4 minutes

El Ministerio de Juventud e Infancia espera que Vivas acepte una vía para sortear el veto de los gobiernos autonómicos.

El Ministerio de Juventud e Infancia espera que Vivas acepte una vía para sortear el veto de los gobiernos autonómicos.
17 minutes
L'Assemblée générale de l'ONU a adopté vendredi 4 septembre une résolution pour promouvoir une représentation cartographique mondiale plus fidèle à la taille réelle des continents, agrandissant notamment l'Afrique et rétrécissant les États-Unis.
L'Assemblée générale de l'ONU a adopté vendredi 4 septembre une résolution pour promouvoir une représentation cartographique mondiale plus fidèle à la taille réelle des continents, agrandissant notamment l'Afrique et rétrécissant les États-Unis.
17 minutes
Раисҷумҳури Украина рӯзи 4 сентябр хабар дод, ки як паҳподи русӣ ба қароргоҳи Хадамоти амнияти ин кишвар дар Киев бархӯрдааст. Владимир Зеленский ваъда дод, ки Украина интиқоми ин ҳамларо хоҳад гирифт. Ӯ бо нашри ин хабар дар Телеграм навишт, "ин паҳпод мустақиман бинои дафтари раиси Хадамоти амниятро ҳадаф гирифтааст". Раисҷумҳури Украина мегӯяд, ба нерӯҳои ин кишвар дастур додааст, ки "посухе муносиб" ба Русия бидиҳанд ва дар сурати имкон, вақте ҳама чиз омода шуд, вокунише нишон диҳанд,...
Раисҷумҳури Украина рӯзи 4 сентябр хабар дод, ки як паҳподи русӣ ба қароргоҳи Хадамоти амнияти ин кишвар дар Киев бархӯрдааст. Владимир Зеленский ваъда дод, ки Украина интиқоми ин ҳамларо хоҳад гирифт. Ӯ бо нашри ин хабар дар Телеграм навишт, "ин паҳпод мустақиман бинои дафтари раиси Хадамоти амниятро ҳадаф гирифтааст". Раисҷумҳури Украина мегӯяд, ба нерӯҳои ин кишвар дастур додааст, ки "посухе муносиб" ба Русия бидиҳанд ва дар сурати имкон, вақте ҳама чиз омода шуд, вокунише нишон диҳанд,...
18 minutes
აშშ-ის პრეზიდენტმა დონალდ ტრამპმა დაადასტურა, რომ მისი წარმომადგენლები სამშვიდობო მოგვარების საკითხებში - სტივ უიტკოფი და ჯარედ კუშნერი - 5-6 სექტემბერს მოსკოვსა და კიევში მიემგზავრებიან. ოვალურ კაბინეტში ჟურნალისტების კითხვებზე პასუხისას დონალდ ტრამპმა განაცხადა: „მათ თან მიაქვთ ომის შეწყვეტის წინადადება. ჩვენ გვაქვს იდეა, როგორ მივაღწიოთ მშვიდობას“. აშშ-ის პრეზიდენტის აზრით, მოლაპარაკებების გზაზე მთავარი დაბრკოლებაა „რუსეთისა და უკრაინის ლიდერებს შორის პირადი ურთიერთშეუთავსებლების...
აშშ-ის პრეზიდენტმა დონალდ ტრამპმა დაადასტურა, რომ მისი წარმომადგენლები სამშვიდობო მოგვარების საკითხებში - სტივ უიტკოფი და ჯარედ კუშნერი - 5-6 სექტემბერს მოსკოვსა და კიევში მიემგზავრებიან. ოვალურ კაბინეტში ჟურნალისტების კითხვებზე პასუხისას დონალდ ტრამპმა განაცხადა: „მათ თან მიაქვთ ომის შეწყვეტის წინადადება. ჩვენ გვაქვს იდეა, როგორ მივაღწიოთ მშვიდობას“. აშშ-ის პრეზიდენტის აზრით, მოლაპარაკებების გზაზე მთავარი დაბრკოლებაა „რუსეთისა და უკრაინის ლიდერებს შორის პირადი ურთიერთშეუთავსებლების...
20 minutes
La comunitat argentina continua guanyant pes al Principat i podria experimentar un creixement molt notable els pròxims anys. Segons les previsions del president d’Argentinos en Andorra, Marcelo Ponce, el nombre de residents argentins podria passar dels actuals 3.500 a entre 6.000 i 7.000 en un termini de només dos o tres anys. Així ho ha explicat Ponce en una entrevista al programa 'Obert per vacances' de RTVA. Actualment hi ha uns 3.500 residents permanents argentins. A aquesta xifra cal sumar-hi els que han arribat amb la quota d’estiu, uns 400 més, de manera que el total se situa a prop dels 4.000. A l’hivern, amb l’arribada massiva de temporers, la xifra s’acosta als 7.000. Els argentins són, de fet, la nacionalitat amb més presència entre els treballadors de temporada. La presència argentina no és nova, però el seu creixement ha estat molt ràpid en els últims anys, especialment en sectors com l’hoteleria, la restauració i el comerç. Ara, amb la previsió de duplicar-se en poc temps, la comunitat argentina es consolida com un dels col·lectius més importants del mapa migratori andorrà, alhora que posa sobre la taula els reptes d’habitatge, regulació i informació que Andorra haurà d’afrontar si vol gestionar aquest flux de manera ordenada.
La comunitat argentina continua guanyant pes al Principat i podria experimentar un creixement molt notable els pròxims anys. Segons les previsions del president d’Argentinos en Andorra, Marcelo Ponce, el nombre de residents argentins podria passar dels actuals 3.500 a entre 6.000 i 7.000 en un termini de només dos o tres anys. Així ho ha explicat Ponce en una entrevista al programa 'Obert per vacances' de RTVA. Actualment hi ha uns 3.500 residents permanents argentins. A aquesta xifra cal sumar-hi els que han arribat amb la quota d’estiu, uns 400 més, de manera que el total se situa a prop dels 4.000. A l’hivern, amb l’arribada massiva de temporers, la xifra s’acosta als 7.000. Els argentins són, de fet, la nacionalitat amb més presència entre els treballadors de temporada. La presència argentina no és nova, però el seu creixement ha estat molt ràpid en els últims anys, especialment en sectors com l’hoteleria, la restauració i el comerç. Ara, amb la previsió de duplicar-se en poc temps, la comunitat argentina es consolida com un dels col·lectius més importants del mapa migratori andorrà, alhora que posa sobre la taula els reptes d’habitatge, regulació i informació que Andorra haurà d’afrontar si vol gestionar aquest flux de manera ordenada.
20 minutes
27 minutes
L'armée israélienne a annoncé jeudi septembre la prise de « contrôle opérationnel » de la colline stratégique de Ali Taher après des mois de pilonnage et de tentatives d’avancées terrestres. Le Premier ministre israélien, Benyamin Netanyahu, a présenté cette prise de « succès stratégique ». Le Hezbollah n’a pas confirmé l’opération mais un de ses députés a évoqué une « incertitude », et a minimisé l’importance du site. Malgré la chute de Ali Taher, Israël a poursuivi ses frappes au sud-Liban, où deux personnes ont été tuées vendredi.
L'armée israélienne a annoncé jeudi septembre la prise de « contrôle opérationnel » de la colline stratégique de Ali Taher après des mois de pilonnage et de tentatives d’avancées terrestres. Le Premier ministre israélien, Benyamin Netanyahu, a présenté cette prise de « succès stratégique ». Le Hezbollah n’a pas confirmé l’opération mais un de ses députés a évoqué une « incertitude », et a minimisé l’importance du site. Malgré la chute de Ali Taher, Israël a poursuivi ses frappes au sud-Liban, où deux personnes ont été tuées vendredi.
35 minutes
เปิดรับฟังความเห็น 'ร่าง พ.ร.บ.โครงสร้างพื้นฐานดิจิทัลฯ' คุม 'ดาต้าเซ็นเตอร์-คลาวด์-แพลตฟอร์ม'
35 minutes
เปิดรับฟังความเห็น 'ร่าง พ.ร.บ.โครงสร้างพื้นฐานดิจิทัลฯ' คุม 'ดาต้าเซ็นเตอร์-คลาวด์-แพลตฟอร์ม'
40 minutes
Өткөн айда суу ташкынынан жабыркаган Непалда 4-сентябрь күнү куткаруучулар жер алдындагы туннелден эки адамды аман алып чыгышты. Алар суу баскан туннелде тогуз күн жатышкан. Дагы бир адамдын сөөгү чыгарылды. Туннелдин ичинен адам үнү чыгып жатканын уккан куткаруучулар алардын турган жерин аныктап, жол ачып, жетип бара алышкан. Жабыркагандар экөө тең Катманду шаарындагы ооруканага жеткирилди, биринин абалы оор экени айтылууда. Куткарылгандардын бири туннелде башка дагы тирүү адамдар бар...
Өткөн айда суу ташкынынан жабыркаган Непалда 4-сентябрь күнү куткаруучулар жер алдындагы туннелден эки адамды аман алып чыгышты. Алар суу баскан туннелде тогуз күн жатышкан. Дагы бир адамдын сөөгү чыгарылды. Туннелдин ичинен адам үнү чыгып жатканын уккан куткаруучулар алардын турган жерин аныктап, жол ачып, жетип бара алышкан. Жабыркагандар экөө тең Катманду шаарындагы ооруканага жеткирилди, биринин абалы оор экени айтылууда. Куткарылгандардын бири туннелде башка дагы тирүү адамдар бар...
46 minutes
ലോറി മുന്നിലേക്ക് നീക്കിയ ശേഷം കാറിൽനിന്ന് ഓരോരുത്തരെയും പുറത്തെടുക്കുകയായിരുന്നു. മുന്നിലത്തെ സീറ്റിലുണ്ടായിരുന്നവരെ
ലോറി മുന്നിലേക്ക് നീക്കിയ ശേഷം കാറിൽനിന്ന് ഓരോരുത്തരെയും പുറത്തെടുക്കുകയായിരുന്നു. മുന്നിലത്തെ സീറ്റിലുണ്ടായിരുന്നവരെ
46 minutes

A pocas semanas de las elecciones legislativas, la Administración de Donald Trump ha decidido acelerar en el Tribunal Supremo una disputa que puede afectar a la forma en que millones de estadounidenses reciben sus papeletas para votar por correo.

46 minutes
A pocas semanas de las elecciones legislativas, la Administración de Donald Trump ha decidido acelerar en el Tribunal Supremo una disputa que puede afectar a la forma en que millones de estadounidenses reciben sus papeletas para votar por correo.
48 minutes
À l’occasion de la Fabrique de la diplomatie, événement annuel organisé par le ministère de l’Europe et des Affaires étrangères consacré aux relations internationales et aux coulisses de la diplomatie, Jean-Noël Barrot a accordé un entretien à RFI. Dans cette interview, le ministre français de l'Europe et des Affaires étrangères est interrogé sur les grands sujets de l'actualité internationale. Il dénonce notamment « l’explosion de violence inédite » en Cisjordanie occupée, de la part de colons israéliens. Le ministre revient aussi sur la tension croissante avec la Russie et déclare à RFI qu'à chaque fois que « Vladimir Poutine a testé les limites des Européens, il a rencontré la fermeté et l'unité » de ces derniers.
À l’occasion de la Fabrique de la diplomatie, événement annuel organisé par le ministère de l’Europe et des Affaires étrangères consacré aux relations internationales et aux coulisses de la diplomatie, Jean-Noël Barrot a accordé un entretien à RFI. Dans cette interview, le ministre français de l'Europe et des Affaires étrangères est interrogé sur les grands sujets de l'actualité internationale. Il dénonce notamment « l’explosion de violence inédite » en Cisjordanie occupée, de la part de colons israéliens. Le ministre revient aussi sur la tension croissante avec la Russie et déclare à RFI qu'à chaque fois que « Vladimir Poutine a testé les limites des Européens, il a rencontré la fermeté et l'unité » de ces derniers.
48 minutes
Las mínimas estarán el sábado por encima de 20 grados, entre 22 y 26, tras un ascenso generalizado.El calor intenso sigue este fin de semana con aviso naranja en Aragón y Catalunya, pero con tormentas ocasionales en el norte El calor intenso llegará a uno de sus puntos más altos este fin de semana, con temperaturas que serán “significativamente” altas, según la previsión de la Agencia Estatal de Meteorología (AEMET), y con máximas de hasta 39 grados y mínimas que en la capital podrían quedarse entre los 24 y 26 grados. Así, Aemet ha activado el sábado aviso amarillo durante las horas centrales en toda la Comunidad, por altas temperaturas, que llegarán entre los 35 y 39 en el caso de las máximas, y las mínimas por encima de 20 grados, entre 22 y 26, tras un ascenso generalizado. Sin embargo, en la jornada del domingo desaparecerán los avisos, aunque los valores seguirán siendo altos, pero sufrirán un ligero descenso, quedándose en 37, con las mínimas también bajando, pero todavía por encima de 20 grados en toda la región. Posibles chubascos y lluvias en la Sierra En cuanto al tiempo en general, el sábado será una jornada de cielo nuboso, cubierto con nubes medias y altas, y con posible calima ligera. A su vez, no se descartan alguna lluvia débil en la Sierra. El viento, por su parte, soplará flojo variable, con predominio del sureste en horas centrales y algún intervalo de intensidad moderada por la tarde. El domingo la situación será similar, con cielo poco nuboso, con intervalos de nubes altas al principio, y de evolución en horas centrales del día, cuando no se descarta algún chubasco disperso y ocasional, que se dará principalmente en la Sierra, además con posible calima ligera. El viento soplará flojo variable predominando el suroeste por la tarde.
Las mínimas estarán el sábado por encima de 20 grados, entre 22 y 26, tras un ascenso generalizado.El calor intenso sigue este fin de semana con aviso naranja en Aragón y Catalunya, pero con tormentas ocasionales en el norte El calor intenso llegará a uno de sus puntos más altos este fin de semana, con temperaturas que serán “significativamente” altas, según la previsión de la Agencia Estatal de Meteorología (AEMET), y con máximas de hasta 39 grados y mínimas que en la capital podrían quedarse entre los 24 y 26 grados. Así, Aemet ha activado el sábado aviso amarillo durante las horas centrales en toda la Comunidad, por altas temperaturas, que llegarán entre los 35 y 39 en el caso de las máximas, y las mínimas por encima de 20 grados, entre 22 y 26, tras un ascenso generalizado. Sin embargo, en la jornada del domingo desaparecerán los avisos, aunque los valores seguirán siendo altos, pero sufrirán un ligero descenso, quedándose en 37, con las mínimas también bajando, pero todavía por encima de 20 grados en toda la región. Posibles chubascos y lluvias en la Sierra En cuanto al tiempo en general, el sábado será una jornada de cielo nuboso, cubierto con nubes medias y altas, y con posible calima ligera. A su vez, no se descartan alguna lluvia débil en la Sierra. El viento, por su parte, soplará flojo variable, con predominio del sureste en horas centrales y algún intervalo de intensidad moderada por la tarde. El domingo la situación será similar, con cielo poco nuboso, con intervalos de nubes altas al principio, y de evolución en horas centrales del día, cuando no se descarta algún chubasco disperso y ocasional, que se dará principalmente en la Sierra, además con posible calima ligera. El viento soplará flojo variable predominando el suroeste por la tarde.
48 minutes
Se ha activado aviso naranja por altas temperaturas Navarra, norte y centro de Aragón e interior de Catalunya, con máximas que llegarán a los 41 grados en Zaragoza y 40 en Pamplona o LleidaTemperaturas “significativamente altas” en Madrid este fin de semana y posibles lluvias y chubascos en la Sierra Hemos entrado en septiembre, pero el calor todavía sigue siendo el protagonista del tiempo en estas últimas semanas de verano, con atención especial este fin de semana a las zonas del centro y norte de Aragón, Navarra e interior de Catalunya donde superarán o se acercarán a los 40 grados, según la previsión de la Agencia Estatal de Meteorología (AEMET). De esta forma, Aemet ha activado avisos por altas temperaturas durante las horas centrales, que será naranja el sábado en Navarra, norte y centro de Aragón e interior de Catalunya, con máximas que llegarán a los 41 grados en Zaragoza y 40 en Pamplona o Lleida. El domingo, continuará siendo naranja en Aragón y aumentará en Catalunya también a las provincias de Tarragona y Barcelona, con hasta 41 grados en Lleida. En el resto, se ha activado el aviso amarillo por altas temperaturas en Andalucía, Baleares, Cantabria, Castilla y León, Castilla-La Mancha, Extremadura, Galicia, Madrid, País Vasco, La Rioja y Comunitat Valenciana; mientras en Galicia y Asturias estará activo también por fuertes lluvias y tormentas. Para el domingo, desaparecerá en varias comunidades, quedando solo activo en Andalucía, Baleares, Castilla y León, Extremadura, Navarra, País Vasco, La Rioja y Comunitat Valenciana. Todo ello a pesar de que durante el fin de semana se espera descenso de temperaturas en general, aunque será ligero, pero el calor intenso todavía será protagonista en zonas del este, centro y sur de la península, y más de 36 grados en Baleares, como marcan los avisos anteriormente mencionados. De hecho, Aemet todavía alerta de noches que serán muy cálidas, sin bajar de 25 grados en el área mediterránea, el centro y la mitad sur. En las islas Canarias, el calor también marcará el tiempo con máximas de entre 34 y 36 grados. Lluvias y tormentas en el norte Sin embargo, el tiempo de este fin de semana será también inestable en algunos puntos de la península, con precipitaciones con posibles tormentas en Galicia, Cantábrico y Castilla y León, que además se podría extender a zonas del oeste y norte. En el noroeste es donde podrían ser tormentas más intensas y acompañadas de granizo, mientras que en el resto serán tormentas secas, con lluvia débil, aunque con mucha carga de rayos y posibles rachas fuertes de viento.
Se ha activado aviso naranja por altas temperaturas Navarra, norte y centro de Aragón e interior de Catalunya, con máximas que llegarán a los 41 grados en Zaragoza y 40 en Pamplona o LleidaTemperaturas “significativamente altas” en Madrid este fin de semana y posibles lluvias y chubascos en la Sierra Hemos entrado en septiembre, pero el calor todavía sigue siendo el protagonista del tiempo en estas últimas semanas de verano, con atención especial este fin de semana a las zonas del centro y norte de Aragón, Navarra e interior de Catalunya donde superarán o se acercarán a los 40 grados, según la previsión de la Agencia Estatal de Meteorología (AEMET). De esta forma, Aemet ha activado avisos por altas temperaturas durante las horas centrales, que será naranja el sábado en Navarra, norte y centro de Aragón e interior de Catalunya, con máximas que llegarán a los 41 grados en Zaragoza y 40 en Pamplona o Lleida. El domingo, continuará siendo naranja en Aragón y aumentará en Catalunya también a las provincias de Tarragona y Barcelona, con hasta 41 grados en Lleida. En el resto, se ha activado el aviso amarillo por altas temperaturas en Andalucía, Baleares, Cantabria, Castilla y León, Castilla-La Mancha, Extremadura, Galicia, Madrid, País Vasco, La Rioja y Comunitat Valenciana; mientras en Galicia y Asturias estará activo también por fuertes lluvias y tormentas. Para el domingo, desaparecerá en varias comunidades, quedando solo activo en Andalucía, Baleares, Castilla y León, Extremadura, Navarra, País Vasco, La Rioja y Comunitat Valenciana. Todo ello a pesar de que durante el fin de semana se espera descenso de temperaturas en general, aunque será ligero, pero el calor intenso todavía será protagonista en zonas del este, centro y sur de la península, y más de 36 grados en Baleares, como marcan los avisos anteriormente mencionados. De hecho, Aemet todavía alerta de noches que serán muy cálidas, sin bajar de 25 grados en el área mediterránea, el centro y la mitad sur. En las islas Canarias, el calor también marcará el tiempo con máximas de entre 34 y 36 grados. Lluvias y tormentas en el norte Sin embargo, el tiempo de este fin de semana será también inestable en algunos puntos de la península, con precipitaciones con posibles tormentas en Galicia, Cantábrico y Castilla y León, que además se podría extender a zonas del oeste y norte. En el noroeste es donde podrían ser tormentas más intensas y acompañadas de granizo, mientras que en el resto serán tormentas secas, con lluvia débil, aunque con mucha carga de rayos y posibles rachas fuertes de viento.
49 minutes
4-сентябрь күнү Орусия Украинанын Коопсуздук кызматынын башкы кеңсесине дрон менен сокку урду. Имаратта өрт чыкты. Социалдык тармактарда тараган сүрөттөрдө беш кабат имараттын эки терезесинен түтүн чыгып жатканын көрүүгө болот. Киевдин мэри Виталий Кличко шаардын Шевченко районундагы "турак эмес имаратка дрон тийгенин", тогуз адам жабыркап, жетөө ооруканага жеткирилгенин билдирди. Украин президенти Владимир Зеленский Коопсуздук кызматынын башкы кеңсесине сокку урулганын, дрон...
4-сентябрь күнү Орусия Украинанын Коопсуздук кызматынын башкы кеңсесине дрон менен сокку урду. Имаратта өрт чыкты. Социалдык тармактарда тараган сүрөттөрдө беш кабат имараттын эки терезесинен түтүн чыгып жатканын көрүүгө болот. Киевдин мэри Виталий Кличко шаардын Шевченко районундагы "турак эмес имаратка дрон тийгенин", тогуз адам жабыркап, жетөө ооруканага жеткирилгенин билдирди. Украин президенти Владимир Зеленский Коопсуздук кызматынын башкы кеңсесине сокку урулганын, дрон...
50 minutes
Этой осенью пройдет мировая премьера мюзикла "1984" на стихи Веры Полозковой по мотивам антиутопии Джорджа Оруэлла, в котором действие романа перенесено в наши дни. Настоящее Время поговорило с поэтессой о работе над мюзиклом, жизни на Кипре, воспитании детей и о невозможности вернуться в Россию. "Маленькое зло перерастает в абсолютную катастрофу гуманности"— Вера, во время пражского фестиваля Out Loud вы с вашим коллегой Борисом Барабановым представляли мюзикл "1984" по роману Джорджа...
Этой осенью пройдет мировая премьера мюзикла "1984" на стихи Веры Полозковой по мотивам антиутопии Джорджа Оруэлла, в котором действие романа перенесено в наши дни. Настоящее Время поговорило с поэтессой о работе над мюзиклом, жизни на Кипре, воспитании детей и о невозможности вернуться в Россию. "Маленькое зло перерастает в абсолютную катастрофу гуманности"— Вера, во время пражского фестиваля Out Loud вы с вашим коллегой Борисом Барабановым представляли мюзикл "1984" по роману Джорджа...
53 minutes
Алишер Мирзонабот, собиқ раиси Вилояти Мухтори Кӯҳистони Бадахшон, ки чанд моҳ пеш дар як садамаи нақлиётӣ ҷон бохта буд, бо фармони президенти Тоҷикистон бо орден ё нишони Исмоили Сомонӣ дараҷаи 2, қадрдонӣ шудааст. Ин мукофоти давлатӣ рӯзи 4 сентябр тайи маросиме дар шаҳри Хоруғ аз ҷониби Сардори Саридораи ҳифзи сирри давлатии назди ҳукумати Тоҷикистон Шералӣ Мирзо ба падари Алишер Мирзонабот супурда шуд. Ордени Исмоили Сомонӣ дараҷаи II, яке аз мукофотҳои олии давлатии Тоҷикистон буда,...
Алишер Мирзонабот, собиқ раиси Вилояти Мухтори Кӯҳистони Бадахшон, ки чанд моҳ пеш дар як садамаи нақлиётӣ ҷон бохта буд, бо фармони президенти Тоҷикистон бо орден ё нишони Исмоили Сомонӣ дараҷаи 2, қадрдонӣ шудааст. Ин мукофоти давлатӣ рӯзи 4 сентябр тайи маросиме дар шаҳри Хоруғ аз ҷониби Сардори Саридораи ҳифзи сирри давлатии назди ҳукумати Тоҷикистон Шералӣ Мирзо ба падари Алишер Мирзонабот супурда шуд. Ордени Исмоили Сомонӣ дараҷаи II, яке аз мукофотҳои олии давлатии Тоҷикистон буда,...
57 minutes

La política migratoria de Donald Trump ha encontrado un nuevo formato para llegar al público: los videojuegos. La Casa Blanca ha incorporado varios minijuegos a su página oficial con referencias directas a algunas de las principales medidas defendidas por el presidente estadounidense.

La política migratoria de Donald Trump ha encontrado un nuevo formato para llegar al público: los videojuegos. La Casa Blanca ha incorporado varios minijuegos a su página oficial con referencias directas a algunas de las principales medidas defendidas por el presidente estadounidense.
1 hour
Arauco vuelve a atacar en San Pedro. En la provincia de Misiones ostenta la cara violenta del extractivismo forestal. Allí donde tampoco falta la complicidad del gobierno de misiones con la policía, que le cuida las enormes extensiones de tierra a esta multinacional criminal que amenaza a las familias campesinas apropiarse de sus tierras. Por […]
Arauco vuelve a atacar en San Pedro. En la provincia de Misiones ostenta la cara violenta del extractivismo forestal. Allí donde tampoco falta la complicidad del gobierno de misiones con la policía, que le cuida las enormes extensiones de tierra a esta multinacional criminal que amenaza a las familias campesinas apropiarse de sus tierras. Por […]
1 hour
Amb una llarga trajectòria en moviments socials i culturals i des d’una defensa persistent del món rural, especialment de la comarca del Priorat, on viu, la filòloga i autora de ‘Lo mig del món’ (Club Editor, 2023), Roser Vernet, és sens dubte una persona a qui escoltar per conèixer les necessitats dels territoris rurals. Conversem amb ella al FESS Rural, al Santuari del Miracle, per aprofundir en algun dels apunts que va escriure en una anàlisi a Jornal.cat. Què cal tenir en compte a l’hora de donar resposta a les necessitats dels territoris rurals? Una de les maneres de fer front a les reivindicacions que tenim pendents és assumir aquesta voluntat, i no només voluntat, sinó voluntat i fets, d'adquirir un coneixement real i aprofundit de les diferents realitats territorials rurals i no rurals. Rurals i aquestes intermèdies que no sabem on posar. Cal que hi hagi un coneixement aprofundit del que està passant a tots els àmbits (a l'àmbit del sector primari, el cultural, l'habitatge, les mobilitats i en tots els àmbits), que no hi és. Hi ha una mena de mapa de dades concretes, molt estadístiques, molt numèriques, però no hi ha aquesta feina d'anar als llocs. A vegades diuen: "Els hem de posar al centre", però potser es tracta que el centre desaparegui una mica i que vagi a totes les perifèries. No a fer una prospecció protocol·lària, sinó a fer aquest intercanvi amb la gent que viu allà i que té les problemàtiques allà, per tenir aquest coneixement aprofundit. Quines reivindicacions feu a l’administració pública? En tenim una colla en qualsevol àmbit. Ens trobem en un moment d’emergència, de subsistència d’aquest món. Són díficils d’enumerar però, per exemple, en tenim en el món de la pagesia i de la ramaderia, que s'estan dient pel dret i pel revés i totes les mobilitzacions que hi ha hagut aquests aquests últims temps han posat damunt de la taula una diversitat important de problemàtiques. Des d'evidentment tota la legislació que fa referència a la comercialització i a la distribució de productes fins a l'excessiva burocratització de qualsevol gestió que hagis de fer. Es parteix d’un desconeixement total. Només que sapiguessis com viu un pagès el dia a dia, tota aquesta càrrega que se li posa al damunt, sembla que (sense ser conspiranoics) el que volen és que desapareguin. Més que reivindicacions concretes, que evidentment que hi són, el conjunt de tot fa que de la mateixa manera que hi ha una emergència climàtica, també hi ha una emergència rural. Una de les denúncies recents s’ha vist amb el PLATER, que fa temps que denuncies i que ha rebut més de 12.000 al·legacions. El PLATER ha sortit de no sé quin cap brillant, perquè realment és una cosa que sembla impossible, que pitjor no es podia fer. Tornem a estar allà on érem. Estan proposant, amb un discurs pseudoecologista, tot allò que sembla que vagi a la contra de la subsistència d'un espai agrari i d'un espai on viure, on la gent pugui viure dignament els seus territoris. “Amb el PLATER estan proposant, amb un discurs pseudoecologista, tot allò que sembla que vagi a la contra de la subsistència d'un espai agrari i d'un espai on viure.” No coneixen els nostres territoris. El Priorat, que és el que jo conec, és l'única comarca que ha fet els deures 100% en clau de transició energètica. L'Oficina de Transició Energètica ha anat poble per poble, s'ha fet un pla, un pla de transició energètica, tant de fotovoltaiques com eòliques, que ha estat consensuat pel 90% dels ajuntaments. No n'han fet ni cas. I és que, a més a més, els hi hem fet la feina. Sembla impossible que passi el que passa, però passa. Com afecta aquesta situació a la cultura? L'àmbit cultural no deixa de ser un àmbit més de tot plegat i, per tant, tot li és molt equivalent. Vull dir, per una banda, hi ha precarietat: una manca de serveis i d'infraestructures. No es veuen les actuacions com a serveis públics necessaris i imprescindibles. El sol invent del concepte ‘indústries culturals’ ja denota quina és la mentalitat que hi ha darrere. Es planteja la cultura com un àmbit que generi diners; i és evient que ha de ser sostenible econòmicament, però les prioritats no han de ser aquestes. La sostenibilitat econòmica ha de ser un mitjà, però no el fi en ell mateix. “El que interessa és que el model de ruralitat que s'instal·li sigui el dels espais de lleure per la gent de les ciutats.” Què ho provoca? No vull malpensar, però acabes arribant a la conclusió que el que interessa és que el model de ruralitat que s'instal·li sigui el dels espais de lleure per la gent de les ciutats que ha d'anar a consumir natura d'una manera o altra, o un model agroindustrial que no té res a veure amb els models que s'haurien de sostenir. Tornem a tenir dades suficients com per justificar que són els únics que poden servir per aturar incendis; uns incendis que són fruit, entre altres coses, d'aquest abandonament i, per tant, pèrdua de mosaic. Les exigències, evidentment, han d’estar molt focalitzades i s’ha de legislar i planificar des de les administracions. Calen límits, perquè si no hi són, l’arbitrarietat és qui comanda; i quan això passa, ja hem begut oli. Ens hem de plantar seriosament, encara que siguem pocs i que pesem poc. No hem de demanar, hem d’exigir. “Ens hem de plantar seriosament, encara que siguem pocs i que pesem poc.” De quina manera s’haurien d’organitzar els territoris rurals? Els territoris rurals són molt diversos i són diversos en tot. I les maneres d'organitzar-se també són molt diverses, entre altres coses perquè la distribució de l'hàbitat mateix, la densitat de població, les condicions de mobilitat, l'edat de la població i la dificultat per connectar-se condicionen les maneres d’organitzar-se. El moviment cooperatiu en segons quins llocs està creant aquests espais que combinen la reflexió i el debat per fer propostes que sustentin les mobilitzacions i les exigències que presentis, perquè no sigui només un rabiar per rabiar, sinó que hi hagi alternatives. Aquest és el model que potser té més potencial, però depèn de cada lloc, clar. Hi ha hagut llocs, com ara la Catalunya Nova, on el moviment cooperatiu va ser molt primerenc i va ser molt abans que en altres llocs, però que ara està en un altre estadi. Els models agraris de cada lloc també condicionen la manera com t'organitzes. A vegades hem de ser capaços d'imaginar altres maneres d’organitzar-se i sobretot, sigui quina sigui, no perdre mai de vista el contacte directe i l'autocrítica constant del que s'està fent. Perquè el perill d'institucionalitzar-nos i de generar vicis de funcionament i pesos d'estructura massa grans pel que en realitat volem fer, el tenim tots a qualsevol àmbit, nivell i dimensió.
Amb una llarga trajectòria en moviments socials i culturals i des d’una defensa persistent del món rural, especialment de la comarca del Priorat, on viu, la filòloga i autora de ‘Lo mig del món’ (Club Editor, 2023), Roser Vernet, és sens dubte una persona a qui escoltar per conèixer les necessitats dels territoris rurals. Conversem amb ella al FESS Rural, al Santuari del Miracle, per aprofundir en algun dels apunts que va escriure en una anàlisi a Jornal.cat. Què cal tenir en compte a l’hora de donar resposta a les necessitats dels territoris rurals? Una de les maneres de fer front a les reivindicacions que tenim pendents és assumir aquesta voluntat, i no només voluntat, sinó voluntat i fets, d'adquirir un coneixement real i aprofundit de les diferents realitats territorials rurals i no rurals. Rurals i aquestes intermèdies que no sabem on posar. Cal que hi hagi un coneixement aprofundit del que està passant a tots els àmbits (a l'àmbit del sector primari, el cultural, l'habitatge, les mobilitats i en tots els àmbits), que no hi és. Hi ha una mena de mapa de dades concretes, molt estadístiques, molt numèriques, però no hi ha aquesta feina d'anar als llocs. A vegades diuen: "Els hem de posar al centre", però potser es tracta que el centre desaparegui una mica i que vagi a totes les perifèries. No a fer una prospecció protocol·lària, sinó a fer aquest intercanvi amb la gent que viu allà i que té les problemàtiques allà, per tenir aquest coneixement aprofundit. Quines reivindicacions feu a l’administració pública? En tenim una colla en qualsevol àmbit. Ens trobem en un moment d’emergència, de subsistència d’aquest món. Són díficils d’enumerar però, per exemple, en tenim en el món de la pagesia i de la ramaderia, que s'estan dient pel dret i pel revés i totes les mobilitzacions que hi ha hagut aquests aquests últims temps han posat damunt de la taula una diversitat important de problemàtiques. Des d'evidentment tota la legislació que fa referència a la comercialització i a la distribució de productes fins a l'excessiva burocratització de qualsevol gestió que hagis de fer. Es parteix d’un desconeixement total. Només que sapiguessis com viu un pagès el dia a dia, tota aquesta càrrega que se li posa al damunt, sembla que (sense ser conspiranoics) el que volen és que desapareguin. Més que reivindicacions concretes, que evidentment que hi són, el conjunt de tot fa que de la mateixa manera que hi ha una emergència climàtica, també hi ha una emergència rural. Una de les denúncies recents s’ha vist amb el PLATER, que fa temps que denuncies i que ha rebut més de 12.000 al·legacions. El PLATER ha sortit de no sé quin cap brillant, perquè realment és una cosa que sembla impossible, que pitjor no es podia fer. Tornem a estar allà on érem. Estan proposant, amb un discurs pseudoecologista, tot allò que sembla que vagi a la contra de la subsistència d'un espai agrari i d'un espai on viure, on la gent pugui viure dignament els seus territoris. “Amb el PLATER estan proposant, amb un discurs pseudoecologista, tot allò que sembla que vagi a la contra de la subsistència d'un espai agrari i d'un espai on viure.” No coneixen els nostres territoris. El Priorat, que és el que jo conec, és l'única comarca que ha fet els deures 100% en clau de transició energètica. L'Oficina de Transició Energètica ha anat poble per poble, s'ha fet un pla, un pla de transició energètica, tant de fotovoltaiques com eòliques, que ha estat consensuat pel 90% dels ajuntaments. No n'han fet ni cas. I és que, a més a més, els hi hem fet la feina. Sembla impossible que passi el que passa, però passa. Com afecta aquesta situació a la cultura? L'àmbit cultural no deixa de ser un àmbit més de tot plegat i, per tant, tot li és molt equivalent. Vull dir, per una banda, hi ha precarietat: una manca de serveis i d'infraestructures. No es veuen les actuacions com a serveis públics necessaris i imprescindibles. El sol invent del concepte ‘indústries culturals’ ja denota quina és la mentalitat que hi ha darrere. Es planteja la cultura com un àmbit que generi diners; i és evient que ha de ser sostenible econòmicament, però les prioritats no han de ser aquestes. La sostenibilitat econòmica ha de ser un mitjà, però no el fi en ell mateix. “El que interessa és que el model de ruralitat que s'instal·li sigui el dels espais de lleure per la gent de les ciutats.” Què ho provoca? No vull malpensar, però acabes arribant a la conclusió que el que interessa és que el model de ruralitat que s'instal·li sigui el dels espais de lleure per la gent de les ciutats que ha d'anar a consumir natura d'una manera o altra, o un model agroindustrial que no té res a veure amb els models que s'haurien de sostenir. Tornem a tenir dades suficients com per justificar que són els únics que poden servir per aturar incendis; uns incendis que són fruit, entre altres coses, d'aquest abandonament i, per tant, pèrdua de mosaic. Les exigències, evidentment, han d’estar molt focalitzades i s’ha de legislar i planificar des de les administracions. Calen límits, perquè si no hi són, l’arbitrarietat és qui comanda; i quan això passa, ja hem begut oli. Ens hem de plantar seriosament, encara que siguem pocs i que pesem poc. No hem de demanar, hem d’exigir. “Ens hem de plantar seriosament, encara que siguem pocs i que pesem poc.” De quina manera s’haurien d’organitzar els territoris rurals? Els territoris rurals són molt diversos i són diversos en tot. I les maneres d'organitzar-se també són molt diverses, entre altres coses perquè la distribució de l'hàbitat mateix, la densitat de població, les condicions de mobilitat, l'edat de la població i la dificultat per connectar-se condicionen les maneres d’organitzar-se. El moviment cooperatiu en segons quins llocs està creant aquests espais que combinen la reflexió i el debat per fer propostes que sustentin les mobilitzacions i les exigències que presentis, perquè no sigui només un rabiar per rabiar, sinó que hi hagi alternatives. Aquest és el model que potser té més potencial, però depèn de cada lloc, clar. Hi ha hagut llocs, com ara la Catalunya Nova, on el moviment cooperatiu va ser molt primerenc i va ser molt abans que en altres llocs, però que ara està en un altre estadi. Els models agraris de cada lloc també condicionen la manera com t'organitzes. A vegades hem de ser capaços d'imaginar altres maneres d’organitzar-se i sobretot, sigui quina sigui, no perdre mai de vista el contacte directe i l'autocrítica constant del que s'està fent. Perquè el perill d'institucionalitzar-nos i de generar vicis de funcionament i pesos d'estructura massa grans pel que en realitat volem fer, el tenim tots a qualsevol àmbit, nivell i dimensió.