Open Newswire

A pocos días del debut de Portugal en el Mundial de 2026, una imagen ha acaparado la atención internacional. Cristiano Ronaldo aprovechó una jornada de descanso en las playas de Florida para exhibir una condición física que sigue sorprendiendo a los 41 años.

As duas seleções fizeram um jogo intenso e equilibrado e empataram em 1 a 1 na estreia do grupo C na noite deste sábado (13) no MetLife Stadium de Nova Jersey.

"Every time there is someone who knocks on our door, I feel nervous. If I hear some voices of men outside our home, I start to worry." The post Former NGO worker in Bukidnon slams police visit: ‘I was traumatized’  appeared first on Bulatlat.

El Pacte de Migració i Asil de la Unió Europea entra en vigor aquest divendres. La reforma de la política migratòria de la UE, que va estar anys negociant-se, introdueix noves normes que reforcen les fronteres exteriors del bloc i els mecanismes d’expulsió de migrants, endureixen l’acollida i el control sobre persones en situació irregular, i creen un sistema de solidaritat voluntària en el repartiment de migrants per assistir països de primera arribada, com l’Estat espanyol. El pacte té per objectiu forçar la reducció d’entrades irregulars a la UE, tot i que en els últims dos anys han caigut un 55%, segons la Comissió Europea. Entre d’altres, preveu la implementació d’un procediment accelerat d’asil en frontera i la reubicació de 20.000 migrants. “Amb les noves normes tindrem més control sobre qui pot venir a la UE, qui pot quedar-se i qui pot marxar”, va afirmar la setmana passada el comissari europeu d’Interior i Migració, Magnus Brunner. “Estem posant ordre a Europa”, va afegir l’austríac. El Pacte de Migració i Asil de la UE es va aprovar el maig del 2024 després d’anys de negociacions. És un conjunt de deu actes legislatius vinculants pels estats membres que reformen les normes de la UE pel que fa a la gestió de fronteres, la tramitació de les sol·licituds d’asil, i el repartiment de responsabilitats en l’acollida entre els estats membres.   Procediment d’asil accelerat Una de les principals novetats és l’enduriment dels controls en frontera. S’introdueix l’obligació d’identificar qualsevol persona que creui de manera irregular una frontera comunitària en un màxim de set dies, i s’estableix un nou procediment accelerat d’asil en frontera per tal de resoldre més ràpidament si les sol·licituds són infundades. El nou procediment en frontera estableix un termini màxim de dotze setmanes per acceptar o rebutjar la sol·licitud de protecció, i un altre termini de dotze setmanes més per executar l’ordre de retorn en cas que hagi estat rebutjada.  S’aplicarà de manera obligatòria als sol·licitants “que representin un perill per a la seguretat nacional o l’ordre públic” o que procedeixin de països amb una taxa de reconeixement de l’asil inferior al 20% a la UE. En paral·lel, es reforma el reglament Eurodac, que a partir d’ara obligarà els estats membres a registrar totes les persones majors de sis anys —abans el llindar estava en els 14 anys— mitjançant fotografia i empremtes dactilars per crear una base de dades comuna. En aquesta base de dades, les autoritats hauran d’indicar si una persona pot representar una amenaça per a la seguretat, si ha mostrat comportaments violents o si porta armes de manera il·legal.   Mecanisme de solidaritat voluntari Les noves normes també estableixen un mecanisme de solidaritat voluntari que permetrà que els quatre països de la UE amb més pressió migratòria -Espanya, Itàlia, Grècia i Xipre- puguin sol·licitar reubicar migrants, demanar una compensació econòmica als estats que es neguin a acceptar les quotes de repartiment —que no seran obligatòries— o bé rebre ajuda en forma de recursos humans o materials. A través del mecanisme, es podran reubicar fins a 21.000 migrants, segons l’acord a què van arribar els estats membres de la UE i el Parlament Europeu. El mecanisme obligarà els estats a pagar 20.000 euros per cada persona que rebutgin acollir.   Pactes amb tercers països i excepcions en situació de “crisi” En paral·lel, les noves normes també permetran que un estat es declari en situació de “crisi” en cas que es trobi davant d’una “afluència massiva” d’arribades o la “instrumentalització” de la migració per part de tercers països. La mesura permetrà aplicar un marc excepcional al dret d’asil a través del qual un estat membre podrà limitar la concessió de protecció internacional temporalment, allargant els terminis de retenció a les fronteres o endarrerint el registre de sol·licituds d’asil. La reforma migratòria comunitària també aposta per impulsar més acords amb tercers països per tal que impedeixin l’arribada de migrants a la UE, seguint l’exemple de pactes com els tancats amb Turquia, Tunísia o Egipte, a qui Brussel·les ha desemborsat milions d’euros perquè continguin les sortides cap a la UE.   Tercers països segurs En paral·lel, el pacte reforma el concepte de “tercer país segur” per ampliar les circumstàncies en què es pot rebutjar una petició de protecció internacional per inadmissible, fet que, a la pràctica, permetrà deportar migrants a països lluny del seu origen si aquests es consideren segurs, malgrat que la persona no hi tingui cap vincle.   Segons les normes actualitzades, els estats membres podran recórrer a aquesta mesura per accelerar les deportacions basant-se en un d’aquests tres supòsits: que existeixi una “connexió” entre la persona sol·licitant i el tercer país; que la persona hagi transitat pel tercer país en qüestió abans d’arribar a la UE; o que l’estat membre on ha demanat asil tingui un acord amb un tercer país considerat segur que garanteixi que la sol·licitud s’examinarà, una opció que no es podrà aplicar en el cas de menors no acompanyats. Els estats membres són els que decidiran quins tercers països considera segurs, no és la Comissió Europea qui dictarà una llista, malgrat que sí que imposarà una sèrie de requisits.   Llista de països d’origen segurs de la UE La reforma també introdueix una nova llista de països d’origen considerats segurs, que permetrà als estats membres aplicar un procediment d’asil accelerat, de fins a un màxim de tres mesos. El llistat inclou set països: Kosovo, Bangladesh, Colòmbia, Egipte, l’Índia, el Marroc i Tunísia. Alguns estats membres ja compten amb llistes nacionals de països d’origen considerats segurs, però Brussel·les va fer la proposta amb l’objectiu de “complementar” aquestes llistes i “uniformar” el concepte de “país segur”. La llista també inclou tots els països candidats a l’adhesió de la UE, entre els quals hi ha Albània, Bòsnia i Hercegovina, Geòrgia, Moldàvia, Montenegro, Macedònia del Nord, Sèrbia i Turquia.   Crítiques de les organitzacions de drets humans En conversa amb l’ACN, Olivia Sundberg, responsable de migració i asil a la UE d’Amnistia Internacional, avisa que totes les reformes que introdueix el pacte “incrementen els riscos per a les persones que intenten arribar a Europa”. “Complica moltíssim l’accés a protecció internacional a la UE”, alerta. Sundberg afirma que la reforma migratòria de la UE permetrà que més persones siguin detingudes de facto a les fronteres exteriors del bloc comunitari i sotmeses a procediments d’asil amb menys garanties. També denuncia que la nova política migratòria de la UE deixa enrere la voluntat de millorar els procediments d’acollida i se centra a “externalitzar l’asil, prevenir les arribades i facilitar les expulsions”. “Malgrat la retòrica triomfalista dels líders de la UE, el nou Pacte Europeu de Migració i Asil tanca la porta a persones que mereixen ser tractades amb dignitat i que les seves sol·licituds de protecció siguin examinades de manera justa”, afirma en un comunicat Judith Sunderland, assessora sobre els drets de les persones refugiades i migrants de l’organització Human Rights Watch. “El Pacte suposa un dur cop al dret d’asil en un moment en què el món necessita més que mai que Europa defensi els drets humans”, afegeix.   Directiva de retorns Pel que fa al nou reglament de retorns, tot i que es va aprovar in extremis la setmana passada, encara ha de ser ratificat pel Consell de la UE —on estan representats els estats membres— i el Parlament Europeu perquè pugui entrar en vigor. En aquest cas, el reglament donarà cobertura legal a la creació de centres de deportació en països fora de la UE per migrants a qui se’ls ha denegat la sol·licitud d’asil o amb una ordre d’expulsió. Un cop entri en vigor, els estats membres podran aixecar instal·lacions en tercers països que la UE considera “segurs”. El reglament no preveu que es pugui traslladar a aquests centres immigrants a qui encara s’està tramitant la sol·licitud d’asil a la UE. Segons el text, es podran enviar a aquests centres famílies amb menors, però no a menors no acompanyats. La normativa també permetrà retornar a un país tercer —diferent del d’origen— a persones que es trobin il·legalment a la UE i que han rebut una decisió final de retorn, sense necessitat que aquesta tingui cap vincle amb el lloc proposat. Els estats podran expulsar-les sempre que existeixi un acord bilateral o a escala de la UE amb el país proposat. Al mateix temps, permetrà imposar prohibicions “indefinides o permanents” d’entrada a la UE quan es consideri que existeixen riscos per a la seguretat interna, i s’ampliaran els períodes màxims de detenció —fins a dos anys, prorrogables amb terminis successius de sis mesos— per tal de garantir una execució “efectiva” de les expulsions, i es permetrà que la duració de la detenció sigui “il·limitada” en cas que la persona suposi “un risc per a la seguretat”. També avalarà que les autoritats nacionals puguin dur a terme batudes migratòries a l’estil de l’ICE dels Estats Units per detectar persones en situació irregular. Concretament, d’acord amb el text, per fer “efectives” les ordres de retorn, s’avalarà que es pugui “registrar el nacional d’un tercer país i el seu lloc de residència o altres locals pertinents” si això és “necessari, proporcionat i està degudament justificat”.

Màxima viu limitada pels carrers del poble, la platja de les barques i les vinyes dels afores, però ella somia amb un altre destí. Li agradaria ser marinera i comerciant, veure el món amb una perspectiva més àmplia, però el fet de ser dona i d’haver nascut a meitat del segle XIX en un petit poble de l'Empordà, li ofereix poques possibilitats més que el matrimoni i la casa. L'afany de trobar el seu camí i l'arribada d'una carta de gràcia la durà a un casament poc habitual i a emprendre un llarg i penós viatge fins a una Cuba prerevolucionària, que li obrirà les portes d’un món inesperat.   Biografia de l'autora Mariona Masferrer (Barcelona, 1953). És llicenciada en psicologia clínica per la UAB i es va dedicar a la teràpia psicoanalítica fins a l’any 1996, any en què va començar a escriure. És autora de les novel·les 'El fil d’Ariadna' (també publicada en castellà), 'El cosí de Cuba', 'Apunt de neu', 'Via fora!', 'Cartes a destemps' (2n. Premi Montserrat Roig 2010), 'Origen Tambakunda' i 'Sal i gavians'.

Un solitario gol del capitán da los tres puntos a los de Steve Clarke en un duelo agónico donde el combinado caribeño mereció el empate al final.

But while Ceeka’s condition remains stable, her family said that military personnel continue to make repeated attempts to approach her inside detention. The post Family decries continuing harassment against detained artist-activist appeared first on Bulatlat.

Він казав: «Ти не підеш на війну, поки я служу – тільки коли закриється моя труна». Я взяла квиток після сороковин чоловіка

El cafè és una de les begudes més consumides del món. Cada dia, milions de persones prenen un cafè al matí per activar-se i gaudir del seu sabor tan característic. A més, aquesta beguda conté nombrosos beneficis. Analitzem els més destacats:   1. Augmenta l'energia i la concentració La cafeïna és un estimulant natural que actua sobre el sistema nerviós central. Consumida amb moderació, pot ajudar a reduir la sensació de cansament i millorar l'estat d'alerta, la concentració i el rendiment mental. Per aquest motiu, moltes persones recorren al cafè durant les primeres hores del matí o en moments de fatiga.   2. És ric en antioxidants El cafè conté una gran quantitat d'antioxidants, substàncies que ajuden a combatre els radicals lliures responsables de l'envelliment cel·lular. De fet, en moltes dietes occidentals, el cafè és una de les principals fonts d'antioxidants. Aquests compostos poden contribuir a protegir les cèl·lules i afavorir una millor salut general.   3. Pot millorar el rendiment físic La cafeïna estimula l'alliberament d'adrenalina, una hormona que prepara el cos per a l'activitat física. Per això, moltes persones consumeixen cafè abans de fer exercici. Diversos estudis indiquen que una dosi moderada de cafeïna pot augmentar la resistència i millorar el rendiment esportiu en determinades activitats.   4. Pot contribuir a la salut cerebral Algunes investigacions suggereixen que el consum habitual i moderat de cafè podria estar associat a un menor risc de desenvolupar determinades malalties neurodegeneratives relacionades amb l'edat. Tot i això, els experts recorden que el cafè no és un tractament ni una garantia de prevenció, sinó un possible factor més dins d'un estil de vida saludable.   5. Pot afavorir el metabolisme La cafeïna té la capacitat d'estimular temporalment el metabolisme i augmentar la despesa energètica. Aquest efecte és un dels motius pels quals sovint s'inclou en alguns productes relacionats amb la pèrdua de pes. Tanmateix, els seus efectes solen ser moderats i no substitueixen una alimentació equilibrada ni l'activitat física regular.

BANG, BANG — and it’s Knicks in five! The New York Knicks secured their first NBA championship since 1973 late Saturday, after beating the San Antonio Spurs in Texas in Game 5 of the best-of-7 finals, 94-90.  Their victory sent fans into a state of exhilaration following an epic postseason run that brought New Yorkers together […] The post Knicks in 5! And 5 Stats That Capture NYC’s Orange-and-Blue Fever appeared first on The City Reporter.

La normativa de la FIFA en las ruedas de prensa del Mundial limita los idiomas a inglés y a las lenguas oficiales de cada selección, dejando fuera al español en varios casos. La medida ha provocado confusión entre periodistas y jugadores por la falta de coherencia en su aplicación.

“This assault represents a new and unacceptable level of aggression against the people of this island." The post Siargao cafe Instagram account deleted after hate crime exposé appeared first on Bulatlat.

В Украине во время обстрелов или тревог многие прячутся в безопасные места, к примеру, в метро или укрытие. В СИЗО во время сирены люди остаются в камерах – их никуда не перемещают. Правозащитники считают, что это нарушает права человека.

വ്യാജ മാട്രിമോണിയൽ സൈറ്റിൽ രജിസ്‌റ്റർ ചെയ്‌ത എറണാകുളം സ്വദേശിനിക്ക്‌ നഷ്ടമായത്‌ ആറുകോടി രൂപ.

กมธ.ติดตามงบฯ ติดตามความคืบหน้าผลสอบ สตง. กรณีตึกถล่ม จี้เปิดผลสอบ-เอาผิดผู้เกี่ยวข้อง

New Branch will offer seven-day service, including Sunday hours.

Le Mondial a démarré à Boston avec la rencontre entre Haïti et l'Écosse dimanche 14 juin à 01h00 TU. Lors de cette rencontre inédite, les Écossais se sont imposés dans une ambiance bon enfant (1-0).