fizkes/ShutterstockSegurament haurà sentit que la dopamina és responsable del plaer, però aquest neurotransmisor també s’allibera desprès d’un moment d’alt estrès, i això de plaer en té poc.
En realitat s’encarrega de que ens mantinguem alerta i actius. Concretament, la dopamina que es troba en una estructura cerebral, el nucli accumbens, és l’encarregada de regular la motivació i l’esforç que estem disposats a fer per aconseguir aquelles coses que ens agraden. També per a fugir ràpidament de coses que ens donen ansietat o ens fan por.
És a dir, fa que estiguem predisposats a fer esforç, a mantindre’ns actius i ser persistents per a aconseguir el que volem: apropar-nos o fugir. Per tant, quan hi ha poca dopamina en aquesta estructura, apareix un símptoma clau: l’anergia.
De la gossera d'anar al gimnàs a la falta de dopamina
L’anergia es la falta d’energia mental, el que comunament diem la falta de voluntat per a iniciar accions que requereixen esforç i persistència, encara que amb això deixem d’obtenir objectius importants per a nosaltres. Tindre poca energia psicològica en certs moments del dia o de la vida és normal; no implica que res al cervell estiga funcionant malament.
De vegades és molt adaptatiu sentir anergia. Possiblement l’ha notada durant una grip. Eixa sensació de no poder alçar-se del sofà, ni tan sols per a fer-se el dinar. O quan li costa la vida alçar-se per a omplir el plat de menjar per al seu gos. En realitat, està conservant la poca energia que té, perquè els processos infecciosos produeixen molècules inflamatòries al cervell i aquestes són responsables de què baixen els nivells de dopamina. Això, per tant, fa que no tinga tanta energia ni voluntat per a fer les coses normals: a vostè no li falta energia als músculs, li falta energia al cervell.
Però quan aquesta sensació és recurrent i a més a més es combina amb altra simptomatologia psiquiàtrica, pot provocar molt de malestar. Una cosa és tindre gossera d'anar al gimnàs desprès d’un dia de molt de treball, que és el més normal del món, i una altra és que no tinga forces ni per a alçar-se del llit desprès de tot el dia fent el mandra.
Quan això passa i li impedeix realitzar activitats que abans feia sense cap problema, vostè té anergia. L’anergia és comú en moltes malalties neuropsicològiques, com la depressió, el Parkinson o l’esclerosi múltiple, però este símptoma clínic rep molts noms diferents depenent de a quina malaltia va associat.
Per exemple, se'n sol dir apatia quan apareix en persones deprimides o amb alentiment psicomotor (quan apareix en pacients amb Parkinson). O fatiga en persones amb esclerosi múltiple, però la causa d’aquests símptomes és la mateixa: falta de dopamina al nucli accumbens del cervell.
Ratolins amb energia i peresosos
Aquesta alteració de la conducta normal la podem estudiar en humans, però també en animals. Qualsevol animal dels que coneix quan estan en llibertat, si no busca i persevera, no menja. Pense en un lleó perseguint una presa molt ràpida. Ha de dedicar molt d’esforç i temps fins que aconsegueix menjar. O més proper a nosaltres: un ratolí silvestre que ha detectat l'olor dels cacaus que té tancats dins d'una capsa al rebost.
Un animal amb anergia ni intentaria accedir i buscaria menjar qualsevol cosa més fàcil d’obtenir. Però un ratolí en condicions normals dona voltes a la capsa buscant un punt feble i, si troba una petita ranura, comença a rosegar sense parar fins que pot entrar i menjar-se els cacaus.
Un equivalent en humans seria quan vol anar a dinar al seu restaurant preferit, però no té cotxe i ha de caminar quasi una hora. Hi ha individus als quals no els importaria realitzar aquest esforç, però altres, només de pensar-ho, prefereixen anar al supermercat més proper i fer-se qualsevol cosa al microones o demanar menjar per emportar a casa. Així, fan que l’esforç el facen altres.
En els laboratoris es pot posar a prova els animals, habitualment rosegadors, per a veure quant s'esforcen per aconseguir premis que els agraden. Per exemple, prement una palanca moltes voltes per a aconseguir menjar dolç.
Podem fer també que salten obstacles que els impedeixen arribar a aquest menjar. Fins i tot, complicant-ho més, els podem donar l'opció d’esforçar-se i aconseguir aquest premi o fer el mandra però aconseguir una cosa que és menys preferida. Tal i com passa en humans, trobem animals super motivats que estan disposats a treballar per aconseguir la quantitat més gran possible del menjar que més els agrada i altres que quan tenen l’altra opció fàcil, passen de treballar i es conformen amb la menys bona.
Les diferències són útils
D’aquesta manera, trobem que en la població (tant de rosegadors com d’humans), hi ha diferències entre individus. Tenim “els motivats”, que estan disposats a esforçar-se realitzant conductes que demanden molta activitat. I, a l’altre extrem, tenim “els mandrosos”, aquells que: “Val, si no tinc altra opció ho faig, però si puc escaquejar-me, millor”. Aquests són els dos extrems d’un continu, no tot el món serà un “motivat” o un “mandrós”, hi ha persones que es troben al mig, avaluant si esforçar-se compensa, depenent del premi a obtindre.
El fet de què hi ha grups d’animals tan diferents en la seua predisposició a fer esforç vol dir que el cervell d’aquests dos grups serà diferent en certes àrees com el nucli accumbens, on actua la dopamina. Buscar quines són les molècules, les estructures cel·lulars o el funcionament neuronal diferent entre aquests dos grups és molt valuós per a poder trobar tractaments per a l’anergia.
En el nostre laboratori hem descobert que no sols hi ha diferències en els nivells de dopamina i dels efectes que aquesta té en el funcionament del circuit cerebral de la motivació, també hi ha diferències en la quantitat del factor neurotròfic cerebral que protegeix les neurones dopaminèrgiques; el CDNF, per les seues sigles en anglès.
El cansament quan envellim
Aquest neuroprotector de les neurones dopaminèrgiques es va perdent amb l’edat i segurament és per això que la seua avia no manté el nivell d’activitat que tenia fa 10 anys i, com és una feinada, prefereix encomanar el menjar dels diumenges en compte de fer la paella per a tota la família. No és que no puga fer-ho, però li resulta més “pràctic”, encara que la paella del bar no estiga tan bona com la d’ella.
A més, al laboratori hem vist que l’exercici físic d’intensitat moderada, com una caminada ràpida diària, però amb descansos, ajuda a mantenir aquesta neuroprotecció durant la vida adulta. Especialment ajuda a que la pèrdua de dopamina es reduïsca i així ens fa menys vulnerables a patir anergia.
Ja sap de quin grup es vostè? És de vegades mandrós i altres motivat? O com que ja té una edat no se sent tan motivat com abans per a certes coses? Be, ara ja sap per què.
Mercè Correa Sanz rep fons del Ministeri de Ciència i Innovació (PID2021-125977OB-I00) i de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital de la Generalitat Valenciana (PROMETEO/2020/032).Andrea Martínez Verdú rep fons de Ministeri d'Economia i Competitivitat, una ajuda per a contractes predoctorals per a la formació de doctors (PRE2019-090163)Paula Matas Navarro rep fons del Ministeri d'Educació Professional, una ajuda per a la formació de professorat universitari (FPU21/01105)
