6 minutes
Una desena de joves en situació de vulnerabilitat participen a Lleida en projectes de fabricació de materials mèdics amb tecnologia i impressió 3D destinats a les víctimes del terratrèmol de Veneçuela i per a contribuir a l’atenció oftalmològica al Senegal. Es tracta de dos projectes impulsats des del Social Digital Lab, el laboratori d’innovació que Suara Cooperativa ha habilitat al Parc Agrobiotech. De manera paral·lela, els joves també contribueixen a la iniciativa ‘Torres de Vida’ amb la creació d’horts verticals. L’objectiu de les iniciatives és dotar d’eines al jovent perquè guanyin més autonomia en el món laboral i social, a la vegada que fomenten el treball en equip amb accions que generen un impacte positiu en la societat. ‘Mirades del Senegal’ sorgeix de l’aliança de Suara Cooperativa amb l’ONGD Ocularis, una entitat sense ànim de lucre especialitzada en salut visual fundada pel doctor Joan Prat per millorar l’accés a l’atenció oftalmològica als països del sud global, entre ells el Senegal. Després de conèixer les necessitats dels equips professionals i explorar com la impressió 3D podia donar-hi resposta, els joves atesos a la capital del Segrià en el marc del programa de Pisos d’Inserció Laboral (PILS) han elaborat eines oftalmològiques lleugeres, a baix cost, d’alta durabilitat i que s’utilitzaran en la detecció precoç de problemes de visió. Concretament, s’ha treballat en la creació d’oclusors estenopeics, oclusors per operats de cataractes, oclusors transparents, plaquetes d’ulleres transparents, subjecta ulleres minimalistes i ganxos antilliscants per a les ulleres. Un cop elaborats els prototipatges, l’entitat està a l’espera que els professionals donin el vistiplau. Un cop fets els retocs pertinents, s’acordarà amb Ocularis el nombre d’unitats que necessiten per enviar-los al país de l’Àfrica Occidental. Pel que fa a ‘Torres de vida’, als joves atesos també s’hi sumen els del CRAE Noguerola. En aquest cas, el projecte es basa en la construcció d’horts verticals per afavorir un model agrícola més sostenible. En el marc de la iniciativa, la previsió és instal·lar un d’aquests horts a l’Escola d’Hoteleria i Turisme per oferir-los a escoles i residències. Un altre dels reptes del projecte és la creació de filament per a impressores 3D amb ampolles reciclades per promoure l’economia circular. D’altra banda, l’entitat també s’ha unit a l’Associación Internacional Mundo Solidario (ASIM) per fer arribar materials essencials a les víctimes del terratrèmol de Veneçuela de finals d’aquest mes de juny. En detall, han elaborat 17 fèrules termoadaptables per immobilitzar temporalment les mans, braços o colzes lesionats, així com 92 connectors per a sistemes de distribució d’oxigen per unir de manera segura els elements d’un circuit d’oxigen per garantir que la distribució es faci sense fuites. Tot plegat, es tracta d’iniciatives perquè joves adquireixin coneixements tecnològics per posar-los en pràctica al món laboral. “És un recurs pels que no tenen recursos. No fem formacions reglades, però aprenen diferents habilitats”, ha comentat el tècnic sociolaboral i de fabricació digital de Suara Cooperativa a Lleida, Àlex Fernandez, qui també ha apuntat que, els joves saben que el que aprenen “serveix d’alguna cosa”. “Una de les claus dels projectes és aquesta. Que contribueixen a generar un impacte positiu en la societat”, ha conclòs Fernandez. Innovació descentralitzada Els joves atesos a la capital del Segrià han pogut participar en aquests projectes socials per la voluntat de la Cooperativa Suara de descentralitzar la innovació més enllà de Barcelona i l’àrea metropolitana. En aquest sentit, l’entitat ha habilitat seus i laboratoris a Lleida, Girona i les Terres de l’Ebre.
Una desena de joves en situació de vulnerabilitat participen a Lleida en projectes de fabricació de materials mèdics amb tecnologia i impressió 3D destinats a les víctimes del terratrèmol de Veneçuela i per a contribuir a l’atenció oftalmològica al Senegal. Es tracta de dos projectes impulsats des del Social Digital Lab, el laboratori d’innovació que Suara Cooperativa ha habilitat al Parc Agrobiotech. De manera paral·lela, els joves també contribueixen a la iniciativa ‘Torres de Vida’ amb la creació d’horts verticals. L’objectiu de les iniciatives és dotar d’eines al jovent perquè guanyin més autonomia en el món laboral i social, a la vegada que fomenten el treball en equip amb accions que generen un impacte positiu en la societat. ‘Mirades del Senegal’ sorgeix de l’aliança de Suara Cooperativa amb l’ONGD Ocularis, una entitat sense ànim de lucre especialitzada en salut visual fundada pel doctor Joan Prat per millorar l’accés a l’atenció oftalmològica als països del sud global, entre ells el Senegal. Després de conèixer les necessitats dels equips professionals i explorar com la impressió 3D podia donar-hi resposta, els joves atesos a la capital del Segrià en el marc del programa de Pisos d’Inserció Laboral (PILS) han elaborat eines oftalmològiques lleugeres, a baix cost, d’alta durabilitat i que s’utilitzaran en la detecció precoç de problemes de visió. Concretament, s’ha treballat en la creació d’oclusors estenopeics, oclusors per operats de cataractes, oclusors transparents, plaquetes d’ulleres transparents, subjecta ulleres minimalistes i ganxos antilliscants per a les ulleres. Un cop elaborats els prototipatges, l’entitat està a l’espera que els professionals donin el vistiplau. Un cop fets els retocs pertinents, s’acordarà amb Ocularis el nombre d’unitats que necessiten per enviar-los al país de l’Àfrica Occidental. Pel que fa a ‘Torres de vida’, als joves atesos també s’hi sumen els del CRAE Noguerola. En aquest cas, el projecte es basa en la construcció d’horts verticals per afavorir un model agrícola més sostenible. En el marc de la iniciativa, la previsió és instal·lar un d’aquests horts a l’Escola d’Hoteleria i Turisme per oferir-los a escoles i residències. Un altre dels reptes del projecte és la creació de filament per a impressores 3D amb ampolles reciclades per promoure l’economia circular. D’altra banda, l’entitat també s’ha unit a l’Associación Internacional Mundo Solidario (ASIM) per fer arribar materials essencials a les víctimes del terratrèmol de Veneçuela de finals d’aquest mes de juny. En detall, han elaborat 17 fèrules termoadaptables per immobilitzar temporalment les mans, braços o colzes lesionats, així com 92 connectors per a sistemes de distribució d’oxigen per unir de manera segura els elements d’un circuit d’oxigen per garantir que la distribució es faci sense fuites. Tot plegat, es tracta d’iniciatives perquè joves adquireixin coneixements tecnològics per posar-los en pràctica al món laboral. “És un recurs pels que no tenen recursos. No fem formacions reglades, però aprenen diferents habilitats”, ha comentat el tècnic sociolaboral i de fabricació digital de Suara Cooperativa a Lleida, Àlex Fernandez, qui també ha apuntat que, els joves saben que el que aprenen “serveix d’alguna cosa”. “Una de les claus dels projectes és aquesta. Que contribueixen a generar un impacte positiu en la societat”, ha conclòs Fernandez. Innovació descentralitzada Els joves atesos a la capital del Segrià han pogut participar en aquests projectes socials per la voluntat de la Cooperativa Suara de descentralitzar la innovació més enllà de Barcelona i l’àrea metropolitana. En aquest sentit, l’entitat ha habilitat seus i laboratoris a Lleida, Girona i les Terres de l’Ebre.
16 minutes
ബംഗളൂരിലുണ്ടായ വാഹനാപകടത്തിൽ ഹരിപ്പാട് സ്വദേശിയായ യുവാവ് മരിച്ചു. കുമാരപുരം തയ്യിൽ പടീറ്റതിൽ മംഗളൻ സി (29) ആണ് മരിച്ചത്. വെള്ളിയാഴ്ച രാത്രി ബംഗളൂരിലെ ഹോസ്കേര ഹള്ളിയിലായിരുന്നു അപകടം
ബംഗളൂരിലുണ്ടായ വാഹനാപകടത്തിൽ ഹരിപ്പാട് സ്വദേശിയായ യുവാവ് മരിച്ചു. കുമാരപുരം തയ്യിൽ പടീറ്റതിൽ മംഗളൻ സി (29) ആണ് മരിച്ചത്. വെള്ളിയാഴ്ച രാത്രി ബംഗളൂരിലെ ഹോസ്കേര ഹള്ളിയിലായിരുന്നു അപകടം
16 minutes
മൂന്നുനാൾ നീളുന്ന സിപിഐ എം വിപുലീകൃത സംസ്ഥാന കമ്മിറ്റി യോഗത്തിൽ വിശദമായ ചർച്ച നടക്കുമെന്ന് സംസ്ഥാന സെക്രട്ടറി എം വി ഗോവിന്ദൻ പറഞ്ഞു.
മൂന്നുനാൾ നീളുന്ന സിപിഐ എം വിപുലീകൃത സംസ്ഥാന കമ്മിറ്റി യോഗത്തിൽ വിശദമായ ചർച്ച നടക്കുമെന്ന് സംസ്ഥാന സെക്രട്ടറി എം വി ഗോവിന്ദൻ പറഞ്ഞു.
20 minutes

சபர் நிறுவனம் மேற்கொண்ட ஆய்வில் உத்தராகண்டில் இஸ்லாமியர்கள் அதிக எண்ணிக்கையில் வசிக்கும் மாவட்டங்களில் வாக்காளர்கள் அதிக எண்ணிக்கையில் நீக்கப்பட்டிருப்பது அம்பலமாகியுள்ளது. இது, பா.ஜ.க-வின் தேர்தல் வெற்றிக்காக இஸ்லாமியர்கள் இலக்கு வைக்கப்பட்டு எஸ்.ஐ.ஆர். மூலம் வாக்காளர் பட்டியலிலிருந்து நீக்கப்பட்டிருப்பதை உறுதி செய்கிறது.

சபர் நிறுவனம் மேற்கொண்ட ஆய்வில் உத்தராகண்டில் இஸ்லாமியர்கள் அதிக எண்ணிக்கையில் வசிக்கும் மாவட்டங்களில் வாக்காளர்கள் அதிக எண்ணிக்கையில் நீக்கப்பட்டிருப்பது அம்பலமாகியுள்ளது. இது, பா.ஜ.க-வின் தேர்தல் வெற்றிக்காக இஸ்லாமியர்கள் இலக்கு வைக்கப்பட்டு எஸ்.ஐ.ஆர். மூலம் வாக்காளர் பட்டியலிலிருந்து நீக்கப்பட்டிருப்பதை உறுதி செய்கிறது.
21 minutes
Hi ha aliments que expliquen millor un poble que qualsevol monument. A l’Escala, aquesta història té gust de mar... i de sal. Abans que existissin les neveres, abans que el peix pogués viatjar ràpidament i molt abans que la Costa Brava fos un destí turístic, conservar els aliments era una necessitat. I va ser precisament aquesta necessitat la que acabaria convertint les anxoves de l’Escala en un dels grans símbols gastronòmics de Catalunya. Perquè darrere de cada filet d’anxova hi ha molt més que una recepta. Hi ha segles d’història, de pesca i d’ofici. Quan la sal era tan valuosa com el peix La història de les anxoves no comença amb el peix. Comença amb la sal. Durant segles, la sal va ser imprescindible per conservar els aliments. Sense refrigeració, salar el peix era la millor manera de garantir-ne el consum durant mesos. L’Escala, gràcies a la seva situació privilegiada i al comerç marítim, va convertir aquesta tècnica en un autèntic ofici. Una tradició hereva dels antics pobles mediterranis La tècnica de salar peix és molt antiga. Grecs i romans ja elaboraven conserves de peix a les costes mediterrànies. Empúries, situada a pocs quilòmetres de l’Escala, és un dels jaciments que millor testimonia aquesta activitat comercial. Segles més tard, els pescadors escalencs van mantenir viva aquesta herència. El secret no és només el peix Hi ha qui pensa que totes les anxoves són iguals. Però els mestres salaoners saben que la diferència està en el procés. La selecció del peix. El temps de maduració. La qualitat de la sal. La neteja manual. I l’experiència acumulada durant generacions. Cada pas influeix en el resultat final. Un ofici que passa de generació en generació Encara avui diverses empreses familiars de l’Escala continuen elaborant anxoves de manera artesanal. Molts dels seus coneixements s’han transmès de pares a fills. Més que una indústria, és un patrimoni viu. Un ofici que forma part de la identitat del poble. Molt més que un producte gastronòmic. Avui les anxoves de l’Escala formen part de la cuina catalana i són presents a restaurants i llars d’arreu del país. Quan obrim una llauna d’anxoves també obrim una petita part de la memòria del Mediterrani.
Hi ha aliments que expliquen millor un poble que qualsevol monument. A l’Escala, aquesta història té gust de mar... i de sal. Abans que existissin les neveres, abans que el peix pogués viatjar ràpidament i molt abans que la Costa Brava fos un destí turístic, conservar els aliments era una necessitat. I va ser precisament aquesta necessitat la que acabaria convertint les anxoves de l’Escala en un dels grans símbols gastronòmics de Catalunya. Perquè darrere de cada filet d’anxova hi ha molt més que una recepta. Hi ha segles d’història, de pesca i d’ofici. Quan la sal era tan valuosa com el peix La història de les anxoves no comença amb el peix. Comença amb la sal. Durant segles, la sal va ser imprescindible per conservar els aliments. Sense refrigeració, salar el peix era la millor manera de garantir-ne el consum durant mesos. L’Escala, gràcies a la seva situació privilegiada i al comerç marítim, va convertir aquesta tècnica en un autèntic ofici. Una tradició hereva dels antics pobles mediterranis La tècnica de salar peix és molt antiga. Grecs i romans ja elaboraven conserves de peix a les costes mediterrànies. Empúries, situada a pocs quilòmetres de l’Escala, és un dels jaciments que millor testimonia aquesta activitat comercial. Segles més tard, els pescadors escalencs van mantenir viva aquesta herència. El secret no és només el peix Hi ha qui pensa que totes les anxoves són iguals. Però els mestres salaoners saben que la diferència està en el procés. La selecció del peix. El temps de maduració. La qualitat de la sal. La neteja manual. I l’experiència acumulada durant generacions. Cada pas influeix en el resultat final. Un ofici que passa de generació en generació Encara avui diverses empreses familiars de l’Escala continuen elaborant anxoves de manera artesanal. Molts dels seus coneixements s’han transmès de pares a fills. Més que una indústria, és un patrimoni viu. Un ofici que forma part de la identitat del poble. Molt més que un producte gastronòmic. Avui les anxoves de l’Escala formen part de la cuina catalana i són presents a restaurants i llars d’arreu del país. Quan obrim una llauna d’anxoves també obrim una petita part de la memòria del Mediterrani.
26 minutes
Из-за ежедневных и продолжительных воздушных тревог власти Киева сократили комендантский час. Движение метро теперь зависит от уровня угрозы. Когда город атакуют только дроны, зеленая ветка будет работать без ограничений. Во время "красной" – ракетной угрозы – метро через мост ходить не будет.
26 minutes
Из-за ежедневных и продолжительных воздушных тревог власти Киева сократили комендантский час. Движение метро теперь зависит от уровня угрозы. Когда город атакуют только дроны, зеленая ветка будет работать без ограничений. Во время "красной" – ракетной угрозы – метро через мост ходить не будет.
36 minutes
El Soly és originari del Senegal. L’Helena va deixar Bolívia. El SAID va haver de fugir de Síria. La Ruth va néixer a El Salvador. La Meriem va marxar del Marroc, igual que l’Ossama. El que relliga les seves històries és que tots ells han hagut de marxar. Amb aquest llibre volem mostrar sis històries de vida, sis recorreguts plens de dificultats i reptes. Tres dones i tres homes que van haver d’emigrar ens expliquen com era la seva vida abans; per què i com van marxar, i com és actualment la seva vida en un país nou on no coneixien ningú. Són històries de superació, però també de dolor, de soledat, d’acollida i d’integració. Històries que, malgrat tot, acaben bé, perquè algú (persones o entitats) s’ha ocupat que fos així. Els testimonis que presentem ens conviden a canviar la mirada, a posar nom i cara a l’experiència de tantes i tantes persones que es veuen obligades a jugar-se la vida buscant un futur més digne. Biografia de les autores Laia de Ahumada Vaig néixer a Barcelona fa una pila d’anys; tants, que ja soc àvia i tot. Soc de tarannà inquiet i he fet moltes coses al llarg de la vida: escriure, sobretot, però també em vaig doctorar en Filologia Catalana i vaig impulsar la creació de projectes socials com el Centre Heura per a persones sense llar, al capdavant del qual he estat prop de vint anys. Com a escriptora, he publicat gairebé una vintena de llibres, cinc dels quals d’entrevistes a persones vinculades al món de l’espiritualitat, la cultura i la pagesia, però no n’havia fet cap encara sobre el món de l’exclusió social. És per això que aquest llibre és molt especial per a mi, perquè reuneix tot el que soc i faig. I, sobretot, dona veu a persones a qui ningú escolta. I també és singular perquè, mentre l’escrivia, he marxat d’on era, tot buscant un lloc millor per viure. La diferència amb les persones entrevistades és que jo no "he hagut de marxar". He marxat, i prou. Cinta Fosch Vaig néixer el 1986 i sempre m’he envoltat de llibres. Com va dir un autor, la meva pàtria són els meus llibres. Soc il·lustradora, encara que també vaig formar-me com a historiadora de l’art i m’interessen moltes coses més: la literatura, el cinema, la música, els ocells… El meu treball combina les col·laboracions amb mitjans de comunicació i publicacions amb la creació de llibres il·lustrats per a adults i joves, a més dels projectes personals. Com a il·lustradora, he dibuixat sobre drets humans, història, pensament, informació internacional i món contemporani, que són, precisament, els ingredients que es troben en les imatges d’aquest llibre.
El Soly és originari del Senegal. L’Helena va deixar Bolívia. El SAID va haver de fugir de Síria. La Ruth va néixer a El Salvador. La Meriem va marxar del Marroc, igual que l’Ossama. El que relliga les seves històries és que tots ells han hagut de marxar. Amb aquest llibre volem mostrar sis històries de vida, sis recorreguts plens de dificultats i reptes. Tres dones i tres homes que van haver d’emigrar ens expliquen com era la seva vida abans; per què i com van marxar, i com és actualment la seva vida en un país nou on no coneixien ningú. Són històries de superació, però també de dolor, de soledat, d’acollida i d’integració. Històries que, malgrat tot, acaben bé, perquè algú (persones o entitats) s’ha ocupat que fos així. Els testimonis que presentem ens conviden a canviar la mirada, a posar nom i cara a l’experiència de tantes i tantes persones que es veuen obligades a jugar-se la vida buscant un futur més digne. Biografia de les autores Laia de Ahumada Vaig néixer a Barcelona fa una pila d’anys; tants, que ja soc àvia i tot. Soc de tarannà inquiet i he fet moltes coses al llarg de la vida: escriure, sobretot, però també em vaig doctorar en Filologia Catalana i vaig impulsar la creació de projectes socials com el Centre Heura per a persones sense llar, al capdavant del qual he estat prop de vint anys. Com a escriptora, he publicat gairebé una vintena de llibres, cinc dels quals d’entrevistes a persones vinculades al món de l’espiritualitat, la cultura i la pagesia, però no n’havia fet cap encara sobre el món de l’exclusió social. És per això que aquest llibre és molt especial per a mi, perquè reuneix tot el que soc i faig. I, sobretot, dona veu a persones a qui ningú escolta. I també és singular perquè, mentre l’escrivia, he marxat d’on era, tot buscant un lloc millor per viure. La diferència amb les persones entrevistades és que jo no "he hagut de marxar". He marxat, i prou. Cinta Fosch Vaig néixer el 1986 i sempre m’he envoltat de llibres. Com va dir un autor, la meva pàtria són els meus llibres. Soc il·lustradora, encara que també vaig formar-me com a historiadora de l’art i m’interessen moltes coses més: la literatura, el cinema, la música, els ocells… El meu treball combina les col·laboracions amb mitjans de comunicació i publicacions amb la creació de llibres il·lustrats per a adults i joves, a més dels projectes personals. Com a il·lustradora, he dibuixat sobre drets humans, història, pensament, informació internacional i món contemporani, que són, precisament, els ingredients que es troben en les imatges d’aquest llibre.
46 minutes
46 minutes
51 minutes
51 minutes
51 minutes
51 minutes
51 minutes
51 minutes
Sasoiko lehen bi partidak galdu arren, onbidean sarturik daude txuri-urdinak: jokoan izandako azken bederatzi puntuetatik zazpi eskuratu dituzte.
Sasoiko lehen bi partidak galdu arren, onbidean sarturik daude txuri-urdinak: jokoan izandako azken bederatzi puntuetatik zazpi eskuratu dituzte.
51 minutes
51 minutes
51 minutes
51 minutes
51 minutes