only. About the author/sJack AssaJack Assa is a Lecturer of Public Policy Management at the School of Business and Public Policy at the University of Papua New Guinea.

Feed icon
Devpolicy Blog
CC BY-NC-SA🅭🅯🄏🄎

Earlier this year, the Prime Minister of Papua New Guinea, James Marape, called for a crackdown on the use of illegal firearms in the Highlands region. Following this, the new PNG Police Minister Sir John Pundari announced a government-led National Firearms Amnesty and Buy-back Scheme which started on 27 February and is planned to run ... Read moreDisclosureThis research was undertaken with the support of the ANU-UPNG Partnership, an initiative of the PNG-Australia Partnership, funded by the Department of Foreign Affairs and Trade. The views are those of the author only. About the author/sJack AssaJack Assa is a Lecturer of Public Policy Management at the School of Business and Public Policy at the University of Papua New Guinea.

Sit Pop, Feliciana Herrera  Resumen Durante la la guerra interna guatemalteca (1960-1996), enmarcada en Guerra Fría, el pueblo desplegó cartografías ancestrales como resistencia vital contra el genocidio estatal. Sobreviviendo 36 años de violencia extrema, comunidades se refugiaron en montañas, usando conocimientos propios del territorio; cerros, ríos, nubes, aves, para orientación, vigilancia y organización colectiva, preservando ... Read more The post Cartografías de Resistencia: Luchas por la Soberanía Territorial de los Pueblos Mayas-Ixiles (1936-2025) appeared first on Prensa Comunitaria.

Feed icon
Prensa Comunitaria
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

Sit Pop, Feliciana Herrera  Resumen Durante la la guerra interna guatemalteca (1960-1996), enmarcada en Guerra Fría, el pueblo desplegó cartografías ancestrales como resistencia vital contra el genocidio estatal. Sobreviviendo 36 años de violencia extrema, comunidades se refugiaron en montañas, usando conocimientos propios del territorio; cerros, ríos, nubes, aves, para orientación, vigilancia y organización colectiva, preservando ... Read more The post Cartografías de Resistencia: Luchas por la Soberanía Territorial de los Pueblos Mayas-Ixiles (1936-2025) appeared first on Prensa Comunitaria.

Homenagear a Constituição haitiana, que completa 39 anos neste domingo (29), tem algo de ironia, considerando o auge da inconstitucionalidade no qual o Haiti se encontra. As últimas eleições que foram realizadas no país, já em um clima de tensão e forte repressão exercida por gangues armadas, ocorreram em 2016. Ou seja, todos os mandatos […] Fonte

Feed icon
Brasil de Fato
CC BY-ND🅭🅯⊜

Homenagear a Constituição haitiana, que completa 39 anos neste domingo (29), tem algo de ironia, considerando o auge da inconstitucionalidade no qual o Haiti se encontra. As últimas eleições que foram realizadas no país, já em um clima de tensão e forte repressão exercida por gangues armadas, ocorreram em 2016. Ou seja, todos os mandatos […] Fonte

در گفت‌وگو با رضا غیبی، روزنامه‌نگار اقتصادی، و همن سیدی، تحلیلگر سیاسی از لندن، درباره پیامدهای اولیه و ثانویه عملیات نظامی جاری، بر زنجیره تأمین مواد غذایی و کالاهای اساسی، توقف صادرات نفت و پتروشیمی، بحران مالی دولت، رکود گسترده کسب‌وکارها و فشار تورمی گفت‌و‌گو کردیم.

Feed icon
صدای آمریکا
Public Domain

در گفت‌وگو با رضا غیبی، روزنامه‌نگار اقتصادی، و همن سیدی، تحلیلگر سیاسی از لندن، درباره پیامدهای اولیه و ثانویه عملیات نظامی جاری، بر زنجیره تأمین مواد غذایی و کالاهای اساسی، توقف صادرات نفت و پتروشیمی، بحران مالی دولت، رکود گسترده کسب‌وکارها و فشار تورمی گفت‌و‌گو کردیم.

El material audiovisual contemporáneo que aborda la desaparición forzada es una herramienta que sostiene la memoria y que configura diferentes formas de mirar y de relacionarnos con la violencia. En este contexto, el espectador deja de ser únicamente un observador pasivo y se convierte en testigo de una representación, lo cual implica que las producciones ... Read more The post El material audiovisual ante la desaparición forzada: memorias y representaciones de la ausencia appeared first on Prensa Comunitaria.

Feed icon
Prensa Comunitaria
CC BY-NC-ND🅭🅯🄏⊜

El material audiovisual contemporáneo que aborda la desaparición forzada es una herramienta que sostiene la memoria y que configura diferentes formas de mirar y de relacionarnos con la violencia. En este contexto, el espectador deja de ser únicamente un observador pasivo y se convierte en testigo de una representación, lo cual implica que las producciones ... Read more The post El material audiovisual ante la desaparición forzada: memorias y representaciones de la ausencia appeared first on Prensa Comunitaria.

Vexwendina Hikûmeta Demkî ya Sûrî ya hin kesên ji Kobanîyê bi navê nûnerên êlên bajêr nerazîbûnek di nav hêzên siyasî û civakî yên bajêr de derxist pêş. Lê nûnerên hikûmetê dibêjin ku ew ji bo dîtina alîyên din jî vekirî ne.

Feed icon
Dengê Amerîka
Public Domain

Vexwendina Hikûmeta Demkî ya Sûrî ya hin kesên ji Kobanîyê bi navê nûnerên êlên bajêr nerazîbûnek di nav hêzên siyasî û civakî yên bajêr de derxist pêş. Lê nûnerên hikûmetê dibêjin ku ew ji bo dîtina alîyên din jî vekirî ne.

(The Center Square) – This week’s economic reports will tell us whether the U.S. economy was already losing momentum before war in the Middle East pushed oil prices and bond yields higher.We’ll get a fresh read on home prices, retail sales and the labor market – three reports that should help answer the most important question in the economy right now: was growth already slowing before the Iran war sent oil prices and bond yields higher?Start with home prices.The latest home price data should confirm what more timely housing indicators have already been showing: housing appreciation was losing momentum even before the war added new pressure. Zillow’s January Housing Market Report showed U.S. home values falling for a sixth consecutive month and nearly flat on a year-over-year basis. That tells us national price growth was already flattening before mortgage rates began moving higher again.And the direction of the key price drivers still points to further weakness.House prices are shaped by fundamentals like labor income, household wealth and mortgage rates. All three have become less supportive. The labor market has slowed. Job openings have fallen below the number of job seekers. The stock market was roughly flat in January and is now down year to date. Mortgage rates bottomed in mid-January and then turned higher. The average 30-year fixed mortgage rate rose to 6.43% in the week ending March 20, up 13 basis points in just one week and the highest level since October, as the war pushed the 10-year Treasury yield higher.That matters for housing affordability. Since the Iran conflict began, the combination of slower income growth and higher mortgage rates has reversed nearly one-third of the full-year improvement in affordability seen in 2025.Then comes retail sales.After a weak January, the February retail sales report could show a modest rebound. Financial conditions had improved at the start of February as yields fell sharply, and that likely offered some temporary support to consumers. But investors may not put much weight on that improvement. The backdrop has changed. Since the oil shock tied to the start of the war, yields have moved back up and the squeeze on consumers is back on.Last but not least, the March jobs report will take center stage.The labor market was already fragile before the latest geopolitical shock. Now the spike in uncertainty, the rise in oil prices and the jump in yields are all likely to weigh on hiring. Expect a labor market that looks mostly stalled: weak labor demand, little hiring momentum, falling inflation-adjusted wages and a small increase in the unemployment rate.That said, the unemployment rate may still understate the weakness. A declining labor force can keep the unemployment rate from rising sharply even when hiring is soft. In other words, a weak labor market can still produce a deceptively calm headline.The oil shock is what raises the stakes.Federal Reserve researchers found that the roughly $45-per-barrel increase in oil prices in the first half of 2022 pushed headline inflation up by nearly 1 percentage point and reduced GDP growth. More recent research suggests oil shocks also tend to push unemployment higher over time by weakening demand and squeezing real incomes.That is why this week matters. Disappointing payrolls will reignite stagflation fears.

Feed icon
The Center Square
Attribution+

(The Center Square) – This week’s economic reports will tell us whether the U.S. economy was already losing momentum before war in the Middle East pushed oil prices and bond yields higher.We’ll get a fresh read on home prices, retail sales and the labor market – three reports that should help answer the most important question in the economy right now: was growth already slowing before the Iran war sent oil prices and bond yields higher?Start with home prices.The latest home price data should confirm what more timely housing indicators have already been showing: housing appreciation was losing momentum even before the war added new pressure. Zillow’s January Housing Market Report showed U.S. home values falling for a sixth consecutive month and nearly flat on a year-over-year basis. That tells us national price growth was already flattening before mortgage rates began moving higher again.And the direction of the key price drivers still points to further weakness.House prices are shaped by fundamentals like labor income, household wealth and mortgage rates. All three have become less supportive. The labor market has slowed. Job openings have fallen below the number of job seekers. The stock market was roughly flat in January and is now down year to date. Mortgage rates bottomed in mid-January and then turned higher. The average 30-year fixed mortgage rate rose to 6.43% in the week ending March 20, up 13 basis points in just one week and the highest level since October, as the war pushed the 10-year Treasury yield higher.That matters for housing affordability. Since the Iran conflict began, the combination of slower income growth and higher mortgage rates has reversed nearly one-third of the full-year improvement in affordability seen in 2025.Then comes retail sales.After a weak January, the February retail sales report could show a modest rebound. Financial conditions had improved at the start of February as yields fell sharply, and that likely offered some temporary support to consumers. But investors may not put much weight on that improvement. The backdrop has changed. Since the oil shock tied to the start of the war, yields have moved back up and the squeeze on consumers is back on.Last but not least, the March jobs report will take center stage.The labor market was already fragile before the latest geopolitical shock. Now the spike in uncertainty, the rise in oil prices and the jump in yields are all likely to weigh on hiring. Expect a labor market that looks mostly stalled: weak labor demand, little hiring momentum, falling inflation-adjusted wages and a small increase in the unemployment rate.That said, the unemployment rate may still understate the weakness. A declining labor force can keep the unemployment rate from rising sharply even when hiring is soft. In other words, a weak labor market can still produce a deceptively calm headline.The oil shock is what raises the stakes.Federal Reserve researchers found that the roughly $45-per-barrel increase in oil prices in the first half of 2022 pushed headline inflation up by nearly 1 percentage point and reduced GDP growth. More recent research suggests oil shocks also tend to push unemployment higher over time by weakening demand and squeezing real incomes.That is why this week matters. Disappointing payrolls will reignite stagflation fears.

Luego de que el presidente José Antonio Kast anunciara que se le empezará a cobrar a los deudores del Crédito...

Feed icon
BioBioChile
CC BY-NC🅭🅯🄏

Luego de que el presidente José Antonio Kast anunciara que se le empezará a cobrar a los deudores del Crédito...

იტალიის პოლიციამ გაავრცელა ინფორმაცია, რომ ერთი კვირის წინ ჩრდილოეთი იტალიის შედარებით უცნობი, მაგრამ ხელოვნების ნიმუშებით საკმაოდ მდიდარი მუზეუმიდან პიერ ოგიუსტ რენუარის, პოლ სეზანისა და ანრი მატისის ნამუშევრები წაიღეს. პოლიციის წარმომადგენელმა AFP-ს განუცხადა, რომ გასულ კვირას, ორშაბათის ღამეს, ჩრდილოეთ იტალიაში, პარმას მახლობლად მდებარე Magnani-Rocca Foundation-ის ვილაში ოთხი ნიღბიანი მამაკაცი შეიჭრა და ხელოვნების ნიმუშები გაიტაცა. მან Rai-ს სატელევიზიო ქსელის ინფორმაცია...

Feed icon
რადიო თავისუფლება
Attribution+

იტალიის პოლიციამ გაავრცელა ინფორმაცია, რომ ერთი კვირის წინ ჩრდილოეთი იტალიის შედარებით უცნობი, მაგრამ ხელოვნების ნიმუშებით საკმაოდ მდიდარი მუზეუმიდან პიერ ოგიუსტ რენუარის, პოლ სეზანისა და ანრი მატისის ნამუშევრები წაიღეს. პოლიციის წარმომადგენელმა AFP-ს განუცხადა, რომ გასულ კვირას, ორშაბათის ღამეს, ჩრდილოეთ იტალიაში, პარმას მახლობლად მდებარე Magnani-Rocca Foundation-ის ვილაში ოთხი ნიღბიანი მამაკაცი შეიჭრა და ხელოვნების ნიმუშები გაიტაცა. მან Rai-ს სატელევიზიო ქსელის ინფორმაცია...

Во градот Кула набљудувачката мисија на ЦРТА документираше напад на голема група маскирани „непознати лица“, кои излегувајќи од градскиот стадион со камења, штангли, стапови и факели повредиле неколку луѓе кои заради повреди на главата побарале помош во градската болница

Feed icon
META.mk
CC BY-NC🅭🅯🄏

Во градот Кула набљудувачката мисија на ЦРТА документираше напад на голема група маскирани „непознати лица“, кои излегувајќи од градскиот стадион со камења, штангли, стапови и факели повредиле неколку луѓе кои заради повреди на главата побарале помош во градската болница

В «Укрзалізниці» зазначили, що подія мала місце на даху одного з її неробочих вагонів

Feed icon
Радіо Свобода
Attribution+

В «Укрзалізниці» зазначили, що подія мала місце на даху одного з її неробочих вагонів

El pasado 15 de marzo, Clara Néztor, estudiante de ingeniería ambiental, dejó dos mensajes dirigidos a los y las representantes de Misiones que aprobaron la reforma de la ley de glaciares. Y, por extensión, le habló al país entero. Sobre la vidriera de la Cámara de Representantes, escribió: “La ley de glaciares no se toca.” […]

Feed icon
ANRed
CC BY-SA🅭🅯🄎

El pasado 15 de marzo, Clara Néztor, estudiante de ingeniería ambiental, dejó dos mensajes dirigidos a los y las representantes de Misiones que aprobaron la reforma de la ley de glaciares. Y, por extensión, le habló al país entero. Sobre la vidriera de la Cámara de Representantes, escribió: “La ley de glaciares no se toca.” […]

Two bill packages — one seeking to lower child care costs and expand options, especially in areas without significant child care options, and the other to clarify child neglect and abuse statutes — passed through the Senate Housing and Human Services committee on Tuesday morning.  Only two of the bills in the first package, which would essentially […]

Feed icon
The 74
Attribution+

Two bill packages — one seeking to lower child care costs and expand options, especially in areas without significant child care options, and the other to clarify child neglect and abuse statutes — passed through the Senate Housing and Human Services committee on Tuesday morning.  Only two of the bills in the first package, which would essentially […]