Open Newswire

Rais wa Cameroon, Paul Biya, mmoja wa marais waliokaa madarakani kwa muda mrefu zaidi barani Afrika, hajaonekana nchini humo kwa zaidi ya mwezi mmoja hali hii ikiibua mjadala kuhusu afya yake na mrithi wake ikizingatiwa kuwa hakuna makamu wa rais.

College Now and CMSD collaborated to host free college tours and workshops in summer 2026 for Cleveland students in grades 6 through 12 and their families. The post From middle schoolers to seniors, Cleveland kids get a sense of college life through summer tours  appeared first on Signal Cleveland.

Recent fires in California and smoke from Canadian wildfires drifting across the Northeast are different events, but they point to a shared reality: wildfire conditions and smoke do not respect borders. Together, they raise a broader question about what is making dangerous fire conditions more likely and how the consequences reach communities here. Science does […]

What is the purpose of prison? Punishment, certainly, but do you have an expectation that our prisons are rehabilitating the ones they're incarcerating?

Explore murals, rare books, Superman memorabilia, tiny books, chess collections and more at the Cleveland Public Library downtown. The post What to see inside Cleveland Public Library beyond the books appeared first on Signal Cleveland.

State agencies investigating workers’ compensation fraud, suspicious fires, and crimes in state prisons are all turning to Flock’s AI-powered, license plate reading cameras. Ohio’s cities, meanwhile, have considered pulling back amid concerns over privacy the cameras’ use in deportations.  The post More Ohio agencies deploy Flock AI cameras, including workers comp and the fire marshal appeared first on Signal Cleveland.

গুন্ডিজমারারা ইচ্ছাকৃতভাবে জলপ্রবাহ ও পরিবেশ পরিবর্তন করে প্রচুর পরিমাণে বাইন মাছ পাওয়ার উপযোগী পরিবেশ তৈরি করেছিল।

La cuatro veces candidata a la presidencia de Perú será la novena presidenta en una década. La victoria por la mínima refleja un país polarizado y anticipa un gobierno condicionado a la defensa del legado de su padre y una apuesta por la militarización para hacer frente a los problemas de inseguridad.Temas principal: PerúLeer artículo completo

Segunda entrega de esta serie sobre literatura, vida de escritores y escritoras de una amplia geografía. Nos vamos a Ecuador, para conversar con escritoras, actores y periodistas, sobre lo que se cuece en la mitad del mundo.Temas principal: El Salto RadioLeer artículo completo

Dünýäniň dürli regionlarynda we Türkmenistanda şu günki bolan we bolup duran soňky wakalar barada gysgaça habarlar.

За даними британської розвідки на травень 2026 року, від початку повномасштабного вторгнення Росії в Україну у 2022 році загинуло майже 500 000 російських солдатів

Le 16 mars 2026, une frappe aérienne de l’armée pakistanaise a visé le centre de désintoxication et de traitement Omid, à Kaboul. Selon la Mission d’assistance des Nations unies en Afghanistan (Manua), au moins 269 civils ont été tués et 122 blessés. Les autorités pakistanaises affirment que le site servait de dépôt d’armes et de munitions ; une version que conteste Amnesty International, qui rappelle que le centre fonctionnait depuis des années comme établissement médical pour toxicomanes.

Бишкек–Ош унаа жолунун 249-чакырымында, Токтогул районунун Чычкан капчыгайынын Казы-Жар тилкесинде жааган жамгырдын кесепетинен түшкөн сел тазаланды. Бул тууралуу Президенттин Жалал-Абад облусундагы өкүлчүлүгү кабарлады. Коктудан түшкөн таш аралаш суу 22-июль, кечки саат 18:00-19:00дөрдө жолду каптаган. Өкүлчүлүктөн такташкандай, окуядан жабыркагандар жок. Жол кырсыгы катталган эмес жана жол кыймылы үзгүлтүккө учураган жок. Дубандын аймагындагы №23 Жол тейлөө ишканасынан (ЖТИ) бир...

Ripoti mpya ya Umoja wa Mataifa inasema, bara la Afrika sasa linaongoza kwa idadi ya watu wanaokabiliwa na baa la njaa duniani.

പാർലമെന്റ് വർഷകാല സമ്മേളനത്തിന്റെ മൂന്നാം ദിനത്തിലും ഇരുസഭകളും പ്രക്ഷുബ്ധമാകാൻ സാധ്യത.

നമ്മുടെ കുട്ടികളുടെ തലച്ചോറുകൾ വിൽക്കാനുള്ളതല്ല, അത് അമേരിക്കൻ പ്ലാറ്റ്‌ഫോമുകൾക്കോ ചൈനീസ് അൽഗോരിതങ്ങൾക്കോ വിട്ടുകൊടുക്കാൻ കഴിയില്ല

L’Estat espanyol ha aconseguit convertir una llei d’amnistia en una nova fase del càstig. És una proesa notable. La norma es va aprovar precisament per extingir les conseqüències penals, administratives i comptables relacionades amb el procés independentista, però dos anys després encara discutim si pot beneficiar algunes de les persones que van provocar que fos necessària. L’amnistia existeix, és vigent, ha superat el Tribunal Constitucional i ara també el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Només li falta aquest petit detall administratiu que sovint dificulta les lleis a Espanya: que els jutges encarregats d’aplicar-la decideixin aplicar-la. El TJUE va concloure el 16 de juliol que el dret europeu no s’oposa a la llei d’amnistia. També va descartar que les despeses vinculades al referèndum haguessin perjudicat els interessos financers de la Unió Europea mitjançant aquella imaginativa teoria segons la qual una Catalunya independent hauria reduït en el futur les aportacions espanyoles al pressupost comunitari. Una independència que no es va produir generava, per el que sembla, unes pèrdues futures que tampoc no es van produir. El dret penal havia entrat ja en el terreny de la ciència-ficció pressupostària, però Luxemburg ha tingut la descortesia de demanar que els perjudicis econòmics existeixin abans de castigar-los. El tribunal europeu també ha rebutjat que la normativa comunitària contra el terrorisme impedeixi l’amnistia dels CDR, sempre que els actes no hagin provocat intencionadament vulneracions greus dels drets humans. En definitiva, Europa ha anat tancant les portes jurídiques que alguns tribunals espanyols havien obert amb l’esperança que darrere aparegués, per fi, una prohibició europea de l’amnistia. No hi era. Quin disgust. Això no significa que el TJUE hagi ordenat directament retirar l’ordre de detenció contra Carles Puigdemont. Les qüestions resoltes procedien del Tribunal de Comptes i de l’Audiència Nacional, i correspondrà als tribunals espanyols aplicar-ne les conseqüències als casos concrets. Però Luxemburg sí que ha desmuntat un dels arguments utilitzats per el Tribunal Suprem per negar l’amnistia als dirigents independentistes condemnats o processats per malversació: la suposada afectació dels interessos financers europeus. No passa res. En queda un altre. Fonts del Tribunal Suprem han avançat que Pablo Llarena no preveu retirar l’ordre de detenció contra Puigdemont perquè considera que la sentència europea no altera l’altra justificació emprada: l’existència d’un presumpte benefici personal de caràcter patrimonial. Cal remarcar que, de moment, no parlem d’una nova resolució judicial de Llarena, sinó de la posició transmesa per fonts del tribunal. Però l’argument ja és fascinant: els responsables del referèndum s’haurien beneficiat personalment perquè l’Administració va assumir unes despeses que, segons aquesta interpretació, ells haurien hagut de pagar de la seva butxaca. No consta que Puigdemont s’endugués una urna al menjador de casa, que cobrés comissions per cada papereta ni que destinés els diners a reformar una cuina. El benefici patrimonial consistiria a haver-se estalviat personalment el cost d’una actuació política executada des del Govern. Amb aquesta doctrina, gairebé qualsevol despesa pública considerada il·lícita podria transformar-se màgicament en enriquiment personal: si l’Estat no l’hagués pagada, potser l’hauria pagada el càrrec públic. I si la meva àvia hagués tingut rodes, potser també hauria calgut matricular-la. La mateixa llei estableix que no es considerarà enriquiment l’aplicació de fons públics a les finalitats polítiques incloses en l’amnistia quan no existís el propòsit d’obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial. Però la gràcia del dret espanyol contemporani és que el legislador pot escriure una cosa i el tribunal pot descobrir, després d’una lectura espiritual intensa, que en realitat en diu una altra. L’amnistia, convé recordar-ho, tampoc obliga ningú a confessar cap delicte ni a acceptar-se culpable. No és un indult individual concedit a una persona condemnada que demana clemència. El Tribunal Constitucional ha deixat clar que una llei d’amnistia no determina la culpabilitat o la innocència: el Parlament decideix, per motius extrajurídics, extingir la responsabilitat punitiva derivada de determinats fets del passat. Les lleis d’amnistia, segons el mateix Constitucional, ni jutgen ni executen allò jutjat. Per tant, acceptar l’amnistia no implica reconèixer-se culpable. Però aprovar-la sí que conté un reconeixement polític molt més incòmode: continuar castigant aquells fets no resolia el conflicte. L’Estat no admet necessàriament que tota la seva actuació fos injusta, però sí que la persecució penal havia deixat de ser una solució i s’havia convertit en part del problema. I si el càstig no servia per resoldre res, potser algun ciutadà malpensat podria començar a preguntar-se per què va ser tan intens, tan llarg i tan entusiasta. Des del 2017 hem vist intervenció de l’autogovern, presó preventiva, condemnes, exilis, euroordres, indults, reformes del Codi Penal, una llei d’amnistia, recursos d’inconstitucionalitat, qüestions prejudicials i sentències europees. La causa s’ha reproduït més vegades que una telenovel·la amb audiència decreixent. Cada vegada que sembla arribar el capítol final, apareix un personatge secundari amb una carpeta nova i anuncia que encara queda una excepció per interpretar. El 155 va desaparèixer formalment, és clar. Però la idea que l’autogovern català és una concessió permanentment vigilada no ha marxat amb la mateixa rapidesa. Catalunya pot governar-se sempre que no governi massa, legislar sempre que els resultats agradin i protegir la seva llengua sempre que aquesta protecció no impliqui que el català ocupi tot sol cap espai visible. El 155 va caducar administrativament; la fantasia que Catalunya viu sota llibertat condicional continua gaudint d’una salut excel·lent. Aquesta mateixa setmana, el Tribunal Suprem ha anul·lat l’exclusió del castellà en la retolació, la senyalització i els indicadors dels centres educatius públics i concertats catalans. El castellà, una llengua pràcticament inaudible als tribunals, als ministeris, a les televisions, a les plataformes digitals, als comerços i als carrers de Catalunya, necessitava evidentment protecció urgent davant uns rètols escolars. La seva supervivència depenia d’aquella placa al final del passadís. Sort que l’Estat vigila. La prova més concloent que el castellà està perseguit a Catalunya és la quantitat de polítics, periodistes i tertulians que poden denunciar-ho cada dia en castellà, des de qualsevol mitjà i sense que ningú tingui la menor dificultat per entendre’ls. Mentrestant, qualsevol intent de garantir un espai propi al català és presentat com una imposició, una falta de convivència o una forma inquietant de supremacisme. El castellà pot ocupar-ho gairebé tot sense imposar-se. El català només necessita quedar-se sol en un cartell perquè s’activin les sirenes constitucionals. I així arribem a Europa. La Unió Europea és una institució magnífica quan distribueix fons, rescata projectes, finança infraestructures o permet reclamar solidaritat econòmica. Aleshores les seves decisions són sagrades, la pertinença europea és irrenunciable i cada transferència confirma la maduresa democràtica del projecte comú. Quan un tribunal europeu no dona la raó al relat nacional espanyol, però, comencen els murmuris sobre ingerències, magistrats allunyats de la realitat i una burocràcia estrangera que no comprèn la complexitat d’Espanya. Europa és plenament sobirana quan obre la cartera i sospitosament incompetent quan obre una sentència. La catalanofòbia, a més, continua sent un combustible electoral barat i abundant. No existeix un cens oficial de polítics que en viuen, però tampoc no cal una auditoria gaire sofisticada. Catalunya encara serveix per mobilitzar votants, tapar escàndols, reforçar identitats i presentar qualsevol demanda d’autogovern com una amenaça existencial. Uns ho fan cridant. Uns altres ho administren amb un llenguatge jurídic més distingit. El resultat acostuma a ser semblant: Catalunya pot ser perdonada, normalitzada i reintegrada sempre que no decideixi per si mateixa què significa estar normalitzada. El 2017 ens deien que tothom ens mirava. Europa mirava, sí, però sovint com mira un veí quan sent soroll al replà: amb una preocupació moderada i una determinació encara més moderada per obrir la porta. Nou anys després, però, els seus tribunals continuen havent d’examinar les conseqüències jurídiques d’aquell “afer intern”. No han reconegut la independència ni han beneït totes les decisions de l’independentisme. Han fet una cosa molt més molesta per a determinats relats: han començat a descartar algunes de les excuses jurídiques construïdes per prolongar-ne el càstig. L’amnistia havia de normalitzar la situació institucional, política i social de Catalunya. El Constitucional diu que és legítima. El TJUE diu que el dret europeu no la impedeix. El Parlament l’ha aprovada. La llei és vigent. Però la principal figura política que en justificava l’existència continua sota una ordre de detenció mentre els tribunals estudien amb extraordinària dedicació totes les maneres possibles de no arribar al final. És una obra perfectament espanyola: l’amnistia és constitucional, europea i obligatòria, però la seva aplicació continua pendent d’una última interpretació, d’un altre recurs, d’una nova escletxa o d’un pròxim capítol. La platea riu. Els actors saluden. El teló baixa lentament. I Puigdemont encara no pot tornar.

U.S. Rep. Andy Biggs trounced his chief opponent, fellow Congressman David Schweikert, in the Republican primary for Arizona governor on Tuesday. Biggs, who is endorsed by President Donald Trump, had such a massive lead in the early election night results that the Associated Press called the race for him just as the Secretary of State’s […]

22 ივლისს უკრაინული დრონებით შეტევა იყო რუსეთის უმსხვილესი მარკეტპლეისის, Wildberries-ის ლოგისტიკის ცენტრზე სტავროპოლის მხარის ქალაქ ნევინომისკში. სტავროპოლის მხარის გუბერნატორმა ვლადიმირ ვლადიმიროვმა სოციალური ქსელებით გაავრცელა ცნობა, რომ დრონებით შეტევის შედეგად ნევინომისკში ხანძარი გაუჩნდა საწყობების კომპლექსს, თუმცა კონკრეტულად Wildberries-ი არ უხსენებია. გუბერნატორის თანახმად, დაშავდა ხუთი ადამიანი. მოგვიანებით რუსეთის სახელმწიფო სააგენტო „ტასმა“ კომპანიის პრესსამსახურზე დაყრდნობით...

Maandamano yaliyoitishwa na muungano wa upinzani wa C64 nchini Jamhuri ya Kidemokrasia ya Congo, kupinga mpango wa kuibadilisha katiba hayatafanyika tena leo Jumatano baada ya kuahirishwa kufuatia wito wa kufanyika kwa mazungumzo ya kitaifa.