Vista de Marmellar, una localidad despoblada de Tarragona. Angela Llop/Wikimedia Commons, CC BYPer què un poble acaba sent totalment abandonat? És una tendència que pot ‘contagiar-se’ als pobles propers? És el resultat d'un transvasament de població cap a d'altres nuclis?
Potser les respostes les dona aquest projecte, que recull l'evolució i la situació actual de nuclis abandonats o de molt baixa densitat demogràfica en l'àmbit lingüístic català: en total s'han documentat 1 554 pobles.
La recerca s’inicia l’any 2019 davant l’evidència del desequilibri territorial existent en l’àmbit lingüístic català i dels problemes que se’n deriven. Així, es posa en marxa amb l’objectiu de fer una radiografia de l’abandonament basada en el treball de camp i la recerca científica.
Vius, abandonats i en recuperació
1 554 nuclis. La pàgina d’inici presenta actualment un mapa amb més d’un miler de punts de colors diversos que assenyalen nuclis abandonats, en procés de recuperació o d’ocupació estacional, o amb menys de 30 habitants.
El desembre de 2025 ja n’eren consultables 1 189: un 66 % de vius, un 21 % d’abandonats i un 13 % en procés de recuperació o d’ocupació estacional. També eren accessibles 19 500 recursos documentals —articles, monografies, fotografies, mapes i documents, entre d’altres. L’objectiu és finalitzar l’inventari, en una primera fase, aquest 2026.
La curiositat ens portarà, inevitablement, a clicar en algun d’aquests punts. En fer-ho, s’obre una fitxa detallada que inclou múltiples camps informatius: la localització geogràfica del nucli, el seu estat actual de conservació, l’existència o no d’elements catalogats i el seu estat, una síntesi de la seva història i els motius de l’abandonament. També informació sobre els serveis vigents i la distància respecte als més propers o més rellevants, entre d’altres.
A més, la pàgina posa a l’abast un ampli ventall de recursos gràfics i documentals per aprofundir en la història i la situació present de cada nucli.
Així, s'ha aconseguit disposar d’una base documental que permet abordar el fenomen del despoblament des de perspectives diverses i d’una manera transversal. Això ha segut gràcies a la xarxa dels centres d’estudis locals i el conjunt d’investigadors i investigadores que han recollit la informació de les fitxes.
El títol del projecte genera certa controvèrsia entre els nuclis registrats amb menys de 30 habitants, però la decisió es fonamenta en la terminologia utilitzada en l’àmbit europeu per abordar aquesta qüestió.
Molt més que pobles
El projecte no pretén recuperar tots els nuclis abandonats; el seu propòsit és convidar-nos a aprendre dels errors i a posar el focus en l’elevat nombre de nuclis amb menys de 30 habitants registrats.
Tot i que parlem de manera genèrica de “pobles”, el projecte recull en realitat diferents tipologies de nuclis: poble, barri, colònia industrial, fortificació, mas, parròquia, possessió (en el cas de Mallorca), barraques, nuclis semidispers, polígons d’habitatges o urbanitzacions. El requisit per ser inventariats és haver estat unitats poblacionals amb activitat econòmica i social.
El treball compta també amb la col·laboració de persones expertes de geografia aplicada i en eines d’intel·ligència artificial —concretament Power BI— i permet aprofundir en la interrelació i l’anàlisi de dades. Ben aviat, a través de la pàgina web, es podran consultar els índexs d’abandonament i de recuperació generats a partir de les dades del projecte.
Gestió forestal i problema de l'habitatge
El projecte planteja moltes preguntes i obre nous reptes de futur. Els motius de l'abandonament són múltiples: concentració de població en nuclis mitjans propers amb més serveis, cessament de l'activitat productiva principal, conflictes bèl·lics, decisions polítiques que privilegien unes zones respecte a unes altres o que afecten la viabilitat del nucli i catàstrofes naturals, entre d'altres. És important atendre a aquesta diversitat a l'hora de prendre decisions sobre com actuar.
L'estudi també apunta respostes en relació a la necessària gestió forestal i als problemes d'habitatge. Tot i que l'objectiu no és repoblar els nuclis, els resultats que ens oferirà l'index de recuperació podrien ajudar a l'hora prendre decisions en relació a possibles nuclis que es podrien tornar a habitar o a reactivar per incrementar la població.
Aquesta recerca pot esdevenir un punt de partida per prendre decisions de futur, tant des de les polítiques públiques com des de la iniciativa privada.
Què fer amb els pobles abandonats
L’any 2025 es va constituir un grup assessor, format per persones de perfils acadèmics diversos, per plantejar com transferir aquest coneixement a diferents nivells i aprofundir en l’anàlisi de dades.
El 2026 es celebrarà un congrés internacional, de l’1 al 3 d’octubre, a l’Institut d’Estudis Catalans. També es generarà una exposició itinerant.
El projecte incorpora també un recurs educatiu en format joc amb el títol “La clau ets tu”, adreçat a estudiants de 3r i 4t d’ESO i de 1r i 2n de Batxillerat. Està pensat perquè els més joves reflexionin sobre el problema de l’abandonament a partir de la informació de la web i dels objectius de desenvolupament sostenible, i que ho puguin relacionar amb la seva realitat pròpia.
El projecte té com a impulsors la Universitat Autònoma de Barcelona, l’Institut Ramon Muntaner i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. També compta amb la col·laboració de múltiples institucions, com ara la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans, l’Institut per al Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran o l’Institut d’Estudis Ilerdencs – Diputació de Lleida.
